Salutacions ben cordials des dels estudis del Daya Radio, emissora a la qual tornem després d'un any en què, devastada per la barrancada de la saleta, ha hagut de guardar un obligat silenci fins que des de fa unes setmanes ha retornat a posar en antena tota la programació prevista.
Es troba escoltant el programa que fa possible la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, que ha estat enregistrat el dia de la data en què s'acompleix un any d'aquella trista barrancada i riuada en la qual van perdre la vida 230 persones. El Palau de la Ciència s'ha albergat un funeral d'estat preparat per la presidència del govern central.
en què la polèmica va ocupar els dies abans, relacionada amb la presència o absència del considerat com a principal responsable de les morts. Aquesta federació ha estat una de les múltiples associacions, grups i entitats d'arreu del territori peninsular que ha posat el muscle per a reconstruir un país, el nostre país valencià, ofegat en el fang.
Un país en què un any després encara es nota molt aquella catàstrofe, les veritables dimensions de la qual, per molt que passa el temps, no són capaços de copsar. És per això que per a la Federació va resultar tan urgent i imperatiu
ajudar les entitats afectades a recuperar la seva activitat i va moure una iniciativa solidària conjunta amb la coordinadora de centres d'estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner, així com amb la Federació d'Ateneus de Catalunya, per tal d'obrir una recollida de fons adreçada a les associacions que van trobar-se afectades.
Durant tot aquest temps transcorregut, hem procurat fer costat els centres d'estudis i instituts afectats, conscients, com hem estat sempre, que ens juguem el futur i que la reconstrucció del nostre país necessita aquesta mena d'organitzacions que procuren el millor per mantenir viu el nostre patrimoni. De fet, el resultat d'aquesta campanya, llançada el mes de novembre de l'any passat, ha pogut beneficiar l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud,
l'associació Àtame de Chiva, el Guaix, associació en l'Horta Sud d'Escola Valenciana i la Falla El Sequer d'Alfafar per a la reposició de materials i eines de treball perdudes durant la barrancada i per a impulsar projectes de restauració, recuperació i protecció patrimonial.
Senso a fer de nit els ulls, quan el cel es torna negre, aquell 29 d'octubre que mai més no sabrem oblidar. Una història escrita en fan que amb la pluja no es borrarà. Vencen la plana d'Utiel, l'or de Sud i la Ribera, i la folla de Bunyol on sona un home que és ara ja un malson.
Serà el president del fang, ni honorable ni excel·lència, que amb vores d'indiferència va deixar tirat al seu país una història escrita en fang, que amb la pluja no ens morrarà. Quan un s'avançava amb les veus, i ells van fer com qui se'n plauré, i sense saber se'm haure, van deixar morir la nostra gent. Quan el cel es torna negre...
Vindrà l'aclaror que s'accege l'aire, l'antiga d'alçà que remou les plases. Hi ha una història en fan que sembla dormiva, però jo hi ha mort per fer-la viva. Vindrà l'aclaror que s'accege l'aire, l'antiga d'alçà que remou les plases.
Hi ha una història al fan que sembla dormida, però és la llavor per a fer la vida. S'apagaren tantes veus, que es buidaren les paraules, i a poc a poc les sompliren de motius per a seguir avall. Quan el se destorna negre,
Els veïns desemparats, braç a braç i poble a poble, van haver de fer la crida de balant, tot el suport comú. Un extranici d'enfant que amb la pluja no es borrarà. Van vindre de tot arreu, governaven les graneres, perquè foren les primeres d'arribar, desobeïm tot tot. Una història escrita en fals que amb la pluja no es borrarà. Els relats de salut,
Camaputa no és fora!
Tot un any no ha estat prou per a esborrar aquesta gran ferida social, humana, cultural i territorial originada a causa de la inoperància dels responsables polítics. Durant tot aquest temps, ha estat decisiu el paper jugat per la societat civil organitzada, que, malgrat subsistir sense recursos i desbordada de dolor i indignació, ha sabut articular xarxes espontànies de suport mutu,
que a base de solidaritat ha superat en molt la incompareixença institucional. Hi ha un el que ha mort de pena i no es sente el sol del llamp.
Heu ensadonat l'esquena, s'han mesclat l'aigua i l'arena i baixar un monstre fer de fang. Hi ha una taula que d'avi, diuen que és la sang de Déu. Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adeu. I al país de l'Olivera,
de la plana i dels serrans. La desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera on viuen els valencians. S'ha fet carn el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi, ningú i la vida el seu pago.
I ara tot xalzen la veu, perki ja no pot alzarla, podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou i adreze sobre taula.
ofrenant incompetència va una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepots li fan massatge a mediocres vividors. Més que la gent de les cases tornem a creuar el pont.
Tornen a obrir-se les places, Manuet, l'emperador. I saps la nostra victòria, us farem sentir vergonya. Xul atacant la memòria d'aquell octubre traïdor. I ara tots alçem la veu perquè ja no pot alçar-la. Podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula.
Show de adreces sobre el tabla.
I ara tot ser l'adeu, per que ja no pot alçar-la, porriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre taula. Sou de adres de sobre, sou de adres de sobre, sobre tot de sobre.
L'exposició Patrimoni contra les Cordes és una iniciativa de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià per donar a conèixer la situació en què es troba algun del nostre patrimoni i, per tant, per fer-ne denúncia pública. Aquesta iniciativa ha comptat amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana i l'Institut Ramon Montaner.
Patrimoni contra les Cordes L'exposició Patrimoni contra les Cordes fa denúncia pública d'alguns dels elements patrimonials que estan més amenaçats al País Valencià. Patrimoni contra les Cordes, una mostra itinerant de la Federació d'Institut d'Estudis del País Valencià feta comarca a comarca.
Però, malgrat tot això, la vida associativa de la Federació i dels grups i associacions federades continua i és per això que donem compte de la publicació de les bases dels vuitens Premis d'Investigació Jove, una proposta de la Fedines PDe i Escola Valenciana per a fomentar l'esperit científic de les i els estudiants d'ensenyament secundari dels centres valencians,
i recompensar l'esforç de l'alumnat dels cursos de tercer i quart d'ESO i d'educació postobligatòria, tant de batxillerat com de cicles formatius. Es tracta de posar en valor els treballs realitzats durant el curs escolar 2025-2026 i, per tant, hauran de ser lliurats abans del 12 de juny del 2026.
Però abans d'això, el proper divendres 5 de desembre tindrà lloc al Castell de la Quas el lliurement dels guardons de la setena edició. Així és, com cada any farem un acte al claustre del Castell amb la presència de l'alumnat premiat, de les entitats convocants i dels representants de l'Ajuntament de la Quas.
Per altra banda, com que ens trobem fent un repàs d'activitats que desenvolupa aquesta federació, farem esment de la participació en la Jornada de la Terra i la Memòria, organitzada per Connecta Natura, entitat dedicada a la recuperació i conservació de les varietats tradicionals de cultiu. També fem esment el posicionament de la Federació d'Instituts d'Estudis del País València
en contra de la declaració aprovada pel ple de l'Ajuntament d'Alacant, que pretenia situar aquesta ciutat fora de l'àrea de predomini lingüístic valencià, establerta per la llei d'ús i ensenyament del valencià de l'any 1983.
quan sense el sol crement al teu front, quan sense el vent bufant en contra teu, quan els camins són més i més difícils, quan els matins s'enllacen amb la nit, cal creure que es pot anar més junt, cal creure que no hi ha res perdut. No penses que no val la pena
Si creus en el que tu defens, si sents que estàs fent el que deus, si creus que ja no pots més alçar, treu forces d'allà on calgar per no parar encara si el dia no s'acaba.
Alsat, la força està ja on calgar per no parar encara si el dia no s'acaba.
quan el que veus no t'agrada gens, quan de repent ja no tens un per què, quan l'arribada a poc a poc s'escapa, quan el passat no et deixa veure clar, cal creure que es pot anar més junt, cal creure que no hi ha res perdut, no penses que no val la pena,
Si creus en el que tu defens, si sents que estàs fent el que deus, si creus que ja no pots més, alça't, treu forces d'allà on calgar, per no parar encara, si el dia no s'acaba.
alçat, treu forces d'allà on calgar per no parar encara si el dia no s'acaba.
Fins demà!
Per tots ens, monstres valencians. Així anuncien cada any, des del 2017, que arriba Espanta la Port, la campanya més reivindicativa del nostre imaginari fantàstic. Un any més...
les bubotes, els dracs i els dimonis se'ns acompanyaran per fomentar la lectura, despertar la nostra imaginació i obrir les nostres oïdes a rondalles i llegendes que deixen bocabadats.
I no penseu que aquesta campanya és només per als més menuts i menudes. Les persones adultes també necessiten monstres que els ajudin a reconectar amb la seva memòria personal i anar un poc més enllà per tractar l'esports més contemporànies i reals.
De nou, els objectes de l'etno són els protagonistes. Enguany, unes sinaues, un cap de nano, un assecador de cabells i una maleta es transformen per ajudar-nos a parlar de les nostres ports, tant les reals com les fictícies.
Espanta la Port és un projecte on les nostres biblioteques municipals tenen molt a dir i volem també saber com estan un any després de la barrancada. Perquè ens facin uns cèntims de tot plegat, comptem els estudis de ràdio amb Amparo Pons, directora de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València.
I amb Teresa Gomis, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecàries i Documentalistes, amb qui parlem tot seguit.
Fins demà!
Com hem anunciat, ens trobem amb Amparo Pons i amb Teresa Gomis. Per què ens expliquen els plecs d'aquesta activitat de l'etno, que puntualment arriba per aquestes dates del remat del mes d'octubre i principis de novembre, des de fa nou anys, dalt o baix? Escolteu, en què consisteix aquesta activitat impulsada per l'etno?
I bon dia, eh? Ah, bon dia. Jo dic que potser no hem de saludar. Bueno, saludem, saludem. I tant que sí. Mantenim la pregunta. En què consisteix aquesta activitat? Va, i jo la contestaré. Més que una activitat, és una campanya que aglutina un fum d'activitats al voltant de l'època de Tots Sants i que duem a terme des de 2016 per a reivindicar que tenim un imaginari fantàstic impressionant i que l'hem de treure a passejar.
I tenim activitats de tot tipus i que desenvolupem no només a l'etno, sinó a molts altres centres com són biblioteques públiques i museus etnològics locals. Qui ens ha d'espantar la por? Uf...
N'hi ha molts esports, n'hi ha molts esports reals i n'hi ha molts esports i matinades i l'esport passa una cosa que van canviant segons l'edat que tinguis, segons la teua situació i l'esports i matinades moltes vegades ens fan representar esports reals i són moltes esports les que tenim, tant les persones adultes com els menuts i hem de parlar d'elles perquè sense parlar de l'esport no podem espantar-les.
Cal difondre l'existència dels nostres mostres, dels nostres mostres valencians. I tant que sí, i no sóc l'única que defensa això, que ja ho feia fa molts anys el Dani Miquel quan dia per Halloween, per tots sants ni Halloween ni Halloween, no dir això. Més o menys tenim un patrimoni cultural immaterial, com som els que formen part dels mostres valencians, que cal reivindicar...
A tope, sobretot quan arriba un moment de l'època de l'any que ve una festa globalitzadora, que representa tot allò, que té totes les característiques del món capitalista, que ens unifica a tots com és el Halloween, i que no intentem vèncer per a res del món. Que moltes vegades me pregunten, és que esteu valencianitzant el Halloween? Doncs...
Al principi jo crec que pensàvem que sí, però això és impossible. El que fem és aprofitar-nos d'ell, d'acord? Pensem que el Halloween és una oportunitat perquè si no, no estaríem parlant de mostres valencians. Estaríem anant al cementeri a dur les flors i en Cosentaina potser estaríem obrint les finestres i obrint el llit per a que entren els morts i ja està, les animetes.
i no estarien fent res més perquè no n'hi havia una tradició, com sempre diu Víctor Labrado, d'estar parlant de mostres durant aquesta època. Pot ser sí, perquè venia l'hivern i podien contar històries més de por, però no n'hi havia una tradició reivindicativa de mostres valencians. Això ens ho ha regalat Halloween ens agrada o no. Aixina que benvingut siga, benvinguda siga la globalització de la qual no podem fugir, però anem a treure el nostre i anem a reivindicar-ho.
Sabem que les famílies ho acullen molt bé, però com ho acullen els més menuts? Com responen? Com reaccionen davant del que plantegeu?
Mireu, els narradors sempre diuen una cosa, que un conte mola. Però quan a un xiquet li diuen te vaig a contar un conte de por i de mostres, els mola molt més. És superatractiu contar contes de por. I per molt que intentem en aquesta època que ens toca viure i ser pares i mares, que jo estic un poc farta ja de la superhiperprotecció dels menuts,
A xiquetes s'encanta. I passa una cosa, que si un xiquet no escolta parlar d'un mostre o de coses que donen por, els xiquets se les inventen perquè ho necessiten. No van a tindre malsons per llegir contes de por, sinó que ells mateixos ja creen aquests personatges en el seu cap. Necessiten enfrontar-se a alguna cosa per a superar-ho. I és imprescindible conèixer que existeixen mostres que fan coses i poder superar-ho.
Amparo, és aquesta una campanya cultural reivindicativa? I tant que sí.
reivindicativa de territori, reivindicativa de llengua, reivindicativa d'identitat valenciana, reivindicativa de cultura, de patrimoni, de persones que treballen al voltant de l'oralitat, reivindicativa en molts aspectes, en tots els que tu vulguis. Jo al final penso que espanta la porteta uns fils dels quals tirar que és...
No sé, es una pasada. Es que de un tires reivindiques algo. Reivindiques desde la magia de les plantes fins al parlat que tenen a Gata de Gorgos con la nostra companya de Gata Vicent. Te diu a China perquè això la tenen. És una pasada, la veritat. I se reivindiquen moltes coses. I se reivindica la nostra identitat.
Bueno, estem parlant d'espantar la por, però en realitat no sabem quin és el seu contingut. Vull dir, hi ha tantes coses previstes que ens haurem de quedar a dormir a l'etno?
Al etno pot ser, però t'hauràs de quedar a dormir. Al etno, a la biblioteca de Guada Suar, a la biblioteca de Gata de Gorgos, a més de 107 biblioteques i museus etnolàxics locals d'arreu del País València. És a dir, la importància d'Espanta no és que es farsa al etno. Al etno tenim una programació limitada.
De fet, fem activitats no només dins de l'etno, sinó fora de l'etno, programades pel nostre museu, que ara després us contaré. De fet, estem fent animacions lectores en biblioteques afectades per la Dana. Però l'important és que les parets de l'etno en aquest projecte es trenquen perquè espanta la campanya, la reivindicació, arriba a tota la ciutadania valenciana, o almenys a la majoria.
Escolta, tinc un dubte. Hi ha algun dia que va anar alguna criatura d'aquestes màgiques a algun lloc? No, ho dic per anar. No vull dir si la bobota, l'home dels nassos, l'home del sac... Este diumenge tenim tota la companya disparatària amb la Mariana de Port i quan ve la Mariana de Port ve el botoni, ve l'home dels nassos, venen les bruixes, venen tots alhora.
I segur que ara Teresa ens conta que a Goda Suar, perquè ella és presidenta del col·legi, però també bibliotecària de Goda Suar, en venen també uns quants. Teresa, explica-nos-nos. Conta'ns, explica'ns. Nosaltres ja vam passar la nit a la biblioteca el divendres passat, no l'altre, el dia 17, i aleshores ja iniciem la campanya Espant a la Port. I on vindran segur, segur, tots els mostres valencians serà el proper dilluns, perquè tenim una activitat molt bonica que fem tots els anys.
En comptes de la nostra tradició oral ve la gent del poble a contar-los, la gent major però també la gent jove, en col·laboració amb el punt jove, en col·laboració amb el taller de la memòria, en col·laboració amb...
Tot el poble, realment, perquè qualsevol pot vindre a contar i aparem les llums a la biblioteca, posem un poc d'ambient, ciris... I és una activitat que ens encanta i allà tots els anys apareix la Marieta, Quixalets, el Butoni...
Molt bé. Nou anys segurament donen per a molt. Jo no sé si esteu pagades, la gent que animeu aquestes activitats, d'haver estat guardonades, l'activitat en si, amb el premi de la Fundació Bromera.
Ai, això mos va fer molta il·lusió. Jo crec que a mi personalment, i jo crec que a tot el col·lectiu, de fet anarem un grupet prou ampli de gent a replegar-ho, hem fet una campanya per fomentar la lectura. La qüestió és que tot allò que estem reivindicant, els mostres, la llengua valenciana, tot ens acaba duent a la lectura, perquè s'estan publicant moltíssimes coses, tant per a minuts com per a majors,
les editorials estan motivant-se per a recopilar més coses, per a treure nous títols i aleshores tot és lectura i volem arribar de totes les maneres possibles a llegir i a saber més. I aleshores el primer de la Fundació Bromera va ser per a nosaltres un gran reconeixement sobretot per una campanya de foment de la lectura en valencià per a tots i totes les valencianes.
Fins demà!
Continuem amb Ampar Pons i Teresa Gomis fent un recorregut per Espanta la Port i pel paper que juguen ells i les bibliotecàries en la difusió d'aquest patrimoni nostre. Tornem un poc al que estàvem parlant. A qui va adreçada aquesta campanya? Sabem que no és només als més menuts, no?
I tant, els menús necessiten conèixer les mostres, però els majors també, perquè tenim una falta de memòria impressionant i tenim un tall generacional en el nostre coneixement, però des de fa ja prou anys pensem que Espantaraport també ha de servir per a parlar d'ells esports reals que tant ens afecten a tots i a totes.
I de fet nosaltres des de l'etno, des de ja fa tres temporades tenim un podcast per a parlar de les pors contemporanis que ens afecten a les persones adultes. La primera temporada vam parlar de la por a la mort, la segona vam parlar de la por a la pèrdua de la salut mental i esta tercera temporada que estrenarem de si no res parlem de la por als altres, un tema de tota l'actualitat i que dona per a pensar moltíssim.
De fet, la campanya, com has dit, són moltes coses i ha sigut com una mena de volar de neu que cada vegada s'ha anat fent més grossa i abarca moltíssimes coses. I un dels espais, com hem dit, importants per a desenvolupar-la són les biblioteques públiques.
Quin paper tenen les biblioteques, no només en aquesta campanya sinó en general en la difusió del nostre patrimoni popular i material?
Les biblioteques són espais d'accés, accés lliure a la cultura, d'accés a la informació, al coneixement i també de creació. Són espais de creació. A les biblioteques s'investiga, també. A les biblioteques recopilem en el nostre fons local tota la informació dels nostres municipis. Allò que si no recopilem nosaltres en les biblioteques municipals no perviuria, segurament.
I d'ahir que siguen uns espais molt importants per a la cultura, per a la cultura popular, per al nostre propi patrimoni, per al de cada poble. Les biblioteques són també una mena de termòmetre de la vida local, municipal, de la vida als barris. Sí, sempre dic que una biblioteca és un espill en què pots mirar el poble o el barri, la ciutat on està situat.
perquè allà mires com d'important és el cultiu intel·lectual d'aquest poble, si hi ha molta informació de la mateixa localitat, si hi ha moltes publicacions locals, si et quedes una estona ja pots mirar com d'habitada és pels mateixos ciutadans,
quin és el tracte, el comportament amb tots aquests materials, etc. O sigui que és importantíssim i un mirall per a cada poble. Clar, i no només pel contingut, sinó de vegades m'imagine també per la pròpia infraestructura i això ens remet un poc al que va passar ara tot just fa un any a algunes comarques del País Valencià
Com d'afectades van quedar la xarxa de biblioteques arran de l'arribada i les barrancades del 29 d'octubre? Mira com d'importants són les biblioteques i com les persones queden òrfanes d'un servei importantíssim, d'un servei fonamental i un servei bàsic, segons la llei, un servei essencial.
I ha passat que moltes biblioteques, algunes biblioteques nostres han estat tancades durant molt de temps. Saps que algunes van quedar totalment arrasades, altres van estar afectades cadascuna en mesures diferents, no?
I l'última que va obrir ja va ser la de Picanya, que va obrir fa només 10 dies, o sigui que podem dir que un any després, pràcticament un any, la ciutadania no ha tingut al seu abast una biblioteca pública. Altres també molt afectades van ser la d'Aldaia, per exemple, la de Sí, que ho sabeu i que va obrir ja en...
en juliol, encara que, bé, encara estan completant algunes coses, i en la reforma de la biblioteca futura que s'obrirà. Paiporta també, sabeu que sobretot la part de la planta baixa va quedar destrossada i va estar tancada durant un temps. Després hi ha en
facilitar l'entrada i poder accedir a les plantes altes. El servei bibliotecari existeix, encara que les obres i el projecte encara estan, diguem, que començant. El Val també és una de les biblioteques que més afectades van quedar i que, bé, està a poc a poc també tornant a la normalitat. Pràcticament no va tancar, però clar, se va quedar amb un 10%, 15% de fons només.
Però bé, ha continuat i estan en el procés de tornar. El GMSI va ser també una de les grans perjudicades, també amb un 90% del seu patrimoni bibliogràfic pràcticament malmès.
i que va tindre una iniciativa de bibliomercat, no sé si ho conegueu, molt bonica, per a donar-hi aquest servei mínim, encara que fora una població que està totalment addicta a la biblioteca, perquè 400 persones diàries passen per aquest servei bibliotecari. Imagina't el que és, que això no estigui al poble, no? I a més a més, en un moment d'especial vulnerabilitat per a les persones.
Ara ja ha obert una part de la biblioteca i, en fi, continua obrint. Pel que dius, el procés ha sigut lent i costós. Està seguint lent. I en aquest procés, quins aprenentatges
Ens trauries quines coses positives o negatives? Com podríem valorar aquest procés de recuperació pel que fa, no ho sé, a les mostres de solidaritat, a les demandes de la gent o les mancances que hagin pogut haver per altres bandes?
I això ha sigut la primera idea que m'ha vingut, l'estima que les persones tenen, la ciutadania té per aquest servei. És un dels serveis, com sabeu, més valorats dels serveis públics, sempre en totes les enquestes, i això s'ha notat ara, perquè ha sigut un servei que s'ha notat molt en falta quan no ha estat i que la gent ha volgut ajudar. Ha ajudat moltíssim.
I tant ha sigut això que des del nostre col·legi professional vam haver de parar campanyes de donació de llibres perquè es donaven llibres quan les biblioteques no tenien pràcticament parets. Aleshores vam començar aquella campanya de no és el moment i bé, vam canviar i vam demanar.
No volem llibres de moment, però sí que necessitem deshumidificadors o ventiladors, cada biblioteca el que necessitava i hi va haver ixes mostres de la ciutadania de recolzament també amb aquestes crides, igual com de voluntariat, tant voluntariat ciutadà com voluntariat professional, o sigui, voluntaris bibliotecaris que anaven a ajudar altres companys que estaven en aquestes males situacions.
Per altre costat, quan una cosa diguem més negativa ha sigut aquest procés tan lent, perquè com a gent que molts comerços estan oberts i més o menys la vida als nostres pobles va continuant,
Les biblioteques tenen un procés de recuperació, suposo que més lenta perquè formen part de l'Ajuntament, és un servei municipal i els ajuntaments enten que també han estat desbordats encara que, clar, aquest és un servei essencial que és dels que primer ha de ser atesos.
Està clar que a les biblioteques i a molts altres espais la riuada i la barrancada ha sigut un veritable malson i ens remet de nou a la campanya Espanta la Port. S'ha introduït alguna referència, alguna menció en l'edició d'enguany a tot el que ens va passar ara fa un any?
Mira que ho hem pensat, eh? Vosaltres us vaig a contar així un secret. Quan pensem en el tema dels noms de la por, sempre ho fem un any abans, i justet pocs dies abans del Dia de la Dana estàvem pensant en el tema que anàvem a tractar en guany. I va resultar que ens va aixir el tema de la por dels valencians al fang i a l'aigua.
I se va quedar ahí. I després ens va arribar una dana. Uau! Pensar en fer uns noms de la por dedicat a la dana, però no tenia sentit en un moment que encara tot estava... D'una manera... Hem de deixar-se anar el tema. De quina manera està la dana present en guanyar la campanya? Doncs està present en fer un poc de costat a aquestes biblioteques afectades que formen part d'espanta.
I ho fem a través del llibre que editem tots els anys, que és un conte que es diu... El conte de la col·lecció Espanta la Port, que en guany es diu El tresor de la Encantada, que l'ha fet la companya Disparatario, que són del GMSI, i que van perdre absolutament tot el material de Titellaires que tenien i el van perdre la Dana. Aleshores, la mateixa setmana que va passar tot, quan estava tot tranquil·litzat, li vas dir a Disparatario que ells havien d'escriure aquest conte.
Aleshores, és un conte que neix al GMSI i que s'està presentant en les quatre biblioteques que participen en Espanta, que són al GMSI, Paiporta, Aldalle i Albal. S'estan fent animacions lectores i presentacions per part de l'Etnon en estos pobles.
Però en principi no hem volgut tractar el tema plenament, sinó que sabem que en aquestes biblioteques i en moltes altres, quan facen activitats de tallers de pensar i tu a què tens por, hi s'iran. I això és el que anem a esperar perquè nosaltres sempre fem una avaluació, ens demanem una memòria
I segurament hi serà aquest tema en més d'una consulta que fas en les biblioteques de Paiporta del Dalla, o pot ser de Guadassuar o de l'Alcudia, sobre i tu a què tens por. S'amaguin. S'amaguin.
Ens trobem fent un repàs a una activitat que, propiciada pel Museu d'Etnologia de la Diputació de València, procura cada any, almenys des de fa, avui o nou, recuperar l'imaginari valencià dels nostres mostres.
I també repassant l'afectació i l'estat actual de les biblioteques valencianes, un any després de la barrancada. Escolteu, tornem a Espanta la Port. A més de les biblioteques, les escoles també poden adherir-se a aquesta proposta?
I tant que sí. Nosaltres també el que intentem és que s'adherisquen les biblioteques escolars. Però això és més complicat perquè en el País Valencià poques escoles tenen biblioteques escolars i menys amb professionals al seu cadavant. Però sí que ho fan les escoles perquè tenim materials per a que desenvolupin la campanya al llarg d'una setmana dins de les pares de l'escola. Tenim una proposta didàctica que va crear en el 2020 Miquel Puig amb un equip de
de mestres de primària, en el qual, des de primer d'infantil fins a CC de primària, cada any, cada curs, pot dedicar durant una setmana, tenint de protagonista a un personatge de l'imaginari valencià, totes les assignatures, fins i tot l'anglès. Perquè la idea d'aquest projecte, que ahir Miquel Puig jo va tindre molt d'ull, és incloure l'anglès, perquè l'anglès i l'introducció de l'anglès a les escoles és el que ha...
fet fort el Halloween en la nostra societat. Aleshores, no podem crear una altra alternativa que no agradi al professorat d'anglès. Hem d'incloure-los. Aleshores, és una proposta didàctica per a professorat que a mi cada vegada m'agradaria que més gent coneguera i que estigui al seu abast durant una setmana sencera poden estar tractant el tema dels monstres valencians, la nostra imaginària i fins i tot en anglès.
Entenc que n'hi ha materials didàctics. I tant, són aquests que t'estic contant i que es poden descarregar des de la web de l'Etno. Està el dossier per al professorat i tots els dossiers per als alumnes, per a l'alumnat. Teresa, poden ser les biblioteques un refugi contra la por? Contra la por fins i tot que ha despertat, com deia l'Andreu, la barrancada?
Sí, les biblioteques són un refugi, i això ho són des de sempre, no? Un refugi també perquè ens trobem amb els altres, les biblioteques són un espai d'encontre comunitari, i ahir trobant-nos amb els altres estem acompanyats en aquestes porcs, parlem d'elles cada any en espantar la porc, i això ens ajuda a superar-les, com diu Amparo.
I a què dius, Amparo? Una pregunta per a Amparo. La col·laboració entre biblioteques i altres centres públics i privats no sé si és important per a que tinguin èxit iniciatives com aquesta d'Espantar la Port.
No és important, és essencial, vital, poderós. A veure, penseu, un museu con l'etno, que és gran, que és potent, però que està ubicat en el centre de la ciutat de València, pot tindre un nivell d'acció...
I, per tant, bé, però no pot arribar al nord de Castelló, al sud d'Alacant i fer-lo seu. Així la majestà en què aquesta campanya s'ha compartit amb les biblioteques. I les biblioteques són la nostra ferramenta per a poder arribar al territori, per a poder arribar a la ciutadania i al veïnat que està en el territori al qual l'ET no pot arribar.
Si elles estan convençudes que això és una campanya interessant, elles faran màgia dins dels seus pobles i multiplicaran el poder que pot tindre una campanya com aquesta. La importància de la campanya d'Espantar la Port està, sobretot, jo crec, en la manera de gestionar-la i la manera de fer-la pròpia a cadascú. I aquestes dones és que fan meravelles. Jo, cada vegada que arriben les memòries, Teresa...
Jo al·lucine, jo començo a obrir allò i dic, però aquestes personetes a mi me diuen que jo tinc imaginació, però és que elles... Vosaltres imagineu-vos, el cartell d'Espant a la Port d'enguany és una bubota que s'ha creat a través d'una sinàgua, doncs a mi m'arriba de sobte un missatge en el mòbil
de la biblioteca de Paterna que han penjat una sinagua de fallera del sostre de la biblioteca i l'han plantat un parell d'ulls i la tenen allí és a dir, a mi no se m'havia passat pel cap però elles ho fan, és a dir, multipliqueu tot tantíssim que per a nosaltres és fascinant
I jo em dediqui a intentar convèncer a tot el món que puc del poder que tenen les biblioteques públiques. I jo crec que faig això perquè em dóna una envaixa tremenda per veure la capacitat que teniu de treballar amb el veïnat. I això és vostre, és el vostre poder. I sou genials.
És així, és així que crec que és com s'amplia, s'engrandís també dins dels nostres pobles perquè també arrel de començar amb les biblioteques públiques, els col·legis venen amb visites escolars, se'ns coneixen, se contamina d'alguna manera també.
a altres entorns del poble i per això crec que cada vegada és més gran més gent participa i tot això dona molta energia, no? I que veig els que van passant els anys i cada vegada més gent coneix aquests personatges que fa poc de temps ja quasi no se'n recordaven i és més encara aquestes històries que quasi no es contaven
i a la biblioteca venen llaios amb els seus nets i potser en casa no els han contat un conte, però allí estan contant-lo per als nets i per a la resta de persones que n'hi ha. Són activitats de transmissió intergeneracional, de recuperació de contes que feia temps que no es contaven i que són propis del poble. O com passa a la meva biblioteca quan fem aquesta activitat que farem el dilluns, que se conten també succeïts, coses que han passat en el poble i que han donat por,
I són, moltes vegades són divertidíssimes també, doncs dir que ho passem molt bé, molt divertit. Però se va recuperant també costumari, perquè un dia veu una dona en un cresolet i això era un cresolet i tots anem a veure i recuperem què passava en aquests objectes que ja no tenim, no? I també és aprenentatge dels nostres pobles, dels nostres costums i d'una manera de viure del passat, també del present i pensa que també del futur.
Perquè ahir també parlen tots i parlen els xiquets de què tenen por i introduixen altres personatges que nosaltres no coneguem però que entre ells ja són coneguts i tota aquesta transmissió també. I creen una cosa que jo crec que és molt important i és un nou context per a l'oralitat i sobretot per a escoltar. Perquè n'hi ha una mancança impressionant en tots els nivells d'edat, sobretot els menuts i els adolescents, de parar-se a escoltar.
No tenim l'oportunitat moltes vegades i no és veritat que no sàpiguen escoltar, és que no tenen l'oportunitat de trobar aquests espais i les biblioteques ho ofereixen i ho ofereixen a través d'aquest projecte i a través de moltes de les activitats i accions que fan.
I ara ho estaves comentant, Teresa, deies que cada vegada hi havia més gent als actes i parlaves d'alguns elements que també d'alguna manera podrien ser com indicadors de l'èxit de la campanya.
No sé si, és a dir, si ho teniu quantificat o, bé, potser no cal quantificar-ho tot, però parleu-nos un poc de com ha anat progressant, com ha anat creixent, no sé, quina valoració teniu després de nou anys d'espantar la por? Doncs jo crec que...
Si fa deu anys anaves a una escola o venien uns nanos a la biblioteca i preguntaves algú coneix un maestro valencià? Doncs potser algú dirà el coco, no ho sé, o fa 13 anys. I ara se maten per contestar els majors, els menuts, penso jo.
No creus? Sí. Alguns pobles quedaven pròpiament, no ho sé, alguns, però no hi ha hagut mostres que es conegueren molt. Pot ser en cada poble n'hi havia dos o tres. Jo recordo en el meu poble tots coneixíem el Botoni, l'Abueleta del Blat i poc més, no?
Però ara coneixem molt més d'altres territoris, de l'home dels nassos, que per allí no passava, ara ja tot el món el coneix. La 40 Maula, que és dels més atractius també. I del que també em sembla tan interessant, per al que comentàvem de l'oralitat, és que ja no se veu això de contar contes, crec, com alguna cosa del passat.
Perquè últimament pareixia que això eren coses del passat i no ho són en absolut. Contar i escoltar és del passat i del present. I se torna a tindre... Pensa que se té ara i se gust per estar junts contant històries. I és veritat que quan se'n conten històries la cosa va bé, però quan se'n conten històries de por va molt millor. Va superbé. I no sé si penses que també passa una altra cosa, que s'estan...
Estem educant, crec jo, o acostumant a la gent adulta a anar a escoltar contes. Perquè això, moltes vegades la gent pensa que contar un conte, contar una narració, és per a menuts. I no, estem molt equivocats. Necessitem una narrativa tots i necessitem...
fer magia i fer imaginari i tindre fantasia en la nostra vida. I els valencians fan una cosa molt bona, que no sé com si ho munten els narradors, però que quan conten una història de por, després acabes morint de la risa. És a dir, tenen aquesta gràcia i tenim uns narradors orals valencians que, Teresa, tu me contaràs, però són...
Ens acompanyarà el Modena Francesc el proper dilluns, que ja coneguem també molta allà al poble, i aleshores ja li demanen, conta això, conta l'altre. La veritat és que resulta que hi ha una cosa que és comuna, que compartim, també hi ha gent del poble que té les seues pròpies històries de la família, que li contava l'abuela, tal, tal, i les venen a contar allà i les fan de nou comunitàries.
Bé, ja veuen que la complicitat entre l'etno i la biblioteca, fins i tot a nivell radiofònic, funciona. No sé si altres institucions d'àmbits com, per exemple, l'educació, la cultura, el patrimoni, o la identitat, o les associacions, diguem-ne, socials, si s'impliquen també com...
Hi ha fil, hi ha camí per arribar a ixes. La campanya està oberta, no, oberta, però de bat a bat a qui vulgui participar i posar la seva llavoreta dins del projecte. Hem tingut al llarg del temps moltes col·laboracions institucionals, però moltíssimes. Dins de la Diputació de València, el SAR que ens acompanya sempre en el teatre que fem és els cas de setmana.
La unitat de foment de la Diputació de València sempre està ahí. L'Acadèmia València de la Llengua ens ha donat suport. Empreses o entitats com Zombi Paella i la Fallera Calavera sempre col·laboren amb nosaltres, perquè per a nosaltres la Fallera Calavera suposa l'expressió absoluta de l'imaginari a la gent més jove.
I així podíem continuar amb l'Escola d'Art i Superior de Disseny, en la qual hem fet disfresses que estan accessibles a través del nostre YouTube, per a que els nanos es puguin disfressar de mostres valencians, i continuaríem, i continuaríem. Però el que passa moltes vegades és que les entitats no se queden establement a treballar col·lectivament amb nosaltres. Me referisc a altres entitats fora de la Diputació,
o que no siguem biblioteques o coses així, però jo faig una crida que estem oberts a que espantar el que ha de fer és unir cada vegada a més entitats. Una pregunta breu perquè ja em sembla que se'ns acaba el temps. Has comentat YouTube, no hem parlat de xarxes socials ni res d'això, potser YouTube ja és una cosa un poc obsoleta
Teniu també presència, iniciatives en les xarxes socials que estan més de moda entre la gent jove? Com afronteu aquesta batalla particular?
Bueno, l'afrontem en base a la comunicació d'activitats i coses així. No se'l no sé fort, també, t'he de dir. I el que fem nosaltres des de l'etno és compartir recursos per a poder activar les xarxes socials cadascuna de les entitats que col·laboren. Perquè les biblioteques tenen a l'abast, des de...
Reels maquetats i ja creats, a plantilles, per a que cadascú l'adapte com vulgui. I sobretot per a nosaltres el fort és el que us he dit, els vídeos de YouTube, les disfreses dels xiquets i xiquetes. Arribarem a l'edició 25.
quina cançera de pensar-ho. Això fa por pensar-ho. A mi sí. Espanta la por. Escolteu, doncs, fins així les curiositats que teníem preparades per poder satisfer-les amb en Paro i amb Teresa. Aquí els donem les gràcies per haver compartit amb nosaltres aquest temps de ràdio. Moltíssimes gràcies. Eh, espanteu la por.
Gràcies a vosaltres. Gràcies.
el quart s'instal·la en el temps i el temps lentament esgota la pila i tot dependrà del miracle l'esquerda avançant en la tundra volcànica
Dependrà del dia del calendari, dels dígits a cero i els fusos horaris. Lluma les balmes, pampols que espleten.
Dependrà de la sangue esbombada, delatar la vida y la mar. De la sangue esbombada, delatar la vida y la mar. La mar. La vida y la mar.
La Marte. El ver que conjuga els noms que se esqueixen.
Abans de cloure el programa, convindria fer un repàs sobre les propostes i les activitats que hi ha previstes durant el mes de novembre. Per tant, que les persones que ens escolten puguen anotar-ho a la seva agenda personal i acudir a qualsevol de les iniciatives previstes. Andreu, ens faries aquest recorregut si és que...
Com ho té la federació ara mateix? És clar. El que passa és que només informaré d'una cosa perquè la resta ens les guardem per al proper programa que ja anem curts de temps.
Per tant, volia remarcar que del 3 de novembre fins al 12 de desembre tindrem la nostra exposició Patrimoni contra les Cordes a la Casa Gadea d'Altea, a la Marina Baixa.
No ens has dit res del País dels Estellers i de les Estellers del País que també està tenint molt d'èxit. Sí, el que passa és que fins al desembre no podrem visitar l'exposició que en aquest cas serà a l'Eliana, al Camp d'Ectúria. I després, per a l'any que ve ja tenim també...
una programació, un calendari d'itinerància de l'exposició que ens portarà a molts llocs, fins a Tarragona, de fet. És a dir, que n'hi haurà moltíssimes ocasions per a poder visitar l'exposició d'Estellers
Però ara, si heu d'estar durant aquest mes i principis del mes següent per la Marina Baixa, us recomanem que passeu per Casa Gadea, que és una casa espectacular a la vora del mar, i allí podreu visitar la nostra exposició, una exposició que té més de set plafons amb vora 40 elements de patrimoni que estan amenaçats,
I que convé tindr-los en compte i, si no, no, i recuperar-los. I ja que parlem de patrimoni amenaçat, podem llançar la primícia que el següent número de vestida tindrà com a fil conductor, precisament, el patrimoni perdut, amenaçat, censurat.
Doncs pleguem, pleguem, pleguem, que el rellotze ens espenta. Ens trobem en una altra ocasió amb la sintonia de Bastida.