Altaia Semanal, la informació de proximitat. Són les dos.
Setmana que arrencava amb el sentit record a les víctimes de l'Adana Aldalla, setmana amb minut de silenci per un nou assassinat masclista i setmana d'informació sobre les actuacions al barranc de la Saleta. Tot això i més, així, en Aldalla Setmanal. Bona vesprada. Comencem. Dilluns 3 de novembre.
Era el so del cap de setmana, acte in memoria amb les víctimes de la dana, sentit suport a les famílies i a tot un poble trencat pel dolor. L'esdeveniment va representar el rèquim de forer amb les veus de l'Orfeo d'Aldaia, així com de l'Universitari de València i l'Orquestra de Cambra de Tortosa. Seguidament es va nomenar les sis persones que van perdre la vida i es va interpretar el cant dels ocells a violonxel davant un respectuós silenci.
L'agulla final es va posar al carrer on les dues bandes municipals s'interpretarien juntes l'Ave Verum de Mozart i després, en el minut de silenci, tancaria l'himne d'Aldalla. Dimarts 4 de novembre.
Dimarts va tindre lloc la inauguració de l'exposició Altama Imageni, Palabra per a Crear Conciència, amb presència del subdelegat del Govern de València, José Rodríguez Jurado, i amb presentació de l'exposició per part de la CAP de Coordinació contra la Violència sobre la Dona de la Comunitat Valenciana, Carla Mercè Torrella.
I a més, més notícies. Titular de Elperiòdic.com. Esportles reafirma su solidaritat con Aldalla. I continua amb declaracions de la regidora de Benestar Social, Empar Folgado. S'ha embolcat amb Aldalla des dels primers dies de la Dana, amb una ajuda i solidaritat que mostra la noblesa i bondat de tot un poble que mai no oblidarem.
Dimecres 5 de novembre. El Levante el Mercantil Valenciano anunciaba en una conferencia que esta semana celebraba el Tama de Aldaya y que este cap de semana podrán escoltar de nou íntegramente en esta emisora, en Aldaya Radio, y el titular de ya, el desvío del Barranco de la Saleta, una reivindicación de 40 años que se hará realidad. El jueves 6 de noviembre en el Tama de Aldaya, de la mano de Levante el Mercantil Valenciano,
acogerà una jornada fundamental on la Confederació Hidrogràfica del Jucar explicarà el projecte. I a més dimecres acte molt emotiu al poble bé i germà d'Alaquaz en el seu castell, on es va fer l'acte com deiem commemoratiu pel primer aniversari de la Dana.
al que va asistir l'alcalde d'Aldaia i en nom de tot el municipi barrebre el reconeixement, el suport i la abraçada del poble d'Alaquaz. Escoltem Toni Saura, alcalde d'Alaquaz, i Guillermo Lujan, alcalde d'Aldaia. Perquè d'Alaquaz i d'Aldaia som els pobles germans que compartim història, calles, famílies i afects.
Y en los días más duros también compartimos el sufrimiento, el dolor, la incertidumbre y la fuerza para salir adelante. Este reconocimiento simboliza el abrazo entre dos pueblos que se acompañaron cuando más lo necesitaban. He recuperado un mensaje que me mandaste el 5 de septiembre. Dice lo siguiente. Seguimos con Aldaya a tope. Un abrazo, Guillermo. Hemos metido cubas, retros, volquetes. Todo lo nuestro es vuestro.
Dixous, 6 de novembre. I així com s'anunciava dies anteriors, Levante, el mercantil valenciano, ha organitzat al Tama una conferència informativa sobre el projecte de desviament del barranc de la Saleta, on els i les tècniques municipals i de la Confederació Hidrogràfica del Xucar han explicat en què consistís i responen a preguntes del públic. Escoltem, Teodoro Estrella Monreal, enginyer de la Confederació en un extracte.
es una de las líneas de acción fundamentales del plan en zonas de almacenamiento controlado en la cuenca del barranco de Cozalé de Saleta. Para incorporar unos caudales que ya van en dirección al nuevo cauce del Turia y que se encuentran con la UB30 que no permite que esos caudales salgan.
El podcast de tota la xerrada, tota la jornada, estarà disponible en breu, com diguem, en aldaiaradio.com a partir d'este cap de setmana. Per altra banda, esta setmana hem sabut que l'Ajuntament Local Fallera d'Aldaia convoca el seu concurs anual de cartells per a trobar la imatge de les falles 2026, patrocinat per Caixa Popular. La data límit de recepció és el 17 de desembre d'enguany i a més es convoca també el concurs de fotografia, el concurs d'aparadors i el concurs de Betlems.
Divendres, 7 de novembre. Mes coses, el Ministeri de Transportes recupera el tramo de tren Aldalla-Circuito de Cheste que quedó devastado por la Dana. Esta línea comprende parte de lo que fue el corredor ferrocarril convencional Madrid-Cuenca-València.
I a punt cultural este divendres per què la exposició Diseñar el Aire en el Museu del Abanico de Aldaya. Coincidiendo con el primer aniversario de la Dana que arrasó la planta baja del Museu del Abanico de Aldaya, MUPA, la Fundació de Diseñ de la Comunitat Valenciana ha formalizado la donació de la exposició Diseñar el Aire al Ayuntamiento de Aldaya.
I pel que fa a la programació d'esta casa, del Dalla Ràdio, apunten perquè arriba una estrena molt emotiva. Perquè la vesprada de divendres, dia 7, a les 7.30 de la vesprada, s'estrena un capítol especial de Sense Filtres sobre la Dana un any després.
Els companys del programa Sense Filtres l'han treballat molt, li han dedicat un gran esforç i avui veu la llum especial. Seguidament d'aquest informatiu, de fet, podran escoltar una xicoteta entrevista amb els creadors d'aquest documental, podríem dir radiofònic, Jordi Gadea, Maria García i Ramon Pagès. Escoltem un tast.
En este programa especial, Desense Filtres, hemos querido reunir distintos puntos de vista para comprender mejor qué es lo que ocurrió y cómo se vivió desde luego. Y ahí ya viene la ola. Y en ese momento que viene la ola, eso ya es destrucción, destrucción. Fuen pasas molt mal, molt mal. Que te dien, no estic ahí, sóc de aldeia, no estic ahí, pero que sapies que yo y el meu poble estemen vosaltres.
Recollir diversos testimonis, diferents testimonis dels que nosaltres hem viscut en primera persona. Pensàvem que sense filtres i era la ràdio, que queda per la posteritat. Indescriptible. Volver a la ràdio després d'aquest flash, d'aquest moment que cortó amb tot. Que la gent el sentit quan estigui preparada, quan realment creguin que poden sentir-lo
en el cor. Gràcies als companys i passem ara a repassar l'agenda del cap de setmana. Este divendres 7 de novembre a les 7 de la vesprada tenim Tardeo dels clavaris de Sant Roc 2026 a la plaça de la Constitució d'Aldalla. Dissabte 8 de novembre, proclamació de la falla Sant Vicent a les 8 de la vesprada en el Tama. I diumenge 9 de novembre, concert a dos bandes de la banda sinfònica d'Aldalla i la del barri del Crist a les 12 del migdia en el Tama, amb entrada lliure fins a completar
I per últim, recorden que arrenca el nou horari ampliat de la Biblioteca Municipal d'Aldaia de cara als exàmens. Fins al 21 de desembre, dissabte i diumenge, estarà oberta de 9 i mitja del matí a 2 del migdia i de 4 i mitja de la vesprada a 8 i mitja de la vesprada.
A més a més, el gent jove oferta una nova alternativa a dosi saludable per a passar un gran dia, una ruta de senderisme a penya tallada, el 22 de novembre. Entre Xelva i Calles és un recorregut espectacular d'uns 10 quilòmetres i eixiran a les 9.30 del matí per a tornar cap a les 5 de la vesprada. És una activitat gratuïta per a joves entre 18 i 30 anys. Així passem a la informació esportiva.
Esports Aldaia Isabel Peralta és la nostra companya que des del poliesportiu Jaume Ortida Aldaia ens resum sempre les novetats de la setmana Hola Carol, gran resultat per al triatleta local David Cantero que ha aconseguit una impressionant tercera posició a la Copa del Món de Viña del Mar a Xile Una vegada més, Cantero demostra el seu talent, constància i nivell internacional consolidant-se com un dels noms més destacats del triatlo valencià
D'una altra banda, el Club d'Aletisme Sense Límits al Daia també ha estat protagonista aquest cap de setmana, amb la seva participació al Trail de Bunyol. Les persones participants del club van gaudir d'una jornada plena de muntanya, esforç i germanor, representant amb orgull els colors del Daia. Moltíssimes gràcies, Isabel. Anem ara a l'horatge.
El divendres 7 de novembre hem començat el dia amb un ambient bastant assolellat en bona part del territori. Durant la vesprada, la nuvolositat anirà en augment amb el pas de les hores. Les temperatures no experimentaran canvis significatius i el vent deponent bufarà moderat, amb ratxes entre els 28 i 54 km per hora.
El dissabte 8, durant la matinada, acabarà de creuar el front, deixant alguns ruixats dispersos. Les temperatures seguiran sense grans variacions i el vent de mestral bufarà puntualment intens. El diumenge 9 tindrem una jornada en general prou tranquil·la, on el sol serà el protagonista.
I pel que fa a les farmàcies de guàrdia, este 7 de novembre tenim farmàcia de guàrdia al carrer d'Església número 11 fins a les 8 de la nit a Aldaia. A partir d'aixa hora poden acudir a la farmàcia de guàrdia al carrer Cuenca número 14 de la Quas. El dissabte dia 8, farmàcia de guàrdia en Aldaia al carrer Victoriano Mateu número 13 i el diumenge dia 9, farmàcia de guàrdia al carrer Doctor Maranyón número 4 d'Aldaia.
De moment és tot. Seguirem molt pendents per a apropar tot el que puga passar, així en Aldaia Ràdio, en la vostra emissora municipal. Recorden que tenen un nou podcast molt especial preparat amb molta cura pels companys de Sense Filtres divendres 7 a les 7.30 de la vesprada i a continuació d'este butlletí ara mateix poden escoltar en l'entrevista setmanal les sensacions d'este equip d'Aldaia Ràdio,
que ha treballat-hi molt per a realitzar aquest especial d'Anna. Realment interessant, així que gràcies des de si a tot l'equip per crear-hi ser arxiu històric. Gràcies, com sempre, per estar a l'altra banda, passant un gran cap de setmana. Adeu.
Sé muy bien lo que soy, ternura pa'l café. Solo soy un terrón de azúcar. Sé que me funde el calor. Sé desaparecer cuando tú vienes.
This is singing.
Enhorabona, en primer lloc, l'equip de Sense Filtres, Jordi, Ramon, Marieta. Enhorabona pel gran treball realitzat i aquest podcast que en breu serà publicat per aquestes zones, per a la Ràdio. Suposo, i sé que han sigut moltes hores de treball, però imagina també un grandíssim mal de cap, suposo, per la responsabilitat del que suposa fer un...
un documental, un reportatge, un programa, un podcast sobre aquest tema. La situació no és gens fàcil, amb tants records, tan durs i tant que remenetja per dins. En primer lloc, quin ha sigut el motiu? Per què un programa especial sobre la Dana en este aniversari sentíeu aquesta necessitat? Quins són els objectius?
La necessitat que teníem era simplement recollir diversos testimonis, diferents testimonis dels que nosaltres hem viscut en primera persona i que pensàvem que sense filtres i en la ràdio hauríem de presentar i de fer una espècie de document
que queda per la posteritat, més que res perquè la gent se'n recorde d'aquell dia, i objectius, objectius, simplement això, el que queda per al document del de la ràdio, un document històric...
que ja no recull totes les entrevistes de tota la gent i de molta gent, perquè són moltes experiències, però són 5 experiències diferents, 5 veus diferents, que volem que queden com a posteritat en el document del de la ràdio. I com un xicotet homenatge també a totes les persones que varen passar per això.
Com habeu seleccionat els testimonis? Tampoc haurà estat fàcil triar entre tantes persones que van patir o que van ser claus aquells dies. La pregunta és perquè estes veus i no altres.
A veure, si te dic la veritat, seleccionat, sí que volíem diferents punts de vista, és a dir, l'alcalde perquè estigui durant molt de temps, des del primer dia al peu del cañó i tal, però després els diferents, els tres punts de vista, treballadora de l'Ajuntament, algun empresari i persones dalt d'allà, habitants dalt d'allà, que han viscut des d'altres carrers i que te poden donar una visió o...
o una experiència que nosaltres no hem viscut o que hem viscut però des d'un altre punt de vista. Perquè al final realment tota la gent ha viscut alguna cosa que ell ha viscut ell. No sé, a salvar gent, intentar anar a posar una comporta i veure com ve l'aula, no sé. Al final tots tenim una història que contar en esa nit.
Sí, la idea era, ja et dic, replenar, o sigui, recollir ixes cinc veus, però n'hi ha de tantes que és impossible fer un programa de tota la gent, però, bueno, que ens agradaria, per supostos.
En aquells moments, quan tot era tan complicat, ja vau donar veu en una ràdio municipal molt tocada, com ja sabeu, sense quasi mitjans, vau estar ahí. Quin valor li doneu a aquell primer programa, quan encara hi havia fang al carrer, i ara, un any després? Jo crec que el valor que li done és salvació.
Per a mi va ser un moment, per exemple, parla en veu pròpia, va ser un moment en el que, després de tota la desgràcia, veies un poc de llum, no? O sigui, tot el món teníem cara trista, sol es parlava del mateix, i sí, vam parlar de la dana, però al final vam posar-li el punt sense filtres que sols nosaltres vam posar-li.
Para mí fue como tomarme la primera cerveza después de la dana, que recuerdo ese momento cuando me senté con un compañero, con un amigo en el bar y nos pedimos una cerveza y fue, vamos, indescriptible. Pues bueno, volver a la radio es como intentar retomar un poco la rutina, la realidad, como volver a hacer tu vida después de ese flash, de ese momento que cortó con todo lo conocido.
Sí, va ser una espècie de, com hem dit ells, una espècie de punt, no punt i a part, però punt i seguit. És a dir, a veure, estem així, hem passat el que hem passat, però tornem a reviure aquests moments de la ràdio sense filtres, junta gent que estimem la ràdio i estimen les nostres veus i que ens agrada estar així. Ens deixaren un local d'alt i podrem juntar-nos per a fer l'altra volta el primer programa de Sense Filtres.
A més, era com la típica pel·lícula de xiquets que se monta en una radio. Igual. Està en els tres, ahí, fent el programa, en un o dos micros. Sí, dos micros i una gravadora. Y en Violeta. Era Violeta, no sé si recordeu. Violeta, sí, Violeta vino després. Sí.
El valor, ja us dic jo, és incalculable, però volia preguntar-vos més coses. Com es prepara un equip o una persona per a escoltar testimonis, moments, records tan durs, que ens remenegin a tots tant? No se prepara.
Saps que tens que fer-lo i no estàs preparat. Jo crec que no estàs preparat mai per fer un programa i si no. I passaran anys i passaran diferents persones. Pensar serà el mateix. Bé, una cosa és preparar-se per fer-lo i una altra cosa és preparar-se per escoltar-lo. Recordo que Ramon es proposava fer un programa al poquet de temps de la Dana.
de fer un programa de testimonis al carrer, micro en la mà, establiments, que és el que faràs tu, Caro, la de ràdio,
però realment ho pensarem massa depressa perquè no estarem preparats. I en aquest moment sí que no estarem preparats per a fer això. Aleshores, te prepares per a fer aquest programa? Ha passat un any, sí que és de veure que nosaltres teníem la necessitat i volíem, no necessitat, sinó que volíem fer aquest programa perquè crec que per a la ràdio crec que és important, per a nosaltres també. I bé, doncs així. I lo hicim. I lo hicim.
S'havia emocionat, suposa. Com ha estat l'experiència? La repetiríeu? La recomaneu? Jo no la repetiria. No.
A veure, jo és emotiu. Emotiu, evidentment, cada vegada que escoltava una entrevista, hi ha moments molt emotius i la veritat és que te venen les llàgrimes perquè te'n recordes de les víctimes, te'n recordes de moltes coses i... I te'n vas tocat a casa. I te'n vas molt tocat a casa. Tornes a reviure la volta al mateix. Clar, quan te conteneixes coses...
Aleshores, com a experiència està bé, treballem en la ràdio, no, us fem més oper que volem, no treballem, però a mi sí que m'agrada fer-ho. No sé si repetiria d'aquesta forma, però el format este sí que m'agrada.
A ver, el formato a mí también me ha gustado, en el sentido de que Aldaya tiene muchas más cosas que contar. Entonces yo creo que volveremos con alguno de los puntos clave de lo que convive en el inconsciente colectivo de Aldaya, pues sacaremos algún tema y, bueno, haremos algo parecido. ¿Quién missatge deixa per a cadascú de vosaltres, el equip de Sense Filtres, este podcast tan especial? ¿Quién sería o vos agradaría que fuera el missatge que entenga el oyent o la oyent?
A ver, para mí el mensaje principal de todo esto, primero, es lo que he comentado antes, es no olvidar, porque es muy importante, no olvidar lo que ocurrió. Tenerlo presente y, bueno, ya forma parte de nosotros, pero hay que tenerlo muy presente. Eso por una parte. Y luego, una parte principal también es, pues bueno, los momentos de solidaridad que se vieron, ¿no? Cómo todo el mundo se ayudaba, cómo...
los voluntarios, la ayuda recibida, eso es una cosa que solamente se puede vivir en momentos límite, como puede ser una dana, y nosotros, por desgracia, nos ha tocado vivirla. Pero hay que coger esa parte y ver que, bueno, que no somos tan malos como parecíamos, que somos gente que nos queremos, que somos un pueblo unido y, bueno, que tenemos un futuro.
Nada, la alegría de saber que siempre hay gente que sin tener te lo da todo. Y ya no te hablo de material, sino psicológico, amor. Cuando las veces que necesitamos un abrazo y la gente que sin conocerla de nada te abrazaba. No sé. Bueno, al final es que es el programa, es molt emotiu y no podemos ni contestar. Como Marietaria Masatara
El que ha dit Ramon i Marieta, al final la solidaritat i com diga Marta en la entrevista, en el programa, al final te dones conter que la gent no està enroïd, o sigui, hi ha molt de bondat en la gent i, bé, a les proves me remetis.
L'edició també és clau sempre en tots aquests documents sonors, especialment en aquests casos. Suposa una feina extra també amb músiques que han d'estar molt ben seleccionades. Pot ser efectes especials, paraules clau, frases, respostes. Quina és la intenció? Com s'ho heu organitzat? Suposo que n'hi ha molt més de contingut i ja heu anunciat
que podrem escoltar aquestes entrevistes sans seres. ¿Qué es el que es vol recrear en la audiencia? A ver, en principio la idea era que en la primera toma de contacto con esto fue que todo el mundo que lo escuche pueda, digamos, volver aquel día. No hemos querido en ningún momento recrearnos en el dolor, pero sí que es cierto que el dolor ocurrió.
La idea era esa, que en un formato no tan denso como puede ser una entrevista completa, que todo el mundo se introduzca y que vuelva y que tenga una regresión aquel día. Todo está bajo la capa de una lluvia suave, de una música que te introduce en el tema sensible. Y esa era la intención, básicamente, que el que lo escuche no se quede indiferente, que lo recuerde.
La veritat és que quan estàvem preparant el programa pensàvem, i pensàvem estres, de una forma, cada un va proposar les seues idees i tal...
Però, si us dic la veritat, ha quedat molt millor del que pensàvem. I realment l'edició, bueno, gràcies a Ramon, Ramon és espectacular. O sigui, la música, el fondo, els efectes sonors, ha quedat millor del que realment jo pensava, o jo personalment pensava que ara va quedar. Ha superat totes les expectatives que tenia. És un programón, no n'hi ha més que dir.
Us ha resultat més dur que sanador? Per allò que preguntàvem abans de si és recomanable, per a molta gent és teràpia la ràdio, i en aquests casos es fa més evident. Faríeu una segona part sobre aquest tema? Jo ja dic que no. Jo crec que... És que al final és més del mateix. Jo crec que en un n'hi ha suficient.
A veure, jo ara mateix em queda en este. Fer una segona part no la descarte, quan passi un poc de temps. I de tota manera, sí que ha sigut dur, és dur, però a la vegada, com han dit abans, en alguna contestació d'abans, és sanador. És sanador perquè escoltes moltes coses positives.
És a dir, dins de la negativitat de tot això, del que hem viscut, és molt positiu i és reconfortant veure la solidaritat de la gent i veure que altres persones també ho han viscut així. I ja per últim, com convidem a la gent, com convincem a aquestes persones que potser pensen, no estan preparades per a remoure, com convidem a escoltar aquest especial programa de Sense Filtres, Un any de la Dana?
Pues que la gent el sentisca quan estiga preparada. El podcast està en Aldaya Radio, està en iVox, està en Spotify i que el sentisca quan realment creguen que poden sentir-lo en el cor.
Molt bé, jo crec que, vamos, tot el que diu Marieta ho recolze, vamos, 100%. La persona que no estiga preparada ja l'escoltarà. Quan estigui preparada, escoltalo. No anem a animar a que escoltalo, evidentment. Si l'escolten, bueno, pues este molt agraïs, però la finalitat era recollir estos testimonis, estar en el de ràdio i escolteu-los quan esteu realment preparats.
Ja ho han escoltat els divendres a les set i mitja en el Dalla Ràdio. És temps de sense filtres i este especial d'Anna és més que recomanable per escoltar, això sí, com ells asseguren, quan un o una estiga preparada. Gràcies, equip, gràcies a totes les persones que ho han fet possible, que han participat d'una manera o d'una altra. Gràcies per seguir sumant veus, testimonis i història al Dalla Ràdio.
Fins demà!