Bons continguts. Informació més pròxima. Nous horizons musicals. Xarxa d'emissores municipals valencianes. La ràdio de proximitat. La ràdio de casa.
Escolte, quantes persones poden puxar al taxi? Home, com diu el codi, quatre en un taxi. Ei, que poden puxar totes les persones. Au! Quatre en un taxi, el programa d'Aldaia Ràdio per a les nits de Caza d'Ixous.
Fins demà!
Es troba escoltant el programa que fa 144 de la segona etapa d'emissió d'aquesta proposta semanal que procura situar-se a l'altre costat de la finessa per tal de donar una visió diferent sobre el que s'és de bé al llarg de la nostra geografia vital.
De fet, durant tot el cap de setmana s'ha deslligat el món de la política i dilluns a primera hora coneixíem la dimissió en diferit del parroquia del Ventorro durant la gota freda d'ara fa un any. Una dimissió que tenia lloc minuts abans de la declaració en seu judicial de la periodista Villa Plana com a conseqüència del seu dinar amb el socarrat president.
Així les coses. Nosaltres arrenquem amb el programa d'avui comptant les seues seccions habituals i és per això que la nostra primera cita musical la proposa el grup Altaï, tot i que no és la primera vegada que arriba a 4 en un taxi. Efectivament, arrenquem avui amb una de les seues darreres cançons, composta en temps en què la Rita, Paco i Eduardo no paraven de fer de les seues i procuraven més quinceig que menys per a la seva butxaca.
Aquest primer tema narra les peripècies viscudes pel poble valencià sota el govern de la dretona valenciana, aquella que no va parar de fer magarrufes econòmiques i que concorria a les eleccions autonòmiques i locals, dopada amb bona cosa de cèntims blanquetxats.
Biurem, biurem, per la munt de tot, biurem, biurem, biurem, per la munt de tot, biurem, biurem, biurem.
Per damunt de tot viurem. Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer. Per damunt de tot viurem. Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer. Armarem la muixeranca i entre tots la muntarem. Passarem a l'altra banda, per damunt de tot viurem. Viurem, viurem, per damunt de tot viurem. Viurem, viurem, per damunt de tot viurem.
Ni amb la guerra de València pararan els dolceiners, per damunt de tot viurem. No els podran parar ni amb la guerra de València els dolceiners, tocaran la muixeranga i entre tots la muntarem. Passarem a l'altra banda, per damunt de tot viurem. Viurem, viurem, per damunt de tot viurem.
Per damunt de tot viurem, per damunt de tot viurem.
Si la llengua que parles diuen que és llarga, no deixes que la tallen per acortar-la. No deixes que la tallen, diuen que és massa llarga per no escoltar-la, i amb la llengua tallada perds la paraula.
No deixes que la cuide qui vol tallar-la, l'únic que se proposa és amagar-la. No deixes que la cuide, tota la maniobra és una trampa, i amb la llengua tallada no tindràs part-la. Per damunt de vorts i lladres, per damunt de tots els pactes, per damunt de botiflers, per damunt de tot viurem, per damunt de botiflers.
Per damunt de tot viurem, per damunt de botiflers, per damunt de tot viurem. I és que esteu a política en clau possible, mireu com no és possible i torneu a casa. Mireu com no és possible, feu política nostra, feu per la casa, no te diu els de fora que el temps se'n passa.
Agarreu la senyera que està dins l'arca i deixeu l'Espanyola que torna a Espanya. Agarreu la senyera, recobreu la memòria i feu per la casa, treballeu per la terra que el temps en passa. Per damunt de bords i lladres, per damunt de tots els pactes, per damunt de botiflers, per damunt de tot viurem. Per damunt de botiflers, per damunt de tot.
Per damunt de botiflers, per damunt de tot viurem.
Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer, per damunt de tot viurem. Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer, armarem la Muixeranca i entre tots la muntarem. Passarem a l'altra banda, per damunt de tot viurem. Viurem, viurem, per damunt de tot viurem. Viurem, viurem, per damunt de tot viurem.
Hi ha un altre tema que ens ve com anella el dit després de fer aquest inici i que, interpretat pel mateix Mític Grup Valencià, ens fa un retrat de com Espanya ens enganya des de fa anys i panys. Si la nòvia no et vol, fes-li un amago.
si la nòvia no et vol fer-li un amago, si la nòvia no et vol fer-li un amago. I si et diu moltes voltes que no t'aguanta, i si et diu moltes voltes que no t'aguanta, t'ho torna encara.
Ja saps com són les coses, ja saps com són les coses, l'amor s'ha trencat. Ja saps com són les coses, l'amor s'ha trencat. Ja has de deixar-te perdre per conquistar-la.
Però si els anys s'allarguen i no li passen, però si els anys s'allarguen i no li passen, tingués prou dignitat que estem a casa, estem a casa. I això és Espanya.
I això és Espanya, que quan més te'n els pols és més et arrata, més et arrata. Música
L'endacari barretxe, que mala letxe. L'endacari barretxe, que mala letxe. Que mala letxe tenen alguns d'Espanya. Que mala letxe tenen alguns d'Espanya. Que només de sentir-te ja estan del fetge.
que només de sentir-te com dones canya, que només de sentir-te com dones canya, que en la cara i barreja ja estan del fetge, que només de sentir-te ja estan del fetge, alguns d'Espanya, alguns d'Espanya, i això és Espanya.
I això és Espanya, que quan més de les poses més se t'arrapa, més se t'arrapa.
Fins ara!
I ara només faltava, i ara només faltava Carot Rovira, i ara només faltava Carot Rovira, i ha fet espavilar-se el socialista.
i ha fet espavilar-los a Catalunya, i ha fet espavilar-los a Catalunya, que està ben adormint-se mirant la lluna, mirant la lluna. I això és Espanya, i això és Espanya, que quan més te les poses més se t'arrapa, més se t'arrapa.
Fet aquest inici, el que ara ens toca relatar no és una altra cosa que les dates i fets més significatives viscudes durant aquesta setmana que ve enmarcada entre el 6 i el 12 de novembre, període que abraça temporalment aquest programa. Ens encaminem ara mateix a les dates i fets.
Comencem el recorregut pel 6 de novembre, data que ve subratllada al calendari cívic com el Dia Internacional de Prevenció i Explotació del Medi Ambient en Guerres i Conflictes. Doncs bé, en aquesta data, però de l'any 2012, el pilot alicantí Nico Terol es proclama campió del món en la categoria de motos de 125 centímetres cúbics al circuit Ricardo Tormó.
Corria el 7 de novembre de l'any 2017, quan el Congrés de Diputats reprovava el ministre d'Exterior espanyol Alfonso Dastis per mentir públicament i deliberadament sobre el tipus d'ensenyament que es practicava a l'Escola Pública Catalana.
El 8 de novembre de l'any 2017, els comitès de defensa de la República i diversos sindicats convocaren una vaga general com a protesta contra els empresonaments dels líders d'Òmnium i Assemblea Nacional Catalana i pels consellers electes catalans. A les guerres valencianes no va tenir cap repercussió aquesta convocatòria, però hi havia preocupació en els cercles polítics per aquestes decisions.
8? No, 8 no. 9 de novembre. 9 de novembre. Doncs mira, dia 9 de novembre és el dia internacional contra el racisme, el feixisme i l'antisemitisme. Però també el dia internacional dels inventors i de les inventores. Dit això, el 2012 els farmacèutics valencians...
anunciarem vaga indefinida a partir del dia 5 de desembre del 2012 en cas de no percebre allò que els devia la Generalitat Valenciana des de feia mesos.
El 10 de novembre és el dia de la ciència per la pau i el desenvolupament i ens hem de traslladar pel llibre de la història més nostredà fins l'any 1991 per donar compte del traspàs de l'escriptora de novel·les, contes i articles periodístics Montserrat Roig-Francis-Torra que tanta influència va tenir sobre les lletres, escriptores, coetànies i posteriors valencianes.
El dia 11 de novembre és el Dia Mundial de la Qualitat de Vida. L'any 2013 moria a Vic el poeta i escriptor Miquel Martí i Pol, de formació autodidacta, que ha servit d'inspiració de cançons de diversos cantautors, entre ells el Lluís Llach, Paco Muñoz, Ovidi Munyork i d'altres.
Aquesta remor que se sent no és de pluja ja fa molt de temps que no plou. S'han eixugat les fosses
i la pols s'acumula. Els carrers i les casen aquesta remor que se sent no és de fer. Han prohibit el vent perquè no s'alce la pols que ja ha perdut.
y el aire no es de vinga, y buen, irrespirable, y tan mateis la remor persiste.
y tan mateix la remor persiste. Aquesta remor que ese seno es deparable,
han prohibit les paraules per te, no posen en perill la fràgil immobilitat.
Aquesta remor que se sé no és de pensament han estat prohibits perquè no encendre la necessitat de parlar i sobrevingar. Inevitablement la catastrofe
I tan mateix la remor persiste. I tan mateix la remor persiste.
I tan mateix la remor persiste. I tan mateix la remor persiste.
Fins demà!
Clourem la secció fent referència al 12 de novembre de l'any 1989, moment en què va fer el seu traspàs a Madrid la dirigent obrera Dolores Ibarruri Gómez, més coneguda pel seu nom popular, la Pasionària. Des nostres arxius sonors hem recuperat un abranda discurs proclama que va fer la Pasionària durant la tardor de l'any 1936, mesos després del cop d'estat propinat pel general Franco.
en un infierno de terror fascista ahoguen en sangre las libertades populares. Dispuestos a luchar hasta agotar el último cartucho, dispuestos a defender las libertades populares, marchamos decididos a no terminar la lucha hasta abatir el enemigo.
Pueblo de España en pie, mujeres, defended la vida de vuestros hijos, defended la libertad de vuestros hombres. Todos los sacrificios imaginables antes que consentir que triunfen las fuerzas que representan un pasado de opresión, un pasado de tiranía. Todos contra la reacción.
Todos contra el fascismo, un solo frente, una sola unión, hombro con hombro unidos todos hasta acabar con el enemigo. Abajo los generales faciosos, abajo los elementos contrarrevolucionarios, vivan las bravas milicias populares.
Jo avui he tornat a la serra de pàndols i a la cova em quedan les sabates de xous, un forat a les soles i una pinta de bales dins d'un platre enfangat. Tres cascois de metralla
des de l'any 38. Jo no havia tornat a la Serra de Pàndols des de l'any 38.
Jo avui he tornat a la serra de pàndols i a la cova em quedan les sabates de xauri, un forat a les soles i una pinta de bales dins d'un platent fangat. Tres cascois de metrall
Tercera persona és un programa que fa un recorregut pel conjunt de la nostra geografia per tal de recollir les opinions de persones, grups o entitats de reconegut prestigi i subratllar la seva importància. Tercera persona és un programa viatger de la xarxa d'emissores municipals valencianes. Tercera persona en la teua ràdio de capçalera.
El programa d'avui acompanya la llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València Estudi General en Biblioteconomia i Documentació. Una persona que actualment dirigeix la Biblioteca i Arxiu Municipal de la ciutat d'Aldaia, una localitat que sustenta històricament la seva lluita contra les barrancades
que es produeixen amb massa freqüència, diria jo. Pilar Sánchez Julià és membre del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes Valencianes i ha realitzat publicacions sobre inundacions històriques en aquesta localitat de la comarca de Horta, però també la trobem catalogada com a autora d'altres publicacions històriques relacionades amb diversos pobles d'aquest mateix territori.
Pilar, consideres que són necessaris els arxius municipals? Jo considero que són fonamentals. En una primera fase són documents que serveixen a la població per a gestionar algunes de les seues coses. Ara, per exemple, ho hem vist molt
després de l'Adana, perquè ens han demanat documentació d'edificis per a refer alguns anys de l'Adana, i amb el pas del temps fonamentals per a conèixer la nostra història. Escolta, trobes que estan ben aprofitjats pels investigadors, per les investigadores, els arxius?
Jo penso que fa uns anys hi havia com més interès quasi que ara. No sé, m'imagine que ara la forma d'investigar també ha canviat, les noves tecnologies també han influït i tal vegada això ha fet que estiguin un poc més junts del que és l'espai de l'arxiu. Hi ha molts tresors amagats als nostres arxius?
A l'Ajuntament d'Aldaia tenim un dels problemes que ha sigut que l'arxiu ha patit diferents inundacions, però també crema d'arxius en diferents períodes de la història. Qualsevol conflicte bèl·lic anava acompanyat sempre de la crema de documentació, en concret en octubre de 1936,
vingueren uns homes armats ací a l'Ajuntament, que estava en la plaça, l'antic Ajuntament, i demanaran al secretari que tirarà la documentació a la plaça i li pegaran foc. Amb la qual cosa, la documentació que tenim ací a l'Arxiu Municipal comença en octubre de l'any 36. S'han conservat alguns documents del segle XVII, però no formen sèries continuades, són documents sols.
en relació a les biblioteques trobes que les biblioteques són un lloc dinàmic
Sí, jo penso que avui en dia les biblioteques són llocs molt dinàmics, programen moltíssimes activitats per a tots els públics, diferents interessos i trobo que tant perquè els fons s'han ampliat molt, estan molt més actualitzats, com per a tota la dinàmica que es genera de programació d'activitats són molt dinàmiques.
Som els valencians un poble que s'estima les biblioteques?
Jo crec que sí. Bé, hi ha de tot. Hi haurà gent que utilitzarà més sovint les biblioteques i altres que no, però crec que tenim un índex important d'ús de les biblioteques. Sobretot jo crec que n'hi ha molts pobles que tenen biblioteques molt dinàmiques i jo crec que sí. A més, jo trobo que des que vaig començar, que ja fa anys,
Treballant en la biblioteca hi ha una evolució. En un primer moment majoritàriament venien els xiquets a fer deures i una cosa així. La població adulta no venia molt, també perquè el nivell d'analfabetisme era major que ara actualment.
I ara, per exemple, tenim molta població adulta, gent que està jubilant-se, que són persones amb bona formació, amb molts interessos culturals, i la lectura entra dins dels seus interessos, i participem molt en les nostres activitats, i tenim gent que sovint ve a la biblioteca a endur-se llibres perquè llegit molt. Fins quin punt una biblioteca ha de ser com el far de la cultura d'un poble?
Jo crec que les biblioteques tenen l'avantatge que obrin tots els dies, de dilluns a divendres com a mínim, algunes també els dissabtes i, clar, això fa que sigui un servei d'ús diari i que està molt bé, és el servei, diguem, cultural que té més hores d'atenció al públic i que en qualsevol moment pràcticament pots visitar-la. Jo pense que això sí que les convertís en un...
en una institució, en un servei fonamental per a la cultura d'un poble. En relació a la teva persona, quan va començar la teva experiència agradable respecte dels llibres? Jo vaig començar, a mi m'agradava llegir, jo recordo sempre, des de joveneta, de xicoteta, que m'agradava molt llegir, així que la meua relació amb els llibres està sempre meravellosa des de sempre.
Fa una nit clara i tranquil·la i a la lluna que fa llum els convidats van arribant i van omplir.
De colors i de perfums. Veus aquí la Blancaneus, en pulgarcito els tres porquets. El gos és Nupi i el seu secretari Emili i en Simba. L'aldivabal i en Gullider.
Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum, a casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.
I doña Urraca, en carpanta i barba sur, Frankenstein i l'home llop, el conte Drácula i Tarçal.
i Peter Pan, la senyoreta Marieta, de l'ull viu i amb un soldat, els reis d'Orient, Papa Noel, el petó Dona i Pasqual, la Pepa Maca i Superman,
Onenit, senyor Quincó, senyor Asterix i en Taxi Key, Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac i en Patu Fe.
Senyor Xarlot, senyor Belix. En Pinocho i amb la Muñoz agafada del bracet i a la dona que ve en globus la família Ulisses. I al cap i d'en trueno en patinet
A les dotze han arribat la Fada Bona i la Ventafocs, el Tom i Jerry, la Bruixa Calixta, Bambi,
i l'ampera Grio Sissi, i Mortadelo, i Filemon, i Guillem Brown, i Guillem Tell, la capucheta vermelleta, i el caganer, coco liso i popeyer,
Oh, benvinguts, passeu, passeu, ara ja no hi falta ningú. O potser sí, ja m'adono, que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots. El temps no compta ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.
Ens trobem amb Pilar Sánchez Julià. Ella és responsable de la Biblioteca Pública i de l'Arxiu Municipal del Dalla, que m'alda per dinamitzar tots dos serveis públics, en una localitat on la darrera barrancada d'ara fa un any va rebassar massa patrimoni.
Amb ella volem abordar el que suposa tota aquesta pèrdua pel conjunt de la ciutadania i és per això que la primera qüestió és quant de mal va fer la barrancada d'ara fa un any.
ens va fer molt de mal, tant per a l'arxiu com per a la biblioteca. La biblioteca actualment està al costat del Barranc, per ixe motiu entra moltíssima aigua i fang, pergerem més de cinquanta mil exemplars amb els llibres, sol se servaven els llibres que estaven en el prestatge més damunt de tot, la sala infantil com les prestatgeries són més baixetes, pràcticament ho varen perdre tot,
I bé, també vam perdre ordinadors, mobiliari, molt, també, més desemprestatgeries, per exemple, totes les cadires de les sales. Vàrem tindre, tant a nivell de fons com de les instal·lacions, molt desperfectes, diguem-ne.
I respecte a l'arxiu també va ser un greu problema. Teníem la documentació en dos locals que estaven a nivell del carrer, en planta baixa, per la qual cosa entrava molta aigua,
Es va banyar pràcticament el 40% de la documentació que conservàvem. Per dir la documentació s'ha traslladat a València i els restauradors estan intentant estabilitzar-la
tractar-la perquè els fongos no proliferen, diguem-ne, i la resta de la documentació, la que es pogués salvar, la tinguérem que traslladar a un altre local perquè la humitat va fer que hi haguem molts fongos en tot el que eren les parelles i el sostre.
Fins i tot en alguns documents. En pocs dies ja va eixit. Ara hem de fer el trasllat per intentar estabilitzar també tot el procés este i ara en aquests moments hi ha un poc de dispersió de la documentació. Hi ha molta feina a fer per tornar a poder controlar-ho perfectament. És possible restaurar el que s'ha perdut?
A veure, una gran part jo penso que sí, traslladarem prou fons a València que jo crec que això, segons sé, està anant bé. Després també es van banyar uns llibres d'actes que teníem, que va tombar la prestatgeria on estaven, eren els més antics que conservàvem, i això sí que es duguem ràpidament a l'Arxiu del Regne, i allà en el seu taller de restauració es tractaren en seguida,
I és curiós perquè hi ha pàgines que estan perfectes, sols un poc tacades de fang, però la lletra es pot llegir perfectament perquè la tinta no s'ha corregut. Després hi ha altres pàgines que sí que no es poden llegir perquè la tinta era diferent i s'ha esborrat. Però la major part dels llibres es poden llegir bé.
Escolta, però jo he entrat ara a la biblioteca, tot i que digueres per telèfon que ja s'hi havia entrat un metre setanta d'aigua i fang, i l'he trobada magnífica. En un any com és possible això?
hem intentat obrir el més prompte possible perquè sabíem que la gent necessitava també lectures i realitzar activitats, però encara així tardarem vuit mesos. S'ha hagut de fer una reforma de tot l'espai de la biblioteca, fins i tot canviar alguns trossos de terra i tot això, les portes també, s'han rascat totes les parelles, s'han tornat a tractar perquè no els queden els fongos,
I després en el mobiliari, com estem fent una biblioteca nova i anem a invertir les diners en la nova, el que hem fet és aconseguir donacions d'altres institucions. Per exemple, la Universitat de València ens va donar unes prestatgeries, el mobiliari de treball...
de la Complutència de Madrid mos enviaren uns carros amb els que treballem habitualment a les biblioteques. També de Barcelona ens donaren coses, de les biblioteques de Barcelona s'han arribat també donacions de mobiliari. Amb tot això hem intentat refer-lo abans possible el que eren les instal·lacions.
i durant el temps que estiguem tancada de la biblioteca reverem també moltes donacions de llibres. Per una part la gent ens enviava llibres que tenien a casa, però també molta gent i altres institucions i empreses recaptaren diners i ens han comprat llibres nous, amb la qual cosa també tenim molt de llibre nou, no sols de segona mà.
i més o menys hem pogut refer, actualment tenim 22.000 exemplars, en els 8 mesos hem pogut recuperar més de 15.000, encara ens queden moltes cases per introduir, que no ens adonem a temps, i anem a comprar un fons important en una subvenció del Ministeri, amb la qual cosa de si no res tindrem una col·lecció magnífica.
Ja la tenim, però encara millor. No sé si influeix el color dels governs municipals amb la sensibilitat per la cultura.
Home, m'imagine que podria influir, però també de vegades va més en les persones que ocupen els càrrecs. Jo duc molts anys i això ho veus, no sols així en aquest ajuntament sinó en altres ajuntaments, que independentment del Partit Polític de vegades era més la persona que ocupava la regidoria que tenia més sensibilitat, utilitzàvem més les biblioteques i també les recolzen més.
Són institucions que aparentment no eixen molt en les fotos perquè no n'hi ha massa fotos a fer, com altres que a lo millor és més fàcil que les activitats que es facen tinguen com més ressò perquè els que venen són més coneguts, els actors per exemple, o els que sigan.
al capdavant de la regidoria i de l'alcaldia hi ha gent que està amb sensibilitat, sempre aporten uns millors pressupostos i tenen més interès. Com de difícil resulta, jo és que mai he vist aquest món, i tu que eres llicenciada en això, com de difícil resulta mantenir documents tan valuosos i alhora tan fràgils en els nostres arxius?
Bé, el que és més important és poder tindre unes bones instal·lacions que habitualment, bé, això falla un poc en el territori valencià. Cada vegada s'està intentant mantindre millores instal·lacions, però no sempre estan. Els documents són fràgils perquè el paper i les tintes sí que són molt sensibles als canvis de temperatura, a la humitat i a una sèrie, bé, si se manipulen mal també.
o si a lo millor n'hi ha insectes o roedors o coses d'estes, tamé deterioren molt, amb la qual cosa més important és que els mateixos títols dels arxius, que solen ser les administracions, tinguin sensibilitat per ubicar-los en un espai que estigui
que tinga tant control de temperatura com d'humitat i de plagues. Ajuda la digitalització al manteniment dels arxius?
En la mesura que si s'han d'utilitzar els documents, utilitzes el document digital i no l'original, sempre permetrà que es conserven millor. També facilita, si es pot penjar en la xarxa, també facilita la consulta. És important segurament per a molts investigadors que no s'hagin de desplaçar i això també ajudaria molt.
Després, per a la gestió diària en les administracions, moltes vegades necessiten el document original, segons per a quines coses, i s'han de conservar. Tu que portes tants anys amb temes d'arxius, són els arxius municipals una bona font per a consultar costums i cultura oblidada?
Un arxiu municipal conserva la documentació que es tramita en l'Ajuntament. Alguns arxius, a més, incorporen documentació d'entitats o associacions de ese poble.
en esa mesura encara tenen molt més a aportar, perquè si les institucions que a lo millor al llarg d'uns anys han realitzat moltes activitats i es conservaren, pues tenim un valor afegit dels arxius. Jo crec que caldria sensibilitzar a les associacions i a les entitats socials, diguem-ne, perquè en un moment donat, si ja no van a continuar o si no tenen un bon espai on deixar la segua documentació,
es posen en contacte en els arxius municipals i traslladen allí la documentació amb la qual cosa tindríem una riquesa que moltes vegades es perd Perdre un arxiu no sé si es perde també un poc de memòria i en aquest sentit també el títol del Raimon qui perd els orígens perd identitat Jo crec que sí jo crec que és important conèixer la història és important i la gent
Tal vegada no sap la història del seu poble, però si té un sentiment que el seu poble té història, jo crec que s'estima més el seu poble que si penses que no el té. Aleshores jo penso que sí, que cal mantindre els orígens, que cal conèixer-los, protegir tot allò que és tradició i cultura de cada poble, que li dona la seua singularitat.
Fins i tot respecte al poble del costat, nosaltres mateixos, ja que estem a Malaguassa, estem units, són dos pobles en característiques molt diferents, en unes tradicions diferents, unes festes diferents, i està bé mantindre això.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent que va al Sanse des del fons dels segles, de gent que anomenen classes subalternes. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg,
Jo vinc de les places i dels carrers plens, de xiquets que juguen i de vells que esperen. Mentre homes i dones estan treballant als petits tallers a casa o al camp,
Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acaba el secà, d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal, qui perd els orígens perd identitat. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg,
de gent sense místics ni grans capitans, que viuen i moren en l'anonimat, que en frases solemnes no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant. Jo vinc d'un silenci que romperà la gent, que ara vol ser lliure i estima la vida, que exigeix les coses que li han negat. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg. Jo vinc d'un silenci que no és resignat. Jo vinc d'un silenci que la gent romperà. Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant.
Pilar Sánchez i Julià ens explica les seues principals preocupacions com a responsable de la Biblioteca Pública i de l'Arxiu Municipal de la Laia, però s'ha de dir que ho fa amb perspectiva de país allunyada de localismes i és per això que ens interessaria aprofundir una miqueta amb la concepció que ella té sobre aquests serveis públics. Convé acostar-nos als arxius municipals amb mirada oberta?
Sí, en principi els arxius són bones institucions per a totes les persones que vulguin fer investigació. És difícil, o sigui, no per a tota la població crec jo, perquè no tot el món pot tindre un interès per a l'arxiu,
i la majoria de vegades, quan tenim relació amb la ciutadania, ho fem a través de les oficines dels ajuntaments, no tenim un tracte directe amb la població. Però, si hi ha interès, totes aquelles persones que tinguin interès sí que s'haurien d'acostar als arxius per conèixer un poc el que es conserva.
Pel que diuen els mitjans de comunicació globals, fins i tot estem patint una deriva autoritària, segurament fins i tot ultra. Això pot contrarrestar-se a base de cultura, a base de lectura?
Jo sempre he pensat que sí i els experts també diuen que sí. Ara està clar que cal llegir allò que pot millorar les mans, fer-les més obertes, que aconseguis que és un pensament crític, tot allò que puga afavorir això és fonamental. I llegir, penso que sí, que és fonamental
la ment és més oberta, tens més agilitat mental, tens més possibilitats de conèixer coses i com més coneixes o més formacions tens, també és més fàcil després comparar i saber si allò que t'estan dient és real o no, són bolos ara que està...
tant a l'abast de tot el món aquestes informacions que són falses, també és important tindre un pensament crític per a saber on estem, i que no totes les coses que ens contén, possiblement, són reals.
Segurament estic fent molta incidència sobre els arxius per allò que tenen de desconegut, perquè un arxiu, des de la gent de fora, és una cosa molt tancada, molt d'abans, molt d'història, molt de documents, de papers, fins i tot els quinquilibri, a mi em tenen admirat els quinquilibri. Són els arxius municipals els que han de contribuir a preservar
Aquests testimonis, testimonis del passat, ja sé que són actes, m'ho has explicat abans, però jo insisteixo que també hi ha arxius on hi ha altres coses. No sé si és el vostre cas, que hi ha altres documents diferents a actes i activitats municipals. Nosaltres tenim la documentació municipal
Bàsicament. Alguna cosa també de falles ens han arribat, de Junta Local ens envia també algunes de les seues coses. També tenim fotografies, no sols els documents sinó fotografies d'activitats municipals, d'actes que se n'han fet.
Hi ha altres arxius que jo sí que sé, per exemple, l'Arxiu del Cira té també altres tipus de documentació, és un arxiu gran com a instal·lació i amplis fons que no sols són els municipals. Depèn també un poc de les condicions en què està l'arxiu, té la possibilitat de rebre més fons o no. Nosaltres ara tindrem un arxiu nou
en unes bones instal·lacions i a partir d'ahir també tindrem més facilitat per poder rebre documentació que no és simplement la municipal. Jo estava pensant, per exemple, la casa del Teo Carmelo. Això s'ha perdut tot, d'això no queda res? Hi ha donacions de gent que s'hi ha viscut gent molt important al llarg de la història, no ha deixat res per a l'arxiu?
I això és un problema, jo crec. La gent té documentacions a casa, però no té una mentalitat de deixar-la en l'arxiu municipal.
i quan falta la gent segurament els hereus ja no li donen el mateix valor i tampoc pensen que podria tindre un interès per a la ciutadania i enviar-ho a l'arxiu i moltes vegades es llança, des de fotografies a documents, poden ser cartes d'interès que alguna persona ha mantingut correspondència amb altres persones i podrien ser interessants,
les millors persones que han sigut des de presidents de Falles o presidents d'entitats musicals o... Ací en Aldaia, per exemple, fa molts anys, a principis del segle XX, hi havia grups de teatre que
era molt dinàmic i tenien a lo millor en sa casa les obres de teatre que se representaven, però després s'han perdut. I reconstruir a lo millor això ens costa molt. Sabem que va existir, que va ser molt interessant el que ells varen fer, però no hem aconseguit localitzar documentació. Per això jo penso que la ciutadania podria, no sé de quina manera,
pensar en les possibilitats que dona la documentació que ells conserven a casa per a tot el poble, diguem. Nosaltres fem campanyes, bueno, hem intentat fer campanyes per a recopilar fotografies del poble i ens ha resultat difícil. També és cert que molta gent ens ha dit, és que vaig passar la Riuà, abans ens parlàvem de l'anterior, ara tenim esta. Vull dir que també n'hi ha coses que fa que molta gent ens ha perdut documentació de diferents tipus, saps?
Pilar, a cada barrancada perdem patrimoni? Sí, en Aldaia, sí.
de moment sí, cada barrencada hem perdut patrimoni i nosaltres estem tenint barrencades des de sempre. Hi ha notaris del segle XII que parlen de que han perdut documents relacionats amb el d'allà pel que ells deien el diluvi, que són les inundacions. Les inundacions, les catàstrofes naturals i les guerres són els elements més importants per a la destrucció de documentació.
I ja ho veiem també en les guerres esters internacionals. De vegades pareix que ningú no fa cas a aquestes institucions com a arxius o biblioteques, però quan comença un conflicte bèl·lic són objectiu preferent de destrucció per als exèrcits. En aquell moment pareix que ells sí que són conscients del que representa per a un poble que perdra la seva documentació, les seues obres d'art...
Saps, els seus documents, i és una pena. Encara que n'hi ha tractats internacionals que en teoria volen protegir el que són aquestes institucions, ha arribat un conflicte, ja es perd. Te ho he preguntat abans, però no sé si convindria accelerar el procés d'informatització, de digitalització, d'allò que va entrant quasi al dia a dia.
Des de fa uns anys l'administració ja és electrònica i la documentació que arriba és electrònica, ja són expedients electrònics i ja el paper en principi ha de desapareixer de l'administració. Caldria digitalitzar els fons anteriors, això sí, però bé, després sempre topetem en la costatió dels pressupostos i això és un poc el que fa
És com un impediment o fa que sigui tot més lent a l'hora de digitalitzar la documentació. Perquè encara continua sigui entre el pressupost per a cultura, per a biblioteca, per a arxiu de les últimes partides? Sí, les biblioteques habitualment tenen poc pressupost, però els que els arxius de vegades no en tenen, no tenen partides pressupostàries per a...
Ni per a mobiliari, ni per a activitats, ni per a digitalització.
A tu t'emprenya molt que jo tingui mania, va com va. A mi m'emprenya molt que tu vagis fent cria, va com va. A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit tocalla, va com va.
i jo no vull callar mentre tu tens la tralla. Va com va, va com va. A tu t'han dibuixat, jo trenco la ploma. Va com va. A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma. Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida, va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida, va com va, va com va.
Si jo no en tinc per mi, si tu no en tens mai prou, va com va. I ets tu qui reps de mi i jo de tu cobro un sou, va com va. Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient, va com va.
Pensa que sols diré fins que més no podré. Va com vull, com volem. Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient el va com va. Pensa, pensa que sols diré fins que més no podré.
Ja ho veuen. Hem passat una agradable estona al costat de la Pilar Sánchez Julià, bibliotecària i arxivera municipal de la Vila d'Aldaia.
ens ha explicat les seues preocupacions relacionades amb aquests dos mons i allò relacionat amb la preservació i cura del patrimoni. Però abans de cloure definitivament aquest temps de conversa, hi ha algunes curiositats que ens agradaria que ens satisferessin, si és possible. Com trobes la biblioteca un any després?
Home, jo la trobé molt bé, ens ha quedat ben bonica. Hi ha una sala especialment que ara té molta llum i com tenim un jardí ací proper, des de dins es veuen els arbres i les palmeres, quasi pareix que estiguem en el Carib, així que jo animo la gent a que vinga, ens ha quedat molt bé i ja vos dic, hem ampliat prou el fons després de la pèrdua,
i anem a continuar ampliant-lo i la majoria van a ser llibres nous, això fa molta il·lusió, estrenar llibres, així que jo genial la veig. Escolta, tens mals sons encara sobre el dia de després de la gota freda quan vas vindre a obrir la porta? Bé, ara ja no.
però durant molt de temps ens resultava difícil dormir, ja no sols pel que vaig veure, sinó per intentar imaginar què anava a passar. Era més com anàvem a resoldre el que ens havia passat.
perquè fins a que comencen a arribar les donacions o fins a que ja veus que sí que van a fer una restauració de les instal·lacions, no saps què va passar. En aquells moments sols sabíem que havíem de netejar, que es calpareix per evitar fongos, però quan acabarem i sa feina s'anava a tornar a obrir esta biblioteca, això era el que més m'agobiava, el que em feia
que tinguera insomni, imaginar a vore de quina manera anàvem a eixir d'ací, d'esta situació. I hem eixit? Sí, hem eixit, i hem eixit. I encara estarem millor. Ara, sinó res, quan inaugurem la nova biblioteca... On va la nova biblioteca?
La nova biblioteca estarà en el carrer Major, era un antic edifici escolar, era l'escola que últimament es dia Mariano Benlliure, antigament es dien les escoles noves quan es varen construir en els anys cinquanta. I bé, allí estarà tant la biblioteca com l'arxiu. És una pena que no haguerem arribat a temps perquè l'arxiu estarà en una primera planta i no s'hagera banyat la documentació, però per poquet no arribarem.
Escolta, últimament circulen tres verbs per aquí que no sé què et semblaran. Censurar, destruir, amagar.
Bé, són paraules que en realitat ixen i... Després pareix que s'amaguen, però al llarg de la història sempre ixen i tornen a ixir. Bueno, espero que la ciutadania siga conscient que no val la pena deixar que hi hagi censura, que amagar les coses... No està bé perquè ocultarà a la ciutadania algunes coses.
és enganyar-la i no està bé. Jo crec que hem d'aspirar a ser una ciutadania que reclamem els nostres drets i que intentem lluitar perquè no ens donin aquestes coses que dius tu.
Doncs moltíssimes gràcies pel teu temps, per la teva amabilitat en resoldre les incògnites que ens havíem plantejat durant aquesta entrevista i per haver-hi obert aquesta finestra de futur en què aquestes infraestructures han de devenir referents per a una societat que les ha de saber valorar pel que fa i pel que suposen. Pilar Sánchez Julián, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Vols venir a la meua barca? Hi ha violetes a destir. Anirem lluny sense recansar d'allò que haurem deixat aquí. Anirem lluny sense recansar
i serem dues, serem tres. Veniu, veniu a la nostra albarca, les veles altes, el cel obert,
Hi haurà rems per a tots els braços. I serem quatre, serem cinc. I els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins. Partint pel mar amb la ventana,
i amb núvols de cor trasbalsat. Si serem ben, serem quaranta amb la lluna per estandar. Bruixes d'ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena.
Ara us escamparà la vida com una dansa vegetal dins la pell de l'ona salada. Serem 500, serem 1.000, perdrem el compte a la tona
Juntes farem nostra la nit. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem nostra la nit.
Tercera persona és un programa que fa un recorregut pel conjunt de la nostra geografia per tal de recollir les opinions de persones, grups o entitats de reconegut prestigi i subratllar la seva importància. Tercera persona és un programa viatger de la xarxa d'emissores municipals valencianes. Tercera persona en la teua ràdio de capçalera.
A la nostra emissora hi ha Atornadia, un programa de difusió de música valenciana. Un espai que ens posa el corrent del que es produeix a casa nostra. Atornadia.
amb el suport de Més de Mil, editora valenciana, i la producció de Ràdio Pego per a la xarxa d'emisores municipals valencianes. Sol, que és un grup de música que veu de les fonts del paisatge del nord de Castelló i les Terres de l'Ebre, és a dir, del paisatge més proper a Vinaròs, el seu poble d'origen, i perquè us feu una idea, un conte, sona així.
El conjunt sol, la múrica per tota la comarca, múrica tradicional, pasodobles, boleros, tancos, múrica moderna, tot un poc i avall.
Fins ara!
Ja ho hem pogut comprovar com Solg, que així s'anomena el grup, és capaç de partir des de la música d'arrel tradicional per a construir un estil propi amb ingredients que provenen de llocs musicals molt diversos i aparentment distants.
Avui transitarem de la mà de Jordi Sanz per les melodies i els temes del seu primer compacte que, sota el nom d'herència, reflexa l'interès d'uns músics per la recuperació del gènere que senten que més els representa la música tradicional valenciana, la seva terra d'origen. Anem a veure, Jordi, com que us ha pegat per aquest gènere?
Doncs bé, nosaltres, dins del grup, el grup són cinc persones i hi ha tres persones que sempre hem estat vinculats en la música tradicional, d'alguna manera o altra. Està Pau Puig, que és un xic que ha estudiat, que és dolçainer, el dolçainer de Vinaròs, de tota la vida, que...
Este xic va vindre a estudiar aquí a València, va estudiar, va fer una carrereta i aleshores se va ficar, va conèixer a Xavier Ritzar i a Alejandro Blay i aleshores se va ficar a estudiar a Dolsaina en ells i al final va acabar estudiant a Dolsaina a les MOOC de Barcelona.
I ara té la carrera de Dolceiner. Vull dir que és una persona que ha estat molt vinculada en el món de la Dolceina, tant de carrer com després en format més de concert, en un format més culte. I fins i tot en tot tipus de gèneres, ha tocat en diferents, en tot tipus de gèneres musicals. Després està Joan Sid, que és un altre músic que ve de la música moderna, però que també ha coincidit en altres, en algun grupet,
de música tradicional, com per exemple Saragatona, que era un grupet que feien música del sud de Catalunya i el nord del País Valencià i feien música per a ballar. Era com un grup de danses, però que també miràvem de modernitzar la música tradicional. No era només fer les danses tal com s'havien fet abans, sinó que introduïm elements nous, musicals i també estètics.
I després estic jo, que també vaig vindre a estudiar a València i vaig començar amb Alejandro Blay, que també és un dolçainer i també és percussionista. Després també vaig estar amb altres percussionistes com Diego López o Joan Samaravilla fent un poquet de música tradicional i vaig continuar a Tortosa, el que és l'aula de música tradicional de Catalunya.
I allí, entre un lloc i un altre, vaig estar. I en Pau, per exemple, tenim un grupet que ens diem tres mai, que encara fem concerts i alguna actuació neta. I no res, la idea va sortir un poquet del grup de Joan, un altre dolç einet que ara ja no toca, que li diuen Cristóbal, l'Aixendri i jo, i a partir d'allí vam dir, bueno, anem a fer...
Música tradicional, però no música tradicional tal com s'entén, sinó que anem a fer-la al nostre gust, a la nostra manera. I així com diguem que hi ha grups que agafen música, que els seus referents són nord-americans, la música folk moltes vegades agafa de tot el que seria Estats Units o la música afro-americana,
Nosaltres vam dir els nostres arrels volem que sigui això, el més prop que tinguem de casa. El més prop és el que tenim a casa, la zona dels ports, la zona de les Terres de l'Ebre i la zona del Maestrat. I escoltant música de recerca no n'han fet, bueno, n'han fet una miqueta però molt poquet.
I de la musiqueta aquesta agafant rítmica, agafant un poquet de melodia i també Joan ficant-li a la corda alguna cosa d'harmonia tradicional, barrisat en més modern, vam fer això, vam fer este grup, ens va pegar per ahir.
Escolta, està claríssim que d'una manera o altra feu una reproposta d'eixa música tradicional. No sé si aquesta reproposta la utilitzeu com a mitjà de transport cap a la cultura. Sí, clar. La nostra idea és fer música per apropar a la gent el que són les seues arrels, el que és...
O sigui, hi ha molta gent, per exemple, que ha vingut als nostres concerts, pensant-se que vindria a un concert de música tradicional o que no li agrada la música tradicional, i ha dit, ostres, això m'ha agradat, saps? Se queda comparada. I jo crec que sí, que som una cosa un poquet diferent, però que en realitat és música, nosaltres ho considerem com a música tradicional o música d'arrel. I vols dir que té prèdicament allò que feu?
Bueno, una miqueta... És difícil, és difícil. Sí que té prèdicament, però ara no sabria ben bé què contestar-te, en tota la sinceritat. Trobo que sí, que nosaltres almenys ho fem perquè la gent s'apropi a la música tradicional i aleshores també el que mirem és de...
que la lletra, en algunes lletres, sí que busquem que hi hagi una miqueta de reivindicació social. Per exemple, la peça d'herència té un mercat contingut social de crítica a tot el model urbanístic que hi ha hagut, al càstor que ens vam posar allà a Vinaròs i, bé, es pot llegir de moltes maneres.
Ahit sí que si tu vingueres al meu món imaginat, volarien com papallones les teues històries del cap. Els teus peus serien verdeses i ara pogués fer-les el passat, però em pesa aquest ave de boira i em buscó com got a la mà.
Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat.
El meu món viu una doncella que és el teu mirall deformat. El misteri et volta i et creix com si en núvols t'hagués modelat. Però a poc a poc s'escampen i la teua figura contrast té encara molt de somni envoltat de realitat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al
Et busco i ets al meu costat.
Acarraeix l'amant com arrels abrassades, no mareixen les voltes d'esta trompilla de món. Acarraeix l'amant com arrels abrassades,
no mereixen les voltes d'esta trompilla de món. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat. Et busco i ets al meu costat.
A Tornadies un espai radiofònic en què hi ha veu, hi ha opinió i composició musical dels autors i autores més nostrats.
Vull analitzem una proposta que posa la música ètnica, diguem-la així, al centre gravitatori i que permet una sonoritat transparent i nua pròpia de solc. Podríem dir que és una música que va pel solc del que és esperat.
El grup està format per cinc músics, bé que ens ho ha dit Jordi Sanz, amb gran trajectòria, tant en la música tradicional com d'altres estils, i el treball que tot just ara presentem sonen una bona colla d'instruments que estan interpretats per aquest quintet. Joan Cid, Sebastià Arredó, Jordi Sanz, Rafa Iniesta i Pau Puig. Hi ha influència de les cultures mediterrànies a Solc?
Sí, clar que hi ha influència. Nosaltres escoltem tot tipus de música...
però en sol sí que escoltem música mediterrània, música, per exemple, ara música d'Egipte, música de Turquia, música búlgara també, i aleshores a vegades sí que mirem, ostres, mira, aquest ritmet, podríem traure'l, i ho busquem i ho traiem, saps? Fins i tot no ho hem fet mai en directe, però hem estat escoltant, a vegades hem quedat per assajar i hem acabat escoltant músiques,
per a que cadascú entengués el seu gust, per a compartir el gust en la resta del grup. I fins i tot han fet propostes de fer versions de grups de tot arreu. Però de moment encara no les han fet mai en directe. Escolta, heu arribat així o fins així pels vostres mitjans i estic referint-me al fet del micromecenatge.
Sí, hem arribat aquí pels nostres mitjans. Nosaltres vam fer un micromecenatge casolà, no vam voler participar en cap plataforma d'aquestes grans, no per res, sinó perquè vam pensar que...
que la nostra filosofia és fer un treball artesanal i aleshores tant el llibre com el CD, com tot, nosaltres hem estat molt ficats dins, fins i tot han fet l'edició i el llibre també l'ha fet un xic de Vinaròs, el Sebas, el cantant, ho ha fet tot ell, tot el que seria l'estètica del llibre.
I aleshores, sí, nosaltres volem fer un treball artesà. I per a oferir el que ara oferiu el treball, herència, teníeu una ruta predeterminada a l'hora de muntar. Ja havíeu pensat, abans d'arribar a estudi, com seria, per quins caminals circularíeu?
Si lo que vols dir és si havien pensat les peces per al CD, per a fer un CD, pues no. Nosaltres el que hem fet ha sigut, des d'un primer moment,
començar a fer peces, a mirar les peces que ens agradaven, i aleshores, a l'hora de fer el disc, vam dir quines triem, i vam triar les que vam triar. I una vega vam triar les que vam triar, així que li vam mirar de donar forma, saps?, de començar, per exemple, en el vaipla de Tiritx,
va ser aposta un poc la més trencadora sí que vam pensar començar en eixa peça perquè eixa peça diguéssim que és com començar en els peus en terra en una peça tocada endolçant atabal i guitarró com si aniguessin pel carrer tocant i de fet ho vam fer aixina no vam gravar-la ni a estudi tampoc la vam gravar a una saleta un dia tocant i aixina l'han feta
Jordi, sobte el fet que el total de temes que proposeu siguen 11 i no 12. És un número molt imparell, l'11, i fins i tot és un número d'aquells que diuen prims, no?
Bé, han sigut 11 com haguéssim pogut ser 13, com si haguéssim pogut ser 9. No té d'això. Sí que, per exemple, és curiós que quan has dit això m'ha vingut la imatge d'un dàbul
que és un instrument, que és com un bombo que toquen per ahí per els balcans, que toquen en una massa per un costat i per l'altre toquen en una vareta. I que un dia parlant, en un xic, em va dir que el d'Avul tenia com... tenia... ja no me'n recordo si eren 11 o 13...
Però era un número impar, saps, per afinar aquest instrument. I des d'aleshores que sí que busco vegades instruments de percussió, per exemple, tabalets, els tabalets normalment tenen deu tensors, però no, no n'he trobat cap d'impar. I em va dir que si era impar, millor. No ho sé. El tabúl, si no n'he ver, ho heu trobat.
L'escandaló silenci, escolta'ns sense sentir.
a la terra de la gel sense sol. El sol se'ls escapa en somnis, cloqueren per des de lluentot, que ompliren les places i els angles.
Van córrer a replegar-les, nerviosos i atemorits. Enllornaven els ulls closos, la seua eterna nit. Fogues i tant la llum, sense voler es queda dins. El resplando ha amagat que espera el temps de sortir.
sense haver-se vist rebrint en les butxecues aquella llum del matí, conspirant i parlem baix, perquè saben què de dir.
Serrades, llums i rius, a la terra la gent sense sort, el sol, cel, s'escapa el somni.
que omplirem les places i els angles. A la terra de la gent se'ls assor, el sol s'escava els somnis, però que eren verdes i l'entor, que omplirem les places i els angles. Que omplirem les places i els angles.
A Tornadia, un programa de la xarxa d'emisores municipals valencianes que ens manté al corrent de les darreres novetats discogràfiques. A Tornadia, un espai vestit en col·laboració amb més de mil, una editora relacionada amb el món de la música professional i la comunicació. A Tornadia, una producció de Ràdio Pego per a la xarxa d'emisores municipals valencianes.
Jugant, jugant, sol reflecteix el seu treball el nostre passat històric, el pas dels àrabs per la nostra terra i la fluctuació de tantes cultures provenents d'altres terres. A herències es deixa clar el sentit de trànsit que sempre han estat les comarques valencianes i amb elles la música que prové de totes les ribes de la Mediterrània. Però a més d'això, aquest quintet de Vinaròs
No pensem vostès que ha bastit un disc compacte, no? Ha bastit un llibre disc, que consta de 64 pàgines, amb fotografies de Manel Veiver i Carlos Lino Vital, les lletres de Sebastià Redó, els textos del mateix Sebastià, d'Alicia Coscollado, d'Àngel Gil Cheza, de Carles Santos, de Mònica Espel, de Susana Alvella...
de Josep Bordés, conegut com a pepet, i de Feliu Ventura.
pel camí de cirga, la vora, per la vora del riu. Les oliveres saluden el mestreu, per la vora del riu. I les roques es molen el nas, per la vora del riu. Els núvols que venen o ploureu,
L'horitzó s'espargeix per la vora, per la vora del riu. L'hotel de llengua que hi ha pel mar, per la vora del riu. Veus milenaris caminant a poc a poc. L'un estàvem passats de nou, es conegu.
Ferro a les argiles que l'odi és copí, ebre, verde, fi de vegetal, terbol de temporal, blau del cel proper, roig de sang, groc de desert, arteria palpejant, aliment de la mar, ebre amb un ebre.
En la porta del río.
La connexió entre els arrels musicals i els sons que ara escoltem al compacte de sol són possibles gràcies als cinc components d'aquest grup que malden per fer-nos una mena de reconstrucció del que en algun temps podria haver sonat per a aquestes contrades, ni què dir-te que he posat al dia.
Jordi, té aquest treball voluntat de fer-se o de fer solc dins del mapa sonor de tot l'àmbit lingüístic? Doncs sí, clar, sí que té esa voluntat. De fet, la idea, nosaltres fem esa música perquè mos agrada, perquè mos surt de dins,
I perquè l'han viscut ja de tota la vida, des de xicotets, sentint el tall, quan érem molt xicotets, mon pare, per exemple, mos ficava tots els discos, i sé que a Pau també, i sé que potser Sebas ho ha conegut un poc més tard, però sé que mos ha influenciat la música tradicional des de xicotets.
I la veritat és per un costat, per això, perquè ho vivim, perquè és una cosa vivencial i aleshores tenim com quasi una necessitat de treure-ho. I una altra perquè trobo que ens volem fer un lloc perquè penso que falta, que hi hagi grups...
de música d'arrel que es vagin fent lloc dins de tota la geografia, diguéssim, dels països catalans. I per la nostra zona sí que tot el món coneix, aquí Colcelio, el noi Hermut de Ferreries, que estan, diguéssim, relativament prop, però per el que seria la zona dels ports, del maestrat, jo crec que és una zona bastant desconeguda,
fora del món de la música tradicional, és molt desconeguda i és una zona realment molt bonica i on té molta vivesa la música tradicional, on els dolçainers, els gaiters, tenen encara aquest toc tradicional d'abans, encara són hereus, diguéssim, dels dolçainers antics, cosa que la resta del País Valencià
no està tant, no ha passat tant i és molt interessant anar jo recomano a tot el món que balli als ports a la comarca dels ports a veure tocar i a veure ballar el que serien les danses tradicionals d'allí i el toc tradicional d'allí tant melòdic com rítmic la rítmica d'allí és una rítmica
amb el ritme trencat que diuen allí, són amalgames que molts tenen coincidències en altres zones de la Mediterrània com pugui ser la zona dels Balcans.
I, bueno, penso que tot això hauria de tindre àmbit, tindria que tindre un lloc dins del que seria, i un reconeixement dins del que serien els països catalans i naltros, doncs volem ficar, diguéssim, una culleraeta, volem ficar un solquet. Molt bé, fer sol. Tenia plantejada la següent qüestió d'una manera, però te la faré d'una altra, i és que per què acompanyeu el disc, el llibre de 64 pàgines, amb un compacte tan interessant?
El llibre, perquè l'acompanyem en un compacte. Doncs... Mira, nosaltres vam començar pensant, què farem? Farem un disc. Però si fem un disc a soles, diguéssim que no se acabarà de reflexar el que soc, saps? I aleshores, Sebas...
que escriu, el cantant, és un xic que ve del món de la música i xina hardcore, ell va tocant un grup que es diu Engueto, que van ser els primers del País València que van fer música hardcore, i ell escriu molt bé. I aleshores ell també va tindre la iniciativa de dir per què no fem un llibre? I a tots ens va aparèixer, que era molt bona idea,
I aleshores, tot i que encarís el que seria el producte, pensem que val la pena perquè aleshores tu pots estar escoltant la música i al mateix llegint, anar seguint les lletres o llegint què és el que ha ficat cada persona de les que han participat, els comentaris, el que l'ha inspirat a aquesta cançoneta. I això, no ho sé.
Hem parlat que eren 11 temes. No sé si aquests són prou per mostrar l'ampli ventall musical de Solc.
Jo trobo que és millor anar als concerts per veure el que fem. El disc sí que és el primer disc, el primer llibre disc que fem, però a mi personalment el que m'agradaria és tindre un camí llarg per poder treure'n més i aleshores poder veure, diguéssim,
tot el que estem fent. Ja tenim temes, per exemple, que no els han pogut gravar, que no els han gravat ara, però que a nivell d'instrumentació toquem instruments que aquí no surten. I aleshores penso que si fem un altre disc i anem fent-ne més, se podrà veure un poquet tot el que tu comentaves.
I si els palaus esdevinguessin runes, si el tronc tendit als arbres esbarcés, i els sàtars inflamats dòvils en grunes.
si la lluna fos un tris pepe.
Si els palaus esdevinguessin runes, si el tronc t'han dit als arbres esversers, i els sèteros inflamats dòvils en grunes, i si la lluna fos un trist paper, i els ronecs casalots fossin fortunes,
i els estres van pa llogues d'un torrer. Si el suc de tantes roques fossin llunes, ni la forçada força a un sol xipre, ni boines tenebroses fossin closes,
El sol, el sol, deja el que tu me podes.
i boires tenebroses fossin closes, i el sol posa un mussol enmig del sol, i el mar el gel de sol.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Solc és possible gràcies a la guitarra espanyola, la guitarra acústica que ha lleut el guitarró i els cors que realitza Joan Cid, la veu i algun sintetissador que posa Sebastià Redó,
el tabal, la bateria, de percussions adicionals, el pandero quadrat, la paella, el derbuca, el pandero, la gerra, la carabassa i carabaps de Jordi Sanz, amb el qual departim i ens fa recórrer quina és la realitat del grup,
el Contraballs i el Baix Elèctric de Rafael Iniesta i el Saxo Soprano, la Dolzaina i Bansuri, de Pau Puig. D'aquesta manera és com va sorgir Herència, un seu treball que comprèn un recull que abraça formes i cans tradicionals amb la intenció de reflectir, amb la seva música, el passat històric, però també l'esdevenidor.
A més de vosaltres cinc, ha intervingut en aquest treball altra gent? Doncs sí, ha intervingut dos percussionistes, tenim una rumba, i han intervingut en el treball. Ara un li diuen Beto i l'altre li diuen Joan, però els cognoms, Joan Guàs i Beto, que són un grupet que també toquen les percussions en Joan Cid, que tenen un grupet de música moderna que s'hi diuen Metabolé.
I aleshores ell va dir, ja que la rumbeta és el més modern que fem, podríem dir que ens ajudessin un poquet o que col·laboreixin en nosaltres. I vam vindre i vam tocar els bongos, vam tocar les palmes, les quelles i coses així més rumberetes. Bé, ja hem vist la part, diguem-ne, formal de Solc, però Jordi, amb sinceritat, d'on deveu exactament per fer els vostres temes?
Doncs cada tema és un món. Cada tema ha vingut d'on ha vingut. Doncs, per exemple, no ho sé, el Vall Pla del Tiritx el va proposar Cristóbal, que era el dolçainer que tocava abans en Natros, que va ser un dels que va fundar el grup, però després s'ho va voler deixar el grup per qüestions familiars. Després, no ho sé, sota un mateix el va ser una idea de Sebas, van dir, ostres, doncs mira, li podríem posar aquí un ritme així de peteneres, doncs...
No ho sé. Boires y Arabogues és una peça que ve de la Todoleia. Les danses guerreres de la Todoleia, mundialment conegudes, perquè han anat per tot el món, és una peça de les danses guerreres de la Todoleia, el tíntaro concretament. Herència és una joteta,
També en lletra de Sebas, i bueno, te podria anar explicant totes, però cada una la proposa Sebas, una altra la proposa jo. Diu, mira, aquesta melodia m'agradaria que la féssim a veure com la podríem treballar.
i si vas un altre dia i diu, mira, pensat en un batre a la dutxa, ell diu que fa cans de dutxa, que és que moltes vegades està a la dutxa i li ve una cosa i surt de la dutxa, s'ho grava i ho proposa i ho porta allà al deixó. Un altre dia Pau diu que té algun tema, també que encara no ha proposat, ell ha fet més Joan també i Rafael també, entre tots una mica, cada peça és que ve d'una manera.
En l'ampli camp de la música en valencià, us queda molt de sol per fer? Bé, nosaltres hi ha tots els grups que cantem en valencià. Sí, jo crec que sí. Esperem fer-ne molts. Ara han fet el primer, aquest primer disc, i esperem que hi hagi una bona rebuda i poder fer més...
poder traure'n més, per poder traure'n més esperem fer concerts, que és la nostra gasolina, és la nostra vitxina, diguéssim, que el que ens dona el que és el dia a dia, el que ens dona una motivació per assajar, una motivació per dir, ostres, traiem temes, el que ens dona també una motivació per dir, ostres, podríem parlar d'este tema, que és un tema d'actualitat i que ens afecta i que volem expressar el que pensem sobre este tema.
i això. Teniu corda per a rato? De moment tenim ganes, sí que tenim ganes i aleshores si hi ha ganes doncs hi ha corda i sobretot també sol almenys a nivell intern és un grup que funcionem així d'una manera molt assembleària
Tant en la composició de les lletres com després també en l'organització de, doncs va, anem a... Avui he vingut a xerrar jo com hagués pogut vindre qualsevol altre. I aleshores, doncs, no ho sé, som aixina i mos engresquem els uns als altres. No tenim un lideratge de ningú per part del nostre grup.
On paren els paisatges de sargantanes, de pedres sobre pedres i argilagues, oceànica, remor, palpejant fent timbre? On pare, ara que els estels han caigut sobre rodes de dents i els polvoritzen per fer-ne púrpura, per cobrir imitacions?
si els cereus dels sílex, alquimistes del bronze passats a fer res, treballen fent cadenes de llum a brutes fàbriques. Però el futur esdevindrà segurament de les argilagues i l'eure desfarà els marges impossibles que abracen les muntanyes i el taperats serà testimoni de nous cicles de pluja
I ni la remor romadrà en la difosa infinitat. Asegura't que no estigues consumint una imitació de vida. Constata que no moriràs per viure. Soc un vell a l'ànsia irrefrenable que mou la vida. Amunt del terrat, obri les sales que les engorfes algú deixar invàlides.
i vola sobre possibles sedents de llibertat, escapa de la proveta al vent.
riques de robació a les flames, pell d'ovella per a l'onso i limonis capgirant la nit, capgirant la nit, capgirant la nit, capgirant la nit.
De tant en tant, tens l'oportunitat d'escoltar A Tornadia. Un programa de la xarxa d'emisores municipals valencianes que et posa al corrent de les darreres creacions musicals més properes. A Tornadia. No cal que cerques més. Ja estem així. A Tornadia és una producció de Radio Pego per a la xarxa. Ella és la primera que ens dona la força
No caldrà subratllar ara la naturalitat amb què sol que expressa el seu cant. Hem transitat per aquest treball de la mà de Jordi Sants i ho hem fet al mateix temps que tombàvem per alguns dels seus temes. Ni què dir-te que en escoltar aquest programa
Es veurà forçat o forçada, la persona que l'escolta, a acudir a la seva tenda proveïdora de música habitual per continuar escoltant el que són capaços de fer aquesta gent de Vinerós. Jordi Sanz, gràcies per acompanyar-nos per aquest trànsit pel vostre treball. Moltes gràcies a vosaltres. Un plaer.
Tu em vas dir que et creguere, però jo mai no et vas creure. Tu em vas dir que et creguere, però jo mai no et vas creure. A les hores per què ves en què ara et paga el conte. A les hores per què ves en què ara et paga el conte.
Tot allò que en teníem es va guanyar amb sorissa. Ara venen i ens alforten amb les coses dels mercats. Ara venen i ens alforten amb les coses dels mercats.
Eh, els fills dels meus fills vam de pagar aquesta malesa, que la paga qui va fer desporir d'aquesta terra. Eh, els fills dels meus fills vam de pagar aquesta malesa, que la paga qui va fer desporir d'aquesta terra.
Van voler fer del present un lastre del futur. Van voler fer del present un lastre del futur.
Fins demà! Fins demà!
Fins així el programa d'avui, una proposta radiofònica que procura situar-se a l'altre costat de la notícia i narrar un relat que habitualment no ens solen explicar els mitjans de comunicació. Nosaltres ens remetem a les cotxeres i ho fem per...
per aguardar aquest taxi que ha estat conduït en aquesta ocasió per Inés Hernández i per seguir castellano els micròfons. La part tècnica ha corregut a càrrec de Pere Rosany. Per nosaltres res més. Ens trobem la setmana vinent, si és que així li ve de gust. Gràcies per la seva amabilitat, paciència i estima.
Fins ara!
Gràcies.