Des dels estudis del DAIA Radio els saludem ben cordialment des del programa que es fa possible gràcies a la participació de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, una proposta radiofònica que procura fer un repàs quincenal a l'actualitat d'aquesta agrupació voluntària d'associacions i entitats que procuren pel patrimoni en la seva més àmplia concepció.
Perquè si es troben escoltant aquest programa en directe, vol dir que han sintonitzat una emissora de les que formen part de la xarxa d'emissores municipals valencianes, lloc des del que la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià promou la difusió, la investigació, la valorització i el coneixement de la història, la cultura i el patrimoni local i comarcal.
Es parlem d'una organització no governamental que agrupa a vora mig centenar d'associacions, grups i entitats del conjunt del territori valencià, que es troben atentes a l'ampli món de la cultura popular en general i de la custòdia del patrimoni en particular, tant si parlem del patrimoni natural, immaterial o el material.
al programa de WII, donarem compte del treball que realitza el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, una agrupació voluntària de persones que va néixer l'any 1984 amb l'objectiu de promoure i organitzar activitats de caràcter cultural i de divulgació científica vinculades a la ciutat de Gàndia, però amb una clara vocació comarcal.
També hi haurà temps per compartir amb el seu actual president, el professor, escriptor i editor, Juli Capilla, que visitarà els estudis del Dalla Ràdio i optes d'on bastim aquest programa cada 15 dies. Així doncs, si està preparada o preparat, per nosaltres no ha de ser, comencem el programa d'avui, emprant els temes musicals de la banda Oques Graces, amb què obrim amb el primer tast.
Hem ballat a sota un cel que ens plovia. Hem omplert les veles de pen i ferides. Hem trencat els rents quan la passió ens podia. Mou el tronc, treu-te les espines.
ens vam fer fans del sol ahir ahir ahir i avui sabem d'on surt i avui sabem d'on surt la teva sort és creure en tu i en tu i en tu contracorrent amb un cric mut que esclata el mur i es fa infinit i anar fent un camí de pedra amb les pedres del camí sabrant que vas fer bé en desprendre't del que no et feia feliç
La verra m'ha plovent, quan portes el bon temps a dins. Ens vam fer fans del sol ahir, ahir, ahir. I avui sabem d'on surt, i avui sabem d'on surt. La teva sort és creure en tu, i en tu, i en tu. Contracorrent amb un crit mut, que esclata el mur i es fa infinit.
Mou el tronc, treu-te les espines.
Bona nit.
Com hem anunciat al sumari, el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vei va néixer l'any 1984 amb l'objectiu de promoure i organitzar activitats de caràcter cultural i de divulgació científica vinculades a Gandia, però amb una vocació comarcal i de país diversa.
Es tracta d'un organisme adscrit a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Gandia, que el proveeix d'un pressupost concret, però que l'ens administra de manera autònoma en funció dels consensos i dels acords a què arriben les 25 conselleres i consellers que l'integren.
No hi ha cap mena de dubte que el CEIC, Alfons el Vell, té des de la seva creació una funció i un encaix fonamentals en la ciutat de Gàndia i també en tota la comarca de l'Asafor Pai Digna.
Des dels inicis, les seues activitats han estat transcendentals en el desenvolupament de la cultura pròpia i han incidit de manera destacada en la idiosincràsia d'una ciutat fortament vinculada als clàssics medievals valencians. D'així que el valencià ha gestat també una premissa insubornable i ferma en la seva trajectòria. Per aquesta organització han passat personalitats importants de la comarca i que hi resideixen.
De fet, no podem oblidar el camí realitzat des de la presidència de persones com Néstor Novell, Gabriel García Frasquet, Rosa Mascarell, Lluís Miret, Rafael Delgado, Emili Morant o Joan Negre, posem per cas.
Ni dir-te que si afegim aquests noms els d'altres insignes consellers i conselleres es fa una nòmina molt vasta i qualitativa que ha proveït la institució d'un prestigi guanyat a pols a base de molt de treball i una confiança en la cultura i el saber com a instruments de transformació de la societat gandiana, saforenca i valenciana. S'ha de dir que la producció del centre d'estudis i investigacions comarcals Alfons Elvell
Té dues vessants fonamentals, l'edició de llibres, llibres de divulgació científica i l'organització d'activitats culturals. Quant a la producció editorial, es tracta de llibres que atanyen un ampli espectre del saber, és a dir, un ventall que abasta el que se sol entendre tradicionalment per ciències naturals i ciències socials.
No obstant això, s'ha d'afegir que el Centre d'Estudis no ha de fugir de promoure produccions literàries, tot i prestand atenció a escriptors i escriptores rellevants de la comarca o del conjunt del País Valencià. En qualsevol cas, la vocació és eminentment divulgativa i té com a objectiu la difusió del coneixement en la seua més àmplia concepció.
pel que fa a les activitats culturals organitzades. L'objectiu és el mateix que el de les publicacions, és a dir, difondre el pensament i promoure el debat mitjançant les conferències, xerrades, debats, entrevistes i homenatges que s'organitzen.
Pel que coneixem d'aquest centre d'estudis i investigacions comarcals, la continuïtat i la renovació permanents són puntals i renunciables de la institució i d'un temps a esta part s'ha produït una reestructuració orgànica dignes de ser tingudes en compte. Està guai, està guai! Està guai!
Gràcies.
Un es va ballant de sol, sense esperar la sort, sap que esperant s'adorm i va patint pel temps. L'essència et fa ser així com ets, de trossos de matins i nits, d'abraçades de veritat i de petons prohibits. La pluja fa feliç el bosc, el bé i el mal es van vivint, sempre que m'he callat els cops. Se m'han anat quedant per dins i tampoc cal entendre-ho tot. Si no entenem d'encerts i errors, es fa una mica més bonic.
per ser jove ni per fer-se gran que anem venint i anem marxant si fan senzilla ens hi farem menys mal una tornada guai que aguantin l'envestida està guai, està guai no ens cançarem mai d'estimar esquivant ortigues de cantar-te
I es pot respirar com respiren les tardes. Es pot estimar com s'estimen els arbres. Sense que ho vegi ningú, sense esperar res de ningú. Aquella cosa que brilla per dins, que et va fent a tu, que em va fent a mi. Som les llàgrimes dels moments pús. Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. Som les llàgrimes dels moments pús.
se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. I un sentiment que va quedant suspès, vol aguantar-se i neta entre el vent, va prenent de les crostes que es fa, dins aquest horitzó platejat, i ha plorat igual que jo. I quan riu, riu de veritat, quan deixa de pensar en el després, i quan ja no carrega el passat, que aquí ningú neix preparat.
Està guai, està guai. Està guai. Una tornada guai. Que aguantin l'envestida. Està guai, està guai. No ens gatsarem mai. Està guai.
L'estima esquiva nortides, de cantar-te uns la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la
Fins demà!
Als estudis del DAIA Ràdio comptem amb Juli Capilla, escriptor, professor, editor i actual director del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons Elfei, amb qui mantindrem una amable conversa perquè ens expliqui els plecs d'aquesta institució valenciana. Bon dia, Juli, benvingut. Bon dia, gràcies.
Escolta, en breu faràs un any al front d'aquesta institució. Ens agradaria que ens explicares com t'he pagat. Te trobes? Doncs ja de bon començament, quan va ser triat, perquè va haver una elecció entre dues candidatures, per mi va ser una satisfacció poder accedir a la direcció. Jo ja estava a dues legislatures, huit anys, per tant ja coneixia la casa,
I, en principi, no tenia pensat de presentar-me, però em van animar alguns companys, consellers i conselleres, nous i vells, perquè es fa una renovació cada quatre anys. I jo estic content, estic molt content, perquè crec que la clau és el treball col·lectiu. Jo això ho tenia claríssim, que havíem de...
d'assentar-ho, de reforçar, perquè ja existien una sèrie de comissions, la comissió literària, la comissió de música, la comissió de ciència, la comissió d'educació, es va crear una comissió d'internacionalització, que estem treballant el tema també, i aleshores crec que aquest treball d'establir comissions, coordinar-les, que és el meu paper, la meva funció,
reunir-nos de tant en tant extraoficialment, vull dir, perquè hi ha una sèrie de reunions, diguem-ne, que marquen els estatuts, però també ens reunim quan és necessari, no? I crec que hem aconseguit, perquè voldria parlar en plural, no vull personificar en mi com a director la faena que s'està fent, la implicació de les conselleres i desconsellers,
I jo crec que hem d'estar contents d'aquest treball i també del fet que la gent s'il·lusioni, perquè jo crec que un director i el consell executiu, que d'alguna manera és l'equip directiu, el que ha de fer és estimular els companys i companyes perquè se sentin involucrats, partícips d'aquest projecte, que és un projecte col·lectiu. I per tant, estic també content perquè s'estan fent moltes coses.
Està clar que ara ens aniràs desgranant un poquet més els aspectes que comentes, però sí que tu li has donat un impuls molt personal en el sentit que li has dedicat molt del teu temps i d'alguna manera com a mínim des de fora sembla que has reviscolat molt la institució, no?
La institució arrossegava problemes de, a veure, quan va passar el coronavirus, va haver-hi un impàs, també algun conseller va tindre director, algun problema personal que el va impedir desenvolupar bé el projecte, i algun problema administratiu. Això en l'última legislatura, gràcies a Emili Morant i Joan Negre, vam aconseguir que aquests problemes es superaran i d'alguna manera a mi m'ho han deixat bé, ens ha faltat de plata per poder treballar tots i totes, no?
I estem aconseguint, gràcies a aquesta estabilitat econòmica i administrativa, d'augmentar la presència en la societat gandiana i comarcal, i fins i tot valenciana, però sobretot...
de Gandia i comarca, que és el nostre públic, la nostra obligació i devoció. I ja que parles un poc de treball i de responsabilitat, quin és el paper, la responsabilitat que té la institució de cara a la ciutat i la comarca?
Té una responsabilitat fonamental de vertebrar, d'alguna manera, tota la comarca. No és l'única, perquè hi ha també la Mancomunitat de la Safor i de la Vall Digna, també hi ha Escola Valenciana, la Coordinadora... En fi, hi ha una sèrie d'entitats de vocació pública i col·lectiva...
i el CEIC sempre ha tingut aquesta, per exemple, la sigla ja ho diu comarcal, no és només de Gandia. I aleshores és importantíssim, per exemple, nosaltres quan vam publicar la revista de la Safor, que és l'Anuari, jo vaig insistir en la necessitat de presentar-la a Gandia, però també l'han presentat a Oliva, l'han presentat a Viniopa, que no és Gandia, i aleshores la intenció, ara el pròxim número és de presentar-la a Vilallonga, és a dir,
Van fer una taula redona de publicacions en valencià de tota la comarca, de diferents poblacions, la Llonga, Oliva, la Marxoquera, en fi, la Vall de Bernissa... Va ser una taula preciosa, que estàvem ahí una sèrie de publicacions xicotetes, molt interessants localment, i fins i tot va vindre el director de Serrador, que era una miqueta el rar avis, però que...
que també contrastava, no?, la importància de les publicacions locals i de vertebrar-les entre si, no?, fins i tot he recollit un apartat de la revista Les Afort que plega les publicacions en valencià de la comarca. I en aquesta taula la gent se trobava gust, se reconeixia, compartia necessitats, problemes, objectius, il·lusions, i crec que és el paper del CEIC. Sí, entenc, doncs,
que aquesta vocació comarcal ha sigut un dels objectius amb què heu assumit aquesta nova legislatura. Quins altres objectius podríem comentar? Bé, objectius... Nosaltres tenim dues línies, més o menys, grosso modo, que és per una banda la publicació de llibres i per altra l'organització d'activitats. Jo tenia clar que havien d'establir lligams amb la xarxa
d'associacions, d'entitats, no només comarcals, sinó també de tot el País Valencià. Una de les primeres activitats que vam fer va ser una taula redonda dedicada a Maria Beneito, que va vindre Carme Manuel i Andrés Gregori a parlar de l'any Beneito, de la figura de Maria Beneito, que per cert tenia vincles amb Oliva, però no perquè tenia vincles amb la comarca, sinó perquè era una escriptora rellevant.
Per tant, desenvolupar aquestes línies de treball de col·laboració amb el món de les falles, amb el món de la música, hem col·laborat ara amb una revista que es diu Rassó, que acaba de néixer. Molt important, vam col·laborar econòmicament i presencialment en la primera pleca de joves de la Safor, que ens arriben propostes i nosaltres donem respostes.
És important estimular el jovent, perquè si no... El cell no pot ser un cementeri d'elefants, no? No pot ser que la persona més jove tinga més de 40 anys. Això també és un... És a dir, hem de ser... Jo crec que hem de ser plurals, hem de ser receptius i col·laborar amb el món de les falles també és molt important. I seguir la línia de publicacions científiques. És a dir, ara, per exemple, estem preparant un llibre sobre salut mental...
un altre queixirà sobre biologia, un altre històric, en fi, diversificar les publicacions perquè per inèrcia a vegades hem tirat més per la banda literària i per la banda històrica, però hem d'atendre tots els aspectes de la ciència, de les ciències socials i de les ciències...
I tota aquesta feina que esteu fent, has parlat un poc dels vincles amb les associacions, trobeu que la societat de Gandia, Saforenca, us la reconeix prou? Està ben assentada en la societat?
Hem de fer un esforç encara més gran, perquè hi ha gent que no sap què és el Seic i viuen a Gandia o viuen a la comarca. Aleshores, l'única manera de fer-nos visibles i de donar-nos a conèixer és...
fer activitats, fer activitats, taules redones, presentacions, concerts, presentacions de llibres, és l'única forma perquè també és de veres que pot ser algun conseller més antic ens diuen, mira, és que així només n'hi ha 40 persones. Jo ja, però 40 persones no està malament. Vull dir, vivim en una societat que hi ha mil estímuls i aleshores...
També hem d'apostar per la qualitat. Vull dir, si en un moment donat, per exemple, en una presentació n'hi ha 12 persones, doncs 12 persones. Això també s'ha de valorar, no? De tota manera, per exemple, vam fer una col·laboració, que hem fet una publicació d'una conferència de califatidis, que va vindre a Gandia,
n'hi havia més de 600 persones al Teatre Serrano l'homenatge a la paraula que li van dedicar a Maria Beneito amb una companyia teatral pròpia de Gandia va ser un èxit també perquè van decidir això ja es va decidir en la legislatura anterior que jo també estava en el Consell Executiu van dir portes obertes, això és un servei públic i per tant que la gent vinga i que accedisca a la representació
I per això vam omplir, vull dir que la vocació és pública i gratuïta de cara a la societat. Les nostres publicacions tenen un preu però moltes vegades, la majoria de les vegades, s'hi regalen. Després es fa una distribució més o menys xicoteta per si algú vol comprar-la.
El nostre objectiu no és guanyar diners, sinó administrar uns diners que tenim, un pressupost, en benefici de la col·lectivitat i de la societat gandiana i saforenca. Ara en parlarem un poc més, les qüestions, un poc de funcionament, però pel que fa a la cultura i el patrimoni local i comarcal...
Quins aspectes penses que necessiten més la vostra atenció o que d'alguna manera permeten fer un treball més profund o més urgent?
A veure, el gran repte, jo crec que és el repte de tot el País Valencià i de tot l'àmbit lingüístic, és mantindre, perquè la Safor i Gandia en concret, per sort, el valencià és una llengua reconeguda, de prestigi, de cultura, majoritàriament la cultura es fa en valencià, però, clar, Gandia, ara recollirem un article de quina ha estat la realitat sociolingüística
Ha canviat molt. A principis del segle XXI els immigrants suposaven un percentatge ínfin, 2, 3, 4, 5%. Això són estudis de la Universitat Politècnica de València, la seu de Gandia. Ara és un 25%.
Per tant, de quina manera podem fer que el valencià sigui atractiu i que continua tenint un pes en la ciutat? Això és un gran repte. I després, diversificar les activitats, perquè pot ser...
Mea culpa també, com a conseller anterior ens havien decantat per l'aspecte històric i literari, i ara estem intentant reforçar altres línies que potser teníem una miqueta més descurades.
I de totes aquestes, hem parlat de la llengua, però, per exemple, de qüestions patrimonials, naturals, materials... Hi ha alguns elements que tingueu, diguem, el focus posat pel perill en què es troben, perquè requereixen una major atenció...
A veure, tenim la qüestió biològica, ecològica també, la preocupació mediambiental, estem incidint també, perquè, per exemple, hem establert una relació molt estreta amb el centre excursionista de la Safor, que pràcticament s'ha renovat, té una nova seu, els hem recolzat... És una línia que també s'ha de reforçar. Hem fet publicacions...
dels ocells, per exemple, de la marxal pegoliva, vull dir, és un aspecte a tindre en compte, una sensibilitat que hem de tindre molt present. Les línies són molt diverses, tampoc no ens centrem, no volem centrar-nos en un aspecte només, perquè crec que tots els aspectes, tot l'àmbit cultural, científic, natural, ecològic, literari, tot és important, no hi ha una cosa més important que l'altra.
Juli, Juli, hi ha encara molt per poar en la comarca sobre qüestions culturals i de patrimoni? A veure, sempre hi ha coses a investigar. Per exemple, ara tenim un projecte de llibre que analitza
De quina manera, als anys 80-90, el valencià es va convertir en una prioritat. Com tots els moviments associatius de reivindicació de la llengua, d'ensenyament de la llengua,
no de vegades la mestra va néixer a la droga, no? Eixa reivindicació del valencià. Ens està fent aquesta investigació que és important per a posar en valor aquest esforç que es va fer en un moment donat. Vull dir...
Clar, l'arqueologia també, hem establert ara amb l'anterior director del SEIC i el MAGA, Joan Negre, ha fet una proposta de publicació de llibres sobre l'arqueologia perquè n'hi ha un patrimoni arqueològic molt important a la Safort.
Som sensibles, no? Clar, que sempre es pot poar moltíssim, no? I en qualsevol focus que aparegui o que pensem que cal incidir, incidirem i l'atendrem en la mesura de les nostres possibilitats. Nosaltres tenim un pressupost...
reduït, vull dir, no és un gran pressupost. Però a mi això no em preocupa en excés, vull dir, si en tingué més, millor, no? Això sempre perquè te dona possibilitats de fer projectes. Però crec que amb il·lusió i amb imaginació es poden fer coses a un preu
Ara tenim l'encesa, per exemple. Sí, ara en parlarem. És una cosa que per primera vegada Gandia se suma a aquest projecte. Hem de ser sensibles a tot i això no costa molts diners. Algunes taules redones el preu és ínfim.
També hem recuperat, per exemple, una cosa molt interessant, que és que vam fer una taula redona de gent de la Safor, que viu joves, que viuen a l'estranger. I que ens van contar, abans de Nadal, quina és la seva experiència a l'estranger, per què se'n van anar, què han après, per quan pensen tornar, si és que pensen tornar, quines són les dificultats de desenvolupar una línia professional així per qüestions econòmiques. Vull dir...
És un aspecte molt important dels joves. Hem donat suport a la pleg de la Safor. Hem integrat gent jove en la revista de la Safor. Hem recuperat aquesta taula que feia 4 o 5 anys que no es feia perquè és...
Pensem que és important que la gent jove s'il·lusioni a partir d'experiències professionals de gent que ve i que s'ha buscat la vida. A vegades necessàriament, però a vegades també per creixer personalment. L'aspecte dels joves és molt important.
Amunt, si encara hi ets és un ple, haver aguantat la vida amb tu, ens ha ajudat al fons en tot és fosc, quan ho veiem tot perdut. Avui vull ser l'ombra del núvol blanc, vull sentir que sóc aquí, no miris avall, que tremola el pols, vés-te'n cap amunt.
Alço el vol, marxo lluny, i què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que enceguen són finestres plenes de llum. I alço el vol, marxo lluny, i què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
No hi haurà gàbies per tants ocells i a dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els teus petons però no hi ha llei que pari la veritat que creix. No hi haurà gàbies per tants ocells i a dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els teus petons però no hi ha llei que pari
Segur que la incertesa em fa seguir, potser no saber en el fons em fa feliç. Digue'm qui podria saber millor que tu, els cops que has vençut l'angoixa i has viscut per mi. No cal que deixis de fer res.
Vull que sentis que ets aquí, si algun dia et perds, segur que et serveix. Si ara et ve de gust, vés-te'n cap amunt. Marxa lluny, i què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que enceguen, són finestres plenes de llum i el suavó.
i que importa si ningú ho entén. El que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps. No hi haurà gàbies per tants ocells, ja dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la veritat que creix. No hi haurà gàbies per tants ocells,
I a dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els neus petons, però no hi ha lleis.
Música Música
Es troba escoltant el programa Bastida de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià. I a més ens fem amb el director del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals, Alfonso Elvell, perquè ens fa un cèntim sobre el que suposa tirar endavant amb aquesta responsabilitat exacta del més escriptor, editor i home compromès, Juli Capilla, amb qui mantenim una mica el conversa en aquest sentit.
Precisa, Juli, aquesta institució de molt del teu temps personal. Sí, la veritat és que jo tinc el xip del CEIC. Des que vaig assumir la direcció, és una prioritat, o la meva prioritat absoluta. En tinc altres per qüestions laborals, tal...
Però, vaja, contínuament estic pensant en què he de fer, què he de cridar, què necessites tenim, el calendari, vull dir... Però és que ha de ser així. A veure, jo tenia clar que si em comprometia en la direcció m'hi dedicaria amb tota la il·lusió i amb tot el meu esforç. Si vols que les coses funcionin has d'invertir un temps i no pots pensar en la rendibilitat econòmica que, òbviament, no n'hi ha.
perquè si no fracassaries i no redondaria en benefici de l'entitat i per tant si necessites no només el meu temps consellers i conselleres penquen molt s'impliquen molt quantes hores té la teua jornada
La meva jornada té 48 hores, crec. Està clar que per la llengua i per la cultura em sembla que tots hem de ser un poquet militants. Sí, és que el País Valencià està com està i si no fora per la voluntarietat i per la vocació de país que tenim, això seria inviable, perquè els recursos són escassos i les hostilitats no a les aforts, perquè tenim un ajuntament
favorable, un equip de govern molt favorable al SEIC, però, clar, els recursos són els que són. I l'Ajuntament de Gandia va estar endutat durant anys i ara s'ha fet una neteja. I ens hem d'adjustar el pressupost. I per això necessites la teua...
La teva implicació com a director és fonamental i l'implicació dels consellers que també dediquen molt de temps, que jo ho sé perquè ho tinc comprovat. No és que controli, però sé d'on ve el treball i això s'ha de valorar moltíssim.
Sobta el món associatiu, bueno, eixa relació tan estreta amb l'administració pública, totes les associacions, o moltes associacions, depenem d'ajudes, subvencions, etcètera, però eixa implicació tan directa del CEIC amb l'administració, quins avantatges, o fins i tot quins desavantatges veus tu que hi ha?
A veure, l'avantatge que tens és que tens un pressupost assignat anualment. Això, fins que no arriba un govern que ho lleve, és una garantia, no?, que tens uns recursos. La veritat és que, ja ho diu, el CEIC és un organisme autònom. Això vol dir...
que es fa una tria de consellers i conselleres consensuada a partir de totes les aportacions de les entitats, instituts i altres associacions, aporta uns noms i després es fa una tria a partir d'un equip que es fa per sortets, cinc consellers i conselleres de la legislatura anterior decideixen a partir dels currículums i de les propostes
de les entitats, triar les persones que pensem, de fet jo vaig estar en la tria, i l'objectiu era que foren persones que pensaren que podien contribuir amb el seu treball, amb el seu saber, a enfortir l'entitat. I a partir d'ahir, quan ja està constituïda la legislatura, l'equip, els 25 consellers i conselleres, de fet es va fer, van haver-hi dos propostes de direcció,
I la companya que em va, que s'hi presentava també, em va telèfon, mira, que és Estela Pellisset, em va dir, guanya que guanya, podem treballar junts. I estem fent-ho. De fet, hem creat la figura de la vice-direcció perquè treballem en equip i per reforçar i també per descarregar un poc la responsabilitat i la feina de la direcció, no?
Les decisions són totalment democràtiques, totalment consensuades, tant per part de les comissions de treball, del Consell Executiu i del Consell General. És a dir, no prenem decisions unilaterals, jo consulte continuament. A vegades me venen propostes de fora, escolta, que tinc aquest llibre i tal. Sí, sí, me pareix molt bé, però jo...
hi ha una comissió d'edició i ho traslladaré, ho analitzarem i decidirem si és dur a terme o no, perquè les coses s'han de fer així. Per tant, és un organisme autònom totalment independent de la voluntat política del partit que estigui en el poder en qualsevol moment. Això ho hauràs d'explicar, perquè no sé si és possible mantenir la independència d'actuació disposant de dependència econòmica institucional.
Jo crec que sí, des del moment que... Sempre hi ha en les reunions del Consell Executiu i del Consell General la presència de la regidora de Cultura, que en aquest cas és Valvina Cendra. Ella no pren decisions... Ella opina, però clar, perquè forma part de l'entitat...
Però no condiciona ni imposa res. Parla de Balbina perquè ara és ella, però en anteriors ocasions ha sigut Joan Muñoz, per exemple, o altres regidors. Les decisions són les que prenem els consellers i les conselleres.
Per tant, jo puc garantir, i em dono fe, de la independència i de l'autonomia del SEIC respecte al govern de tor de l'Ajuntament de l'Ajuntament. No ha hagut mai ingerència? No te consta?
Home, pot ser en alguna legislatura, jo estic 8 anys i no he vist mai interència. Quan va estar el Partit Popular, van baixar el pressupost. Això s'ha de dir. Del senyor Torro. Això s'ha de dir, clar. Aleshores, després hi ha hagut una complicació econòmica de l'Ajuntament i, clar, ara és difícil tornar a un pressupost més alt. Però a mi això...
No em preocupa, però des dels anys de la meva experiència en el CEIC jo no he vist mai ingerència de cap regidor o regidora de cultura. I aquesta independència també és aplicable, per exemple, pel que fa a les relacions amb altres entitats?
Vosaltres heu comentat que participeu de moltes iniciatives que es fan a la ciutat o a la comarca. Teniu eixa capacitat per establir eixes relacions bilaterals d'alguna manera amb altres organismes? Sí, perquè quan hi ha una proposta de fora, s'analitza, se discutís o se dialoga i si hi ha sintonia i si pensem que...
Redunda en benefici de la societat gandianesa forenca, aleshores prenem una decisió de suport econòmic o presencial, en fi, el suport que sigui, no? I s'establís quina és la quantitat, per exemple, per a, jo què sé, una col·laboració amb una falla.
Bé, podem donar-los una quantitat de diners que sempre és justificable perquè ha de ser en factures. Vull dir, si volem fer una publicació, nosaltres contribuïm a la correcció, per exemple, i hem de presentar factures. És a dir, és tot transparent. No hi ha trampa ni cartó, no?
Disposeu d'una bona xarxa associativa? És a dir, esteu connectats amb molta gent de la comarca? Sí, sí, estem connectats amb el món de les falles, amb el món de la música, ara estem fent connexió amb el món de la gent jove, vull dir, estem establint moltes sinergies, que es diu ara, moltes complicitats, perquè pensem que és necessari, no?
amb entitats locals també, associacions locals, amb molt de l'excursionisme, vull dir, sí que hi ha una xarxa, el País Valencià té un dèficit en aquest sentit, hi ha altres comunitats com Catalunya que sí que tenen un teixit associatiu molt fort, però clar, nosaltres hem de reforçar aquest teixit associatiu i si en la mesura que podem contribuir d'alguna manera
a fer possible aquests projectes locals o comarcals, ho farem. I crec que sí, crec que estem fent-ho. Com teniu l'agenda d'enguany, ara que acabem rematant el primer mes? L'agenda d'enguany comença... Estem fent 400 llibres, estem fent la revista de la Safor, ara ve l'encesa...
Ara ja també el dia de la dona, que feia temps que no fèiem una cosa que es deia dones sàvies però que es va perdre i ara reprenem també aquesta iniciativa amb una conferència sobre les treballadores de la Safor durante la República. Vull dir, farem una publicació sobre memòria històrica
de les foses, la fosa comuna de Gandia, vull dir, que estem fent moltes coses, estem preparant moltíssimes coses. I això amb 80 mans.
amb 80 mans repartides entre els consellers, efectivament, perquè la veritat és que jo estic molt content i agraeix molt la contribució de la gent, perquè s'ha implicat i està il·lusionada, i això és el meu paper, d'il·lusionar la gent perquè no es queda desmarcada, perquè a vegades sí que algun conseller o consellera, jo he vist en altres legislatures, per la raó que sigui, que s'ha quedat, que pràcticament no ha pogut fer res, i no per falta de ganes, sinó per...
per aquesta manca d'estímul. Jo crec que aquest és una miqueta el meu paper, també, d'encorajar la gent a que s'impliqui. Parlem un poc de l'encés que l'has comentat. Anava a dir-te-ho. Heu preguntat el vídeo de l'encés. Sí, no, és que volia fer un poquet d'incís en aquesta activitat que enguany arriba a la seva decena...
edició, se celebrarà el 31 de gener, dissabte, i l'organitzeu per primera vegada a Gandia. Què és el que heu preparat? Explica'ns un poc en què consistirà l'activitat.
Bé, la veritat és que és la primera vegada, i jo tenia ganes, perquè ja la coneixia, jo ja l'havia vist a Dènia, per exemple, perquè l'Iegma ho organitza des de fa uns anys, i com que és la primera vegada ho farem més senzillet, farem una cosa de vesprada, que serà per la lectura del manifest,
pels drets humans, Telmo Gadea, que és un conseller nostre, es va oferir a cantar la cançó de Viatge a Itaca de Cavafis Lluís Llach, farà alguna cançó sorpresa i després el que hem pensat és...
d'anar cap al port i en el que és el braç del port farem una cadena de gent que segurament vindran, segurament no, vindran gent jove perquè hem implicat alumnes de la Universitat Politécnica gràcies al conseller Miguel Rodilla
que a buscar voluntaris per fer aquesta representació, diguem-ne, visual, que pensen que serà molt bonica. I estem molt contents perquè crec que és una bona causa, no? Recordem els oients, els i les oients, que es tracta de l'encesa de torres, talalles i talallots, una iniciativa pels drets humans, l'encesa pels drets humans, una iniciativa que va naixer a Mallorca, com he dit ara fa 10 anys,
que hi ha cada any un manifest unitari que es llegeix a tots els punts que participen de l'activitat. Al País Valencià enguany crec que hi ha una tretzena d'enceses que s'organitzen, tant per part de centres d'estudis locals i comarcals com per Amnistia Internacional, que també se suma a la iniciativa.
als països catalans n'hi haurà més de 100 senences i en Guany també, per exemple, n'hi hauran a Palestina i al Marroc o a Tunísia no me'n recordo però bé, és una iniciativa que se va encenent i que té molt bona acollida és bonica i per una bona causa
Juli, de tota l'agenda que ens has explicat, quina de totes les activitats resulta més complicada de resoldre? A veure, totes tenen la seva complicitat, no? Però fem... A veure, tenim dues activitats importants. Una és l'afor de lletres, que la farem al mes de maig. Aquesta es fa anual des de fa 7 anys, no?
I en guany volem dedicar-la, la dedicarem a la literatura i la memòria històrica. Pensem que és molt important incidir en aquest aspecte, no? I clar, això és complicat de fer. La revista de les afores és molt complicada, perquè és una revista d'una qualitat excel·lent, molt diversificada...
Tenim l'homenatge a la paraula, vull dir, hi ha moltes activitats, no són difícils de fer, però sí que costen molt. N'hi ha molt d'esforç, molta energia, molta implicació, moltíssimes hores. Però vaja, una dificultat insalvable, no.
Però sí que pensem que en guany és important i jo no vull que avançar el programa, però serà potent. Podem portar algú molt potent. Igual que Gandia pensa estar portant gent molt atractiva i molt crítica, el pensament crític,
És una de les línies que nosaltres també estem obligats a desenvolupar. És l'estimulació de la capacitat crítica i autocrítica de la nostra societat, de la pròpia societat gambiana i saforenga.
Escolta, no t'hem preguntat sobre la durada d'aquesta responsabilitat i si resulta convenient que es trobi a cavall de dues legislatures, com sembla que és el cas, no? Dues legislatures polítiques, vull dir. Ah, bé, clar, com que és un organisme autònom, nosaltres tenim una legislatura de quatre anys i cada quatre anys es renova les integrants del CEIC Alfonso el Vei.
independentment de la... Perquè jo sí que he estat des de veres a cavall entre legislatures diferents. Bé, ha vingut un altre regidor, una altra regidora, i hi ha hagut continuïtat. Òbviament, cada regidor, cada regidora és una persona i té una manera de fer, no? Però ara tenim... Valvina Cendres és una persona que s'implica moltíssim, està contínuament atenent mil fronts i, per tant, tenim una complicitat que és molt interessant, perquè si tinguérem una...
una relació difícil la cosa seria complicada normalment jo tinc voluntat d'estar durant tota la legislatura i després ja veurem tampoc no vull perpetuar-me ni molt menys però jo porto ja 8 anys ara seran 4 anys més vull dir, no em preocupa això
Però, disculpa, no m'he quedat clar. Vol dir que tu vas superar el 27. El 2027 continuaràs... Sí, clar, clar. A veure, quan estiria... No només jo, sinó tot... Sí, sí, tota la estructura. Totes consellers i conselleres són per a 4 anys. I després se'n fa una renovació. Per tant, arribareu al 28.
Clar, sí, sí, efectivament. Escolta, doncs per nosaltres res més, eh? Moltíssimes gràcies per ajudar-nos a comprendre aquesta institució senyera de la comarca de la Saforba i Digna, així com el paper conjuntiu que desenvolupa dins d'aquest territori valencià. Un territori tingut com un dels considerats com el rovellet de l'ou de la nostra cultura. Juli Capilla, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies. Gràcies.
Porto un temps que no sé on vaig, m'he buscat per recordar-me qui era abans. He d'acceptar que les coses van canviant i encara em queden moments per ser feliç. Ja no espero, ja no espero, ja no et ploro, ja no et ploro, ja no espero, ja no espero, ja no et ploro, ja no et ploro.
Torno a ser yo, torno a ser yo.
Podria ser les ales d'aquell colom, encara que em desvisqués, no puc ser el que no sóc, tampoc puc ser la calor d'aquell vell mes d'agost. No havíem sortit del niu, no coneixíem les pors, que sóc la vida boja, l'eterna joventut, i em sap molt greu, però avui ja no ho puc fer millor, només puc ser com sóc i anar aprenent de tot, i anar aprenent de tot.
Ja no espero, ja no espero, ja no ploro, ja no ploro, ja no espero, ja no espero, ja no ploro, ja no ploro més. Torno a ser jo, torno a ser jo.
I tornaré a mi Només l'ànima sap tot el que patim Hem plorat dins els vessals
que ara ens diuen les veritats. I quan tanquis els ulls en el teu respirar sincer no podràs ser qui no ets. I quan tanquis els ulls en el teu respirar sincer no podràs ser qui no ets. I quan tanquis els ulls en el teu respirar sincer no podràs ser qui no ets.
C'est tu, d'or no ar sejar.
Doncs, per nosaltres, per nosaltres, res més. Això ha estat tot per avui. Rebem cordials salutacions de part de les persones que l'hem fet possible i els emplacem a un nou lliurament de vestida a ràdio el programa de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià que compta amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i de la Fundació Catalunya Fons. Ens sobrem, si així ho desitgen, si posirem oportun,
a les zones arsianes de la xarxa d'emissores municipals valencianes. Els deixem amb un pessiguet, un pessiguet del tema d'oques gràcies que ens ha acompanyat durant tot el programa d'aquest.
Fins demà!
Aquesta nit vull ser jo el meu propi parir, que em pati la vida al pit, que em pati la vida al pit. No cal pensant el que serà demà de mi, que si m'hi he de fer mal pensar-ho no em serveix, cremo de desig, cremo de desig. S'ha vapora gris i no pregunto res, la teva pell em fa saltar pels marges, que l'ànima s'enlaire amb un i senti el risc.
Es despengen de l'arbre les taronges senceres, entrenant les arrels
La tristesa ha sigut l'escala, naixem a la fi dels dies, les nostres mans, les nostres ales, aquí en el cas dels meus principis. La tristesa ha sigut l'escala, naixem a la fi dels dies, els nostres mans.
Hi ha opinions ponderades. Hi ha dossiers informatius. Hi ha actualitat dels instituts i centres d'estudis comarcals i locals. Hi ha entrevistes interessants i ressenyes i novetats. Hi ha tot un món obert a la col·laboració entre institucions que fan recerca al voltant de la cultura. Això i més, ho trobes abastida.
La publicació quadrimestral de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià. La pots trobar als arxius, biblioteques i centres d'estudis de tot el nostre territori.