Fins demà!
El món està al poc cas tocat a causa dels presidents gerontològics i el canvi de concepte general en què allà on predominava el respecte i les normes civilitzades ara sols té valor la força i el poder. Però a més les notícies falses i la mentida prenent major prominència en la nostra societat.
Ho veiem a nivell del nostre País Valencià. Com a base de nhaps, mentides i patranyes, el govern de Juanfran no fa més que contemporitzar per simular que fa alguna cosa, quan en realitat passen els dies i les setmanes sense que les famílies i persones afectades per la barrancada i la riguada de finals d'octubre de l'any 24 no tenen una millora fefaenta.
era d'esperar. Quan la major part dels consellers i conselleres que havien mostrat ineficàcia amb el parroquia del Ventorro continuen amb els seus llocs d'alto baix i els representa un síndic que no té cap altra obsessió que tombar el govern de l'Alti Pla i repetir que no s'ha rebutat jouda quan la realitat, l'obstina de realitat, mostra una lectura diferent.
El món està canviant quan observem com agitadors polítics prenen la forma de pseudoperiodistes per fer escratxar i escarni a una jove periodista que es manté sempre crítica amb aquella formació política que sustenta un mentider compulsiu com a president.
Perquè, a nivell estatal, el que cal demanar ara és que el president dels afiliats que disposen seu al carrer de Genova de Madrid complisca amb la seua paraula de marxar d'aquest partit. Quan se l'atrapa amb una mentida i tant que se l'ha atrapat. Més d'un any mentint a la ciutadania dient que el parroquia del Ventorro el té informat en temps real. I tant que estem canviant.
Ara es munta un pollo perquè volem enviar tropes a Groenlàndia davant l'amenaça del president de Pell Taronja de voler fer-se amb aquesta illa immensa situada al vell mig de l'Atlàntic. Mira que ho venim dient fa anys, eh? Anys i panys.
Això ens passa per mantenir els exèrcits quan els que necessiten és més escoles, millor sanitat pública i millor atenció psiquiàtrica per poder guanyar-li la partida als qui mostren des dels governs mundials trobar-se tocats de l'ala.
Juga a trinquet, juga a trinquet, juga a trinquet. Juga a trinquet, és autèntic aquesta sí. Juga a trinquet, però mal se'n faig a la mà. A bo i bon braç, amb en roc tocant muralla, que va com una pigau.
Així no vendareu, cada gent se'n va bé fort. Juga a trinquet, juga a trinquet, juga a trinquet, juga a trinquet. Juga a trinquet, perquè això s'està perdent. Juga a trinquet, en la motxa o en l'espai, al rebot, al tamborí.
Juga trinquet, juga trinquet, juga trinquet.
Chuga trinca, chuga trinca, chuga trinca, chuga trinca, chuga trinca.
Amb aquesta sintonia encetem el camí per entre les dates i fets d'aquesta setmana original de 4 en un taxi, aquella que va des del 22 fins el 28 de genera.
I ho fem des del 22 de gener de l'any 2004, moment en què el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, el de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra i el ministre de Treball, Eduardo Zaplana, presideixen els actes de col·locació de la primera pedra de l'aeroport de Castelló.
El 23 de gener de 2004, l'Agència Espacial Europea assegurava públicament que les imatges enviades per la sonda Mars Express confirmaven l'existència d'aigua gelada a la superfície de Mart, una sonda amb alguns de seus components valencians.
El 24 de gener és el Dia Internacional de l'Educació. Nosaltres ens adrecem fins a aquesta data, però de l'any 2017, quan el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, presenta en una conferència a l'Eurocambra la proposta de referèndum.
La sala, amb capacitat per a 350 persones, s'omple i assisteixen una quarantena d'eurodiputats. Malgrat el joc brut jugat per l'eurodiputat valencià del PP, Esteban González Pons, que demana per carta als eurodiputats que no assistiren.
L'any 2009, un temporal de vent deixar 8 morts a Catalunya i País Valencià, a més d'incendis i de nombrosos destrosses.
El 25 de gener és el Dia Internacional de Lluita contra la Droga i en el llibre de dates i fets trobem subratllada aquesta data de l'any 2012, com el moment en què el jurat del cas dels vestits va declarar no culpable l'expresident valencià Francisco Camps per 5 vots contra 4. Amb aquest veredicte, el jutge va declarar absolts Camps i la seva madreta, Ricard Costa.
El 26 de gener és el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. L'any 2016, Alfons Rús, expresident provincial del PP i de la Diputació de València i alcalde desiativa durant 20 anys, és detingut amb 24 persones més, la majoria del PP en la nomenada Operació Taula, per presumpta participació en una xarxa de corrupció.
El 27 de gener va marcar tal calendari cívic com el Dia Internacional en commemoració de les víctimes de l'Holocaust. L'any 2017, el govern valencià aprova el Decret de Plurilingüisme, mitjançant tots els escolars valencians tinguent un coneixement real de les dues llengües oficials i, almenys, una estrangera, en acabar l'etapa obligatòria d'ensenyament.
I rematem aquesta setmana singular de dates i fets que recollim al taxi amb el 28 de gener, el Dia Mundial per a la Reducció del CO2 i Dia Europeu de la Protecció de Dades. A més a més, l'any 2011 Raimon va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Alacant. Durant l'acte es denuncia la persecució que encara pateix el català al País Valencià. Jo vinc d'un silenci.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent que va al Sant Ser des del fons dels segles.
de gent que anomenen classes subalternes. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers plens, de xiquets que juguen i de vells que esperen
mentre homes i dones estan treballant als petits tallers a casa o al camp. Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acabar el secat, d'esforç i blasfèmia perquè tot fa mal, qui perd els orígens perd identitat.
Aplaudiments.
jo vinc d'una lluita que és sord i constant, jo vinc d'un silenci que romprà la gent, que ara vol ser lliure i estima la vida, que exigeix les coses que li han negat, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, jo vinc d'un silenci que no és resignat, jo vinc d'un silenci que la gent romprà, jo vinc d'una lluita que és sord i constant.
Una vegada repassada la secció de dates i fets, convé recordar que es troba escoltant el magatzem setmanal de la xarxa d'emissores municipals valencianes, que sota el nom d'E4 en un taxi procura fer un recorregut amable pels seus esdeveniments més significatius viscuts. Tot seguit, reproduïm el documental produït per la Fundació Horta Sud sobre el treball que està fent-se amb la recuperació de fotos devastades per la barrancada i riguada de l'any 2024.
I aquí està el meu germà en el meu fill, que es porten de set anys. Naixqueren el mateix dia, el dia 8 de març, dilluns, pa colmo, i es porten de set anys. I són unes coses, el meu germà, de xiquet en el corral. Clar, ja no està el galliner, el corral ha canviat. I en esta, en un amic fent de Cristo i de soldat. I eren coses de l'antigor.
Doncs aquestes fotografies són la història quasi de la meva vida, perquè hem anat fotografiant d'any en any, carret en carret, moments puntuals. Hem vist com anàvem creixent, com han congregat, com han tingut amigues, com han anat a excursions, com s'han disfressat. I ara, de cop i de sobte,
¿Te veus que están totes apegades? ¿Te fan? ¿Y por qué no tornas moreles? ¿Y vibre lo que ya no tengo?
Fins demà!
El projecte Salven les Fotos sorgeix així en l'àrea de patrimoni de la Universitat de València un projecte per a recuperar la memòria fotogràfica familiar que havia patit la dana del 2024. L'objectiu és recuperar per a totes les famílies afectades per la dana i aquests àlbums familiars, fotografies que van quedar molt deteriorats. Estàs que s'apirà alguna imatge.
A més a més, un patrimoni familiar, que sembla que siga invisible, però està ahí per a tots i per a totes, i que és fonamental, des del punt de vista de la memòria. Fueron uns avançats, perquè en un moment de crisi tan grande, de caos tan grande,
El lanzar en redes, el pensar, las fotografías, podemos recuperarlas, que las traigan. Y lanzarlo por redes fue una iniciativa buenísima que creo que va a tener grandes beneficios para transitar en ese proceso de duelo que les lleve a integrar lo que ha ocurrido y la pérdida que hayan podido tener. Y también para el futuro...
Porque esas fotografías siguen siendo ese baúl familiar, esa memoria histórica familiar que esas personas podrán seguir trasladando al resto de la familia de las nuevas generaciones y podrán seguir contando historias que se cuentan o que no se cuentan en esas imágenes.
La labor que hacemos es muy importante para las familias porque ellas mismas nos cuentan lo importante que son las fotografías para ellos. Hay gente que viene diciéndonos que esa noche del 29 de octubre estaban en la planta de arriba pensando y mis fotos están abajo y no las miro nunca, pero están abajo, las voy a perder y están obsesionados con eso...
Una persona que vino ayer a entregar más fotos, porque nos sigue llegando material, nos contaba que lo que más le ha dolido es perder las fotos de su hijo, toda la infancia de su hijo, y ya no piensa ni en los muebles, todo lo demás le da igual. Y eso es precisamente por el valor emocional que tiene una imagen fotográfica, que fue de hecho lo que hizo que yo me especializase en fotografía en lugar de cuadro, ¿no?
La fotografía tiene una conexión con el corazón de la persona porque representa tu vida, tu pasado. Y con esta catástrofe se ha puesto en valor una especialidad que es muy pequeñita en este mundo y que muy poca gente se dedica. Resulta que ahora nos faltan manos y ojalá hubiera más restauradores de foto.
Aquí tenemos una capa de barro donde se ha transferido la imagen de otra fotografía y si le damos la vuelta tenemos el papel fotográfico que ha perdido prácticamente la imagen y la imagen está ahora en esta otra capa de barro.
Fins demà!
L'impacte que ha tingut la Dana mental és molt gran i tindre els records, tindre la memòria d'on venim pot contribuir des d'un punt de vista terapèutic d'estar bé mentalment. Hi ha imatges de persones que si no es rescaten aquestes imatges fotogràfiques no tenen cap record.
Es tremendamente importante, es tu identidad como persona, como familia. En esas imágenes queda plasmado quiénes están, quiénes son en la familia, presentes y ausentes. Esa importancia de esa persona mayor, ese abuelo que ya no está, está en esa imagen. Es lo que nos conecta con nuestra historia, es lo que nos identifica, es como nuestras raíces. Nosotros venimos de ahí.
y también nos permite conocer un poco de dónde venimos y por qué somos así y asumir una identidad como dentro de una familia. Bueno, Paola.
Estoy muy contenta de que estés aquí. Eres la familia 19 de 450 que tenemos aquí en Torrent, en el Museo Comarcal. Y estamos muy contentos de poder devolverte tus fotos. Tú trajiste tres álbumes grandes y dos pequeños y eso ha cabido en dos cajas. Nos da mucha pena haber tenido que desmantelar los álbumes porque ahora el contexto se ha perdido, las fotos están desordenadas...
Pero la buena noticia es que están limpias, que la mayoría de ellas han sido recuperadas. Solo tienes ocho que llamamos irrecuperables. Eso significa que la imagen está totalmente perdida y no se puede hacer nada. Pero la mayoría están, pues así, con daños en los bordes, pero muchas están bastante bien. Aquí estás de fallera. Y acompañando las fotos, que bueno, puedes ver más si quieres,
Te vamos a dar un informe técnico donde describimos todas las labores que hemos hecho a las fotos. Lo primero fue secar y luego foto a foto fuimos limpiando los reversos, lavándolas con agua limpia y volviéndolas a secar ya alisadas, por eso están planas.
Nos disculpamos por el desorden, porque es verdad que ahora está todo mezclado, tu infancia con fotos más recientes, pero tendrás que sentarte a ordenarlas y para eso tenemos un primer álbum, para que empecéis a montar el recuerdo de nuevo en los álbumes cedidos por Hoffman, que es uno de nuestros muchos colaboradores.
Pues estoy viendo recuerdos. Recuerdos de familia, viajes, fallas. Somos muy falleros nosotros en casa. Presentaciones, comidas en casa, bodas, cumpleaños. ¿Estás contenta? Claro. Estoy emocionada. Emocionada porque...
Es vida. Es vida que en un momento se podría haber perdido y saber que no se ha perdido es devolverte a tu interior, a tu corazón, un trocito de esa vida que se te había quitado, porque a nosotros la vida nos la han quitado. A nosotros la vida nos la han quitado
En sentido figurado y sentido literal. En sentido figurado y sentido literal, a muchas personas en sentido literal. 229, para ser concretos. 229 muertes que podrían haber sido evitadas, que no son 229. Porque 229 es un número, pero dentro de cada número hay una persona, hay una familia destruida.
Y llegar ahora y recuperar por lo menos este trocito de vida,
pues se te hace un poquito más ligero eso que llevas dentro. Pero está fantástico. ¡Uh, qué alegría lo ha estado! Mira, pues te las esperabas peor. ¡Oh! Sí, me las esperaba más así. A ver, algunas, las que llamamos irrecuperables las ponemos al fondo y algunas habrá seguro, porque a veces se pegan en toque. Bueno, pero habéis recuperado un momento. Sí, la idea era cuantas más mejor y... Mira, me ha dado una alegría, no te puedes hacer una idea.
Porque es que son mis padres, mis abuelos, mi hijo. Es toda tu vida. Y yo qué sé, las... Las mesas de Ikea, las vas a Ikea y las compras, ¿no? Pero ¿cómo compras tu vida? No la puedes comprar. Y entonces me ha dado una alegría. Muchas gracias. Y yo decía, madre mía, mi hijo no va a tener nada...
de su infancia, porque claro, estaba todo ahí. Digo, no va a recordar cuándo hizo la comunión, cuándo fue a por aventura. No sé, las fotos de los festivales del fin de curso del cole. Claro, mi hijo tiene ya 40 años.
Y yo decía, es que excepto cuatro marcos que tienes en alto, todo lo demás desaparece. Y ahora volverlo a tener, o sea, es un regalazo de cumpleaños. Habéis hecho un regalazo de cumpleaños. Muchísimas gracias a todos por vuestro esfuerzo, por vuestro trabajo que sé que ha tenido que ser brutal y por habernos devuelto un poco de nuestra historia. Muchas gracias, de verdad.
Fins demà!
Seguidament connectem amb el taller de ràdio de l'Escola d'Adults de Torrent perquè ens faciliten la secció lletra i música que han preparat per aquesta ocasió.
De esta manera comienza...
Letra y Música. Un programa del taller de radio de la Escuela de Adultos de Torrent que aporta relatos y composiciones poéticas conocidas que disponen además de fondo musical. El programa de hoy nos remite a un poema canción de un cantante, compositor y músico pionero de la canción de autor en estas tierras peninsulares y uno de sus máximos referentes.
ha dedicado casi íntegramente su trayectoria artística a musicalizar poemas de autores de habla latina, tanto clásicos como contemporáneos, así como la canción y la música tradicional. De pare valencià i mare vasca, és el menor de quatre germans i passa la seva infantesa a Barcelona, lloc en què va tornar a viure des de 1994 fins a l'any 2022, que compta amb 91 anys d'edat.
Tras la Guerra Civil, su familia se vio obligada a exiliarse a Francia, puesto que su padre era un militante anarcosindicalista de la CNT. Entre el invierno de 1939 y el inicio de la ocupación alemana residió en París.
Su padre fue arrestado e internado en un campo de trabajo para republicanos españoles. Su madre regresó entonces a los cuatro hijos a San Sebastián para trabajar, viviendo en el caserio familiar de Aduna de Guipúzcoa hasta los 14 años. Paco aprendió de su padre el oficio de evanista y comenzó a estudiar violín, para sustituirlo al poco tiempo por la guitarra, instalado con su familia definitivamente en París.
A principios de los años 50 descubrió primero la música de los grandes cantantes franceses del momento y se convirtieron en referencias fundamentales en su formación artística e ideológica. En marzo de 2022 Ibáñez anunció una gira que indicaría en Madrid y seguiría por otras ciudades de España y Francia señalando que con esta reivindicaría el humanismo frente a la barbarie
Paco Ibáñez ha vivido en València, Madrid, Perpignan, Aduna, París, varias veces, Barcelona, varias veces y la última y más duradera desde 1924 a 2022. Desde 2023 vive en Camallera, localidad de Ampordanesa.
Seguidamente, de entre toda su vasta discografía y el número ingente de poemas musicados, elegimos el que hemos pensado que puede resultar más significativo.
En mi pueblo, sin pretensión, tengo mala reputación. Haga lo que haga es igual, todo lo consideran mal. Yo no pienso pues hacer ningún daño queriendo vivir fuera del rebaño. No, a la gente que no gusta que uno tenga su propia fe, todos me miran mal, salvo los ciegos, es natural.
Cuando la fiesta nacional yo me quedo en la cama igual. Que la música militar nunca me supo levantar. En el mundo en el pues no hay mayor pecado que el de no seguir al abanderado. Y a la gente no gusta que uno tenga su propia fe. Todos me muestran con el dedo. Salvo los mancos. Quiero y no puedo.
Si en la calle corre un ladrón y la zaga va un ricachón, zancadilla dio al señor y aplastado el perseguidor. Eso sí que será una lata. Siempre tengo yo que meter la pata. Y a la gente no le gusta que uno tenga su propia fe. Todos tras de mí a correr salvo los cojos. Es de creer. No hace falta saber latín. Yo ya sé cuál será mi fin.
En el pueblo se empieza a oír muerte, muerte al villanovil. Yo no pienso puedes armar ningún lío, porque no va a Roma el camino mío. No, a la gente no le gusta que uno tenga su propia fe. Todos vendrán a verme horcar, salvo los ciegos. Es natural.
En mi pueblo sin pretensión tengo mala reputación, haga lo que haga es igual, todo lo consideran mal. Yo no pienso pues hacer ningún daño queriendo vivir fuera del rebaño. No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe, no a la gente no gusta que uno tenga su propia fe.
Todos, todos me miran mal, salvo los ciegos es natural.
Cuando la fiesta nacional yo me quedo en la cama igual que la música militar nunca me supo levantar. En el mundo pues no hay mayor pecado que el de no seguir a la bandera. No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe, no a la gente no gusta que uno tenga su propia fe.
todos me muestran con el dedo salvo los mancos quiero y no puedo
Si en la calle corre un ladrón y a la zaga va un ricachón, zancadilla pongo al señor y aplastado el perseguidor. Eso sí que sí que será una lata, siempre tengo yo que meter la pata. No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe, no a la gente no gusta que uno tenga su propia fe. Todos tras de mí a correr.
Salvo los cojos es de creer.
No hace falta saber latín, yo ya sé cuál será mi fin. En el pueblo se empieza a oír muerte, muerte al villanóvil. Yo no pienso pues armar ningún lío con que no va Roma el camino mío. No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe. No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe.
Todos, todos me miran mal, salvo los ciegos, es natural.
Mentre mantingui el parroquia del Ventorro, el seu escop, continuarem xiulant-lo, com a primera opció, clar, donant o donat la malifeta causada el 29 d'octubre de l'any 2024 i les contínues mentides que ha anat desenvolupant durant tot este temps.
Igualment xulem el president substitut de l'anterior, però no esmenar la plana i a més mantenir tot el govern anterior.
Bueno, excepció feta d'una consellera. Tots ells incapacitats per la reconstrucció d'aquest país valencià nostre.
I finalment xulem l'acord signat per gran part dels països europeus amb Mercosur, sense tenir en compte el que perjudica la nostra agricultura i els nostres llauradors i llauradores, tot i que la indústria veu alguna oportunitat en aquest acord.
Fins demà! Fins demà!
Per fer la nostra llengua i trenjar-nos el país. Pot ser-era una santa, la mare que es va a parir. Però ells seren una colla de lladres i bollins. Per dos millons són lladres i per tres són un bollins. Per quatre són banda rei i per cinc. Iguien més a gent olo que volen el nostre fi. Som un poble en marxa i en ningú.
Fins demà! Fins demà!
que mai hi ha gent sol, que volen nostres fins. Som un poble en marcha i en Bilburg.
Fins demà!
Aplaudim els hospitals valencians per haver trencat el sostre de donacions d'òrgans amb un nou màxim històric durant l'any passat. Una prova més que evident del nivell de solidaritat de la societat valenciana.
Fins demà!
Aplaudim també el procediment seguit per la jutgessa de Catarroja en relació a la causa que es troba instruint arran la barrancada i la riguada del 29 d'octubre de 2024, perquè lluny de milanar-se amb el pastís que li va caure aleshores, continua furgant per trobar la veritat i els responsables.
Finalment, aplaudim la decisió pressa pels pescadors i pescadores valencians en amarrar les barques contra el reglament europeu, malgrat que aquesta opció puga deixar desvastits els mercats de peix fresc.
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
La meva paraula La meva guitarra La meva arma Les meus paraules són les meus vales
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
En la data que es met el programa en directe, o el que ve a ser el mateix, el 22 de gener, però de l'any 1981, va fer el seu traspàs Maria Moliner Ruiz i és per això que tot seguit li dediquem la secció Dones que fan història, a fer un repàs per entre la seva biografia.
Maria Moliner Ruiz fou una bibliotecòmana i lexicògrafa, filla d'un metge rural que tant ella com els seus germans van ser alumnes de la institució lliure d'ensenyament a Madrid.
És llicenciar en Història, el 1921, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. A més a més, treballar com a funcionària del cos facultatiu d'arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs entre el 1922 i el 1970.
El seu primer destí fou l'arxiu de Simancas, però com que volia continuar estudiant, va demanar allotjament a la residència de Senyoritas de Madrid per poder assistir a les classes del Doctorat d'Història. Fou allí on va establir aleshores contacte amb Maria de Maetsu.
Fou una promotora activa de la difusió de la cultura durant la Segona República. Va col·laborar activament a les biblioteques populars i des de 1931 a l'Escola Cosio de València, inspirada per la institució lliure d'ensenyament on estigui destinada com a professora de gramàtica i literatura. Fou vicepresidenta del Patronat de Missions Pedagògiques a València amb el pedagog Manuel Cosio com a presidenta.
Amb la derrota de la República i després de la Guerra Civil, va ser depurada i es va reincorporar a l'arxiu d'Hicenda de València després de baixar 18 nivells en l'esclafó del cos. El 1946 es va integrar a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginers Industrials de Madrid que va dirigir fins al 1970, any en què es va jubilar.
És l'autora del Diccionari d'Uso de l'Espanyol, també anomenat Diccionari Maria Moliner, una de les obres principals de la lexicografia castellana amb 80.000 entrades i 3.000 pàgines, al qual dedica 15 anys de feina.
Va iniciar-ne la confecció el 1952, compaginant-la amb la seva ocupació com a bibliotecària, amb la intenció d'oferir una eina per a expressar-se amb precisió i amb un llenguatge del segle XX, en una forma més actual que les definicions que oferia el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.
Fou candidata a la Reial Acadèmia Espanyola el 1972, proposada per Rafael Lapessa, quan encara cap dona en formava part. I donaren suport d'Amaso Alonso, Carmen Conde, Immaculada de la Fuente, Pedro Laila Entralgo, Consuelo Verges, però fau rebutjada.
En memòria seva, des del 30 de juliol de 2019, el Saló General de Lectura de la Biblioteca Nacional d'Espanya porta el seu nom. I també el porten a biblioteques, escoles, carrers i places, molts pobles, viles i ciutats com...
les biblioteques d'Oriola, Paiporta o de Panizza, la Biblioteca Maria Moliner de la Facultat de Ciències de l'Educació, el campus de Tarongers de la Universitat de València, la Biblioteca d'Humanitats Maria Moliner de la Universitat de Saragossa, el carrer de Maria Moliner a Montroig del Camp o la campanya Maria Moliner a la Biblioteca de Potriers per una biblioteca creativa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Només vull liure un poc
Bona tarda. Bona tarda.
Seguidament reproduïm una entrevista realitzada amb Borja Penalba i Mireia arran de la publicació del seu primer disc compacte com a duo allà per l'any 2018 i que va estar a més dins del programa A Tornadia que emetia aleshores la xarxa d'emisores municipals valencianes.
A Tornadia, un programa de la xarxa d'emisores municipals valencianes que ens manté al corrent de les darreres novetats discogràfiques. A Tornadia, un espai vestit en col·laboració amb més de mil, una editora relacionada amb el món de la música professional i la comunicació. A Tornadia, una producció de Ràdio Pego per a la xarxa d'emisores municipals valencianes.
Mireia Vives i Borja Penalba s'han embarcat en un viatge literari, musical i emocional, seguint la ruta marcada per una novel·la, L'amor fora de mapa, una proposta narrativa de Roca Sagrant que a editar recentment sembra llibres. D'aquesta manera, L'amor fora de mapa és el primer disc conjunt de Mireia i Borja.
Però, a més d'això, és acta de la referència número 100 de més de mil editora musical valenciana, Kemalda, per posar novetats als millors lectors de compactes i als llapis electrònics més prestigiosos. Avui hem coincidit amb tots dos i ens agradaria obtenir resposta sobre algunes curiositats que ens ha sorgit en escoltar aquest seu treball. Com se us va acudir fer un compacte basat en una novel·la?
Bé, se li va acudir en primer lloc a Roc Casagran, que és l'autor de la novel·la, és amic meu. Ell i jo vam fer alguna incursió en el tema de la musicació de poemes, de poder construir un poemari musical junts fa un parell d'anys, però va ser un projecte que es va quedar al principi del projecte. No va tenir una continuïtat per qüestió d'agendes i d'aquest ritme de vida que portem.
l'any passat, en 2015, que ell estava acabant la novel·la, i és una novel·la contada per un poeta en primera persona, i dins de la novel·la n'hi ha 14 poemes, i a ell li va vindre al cap allò que havien començat i em va proposar, en certa manera, reprendre aquest treball conjunt, em va proposar musicar els poemes que n'hi ha dins de la novel·la. Jo en aquell moment estava treballant en Mire, en l'elaboració de cançons, d'un treball nou,
I li vas comentar al rock la idea de fer-ho conjuntament a Mire i allà comença tot. I vam aparcar aquell treball que estàvem fent Mire i jo per a endinsar-nos dins de la mòrfora de mapa. Ha estat un repte per a vosaltres visualitzar la música que demanava cada text d'aquests 14 de rock Casagran?
Sí, bé, tot projecte nou és sempre un repte, no?, i més quan no és un projecte a l'ús, no?, que tu fas les teues cançons i, bueno, doncs ja, allà mentre les penses esteva venint una musiqueta, no?, i tot allò. Llavors nosaltres ens trobàvem davant d'uns poemes als quals se'ls havien de donar vida, no? Clar, per la part musical, el Borxa, no?, és un poc el que porta la... un poc no és...
el que porta la batuta, perquè és el que produeix les cançons. Clar, havíem de, no sé, un poc, enfrontar-nos a cada paraula i veure què ens sugeria. És el que diu ella, són diversos reptes, de fet.
perquè està des de l'intentar donar-li, crear el món que emana de cada poema, que cada poema té una entitat pròpia. La qüestió no és fer una música homogénea per a tot, cada poema té la seva entitat i tu l'has d'intentar donar. I després un altre repte, per exemple, molt bèstia, era el tema de la diferència dialectal, de la fonètica, la...
Les terminacions verbals, que encara està escrita en oriental i la sort de poder treballar conjuntament amb el rock es permetia demanar-li permís per aprendre certes llicències i canviar coses, afegir-ne unes altres i valencianitzar.
les poemes per poder cantar-los com parlem nosaltres. Ha estat difícil deixar treballar o ha estat fàcil amb rock? Ha estat més que fàcil, ha estat molt fàcil perquè rock s'ha donat via lliure per tot, carta blanca i ha sigut
i no només fàcil, és molt enriquidor i molt divertit. Què trobem al compacte? Quin tipus de música trobem al compacte? La música de Penalba, que és aquella tan descriptiva, tan... Quin tipus de música trobem? Això ho has de contestar tu, Borja, però fix. Quin tipus de música poses? Igual, però la persona menys indica... No, no.
Per parlar d'això, no, ve una mica de lo que parlàvem, trobes moltes músiques diferents que no tenen res a veure, perquè els poemes n'hi ha molts que no tenen res a veure i tu...
I musicalment això es tradueix en un estil diferent, en un registre diferent, o igual canta Mireia, o igual canta jo, o igual canta amb els dos. I musicalment també, igual fas un bolero, que fas una cançó molt pop, o fas una cosa més intimista, o crees un espai amb els instruments, o el crees amb les veus, o bueno. A mi un temps no sorbem.
que quan estàvem treballant sobre un poema i de sobte sortia una musiqueta i clar, jo em quedava al·lucinada de ostres, que bonica, que tal i llavors el Borges em mirava i em diia aquest és un dels camins i diria que hi ha molts, moltíssims llavors clar, se t'obre ahir un ventall de possibilitats que de fet hi ha, quin és? hi ha un dels poemes una de les cançons que... La morfora de mapa La morfora de mapa
No, donem la cara. Donem la cara, ara sona d'una manera, però en principi era totalment diferent, així com no, com un pop progressiu, no, que anava allò a creixent de manera molt diferent. Era molt pop i molt... I ara és una mena de swing... Cabaretero. Cabaretero. I, bueno, evolucionen les coses...
Doncs bé, farem un primer tast d'aquest amor fora de mapa amb el tema que obre teló. Obriu els ulls, pareu les orelles i gaudiu d'aquest so tan interessant que són capaços de fer la Mireia i el Borja. Obriu, obriu els ulls que teniu tot un món per descobrir.
I ompliu de verds la terra com s'ompliu un cantida al cim de l'estiu. Estimeu, estimeu els ecopons que ho vencin tots els sols. I que a les valls més fundes arriba sempre un ras del millor sol.
Don't dormir dins de la quietor. Per lleveu les utats vies, sigueu la vela d'un baixa i tot sud. Viviu, viviu, trobeu els ports, les portes i els portes.
Van rebre la proposta de Roc Casagran, quan estàvem treballant, ja ho hem sentit, de la veu de Mireia i de Borja, en temes propis, i es van llançar en planxa a musicar els poemes de l'escriptor emocionats pel potencial i la força dels poemes que apareixen al llibre.
En total, han musicat els 14 poemes, ja ens ho han explicat també, que hi ha el llibre de l'escriptor de Sabadell, i ho han fet treballant exactament amb l'autor, que els ha guiat pels camins vitals que recorren els tres protagonistes del seu llibre. Escolteu, aquest compacte
Però no l'heu fet de soles, no? Intervé altra gent. Sí, no, una de les coses que repetia moltes voltes el Borja és que, clar, fa molt d'avisme, no?, el fer de produir les cançons i després haver de produir també tota la música, no?
I per això, bé, que ha treballat amb molta gent, va pensar de seguida que potser els ritmes es podien fer algú o que podien afegir béns a altres persones. I res, sí, ha treballat amb molta gent a veure. Per exemple, el Pau Xàfer, que és un xic de xativa que té un estudi, no?
per ajudar a crear aquests ambients, aquests arranjaments. Evidentment, sempre comptes amb la sort de portar molts anys treballant en gen, vos coneixes molt la gent. Alguns, per exemple, el Dual Middle, la bateria, tots els discs que he fet jo en la meva vida els ha gravat ahí la bateria, és com un talisme.
com un xelma, o el Pau Xàfer, que és un dels millors teclistes que n'hi ha. Ha sigut un director musical de Revolver, ha tocat en presuntos implicados, en molta gent, i és un geni musical i també va col·laborar en el disc. Alguns contraballs de Òscar Cotxillo...
Sandra Aragó i Berta d'Herba Negra que van gravar els cors del tema que heu escoltat ara.
i alguns amics més, Eduard Navarro, Feliç Castells, i això. I el que deia, mire, que produir-se un mateix, aquí em falta un productor, perquè, no, en el sentit que produir-se un mateix és molta responsabilitat, és molt complicat.
per implicar emocionalment en el projecte, em sembla que t'ha sigut molt colpidor, i jo crec que a ell li feia avis-me, per mi ho hauria fet tot ell, perquè és molt gran, però jo entenc que també vull desvincular-te un poc emocionalment d'aixes coses, perquè la gent des de fora potser ho veig d'una altra manera, més objectivament,
I clar, va ser una alivió poder contar amb aquesta gent, a més que són uns crac, jo he al·lucinat. Hi ha un gran treball, la gent que ho escoltarà ja ho comprovarà, però jo em faig la pregunta, i els directes, com s'apenyeu amb els directes? Com ho porteu enllà d'aquesta gent? Com s'apenyeu amb els directes?
Ara mateix, en els directes, nosaltres estem oferint l'espectacle de l'amor fora de mapa i quan estàvem plantejant-lo, clar, ens veiem els tres, perquè estem el rock, el borse i jo. I, clar, per la mateixa raó que vam buscar músics perquè li donaran color a totes les composicions, també vam pensar que seria molt bona idea buscar un músic, un politoxicòman dels instruments,
que siguiera capaç d'omplir tots els buits, que al final, que una guitarra, un bombo o una pandereta, no podia omplir. I llavors Borja ha treballat amb Lluís Cartes, que bueno, tu per què vas conèixer a Lluís? Jo vaig entrar...
a substituir a Lluís Cartes en una gira del Mar Parrot, que no ens agrada allò de multiinstrumentista, ens autodenominem politoxicòmens. I llavors va substituir-lo a ell i és quan el vas conèixer, fa 3 o 4 anys.
I, a banda, tenia molt bones referències d'ell i després el que he sentit d'ell sempre m'ha encantat. I com a persona és una excel·lent persona, que és el més important. I van entrar amb ell una mica per intentar omplir, des de lo possible, aquests espais sonors que tu sols no arribes. I ara mateix estem oferint l'espectacle, sencer, amb el Lluís Cartes i...
I també el Tengui de So, que és una part imprescindible del nostre projecte, el Kim Pustió, el Cato, i entre tots intenten construir i donar forma a aquests espais sonors. I de vegades no és possible per pressupostos i anem Mireia Rock i jo i Cato.
Escolteu, hi ha emoció entre els pentagrams. Sí, ja sabem el que suposa, el repte que us ha suposat traslladar un llibre i sobretot les 14 propostes d'en Roc a música, donar-li aixa expressió. Però jo m'he fet aquesta pregunta escoltant-la. Hi ha emoció en aixa música que heu bastit?
Moltíssima, moltíssima. Nosaltres també estem redescobrint el treball, perquè quan estàs tan clavat en construir no et dones compte, no? Talvolta sí, perquè va portant-te sempre l'emoció. Però ara en els directes t'adones que és molt bèstia, és molt emocionant, molt. Cada paraula, cada mot t'importa a aquest moment, a aquest estat d'ànim.
Per a mi, no sé. Hi ha cançons, per exemple, en Teñore, que és com una palla mental brutal. Com eres capaç de donar-li forma a la ignorancia i arribar a veure a aquest elefant pesat que pot resultar tan colpidor en l'ànima. I a mi em falta plorar. Hi ha temes que són molt bèsties.
Fer música et fa volar. És una cosa que jo crec que no és possible en una altra disciplina artística. Pots sentir altres coses en altres disciplines, però la capacitat d'elevar-se i de volar de la música està ahí i nosaltres no entenem d'una altra manera la música. I en aquest cas la música amb les paraules.
Si aquesta conjunció, dient-lo bastament, no te la posa dura i no te l'eleva a un altre plànol, no val la pena. No som una fàbrica de res. Això és manufacturat i després creem molt, i jo des de fa molts anys, en el poder de la matèria primera.
de la cançó, de la melodia, amb essa letra concretament. És molt important que una cançó la puguis defensar només per exemple amb una guitarra o amb un piano i la veu, perquè això vol dir que la cançó fluís. Després ja com l'arranges o el món que creus ja és un afegit. Pots sumar i pots restar també.
perquè si t'equivoques, pues desmillorar una cançó. Però és això, i en aquest cas de l'amor fora de mapa, valen posar cura en elaborar aquestes cançons i de manera que fluïren.
Si no fores no a mi, no em vindria el vent fresc d'una nit compartida amb una rampa a la mar ni un passeig sense rumbo ni un bar sols per als dos ni un món que resumeix amb notes de petons. I un raconet secret de llocs per als infants
Ni en el te som.
Si no fores no amb mi, no hi hauria cap vers, perquè el tris batec del temps seria per palpar la pell fresca de tu, per farxar la cara, per clavar-nos les ulls, per confondre els alers, per descobrir misteri just darrere els mots,
Bichantos de murmurien ser que siga a vos.
Si no fores nou a mi, no tindria parets, tu mai pisar la penumbra, mirar-me a feste estraña.
De tant en tant, tens l'oportunitat d'escoltar A Tornadia. Un programa de la xarxa d'emisores municipals valencianes que et posa al corrent de les darreres creacions musicals més properes. A Tornadia. No cal que cerques més. Ja estem així. A Tornadia és una producció de Ràdio Pego per a la xarxa.
Tot un repte, sí senyor, sí senyora. Tot un repte, trabocar una novel·la en disc compacte amb el que això suposa. Hi ha de tot diaboleros melodies, pop, resonàncies, velles cançons. Però abans d'escoltar Carta Clàudia, volia fer-vos una xicoteta pregunta. Si el poder de la música ha amplificat el sentit de la paraula que li va donar Roc Casagran. Bé, jo crec que la música ha amplificat tot, no?
I potser, malauradament, la poesia no és fàcil, no és molt accessible a tot el món. I sí que és cert que quan tu la vesteixes amb música sí que comença un viatge cap a aquestes oïdes o aquestes persones que no estan acostumades a llegir poesia. I llavors jo crec que sí que li ha donat a les, que li dona a les sempre.
Si et dic això que et dic i te'l llegeixes, tremolaràs com un flam o una fulla o una bombeta una nit de tempesta. T'assaltaran ninots amb llençols blancs que rascaran amb ungles de dimoni els empants del teu cau fortificat.
Els notaràs les passes acostar-se pel passadís del pànic. Passaràs deu mil baldons i posaràs l'esquena contra la porta per poder salvar-te. Ho sé, perquè mentre em faig el poeta, ple d'armadures i paraules i màscares,
Penso en el món segur de ser només la pell que et toca tota, les mans que et dansen damunt del llit ferutgement enceses, els llavis que et xerupen els jamecs. I em sorprèn, jo mateix a la finestra, amb ulls d'adolescent inexpertíssim, mirant amb èxtasi, un ocell salvatge que està volant.
Qui sap si massa a prop.
Mireia i Borja, Borja i Mireia, han tret endavant un projecte novell no sols pel que plantegen, sinó com ho fan, com ho resolen. Ens trobem transitant pel seu primer compacte, junts i satisfent algunes de les curiositats que ens han assaltat, aquestes curiositats ens han assaltat.
en fer una primera audició. La mort fora de mapa. També ha fet la seva ruta particular, ha fet el seu periple. Abans parlàveu que una cançó havia començat d'una manera i ha acabat d'una altra. Altres temes han fet aquest mateix viatge.
Bé, alguns sí i altres no. Alguns han vingut i s'han quedat per sempre i altres sí que han anat agafant forma. Ara mateix no sé si m'ha ocurrís. Si en conjunt s'havia plantejat d'una manera el compacte i el resultat és un altre diferent.
No, la veritat és que el resultat final, a veure, el resultat final, des de fa molt de temps, els resultats finals és molt complicat que estiguin a l'alçada del que ho té al cap. Per qüestió de temps, per qüestió de diners, perquè és molt difícil materialitzar tot allò que voldries.
Però en general sí que més o més hem resolt el disc com estava ideat, com ja va agafar una idea, a la mesura que anàvem fent. Per exemple, inclouem dins del disc, n'hi ha sis fragments de la novel·la que recita el rock, i també era una idea que teníem al principi de fer-ho.
evocant allò de la banda sonada de Pulp Fiction, que vam posar en diàlegs, per posar també en context els poemes. A més, cadascú està gravat en un lloc diferent d'estos fragments. Un està gravat en un menjador, l'altre està gravat en un vàter, l'altre està gravat en un jardí.
Després hi ha un poema que vam pensar que quedaria, que és el que encara no hem sentit, crec, el Carta Clàudia. Acabem d'escoltar el mateix. El Carta Clàudia, que està Francesc Canyó recitant amb la seva veu poderosa. I l'altre, l'Eso és l'amor. Sí, l'Eso és l'amor, que també està la veu de Francesc. Més o menys s'ajusta tot al que tenim en ment.
I durant l'enregistrament heu notat com anava creixent tot, com tot anava enquadrant? Sí, sí, sí, sí. Sí, perquè a més hem començat, començarem de zero, no? I vam ser com dos mesos molt intensos de treball i de moltes hores davant de les lletres i sí, vam fer de créixer des que naix que i ara ja tindrà tres mesos.
Però com sempre passa, ara continuarà creixent i dins d'un any el tornaríem a gravar. Això sempre ha passat, les cançons. Bé, sempre ha passat. Jo he entès així sempre la música. Les cançons tenen vida i estaran gravades d'una manera... De fet, gravar un disc al principi sempre m'ha semblat un error, una errada. El disc hauria de gravar quan ja portes 3 anys fent les cançons i han agafat una vida...
i t'han dut a un lloc, i llavors ja te trobes amb elles ja en una comunió absoluta, i llavors quan s'haurien de gravar les cançons, funcionem com funcionem, potser algun dia farem alguna cosa així. Comercialment és un suïcidi, perquè estar cantant unes cançons que ningú pot adquirir en cap lloc,
És una mala idea, però amb uns supervivents com som nosaltres. Però, bueno, ara, quan ens forrem, ara, en un any o dos, ja podrem fer-ho. On està el secret de l'amor fora de mapa? On està el secret, si és que hi ha secret, que jo trobo que sí? On està el secret? El secret...
No ho sé, conta-me'l tu. El secret, com diu el David Fernández, som una cooperativa d'afectes i d'estima i el secret està ahí, en estimar les coses, estimar la poesia, estimar la música, estimar-nos els uns als altres, intentar traduir això en cançons.
D'allà on el pu es queda sense llum D'allà on mor el verdet i l'esperança D'allà arrenquem i ens enfilem amunt Com el xibre que es torna a mitges passant Per deixar el cel amb un sol ben profund I ja tenim l'espai per fer-la passar
Serà el cent bus a qui no es porta al fó. Trobaré el gotge en cada pedra marca. I escaparem de caure dins l'embot. I serà, doncs, el viure i la batalla. Un salt de plens d'un dia de potú. O aquell poble que el mos de martinada.
Vuelve que riu si li fas un insult. O tu talló que es queda la recambra. Si no plegué, si no plegué, aspirem al futur.
Que serà pa' que suc harem a suc. De fruit no és amorós, que amor no és matar. Ni que és vingin de cop de humildius. Que encara no és mentir.
Bona nit.
Emoció, delicadesa, energia i bones vibracions, és el que encomana aquest primer treball de la Mireia i el Borja. Un treball que, sota el títol genèric de l'amor fora de mapa, tot just es troben promocionant per aquest intrincat paisatge selvàtic musical actual. Tots dos tenen experiències, amanta...
junt amb altres actors de l'escena musical, d'arreu de l'àmbit lingüístic, i és per això que ens ofereixen el bo i millor del que saben fer. Jo no sé si la vostra experiència musical ha tingut influència en aquest treball. Bueno, en el meu cas, he fet un salt molt bèstia, perquè, clar, venim de Rapsodes, que és la meva bressola,
Clar, musicalment és super diferent. Però sí que és cert que planteges el repte de buscar-te dintre altres possibilitats. I vaig a que hi ha altres. I el fet de treballar amb el Borja també, perquè és un tio molt exigent, i vaig a que no es cati'm en dir-te no a Xina, no. Saps? Ja...
però d'una altra manera, i és una manera de descobrir-se. I que més que influenciat, sobretot en el tema de l'escena, del poder estar damunt d'un escenari i trobar-te a gust, i convertir-te en una actriu, això facilita molt a l'hora d'interpretar les cançons. Això és el que après jo en Rapsodes, sobretot.
El teu treball, Borja, ha influït en aquest compacte? Òbviament, tot el que fas és fruit del que has viscut i aquest treball no és una excepció. El que sí que també li poses cura és no autoplagiar-te, que és el que sol fer la gent que li agrada fer fórmula. Fórmula...
Enteses com, saps, que sempre sona igual o descobreixen que ha funcionat alguna cosa i ho explotin i reincidixen. O que directament volem platjar alguna cosa concret o autoplatjar-se alguna cosa concret.
un exemple seria Gerave de Palo, per posar un exemple molt gràfic, molt fàcil, vull dir que és evident que sempre, vulguis o no vulguis, no estigui subconscient, romaren tota una sèrie d'experiències, tota una sèrie no, milers d'experiències, de cançons que has escoltat, de gent que t'ha influït, i això està ahí.
I sempre deixes algo en els teus treballs, sempre n'hi ha algo que recordar. A mi lo que... I bueno, i s'ha divertit també, perquè quan un cop ja has fet la cançó i ho escoltes i tal, és quan te ve i dius, tothom és una... I clar, i l'altre dia, per i senyor, li vas cantar una cançó del disc a Silvio Rodríguez. Vas tenir esa sort, perquè li comentava, és que vam fer la cançó i va quedar molt Silvio. Sí.
I em diu, sí? A veure, tal? I em diu, una mica, tal, va ser divertit. Vull dir, però que això t'adones a posterior i això està ahí. Esteu fent presentacions del compacte. Està claríssim que els amics us diran de categoria, tot molt bé, però què us diu la gent que vosaltres no coneixeu? Què us està dient?
A mi les sensacions que m'arriben són prou bones. Són molt positives. Sí que és cert l'altre dia quan harem acabar... Aquest dissabte estiguarem a les Borges Blanques, a l'Eslàvia. I, bueno, sí que et ve el que diu... Ostres, és que he estat escoltant el disc i m'agrada molt i... Però és que el directe és brutal. O a l'inrevés. Però en general...
Jo ja ens agradaria, no?, que la gent serà sincerada i que ens diguera de veritat el que pensen, perquè és una manera d'evolucionar i de... Normalment sempre, no?, sempre van les floritures abans que...
No, però és normal, també és normal, vull dir, la gent quan acaba una actuació, etcètera, si no li ha agradat no te va vindre a dir, ei, que no m'ha agradat. Això ha de tenir molta confiança i... De fet, una altra cosa que ni ella ni jo fem és preguntar què t'ha paregut. No, perquè estàs obligant a esa persona a que te diga...
Algo bonic, que igual lo pensa o igual no, però tu no ho sabràs mai. La resposta espontània generalitzada és molt positiva. I sobretot perquè tothom ve a parlar de lo que mola la Mire, i això és molt guai. I això és molt guai. És...
Estic segur que Roc sí que us ha escoltat, però tinc un dubte, i és si el llibre de Roc us ha escoltat. Uf, no sé. I què us ha dit? Clar, perquè ara està present amb nosaltres. Vostès no ho veuen, però nosaltres tenim, estem els tres tots asseguts, i tenim el llibre davant. Us ha escoltat aquest llibre, les cançons? Sí.
Bé, jo crec que abans que tot l'hem escoltat a ell. I després, que si no, no tindria sentit. Però primer que tot l'hem escoltat, l'hem llegit. I bé, també una cosa que vam fer quan... Perquè quan vam començar a treballar jo l'havia llegit però el Borja no, Borja sola, acostuma a fer aquestes coses.
Però està molt bé perquè també és una manera que les poesies tinguin la seva personalitat, independentment de quan les llitges a dintre, no?
I això és una cosa que defensa molt el rock, que és que nosaltres hem fet una cosa conjunta, que és un llibre i un disc, que poden anar junts o cadascú té la seva personalitat pròpia. Llavors, jo crec que sí, que s'escolten un a l'altre, però també van a la seva bola. De fet, en la versió definitiva del llibre, la que cita la venda...
I apareixen tota una sèrie de modificacions o d'incorporacions que vam fer nosaltres en els poemes. Parle de lo que són els poemes estrictament, perquè la novel·la, evidentment, no era la nostra feina ni havia de dir res. Però en lo que és la nostra feina en els poemes sí que hi ha certes coses, paraules, si és d'alguna frase o alguna... que si a Rock li agradava,
Fins i tot més aquesta incorporació que havíem fet, que no l'original, i mètricament li quadrava, etcètera, i va dir, mira, preferís que s'hi quede. Clar, això també és molt bonic, també molt curiós, i queda palaçada, retroalimentació entre el llibre i el disc, no?, i el nostre treball. I és molt bonic, també, això. Heu acompanyat Roc en la presentació del llibre, en algun lloc?
Sí, sí, sí El que passa és que, bueno Acabo convertint-se en una presentació que no és a l'ús Sí que l'hem acompanyat alguna vegada I ara estarem a Castellà del Vallès El proper 10 xous Acompanyant-lo en una altra presentació Res, no és a l'ús perquè ell fa una introducció a la novel·la I després cantem 5 cançonetes I clar, com que acaba d'arrodonir-se el tema
Tots dos heu encetat aquest camí i la pregunta, aquesta sí que és clàssica, és per quedar-vos? Lo que dure, clar, és per quedar-nos.
Ara d'entrada, el primer que hem de fer, estem en el procés de portar l'espectacle allà on puguem, perquè ara és l'objectiu a curt termini, i en el moment ens recuperem d'aquest part, que cada disc és com un xiquet, ja serà...
retrobar i reprendre la feina que vam encetar amb les nostres cançons, amb el nostre treball, i ara mateix sense presa, però intentarem que sense pausa, perquè estigui enllestit no sabem per quan, finals d'any, primavera de l'any que ve, quan...
En quanta més ens sortim del mapa i fem altre espectacle, que anem aquí el company i jo a fer cançons de fer camí, que li han dit. Com a ell, li hem demanat a la Merse Marsal, que ens el dius ara. I bé, la idea sí que és seguir, clar, sempre seguir.
I de sobte ens molesta fins la vida. La sabem plena de fang i vessals. Som conscients que l'absurd no té mida. Que som sais avançant a cops de pals. Que avui per mi has estat sols un dia.
I que tots dos hem escoltat la crida que escolten amb l'air certs animats.
que aquest silenci es torna massa espès, com si un pantà caigués damunt del foc i ja ni Déu cregués que està d'encés. I tu ja saps que en aquest sent de roc alguns se'n diuen poscoits o tristes.
Fins demà!
i tu ja saps que d'aquest ser de roc alguns en diuen
No li ho diguis a ningú. A la nostra emissora hi ha Atornadia, un programa de difusió de música valenciana. Un espai que ens posa el corrent del que es produeix a casa nostra. Atornadia.
Amb el suport de Més de Mil, editora valenciana, i la producció de Ràdio Pego per a la xarxa d'emissores municipals valencianes. A tornadia. Bé, que ho hem escoltat de la veu de Mireia i Borja. Per a ells ha sigut tot un repte visualitzar la música que demanaven els poemes de l'amor fora de mapa i n'estan orgullosos del resultat.
Al seu interior, boleros, melodies, pop, relax, discurs, noves sensacions... Han aconseguit que el poder de la música amplifiqui les paraules de Roc Casagran, tal com ens han comentat al tornadia d'avui. I han obert un univers artístic que sobrepassa les pàgines de la novel·la. Hem transitat...
per aquest seu primer treball i ho hem fet al mateix temps que discorríem per alguns dels seus temes. N'hi ha que dir-te que en acabant aquest espai et veuràs forçat o forçada a acudir a la teua proveïdora de música habitual per continuar escoltant el que som capaços de fer. Mireia Borja, doncs gràcies per ajudar-nos a caminar
per aquest trànsit pel vostre treball. Gràcies a tu, Pequí. Ets un amor fora de mopa. Tira, tira, tira. Moltes gràcies. Obrim els típicons de l'univers Tegoquem-nos al mar amb la parqueta Del pescador que te perguia el cel Que clau i el suís el dia que s'aferra A l'ordre i està ple
Vindrà primer la vida a la foscora i just després la lluna més propera ja ens parlarà, però no ho dirà tot. Perquè la ruta encara ens és secreta i hem de reinventar el món.
Seurem ben bans que no seran enlloc. Farem servir colors amb nous matisos. Tindrem per tela el sol de quan s'ha post. I si escoltarà tens l'oracle amb riu de bruixes i bruixons. Res no serà com ens havíem dit.
Arriscant-nos el risc de seixar-se, l'interrogant ens farà seguir el fil. Les respostes seran fora de mapa i no ens caldrà permís. De tant en tant, tens l'oportunitat d'escoltar a Tornadia.
Un programa de la xarxa d'emisores municipals valencianes que et posa al corrent de les darreres creacions musicals més properes. A Tornadia. No cal que cerques més. Ja estem així. A Tornadia és una producció de Ràdio Pego per a la xarxa. Soc una ciutadana i vaig a parlar. És el nostre torn.
Perquè la política no és sols el que es fa des de l'administració. La política es todo. Tot el que les persones fem. I el que no fem. Per això vos parlem. I diguem que hem de treballar juntes. Tenim un repte comú. Imaginar el nostre futur. L'horitzó és el 2030. I el camí és un pacte. Un treball conjunt entre la ciutadania, les empreses i les institucions. Ja és l'hora de construir un projecte comú.
D'assumir l'urgència de les accions davant del canvi climàtic. D'iniciar projectes que perduren més enllà d'una legislatura. Més enllà d'interessos partidistes o personals. És hora de compartir la responsabilitat política. I ser partícips de les transformacions necessàries.
Les solucions no estan fora. Les hem de construir nosaltres. Nosaltres vol dir totes les persones. Serà la nostra responsabilitat. Serà intel·ligència col·lectiva. Proposem una nova forma de fer les coses. Nova. Nova. Nova. Posant en marxa accions concretes basades en dades objectives. Perquè el que no es pot mesurar no es pot millorar. I estarem atents. Apel·lant a les autoritats per a que reorientin els fons europeus cap a aquestes propostes.
i educant-nos en formes de vida més ecològiques, més sostenibles i més justes. Serà un projecte molt gran. Perquè el 2030 és un objectiu planetari. Serà igualtat. Serà innovació. Serà mobilitat sostenible. Serà nuestro futuro. Aquesta és una crida a l'espècie humana per a conservar la vida. Triem el millor futur possible. Inspirem a altres territoris. Aturem el canvi climàtic. Pot ser no tinguem més oportunitats.
Aquesta és una cita històrica.
Comencem, comencem, comencem. El dia rapejant i amb passió, canten junts en valencià. Fem-ho des del cor, des de nostra veu, un efecte dominó. Qüestió de principis, no tingués foc. Ballant entre l'arròs i a la llum del sol, passem a l'acció amb el primer pas del matí. Parlant en valencià, fem una revolució i arribem a tot el món amb les paraules de sí, dient bon dia.
Tot canvia, demostrem que la nostra llengua està ben viva. Per la vergonya, és temps d'actuar, sent la llibertat parlant en valencià. Estima la nostra identitat i cuida la nostra llar. Amb alegria i amb orgull diràs que la vida és més bonica si es parla en valencià.
No sobre errores, no sobre errores, y el trobe de ahí sí. Viviré hores y hores, y no estic a borrís.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I a la fi, la misèria, per un mor, purament, escoltem, a la vida, per un ser, ser, ser, ser, ser, ser, ser, ser, ser.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
i ensenya a fer-ho. A la mit d'un galler sense gira. Sense gira. Sense gira. Sense gira. Sense gira. Sense gira. Sense gira. Sense gira. Sense gira. Sense gira. Un carrer, un carrer, un carrer. Sense gira.
En escoltar el mític grup bacanal amb el seu tema Berilent, nosaltres anem a donar el programa d'avui per conclòs i és per això que apaguem l'indicatiu de taxi lliure i ens disposem a circular cap a les cotxeres fins la setmana vinent. Moment en què tal dia com vull i a la mateixa hora tornarem a estar en la seva emissora de capçalera. Per nosaltres, res més. Reben cordials salutacions de les persones que han fet possible el programa.
Els controls tècnics hem comptat amb el saber fer de Pere Rossell, que ha procurat pujar i baixar regletes de so amb el major trellat possible. Agraïm la col·laboració de les persones que han participat en cadascuna de les seccions d'avui i baixem la persiana, la persiana del garatge, on tanquem cada setmana el taxi.
Davant dels micròfons fent com una mena de teixit conjuntiu del total hem estat Inés Hernández i Sequi Castellano. Gràcies per la seva amabilitat i per la seva audiència. Fins aviat es deixem amb la nostra sintonia.
Fins demà!
Fins ara!
Fins demà!
Escolte, ¿cuántes persones poden putxar al taxi? Home, com diu el codi, quatre en un taxi. Ei, que poden putxar totes les persones. Au!
Bons continguts. Informació més pròxima. Nous horizons musicals. Xarxa d'emissores municipals valencianes. La ràdio de proximitat. La ràdio de casa.
L'últim ditzaus de cada mes, d'11 a 12 de la nit, en la xarxa d'emissores municipals valencianes, seré el teu mirall.
A l'Escola Comarcal portem 50 anys cultivant la nostra llengua, l'educació amb valors i la cooperació. Descobreix el nostre projecte educatiu en plena natura amb una metodologia activa, innovadora i en contínua transformació pedagògica. Vine a l'Escola Comarcal. 96 123 933. Una escola que enamora.
Falsetats, bulos, partidisme, descontextualització, interessos, imprecisió, condescendència, intrusisme, fonts dubtoses, desinformació...