El 5 de febrer, però de l'any 1483, començà a construir-se la llotja de la seda de València, un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat número 31 de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i també del Mercat Central.
vol dir-se el centre històric de la ciutat. L'edifici fou construït entre 1482 i 1548 i simbolissa, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià que va ocórrer, la gent ve qui ho sap, el segle XV, tres segles abans del segle d'or del País del Costat.
És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la Baixa Edat Mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la... per l'UNESCO.
Fins demà!
La llotja de la seda de València inaugurada a finals del segle XV va començar com un mercat o borsa destinada principalment al comerç de la seda i a altres mercaderies de luxe. Amb el temps
La llotja va ampliar les seues funcions per incloure operacions financeres com prèstecs i contractes d'assegurances, reflectint la creixent complexitat del comerç i la necessitat d'institucions que poden gestionar riscos financers i de crèdit comercial.
Bona nit.
Fins ara!
Fins demà!
La construcció de la llotxa s'ha interpretat com el resultat de la prosperitat comercial aconseguida per València en el segle XV, com un símbol del poder de la ciutat per atraure els comerciants en un moment en què ja s'alviraven
Temps difícils per a l'economia local derivats del descobriment d'Amèrica i el conseqüent desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l'Atlàntic. És la llotxa un monument nacional des de 1931. L'UNESCO l'ha declarat com a Patrimoni de la Humanitat el 5 de desembre de 1996.
com a exemple totalment excepcional d'un edifici secular en estil gòtic tardà que il·lustra de manera esplèndida el poder i la riquesa d'una de les grans ciutats mercantils de la Mediterrània i és considerada com un dels més brillants exemples del gòtic civil europeu.
Les façanes rectangulars de pedra picada, els sumptuosos medallons renaixentistes, les artístiques escultores i gàrgoles, les perfectes proporcions de les portes i finestres dels escuts i dels merlets, recorden l'esplendor del gòtic tardà valencià.
se situa al mateix cor de la ciutat barri del Mercat davant la plaça del Mercat qualificada per nombrosos cronistes com un escenari colorista i sorollós dotat d'una sensualitat molt especial als dentells de les finestres i portes on trobem detalls de caràcter sexual i fins i tot pornogràfic que encara ara
atrauen la mirada del visitant.
Bona nit.
Música Música
. . . .
Fins demà!
Aquestes fotografies són una història quasi de la meva vida. I ara, de cop i de sobte, la meva vida s'escapa. I voler tornar a veure-les. I viure.
L'impacte que ha tingut la Dana mental és molt gran i tindre els records, tindre la memòria d'on venim pot contribuir des d'un punt de vista terapèutic d'estar bé mentalment. La fotografia té una connexió amb el cor de la persona perquè representa la teva vida, el teu passat. Hi ha imatges de persones que si no es rescaten aquestes imatges fotogràfiques no tenen cap record.
Gràcies.
Fins demà!
Bueno, bueno, bueno, bueno, salutacions ben cordials. Portem més d'un quart d'hora el programa i encara no ens havien saludat de manera oficial, així que reben una cordial salutació de part de totes les persones que farem possible que el taxi circule per entre les zones hercianes de les emissores municipals valencianes que tenen a veure incloure'l a la seva programació.
En acabant aquest pesic històric relacionat amb la llotja de València, abordem tot seguit les dates i fets més significatives d'aquesta setmana, aquesta setmana tan atípica que solem tenir en compte el programa. Una setmana que va des del 5 fins l'11 de febrer, dues fites del calendari que marquen el principi i el remat.
d'aquest temps de ràdio que vestim des dels estudis del taller ràdio per al conjunt de la xarxa d'emissores municipals.
El 5 de febrer del 2007 es troben mort a casa de la platja de Miramar, comarca de la Safor, a Joan Pellicer,
Joan Pellicer i Ballester. No, Joan Pellicer i Bataller. Exacte. Doctor en Medicina i Cirurgià, gran erudit i pioner en el camp de l'etnobotànica, escriptor de diversos manuals sobre el tema i divulgador de reconegut prestigi en televisió i altres mitjans. També...
També va conrear la poesia i la cançó durant la seva època universitària.
El 6 de febrer és el Dia Mundial contra la Mutilació Genital Femenina i l'any 2022 s'estrenarà la sèrie de televisió Després de tu, la primera de la història amb col·laboració o una col·laboració comproduïda entre A.TV3 i la televisió Balear, IB3.
El dia 7 de febrer del 2007 es portà a terme al seu poble de naixement, de Reguart, el soterrar del metge i etnobotànic valencià Joan Pellicer, erudit pioner en la divulgació botànica, com hem dit, escriptor de diversos manuals sobre el tema i divulgador de reconegut prestigi en televisió i altres mitjans.
8 de febrer, any 2005. En aquesta data fa el seu traspàs a la ciutat de Vinarós, als 86 anys d'edat, Alfred Gineri Sorolla, poeta i farmacòleg valencià, que va desenvolupar la seva carrera professional als Estats Units fins la data del seu desès, quan comptava, com ja hem dit, amb 86 anys d'edat.
El dia 9 de febrer és el Dia Mundial contra els xiquets i les xiquetes soldats. L'any 2016, el Partit Popular valencià nomenava Rita Barberà, l'exalcaldessa de València, suplent de la Diputació Permanent al Senat, l'únic òrgan que manté l'aforament dels seus membres i que la protegia de ser processada en cas de dissolució de les Corts.
El 10 de febrer del 2007 es presenta oficialment a València la Comissió de la Veritat, una iniciativa d'acció cultural del País Valencià en col·laboració amb el Fòrum de la Memòria del País Valencià.
L'11 de febrer és la Jornada Mundial de les Persones Malaltes i el Dia Internacional de les Dones i les Xiquetes en la Ciència. L'any 2003 va fer el seu traspàs a Peníscola, comarca del Maestrat, Alfred Ais Roca, filòleg i escriptor valencià.
Comptà amb diverses obres, la principal de les quals és El món mariner de Peníscola, un volum de dues obres on recull la història, la cultura i les tradicions d'aquest municipi.
De vegades s'han perd evocant el passat. Quan sovint ens lloràvem amor immortal, vas seguir estimant-me i jo vaig detonar-me.
Ara estic massa prim i el meu amor és molt gran. Però sé pels teus ulls, però sé per com rius, que avui tot anirà, anirà com havíem somiat. Per un instant,
Tria amb delicadesa les cambres on visc, amb petites finestres i poc més que un llit i una sola pregària entre buides parets.
escoltar-te pujar les escales tenis. Però sé els teus suïts, però sé per com rius, que avui tot anirà, anirà com a vi em somiar. En un instant
De vegades l'observi despullant-se per a mi. És la dolça doncella, l'amor m'ho va dir. Movem-te el seu cos, és tan lliure i feliç.
Si has de recordar-la, vull que la siga així. Però sé per els seus ulls, però sé per com riu, que avui tot anirà, anirà com a qui ens som.
Per un instant. Però sé pels seus ulls, però sé per com riu, que avui tot anirà, anirà com havíem somiat. Per un instant.
De segur que les persones que habitualment escolten aquest magazín de la Ràdio Pública Municipal Valenciana s'ho esperaran. Per tant, arribem a la secció que ja resulta habitual en quatre en un taxi.
XIULITS I APLAUDIMENTS Els darrers programers sol ser així, tal com començar, perquè el primer xiulit de la sèrie va adreçat al diputat que ocupa la darrera fila del legislatiu valencià, conegut com el Parroquia del Ventorro.
I li adjudiquem aquest primer xiulit, perquè encara ara no se n'ha adonat que la societat valenciana li demana l'escò i que comparega davant del xutxat de Catarrotxa.
El segon giulit se l'emportarà Joan Fran, l'actual continuador de la política mentidera i de nyaps que desenvolupa el partit podrit sobre la vida dels valencians i les valencianes, incapaç com són de superar la malifeta de la barrancada i la riguada d'ara fa un any i vora quatre mesos.
Fins demà!
I finalment jularem el que fos president de Galícia i actual líder dels populars del conjunt de l'Estat per la seva actitud d'encobriment del molt deshonorable davant la societat i davant la comissió del Congrés de Diputats que investiga els efectes de l'Adana del dia 29 d'octubre del 2025. Atenció, vol RU.
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
M'esperes a dalt de l'escala mecànica, amb una balisa molt poc diplomàtica, la tiua mirada defuts la recòrica. Vui no és el dia, no et veig molt empàtica.
Veig com et mous de manera patètica, tu sempre tan poc amic de l'estètica. Només de vore't em torne volcànica, avui és el dia d'una guerra púnica.
Hola. Hola. Bé? No. Què et passa? A tu què creus? No sé. Com sempre. No comences. Ja sé. No t'entenc. Ni vols. Sí que vull. Que no. Que sí. Que no.
És una qüestió de tests. Tu i jo hi haigüents sementes. No sé com puc suportar-te. No sé com puc aguantar-te. Quin patiment és un infern. La culpa és de la maleta. Si vols et convida a Eulàrio Samtónica.
Deixem el mal rotllo, apel·lem a la lògica, al cap i a la fi no hem perdut sense la química, i casualment he portat una armònica. En el seu propi interesse, per favor, no deixes el seu mòbil inattent.
M'encanta la teua proposta etílica, però no hi marxem sense perdre la mètrica. Sembla que avui tindrem una nit màgica, poètica, empírica, elàstica, històrica.
Tu amb la balisa, jo sola en maca. S'ha.
Aplaudim les persones que fan investigació permanent sobre l'estat en què es troba l'albufera i els aiguamolls que l'envolten, conscients com som que aquesta geografia suposa tot un món per a les persones que viuen a la Rodalia.
Aplaudim igualment els equips de persones que es troben recuperant la memòria històrica i documental de les famílies i els pobles que van patir el desbordament del barranc de Xiva, ara fa vora setze mesos.
I aplaudim la Fundació Horta Sud per la gran tasca de suport, de suport desenvolupat al voltant dels grups i entitats que configuren el teixit associatiu que tant va patir els efectes de la barrancada. La Fundació Horta Sud
Gràcies.
Fins demà!
Podríem perdre's enllà dels crits, respirar fum, ser uns pidolaires, i si la flama vol expandir-se, deixe que ho faci, que no hi ha mal, només un boig, una presó i mig una llàgrima. Que ets acaritza i mil llepades per perseguir-nos, pels carrerons d'aquests
i si em dius el caos et respon que amor escop la cendra la puta Europa fem-nos ferides torna la ràbia que avui la rambla sembla més trista pot ser més buida no em facis cas però ho sento i sí seria bonic
Seria bonic Poder immolarnos Poder immolarnos Poder immolarnos Poder immolarnos Poder immolarnos Poder immolarnos Poder immolarnos Poder immolarnos Poder immolarnos Poder immolar Nos
Un alegat en favor de Palestina que fa poc van enregistrar Mireia i Borja Penalba al seu compacte Cançons de fer camí. Un dia John Berger va dir que la presó ha sigut l'obert més gran del món, es diu Gaza.
Palestina, sempre en el lloc inhòspit, insolvable i indefinit, que ja entra a la pell.
Avui el meu cos ha sigut una massacra televisada. Avui el meu cos ha sigut una massacra televisada.
Ha sigut una masacre televisant, quan després d'estar tota la nit, defaccionant el meu englès, llegint-me totes les resolucions de les Nacions Unides, algú m'ha preguntat, no creu que tot això s'acabaria i deixessin d'ensenyar odiades als seus fills? Pause.
He cercat a dir, meu, tota la paciència, quan la paciència no s'amaga a la punta de la meva llengua, mentre les bombes cauen sobre gasa, pausa. Nosaltres ensenyem vida, senyor. Nosaltres ensenyem vida, després d'aquells hagin ocupats fins a l'últim cel, nosaltres, senyor. Nosaltres ensenyem vida,
Després d'ells hagin construït els seus assentaments i hagin aixecat els seus murs de parley fins molt més enllà de l'últim cel, nosaltres, senyor, nosaltres, els palestins, ensenyat vida. Jo no sé on anar, jo no tinc paisat,
Jo no, jo no tinc pàtria. De les mans el cor, del meu cor cristals. Entre la fe i la ràbia
nascuda palestina, nascuda palestina. Jo no sou ben jo, jo no tinc paisatge,
Això no són dos bàndols iguals, ocupants i ocupats. Un centenar de morts, dos centenars de morts, un miler de morts. I els ho vaig explicar i explicar i explicar. Un centenar de morts, dos centenars de morts, un miler de morts. Hi ha algú aquí?
Hi ha algú que ens escolti? Jo. Podria plorar els seus cossos jo. Senzillament, podria anar a cada camp de refugiats i abraçar cada nen de part i les orelles perquè no hagi d'escoltar el so de les bombes.
Aquest maleït so de les bombes que el perseguirà per tota la seva vida, com em passa a mi. Avui el meu cos ha sigut una massacra de la visada i permeteu-me que us digui que no importa
les vostres resolucions de les Nacions Unides, ni cap clip de sol que jo faci, que no importa el meu nivell d'anglès. Cap clip de sol, cap clip de sol, cap clip de sol si trotarà la vida, cap clip de sol solucionarà tot això perquè ens n'hem d'anar, ens n'hem d'anar, ens n'hem d'anar, ens n'hem d'anar, ens n'hem d'anar, ens n'hem d'anar.
d'escuda palestina. Yo no soy daño, yo no tinc paisatge, yo no, yo no tinc patria.
Fem aquest recordatori dies després d'haver assistit des del silló de casa, si tu vols, al concert desenvolupat a l'estadi Sant Jordi.
del pavelló Sant Jordi de Barcelona, en què milers de persones es van decantar pel costat d'aquest poble palestí i contra la massacre de Gaza. També Lluís Llach va participar a l'esmentat concert així com Rosalia, Amaya, Oques Grases, Xavi Sarrià i fins una trentena de músics i bandes conegudes d'arreu el territori de Parla Catalana Barra Valencià.
Tot seguit escoltem el tema Palestina, que ja va compondre allà per les acaballes del segle passat. El teu nom, una rosa, el teu nom, Palestina, el teu nom, un vell estat,
El teu nom esperança, el teu nom una espina, el teu nom mirall precís que en reflecteix.
d'un mar que ens aveïna. Et cantem el pervinda, el teu nom, el coratge, el teu nom, Palestina. Dels teus camps de pell bruna, te rebassen els arbres, com si així et desarrelessin.
Els teus fills al soterra, quan encara somriuen, esperant que així el teu ventre es torni un nen. Naixeran oliveres de destí milenar,
i canti el teu nom que és coratge, el teu nom palestina. Quan et n'afren els braços, l'odi és d'haver feixisme, culpejats pels que escarneixen, culpassats seran les teves ales
Em vol que veuràs lliure si s'allunya la venjança del teu cor. Més enllà de les oles d'un mar que ens aveïna, et cantem l'esperança, el teu nom és perfecte.
Naixeran oliveres de destí mil·lenari perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge, el teu nom palestina. Seran les teves ales d'un vol que lauràs lliure
Fins demà! Fins demà!
Falsetats, bulos, partidisme, descontextualització, interessos, imprecisió, condescendència, intrusisme, fons dubtoses, desinformació... A la xarxa d'emissores municipals valencianes creiem amb el periodisme. Creiem amb el periodisme que ens parla de la nostra realitat. Amb el periodisme de proximitat. Xarxa d'emissores municipals valencianes.
Separem bé els residus. Separar els residus ajuda a minimitzar l'impacte al planeta. Procura fer-ho bé. Reciclem millor. És un consell de la xarxa d'emissores municipals valencianes.
L'últim ditzaus de cada mes d'11 a 12 de la nit en la xarxa d'emissores municipals valencianes seré el teu mirall amb Fermín Larrondo
Continuem transitant per entre les zones hercianes i visitant indrets interessants de la setmana. Quatre en un taxi, el programa d'Aldaia Ràdio per a les nits de cada dijous.
Doncs sí, per a les nit de cada dijous, si és que ens està escoltant en directe, en aquesta emissora de la comarca de l'Horta, que procura analitzar l'actualitat des d'una mirada diferent i particular. Això és 4 en un taxi. Soc una ciutadana i vaig a parlar. És el nostre torno.
Perquè la política no és sols el que es fa des de l'administració.
La política es todo. Tot el que les persones fem. I el que no fem. Per això us parlem. I diguem que hem de treballar juntes. Tenim un repte comú. Imaginar el nostre futur. L'horitzó és el 2030. I el camí és un pacte. Un treball conjunt entre la ciutadania, les empreses i les institucions. Ja és l'hora de construir un projecte comú.
D'assumir l'urgència de les accions davant del canvi climàtic. D'iniciar projectes que perduren més enllà d'una legislatura. Més enllà d'interessos partidistes o personals. És hora de compartir la responsabilitat política. I ser partícips de les transformacions necessàries.
Les solucions no estan fora. Les hem de construir nosaltres. Nosaltres vol dir totes les persones. Serà la nostra responsabilitat. Serà intel·ligència col·lectiva. Proposem una nova forma de fer les coses. Nova. Nova. Nova. Posant en marxa accions concretes basades en dades objectives. Perquè el que no es pot mesurar no es pot millorar.
i estarem atents. Apel·lant a les autoritats per a que reorientin els fons europeus cap a aquestes propostes. I educant-nos en formes de vida més ecològiques, més sostenibles i més justes. Serà un projecte molt gran. Perquè el 2030 és un objectiu planetari. Serà igualtat. Serà innovació. Serà mobilitat sostenible. Serà nuestro futuro. Aquesta és una crida a l'espècie humana per a conservar la vida.
Criem el millor futur possible. Inspirem altres territoris. Aturem el canvi climàtic. Pot ser no tinguem més oportunitats. Aquesta és una cita històrica. Serà Horta Sud.
Tot seguit deixarem pas a un programa de reposició que ens remet Radio Godella, un programa que ens selecciona el millor de la música ètnica a càrrec de Josep Vicent Domínguez.
La Ràdio del Poble té moltes coses a dir. Ben trobat en la xarxa d'emissoris municipals valencianes.
Hola, des de Ràdio Godella per a la xarxa d'emisores municipals valencianes comença una nova edició de El Baixell. Un programa per a navegar sense fronteres pels mars de la música popular. Guió i selecció musical de Josep Vicent Domínguez.
Benvinguts i comencem la nostra travessia.
Fins demà!
Fins demà!
Crystalline. Crystalline. Crystalline. With our hearts. Crystalline. We cheer so quiet. Crystalline too.
Fins demà!
With our hearts Crystalline We cheer so quite
Listen how it burns Listen how it burns Listen how it burns Crystalline
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bé, avui hem de ser tot el Baixell amb un tema que bé en bé podria ser el paradigma del futur musical del planeta, tot això si la sensibilitat dels artistes del pop és més forta que les pressions de l'indústria discogràfica. Per una banda, tenim un cantant siri que canta en àrab i en curt, natural de la regió d'Al-Rajan, al nord de Síria, especialitat fins ara en actuar per a festes familiars,
com és Omar Suleiman, i per altra la cantant islandesa Björk, tota una estrela de la pop music internacional. Allò que en principi pareixien dues mons incompatibles es van juntar, per pròpia decisió de la islandesa, que va demanar la col·laboració del cantant Siri per al seu àlbum Biofilia. Van ser tres temes on queda demostrat que la fusió és possible i a més a més molt positiva.
La prova l'heu tingut el tema que acabem d'escoltar i que porta per títol Cristaline. I ja que estem enfusionats, anem a escoltar el tema Aisy, que la cantant i compositora Anushka Shankar, gran virtuosa del Citar, va gravar amb la seva germana, la cantant de jaç nord-americana Nora Jones.
It's only love
It's only love, you know how it feels Feeling is easy, I know guitar solo
When I was young When I was young, you know It was real My heart was open now
I'll bet y'all The other side And I'll see you away
Fins demà!
Anushka Sankar, acompanyant a la seva germana Nora Jones amb aquest tema eixi. Parlarem en altres ocasions de la col·laboració cada vegada més freqüent entre les músiques amb arrels i altres músiques, però ara anem a escoltar la col·laboració de dues veus d'estils molt similars,
Anem a Brasil amb C. Caballero, eixa eclèctic music que tan utiliza les diverses sonoritats de la música popular brasilera, com el pop, el rock i el tecno, i Adriana Calcañoto, compositora i cantant de Porto Alegre, que el mateix que C. Caballero fa de la fusió d'estils la seva marca d'identitat musical.
Filla d'una bateria de jazz i d'una ballarina, l'art sempre ha estat al seu voltant i avui es pot dir que és una de les cantants més polifacètiques de la nova música popular al seu país. Presentats els intèrprets cap a escoltar el fruit del seu treball com és aquest tema, lenya.
Eu amo você Mas não sei o que
O que vull dir?
Fins demà!
Mas se eu digo venha Você traz a lenha Pro meu fogo acender Mas se eu digo venha Você traz a lenha Pro meu fogo acender
No que possa parecer. Se eu digo siga, o que quer que eu diga, você não vai entender.
Mas se eu digo venha, você traz a lenha pro meu fogo acender. Mas se eu digo venha, você traz a lenha pro meu fogo acender.
Bona nit.
Però què passa quan un intèrpret d'un país concret amb una música popular...
Ah, estàvem dient que quan un cantant d'una música popular molt determinada investiga en un altre camp, en un altre estil, en altra llengua i en altres latituds. Això, que el món del pop sol ser molt natural, sobretot cantant en anglès...
Però el món de les músiques del món no ho és tant. Per això és curiosa la incursió d'una argentina com és Maria Lavalle en l'univers sonor del fado i de la xanson francesa. I la prova no és gens malament. Al contrari, ciutadana del món, Maria, sense oblidar el seu Buenos Aires natal, es projecta a Madrid, Lisboa, París, aconseguint captar en la seva veu l'essència de cada una d'aquestes ciutats. Avui l'escoltem al Baixell, aquest fado amb nom de dona.
Maria Magdalena. Quem por amor se perdeu? Não sorra, não tenha penas.
Fins demà!
Para poder tornar santa Quem por amor se perdeu Jesus só nos quis mostrar Que o amor não se condena Jesus só nos quis mostrar Que o amor não se condena Por isso quem sabe amar
No llor, no tenia pena, por isso quem sabe amar. No llor, no tenia pena, a Virgen Nossa Senhora, quando o amor conoceu. A Virgen Nossa Senhora, quando o amor conoceu.
Fes de la major pecadora, una de santas del seu. Fes de la major pecadora, una de santas del seu. I de tanta que pecó, de la major a la més pequena. I de tanta que pecó,
Fui Maria Madalena
El Baixell navegant per aigües internacionals, aigües del planeta, presolat per ones musicals que ens canten en totes les llengües de la Terra. Ara mateix, en terres càntabres, amb intenció d'escoltar una de les formacions més antigues de la música popular de Cantàbria, l'hètica.
Un grup que va començar l'any 1986, sota la bandera del celtisme, per acabar reivindicant la cultura peculiar cántabra, fins i tot utilitzant el cántabru com a llengua en els temes cantats. Avui us escoltem aquest Lolina.
L'hòtica Lolina. I de Terres de Cantàbria ens en anem ara a França amb un dels últims poetes de la nova chanson, Màxim Le Forestier. Si bé la Douche France ha mantingut vives les músiques de la França rural a Bretanya, Occitània, el Languedoc, Alsàcia, el País Basc... Les grans ciutats i per damunt de tot París van crear un tipus de música popular urbana
que amb el temps marcaria amb força la senyal d'identitat francesa, la chanxon. Fidel seguidor dels patriarques de la chanxon, com ara Jos Moustaqui, Jos Brassens o Serres i Ani, Màxim de Forestier va continuar la tradició afegint les inclusions de sonoritats del món francòfons, com el SEGA, ritmes nord-africans, i sempre uns textos molt cuidats, com, per exemple, aquesta xicoteta història de la mestra d'escola, la maîtresse de Colo.
A l'école nous avons appris l'ADC, la maîtresse avait les méthodes avancées. Comme il fut tout le temps bien éphémère, hélas, où cette bonne fée règna sur notre classe, règna sur notre classe.
Avant elles, nous étions tous des paresseux Des lèvres nés, des cancres, des crétins crasseux En travaillant exclusivement que pour nous Les marchands de bonnet d'âme étaient sur les genoux, étaient sur les genoux La maîtresse avait des méthodes avancées Au premier de la classe, elle promit un baiser
Un baiser pour de bon, un baiser libertin. Un baiser sur la bouche, enfin bref, un patin, enfin bref, un patin. Au pupitre d'alors, quelque chose change.
L'école buissonnière eut plus jamais un chat. Et les pauvres marchands de bonnet d'un le craque. Connurent tout à coup la faillite, le craque, la faillite, le craque. Lorsque le proviseur a la fin de l'année,
A la récréation, la bonne fée se mit En devoir de tenir ce qu'elle avait promis
Fins demà!
Ce système, bien sûr, ne fut jamais admis Par l'imbécile alors recteur d'académie De l'école en dépit de son beau palmarès On chassa pour toujours notre chère maîtresse Notre chère maîtresse
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
A l'école où nous avons appris la BC, la maîtresse avait des méthodes avancées. Comme il fut doux le temps, bien l'éphémère hélas, où cette bonne fée régna sur notre classe, régna sur notre classe.
Música urbana, poesia urbana també, la que ens porta el cantautor català Seldoni Funoll. Nascut a Calaf, Seldoni és un autèntic poeta que reivindica el poder de les paraules, tant segues com de tots els poetes en llengua catalana, des de Salvador Espriu a Vicent Andrés Estelles. Amb una dicció perfecta, va començar amb el disc Heretat l'esperança, recitant poemes acompanyant-se el mateix musicalment.
I a poc a poc la cançó va guanyar espai en la seva obra. Avui el tenim al Baixell amb aquesta petita joia que es diu Cançó de l'amor inexistent. Noia cautelosa, no tanquis la porta, antics mots d'amor.
que l'amor va escàs i molt mai no és massa, i molt mai no és massa. Veta, Quica, hi torno, hi torno, ja ho veus, les mans em tremolen i el cor i la veu. Noieta impossible, no giris l'esquena raquesta d'amor,
que l'amor va escàs i fa goig quan passa, i fa goig quan passa. Pet aquí que hi torno, hi torno, ja ho veus, les mans em tremolen i el gori la veu, d'unzellet esquiva, no et facis la sort dels reclams de l'amor.
L'amor va escàs i és plaent l'accés, i és plaent l'accés. Berta, Quica, i torno, i torno, ja ho veus, les mans em tremolen, ja el cor i la veu.
Veixem Sheldon i Funoy a Catalunya i veixem ara territori africà, concretament a Guinea, amb la música de Ba Sissoko i la seva formació, en la qual trobem a Sekuku Yaté, que l'acompanya amb la Cora, i Ibrahima Bajaljembe i les congues. La música de Ba Sissoko ha estat comparada amb la Belzaparegut de Yibi Hendris.
Avui, amb la col·laboració del cantant de Rigi de Costa d'Ivori, Tiquenya Facoli, conegut per la seva implicació en la lluita pels drets socials de tots els pobles del continent. On ve se marier és el tema que ens interpreten a continuació.
No, no, no, no.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
No, no, no.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon rollito entre Bass, Isoco i Tiquinja, Facolí. Però ens deixem i anem a Senegal amb la veu del més popular dels intèrprets de música en bàlacs, Yusuf Nudur. La seua popularitat i el fort compromís social el van fer ser elegit ministre de Cultura i Turisme del seu país. Feia temps que no teníem Yusuf Nudur al baixell, per això estem contents de poder escoltar la seua veu i la seua música. Jan és el tema que ens regala en aquesta ocasió l'estrela de Dakar.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Banyan, banyan, wayu tarangala, kui banyan, dubanyan. Banyan, banyan, sunggui sangan. Banyan, banyan, sunggui sangan. Banyan, banyan, sunggui sangan. Banyan, banyan, sunggui sangan. Banyan, banyan, sunggui sangan. Banyan, banyan, sunggui sangan. Banyan, banyan, sunggui sangan.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Uuuh, encara meneixant el cos amb el ritme de jussum dur, continuem per terres africanes. Àfrica sempre ens regala multitud d'oportunitats d'escoltar bona música, una música que no és gens fàcil de trobar en ràdios comercials i menys encara en les cadenes de televisió.
Per això el Baixell colza sense descans els mars musicals d'aquest planeta per tal de no oblidar que són molts i plurals i rics en colors sonors. I un color bònic té en la seva veu la cantant Rasha de Sudán. Sempre recordem la seva vinculació amb Espanya i els seus tevals de sí. De nou ens seduïs amb la seva tonalitat vocal. Rasha amb aquesta cançó. Aquí és Mahamik Biman.
M'a xof'na fi t'ol z'man, s'u'ar bedri wudach el c'man, w'allà nure a l'ainu nure a l'z'man, l'anwari ya t'azà haman.
وفي خدودك أخذوا العمن ومن فاهك يتغى الزمن بروق في بروق يتغى الزمن والله نور عاني ونور الزمن اسمح اسمك بمن يدر المعلك تمن والله نور عاني ونور الزمن
Música Música Música Música Música
Música Música
Música Música Música Música
El llibre al llibre, el llibre al llibre, el llibre al llibre, el llibre al llibre.
Fins demà!
Deixem Àfrica i seguint l'estela dels vaixells d'esclaus que arribarem a terres americanes i el fet que els nords americans recolzen la seva música popular i, és clar, el poder de la seva indústria discogràfica, fa que el country siga conegut a nivell mundial. Així, els nous intèrprets de la música de l'Amèrica profunda comparteixen la popularitat dels artistes de música pop o del rock. Això és el cas de Teddy Thompson, encara que, curiosament, Teddy Thompson no és nord-americà.
Fils dels cantants de folk britànic Richard i Linda Thompson es va traslladar a Nord-Amèrica per tal de rellençar la seva carrera musical. I és clar que ho va aconseguir. Escoltem en aquest tema que es diu Touching. Today pain became
I know just what it means To lose a lifetime dream Cause today I can feel the touching home
Fins demà!
No longer do I wonder why men have lost their minds.
Flashing neon signs Now I know Just how long A man can last When love is gone Cause today I can feel Touching home Yes, today I can feel
Fins demà!
El problema de la música nord-americana és que ve tant mirar-se el melí que és incapaç de reconèixer altres realitats musicals, alienes, a les seues àrees d'influència. És per això que és difícil que es plantegen col·laboracions amb intèrprets de la música populars d'Europa, per exemple, com cantants o grups italians, posem per cas.
I ho fem perquè en visiten el grup itàlià Calicanto, una de les formacions supervivents de la reproposta italiana i grans investigadors del folclore del nord del país, sobretot del Veneto. La formació fundada per Roberto Tombessi l'any 1983 continua la seva lluita per la dignificació i distribució del seu folclore. Avui ens porten aquesta peça de la zona d'Ístria que porta per títol Ària e altri istriani.
Nessuna roba al mondo s'è più bella, debatte, ogni fa tutto, e santo dì. Ve compagnà con occio, garghe e vela, finchè te ve la voglia.
E colegai lassú sabion ardente, scaldasse gli ossi sotto il sol di stai. E sta a sentir che il mar continuamente è pianzata così da papietà a ei.
E cosa el sangue esava en brustolao, sognade basi e d'ombra, fresculina. E dorme in sassa dopo un buon sussia, o lasso col sol imeso.
Calicanto, música dels nostres cosins germans, els italians, amb els que compartim tantes coses. Però tornem a la península ibérica, com tornen les flors dels almelers a alegrar els nostres camps. Així que ens alegra tornar a escoltar Manuel Luna i la quadrilla maquilera.
L'antrepòleg, musicòleg i tan sòlegs més, va deixar un dia les seues estúries i va fer el seu personal descobriment del Mediterrani, afincant-se en Múrcia. Allí va formar la quadrilla maquilera, que són Eduardo Meco a les percussions, Enrique Balinho al violí i el rebel, Juan José Robles al buzuki i la bandúrria, Juan Romero a la guitarra i, com no, Manuel Luna a la veu, el rebel i la panderola. I com les flors de l'atbeler es canten esta cançó, flors di al ment.
Con su vuelo formidable va llegando el nuevo día repartiendo su energía en reflejos minerales como la flor del almendro que los fríos desvanece para luego me traerás aromas de aire de oriente.
Fins demà!
Vuela sin entristecer cuando la luz se proclama Reina del amanecer y dueña de la mañana Como la flor del almendro que los fríos desvanece Para luego me traerás aromas y aires de oriente
Espíritu de la paz que alumbras la madrugada, sal a la puerta y tendrás la despierta bien ganada, como la flor del almendro que en los fríos desvanece, para luego me traerás aromas de aire de oriente.
Gràcies.
I ja acabant el nostre viatge, ens quedem contemplant eixos en Mellerts de la serra de la tramontana mallorquina. La música popular de les Illes sempre ha tingut bons defensors, encara que la resta de la península no s'entere o no vulgui enterar-se de la seva riquea musical. Mariabel Marbonet, Uc, Tomeu Penya i aquest filòleg i polític fundador del Partit Socialista de Mallorca i que més tard militaria en Esquerra Republicana.
Parlem de Biel Mayoral, un enamorat de la cultura catalana que també va participar en la gravació del disc Cançons de festa de Maria Belmar Bonet. Amb ell i aquesta Jota Besson Arboc finalitzarem el programa d'avui. Mada Joana Maria i Mada Joana Maria
Si d'aquí un any o dos Si d'aquí un any o dos Andàveu per companyia
I l'andàvem per companyia. A da Joana, ai Maria.
Si voleu tenir alegria. Si voleu tenir alegria. Venim tots a sonar vós. I trepareu sonadors. Tàncies de nit com de dies.
Tant xert de nit, com de dia. I veniu tots a sonar bo. I som allò, i elles en la missa, i a mi som allò. I n'he mirat d'amor que a l'altre major.
I a missa a l'ardeu I ella se'n va a missa I a missa a l'ardeu Primer mira els homers callaven sa seu Ai que sí, ai que no Que si no t'atura m'aturaré jo Ai sí, ai no Que si no t'atura m'aturaré jo Ai sí, ai no Que si no t'atura m'aturaré jo Ai sí, ai no
Bé, amb Saboresso abraçada i ensaïmada hem acabat aquest viatge que ens ha portat al llarg de tot el planeta. Si voleu escoltar aquestes músiques que en altres llocs no és fàcil d'escoltar, ja sabeu que teniu un passatge reservat en el proper viatge. Jordi Coll, al control tècnic, i Josep Vicent Domingues al micrófon, vos estarem esperant la pròxima setmana, sí, al Baixell.
Escoltada aquesta reproducció del Baixell que ens ha remès, Radio Godella.
i ens ho ha arremès d'entre els seus arxius sonors. Nosaltres anirem posant-li la funda a aquest taxi virtual que fem circular cada setmana i ens acomiadarem fins la setmana vinent, no sense escoltar un darrer tema de la Mireia i el Borja Penalba que han estat acompanyant-nos en aquesta ocasió.
Del mateix disc compacte, Cançons de fer camí, escoltarem València Negra i donarem per tancada aquesta edició. Gràcies per la seua amabilitat i fins aviat. Torna els teus braços ingrats
i a la teua es precarícia et mira els ulls gris d'asfalt i em fa mal tanta injustícia.
En els carrers del teu cor he vomitat matinades, m'he begut la nit a clops i he besat dolces serrades. Sóc bastard del teu amor, tu madrastra dels teus fills,
Morts malalta de supèrbia, vius per a fer-nos patir. Bruixola dels dies grisos, bruixa de contradiccions, paga de desits i encisos, d'anys perduts pels teus racons.
El Miquelet en la seu s'ha obert com una magrana, que s'han endut els diners i ara l'obrer passa gana, on els dolents van a missa, on hi ha vagons sense freds.
amb la memòria insumissa, record dels quaranta-tres. València desperta encessa, que tu reclama el meu cant, lliure d'aquesta pereça, que s'haurà de fer-nos gran.
La de quempes y carretes, la de sempera y mendieta, la de penes y el piojo, la de saura y españeta, València la que
La delbis hipermoral, del tos a la radio.
La dels noix indultats, la dels qui prenem la meta, la dels que amaguem la mà, la dels qui ja ens fem la pedra, de València, Colligora, sinagoga i minarete, sindical.
Hortífus i Samlovidi en una foto del flaco, la Poliakov que sumirà, diu al moleon, ¿Nos vamos?
València la d'Amparito, la filla del mestre. Buen que festeja en un concechal. La del titi Chimo Bayo, un flasqueri malgranei, nino brago, lloripàs, inhumanos i estrellers. La de Plaquita i Paquito, Paquito el chocolatero. No debia de quererte. No debia de quererte.
I sin embargo. T'estime, t'estimo, t'estime. Ja tu sabe. I love you, di amogitem. Ja jo sé. Visc a una ciutat al voltant d'un riu sec. València del Caloret, València del Camifondo, hi ha una cançó a Nazaret, que fusteu ballar amb l'Issondo.
No estaban muertos, estaban de parranda No estaban muertos, estaban de parranda
València negra. València negra. València negra. València negra, siéntelo. Siéntelo.