Bons continguts. Informació més pròxima. Nous horizons musicals. Xarxa d'emissores municipals valencianes. La ràdio de proximitat. La ràdio de casa.
Bona nit.
Des de fa més de 90 anys que els verbs censurar, destruir i amagar protagonissen sovint la realitat del nostre patrimoni, a mans de desaprensius o tal vegada de persones o institucions interessades a esborrar senyes d'identitat dels pobles que patim colonització.
quan tota una deriva autoritària recorre el no ser autogovern i el conjunt del món democràtic, del món democràtic, sí, sí, del món democràtic, és quan millor es resol l'interrogant del camí del qual ens han arribat a aquest perill o ens ha arribat a aquest perill de destrucció fonamentada en la involució cultural i de pensament.
Però, més enllà de matisos o de particularitats, es constata un tret comú. Els pilars del nostre patrimoni estan patint escletges perquè han estat qüestionats de manera frontal pel pensament únic.
que ens tenalla des de fa vora tres anys, si més no. Al País Valencià, des de fa temps que l'afera feroxe torna a acampar per entre les nostres institucions i a base de retalls, quan no són censures directes, aquesta majoria ens torna a fer reviure els pitjors temps del Blanquinec.
farcits d'imatges torbadores, amb salutacions marcials, furibundes arengues totalitàries i un clar debilitament de la nostra cultura. S'ha de dir clar i res. Amb tan sols aquest temps d'acció de govern, hem experimentat com una de les característiques més importants de la nostra societat és, sens dubte,
la celeritat en la successió de les transformacions del nostre entorn cultural. Des de venir històric, camina molt de pressa, sense treva ni repòs, i ens amenaça amb el trencament de l'equilibri entre cultura i civilització.
de les events en mos desig complit, faen camins dubtosos per la mà. Mestre i ponent contra d'ells veig armar, xaloc llevant los deuen souvenir, amb llurs amics lo grec i lo millor.
Fent humils precs al ventre muntanal, que ens som bufar l'ocea parcial, i que tots s'incompleixen mon retorn.
Bollirà el mar com la caçola en forn, mudant color a l'estat natural, demostrarà voler tota res mal, que sobre si atura un punt al joc. Grans de pocs peis ja records correran,
Es cercaran amagat als secrets. Fugint al mar on són nodrits efets, pel gran remei en terra eixiran. Amor, devoció, en sent més que no en sent.
de que la part pitjor m'enromandrà. He de vos sablo qui se'ns vos està. A joc de daus vos a compararé. Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mortes anul·lats.
Mas jo no creu que mon voler sobrat busca ésser per tal departiment. Jo sóc gelós de vostres casbolers que jo morindo me tamino blit sols és pensar-me tol del món delit.
que ar-nos vivint no creu-se pus-ca-fer. Ha pres-me mort de mar per deu poder. És si a tos t'anirà convertit. És jo forçat a aquest món s'era eixit.
Tot lo meu mal serà vos no bé. Amor de vos jo en sent més que no en sé. De què la part pitjor m'enromandrà. He de vos sab-lo aquí sense vos estàs.
Avui hem obert el programa amb una reflexió relacionada amb el nostre malmès matrimoni, atacat des de diversos fronts per persones que no entenen de l'assumpte i per raons...
i única i exclusivament partidistes. El primer paisatge sonor ens l'ha posat Raimon, amb la mítica cançó de L.C. Vents, i seguidament continuem amb la Borriana Big Band, que serà l'encarregada, en aquesta ocasió, de continuar afegint música a les nostres lletres.
es troba escoltant 4 en un taxi el programa de la xarxa d'emissores municipals valencianes que cada setmana fa un repàs de l'actualitat viscuda i ens projecta cap a l'esdevenidor.
Lladres que entrau per al mansar. No sou lladres desaquer que ens poseu la cova en casa. I des de ella goberneu. Goberneu de ella drosini. La piña u gobernau.
Són fartos de vida larga. Qué mal por no acabar. Él no se plaga cada día. Él se el torneo a llevar.
en seu força d'oblidar. Que si segue muy del ventre, esto es mantra de meñar. Que si segue muy del ventre, esto es mantra de meñar.
Bona nit.
No se ensenyan les escoles. Com va esclarfar un país. Per queda aquella sembrada. Continua en collins fris. Ja un licor en la resina. Deixantins olivera.
Que fa tendrà la memòria. I aclareis la veritat. Yadres que entré per al manzar. No sou yadres desaquer. Que es posa una goma en casa. Y desde ella goberneu. Que es posa una goma en casa.
Aquestes fotografies són una història quasi de la meva vida. I ara, de cop i de sobte, la meva vida s'escapa. I volguer tornar a veure l'est. I viure.
L'impacte que ha tingut la Dana mental és molt gran i tindre els records, tindre la memòria d'on venim pot contribuir des d'un punt de vista terapèutic d'estar bé mentalment. La fotografia té una connexió amb el cor de la persona perquè representa la teva vida, el teu passat. Hi ha imatges de persones que si no es rescaten aquestes imatges fotogràfiques no tenen cap record.
Fins demà!
Falsetats, bulos, partidisme, descontextualització, interessos, imprecisió, condescendència, intrusisme, fons dubtoses, desinformació... A la xarxa d'emissores municipals valencianes creiem amb el periodisme. Creiem amb el periodisme que ens parla de la nostra realitat. Amb el periodisme de proximitat. Xarxa d'emissores municipals valencianes.
Bastida és un programa de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià. Bastida és l'espai dedicat a destacar el treball de milers de persones de les nostres comarques. Bastida és un temps de ràdio al servei dels centres d'estudis locals i comarcals per a promoure la difusió, la investigació i el coneixement de la història, la cultura i el patrimoni. Escolta Bastida en aquesta sintonia.
Dates i Fets.
El 12 de març, data en què comencem aquest periple per entre els llibres d'Història més pròxima, es troba grafiat al calendari cívic com el Dia Mundial del Glaucom. L'any 2015 Jaume Fullana i Emili Gasco Portarreus d'Escola Valenciana
denunciaren a l'intergrup de minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües del Parlament Europeu la situació de discriminació que som objectes als ciutadans i ciutadanes valenciano-carlans per part del govern autonòmic valencià, presidit per Alberto Fabra.
L'any 2017 el periodista valencià Vicent Sanchís era anomenat director de la Televisió de Catalunya TV3 en substitució de Jaume Peral, que deixà el càrrec després de poc més d'un any en aquesta responsabilitat.
El dia 14 de març és el dia internacional del número pi i de les matemàtiques, però també el dia europeu de la prevenció del risc cardiovascular. L'any 2004, el Partit Socialista Obrer Espanyol guanya en les eleccions legislatives a l'estat espanyol amb el 42,6% dels 12 mesos i 164 escons, 39 més que en l'anterior legislatura.
El Partit Popular, 37% de vots, que presentava Mariano Rajoy com a candidat, va fer de 35 escons i es quedà amb 148. Les eleccions van tenir una participació del 75,89%.
que reunirà passat de 10 escons a 5 i Convergència i Unió de 15 a 10 i es mantenia com a tercera força política al Congrés dels Diputats de Madrid.
15 de març, Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores i del Consum Responsable. L'any 2011 va fer el seu traspàs a València la poetessa valenciana Maria Beneïto i Cunyat. D'entre la seva obra destaca el llibre de poemes Ralles a l'aire de l'any 1956 i la novel·la La dona forta de 1967.
Les seues darreres publicacions van ser Després de soterrada la tendressa, l'any 1993, i Elegies de pedra trencadissa, l'any 1997. En 2025 va ser nomenada Escriptora de l'Any per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El dia 17 de març moria a París l'any 2010 el sociòleg hipòlitòleg valencià José Vidal Beneíto.
El 17 de març del 2006, la Comissió Permanent de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa condemnava el franquisme per les múltiples i greus violacions dels drets humans a l'Estat espanyol entre els anys 1939 i 1975.
I finalment arribem al dia 18 de març, l'últim dia d'aquesta setmana atípica que fem a cada programa del taxi. Doncs l'any 1995, ens hem d'anar fins al 1995, el govern central autoritzava el retorn dels documents originals dels arxius de la Generalitat Republicana confiscats després de la Guerra Civil.
M'aclame a tu, mare de terra sola Arrapa els teus genolls amb ungles brutes Involca un nom a secreta consigna Mare de vos, segrestada esperança
M'entré el gran foc o la ferocitat. Seguís camí, seguís foscos camí. M'agafé a tu os que més estimada. Encanté el John de Mati Limitat.
El clar camí, el prego en idioma. Un alfabet pospores en de pedres. Un alfabet sembran la clau al pan. El net destí, la sendera de you. Siempre la nit nomina que ten. Un bell futuro, una justa contrada. Si nace el rey en que va a pujar el mar.
Fins demà!
Seràs el cel i seràs la bandera L'himne fecund del retorn de la patria Troces quinsat el emblema que puja Seràs el cel i seràs la bandera
Jo pujaré òbviament els graons. I en arribar al terme entonaré el plec dels fets que em retornava sempre. Jo pujaré òbviament els graons.
Bona nit
Bona nit.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Una vegada que comences amb els idiomes, ja no pots parar. El francès, l'anglès, l'italià, el romanès... Avui en dia ja no se'ns fa estrany conviure amb molts parlars. Anar a classe en valencià, tindre el timeline de les xarxes en anglès o que la teua amiga t'ensenyi a dir gràcies en ara. Xucram!
Viure en València és viure connectat al món. I, per tant, estudiar en València és un model d'èxit que ens prepara per als reptes del futur. Les nostres societats cada vegada són més diverses i les llengües són fonts que uneixen cultures i apropen a les persones. Així que a l'hora de triar el centre, ja ho saps, triar aquells on el valencià sigui la llengua vehicular. Creix en València. Escola Valenciana. L'últim ditzaus de cada mes...
12 a 12 de la nit en la xarxa d'emissores municipals valencianes seré el teu mirall amb Fermín Larrondo
Continuem transitant per entre les zones hercianes i visitant indrets interessants de la setmana. Quatre en un taxi, el programa d'Aldaia Ràdio per a les nits de cada dijous.
La cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, el sol al vent, al vent del món.
La cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, el sur al vent, al vent del món.
Fins demà!
La vida no se hizo flor Dos años al vent La cara al vent El cor al vent Les mans al vent El sol al vent Al vent del món
Xiulits i aplaudiments.
Bé que ho saben els oients i les oyentes d'aquesta emissora, que d'un temps sensà, el primer xiulí del programa se l'emporta al parroquiar del Ventorro, parapetat com està a la darrera fila de la bancada del Partit Podrit.
El segon xiulit també té destinatari, i no és altre que Juanfran, actual president encarregat de fer córrer el temps per procurar que la nostra societat se n'oblide dels nyaps i dels desficacis protagonitzats pels consellers, que va haver de prorrogar, es va haver obligat a prorrogar per evitar un votí al seu, al sí del seu partit.
I el tercer i últim xiulit del dia se l'emporten els dirigents mundials que no fan més que maldats i mantenen conflictes bèl·lics per tapar els seus propis nyaps o els escàndols que amaguen dins les seues biografies.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
que te forma de sargentona un tiquet, que lo tempella chapans de sabaté, un paquipomba que no va a esclatar y conserve en algún acced. Música
Encara n'hi ha més, tinc una targeta de Can Rectoret, un llar poema regal de Gadara, mitja dotxena de fotos penjades al Facebook i un poster de miurre regat.
una entrada de cine i aquests texans. Desnitza escala el viatge a París i cada ciutat que incendia no són tants en record.
Fins demà!
Aplaudim la valentia i la fortalesa de les dones que el passat dia 8 de març van eixir al carrer per reivindicar els seus drets i denunciar la violència masclista que plana per sobre les institucions i els grups polítics actuals. No tots, però, perquè no tots són iguals.
Fins demà!
Aplaudim igualment l'esforç que fan les investigadores, els investigadors de la història, perquè gràcies al seu treball recuperem documents i efemèrides que estaven perdudes, com és el cas del darrer document aparegut al Zira en relació a la neteja obligatòria del riu Súquer, allà pels segles, bueno, els anys de la Picor.
I aplaudim finalment el sector de l'escena. Actors i actrius valencians que, malgrat el vent de ponent que bufa, fan tots els possibles per mantenir la nostra escena viva i amb molt bones produccions.
Con la repla del escalar, la mare cuán surta a obrir, porta la basta posada, que bolena que está llena, que truquen de matinada, el seu fill que nos aquí...
N'esa dormida la cambra, que li volen al meu fill. El fill, mi xest despeteava, que volen a aquesta llen, que truquen de matinada. La mare de un poc ensat,
de totes les esperances de ser un fil estudiant que ven con promès n'està ua que volen aquesta gent que truquen de matinada i es fa que parla poc i cada nit s'achitava
Fins demà!
Encara no ven despert, ya hacen viva la trucada. Y es llanza pel finestral, al asfal de una volada. ¡Qué bolena que está llena! ¡Qué truquen de matinada!
Els que truquen resten muts, més un d'eix pot ser el que emana, que es inclina pel finestral. Darreres, xiscla la mare, que volen aquesta gent.
Fins demà!
Per si no ha coincidit amb l'inici del programa, convé dir que es troba escoltant quatre en un taxi i que el paisatge sonor majoritari que estem posant en aquesta edició es correspon amb la Big Van de Borriana. Seguidament, escoltem la versió que em fa del tema Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sissa.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Tot seguit ens desplacem pel túnel del temps aquesta mateixa setmana, però de l'any 2020, moment en què ens trobàvem a punt de ser confinades degut al coronavirus. Es tracta del programa Sinestèsia, que va estar emès per Ràdio Godella i que sona d'aquesta manera.
Està vostè sintonitzant una de les emissores municipals valencianes. Ben trobat i gràcies per escollir-nos.
Com esteu totes i tots de nou per aquesta emissora, pel podcast i per allà on ens escolteu, tant per la xarxa d'emissores municipals valencianes com per Radioactiva. Moltes gràcies per acompanyar-nos una setmana més en aquesta horeta de cinema i sèries. Abans de la setmana de falles, millor dit de no falles, este programa ha nomenat Sinestèsia.
Lluís, guilla soles i no per mesures antivíriques, sinó perquè es toca guilla a nosaltres. Igual, a partir de guilla hem de prendre mesures antivíriques i no podemixir de la ràdio. Igual ara mateix li estan presentant tipus rec i... Tipus... Ai, com he dit, la seriestra dels zombies de Gran Hermano.
són els únics que sobreviviran en un futur on només sobrevivirà la gent que està ara mateix en l'acadèmia d'OT en una illa de supervivientes que això segurament l'apalmen abans i els de la casa de Gran Hermano Gran Hermano B tampoc sé si ho estan fent sincerament però espero que sobrevisquin i procreen i facin una nova generació ells i nosaltres dos a l'estudi de Ràdio Godella
Bé, doncs, hi ha un bon tema, ja sabeu, ens ocupa en tota conversació que tenim al nostre voltant. El cine iraní, no? Sí, el cinema iraní està... No, no, no és el cinema iraní. Sabem que busqueu una horeta de desconexió i no parlar tant de virus, així que, si vos pareu, parlarem de tot menys virus, tot que creguem que no és irresponsabilitat fer-ho, sinó que som un programa de cinema i no tenim ni idea de virologia,
Així que no parlarem molt. Sí que, si ens deixeu, donem unes pincellades de la relació entre el coronavirus i el cinema de les últimes hores, de què està passant, perquè aixina ens ho lleven des del principi i ja ens posem amb el cinema. Anem allà. Què estem escoltant, Pablo?
La banda sonora de Castaway, de Naufrago, se va quedar a soles. Mira, ixe no tindria problemes de contaminació. Tom Hanks. Tenia molts altres problemes el pobre i un més seria ja cebar-se. Ahir vam saber a través de les seues xarxes que Tom Hanks anunciava que ell i la seva dona, que es diu Wilson, com la pilota de la pel·lícula, estava tot quadrat, havien donat positiu en coronavirus.
També s'ha ajornat el Festival de Cinema de Màlaga, que anava a tindre lloc ara a finals de març, i s'ha posposat a una nova data. I també ja més palpable les sales de cinema, que a Madrid, Álava i La Rioja estan restringides, no?
De moment només poden vendre una tercera part de l'aforament en distància entre la gent que entra a la sala. També s'han tancat el cinema, s'han capacitat de més de mil persones, o sigui que únicament dos més grans a Madrid. De moment a València no tenim cap notícia vinculada al cine i al virus, però sí que és cert
que llegíem ara abans d'entrar que la recaptació de les taquilles d'esta setmana havia baixat un 40% respecte al període anterior, o sigui que ja és palpable aquesta psicosi que poquet a poquet s'està instaurant entre la societat de no aglomerar-se i no anar a llocs on pogués coincidir amb altres persones.
A més, ara s'ha dit sempre del canvi este d'època i que més palpable que ara no pot ser perquè ara les plataformes de segur que estan treballant en un percentatge molt més alt que abans, els podcasts també. Pot ser que és un virus creat per les plataformes... Netflix. Netflix virus. T'estrañaria? No, però també he sigut guanyant vosaltres de cinestèsia que ara la gent està molt pega als podcasts.
abans no, li agradava ajuntar sí, este podcast hem de multiplicar per 10 s'ha de propagar com el coronavirus però per les xarxes amb l'Ivox, l'Spotify i l'iTunes doncs a veure si tot s'arregla nosaltres continuarem fent el programa a Ràdio Godella fins que ens deixen hem llevat les escometes si escolteu raro és perquè no tenim les escometes de color tot per la protecció des del Ministeri de Sanitat bueno
dir també que la setmana que ve no farem programa perquè és festiu el dijous vinent encara que se celebre molt menys que mai però bueno en principi d'ací dos sí que hauríem de tornar i si no el fem des de no hi ha una habitació d'hospital
Aïllada en micros, això hauria d'existir I tots els que anem caigant, anem passant per allí És una bona idea, Lluís, com no se t'ocorre Si passa, passarà a tots nosaltres junts i viurem aquesta quarantena junts, espere Parlem de més actualitat perquè aquesta setmana ja deixem el virus de costat Tenim més coses que contar-nos i una és un poc trista i és aquesta
La música ja és un poquet anunciadora. Esta setmana passada ens deixava Max von Sydow, un actor nascut a Suècia, intèrpret de grans personatges que anirem a repassar avui al nostre programa.
Si te pareix, fem un poc de biografia. Bon Sido neixia a 1929 a Lund, una ciutat de Suècia, i ja amb 20 anys feia la seva primera aparició a la gran pantalla, el film Solo una madre, i després a una altra ja més coneguda, la senyorita Julie, amb Anita Bjork com a protagonista. Però ja a 1955, uns anys després, seria quan donaria el gran vot gràcies a traslladar-se a Malmö,
Y con Ixer Aya aquí sería el seu mentor y que el portará a la fama. Parlem de Ingmar Bergman. Quiero confesarme y no sé qué decir. Mi corazón está vacío. El vacío es como un espejo puesto delante de mi rostro. Me veo a mí mismo y al contemplarlo siento un profundo desprecio de mi ser.
una de les escenes del sèptimo sello, una conversa en la que ell s'està confessant. Sèptimo sello i Fresas salvajes, dues de les pel·lícules més importants de la cinematografia sueca de tots els temps, dirigides per Bergman i protagonitzades per Max von Sydow. A més, les dues en el mateix any, un any correlatiu. Sí, Bergman era un director molt prolífic, també segurament el director més important suec i un dels més d'Europa i, per tant, del món. O sigui, que són dues pel·lícules...
capitals. El sèptimo sello segur que la reconeixereu, inclús si no l'heu vista, perquè és això on se juga una partida d'escacs amb la mort, que ha sigut sempre una escena molt icònica. I treballava a Suècia i va rebre ofertes des de Hollywood. Per exemple, volien que fiera del Doctor No a la primera pel·lícula de James Bond, però això ho va rebutjar. Però no va ser així amb la seva primera aparició als Estats Units, que seria fent de Jesucrist el film La història més gran de Jamás Contada.
No lloréis por mí. Llorad por vosotras y por vuestros hijos. Porque vendrá un tiempo en que los hombres dirán dichosas las estériles y los vientres que no concibieron hijos. Y dirán a los montes que es de nosotros.
A partir d'ací, la història més gran de Jamás Contada ja va convertir-se, diguem-ne, en una estrella del cinema i es traslladarà permanentment amb la seva família a Los Ángeles i treballant allà, com el seu país natal, anava moguense, continuant participant en pel·lícules de Berman. I tenim una, Lluís, tenim una. Pot ser la consolidació, una de les seues pel·lícules més icòniques, encara que parlant d'un actor com Max Bonsidou, això no és dir molt perquè és que en té moltíssimes, però segur que la coneixeu.
Arriba 1973 i Bon Siddow encarnarà un dels personatges més coneguts de tota la seva filmografia i un personatge ultra icònic i reconeixable de la història del cine, el pare Merrin, el retor que volia treure-li el dimoni de dins a la xiqueta de El Exorcista. Tres hores de maquillatge cada dia de rodatge per aparentar una edat que Bon Siddow encara no tenia.
Perquè mira que després l'home es va quedar en la mateixa cara i durant 50 anys perquè el tio estava prou bé. En les últimes aparicions que l'hem vist aguantava un físic imponent i tenia una presència en pantalla espectacular.
44 anys i el retorn doncs pareixia que tenia 70 no? i per a ells que aleshores Bonsidou mai ha envellit i sempre ha sigut major no? perquè a 1973 ja era major però és que va estar caracteritzat i com dèiem 3 hores de maquillatge cada dia per a aparentar a esa edat
I després d'aquest paperó que els porta ja a estar nominat als Globus Door, aquesta va ser la seva primera nominació, vingueren altres pel·lícules com Three Days of Condor, de Pollack, El Viaje de los Malditos, Hannah i sus Hermanas, de Woody Allen, Dune, de Lynch, Evasión o Victoria o Conan el Bárbaro. I curiosament, la seva primera nominació als Oscars vindria d'una pel·lícula europea, Pell el Conquistador, no sé si és Pell o Pellé,
No sé, porque es una película coproducción danesa y sueca, o sea que no controle tan la nomenclatura. Una película que va a guanyar el Oscar a Mejor Película Extranjera y la nominación va a ser per a Bonsidou. Lo siento, hijo. Cuando llegamos esperaba ganar dinero suficiente para, con el tiempo, poder comprar una casita e incluso encontrar una mujer que cuidara de nosotros.
Y que nos llevara el café a la cama los domingos por la mañana, pero... Podríamos fugarnos. ¿Huir de aquí los dos? ¿Huir? Pero, ¿y la policía? No quiero ser un delincuente. Muy lejos.
A América. Podríamos ir a América a buscar casi... Sí, no me equivoqué, la veu de Bonsidou ha de ser de Claudio Rodríguez, ¿no? De qui d'olava Dumbledore. La Charlton Heston, sí, sí, una veu... Conquistadora. Súper potente y greu. Bonsidou, sí, Lluís, no només va ser actor. Sí, es una cosa prou desconeguda de la seva filmografia, pero va dirigir també només una vegada es va atrevir a 1988 el film Katinka.
que, per cert, va guanyar premi a millor pel·li i a millor director als Premis de Cinematografia de Suecia. O sigui, que potser ens va perdre també un grandíssim director. Només ho va aprovar una vegada i li va eixir genial. Jo, potser s'agobiaria, no? Sempre s'ha dit que els actors que es posen a direcció s'agobien de tanta feina que comporta ser director i que se ho deixen pront a no ser que... Però és estrany perquè li va eixir prou bé, que això pot ser... Ha sigut una motivació. Potser ell no ho va veure tan bé com des de fora. Mhm.
Per una curiositat, només abans d'acabar, a 2002 va renunciar a la seva nacionalitat sueca per a nacionalitzar-se francès, crec que per temes amorosos. O sigui, ja no volia ser suec i va ser francès i va viure a París ja fins la seva mort el passat 8 de març. Sí, altres pel·lícules destacades on ha participat. Jo crec que el recordareu en Minority Report perquè també tenia un paper important. A Shutter Island...
que és una pel·lícula molt inquietant i molt oscura. També ella portava eixa presència que té, que de vegades no sé si és bo o dolent, a Robin Hood, un dels remakes que es va fer posteriorment, o El despertar de la Fuerza, la setena entrega de Star Wars. I també així. Eres el cuervo de tres ojos. Ahora soy lo que ves.
Mi hermano nos guió hasta ti y ahora... Sabía lo que pasaría. Desde el momento en que partió, lo sabía. Y vino igualmente. ¿Cómo lo sabes? Os he observado a todos.
El cuervo de tres ojos, per això ho sabia tot, que en un no hi pot observar i en un no hi pot fer altres coses. Un comiat en el món de la televisió no era tan pròdic que està també a l'alçada de la seva llegenda perquè Joc de Trons és una de les sèries més importants, però no seria el seu últim treball.
L'última treball i amb això acabem és la pel·lícula de Thomas Vinterberg, que de fet, recorde que la comentarem a si la sinestèsia, Kursk, una pel·lícula de producció belga, si no m'equivoque, no tinc que ser apuntat, però crec que és belga, i a més amb música d'Alexander Desplat, amb qui ens acomiadem de la secció, Montsideu acabava la seva càrrea cinematogràfica apareixent en aquesta pel·lícula.
pel·lícula. Així que, este homenatge per a començar este programa d'avui a un grandíssim actor, possiblement dels millors que ha donat Europa al segle XXI.
Segle XXI, però segle XX volia dir, tot i que segle XXI també ho ha fet bé. És que era tan gran que va deixar l'empremta en els dos. Icònic va ser del segle XXI. Un dels grans actors que hagi sobreviscut a l'edat...
d'haurada pràcticament de Hollywood, encara que va entrar més tard al Cineamèrica, però que ha estat durant moltes dècades oferint-nos el seu gran talent. Com sempre diguem, quan passa una d'aquestes coses que algú ens deixa, el millor que podeu fer és apuntar-vos totes les recomanacions que des d'ací vos fem i d'altres que no hem tingut temps a mencionar i que les vegeu en casa
per a descobrir o redescubrir el bo de Max Ponsido. Jo ja m'he apuntat alguna. A Filmin, per cert, tenim moltes pel·lícules on apareix. Jo Fresas Salvajes, per exemple, reconec que no la he vist i me l'he apuntat. Me l'he apuntat per a veure si puc veure-la en aquestes setmanes en què estarem prou tancaets totes... A mi és de les que més m'agrada de Berman. Sí? O sigui que ja me diràs. Molt guai.
Si vos pareix, continuem amb l'actualitat que ens diu també les estrenes de la setmana, tot i que des d'ací no podem animar-vos a que aneu al cinema. Podeu anar al cinema si feu com l'home aquell que va comprar totes les butaques per estar a soles, o potser no falta totes, però podeu deixar un cercle de protecció, que això seria molt responsable i molt digne per part vostra.
destaquem dos si vos pareix de les que arriben al cinema la primera més és que teníem ganes perquè és l'últim treball de Takashi Mike First Love anem a parlar d'ella perquè parlen meravelles
Està passant una mala racha i en un moment arriba el seu primer i únic gran amor, una prostituta adicta a la droga que li continua perixent, no? Interesante este personatge tot i que estigui en la seva mala racha.
És una història thriller-acció típica de Takashi Miki, que la crítica la està posant pels núvols, està parlant super, super bé d'ella. És un excés, una botxeria 100% d'aquest autor que sempre ens deixa molta, diguem, passada de rosca, que es diu.
però que de segur que si vos agrada, i jo me conec a uno que li agrada d'este programa i no està en esta taula, que és Manu, que de segur que se la disfrutarà moltíssim. L'última vegada que va vindre ens va parlar dels directors japonesos més transgressors, obviamente Takashimi que ha d'estar, i ja van dir que és un director que fa...
una, dos, tres, quatre pel·lícules de vegades cada any. Esta en concret és la seva pel·lícula número 90 i no és tan major. O ha fet 90 pel·lícules en 30 anys. No crec que hi hagi alguna cosa en actiu i de certa rellevància que siga tan prolífic com ell. Això què vol dir? Que de 90...
40 són horribles, però també 40 són bones. De fet, esta diuen que és de les bones. I esta és de les bones, aixina que tenim moltes ganes perquè Takashimi, que quan està en estat de gràcia, ens regala pel·lícules molt bones. Se parla de clímax continu, que és una expressió que m'agrada molt, que és tot el rato estar amb l'adrenalina al màxim per estar gaudint de lo que passa, tot i no fer-se repetitiu, segons diuen.
de veritat que tenim moltes ganes perquè són pel·lícules d'acció que no cansen i que a mi m'emotiven de veure a vegades no pensar molt i disfrutar un poc d'acció sense explicacions vàries una altra que ens agrada molt i que l'hem deixat ja per al final molt Cookie una per a Manu i l'altra per a Maria que a ella li agraden molt les pel·lícules no tenim documentals esta setmana
Es tracta d'una pel·li d'animació francesa sobre la vida d'una gosseta que fa balanç de tots els seus cuidadors i cuidadores que ha tingut durant la seva vida. Es diu Les vides de Marona i el destacat d'aquesta pel·lícula és que l'animació és super, super xula, diguem que és una animació vanguardista allunyada de l'animació més clàssica i que no és narrativament, no se entén narrativament, diguem, de manera cronològica,
Sino que va fent bots, l'animació t'ajuda a entrar d'un món a un altre. Si podeu veure el tràiler, de segur que vos animeu a veurela. Anem a escoltarlo, per lo menos. ¿Cómo una chica tan guapa como tú ha acabado vigilando cubos de basura? Es una larga historia. Si a nadie se le ocurre nada mejor, me tomaré un momento para rebobinar la película de mi vida.
No sé cuánto tiempo estuve con mi madre. A mí, a su noveno cachorro. ¿Qué te pasa, pequeño? ¿Echas de menos a tu madre? Extrañas criaturas los humanos. Lo has olido, ¿eh?
Tienes casa? Tengo que presentar a la família. És veritat que vos agradarà perquè és una pel·lícula, una animació molt interessant. Com és setmana de quedar-se en casa, com estem dient en aquest programa i pot ser no aneu al cinema, doncs també parlar d'estrengues en plataformes, no? Per exemple, El Ollo s'estrena a Netflix este proper 20 de març. El Ollo.
Sí, el hoyo. De modo que la pregunta es ¿qué vamos a comer? ¿Qué vamos a comer? Obvio, lo que le sobra a los de arriba.
Així és, el que vaig a sobrant de dalt aniran menjant. Ja hem parlat alguna vegada de L'Ollo, que en concret dos vegades, així que no parlarem més, però teníem ganes de també que s'estrenarà perquè pugueu vore-la, la gent que no heu tingut encara la sort de fer-ho, perquè és molt, molt interessant una producció espanyola que no és sol vore, no?, en les produccions de la indústria d'aquest país. Triunfadora al Festival de Sitges també i als Goya també va tindre les seves nominacions.
I per ser, Lluís, segona temporada de Kingdom, que jo sé que tu t'has vist la primera i te la vas gaudir com un nen xicotet. Doncs sí, és la sèrie coreana de zombies que, bueno, tenia seus moments molt xulos. En algun moment tampoc sabies molt bé cap a on anava, però estava...
amb una producció brutal que crec que ens va deixar a totes i tots amb ganes de veure la segona temporada. Ha arribat ara un poquet per sorpresa perquè recordo que fa unes setmanes vaig buscar quan s'estrenaria la segona i encara no hi havia res d'informació. Ara han tret el tràiler i que l'anem a escoltar ara i demà mateixa, depèn de quan ens esteu escoltant, divendres 13 de març s'estrenarà la segona temporada. Hanuri i nara e undogul l'editjana.
I per acabar amb Netflix, Lluís, temporada 3 d'Elite, que no ens interessa res, i tot el catàleg dels estudis. Però igual algú que ens estigui escoltant. Nosaltres no ens interessa. L'hem nomenat. Respectem, no? Respectem. O no? De vegades no hem respectat. A mi sí que m'agrada respectar. Ah, sí? Va.
I per això l'hem dit, però no anem a donar-li més preguntes. Tu eres el bo del programa. Tu no els respectes. No diré res. Les pel·lícules Ghibli, dels estudis Ghibli, sí que les respectem, no? Sí, també les teniu, ja sabeu, a Netflix. S'estan estrenant 7 cada més, un total de 21. Ja està Chihiro, ja està en algunes de les potents. Porco Rosso, vos recomenen que veieu les màximes possibles perquè són una delícia.
I una altra sèrie que has vist i ja canviant de plataforma, Lluís, Westworld, que s'estrena la temporada 3, crec que és el 20, si no m'equivoque. I, a més, una sèrie, una temporada que s'ha rodat així a València. Algunes escenes en el tràiler li donen molta importància. Crec que només van estar dos o tres dies rodant a València. És un capítol només. Però sí que, per el que ens van dir, hi ha alguna cosa de sang i alguna de les...
protagonistes de la sèrie sí que va vindre a València, pel que ens van comentar. I crec que la gràcia és que ja se n'hi deixa part d'atraccions i que ja se combina un poc els robots o els essers que estan robotitzats i les persones. I també se donarà una clau que és en quin moment està passant la història, que encara no se sap, se veu que és acrònica, però a la temporada 3 no.
Heu vist tu? Que vinc informat, eh? Sí, sí, sí. No he vist res de Westworld. Ni la vorada, segurament. Jo és que te recomandaria que no la veig eres, perquè la segona temporada avorreix les pedres i ho mata tot, no? Mata tota la il·lusió que tens, però per la vida en general. I la primera estava francament bé i no sé precisament cap on dura la tercera, perquè la gràcia de la sèrie és quan estàs dins del parc d'atraccions i és una sèrie...
que vol ser juganera i que no té major pretensió que ser una sèrie d'acció, aventures ben contada i ben feta. Quan passa a ser una cosa metafísica i existencialista i precisament parla de la consciència i de la intel·ligència artificial, crec que la segona temporada en general ha tingut males crítiques i no sé com ho faran perquè la tercera siga mitjanament divertida. Crec que si segueixen incidenten això serà un error i jo...
jo intentaré vore la tercera, però ja te dic, si és com la segona, no em vore més. Jordi ens està fent un xest que la segona és horrible. I si me veig la primera i la tercera, i la metafísica me la par... Sí, la segona te la contem, Jordi, jo prenent una cerveza.
A mi és veritat que la premissa m'encantava i em dóna molta llàstima que no s'hagi aprofitat. Lluís, parlant de sèries, avui volies dur-nos una que ens anava a encantar, que ja vas dir per xarxes que l'havies vist i que t'havia interessat prou. No sé si m'entens això, li he posat jo massa eufòria o no t'ha agradat tant, però anem a parlar d'ella, no?
Sí, si te pareix, és molt difícil trobar àudios, o sigui que potser la podem deixar de fons i si veig algun moment xulo de música pugem perquè es diu Primal, la sèrie que anem a parlar és de l'HBO
però és una sèrie que comparteix nom amb moltes altres primals, pel·lícules, videojocs, que si busques la música quasi tot el que diixes del videojoc i per tant no té una banda sonora i això que precisament el compositor es Tyler Bates que era el compositor de la pel·li Super per exemple, un compositor de molt de nivell
Primal és una sèrie ben atípica. Crec que la premissa m'agrada, és com un poquet el que has dit de Westworld, m'agrada més que la pròpia sèrie. Si la sèrie fos una premissa, seria un 10. Per posar-nos un poquet en antecedents, està dirigida per Jendi Tartakovsky, que té un nom molt estrany i que segurament no vos sonarà, però el coneixeu més del que penseu, perquè és el responsable de les pel·lícules d'Hotel Transilvània,
que n'hi ha tres estrenades i ja estan preparant la quarta. D'alguns capítols de la sèrie Star Wars de les guerres clon, les supernenes, el laboratori de Dexter o Samurai Jack, que no l'he pogut veure, però tot el món diu que és una meravella de sèrie. Primal, com dèiem, la podeu trobar a la plataforma d'HBO, però la produeix Adult Swim, que és responsable també de Ricky Morty,
encara que Enric i Morti fa com una espècie de coproducció. Primal és la primera sèrie que Adult Swim produeix i distribueix com a agència principal. Per què comentàvem que Primal és atípica? Perquè és una sèrie de dibuixos animats muda.
muda sense diàlegs. Té crits, té sorolls, té música i molta, molta acció, sang i aventures. Però no hi ha diàlegs. Per què? Perquè passa la prehistòria, el protagonista és un home de la prehistòria que encara no ha après a parlar i la resta d'elements són o homes mono o altres dinosaures
o éssers que s'han tret de la maniga que tampoc saben parlar una cosa que jo no sabia quan me van contar la premissa vaig dir, vale, he de veure esta sèrie i me vaig posar a vorela i clar, el que me vaig trobar als 5 segons de peli ja se me desmuntava algunes de les coses que jo tenia en el cap i és que el rigor històric, zoològic, antropològic d'esta sèrie brilla per la seva absència, és brutal
I, clar, jo anava en una altra idea, però és de veure que, bueno, quan entres en el xoc sí que és més divertida. Però, clar, tracta de l'amistat entre i xeòmetroglodita de la prehistòria amb una espècie de velociraptor gran o tiranosaurexxxocotet, no saps gaire bé, se queda allà a mi et a camí, és un dinosaure i un home units per una tragedia
i decideixen, que aquesta tragèdia els fa inseparables perquè tenen una cosa a compartir, i decideixen venjar-se del món, anant per ahir, repartint hòsties i galtades, però sense tot ni són, i van sempre corrent, però no sap mai on, que jo sempre penseu, per què teniu tanta presa? Estan sempre corrent en la Sèrie 1, sempre corrent, sempre perseguint algú o sent perseguits per algú,
matant un munt de dinosaures i jo pensé, però no sé on esteu anant i això és una de les grans incògnites i de les coses que a la llarga més m'avorrisc quan veig els capítols perquè no veig l'objectiu de per què estic veient el que està passant Difícil, avorrit-se també amb 22 minuts que dura, no? Una altra cosa que sí que m'ha cridat l'atenció és que els capítols curtets sabem també que és una sèrie d'animació sense diàlegs doncs, pareix que anima a veure-la, no?
Sí, però clar, també pensa que al no tindre diàleg la narrativa es compta mitjançant altres elements. I en aquest cas crec que la sobrecarreguen de molta acció. Hi ha moments molt brutals, batalles que duren deu minuts, mig capítol, i de vegades es pot fer pesat, però ja et dic, no perquè la violència és molt cruda, molt explícita, que això també xoca un poquet perquè ve del director que tenim associat a Hotel Transilvania i la Supernenes, per exemple, que no havia fet res tan...
tan agressiu i tan violent. Però, clar, arriba un moment en què Collins vorea...
a un troglodit en una llança cavalcant un velociraptor i sent perseguits per pterodàctils i no sé què, això està molt guai, però clar, quan ja han matat a Cent i dius, val, i cada capítol és un enemic diferent i ells van corrent, però com no saps cap a on van corrent, t'emociona menys, perquè si digueres, no, és que al final d'esta escapada, al final d'esta persecució o d'esta locura que estic veient
saps que passarà alguna cosa però de moment l'objectiu i el destí dels protagonistes és sobreviure
Però clar, com estan marcats per la tragèdia, penses que en algun moment evolucionaran els personatges cap a algun costat, perquè els dos personatges pateixen eixen mons tan salvatges on tots pensen en sobreviure, doncs pateixen en la seva família unes pèrdues molt importants. Però si cada capítol simplement...
Va ser una succesió d'aventures inconexes Crec que es pot fer un poquet avorrida Ja et dic La temporada només són 10 capítols I de moment només s'han estrenat 5 Perquè han fet com Enric i Morty Adult Swim i l'HBO No són de traure tota la temporada a la vegada Els agrada anar Traient-ho setmana a setmana I en aquest cas només tenim 5 Que es van estrenar en 2019 I trauran els 5 que queden Al llarg d'este any
però al final si cada capítol funciona com una aventura inconexa crec que no m'imagine una segona o una tercera temporada perquè crec que a la llarga acabaria avorrint. Pareix més un videojoc, no? Sí, un format molt despreocupat, una narrativa molt superficial
Crec que la seva major gràcia és com dèiem, la premissa, que sigui una sèrie de dibuixos animades sense diàlegs, crec que és prou a valorar, prou atrevit. L'animació està prou xula.
La il·lustració també, a mi en alguns moments, quan està tan sanguinolenta i tan gore, no em crida tant l'atenció, crec que l'estil a mi no em crida tant, però els escenaris són molt xulos i crec que l'animació també ha de tenir en compte, té un rotllo còmic en molts moments.
i molta sang, no? i molta sang, sí, com dèiem és una sèrie totalment explícita estic veient-les unes imatges mentre tu estàs parlant, Lluís està ensenyant, eh? amb el dinosaure sí, sí, i mola perquè mesclen tot tipus de monstres amb tot tipus d'elements construït en armes però també hi ha coses inclús un poc fantasioses, no? se troben també en una tribu que prenent un estrany brevatge se transformen en monstres encara més
Això t'he dit que no pots prendre soco... No, clar, de fet els homes i els dinosaures tampoc van arribar a conviure i en aquest sentit no hi ha res tampoc que rascar ahir. La gràcia és que si t'agrada l'acció i l'aventura està fet, com dèiem abans, d'un clímax continu, un clímax perpetu des que comença hi ha acció i no en alguns moments on sí que hi ha flashbacks, on pots arribar a entendre algunes accions dels personatges...
que de vegades mola perquè el humà mira al dinsaure i pareix que s'entenguen d'alguna forma i tenen aquests sentiments. El dinsaure també. El dinsaure se menjarà tot el món, però ahí no. I l'amistat és molt bonica, no te digui que no.
També per parlar un poc de referents dels creadors de la sèrie, perquè també han iniciat abans, parlant de Max Bonsidou, per exemple Conan el bàrbar, ha sigut un dels referents en la construcció del propi protagonista d'aquesta sèrie, però també coses que a priori semblen més diferents, com Moebius i les seues il·lustracions, els manges d'Osamutezuka,
o inclús documentals sobre animals i crec que això em pareixeria el més interessant que tractarem de fer alguna cosa més naturalista comptat d'una altra forma però crec que els documentals sobre animals al final aquí no s'aprecien tant
Hi ha una pel·lícula, un llar-metratge, fet per aquesta sèrie. Suposo que serà reunit tots els... No sé si són el mateix contingut exactament, de reunits els 5 capítols en una pel·li, però s'ha presentat una pel·lícula com Primal Tales of Savagery i s'ha venut com una pel·lícula sencera. Sí, està en Amazon Prime Video, no sé si només als Estats Units. Crec que el que buscaven...
era que tinguera un format de llarg metratge i presentar-la als Oscars, perquè ja et dic, forma part d'una temporada en la que encara queda la meitat de capítols, encara queden cinc. Jo crec que van fer ahir la jugarreta, no els ha dit bé perquè no estava nominada i jo sincerament crec que no se mereixeria estar nominada perquè són cinc capítols juntats que no aporten res, que no hi ha una història i que no sap on va parar. I això crec que és el principal handicap.
de la sèrie jo creia que anaves a vindre a convèncer-me a veure esta sèrie con lo que me costa a mi que me convences a veure una sèrie i no comences té una nota altíssima un 7,8 a Film Affinity molts capítols passen del 9 en IMDB que és una barbaritat
I a mi és que no m'ha paregut tant No la veig tampoc en xiquets No la vegeu en xiquets Hi ha molta gent que encara ho vincula I això ens hem d'anar llevant Eixe tema Però vaja Jo li dono una oportunitat i tinc ganes De que els cinc capítols Que queden, la segona meitat de la temporada Remunte i aporten Algún element o alguna cosa Que me facen creure Que la temporada estava pensada Que era una successió de
de Velociraptor contra Serpiente i Velociraptor contra Mamut i així que ja hi ha un contingut més per cert, Lluís, parlant d'animació per a adults i vull que tenim uns minutets més què passa amb Ricky Morty? estàs anant al dia?
Sí, pero pasa el mateix. Se han acabat els cinc primers capítols. Estan esperant a la resta. Y el sin, que era especialment bo, la veritat. No anem a dir res, perquè algun dia anem a fer un especial de Rick y Morty. Pero especial, podríem fer un programa sans ser, de parlar de Rick y Morty. No tan, perquè pot ser que no li interese res, però sí que podríem fer un especial de Rick y Morty. Podríem volerla i comentar si tipo...
Comentarla en directe. Sí. En modo youtubers de la radio. Sí, o con las sesions que se fan de trash entre amigos. Ya está. Voremos a nosaltres. Eso no es ilegal, porque tú estás narrant un... A no ser que se te reflexe la serie en Les Ulleres y se puga a Vore, que a Les Ulleres sí que está protegido de los autores.
doncs esperem que vos agradié Ricky Morty perquè si poseu-vos al dia perquè anem a comentar-la si no és en el prochain programa doncs en l'altre o quan acaben els cinc capítols que queden en algun moment que la cuarta temporada també té molt que rascar doncs anem amb la secció final que hem preparat una secció molt bonica primer de tot Lluís cal que demanem un poc de disculpes jo el primer crec
Perquè vam anunciar a les xarxes que avui parlaríem de Guy Ritchie. I l'objectiu de parlar de Guy Ritchie és que anàvem a anar a veure al cinema la seva última pel·lícula, The Gentleman of the... no sé què. I...
i quan no sabies el nom vas dir que no vas poder entrar i no van poder anar i se ens va a tirar el temps d'amunt i per a comentar Guy Ritchie sense haver comentat sense haver vist la última doncs no tenia gracia i tampoc vaig a preguntar-te què te pareix ara Snatch Cerdos i Diamantes o què te pareix Rock'n'Rolles o guardem per a quan la veiem i fem un especial Com Toca
Així que la gent que esteu escoltant este programa Només per Guy Ritchie, doncs, perdoneu Esta era la sorpresa Serà d'ací dos setmanes Sí, hem acabat Acabarem el programa, perdó, amb una altra secció Que també ens pareix molt interessant I que teníem ahir guardaeta I que al final, avui, treurem a la llum
I per què parlem d'això? Doncs perquè ens ha petits, perquè no n'hi ha res d'actualitat, simplement és que tenim ganes d'ella. Esperem ser entretinguda i divertida. Finalitzarem amb actors i actrius que foren retallats al metratge final d'una pel·lícula. Interpretacions que, tot i haver-se filmat al muntatge final, es va decidir no posar i no comptar amb aquesta intervenció, quedant-se sense aparèixer fins i tot a vegades als crèdits. Això ha de fer-me.
I de fet tenim alguns casos, Lluís, que els actors i actrius ni ho sabien al anar a la primera proyecció. A veure què ens depara aquesta secció. All my troubles seem so far away.
Fa poc s'estrenava el film Yesterday i estàvem escoltant la versió de la pel·lícula de Danny Boyle que apareix Death Battle cantant aquest famós tema dels Beatles. Sabeu que la pel·lícula va sobre que ocorre una amnèsia mundial...
on tot el món s'oblida d'algunes coses, com per exemple que van existir els Beatles, aleshores de Patel, el personatge que era un fan absolut d'ell, aprofita el saber-se totes les lletres per dir que són seues i fer-se una estrella de la música. Una idea boníssima, no? Sí, ho podríem fer també així amb el canto del loco. Ah, bé, sí, sí, ho corre. En una de les secüències del film, el protagonista és convidat al programa de James Corden, el famós còmic britànic
presentador de The Late Late Show, with James Corden. Y en esta escena, Dev Patel li canta a Anna de Armas, que fa del personatge de Roxanne, y aquí deurà cantar-li una de les segues composicions, improvisar un tema. Esta escena decidiré emborrarla al metrache final, y ni James Corden, ni Anna de Armas, ni la cançó Something, que és la que sona en esta escena, doncs, sona en la película.
We were thinking you could write something right now. Beg your pardon? It could be... it could be about Roxanne. Even the whole blushing scenario we had earlier on. What do you think? Something... something great. Something... great. Yeah, I can try. Oh, yes! This is great! Something in the way she moves
En aquest cas són dues persones conegudes fora en la mateixa escena. Fora d'esta escena no aportava, segons la guionista, que va dir que va ser una decisió traumàtica perquè ella estava genial. De fet, el personatge d'Anna de Armas seguia en la història un poc com una tercera persona, un amor que se li creuava al protagonista. I va dir la guionista que era tan deslumbrant Anna de Armas
que va ser el gran problema, que s'oblidava un poc la temàtica musical de la pel·lícula i feia que la teua atenció anava més a Ana de Armas que a la improvisació musical que fa Des Patel en el programa de Corden. Així que, tisoleta i fora.
Molt curiósament és Ana d'Armes, que haguerem sabut que apareix a la pel·lícula i s'hagera fet promoció, sobretot a Espanya, per anar a veure-la, perquè és Ana d'Armes i no el van fer perquè al final no va aparèixer. No li va malament, que últimament ha estat a Blade Runner, Knives Out i va seguir ahí.
altres grans del cine que s'han quedat fora i encara amb més renom i més rellevància crec parlem per exemple de Harrison Ford qui va quedar fora del muntatge final d'Steven Spielberg a la peli E.T.
En aquest cas és una escena que encara té més intríngoles. La cosa és que quedava massa llarga l'escena anecdòtica que havien intentat incloure de Harrison Ford fent de director del col·legi d'Elliot, del protagonista. Durava quasi dos minuts i dos minuts en una pel·li d'escena pesa molt.
Harrison Ford feia aquest paper, però per no desvelar la seva identitat i que quedaran més com un cameo o una cosa quasi misteriosa i a nivell intern entre ells, perquè eren amics, es va gravar fent-li un escorzo.
que és rotllo el malo de l'inspector Gatzen, que mai hi ha la seua cara, gravat d'una manera molt evident, intentant buscar precisament això, saber que és una persona molt misteriosa, però de la que no li acabem mai de veure la cara. I precisament per això, xoca més que se carregar en l'escena, perquè ja que has fet tota eixa parafernàlia en una escena tan a la seua mesura que vols mantenir l'interès i demés,
Doncs directament van eliminar Estos dos minuts A més Harrison Ford Que haver aportat també prou A nivell d'importància a la pel·lícula No li va fer falta perquè la pel·li va ser un èxit Com tu deies pot ser més Un rotllo intern, una gràcia Una broma O a veure si després la utilitzem o no Un exercici quasi visual I després se queda fora
Com la cantant queixa que eixia la pel·lícula aquesta de Ghost Story, no era? Sí, sí, sí, Ghost Story. I no se sap. Era una de les persones que estan en la festa, no? Sí, però amb la cara tapada i no eix ni els crèdits. I això sí que és una broma interna perquè coneixia el director.
I també un altre cas molt recent, amb aquesta música de fons que segur que la reconeixeu. Parlem de Tarantino i la seva última pel·lícula era ser una vegada en Hollywood, que va eliminar, entre altres, a Tim Roth del metratge final. I, a més, ho va fer sense avisar l'actor d'este tall. Segons se contava l'actor, Tarantino vol tindre sempre a prop els seus actors, diguem fetiche, clau, amics, no?, i que sempre utilitzen les seues pel·lícules. I, aleshores, roda amb ells
tot i que després pot ser no utilitze l'escena i així ho explica Tim Roth, no? A més, deia que el metratge en un primer moment era de 8 hores i que aleshores va tindre que retallar per tots els llocs, no? I no només ell, molts altres personatges fins i tot importants en relació amb els personatges protagonistes doncs no apareixen.
Y el millor és que Roth se va a prender molt bé i va a qualificar l'acte de Tarantino de una broma de les segues i molt divertida. O sigui que ahí se va a prender de cine. Sí, per deixar al cadàver de Tarantino igual ya sospiten de les parables.
Curiosament, com deia al principi, hi ha alguns casos que sí que passa que Tim Roth sí que apareix als crèdits i contava l'anècdota que va anar a la primera a vore-lo i quan va vore el seu nom va cridar en la sala Cat, en plan Gorten, com dient, este tros no ho deuria de ser perquè jo no visca la peli, no?
Chuntament, altres actors han desaparegut d'aquestes primers huit hores de metratge de la pel·lícula d'era si una vegada en Hollywood, Michael Madsen, James Marsen, Danny Strong i James Remar. Estos quatre homes van anar allí amb Tim Roth i va dir després Tarantino que no eren importants per a la història.
Me recordé quan van veure la peli que van dir Tim Roth perquè també podria estar caracteritzat o disfresat però no, no, és que no estava directament.
Este cas és molt conegut i és cert que no és un tallat total, però és que va ser molt sonat en el seu dia. És el cas de Sean Penn i l'arbol de la vida. Diguem que ell va gravar
com metratxe per a una pel·lícula d'hora i mitja o dues hores que era el que ell se pensava que anava aixir en la pel·li i on ell era el protagonista i on ell era el protagonista al final crec que els dinosaures queixen al principi la pel·li iixen més que ell iixen 3 segons ell de deures que pensava que estaria com hora i mitja o dues hores i finalment iix que 10-15 com a moltíssim es va cabrejar moltíssim amb el director Terrens Màlic
perquè va dir que era el millor guió que havia llegit mai i que després no queda plasmat a la pantalla ni sap què fa ahir ni perquè el seu personatge queda com tan retallat i tan ridícul perquè és de veres que
que veus la pel·lícula i com és una pel·lícula de 3 hores queda molt descompensat que algú que apareix cap al final només aparega 10 minuts i siga Sean Penn, que té com molta importància. Al final Brad Pitt acaba portant el pes central de la pel·lícula i Sean Penn queda relegat a una cosa molt anecdòtica.
a saber Terrence Malick com va vendre l'arbre de la vida en guió, en format guió, perquè és una pel·lícula complicada de veure, de comprendre, és un assaig quasi... Sí, un assaig, diguem-ho així. I, clar, això vendre-ho a Son Pen i a Brad Pitt, en plan, mira, això és el que vull fer, i després el que va transformar en el muntatge...
Doncs a algú li va agradar molt i a altres no, com el cel cas de Sompen. I per al final altre cas curiós i diferent. Béos días, soy Pisin Molitor Patel, però tot el món em diu... Pi.
Décimosexta letra del alfabeto griego que también se usa en matemáticas para representar la relación entre la longitud de una circunferencia y su diámetro. Un número irracional infinito que suele redondearse en tres dígitos, que son 3,14.
Este cas ja l'haureu reconegut de segur. Està parlant de Pi, la vida de Pi, de la pel·lícula d'Ang Lee. I és que Tobey Maguire va protagonitzar esta pel·lícula. Direu ara bé, se està equivocant Pablo, no? No us me sona que la vida de Pi el protagonista fora Tobey Maguire. Doncs no, Tobey Maguire no va protagonitzar finalmente la pel·lícula tot i que
sí que la va rodar amb el rodatge quasi finiquitat Ang Lee va pensar que l'actor era massa conegut com per a contar esta història i decidí contractar el jove actor hindi Surah Sharma qui s'estrenava a la gran pantalla amb esta pel·lícula després de ser elegit per Ang Lee en un càsting de 3.000 aspirants
Tobey Maguire va treballar, va cobrar, però no va aparegut en cap lloc que protagonitzarà aquesta pel·lícula. Algú tindrà, supose, guardats els bruts del primer film rodat amb Maguire. Això estaria xulo. Com un remake que s'estén ara, la versió occidentalitzada...
A Ang Lee li vaixir bé, este canvi. Recordem que va guanyar l'Òscar a millor direcció, entre molts altres premis, que potser en Maguire no haguera rebut. No ho sabrem mai. Però bueno... Molt interessant, eh? No la coneixia. Hi ha un cas a Espanya, també, per parlar d'un cas molt conegut. Doncs sí, passava en 8 apellidos catalanes. Aquesta pel·lícula que ens encanta. Aquesta pel·lícula de cuyo nombre no vull acordar-me.
on Antonio Resines, el gran i ric Antonio Resines, i la valenciana Carolina Ferre van ser... La gran i... classe mitja Carolina Ferre. Sí, és Working Class Heroes. Van ser eliminats els dos del metratge final pel director Emilio Martínez Lázaro. Segons va declarar el cineasta, era un sense sentit posar les escenes d'estos dos personatges perquè, a més, li llevaven ritme a la pel·li. Ritme? A la película...
Imagina cómo sería el primer montaje. Es que me encantaría saber esa escena cómo era. Era en parella. Antonio Resines y Carolina Ferre feien de parella. Imagínate ahí Martínez Lázaro dient... No, me quitan ritmo a la película. Sin ellos sí que tienen muchísimo ritmo. Y la pobra Carolina que no fa tan de cinema y collense la carrera. Porque Antonio Resines ya está desaparegote. Está forrat y chuganta padel y...
Este fet en la premiere li preguntaven, abans de anar a volar la pel·lícula, ¿me han contat que no apareixes? Ah, això pot ser que sí, no ho sé, ja ho harem. Jo ja cobrat. No, jo ja cobrat i ja està. Altres casos, ja breument per dir que també va a passar algo paregut. Liv Tyler va a desapareixer del montatge final de Todos dicen I love you, de Woody Allen. Adrian Brody, desaparegué de La delgada Línea Roja.
I va assistir a la premiere... Dirigida també per Terrence Malick, que és un retallador. També han de dir que Adrian Brody en esa época no era tan conegut perquè encara no havia fet el pianista. Però dir que va assistir a la premiere i va veure a la pel·lícula que no apareixia. O sigui, no sabia res i va acudir a la estrena.
i és una pel·lícula de 3 hores ella estaria fixant-se molt en cada plano durant 3 hores i al final descobrir que no és que guai Uma Thurman a la pel·lícula d'Oliver Stone salvajes també va ser eliminada per falta de temps tot i que era un cameo i Nayo Animri fa un poc, a 2007 crec el faro de las orcas de Gerardo Olivares el seu personatge també va desapareixer que era un personatge, no era un cameo era un personatge amb alguna cosa de pes i va dir el faro de las orcas que Maribel Verdú només era la
la gran protagonista. També, de vegades, moltes vegades no ho sabrem mai, però de vegades no te sona que són venjances de te crida i te contracte, però ja sé que te vaig a eliminar fases lo que fases. Te dono un personatge que me puc carregar en el guió i moltes d'estes coses de vegades passen.
Hombre, yo creo que en casos como Son Pen sí que son remarcables y per a enfadarse, ¿no? Y creo que ahí Terres Malik se li va un poco en la olla. En casos como Antonio Resines, en el que estén parlando un cameo, Harrison Ford, on cree que ufames per ajuda, per amistad, o per... Bueno, si despreste el boss colar o el coles, y si no, pues no ufases. Yo creo que ya casos y casos, ¿no?
Però jo crec que el més greu d'això sempre és imaginar les possibilitats que té una mateixa pel·li, perquè de vegades una pel·li funciona perquè és la unió de moltes coses que eixen bé. I és com tu dius, no seria una pel·lícula igual amb Tobey Maguire o amb Morgan Freeman o amb Antonio Resines, òbviament.
i jugar a les possibilitats que et podria donar qualsevol pel·li en totes les combinacions d'actors és prou divertit i mentre no ens passa a nosaltres que ens retallen veureu des d'ací a gent com Sean Penn que se cabretxa té la seva gràcia un tio, Lluís com a última anècdota ja m'està mirant Jordi però m'he donat a dir l'anècdota Sean Penn té un cotxe a Alemanya aparcat
Y quan roda Europa demana a la producció que li duguen el coche per atindrelo als rodaches. Per anar al hotel i al rodache. I del rodache al hotel. I ja està. I a més no el conduís ahí. Bueno, sí, el apetit sí, pero normalmente su de producció que el conduís y el porta y el du. I després quan se torna...
No, no, te dic jo que no és un Seat Ibiza I quan se torna a Estats Units Agafen el coche, se el porten a Alemania La parquen en el garatge Fins que Sompent el torna a necessitar ¿Qué te pareix? I ese tio després se cabrecha Pero res caprichos Pero bueno, Terrence Malick també te pinta ser prou caprichos També té coches per ahí Así cadascú té lo seu
Doncs hem arribat al final del programa. Esperem que vos hagi agradat i heu passat una horeta entretinguda, ja siguin tancats en una habitació o fent la vostra activitat diària. Este és el primer programa que cura el coronavirus de la història. I segurament l'últim, tant. Sí, sí, sí. Lluís, ens acomiadem amb Cançó Final, que us portem dues setmanes sense fer-ho, perquè hem tingut el concurs i el programa presentat per Maria i Andrea. Ara què? Vui què?
Doncs avui sí que tornem amb les recomanacions que ens fa la gent. Anem a acabar amb Arabella, dels Arctic Monkeys. Ens agrada perquè no és una cançó que soni a cap pel·li, sinó que la pròpia cançó està basada en la pel·li de Barbarella, aquesta pel·li de sense ficció coproducció entre França i Itàlia de l'any 1968, que així a Espanya arribaria prou més tard per la dictadura franquista.
dirigida per Roger Badim i protagonitzada per Jane Fonda que amb el seu trage metalitzat diguem que també ha creat una altra icona del cinema ens la recomana Paula Fons que sempre està molt atenta a les xarxes i ens dona molt de feedback moltíssimes gràcies Paula i és un tema molt guai per acabar els articles sempre estan bé
Doncs moltíssimes gràcies, Paula, i a totes i tots els que ens escolteu cada setmana. Ací estarem, no la setmana que ve, que descansarem per Sant Josep, però sí el 26, a no ser que passi alguna coseta que esperem que no i que ens acullen ací amb les portes oberteves des de Ràdio Godellà. Moltes gràcies i estem en contacte, com sempre, per xarxes socials. Aprofiteu la setmana per a veure molt de cinema i sèries. Gràcies. Adeu. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes, un programa de la xarxa d'emissores municipals valencianes. Soc una ciutadana i vaig a parlar. És el nostre torn. Perquè la política no és sols el que es fa des de l'administració.
La política es todo. Tot el que les persones fem. I el que no fem. Per això vos parlem. I diguem que hem de treballar juntes. Tenim un repte comú. Imaginar el nostre futur. L'horitzó és el 2030. I el camí és un pacte. Un treball conjunt entre la ciutadania, les empreses i les institucions. Ja és l'hora de construir un projecte comú.
D'assumir l'urgència de les accions davant del canvi climàtic. D'iniciar projectes que perduren més enllà d'una legislatura. Més enllà d'interessos partidistes o personals. És hora de compartir la responsabilitat política. I ser partícips de les transformacions necessàries.
Les solucions no estan fora. Les hem de construir nosaltres. Nosaltres vol dir totes les persones. Serà la nostra responsabilitat. Serà intel·ligència col·lectiva. Proposem una nova forma de fer les coses. Nova. Nova. Nova. Posant en marxa accions concretes basades en dades objectives. Perquè el que no es pot mesurar no es pot millorar. I estarem atents. Apel·lant a les autoritats per a que reorientin els fons europeus cap a aquestes propostes.
i educant-nos en formes de vida més ecològiques, més sostenibles i més justes. Serà un projecte molt gran. Perquè el 2030 és un objectiu planetari. Serà igualtat. Serà innovació. Serà mobilitat sostenible. Serà nuestro futuro. Aquesta és una crida a l'espècie humana per a conservar la vida. Triem el millor futur possible. Inspirem altres territoris. Aturem el canvi climàtic. Pot ser no tinguem més oportunitats.
Aquesta és una cita històrica.
Comencem, comencem, comencem. El dia rapejant i amb passió, canten junts en valencià. Fem modestia al cor, des de la nostra veu un efecte dominó. Qüestió de principis, no tinguem força. Ballant entre l'arròs i a la llum del sol, passem a l'acció amb el primer pas del matí. Parlant en valencià, fem la revolució. I arribem a tot el món amb les paraules d'esquí, dient bon dia.
Tot canvia, demostrem que la nostra llengua està ben viva. Per la vergonya, és temps d'actuar, sent la llibertat parlant en valencià. Estima la nostra identitat i cuida la nostra llar. Amb alegria i amb orgull diràs que la vida és més bonica si es parla en valencià.
La meua llengua materna és el valencià. La meua llengua materna és el valencià. La meua llengua és el valencià. La llengua naixa amb tu, t'agafa la mà i mai no et solta. La respires, t'alimentes d'ella, et dona alè i paraules per endinsar-te al món.
La llengua és el camí per a expressar la identitat, el lloc d'origen, la pertinença. Som de la llengua en què vam créixer, en què la mare ens va parlar per primer cop, en què riem amb qui ens acompanya, en què llegim, en què estimem, en què imaginem l'univers en què vivim. Com traduiríem la nostra essència sense una llengua pròpia?
Com abraçaríem l'estima, l'ignorança o la tristor? Com descriuríem el vertigem d'un capvespre, l'alba, la mar, la terra, l'horta, els fruits, el clima, els pobles, la vida? Com compartiríem converses, històries o arrels?
Com seríem nosaltres si la llengua no fora la nostra segona pell? Parle valencià l'esquenaixqui. Canta en valencià. Llesc, escric i parle sobre llibres en valencià. Faç humor en valencià. Somie i estime en valencià. Actue en valencià. I la meua llengua és la llengua.
La meva llengua materna és el valencià. Comunique el valencià. La meva llengua és rebel. La meva llengua és qui governava. El valencià no és la meva llengua materna, però l'he après i ara és la meva eina de treball. Estim aquesta llengua com si fora la materna i la parli per a preservar-la.
21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, amb l'objectiu de preservar i protegir tots els idiomes i dialectes que es parlen al món.
Fins demà!
Camals mullat, València banyada. Pel carrer de cavalls dalt d'una bicicleta bella recorríem la distància i guardava l'equilibri fregant amb les altes l'esquena. Camals mullat, fregant amb l'esquena.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Les murs de la metrópoli són de carbó, les línees del metro la nostra presó. Spray i les pareds a colors, que observem els moços bon observador. A la siti el és igual, però ho sorti el sol, sap que si ha xeco el camp, no me si veig pols. El barri sonriu perquè no estem sols, parem-me sus pals, ejemples o mols, però cadascú em seu entorn. Chachada, finitas dinàmica en el cimes del món.
La mentira.
A poc a poc hem farcit el temps del programa i ho hem fet amb aquest paisatge sonor que ens ha proporcionat la Big Bang de Borriana. Per nosaltres, res més. Salutacions ben cordials de part de totes les persones que han fet possible el 4 en un taxi d'avui. Fins un altre programa. Adeu, adeu.
Fins demà!
Hola a todos, mi nombre es Héctor Riccio y quiero invitarlos todos los martes a las 6 pm al programa...