Altalla Semanal. La informació de proximitat. Són les dues.
És el so ambient del pavelló d'Aldaia este divendres, transformat en punt de trobada de joventut valenciana en un esdeveniment de la Fundació Princesa de Girona per València i pel talent jove que tenim a la terreta. Molt bona vesprada! Comencem una nova cita de l'actualitat de proximitat. Ja saben, la informació més propera la tenen en Aldaia Setmanal. Comencem! Dilluns, 17 de novembre.
Iniciaba en semana amb la noticia. Fundación Princesa de Girona celebra un gran evento para el talento joven valenciano en el Polideportivo de Aldaya el próximo 21 de noviembre. Y así también las provincias entre altres michans de comunicación. La Fundación Princesa de Girona celebra un evento para fomentar el...
El talento joven en Aldaya. Y a mes a mes, en Levante del Mercantil Valenciano, Mgechit vuelve el tren entre Aldaya y Loriguilla. Es más cómodo que el autobús. La línea C3 de Renfe, seguien, recupera este tramo entre las comarcas de Lorta y Camp de Turia un año después de La Dana. Todavía quedan seis municipios por recuperar la conexión ferroviaria. Y per la seva parte, Europa Press informaba en un altre titular tres accidentes en Aldaya, Alboraya y València. Dejan cuatro heridos con diferentes lesiones.
Agricultura recupera el 94% de los campos del Horta Sud rurales dañados por la riada. Barrachina destaca el esfuerzo inversor y la rápida ejecución de obras para restablecer la normalidad en el campo valenciano.
Dimecres, d'àna o de novembre.
Sobre este tema, el Dalla Ràdio t'apropa una entrevista molt especial amb els creadors d'esta obra d'entrada lliure. Este diumenge, a les 6 de la vesprada en el Tama, seguidament d'este butlletí, de fet, podran escoltar íntegrament eixa entrevista. Una conversa amb Juli Disla i Jaume Pérez, encarregats del guió, i en part Folgado, com a regidora de l'Ajuntament del Dalla, que va fer la comanda, i l'actriu, el dallera Iris Lezcano.
No va a encontrarse una espectacularización sobre el tema del dolor, sobre la dana, no vamos a hurgar sobre unas emociones, no se trata de revivir, sino se trata de, el trabajo que hemos hecho es procesar.
I en altre ordre de coses, el diario El Puerto publicava Consum, apostarà per la automatització de la planta logística que desenvolverà en Aldalla. El centre logístico, que podrà iniciar su actividad en un plazo de dos o tres anys, seguirà el modelo de torres de Cotillas, Murcia. Dijous, dint de novembre.
Seguint amb el tema de la semana, Las Provincias, teatro en el corazón de la Dana. Afectados por la Riada estrenan este domingo 23 en Aldaya, una obra hecha por experiencias de afectados. Y, yechit, al meridiano de Lorta, Aldaya, la Emprenta del Barranc, una obra per a sanar desde l'ètica i la unità.
Aldaia presenta el que naix com un nou pas cap a la recuperació i la sanació col·lectiva després de tot el viscut i patit amb la Dana el passat 29 d'octubre de 2024. Així arriba una obra de teatre realista al escenari del Tama este diumenge a les 6 de la vesprada. Divendres 21 de novembre.
Divendres s'havia marcat el calendari al qual la Fundació Princesa de Girona desembarcava al d'allà, com els contàvem a l'inici d'aquest informatiu, per a celebrar una trobada amb 900 joves per a posar en valor el seu talent i solidaritat. Escoltem declaracions de Francisco Belil, president de la Fundació.
i Guillermo Luján, alcalde del Dalle. Volem avui, després de treballar mesos amb els joves, volem donar-los el protagonisme una altra vegada als joves, en aquest cas, i una mica donar-los les gràcies, perquè des del primer moment s'han deixat ajudar, han aportat idees, han fet coses, i deixar que els joves desenvolupin tot el seu talent que tenen. Aquí teniu un munt de talents,
I aquesta desgràcia, crec que ha sigut una enorme desgràcia, el que ha fet és portar-ho a la superfície. Jo crec que en nom no només d'Aldalla, sinó de tots els municipis afectats per a d'anar, immensament agraïts, però agraïts per a tota la vida, aquest raig de llum d'esperança que és la Fundació Princesa Girona,
que avui, d'alguna manera, reflexa en aquesta jornada tot el treball de tot un any. Per a mi és emocionant ara quan entrem pensar que fa un any entrem a un pavelló que està ple d'obsequis solidaris de tota Espanya, de panyals, d'aliments,
de desesperança, de frustració i de la vera solidaritat i avui, un any després, anem a entrar amb la Fundació en una etapa d'esperança, de talent, de mirada jove en la reconstrucció.
I ja ha votat a la premsa el que vam anunciar com a primícia, sí, en Aldaia Ràdio. La Navidad llega a Aldaia con una gran fèria gastronómica, comercio local, animación y sorteos. Esta semana el programa de coda, ya saben, de Aldaia Ràdio, dels comerciants i les comerciants del nostre poble, va dedicat íntegra i especialment a esa gran fira de Nadal que se celebrarà a finals de novembre. Pa' semana a repassar l'agenda d'este cap de setmana.
Divendres 21 de novembre tenim xerrada d'educació positiva, acompanyament i entreteniment en la infància i la preadolescència per a famílies amb menors de 8 a 12 anys a les 7 de la vesprada en el Teatre del Mercat i espectacle València Dancing Forward a les 8 de la vesprada en el Tama.
El dissabte 22 de novembre, dia de Santa Cecília, actes organitzats per la UMA d'Aldaia. A les 10 i mitja del matí, xocs infantils a la plaça de la Constitució. A les 6 i mitja de la vesprada, recollida dels nous músics. A les 8 de la vesprada, misa en honor a Santa Cecília, a l'Església de l'Anunciació. I a les 10 de la nit, sopar de músics i socis a la plaça de la Constitució.
I a més a més, este dissabte també fecha assenyalada perquè a les 6 de la vesprada en el Tama tindrà lloc la presentació de les Falleres Majors d'Aldaia 2026. I el diumenge 23 de novembre a les 6 de la vesprada, com dèiem, estrena de la producció pròpia Aldaia L'Empremta del Barranc, direcció i creació de Pérez Andisla, amb la participació de diferents col·lectius locals i intèrprets d'Aldaia Entrada Lliure fins a completar aforament.
N'apunten una dada per a la pròxima setmana, perquè pròxim dixous, 27 de novembre, a les 7 de la vesprada, la Biblioteca d'Aldaia tindrà lloc el lliurament dels 16 Premis d'Estudis Locals d'Aldaia 2025 i la presentació del llibre La lira i la nova a les bandes de música d'Aldaia 1888-1931, de Toni Bellón Climent. Així anem a repassar la informació esportiva. Esports Aldaia
Desconnectem amb l'equip del nostre poliesportiu Jaume Ortida, el Dalla i Isabel Peralta. Conta'ns. Hola, Carol. Comencem amb el Club d'Eletisme Sense Límits, que ha tingut un cap de setmana intens. Presència en la 30K de segon i en la 30K l'honram de preparació para la marató de València. A la 10K de Mislata, Maribil López ha sigut segona en veterana B i el club també ha brillat en la 5K de Mislata.
El club de patinetge del Daya ha superat una competició en una pista complicada, molt esgarosa. Destaca el segon lloc de Paula García, en nivell 4, en una actuació col·lectiva de gran constància. En escacs, el Daya Ducart ha arrasat els socres esportius, Agustín García, campió de sub-10, Diego Rauchel, campió de sub-14 i molt bons resultats per a Alejandro, Alba, Aitor i els dos Leós. Anem a la piscina, al campionat d'Espanya de distàncies curtes.
Álvaro González ha sigut segona en juvenil. En absolut masculí, Carlos Coronado s'ha pensat en l'or, i en relleus absolut masculí han aconseguit una brillant segona posició. En rítmica, el club de gimnàstica Aldaya torna amb podis, Aitana Márquez i Núria Romero campiones, Àngels Cáceres bronce i bons papers per a la resta de gimnastes. I tanquem amb triatló, David Cantero ha fet història, amb l'or en la Copa del Mont de Florianópolis, tancant la temporada de manera espectacular.
Moltíssimes gràcies, Isabel. Ara arriba, Maria Blanco amb l'horatge.
El divendres 21 de novembre la jornada es presenta prou freda i amb un ambient assolellat a pràcticament tota la comunitat. Les temperatures baixaran lleugerament i el vent bufarà puntualment molest de mestral, amb ratges entre els 36 i 64 km per hora. El dissabte 22 de novembre tindrem un dia molt assolellat en bona part del territori, amb tan sols alguns núvols de cara a la nit a l'interior de la comunitat.
Les temperatures pujaran geugenament i el vent predominarà de mestral moderat fins a primera hora de la vesprada. El diumenge 23 de novembre esperem un horatge tranquil amb el pas d'alguns núvols al final del dia i temperatures màximes que pujaran notablement.
I pel que fa a les farmàcies de guàrdia, este divendres dia 21 la tindrem a la plaça d'Europa número 5 d'Aldaia. Dissabte 22, farmàcia de guàrdia al carrer Hernan Cortés 27 d'Aldaia. I diumenge dia 23 de novembre tenim farmàcia de guàrdia al carrer Pintor Sorolla 21 d'Aldaia.
Fins així la informació més propera de la setmana. Tanquem recordant que este diumenge podem veure amb entrada gratuïta al Tama l'obra Aldalla, l'Empremta del Barranc, a les 6 de la vesprada, com diguem en el Teatre Auditori Municipal d'Aldalla. Aldalla Ràdio és la vostra emissora municipal i vol fer arribar les gràcies, com sempre, a tots i totes per estar a l'altra banda i per seguir sumant. A continuació, entrevista amb els responsables de l'obra Aldalla, l'Empremta del Barranc,
per a Aldaia Radio. Pasen un grandíssim cap de setmana. Adeu.
Aldalla presenta el que naix com un nou pas cap a la recuperació i la sanació col·lectiva després de tot el viscut i patit amb l'adana del passat 29 d'octubre de 2024. Així arriba una obra de teatre realista a l'escenari del Tama
Este diumenge, a les 6 de la vesprada, on Juli Dísla i Jaume Pérez han creat un guió sota comanda de l'Ajuntament d'Alda i dins del projecte de Sanem, basat en les experiències i entrevistes realitzades a centenars de persones de les associacions del poble que hi participen.
Així, sobre l'escenari, professionals com ara Iris Lezcano es barregen amb veïns i veïnes, tots compten la seva experiència real i en primera persona i crearan una atmosfera amb què els especialistes psicòlegs en la matèria diuen ajudarà en el camí de la superació de la tragèria, sense espectacularitzar, sense recrear-se en el dolor i en tot el respecte i la cura.
Escoltem ara, per tant, els creadors d'esta obra, com són Juli i Jaume, i també, en part folgada, regidora de cultura i d'assumptes socials de l'Ajuntament d'Aldaia, així com a l'actriu aldallera Iris Lezcano. Els escoltem sobre l'escenari del Tama.
Vinga, què és el Dai a l'Empremta del Barranc? Jo, pel que he vist ara, és una obra molt coral, és una obra que val participar en persones professionals, actors i actius professionals, junta a persones que havien fet teatre amateur en el Club d'Oci.
I què és el que pretenia ser, que després mirarem el producte final, perquè jo no l'he vist i les ha encomanat. A veure, nosaltres us conta des del principi. Buscarem una persona, que era Bernard Ortín, que és el terapeuta que ens ha anat conduint durant tot l'any per a intentar cosir les diferents sensibilitats que Alda ja tenia.
Nosaltres som 1.900 cases, les afectades, en els quals hi ha diferents graus d'afectació, fonont a 4.000 cases o 5.000 cases més que han perdut o no han perdut res o han perdut el que tot el món han perdut també, que són els cotxes. A partir d'ahir era precís a veure de quina manera se trobàvem, se reconciliàvem, fem alguna cosa comunitària junts.
Bernardo és el que ens diu de quina manera tenim que encausar això i creem un marc que són les tres R de reconciliar-nos, retrobar-nos i reencontrar-nos.
I baixig a paraigües de les tres erres, fem una activitat que és de psicologia comunitària, de teràpia comunitària, que és el Sanem Comunitat, i després ell mos va dir, teniu que unir-se en el dolor de les víctimes, per això oferim memòria,
I també ens dic que, igual que la música és terapèutica, el teatre també. Ens va aconseguir que farem una obra de teatre en la qual podrem participar i poder la gent expressar el que sent i com han viscut això. I, evidentment, buscarem a Juli, que és el nostre estandard de referència en Aldaia, Juli Disla,
i és la persona que porta endavant el projecte. Jo no us puc contar què és perquè no l'he vist. Vull dir, ells proposen inclús el títol, que és l'Emprempte del Barranc. Jo m'he ria perquè es diria a la Diputació, no, tindria que ser l'Emprempte del Barranquet, perquè és un barranquet el que hem tingut tota la vida. De fet, seria Pozalet perquè es ve de Poalet.
i bé, en les seves manes han encomendat el nostre espiritu. Jo crec que ell s'ha reunit amb moltíssima gent de les associacions i ara ell vos contarà qui és Jaume, qui és Juli i que jo crec que val la pena que vos contén com està sent tot aquest procés i què és exactament.
Aldaia a l'Emprenta del Barranc és el que nosaltres hem entès de l'encàrrec que l'Ajuntament d'Aldaia ens fa, l'encàrrec d'introduir-nos en la comunitat, introduir-nos en el procés en què es troba cada un o una part, evidentment no m'ha arribat a tots, i traduir-ho en art i en creació.
Aquest títol té molt de significat. Pensàvem que era important mantenir el nom del poble en el títol, perquè és una obra local, feta des d'ací, amb totes les particularitats d'ací, del Dalla.
I l'empremta del barranc, pensem que transcendeix més enllà dels feix del 29 d'octubre. El barranc és el barranquet, evidentment, no és el del pollo, és el nostre barranquet, que és el que ha marcat la vida, d'alguna manera, durant moltíssims anys, en molts aspectes.
Per això pensàvem que vertebra el poble per la meitat, que s'inunda tots els anys, que hi ha una qüestió encara de solucions per solucionar, i això per una banda, i per descomptat, l'obra també ha abarcat un procés d'escolta a la ciutadania, que era el que se'ns havia encomanat.
Tiene una función, por supuesto intenta tener una función sanadora, pero claro, lo que se diferencia no es tanto de la gente que hace terapia haciendo arte, sino que el arte tuviera esa función sanadora, es decir, ante todo tenía que ser una pieza artística y que tuviera un valor artístico para que el efecto, de alguna manera catártico,
Entonces nuestro trabajo, nosotros somos profesionales, somos artistas y es lo que hacemos. Entonces nuestro trabajo ha sido escuchar a la comunidad y con ello darle una forma artística. Aldaya.
El Daia jo crec que és veïns i veïns del Daia i jo crec que molta gent que ha vingut i que no és del Daia, que sent part d'una comunitat, perquè jo crec que sobretot és això, no?, tindre la sensació de pertener-se, no ho sé.
En el procés d'escolta ens hem adonat que evidentment que l'afectació és global en tot el poble, que té igual fins i tot quin és el nivell d'afectació, perquè el dolor pot ser igual d'intens a una persona que només ha perdut el cotxe, n'hi ha un parèntesis, que són salvant per descomptat les víctimes mortals, això per descomptat, això vaig a per davant, però a nivell de les qüestions materials sempre n'hi ha...
No hem volgut tenir això tant en compte, sinó que sigui una qüestió més emocional, més interna, més de dol, més de comunitat, més de general en tot el poble. Si no hi ha una competència de qui és el més afectat, jo crec que treballem sobretot la idea de l'empatia, de també conèixer que no tots estan afectats de la mateixa manera, però això no implica.
que no hi hagi un tipus de patiment en cadascú, que conviuen moltes maneres d'estar afectat i això el que potenciem és precisament la comprensió i l'empatia.
Ja volia que era important el retrobar-se, el reconciliar-se, cada un en les seues situacions, en les seues circumstàncies, en aquest patiment que ells vos estaven contant. I jo sí que dir, mai tindre prou gratitud cap a d'ells per tot el tema de l'escolta activa que heu fet. Crec que m'he contat en algunes associacions que ha sigut xulíssim el parlar en ells perquè ells diuen, bueno, això no, com un xamé vos de abans, no?
Som actors, però la gent, quan han tingut les entrevistes en ells, de dos i tres hores, vull dir que això no ha sigut que en mitja hora se n'anaren, la gent tenia ganes de parlar i així escoltaven. En molts viatges ells tamé dient això ha sigut molt difícil de poder montar una obra de teatre amb tantíssimes sensibilitats i tantíssimes mirades, no?
i la gent en ells s'han trobat molt a gust per a obrir-se coses que potser no ho han fet en un terapeuta i en canvi en ells ho han fet. És així o no? Ha estat fàcil que participaran, que acceptaran, perquè a vegades hi ha gent que obrir ferides o rememorar allò...
A nivell dels col·lectius ens hem trobat una predisposició absoluta a parlar, a ser escoltats, a que els contem, a participar. També s'ha de dir que n'hi havia de vegades, al no saber què s'estava fent, alguns perfils preferien no... deien directament jo no aniré el dia 23.
Estic segur que si venen evidentment els emocionarà i estaran... s'anarà, no? Però també s'entenia, jo encara no puc anar. Això vindré a veure, perquè igual s'imaginaven o s'imaginen algunes coses, lògicament perquè la ment te tira cap allà, no?
però en general una obertura absoluta, una predisposició molt generosa per part dels col·lectius i especialment per la gent que participa com a intèrprets, les 15 persones que participen com a intèrprets en l'obra que conten la seua història, en algunes més dolores que uns altres i la veritat és que la generositat de compartir en el procés d'assajar, de repetir,
de confiar en que nosaltres triem una informació i no triem una altra perquè decidim nosaltres quina paraula diem en l'escenari. Ens hem trobat amb una acceptació que per nosaltres ha sigut un procés molt intens, molt enriquidor i molt emocionant.
Entrant en el producte, per dir-ho d'alguna manera, el que diem, quantes hores de treball a darrere, quants sentiments, emocions, incalculable, òbviament, i quanta gent anem a veure sobre l'escenari? Ara un poc en xifres...
El procés d'escolta va començar en juny i en juliol, vam fer un poquet, després ja vam parar en agost, tot i que nosaltres ahir ja teníem material per a començar a pensar en el posterior, que és el teatre, vam continuar en setembre i vam començar a assatxar la meitat de setembre, on ja teníem la informació per a transformar-la en escenes.
Durant la meitat de setembre fins ara hem estat assajant amb 15 persones que són les que estan en l'escenari. De les 15 n'hi ha 8 persones del Club d'Oci, persones d'una edat més avançada que ho han deixat
s'han deixat la pell, literalment, i veureu quina capacitat tenen, més enllà del nerviosisme que puguem tindre lògicament, d'estar en l'escenari. A banda, comptem amb professionals que també s'han oferit i han volgut d'allà, que han volgut estar, i després un altre nivell que és gent semiprofessional o amateur.
amb aquest grup matriu que hem dit, hem construït l'obra de la qual hem tret la informació de la resta d'afectades, associacions, col·lectius i persones concretes. A banda, també s'ha de dir, l'Ajuntament, en aquest sentit,
ho tenia clar, volia una proposta professional i tenim un grup de professionals, Mar Gonzalo en la il·luminació, Carles Salvador en l'Espai Sonor i la Música, Nacho Carrascosa en els visuals i Marial Mudebre en el vestuari, professionals que s'han volcat absolutament en el projecte. També hi ha altres disciplines, què més es podrà veure o viure en l'escenari? Música, audiovisual, no sé, quina és l'oferta un poc?
L'escola de dansa d'aquí també participa, l'escola de teatre... El que volíem és que la proposta és una proposta professional, però la gent que participa no ho és, i no ha de ser-ho. No són persones que han de fer un treball d'actoral...
encara que ho fan de meravella i és una meravella veure-los, però l'objectiu és que participen i jo crec que el que és realment emocionant és veure la seva generositat davant de l'escenari, posar-se dalt, contar-nos la seva història, estar proposant. Jo crec que és la part que és més emotiva, és precisament com tota la gent que participa sosté aquesta proposta
des de tot el que sap fer i ho fa tot el millor que pot i d'amunt de tot és que està molt bé des d'on es fa. És emocionant. Però entre totes les històries que haureu escoltat, com seria impossible pràcticament seleccionar? Està difícil, m'imagine, perquè no totes les històries poden estar reflexades.
Cada intèrpret conta la seua història, siga la que siga. Les paraules les hem triat nosaltres, de la seua història hem fet una tria de fragments i del que considerem que és més important, mantenint també una certa discreció, que no sigui una qüestió sensacionalista ni de dolor per dolor, perquè no és una qüestió de reviure, sinó que pot ser només de recordar.
i el que hem fet després és que hi ha molts elements en comú en totes les persones afectades, que ho hem trobat, que moltes vegades trobàvem el sentiment de culpa per haver rebut l'ajuda, això està en l'obra perquè són punts coincidents en les persones afectades. L'alegria de rebre els voluntaris o la figura de l'ajuda rebuda
També el dol del pensament, del que haguera passat així, això que se treballa, perquè hi havia una expressió que se repetia molt, el menos mal, moltes diuen, el menos mal que no sé què. I això ho hem modelat perquè siga teatre.
La idea es que nadie de los que están aquí pretende representar qué es el dolor de la dana ni hay una cosa genérica. Aquí hay muchas voces y cada uno es válido en sí mismo para hablar de su experiencia. Aquí lo que hacemos es juntar y que podamos escuchar cómo hay tantas voces. Hay tantas voces como personas, tantas voces como sensibilidades.
que hay sobre el escenario. Los que están no pretenden representar a los que están fuera, pero hablan de cosas comunes, hay lugares comunes, lugares que se verán reflejados, pero no se pretende crear como un discurso unificador de lo que ha pasado aquí, ni crear como una lectura de lo que ha pasado, sino aquí hay una gente que se ha ofrecido a contar su experiencia, abrirse al público, a mostrarse, a compartirla con otra gente del pueblo
Con una voluntad de ayuda y de servicio y de generosidad es que no hay otra palabra para describirlo que es lo que legitima su presencia en el escenario y no tanto una historia respecto a otra. Un poco complicado.
Sabeu com s'ha preparat vosaltres també perquè al final la gent descarrega molt i els que ho estan escoltant una i un altre cas, un altre cas i un altre cas s'ha veu preparat d'alguna manera o s'ha veu llançat un poc? Vull dir, això al final te ho portes a casa o n'hi ha hagut alguna època que digués, ostres...
És que hi ha una cosa que, de veritat, jo crec que es veu en el espectacle. El espectacle reconforta. Reconforta perquè estàs des de una acció, des de real, de gent que vol fer-ho. A les hores es nota una templança, una manera de contar les seues històries, de acceptar també el que han vivido. És un exemple tan...
potente lo que estamos hablando y luego los gestos de cariño entre la gente que participa, que en realidad yo he sentido no tanto como que tenía que prepararme para una situación dura, sino me siento un privilegiado por haber estado al lado de estas personas que participan y por compartir este proceso y
Jo crec que aguantar tot el que heu fet en totes les entrevistes, la gent s'ha volcat amb vosaltres, tots, tots els col·lectius, i això, nosaltres no sou terapeutes, clar, és que dient també som actors, i es dediquem a l'art, però no a fer de psicòlegs, però bé, és la gent sí que s'ha volcat i els ha contat totes les seues històries, i a partir d'ahir han fet el guió, vull dir que no ha sigut fàcil, clar que no ha sigut operat.
A més, també anant darrere psicòlegs, tu és la regidoria de serveis socials, però també de cultura, que al final van de la mà, com dèiem, però els professionals estan... Diuen que aquest és el camí, no? Bernardo ha estat allà en ells, Bernardo Hortín ha estat guiant-los. Jo no sé exactament perquè jo no he estat en les converses, però jo sabia que Bernardo estava darrere de tot això.
perquè no es podies deixar a soles tampoc, vull dir ells, tu l'encàrreres la comana, jo a Jaume no el coneixia, però a Juli sí, i li dic, bueno, quan se fica damunt de la taula, que Bernardo mos diu, n'hi ha que fer teatre, perquè el teatre senador, jo tenia claríssim, vull dir, jo mos heu dit abans, l'estàndard d'Aldaia, Juli, dis-la, per tant, n'hi ha que buscar-lo d'ell.
Bernardo, fica't en contacte amb Juli i apanyeu-vos. Claro, i a partir d'ahí, Bernardo jo sabia que no els anava a deixar a soles. I Bernardo ha estat en els assatges, Bernardo ha estat... Jo, exactament què és lo que em parlen, no ho sé, però sé que Bernardo ha estat... Doncs això donant el suport que deixis correspon, perquè lo que no han fet en els terapeutes particulars ho han fet en ells. Això sí que ho sé, que hi ha molta gent que em deia que jo anava amb el meu terapeuta i no li he confessat lo que a Juli i a Jaume els he dit.
i que haurà servit. Ell diria, jo me trobé afortunat, jo l'únic que puc és donar-los les gràcies en nom del veïnat d'Aldaia, de tots els veïns i veïnes d'Aldaia, per aquesta feina que han fet. Suposo que donar tranquil·litat, no? Tindre també, no sé si hi hagués alguna situació un poc més complicada, gent que es pugui trencar. Amb Bernardo Ortín hem treballat conjuntament en el procés perquè evidentment nosaltres ja
terrenys on no hem de gossar de ficar-se, no? I n'hi havia una supervisió, per què no, de dir, mira, i quan n'hi havia un dubte, el plantejàvem com enfocar, per què s'enfocar el dolor, enfocar una tragedia, enfocar el...
el dol, enfocar l'alegria, enfocar la recuperació, com enfoques això sense caure en coses que van a la contra de lo que la psicologia o lo que la terapia està demanda. Això és el que hem treballat també, compartir amb ell les nostres inquietuds, les nostres propostes per a, diguem, que ens donar el vist i plau d'alguna manera necessari des d'un professional per a un tema tan delicat. La part artística ja la fem nosaltres, però
Tien que el contingut estratègic, per dir-ho d'alguna manera, sí que necessitament que això ajuda.
Com convidem el diumenge que ve a les 6 de la esprada en el Tama a que vinguin gent que potser l'estic adoptant, perquè potser encara no es veu a aquest punt. Què van a trobar? Què van a sentir? Bé, cadascú, òbviament, ho sentirà com puga, però per convèncer o tractar d'indicar què és el que van a trobar, que tal volta no és el que tenen en la ment. Per començar, no van a encontrar-se una espectacularització sobre el tema del dolor, sobre la dana,
El sufrimiento no va a haber, no vamos a hurgar sobre unas emociones, no se trata de revivir, sino se trata de, el trabajo que hemos hecho es procesar, escuchar y procesar, de tal manera que el trabajo que van a ver es aúna las sensibilidades de todos los que estamos aquí haciéndolo
gente que ha estado muy pendiente para que no tratáramos el tema desde lugares poco cuidadosos y gente que lo que pretende es hacer un trabajo que sirva, que tienda puentes, que los que están sobre el escenario
Están haciendo un acto de amor y de cariño y de cuidado enorme. Entonces creo que es una manera de cuidarse este espectáculo. Y la gente que ha ido viniendo nos ha contado que agradece mucho esta ética que tiene el espectáculo. Yo creo que hay una ética política por cómo se genera este espectáculo. Hay una ética como también profesional a nivel de, por supuesto,
terapeútica y luego hay una ética artística. Entonces, sobre todo, tiene que ver con una manera de cuidarse y es un gesto más. No pretende ser el gran gesto ni pretende cambiar nada, pero creo que todo lo que sea un pequeño gesto, pues creo que siempre es bienvenido y además se agradece.
Per anar acabant, estem en el camí, no?, de l'objectiu inicial per al qual es fa aquesta comanda, no? Jo crec que sí, és l'últim acte de, per dir-ho d'alguna manera, l'última activitat d'aixes tres R's d'enguany. Això no vol dir que en gener comencem altra vegada, perquè crec que és important que això no s'oblidi, que és el que Bernardo mos diu, no? Ell ho ha definit molt bé, vull dir, jo...
Jaume estava dient el tema de l'ètica, no? Llavors jo crec que sí, que aquestes tres coses n'hi ha d'ajuntar-les, evidentment i ells fan la part, la part que és el que veurem el diumenge i la gent ha de vindre, però ens anem de continuar treballant, descansarem el Nadal i continuarem treballant. La gent m'hi dirà i si s'ha omplit el tema què passa? Doncs parlar amb Jaume i en Juli i diré què fem un altre dia.
Fem un altre dia, i si el Tama està, clar, si el Tama està disponible, que són els espais que tenim en aquests moments, però no tenim més espais, cap problema, fem un altre dia. Si la gent està disposta, i sobretot que ells volen, cap problema en poder-ho fer. Jo sí que convido a tots els veïns i veïners a que puguin vindre a veure l'espectacle. Jo dic que jo no l'he vist, t'he vist a trossets, m'ha agradat molt, i a vegades que...
que això que te puxa un poquet el cor amunt i que t'entra ganes, dius, bueno, pues pega mitja volta i me'n vaig perquè jo ja no vull plorar, davant del públic ja ploreiem a casa. I crec que és important que la gent això veja tot el que ells han dit, no?
que el faien, on que n'hi ha de res, és bestial per escriure tot un guió en el que s'han nutrit de l'escolta activa aquesta que han fet, no? Que es paga la pena. I, bé, per acabar, Juli, un poc, quina és la conclusió que es pot treure de tot això? Com es queda un a veure com està quedant aquest producte? Suposa que es esperareu a diumenge a veure un poc les reaccions, però gent que ho està veient, reaccions que ja esteu observant, o la conclusió final de l'obra, no ho sé...
com tancaríem per convidar-nos? La conclusió final de l'obra per a mi és l'escena final de l'obra i no ho desvel·larem. Jo em quedo amb la reivindicació
de la gent com a poble i la reivindicació de la gent com a comunitat, que és el que hem intentat, no tant treballar, sinó que és el que ha sortit a partir del treball. No ho buscàvem, però ho hem trobat. Més enllà de les discrepàncies, ideològiques o no, de forma o de qualsevol discrepància, hem trobat una reivindicació de sentir-se poble, de sentir-se comunitat. I amb això em quedo.
Iris Lezcano, actriz, aldallera y en este caso no sé si protagonista. Una de ellas, es muy coral la obra, la verdad es que salimos todos más o menos igual y es un placer haber participado en esta obra.
¿Cómo describirías Aldaya la Emprenta del Barranc? ¿Qué es? Pues es verdad que es una catarsis de algo que había necesidad de contar, de una manera de darle salida a todo este huracán de emociones que nos han ido pasando a lo largo de todo este año desde la Dana y una oportunidad de contar a través de esta obra la manera en la que nos sentimos y de ser escuchados.
El teatro es una forma también de sanar, que es un poco el programa en el que se engloba todo esto. Ha sido muy, muy terapéutico. A mi familia nos ha tocado muy de cerca la Dana, entonces para todos nosotros ha sido una manera de también agradecer tantas cosas a toda la gente que estuvo ayudando. ¿Cómo te planteaste llegar o aceptar trabajar en algo así, pues eso, como dices, con la familia afectada además mucho, en tu pueblo tan afectado,
¿Cómo te lo has planteado? Pues en el momento en el que supe que estarían mis hermanas, mi primo, mi cuñado, dije, yo tengo que estar también en el proyecto, no hay duda, y es un tema que quiero contar, que es el proyecto de los más especiales en los que he estado, porque, como he dicho, nos toca muy de cerca y creo que es un tema al que tenemos que dar visibilidad. Os ha removido, entiendo mucho. Mucho, nos ha removido mucho y, como digo, esta era la forma artística de darle salida.
¿Qué preparación ha requerido, no sé si especial, al ser un tema tan propio? Pues la preparación han sido muchos ensayos con Jaume y con Juli, que la verdad es que han hecho un trabajo, vamos, excepcional. Creo que han tenido una sensibilidad para saber parar los ensayos, para escuchar a las personas que tenían necesidad de desahogarse en momentos clave. Lo han hecho desde una visión que no tiene nada que ver con hurgar en la herida, ¿no? Entonces creo que no va a ser doloroso verlo como espectador y, bueno, estoy...
fascinada con su trabajo, los admiro muchísimo. ¿Ha habido algún momento complicado de romperse un poco? Porque, claro, trabajáis profesionales y no profesionales en el escenario, ¿no? Sí, sí, claro que lo ha habido. Esto, como decíamos, es muy liberador, muy terapéutico y, claro, al contar esta historia, pues hay momentos de romperse durante el proceso de ensayos y han sabido escucharnos y hemos sabido apoyarnos y se ha creado aquí un vínculo muy bonito también entre todos los actores.
Recomendamos, por supuesto, que vengan el domingo a las 6. A las 6 de la tarde aquí en el Tama. Os invitamos a todos a venir, a no perderos esta obra de arte. ¡Vamos! Muchas gracias.
Agraïment com a col·laboradors està a l'Escola Municipal de Dansa, a l'Escola Municipal de Teatre d'Aldaia, també l'Orfeo d'Aldaia i també a una vintena d'associacions de la localitat, així com a persones que han prestat tota la seva col·laboració en este projecte 100% Aldaia.
Diumenge 23 de novembre, a les 6 de la vesprada, amb entrada lliure fins a completar aforament, podrem unir-nos en el dolor i sanar com a societat veient junts el que suposa el resultat de mesos de treball de molta gent en Aldalla, l'empremta del Barra.