Hola, hola, hola. Muy buenas tardes. Una semana más en el programa Compra Aldaya, la voz del comercio en Aldaya Radio, la 89.4. Buenas tardes, Augusto. Buena vesprada a tolomón que estiga comprant en una botiga, en un comer, asesorarse en un profesional. Les saludem i les agraïm queixina siga.
Buenas tardes, David. Buenas tardes, don Raúl. ¿Qué tal? ¿Cómo estamos? Muy bien, aquí, viendo este maravilloso paisaje desde aquí de la pecera. En la pecera. Como los pescaditos. Oye, qué alegría ver, estaba viendo aquí que está la radio aún con el pladur levantado de la gana. Seguimos, seguimos. Pero seguir aquí es maravilloso. Ver que la radio funciona aún. Madre mía.
A un año, ¿eh? A un año, ya estamos aquí viendo los ladrillos. Bueno, pero ¿cuándo estuvimos arriba? Mirábamos con la grabadora. Ya no me acuerdo de nada. Buscamos la vida con los ladrones. Se nos ha acabado la pila.
¡Qué desastre! Vale, me igual. Oye, pues mira, eso que dice Raúl de que se me ha borrado la mente, el otro día no sé con quién hablaba, que no es la primera vez que lo escucho, de gente que habéis sufrido la dana, que se les ha olvidado cosas de esos días. A lo mejor es que intentamos resetear un poco también. Hablaba con gente y me decía, ¿te vos creure que el alendema de qué pasa tira a recordarme de que es Basfer y no me recorde de res? Sí.
Bueno, pero ahí estamos un poco en soft. Va a ser una locura. Es fuerte, eh. Es lo que la men borra, la men borra lo que... Ey, David, ¿ahora qué dices que al principio grabá en Dal, compodí, buscamos la vida y tal? Ni ha que dir que la parrilla de Aldaya Radio es una...
Molt diversa. Sí. Hi ha programes de tot. De tot. I saludem a tots els de la parrilla, no? A tots, a tots. Hello, compis. Hello, compis. Andai a la radio. A més, a més, programes molt bons, eh? Sí, sí. Estan per ahí... N'hi ha uno de Rigi que està molt bé. El Black Maria Reggae diuen que és el millor programa del món. Black Maria... Sí, és de veres. Sí, sí. Black Maria Reggae. Es divendres el que saludis.
I els dichousos en... També se pencha des de la sede de la realitat i s'emitisen per Radio Rototom, del radio oficial del festival, i per Activismo Reggae, la radio més es escolta en Argentina. Casi res. Escolta... La escolta Trump? La escolta, no, això ja...
La Ascoltatram, eh. Sí, me envía WhatsApp. Espera ahí. Me cague la mar. Ascoltat, no le talles res que te tirachuites. No, me tira arancels. Me tira arancels. Bueno, pero ya. Te pica un arancel que se ha fotut la radio. Bueno, tenemos la actualidad, David. Bueno, la actualidad estamos ya preparando la feria de Navidad. Está ya ahí. Calentita. Calentita, calentita. Es el 29 y 30 de noviembre en la Plaza de la Constitución.
Evento que este año se ha adelantado un poquito para ser la inauguración oficial de la Navidad. O sea, hemos negociado directamente, ACODA ha negociado directamente con Papá Noel y los emisiones de los Reyes Magos para que estén en primicia en la plaza del Ayuntamiento. En noviembre, inauguración oficial. Nadie antes... No paga la cláusula. Cláusula de rescisión.
Hola, pa això tenim una cosa de comerços de viatges. Home, claro, comerços de viatges. L'hem rescatat i l'hem traït. Ara que has dit viatges parlarem de tot el contingut de la feria. Què hem de dir també, d'actualitat, a nivell interno, a nivell de socis, Confecommerce, que és l'associació matriz de les associacions, la que ens congrega tots, bueno, congrega, no és la paraula exacta, la que tots les associacions pertanyen i Confecommerce s'encarrega de coordinar certes accions.
Ando Natara, unes bolses súper chules de paper que es diuen en la campaña pequeñeces. Y parla de la importancia des detalles. Importancia des detalles que tienen a Bore en el comerç local. Que quan es parla del pequeño comercio, el pequeño comercio, pareix que Isa Praula Pequeño desvirtue lo que es el gran comercio local, el poder que té un comerç. I esa campaña vais a vos convidem a que podeu entrar al Instagram de ConfeCommerce que té vídeos
sobre aquesta campanya, xulíssims. I aquesta campanya també va acompanyada en una sèrie de bolses de tres tamans, una rosa, color coral, una blava color turquesa, que són precioses, i una més gran, que és groga. Són gratis i les podeu obtindre comprant en els comerços d'Aldaia.
O sigui, que també convidem els socis i sòcies que vagin a la seua a replegar-les, perquè tenim caixes ahí i això, doncs, les arreplegueu i són unes bosses superxules. N'hi ha dos mans, no?, representant el fan. N'hi ha diversos dibuixos, exactament. Ara sí que ho mirem i... Molt significatiu, molt xulo. Home, i després els anteriors, August, aquestes que tenim blanques,
El de comer salva comer. Me encanta. Que son dos mans. Sí. El comer salva comer. ¿Perquè era lo del comer salva comer? Perquè estes bolses...
es veneren. Confecommerce va a vendreles als comerços de tota España, les asociacions comercials, i cada bolsa era un euro. I les compraren. I en aquests diners que ha replegat Confecommerce de vendre als altres comerços, aquests bolsos, s'han després destinat a ajudar als comerços que han patit la dana. O sigui, que va ser una campanya i, vamos, veneren totes. No sé quanta quantitat de diners ha replegat, però...
Però va ser molta pasta. El comers salva el comers. N'hi ha mol mol pobles afectats, claro, totes pobles afectats, que ara a cap d'un any estan fent reconeiximentes voluntaris que han vingut fa poquete en... por Brillantina, creo, Raúl. Sí. Allí se hizo un reconocimiento... He visto una foto, yo no estaba, pero sí he visto una foto allí al lado de mi casa con voluntarios, sí, sí. Sí, sí.
I sé de primera mà que en... en... en un barri de Alcosta de Benetuxes van... han fet un... s'han montat de tal manera que duen a esas xeis voluntaris pa fer-li un homenatge. Flipa. Sí, sí. Esti... me ho ha dit una amiga i segurament aniré. Sí, que claro, claro. Que guai, tío. És que al final...
Que esos dichos han pasado, ahora siempre pueden ver... Igual que esos tauléis que ni han ahí, hasta si arriba la dana. Sí, sí. Yo lo tengo en casa. Tú lo tienes, Raúl, yo lo he visto. Te tendrías que subir en una escalera para ponerlo, por desgracia. Es que el otro día, por ejemplo, me apareció una foto. Allí en el barrio de la Brillantina tuvimos a los bomberos de Ceuta que se vinieron en sus días de vacaciones...
O sea, qué heavy, tío. Es que yo lo cuento y me... Y vi la foto con ellos, que claro, todos los que estábamos allí, que estuvieron con nosotros ayudándonos allí a trabajar y tal, pues al final, antes de que se fueran, porque estuvieron aquí tres o cuatro días, luego se tenían que ir porque empezaban a currar sus turnos, nos hicimos una foto con ellos y el otro día me apareció y dije, joder, qué guay, ¿no? Y yo se lo dije, le dije, si yo voy a Ceuta, no sé si iré algún día, pero si voy a Ceuta iré a visitar, o sea, me dijo, solo hay un cuartel de bomberos.
pues iremos al cuartel. Porque sí. Yo creo que ya lo había dicho, un día, al segundo día, si la dana fue miércoles, el jueves o por ahí, o martes, bueno, al día, los dos días, que Aldaya estaba...
Completamente cortada, claro, tenían que entrar camiones y todo ese colapso que había. Y salí con el coche, no sé cómo lo hice, o con la moto. Y a la entrada de Chiribé y Aldaya, en la rotonda, había un coche de policía, claro, cortando. Lo veo normal. Y me dice, ¿dónde va usted? En Andaluz. Digo, ¿cómo que de dónde voy yo? Digo, a mi casa. Dice, señor, ¿qué nos puede pasar?
Y le digo, ¿pero tú de dónde eres? Y me dice, ¿yo Sevilla? Pensaba que ahora ves a dir que te habías sanado tú a Sevilla en la moto sense donarte el contra. Tirares, tirares, tirares. Un policía de Sevilla me diga que no podía entrar. Que no podías entrar. Y me paré de volver, ¿no? Pero asustaba ple de chende todos dispuestos. Me diga, ¿pero qué y yo? ¿Dónde va usted? Ay, mi arma, ay, mi arma. ¿En serio?
Bueno, pues todo eso es la actualidad. Siempre caben parlant de la dana. Dicen, no anem a parlar del COVID. Ahora ya el COVID es como... Ahora ya no parlant de la dana. Después, pues eso. Bueno, les bolses de Confecomers, la campaña de Nadal que hará parlant de ella. Y Wittenim siempre diguen que cuando repeticen convidats o convidades tenien que fer como las tazas del hormiguero. Ahí te he visto suelto. Hombre, pero es que WI, a la convidada de WI le tenien que donar la taza de oro. Porque yo creo que es...
Segur que está en el top del esquemes en tingutació. Antes de que digas el nom, vos vais a advertir. Vale. Ahora ya está otra vuestra. Yo ya no diré res. Ascolta, el que parle en valencià en esta chica, que afine, ¿eh? ¿Ah, sí? Porque el valencià que se gasta, no se te ocurrisca dir tenda. Es botiga. Ah, bueno, vale. Pues que sàpigues que Raúl tenía un repte que era fer els programes en valencià. Con Viguer Rubén de Llingüística... Hoy sobre todo, ¿no? Ay, claro. Con Viguer Rubén de Llingüística...
digué que era un bon repte. Perquè Raúl diu que li agrada parlar valencià i que no parla perquè li dona vergonya. I dic, tu parla. És que Raúl té pedig creuat. Jo també tinc creuat. President de Falla. Valencianista. Té que ser valencià lo parlant. Així que vinga, el programa en Valencià, va. No, no.
Muy bonito Budapest, ¿eh? Os aconsejo ir a verlo porque la ciudad es muy bonita. Bueno, ¿la iglesia qué tal? ¿Te gustó la catedral? La catedral es muy bonita y el parlamento es espectacular. El que está por arriba, ¿no? Al lado del este. Aquí lo ves de noche ya cruzando el Donubio y ya te cagas. Madre mía. Brutal. ¿Y por dentro lo viste? El parlamento, sí. Muy chulo. Sí. Muy chulo. Como el de aquí, ¿no? El de aquí también es bonito. Sí.
Me gustó más el de allí que más pequeño. Oye, pues sabéis que los leones... ¡Qué ironismo de...! Los leones que hay en la puerta del Parlamento... No sé qué leí por ahí. No lo voy a decir. Voy a buscarlo y luego lo digo. Pero creo que eran...
o estaban en un parque de València o al revés. Los anteriores leones que habían... Me son a eso. Ahora el miraré y voy a voy a... Pero era curioso. Era curioso. Era curioso. Es súper bonito. Veches tú, en la semana que tenim este cada semana, ¿sí? ¿Qué tas tengo que anar a Budapest? Y así tenim chest...
Buda-chest. La última carrera de MotoGP. El diseño original del edificio del Parlamento es de Narciso Pascual y Colomer. Y no estaban previstos poner esos dos leones. Estaba previsto que pusiesen unas farolas.
Lo que pasa es que luego se pusieron los leones... Pues eso. El primer encargo se hizo al escultor. Eso da poder poner dos leones en la entrada. Los hicieron representando el poder del Estado. Ha habido tres parejas de leones. Han pasado tres leones. Esta es la tercera pareja que hay de leones. Y el tema de los valencianos... Mufasa. El hijo y el hijo del hijo. De Mufasa.
Y Elsa, Elsa. Y luego están los leones de las cibeles, que no son personajes en sí mismos, sino que son la representación de Hipómenes y Atalanta, convertidos en leones como castigo por las diez cibeles. O sea que... Casi eres por las cibeles. Casi eres por las cibeles. Yo en vez de yeons, ¿sabes qué agraficad? En vez de dos yeons, dos palmitos. Dos palmitos. Qué chulada. Vís que eres palmitos. Vís que eres palmitos.
Bueno, pues mira, provienen de una fundición de Sevilla, que fabricaron en honor a los militares que lideraron la resistencia en el levantamiento del 2 de mayo. Ojo. A por si hay policía que me para mi familia. La convidada de Wimbos está mirando... De los leones. De los leones. La convidada de Wimbos que se me va, si no para el elemento.
¡Avore que li entra! Bueno, siempre decimos que son especiales los invitados que tenemos aquí. Parla en Valencia. No, eso es muy churro. Y claro, cómo no. Ana de Questo, muy buenas tardes.
Bona vesprà. Bona vesprà. Bona vesprà. ¿Cómo estamos? Molt bé. Vestir-hi que es lo de les lleons. A les... Con Diu David, no sé si eren a les 15.10 o a les 20.10 de la Dana, me n'aní a Madrid a despejarme i me n'aní a fer un vídeo en les lleons. No me digues. ¿En serio? Sí.
Per si veus lleons i vais fer un vídeo en les lleons. I, clar, m'envia un mensatge Nati, Natalia Mendeci, me diu, què haces? Què vídeo has posat? Clar, ella havia vist el vídeo però sense audio. I jo, no sé, en un moment determinat, al seu braç.
Y aquella morirse de la risa. Dio, mira si está enfadada que se ha ido a los leones a decir que está enfadada por lo de la dana, pero qué risa. Yo te diré res que por el vídeo que yo había grabado, en lo que ella había interpretado. Tú no te has donat con tres de res, ¿no? ¿De qué? De que això usa bien, pero això va vendir. Ah, sí, claro. No, no, en serio. ¿Mos ha trofé en periodismo de investigación? Sí, sí.
Hombre, mira si diguin... Mira si diguin, pero dime si acción que vaig a dir més. A un lleó de estos que estan a la porta li faltan estes ticles. I ho acaba de llegir. I diuen que és perquè li faltava el cobre per acabar de fer-lo. I diguen, pues a este no li poses el sous i ja està. Enserio, enserio. A veure, puc deixar-lo sense una hora. Segur que el que el feu digui, eh, jo cobre ja...
Sí, sí. Que se la onduguen. Pero, pero, pero per a dissimular iso, pues así que li posaren la cola enroscada per a tapar el detalle. O sea, que veo ahí la cua. Bueno, pues al próximo viatge a Madrid vas a buscar el sauce al vídeo. Oye. Periodisme d'investigació. Pues iso són les coses que després molen quan tu vas i veus, i les contes i dius, mira. Vé al próximo vídeo. Oye.
Oye, per ser, has dit, Ana, que això està pensant en el Instagram? Sí, sí. Tú tens contentes, Isaac, que la gent entra a Borel, lo que fas, perquè tú fas vídeos que flipes per ahí, de risa i tot, no? Bueno, de risa, vull dir, que simpàtics, de fet, tens un TikTok que no sé quantes visites, milt, eh? Uy, jo què sé, s'ha disparat el TikTok, s'ha disparat, s'ha tornat loco. Però això és per què ho faràs? No sé.
¿Cuántes visites? Tien que en un TikTok no sé cuántes mil visites que ferés. El millor TikTok es el que fan TikTok. Voy con un trache de fallera. ¿Es así? Ese es el millor TikTok.
Mira, tú que portes les huyeres. Yo que les porto. Yo no les porto. Raúl, Raúl. Ana, digues el teu Instagram. El teu Instagram es gesto.modista y el TikTok igual. Que estén parlando de Ana, que no comencé a parlar en ella realmente. Tienes aquí uno con 322.000. Pues lo está mal. Está muy bien. Visualizaciones. Tengo yo uno con casi 900.000.
Yo no tengo un TikTok. Ese se hizo viral. El de la torra de la falla. El de la torra. En Instagram sí que tengo 800.000 en Instagram. Y en Facebook también. Pero visualizaciones. Hablamos de que lo ha visto... Sí, además te lo dice. El Instagram te dice... Ah, no me acuerdo cómo lo dice. Sí, el número de visualizaciones. Te dice, August, August, hemos visto tantas personas. Sí.
Bueno, Ana, comencem per... Des vegades has contat en parlar d'estiguer en un programa que era pro de marx, que parla d'indumentària, de tema fallero i tal...
Ara pareix que estàs també diversificant, no? Es pot dir? No, a veure, vos explique. Que esto és un atelier. Un atelier és un... Jo soc una modisteria. Vaya atelier. Sí que és veritat que es començia en la indumentària perquè jo ja tenia clientes d'indumentària, doncs és el més fàcil i el més cómodo per a mi els meus clientes, perquè ja venien directament a la botiga i es començien en la indumentària, però jo faig de tot.
Jo faig des de modisteria, sastre, faig de tot. Tratges d'època, últimament... Cosplay, es diu. A Sinalda ja el que més me coneixen és per la indumentària valenciana, per els tratges de fallera. I ara el que estem fent és una xicoteta remodelació
en la botiga, després de l'any que hem passat, que hem deixat respirar i hem deixat assear un poc el que és el local, hem començat altra volta a llevar un metge, com tots estem, a llevar un metge i ja que estem llevant un metge, estem fent-li un canvi de look. Ademà, mantindre el nom d'aquest, perquè és una cosa que m'identifica molt, perquè aquest és Caixa en Esperanto, i com a tal, jo soc una caixa,
De idees... De pap nora. De pap nora. Ma mare diu que soc una caixa de trons. I com almenys te ho esperes darrere la petarda. I entonces anem a començar ja a mereixer més el que és el tracte de novia i el que és la sastreria. Perquè sastres ja n'hi queden pocs.
i és molt difícil trobar una bona sastrèria, una amiga. Ja, fenomenal. Que guai. Doncs és això, este any ja anem a començar a mereixer-ho més, que sí que ho he fet, no ho he publicat tant, però ara anem a començar a publicar-ho un poquet més, perquè no, per a nunca ensillar-me el que és la fallera i prou, i que la gent vega que faig moltes més coses. Bé, fenomenal. Això està molt bé.
Al final hay que tirar para lo que... Es verdad que el tema de la sastrería y la costura no desapareciendo, pero cada vez hay menos.
Cada volta n'hi ha menys. El que passa en la roba en si és que ara els centres comercials, les cadenes de roba normals que anem a comprar tenen uns tallatges molt específics. Normalment no és un tallatge europeu, és un tallatge xino, és una talla més xicoteta del que nosaltres gastem.
i n'hi ha molta persona que de dalt gastes una talla, de baix gastes una altra, que tens algun problema físic, o que, em passa molt, per exemple, les persones que són grossetes, que la roba que troben és de persona major, no de la seva edat.
Sigues joves. La modista el que fa és que s'adapta al teu cos. Tu no et has d'adaptar a la roba, sinó que la roba s'adapta a tu. Això és el que ha de començar la gent a pensar i a tornar-se a mentalitzar que tu et pots fer. Sí que és veritat que és més car que anar a un centre comercial, però tu et fas una peça de roba que s'adapta a tu
I ja la tens tota la vida pràcticament, la pots anar modificant i vas còmoda, vas a gust i en el teu estil. Perquè avui dia n'hi ha gent de molts estils, ja no estem en cas si hi ha gent d'una edat, tu et pots a l'edat que sigui vestir-te com tu vulguis i, clar, la modista el que te fa és això, adaptar-se al teu cos.
Vas con una tiza i fas... Això per així, això per allà i li dones forma. Exacte. Adaptar-se al teu cos i també al teu estil. Al teu estil, clar. Perquè cada escú tenim els tres... Cada un té el seu estil, la seva forma de caminar, de sentar-se, de gesticular... Totes aquestes coses, tu quan tens un event...
Normalment anem encorzetats, perquè no estàs acostumbrat a anar arreglat, tant home com dona vas encorzetat, vas incòmode. Jo dic anem difressats. Exacte. El que jo intento fer és que tu vagis a l'event com si anares d'un dia normal.
Còmode. Còmode, exacte. Jo en casa, el que vaig, ha sentat, alçat, m'he deixat, vaia. És curiós el te... El meu caràcter també dona a que en el client puc jugar molt. Sí. Saps? Li dona la llibertat i això. Per exemple, en els homes, jo he de tocar. Jo faig modelatge, entonces toca. Entonces, en els homes, moltes vegades al tocar-los, per manipular-los, se quedeu com estàtics.
Rectes. Lo primer que feu és amagar el cul. Ciesos. Sí, ¿no? Entonces, claro, yo intento donarles la confianza de... Asenta, fícale sabates, llévateles, vés-te empaca así, vés-te empaca ya, a veure, mereixa el braç. La americana, necessites tindre el moviment dels braços, el coll de la corbata, necessites respirar, no anar ahí. Entonces, hi ha molts moviments que necessites...
Clar, ser tu i anar com de... Exacte. I després, te fan la chaqueta un poc curteta, vas a agarrar un llintó i veus que te fa a tope i què fem ahí? Clar, quan vas a una boda, el primer que fan què és? Llevar-te l'americana. Sí. Tots. Sí, sí, sí. En protocolo, hasta que el novio no es lleva l'americana, tu no te la pots llevar.
Bueno, tú te sientes, te lleves el voto de edad, que no entén yo, ¿per qué fiquen? Dos o tres botones y solo te pueden enchufar uno. Y los egoes ganar en uno, ¿no? En el de edad. No aguanten, igual que el de la corbata. ¿Quién pa aperte un trocetel ahí penchando el coi?
Pues això te dona la elegancia del moment. O sea, tu pots anar a respost... La tu elegancia. Claro, es que te fiques un collar. Que no te ho discutís, pero igual que la curiositat que ha dit David de Lleons... No sé. Es que la corbata es para agarrar-te la... Abones y David de un moment... La corbata no era para... Y para agarrar... Para agarrar los huevos al león. No, no.
És que, en sèrio, lo de la corbata... Antes tenia sentit perquè el de Woder les tallava a 500 pesetes. Eso és verdad, eh? Eso és verdad. Però la corbata és del mocador. La primera corbata era un mocador que es ficava en el coi i se el nugava per no tenir fred en la gola. I això ha anat evolucionant a lo que és la corbata de hoy en dia. Però en un principi, de fet, l'últim tracte que he fet, que és d'època,
Porta mocador, porta la corbata Ascot. Sí, mira, el Seu Origin viene de Italia, de cravata la parada, derivado de croata. El origen data del año 1660 cuando los jinetes del ejército croata usaban pañuelos de color rojo al cuello.
Existen al menos dos tipos de corbatas. La larga, que es el tipo más usual, y la corta, de moño. O sea, que el origen es en la Revolución Francesa. Cuando los mercenarios croatas llevaban un pedazo de tela blanca que llamaba asbrasta. En croata quiere decir...
Croacia. O sea, la palabra viene de Croacia. Esfrasta, Croacia, el idioma croata. La anudaban formando una rosa, una forma de rosa, y dejando colgar las extremidades encima del pecho. La croata les gustó mucho a los franceses que la adoptaron y la llamaron cravate. Y luego ya se difundió por todo el mundo.
Me he sentido ahora como el de pasapalabra, cuando dice la descripción de una palabra. Moltes gràcies. Roberto Leal, un saludo desde aquí, que nos escucha. Me encanta. Ves tú si te releas yo. La corbata. Crabata, que viene de croata. Con la C, corbata.
Pero si es que era una señal, no, le he dado yo mismo porque le he dicho, claro, si vas a perder una crobrata, dice, no, al final... ¿Eh? Le he dado, le he dado. Yo preferís con un crobata... Te has desdichunat. Yo voy con un crobata... Un crobata...
Tú estás huyendo el cubate, es que no me eches, ¿eh? Era broma, era broma. Es que viernes, viernes. Pero que quede clar que el hombre tiene que estar yaucher y... Y acrobata. Y acrobata. Tiene que estar cómodo. Claro. Por eso, de ahí salen los acróbatas. Ahí he visto suerte.
Pero una cosa ya a cuestión de... Y los de Hacienda que vienen a acrobrarnos. Que estaba pensando que el tema de vestirse, ¿vale? Es para conmemorar. A mí me queda muy la atención, hablando de indumentaria y de las detaches, cuando la echen arriba una boda o arriba cuando se vuelve el devenir y te des que trajes. O sea, ¿por qué te trajeas para ir a una boda y no te trajeas en un día normal? Pregunta. ¿Por qué no puedo ganar yo con bachara vestida a una boda?
Pots anar. Ja, però per què jo desentones com vaig anar a vestir? Per què tota la xemba tota muda i tota vestida que és el que dic? Va com si fora disfresada. Però per què? Jo pregunto. És un event, és una... És algo de gala.
En las últimas bodas he visto gente con crocs. ¿Con qué? Tampoco es eso. ¿Las crocs? Los zuecos estos de colores. Las que llevaba el fran de la jungla. A eso me recuerda el chiste. Papá, yo quiero un crocs para ir a la escuela. Y dice, andando como iba yo.
Noticrocs, la primera vegacuga. Los crocs, son los recos estos. Los de Fran de la jungla. Me siento como Alfredo Landon venidor, de verdad. Pero eso es igual que, por ejemplo, ayer estuve en el dentista con Julia y la dentista iba vestida
que pareix que di, però això és una dentista, o en els crocs que tu dius, Raúl, però de fluorescens, o sea, súper guai, però... I lleva pings enganchaos. I pings enganchaos, i la roba que di, però això, i mola, mogolló, perquè era súper moderna, era una chiqueta jove, i di, mare, veig, antigament els dentistes donaven por, que entrabes i ara en totes de blanc, en la bata, tal, i ara, al revés, entren i te donen una sensació de bon rollo,
Tu que estàs en el món este, és la imatge corporativa. La imatge és tot. El branding. El branding. Això és com si fos un grafiti amb pata. Sí. Parlant ara que has dit que Anna, de branding,
Tu eres una persona que, a banda de la tua profesió d'indumentarista, evidentment treballes molt el teu branding personal. Sí. Tú sempre vas vestida en tonos roses. Sí. A més, saps voluntàriament que vas a i xina. Sí, saps voluntàriament.
No, que vull dir, que no és que només tinguis una prenda de color rosa, sinó que te les compres i jo les convienes aposta. Per això et vull dir. I després, la teu imatge, que és to corporativa, ara, per ara, és rosa. És rosa. I estàs treballant molt aquest tema des de últimament ara, el tema de la imatge. Ja, el branding està treballant des de ja fa dos anys i mig. Has començat en Susana, que estarà en vosaltres en la fira també, vindrà a veurem.
es començia a treballar amb ella perquè jo es començia a fer els vídeos i quan la vaig conèixer, nosaltres estem en un grup de new working, entonces ahí coneixes a molts professionals i quan la vaig conèixer li llami l'atenció
Perquè, clar, tu quan vas a un new working, la gent va, com diguem tots, tracheats, marrons, gris, negres, camises blanques... Clar, de repente arriba una bestia de rosa, fucsia, en orelles en el cap, és ja a mi l'atenció. I el musicarem va parlar, li ensenyé el meu Instagram, li vaig dir lo que jo feia, i em va dir, pues això n'hi ha que potenciar-ho. Entonces es comencía a treballar en ella, ella en mi,
no treballa com de normal, agarraria una persona quan li fa la imatge personal, sinó perquè, clar, a mi de vegades en quan, ja ho sabeu, que se me'n va la olla i faig vídeos i faig coses que, sense avisar-la a ella,
Llavors, ella el que fa és que em marca com un calendari de ventos. Ara, per exemple, per la fira de Nadal, jo li dic, tal dia tenim això, tal dia tenim això, tal dia tenim l'altre, i ella me va marcant. Sí que sempre porta la mateixa línia de lo que és el color i porta la mateixa línia de lo que és parlar en València. Ahà.
En Instagram, tot està en valencià, tantes vídeos com les descripcions. En TikTok, si que li he tingut que pegar la volta, perquè el TikTok va a més gent i estava mereixant-se molt, i com sempre passa, no sé per què, es començarem a tenir moltes crítiques perquè diuen que no sabien què parlava,
Ahí és que estem entrant en un xardí en el tema de l'idioma. A veure, xardí, no, però... Entonces, ahí sí que es començarem a fer subtítols en castellà i les descripcions en castellà. I ahí, com que hem parat un poc de dial, perquè a mi jo no volia entrar en una polèmica d'idioma, jo el que vull és que sàpiga el que faig.
El que passa és que el tema del idioma com a imatge de marca, jo sí que el veig que és com tot, però crec que sí que és veritat que hem de respectar a tota la gent que escolta, que no comprengui el València,
Però una banda també, com molt bé diria Rubén, el Chí de Linguística, que vengui, un gran professional, que... Una maravillosa persona. A mi m'encanta. No tenen que acomplecharse de gastarlo. Per què dic això? Perquè quan parlant del programa de radio, quan començarem a fer un altre programa de radio que se volia fer a nivell nacional, inclús internacional, que se escolta en Latinoamèrica...
el primer que et diguen és si vols saltar el xarco o si vols tal, tens que fer-ho en castellà, perquè si no, no te van a escoltar. Doncs dic això perquè n'hi ha un programa, estaves així buscant-lo ara, el que passa és que no em veus. Un dels programes més escoltats de podcast de tot l'estat espanyol, de tota Espanya, és de dos xavals que ho fan en València. I és d'humor.
Es que no... Y te partes... O sea, digo que es de risa, pero que te tronches. Y son como una fuente y latre. Y está fet en Valencia, ¿eh? De dos chics de No Samson. Y la escolta echen... Porque lo que pillen, se parten de risa. Pero sí que es verdad que te limita. Porque yo, por ejemplo, ahora me ha grabado a mi molt un programa de lo que siga, pero hostia, y la escolta y me están parlant en euskera, pues qué vos que te diga, no me enteres ni papa. Ni papa. En Valencia encara se entén, igual que el gallego. Más o menos pillas. Pero en euskera, por ejemplo...
Pues es que, claro, yo lo que sí que parli en ella y lo que está queriendo mirar, porque claro, tú saps que eso aporta un estudi previo. Tú no te fiques a treballar en una imatge personal, así de un día para un otro. Eso aporta un procés. Entonces sí que está queriendo ver que la gente cuando entra en la botiga, cuando abrí la puerta, lo primero que me diuen es que eres igual que en el Instagram.
Claro, lo que me busquen es a mí. Busquen a la persona. Entonces, claro, si yo en el Instagram me fique a parlar en castellà, que parle fatal el castellà, y se me nota que estic en corseta... Sí, yo no te entén res. No, ni yo. Ni yo. Vamos, yo me fico a parlar en castellà y no sé ni lo que dic.
Estás cazada al lazo, como los leones del... Entonces, claro, has comenzado... Entonces sí que tienen que decir, no, no hay que tirar, pero esta línea, porque lo que necesitemos es que sigues tú. Entonces, después sí que es veritat que me esforcé, si hayan clientes que no mantenen, sí que me esforcé a parlar en castellà, pero cuando ellos me digan...
Yo no hablo valenciano, pero lo entiendo. Yo también. O sea, yo no hablo castellano, pero lo entiendo. Y ahí intentem tindre un diálogo que ni amb voltes, que mos morim de la risa, perquè no sabem ni lo que hem de cada una. Pero intentes adaptarte. Tú triunfes en castellà i en València.
Les coses consiguen. Ana, me tengo que despedir, me tincanar, siempre me acaba el programa. Y te vas a echar una cosa que dio un mol, la tinc, desde el 2000 de Neu.
Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner. Qué bonito. O una dona, ¿no? Yo creo que una corbata no definís a una persona. Te puedo donar un impacte de dir, mira, un hombre en trache y en corbata. Te da un plus. Pero yo creo que la corbata no definís a las personas, sino una buena sonrisa y ser buenas personas. Con tú y con la tegua familia, Ana. Y saluden a la megua cocina, Silvia, ¿te paréis?
Perfecte. Bellísima persona, ¿eh? Una maravilla, una maravilla. Bueno, Ana, se vechemen la fira. Nos veremos la fira. Adiós, adiós. Adiós, Augusto. Nada, ya ha sido Augusto. Bueno, Ana, vamos a centrarnos un poquito en la feria. ¿Qué vas a llevarnos a la feria? ¿Qué podemos encontrar en el stand de Kesto?
Bueno, ja arriba, Ana. A la fira! Pues en la fira anem a dur novetats. Com vos he dit, hem fet un xicotet canvi en la botiga i anem a presentar-lo el dia de la fira. I ara anem a fer flyers nous, un ton un poquet canviat de lo que és el rosa aquest.
I farem un poc d'espectacle. I us vaig a presentar, que és una de les coses que ha estat buscant i m'ha costat, artesània. Artesània valenciana. Sí que és més vinculat a la indumentària. Són productes que estan fets a mà, que estan fets per una xica, en pedres naturals...
Y están súper chulos, porque no volía... O sea, yo en la botiga... Yo diré botiga, pero realmente yo no tinc una botiga de venta de producte. No, no, es un atelier. Es un atelier. Entonces, claro, les poquetes coses que tinc, intenté buscarles que siguen artesanes y que siguen fetes així. No vull que agarrar i anar-me a...
a la cova ni vull agarrar i buscar per internet i carregar-la perquè és que no és la meua faena i no és a la que jo em dediqui. Igual com les manteletes desdelantades són d'uns amics meus que són del GMSI i es fan allí, que inclús hi ha clientes que es dic ves directament a la fàbrica perquè allí tu digues que vas de part meva jo l'avís a Juan Carlos i allí tu t'ensenyen el mostrar i t'ho ensenyen tot
Les espardenyes també són d'ací, són d'on tenien, estan fetes en la fàbrica. Jo vaig a les fàbriques a vore-ho. A mi això de què ve el comercial a casa, teu vent, molt bonico, molt preciós. Jo vaig al puesto, vull vore que se faci. Doncs igual ara he trobat complements per a indumentària que també estan fets en artesania, estan fets per una xica, a mà. A això m'ho presentaron a la fira, com a novetat. Però teua...
O sea, com aquest o... Com aquest, sí, sí. Sí, se vendrán en aquest. Has fet... Es com si fora una... Tú te fas una... Vas revend seleccionant articles de artesanía de diferents puestos i tu fas con distribuidora de xos. Exacte. Pero vas la teua marca o la de ix.
No, és la meva marca. O sigui, has fet que tu usaves penchant, per exemple. Això te l'ha fet la chica de un tigente a ti, per exemple. Però és que és que és que és que és la que ven. O sigui, és una marca d'artesanía seleccionada per tu. Sí, jo li dic, vull que me facis això, això i això. I llavors, este fan el producte que tu seleccions.
I això és el que té, porten a la botiga. O sigui que has ampliat el mercat, per dir-ho d'alguna forma. Sí, però només coses puntuals. O sigui, jo no vaig a fer, no t'inventes. O sigui, jo no puc, estic cosint. Jo no puc estar cara al públic atenguent, tinguent allí molta...
molt de material perquè no em dóna la vida. Tinc molt poquetes coses i el que es necessita, em diuen, Anna, és que necessiti això. Doncs jo t'ho busque. O directament es dona el contacte o es posa en contacte amb el distribuïdor o el proveedor i ja està.
Però són molts pocs artículs i m'agrada que siguin com el que jo faig, que estiguin fets en les mans i que estiguin fets en casa. Artesanà, no? Artesanà. I, bé, abans de continuar parlant, perquè tot això vas a tindre-ho en fira. Sí, això vaig a presentar-ho en fira, vaig a presentar-ho en fira, després anem a fer un xicotiu espectacle.
Y pues això. A fer un poquet... O sea, a fer ruido, que es lo que más agrada a mí. Yo vaig a la fira a fer ruido. Sí, el misterio, ¿eh? No vos es revelar tampoco exactamente. Vos que se pasen per ahí. Yo voy a que se pasen per allí. Que veguen lo que vaig a fer. Que se ho pasen divertit. Y que siga sorpresa. Que vaig a de boca en boca. Y que digan, mira que esto valía testa. La loca lo que ha fet. Pues mira, anem a dir, perquè començate a parar. La gran fira de la Coda, el Daya...
de Nadal, és la inauguració del Nadal, com hem dit abans, és els dies 29 i 30 de novembre i tindrem estants comercials, tindrem gastronomia perquè ve de charcuteria, vinos, licores, etc. També tindrem animació infantil i tallers, vindrà l'emíseri reial, ajudarà els nanos a escriure la carta al rei, estarà la bústia reial, vindrà Papa Noel, tindrem els unflables d'atracions espinosa, que està per als nanos, perquè estiguin ahí tot el rato, tindrem
Nadales, van a vindre a cantar Nadales Un coro, això l'ambient de navideu Atenció Farem, entre tots els que estem ahí La encesa de l'arbre de Nadal Que això és una cosa superbonica I ahí és com si fos la inauguració del Nadal Oficialment I l'ho dit, estarà per ahí Papa Noel I tindrem, atenció, dos supersortejos Dos
El primer és el típic tradicional de Nadal, de la fira, que fa coda ja des de fa temps, que és un reclam molt important, que és el del viatge per a quatre persones
A un parque de... De ilusiones. De ilusiones en París. ¿No crees que podemos decir? Dan igual. Sí, la chensa... Sabonés, ¿no? Sabonés, hombre, está la esperanza. Saben que es Portaventura, ¿no? Un parque de... Como tú dices, me acuerdo que hay un ratoncito con la oreja. Hay un ratoncito con la oreja. Mira, al que liisga el sorteig, vos vindres en aquest, com faig cosplay...
I els faig el tracte del que vulguin per anar-se'n al viatge. Viatge per a quatre persones a aquest lloc tan maravilloso en París. Tot pagat, o sigui, fantàstic. Avió, allotjament, entrades a este parc, tot. I després està l'altre viatge... L'altre viatge. L'altre sorteig que es farà... Bé, és un sorteig que conté diversos sorteigos, que és la bomba.
Gràcies a la col·laboració de Caixa Popular i la Fundació de l'Horta Sud, en Guany, a coda, sorteja 12.000 euros repartits en...
120 tarjetas de 100 euros. O sea, casi res. Son 120 archetes de 60 euros que repartirán a partir del dissabte a les doig del matí, se comenzará a hacer sortejos y cada hora en punt, menos las 4 de la desprada, que ya no se fará, fins a que tanque a la fira el diventres a les deu y el dissabte a les deu y el dumenche a les huit,
cada hora sortes de tarchetes. Crec que hicien a dos tarchetes per hora. Crec, ¿no? Calcularé. Más o menos. No, huit. Huit tarchetes per hora. Que lo millor lo que fem és en la inauguració de la fila les doig fem igual regalem 15 i després anem regalant 4, 3, això. La qüestió és que cada hora menys a les 4 anem a regalar tarchetes. O sigui que
Això és un reclamó també que considero important I després estan els participants de gastronomia I després, com dius Anna, cada stand farà el que vulgui Tu has vingut a la fira i ja estigui en gastronòmica
Sí, vosaltres ja sabeu que jo a les fires no vaig a vendre. És una cosa que diu el Santi Guillermo, que me fa molta gràcia, que contenta estàs si no vens. Jo dic, no, és que jo vinc a promocionar-me. A mi la fira és promocionar-me, jo no monto una parada de mercat. No tinc producte de venta. Entonces, claro, jo vaig a divertir-me, perquè si va estar a lliqueta donant flyers, m'avorrisc. I jo que no pare, que tinc un cuet en el cul, jo sempre he d'estar m'he d'eixant-me i inventant.
I a la fila vaig a això.
Ahora. Ahora sí. Sí, se había pagado. Sí, ni a ambos comercios que tienen venta y que les interesa y sí. Yo pensé que es interesante a todos. O sea, yo tengo proba mis taches en la coda y ni a molt tachen que me digan, no, yo no voy a ir a la fira porque no vendo, porque es mucho trabajo. Es que...
per a mi igual con la radio les fires o sea, jo estic en la coda per la publicitat que dona a coda claro
Perquè estar en l'associació per fer amics, sí, es fas, evidentment, però el que tu estàs en una associació de comerç és per el que et dona l'associació, que és molta publicitat. Llavors, el vindre a la ràdio et dona publicitat la gent que coneix, saben que estàs, saben les coses que fas i a les fires és igual.
Jo no et dic que hi ha comerços que sí que és complicat endur-se tot el comerç a una fira, però jo us dic, no t'emportes el comerç, emporta't quatre coses puntuals i dona publicitat i digues, estic en tal lloc, faig aquestes promocions, no sé, és...
Pegar-li una volta a lo que és la teua botiga. O sigui, no expressis que els dos dies, són dos dies, són molt pesats. Sí, sí. Estar en la fira és molt pesat. Arribes el dilluns i estàs mort. Però sí que és veritat que després te repercuteix positivament. T'entren clients. Claro. Llavors, no sé, pots fer promocions, pots fer coses...
Jo per a mi és això, com si fora la Fira de Mostres, la Fira de Mostres de València, que pagues el puesto, la Fira de Mostres de València val un dineral pagar el puesto, desmunten les botigues i les munten allí i fan tot l'esforç, doncs ho tens gratis. Jo no ho entenc, el meu cap no cap que tu tens una cosa gratis, tens un escaparate gratis en el carrer,
que es para promocionarte. Y pues yo tengo esa mentalidad. Y me diuen, sí, vas a pasar allí dos días, no vas a vender res, es un gasto, me gastes más diners. Siempre en Totales Fires acaba de gastarme un dineral, pero después me repercutís. Es una inversión. Inviertes en tu negocio. Es una inversión. No estás tirando el dinero al final. Estás invirtiendo en tu negocio.
Quan anem als New Workings ens diuen visibilitat igual la rentabilitat. I una fira és això. Si no te veuen, no venen a casa a buscarte. Les grans empreses ho fan per això i els grans empresaris a vegades ho fan per solidaritat i tal, però a vegades ho fan per puro màrqueting. O sigui, el Juan Roig
Juan Roig ha donat lo que le ha donat la gana a la dana perquè és bona persona, però després de estratègies de marketing molt bones. El Juan Roig, el que se ha gastat, no sé cuánta se ha gastat per fer el Juan Roig Arena. Això... 400. 400 kilos que ha puesto de su bouchaca. Això al final és per una banda ajudar a València com a ciutat, posar-la en el mapa,
Pero per a trabanda que no lleva que el seu nom está en 8 puestos. Claro. O sea, te están anomenando cada vegada que el Rocha Arena, Rocha Arena, Rocha Arena, y es una estrategia de marketing molt bona. ¿Que te beneficies per a la ciudadanía? Obvio. Tú ten en cuenta que todos los artistas quieren venir al Rocha Arena. Claro, claro, claro. Todos. Tú sabes tocar ahí. Todos.
Pues teniu que conseguir que la Asociació de la Coda tots els comerços vulguinitzar les fires. Exactament. No sé com, és complicat. Si jo ja sé que si cataloga com a loca, me da igual, però és que és una forma de visibilitzar-te. Jo recorde la primera fira que vingues tu,
Que además estarás al costatme o en el mercado, que en mi casa es la camilla y digueres, yo no sé que he venido aquí porque veas, aquí me voy a poner yo a hacer masajes. Pues no para, no para en todo el día. No para en todo el día de hacer masajes.
Y venía en la idea de, bueno, he puesto una camilla, a ver qué voy a hacer yo aquí, al medio del mercado, todo el día. No paran todo el día. Y fa massages. O sea, que una otra persona verá de... Y hacía frío. Y hacía frío. Una otra persona verá de... No, yo fa massages, yo que collins faig en una fira. ¿Qué fas? Promocionarte. Promocionarte. Es que no es preciso que te aportes tota la botiga.
I pots fer... Mira, ara per Nadal, si vens a la botiga, tens promoció de tal. Si t'emportes tal, tens promoció... És que hi ha tantes coses per fer. Que deia... He dit allò de Juan Rosper, que m'ha dit al cap, però qualsevol empresa mitjana, quan fan fires del seu sector, invertixen una mitjana de 10, 15, 20, 30 mil euros en el seu stand. En el stand. Que quede xulo, que transmetís els valors de la marca...
Després els follets informatius, el merchandising, els bolis, el tal, i ahí metis un dineral, que si ho fan totes les empreses, serà per alguna cosa. Jo ara, per exemple, amb amuntar l'estat, ja estic fent una inversió gran. Vaig a fer els flyers nous. O sigui, jo m'estic gastant un dineral. A més en Susana. Jo m'estic gastant un dineral. Però... Pa dos dies, però després sí que és veritat que repercutís. Home, claro. I que te venen clients. És que...
És el marketing. I és una de les coses que és superimportant que a Coda te ho dona gratis. Pues mira, lo de que la gent d'entrar a les fires és lo que té la asociació, que nosaltres, ara parlem amb més membres casualment, de junta directiva. Quan ofreix fer la fira a tot el món que vulgueix anar,
Tot el món... O sea, la fira està d'oberta Tot el món i és gratis. O sea, no... O sea, que les portes estan d'obertes. El que passa és que molta gent l'inconvenient de el traure de la seva botiga les coses, no? De dir, uff, és que ara llevarme la ropa... Sí, això manté. L'hi dona molta... Pues això, pa dos dies ten que traure tot i l'hi dona molta... I després hi ha gent que, pues, al cerca de semana preferixen anar a la fira
però per a celebrar, no per a vendre's. Jo crec que potser si fèrem... No sé, deixes ficar-me jo en camisa de 11 anys. Però potser si fèrem com una... una espècie de... de tutorial o...
o que agarrarem una persona, antes de les fires, i dir, mira, podeu fer aquestes coses, aquestes idees, en tal tipus de comerç, si pareixeren fira, no sé, donar un poc d'idees, doncs vale, tu tens aquest tipus de comerç, doncs per la fira tu pots fer això, com fa a mi, Susana, no sé, és a dir, tu tens aquest tipus de comerç, lleva del cap que vas a desmontar la botiga i que vas a emportar-te la dos dies a una paraeta, és inviable, és impossible.
Doncs mira, però tu pots agarrar i pots fer, pots fer això, pots fer això i pots fer això. I reduir, o sigui, que veguen les persones que poden emportar-se el seu negoci fora del negoci sense fer tant de moviment.
sinó que és anar a promocionar-se. O sigui, que no ho veuen com un mercat. Perquè sí que n'hi ha comerços que sí que s'interessa a emportar-se com un mercat, a emportar-se la roba, que n'hi ha molta venda de roba. I sí que resulta rentable, però n'hi ha altres tipus de comerços que no te resulta rentable emportar-te la botiga. No sé, assessorar-los en el...
La forma de montar fires. En este caso, ¿qué sería? Sería sensual y también motivar.
per a que diguen, motivar en el sentit que vas aixir a la fira per a això. Però a lo millor si t'assessoren, te motives. Clar, sí. Perquè tu pots anar i pots dir-li, perquè jo sí que he anat a algunes companyeres, però xica, és a la fira, que no sé què, i me diu, és que tu saps el que és desmuntar la fira. És que va un professional i diu, mira, tu vas a la fira i fas això, això i això. Ja diuen, ostres, doncs sí. Si només tinc que fer això, doncs sí que vaig.
Sí, que te diga lo millor un professional, te condiciona més a lo millor, Alexio, de dir que sí.
Sí, perquè tu estàs enfrascat en la teua faena i tu estàs en el teu i tu no estàs pensant en què vaig a fer per la fira. Tu penses, vaig a desmontar la botiga, me la tinc a emportar tota la fira. A veure, depèn quin tipus, si és comercial, perquè per exemple ara te dic, en la gastronòmica ara mateix no cal, per l'any que ve, no cal dir res. O sigui, ja estan escupos, vull dir...
Sí. En fin, es que en la chin ya digo, yo salgo, eh, a apuntarme. Sí, pero es depende de negocios. Especialmente la gastronómica. Es per casa no se han portado a pisos ni cases. Exactamente. Y es per casa es un desquicientotel de fines. En esta no es per que está en la plaza. Y mira la que lia.
Y el Halloween también va a hacer... Yo no me importe res. Yo no ve res allí en la fira. Y mira la que leí. O sea, es buscarle la forma de aprofitar el spike que te donen gratuito. Porque es lo que estaba a dirle a Raúl. Tú te vas a la fira de monstres y menos de 3.000 euros no te costa el puesto. Y es poco.
Menos de 3.000 euros i és un puest superxocotet i n'hi ha moltes que ni la gent passa per ahir i m'hi estàs amagat. Mare meva, 3.000 euros i... Tu te'n vas a publicitats en la ràdio, publicitats en el diari, publicitats en la tele... Sabem lo que costa. I, vamos, i te sangren. Així tens la ràdio gratis, tens les fires gratis, tens l'Instagram, tens... És que tens una muntona de coses on te pots...
I tot obert a la vostra disposició. Al negoci. Al negoci. Del que buiga. Del que buiga. Pero això, després, tampoc se pot obligar. Sí que es... O sea, sí que obrim... Les portes estan obertes. Al que buiga. Sí, pero ella lo que dice tiene razón. Al final, ella no entiende cómo la gente no sale. Porque al final te están dando... Hay un espacio gratuito para que tu negocio despegue.
Total. Ya no despegue, sino que fluya, que fluya, ¿sabes? Y seas visible, no solo en tu local, ¿sabes? Que seas visible fuera de tu local. Y eso está muy bien. Yo siempre di cita previa. Yo no tengo la porta oberta todos los días. Yo di cita previa. Es que claro, si tienes la cita previa, siempre tienes la porta tanca. Es que yo no estoy todo el día en la botiga.
és que jo rode, és que jo hisc. Jo estic en un grup de new working, de jo me'n vaig així, me'n vaig allà, i a tots els llocs me'n vaig a promocionar-me. Me'n vaig a les meus flagges, me'n vaig a les meues targetes i hisc a promocionar-me. Eres tu sola la costurera? Sí, sí. Entonces, claro, a casa no venen. Sí que n'hi ha gent que te ve a casa a buscar, però si tu no hises a que te coneguen ja a ensenyar el teu producte, claro,
Ha pasado un avión. Sí, ¿no? Sí, ha pasado un avión. Es que estabas coltante y dices, ¿está coltante algo? No sé si es el avión. Ha pasado un avión. Pues sí, es eso. De FED sí que perdía que pase por ahí y a vegades se viste el letrero de bajo cita previa. Sí. Y es curioso porque, claro, si estás a peu de carrera igual sí que se asoma algo y digo que vol, ¿no?
Sí, pero el problema es que si está cosiendo si están todo el rato tocando el timbre no puedes coser Yo te doy un presupuesto pero también tengo que fijar la hora de psicología pero la psicología está a 65 euros la hora Ah, pero bueno, eso yo creo que va de serie en Toche Estrebais Si Raúl tenga que parar la edición si es 60 que cobra, me es 60 de los psicólogos Si tuviera que cobrar yo psicología...
¿A que sí? Ya es el Ferrari. Ya es Ferrari, tal cual. Tendría que doblar las sesiones. A ver, eso es lo que tenemos de trabajar y es una de las labores fundamentales que tiene el comercio local. Que siempre se ha parado de que les botigues. Ahora también, pero antigamente sobre todo, cuando comenzaron, que tienen dos, eran...
de tu a tu en la dona de la botiga, però quan s'enjuntava en 3 o 4 allà a xerrar, ahí, en ixe reunió, se cocien les habes. Les clientes que ja tinc molta confiança, que ja són amigues, se s'obren la porta, és que sé que estàs, se s'obren la botiga, ala, entra p'acadins. Jo vaig coixint i tu vas xerrant. Ja, lo que passa és que depèn del treball sí que incomoda, no? El que, si estàs concentrada, tindre que atendre, no? És complicat. Claro.
A mi lo que me pasa, quan me fica a cosir, me pasa igual con quan pintava. Arriba un moment en el que no veus res més, no veus lo que estàs fent. Ni veus les hores, ni veus el teléfono, ni veus res. Quan se vol cosa, el timbre o que te toque el teléfono o algo, es com un... te trau del trance. Sí. Entonces, claro, yo lo que faig és que
Fiquei el teléfono en un silencio i m'envien WhatsApps. I jo quan ve que el WhatsApp ja conteste, ja dones les xites, ja això. Però jo entre en trance. Jo quan m'agarre a cosir, estic ahí, pip, pip, pip, pip, que n'hi ha moltes que són hores de dinar i ni m'han recordat de dinar ni m'han recordat de sopar. Moltes voltes se m'han fet les 12 i la 1 de la nit en la botiga. Mare de...
Quan ja arriben falles, les veïnes venen i diuen, oi, va, tanca, que és la una. La meva persona fa un ruïd de morir-se, doncs saben si encara estic allà dins o no estic.
I, a més, el meu carrer, que és superfamilial, el meu carrer és com una minifamília. Estàs en carrer, eres? Estic en el carrer de les Heres. Carrer de les Heres, número? Número nou. Molt bé. Càrtel rosa. Ahí al xilar de la... Al xilar del carrer a la iglesia, tens ahí un cartelet rosa, en una fallereta, en una fletxa, siga el rosa. Per què el rosa?
A veure, jo quan vaig vindre a Aldaya, jo fa 20... estem en el 25? Sí. Fa 23 anys que estic en Aldaya. Jo vaig arribar així a Aldaya per circumstàncies personals i tenia que ser una mujer discreta, ¿vale? Entonces, clar, jo quan arribia així a Aldaya, que ja no tenia que ser mujer discreta, vaig tirar tota la roba que tenia, negre, marrón, beige, ja, lo típic de... Sí, la roba. Senyora.
Me rapí el moño, me rapí el cap i vaig tirar tota la roba i vaig començar a comprarme tota roba fluorescent. Colors forts. En els colors forts, el que passa és que no se poden combinar. Tens que tindre molt de cuida a l'hora de combinar els verds, els blaus, els roxos...
I has començat a agarrar la gama de roxos. De la gama de roxos has començat a combinar-los en el rosa, moraets... Has d'agarrir un moment que per vagància, al qual... Quina manera de vendre! No, no, en sèrio. Per vagància has començat a fer l'armari en tonos roxos, moraets i rosa. Llavors, clar, era, és jo m'alce, obrique l'armari, no tinc què pensar. Pim, pim, pim, i t'ho combina.
Entonces, quan li vaig dir al meu germà, tinc que fer la imatge, no sé què, no sé quantos, me diu el meu germà, té que ser el cartel rosa, o sea, no pots, perquè on vas... Entonces, el uniforme que jo portava de treballar era camiseta roja i pantaló negre, entonces, té que ser, vamos, és que no pots existir d'aquests tonos, perquè ja eres tú.
Sí que fan marca. I ahí va aixir el cartel rosa i el portador tot al rosa. Però realment... Tot al rosa. Sí, però realment, i això és cert, tal qual, és per vagància. En l'època que jo començava a vestir-me de rosa i flúor, el motxermà era gòtic o siniestro.
Imagineu-se, anava to de negre, en el moño llarg, i era una risa, perquè ell és alt. I anava, jo, tota flúor, i he to de negre. I ara m'agarreuix de la mà pel carrer i veiem un efecte. Això de les colors diuen que és estar d'ànim. I és supercuriós. Mira, l'altre dia, precisament, me vas quedar... Mira, repasse de l'Instagram de tant en tant per veure les periodicitats i les coses i tal.
Superfort, tú mires totes les fotos de la gent que està treballant en la Dana o post-Dana, tots tots de negre. ¿Es involuntari? Pues yo iba de rosa. ¿Tú de rosa? Ah, yo también. Ah, yo iba de rosa, eh. Y pantalón verde. De bermudas. Y motas. Tenien que ser un book gráfico de look Dana. Yo de rosa y les botes de aguarrotes.
Sí, pero Ichenka n'ava en Batín y el de no sé cuál. Bueno, pues qué risa nos hemos pegado con el duro de Raúl que iba en Bermuda, bota de agua, camiseta de París. No, no. Sí, la de París. Y luego una rosa que nos mandó un pueblo de Asturias. O sea, ¿tú sabes qué duro que es sanar a poner a Raúl y tendré que aguantarte la risa? De ponerlo vestido.
Pues... Oye, ¿cuándo te has duguem? Ya, ya, ya, yo me vaig a escola. Nos hemos pasado. Yo me vaig al cole. Bueno, es que si vendres te un cole. No me digues de qué. Estic anant a estudiar. ¿Ah, sí? Pues estic a otra volta, me he apuntat a un curs de sastrería. Ah, sí.
per a... Perfeccionar. Perfeccionar i desencorsetar-me, no? I sí, vore... Actualització. Actualització, sí, sí. Molt bé, molt bé. Jo faig un curs d'algo, faig sempre. Molt bé. Faig algun curs d'algo i així nat...
Vale, que te visiten. Botiga, Carrer de Leseres. Carrer de Leseres. Número no. Gualdalla, que esto. Instagram. Instagram, que esto modista. Y a la fira no baches y no te tienes que borrar. Si no compre la res. Aleau. Bueno, David, muchas gracias por todo. Una semana más. Y nada, la semana que viene más y mejor.