Bona nit.
Acabem d'encetar l'any amb unes notícies que fan fredat. Fa 400, 426 dies de la barrancada i el govern que ha consolidat Juanfran.
Això va totalment desqualificat per a continuar amb una reconstrucció per a la que han demostrat que no estaven capacitats ni capacitades quan el presidia el parroquiar del Ventor. Fa 386 dies que Síria pateix un estat de desesperació bastant important sense que les nacions acosten el moscle.
D'Ucraïna no direm res més del que hagi estat dit fins ara, que porta 1.373 dies d'una guerra injusta, inhumana i serril provocada pel megaloman de Moscou.
Avui no parlarem dels 790 dies de bandó de gas a la seva pròpia sort ni de les 365 jornades que el president de pell i taronja fa un dictat farcit de desficacis, un dictat al món farcit de desficacis. Així va el món ara mateix.
Que què s'ha de fer ara? Doncs l'equip del programa ho veu bastant clar. Continuar demanant eleccions democràtiques per al nostre país valencià. Volem votar.
Volem votar, donades les ineficàcies del govern de Juanfran, un govern continuista del parroquia del Ventorro que ha arribat fins a la cota més alta d'insolvència política. En el plànol estatal exigir la dimissió del líder polític del carrer de Gènova per haver mentit de manera flagrant davant tothom durant més d'un any.
Al mateix temps s'ha de procurar arribar al final de legislatura per aconseguir neutralitzar les veus interessades. Finalment, en l'eslaó internacional s'ha de trencar relacions amb l'estat pirata presidit per l'home de pell taronja i evidenciar que tan sols estan amb ell els feixistes. Això és el que es podria fer ara mateix sense despentinar-se.
Viure i conèixer les comarques, petites parts del nostre cor. Recorrer les nostres muntanyes, felicitat simple com jo. Dis-me que això són les estrelles, dis-me que això són altre món.
Fins demà!
Com inventar-se una tornada, com surfejar tot el mare, com un besteu de matinada, olor a flor de taronxet. Disme que això és un desestrelles, disme que això és un altre món,
i les belles i a l'intentació.
Fins demà!
Amb aquesta sintonia obrim l'espai de les dates i fets que convé tenir en compte durant aquesta setmana tan genuïna que obrim el 4 en un taxi, ja que la tenim en compte entre el 15 i el 21 de gener.
El 15 de gener de l'any 2013, el Tribunal Superior de Justícia Valencià anul·lava una multa a Acció Cultural del País Valencià per les emissions de la TV3 que havia estat imposada pel govern de Fabra.
El 16 de gener de l'any 2018 va fer el seu traspàs a Corbera, la comarca de la Ribera, als 64 anys de edat l'artista multidisciplinar Enric Banyuls, una persona que comença a experimentar amb el suport i els materials en obres extractes en les que foradava erguents i afegia elements aliens a la pintura. Va ser un intel·lectual ermità i allunyat dels cercles comercials.
El 10 de gener de l'any 2002 començà a l'Alcúdia una celebració llargament preparada, la del 750 aniversari de l'atorgament de la carta poble, a mans del primer senyor d'aquest poble de la Ribera, els 54 nous habitants vinguts de diversos llocs de la comarca d'Aragó.
L'artista plàstic Manolo Boix va crear un cartell conegut i reconegut des d'aleshores sota el nom de l'Alcúdia de les Identitats.
Fins demà!
Fins demà!
Continuem, però, amb les dates i feix més significatives d'aquesta setmana. I ho fem des del dia 18 de gener de l'any 2008, moment en què la Wikipedia, enciclopèdia lliure, mantinguda per la fundació del mateix nom, que, a més, manifesta no tenir ànim de lucre, va assolir la xifra simbòlica dels 100.000 articles.
El DNU de gener ve subratllat al calendari cívic com la diada mundial de la neu i ens hem de desplaçar fins les acaballes del segle passat per donar compte de la data singular d'aquesta jornada produïda en l'all 1986. Doncs bé, en aquesta data va morir a les 11 de la nit l'alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, membre de l'executiva del PSOE i fundador del PSPB, el Partit Socialista Popular.
El seu enterrament el dia 21 de gener de 1986 va esdevindre una de les concentracions més nombroses de les viscudes a la capital de l'Estat en anys.
Casualitat dels fets, seguim amb una altra notícia luctuosa, produïda el 20 de gener de l'any 2014. Datany que va fer el seu traspàs l'actriu i cantant Montse Amfruns, poetesa i persona especialitzada en el doblatge audiovisual al valencià.
Rematem aquesta secció en la data en què se celebra el Dia Internacional de la Brassada i el Dia Europeu de la Mediació. Es tracta del 21 de gener. Però s'ha de dir que l'any 2009 va faltar a Mèxic l'advocada i professora universitària Aurora Arnaiz, una dona que participa al grup femení de la residència d'estudiants i que es va dedicar també a la política.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Aquesta terra fèrtil no ha perdut l'esperança. Quan dius que molts en Valencià tot és perfecte. La nostra llengua no és cap dialecte. Avançarem junts i sempre recte. Tu el predicat i jo el subjecte. I entre lletres de poetes de trinxera la llibertat no ha sigut mai presonera. Camina ferma, invicta i forta. Els camins d'esta esfera. Sempre llum que obrirà un nou camí.
de deshichos y esperances sobre la tierra.
No perdre l'esperança, buscar un nou camí, un nou camí. Serem la llum que obrirà, un nou camí. E desitiosi esperanze som el ver que brotarà, un nou camí.
El nou camí.
Dones que fan història.
Dins de la secció de dones que fan història, connectarem amb el taller de ràdio oberta de l'Escola d'Adults de Torrent perquè ens facin uns cèntims sobre la biografia de Simone de Beauvoir, una professora de filosofia i feminista que va néixer el 9 de gener de l'any 1980.
Desde los estudios del taller de radio de la Escuela de Adultos de Torrent les ofrecemos el programa Biografies, un espacio que nos invita a seguir la estela de una persona con reconocido prestigio dentro de su propio campo profesional, personal o cultural.
Somos Radio Berta y hoy te proponemos que nos acompañes a dar una vuelta por la biografía de una persona que consideramos interesante por su trayectoria social y filosófica, pero también dentro del ámbito personal. De hecho, hoy proponemos una excursión virtual entre los pliegues biográficos de la profesora, escritora, filósofa y activista Simón de Beauvoir.
Simone-Lucie Ernestine Marie-Bertrand de Beauvoir, conocida como Simone de Beauvoir, fue una filósofa, profesora, escritora y activista feminista francesa, autora de novelas, ensayos, biografías y monografías sobre temas políticos, sociales y filosóficos.
Su pensamiento se enmarca en la corriente filosófica del existencialismo y su obra El segundo sexo es considerado como un clásico ineludible en el movimiento feminista y la historia del feminismo.
dins d'una família burguesa amb moral cristiana estricta, amb la qual cosa tant ella com la seva germana Helen van estar educades en col·legis religiosos. Des de su infancia destacó vos sus habilidades intelectuales y siempre acabó cada año como la primera de su clase.
Desde adolescente, por otro lado, se rebelaría contra la fe familiar, declarándose atea y considerando que la religión era una manera de subyugar al ser humano.
Después de la Primera Guerra Mundial, su abuelo materno, Gustave Brasser, entonces presidente del Banco de Lemieux, presentó quiebra, lo que precipitó a toda la familia en el deshonor y la vergüenza.
Como consecuencia de esta ruina familiar, los padres de Simón se vieron obligados a abandonar la residencia señorial del Boulevard Raspay y trasladarse a un apartamento oscuro situado en un quinto piso sin ascensor en la calle de René.
La pequeña Simone sufrió la situación y vio como las relaciones entre sus padres se deterioraban poco a poco. Hecho importante en ese nacimiento de las ideas políticas feministas de Simone de Beauvoir. Toda su infancia será marcada por el hecho de haber nacido mujer. Su padre no le escondió el hecho de que hubiese deseado un hijo, con el sueño de que hubiese cursado estudios en la prestigiosa Escuela Politécnica de París,
Con solamente 15 años quería ser escritora. Tras haber aprobado el bachillerato en 1925, de Beauvoir empezó sus estudios superiores en el Instituto Católico de Paris, institución religiosa privada a la que solían asistir las muchachas de buena familia. Allí completó su formación matemática, mientras ampliaba su formación literaria en el Instituto Saint-Marie de Neulig.
Tras haber sido profesora agregada de filosofía en 1929, su primer destino fue Marsella.
Mentre Beauvoir va ser universitària a París, la coneixerà altres joves intel·lectuals, entre ells i Jean-Paul Sartre, el que va arribar a qualificar com a un geni, i van deixar créixer una relació amistosa entre els dos. Aquesta trobada va estar considerada per ella com a molt important, tot i que mai van viure junts en cap moment.
Su consagración literaria tuvo lugar el año 1949. La publicación del Segundo Sexo, del que se vendieron más de 22.000 ejemplares en la primera semana, causó escándalo y fue objeto de animados debates literarios y filosóficos.
A partir de 1958 emprendió la escritura de su autobiografía, en la que describe el mundo burgués, en el que creció sus prejuicios, sus tradiciones degradantes y los esfuerzos que llevó a cabo para deshacerse de ellos pese a su condición de mujer.
Simone de Beauvoir no se autoproclamó feminista hasta años después de haber escrito El Segundo Sexo. Más tarde, en 1963, definió el feminismo como una manera de vivir individualmente y una manera de luchar colectivamente. Sostiene que la mujer, tal como la definía la sociedad occidental de su tiempo, es una construcción cultural.
En 1949, cuando publicó el segundo seso, era una voz singular en la sociedad occidental, en la que tras el movimiento sufragista y la obtención del derecho al voto femenino, se había vuelto a recluir a las mujeres en el hogar. El libro, que en su momento fue un escándalo, pasó a ser considerado un texto clásico, pues permite hacer el lance del recorrido hacia la igualdad de los sesos.
De Beauvoir tuvo también un papel determinante en la legalización del aborto en Francia. Con Jalimi fundó el movimiento Choixir y fue una de las redactoras del manifiesto de las 343 firmado por mujeres de la política, la cultura y distintas áreas de la sociedad francesa.
En fer el seu traspàs de Jean-Paul Sartre, l'any 1980 es va publicar un relat sobre els deu anys de vida del que fos company i amic sentimental, tot i que alguns detalls sobre les cures pal·liatives que va rebre el filòsof van estar molt mal rebuts per molts seguidors del professor.
De 1955 a 1986 residió en el número 11 bis de la calle Víctor Escolcher de París, donde murió acompañada de su hija adoptiva. Simone de Beauvoir fue enterrada llevando en su mano el anillo de plata que regaló su amante estadounidense Nelson Holgrim al despertar de su primera noche de amorío.
Beauvoir era bisexual y estuvo con varias mujeres durante su vida, aunque algunas de esas relaciones fueron negadas y otras controvertidas. No obstante, una de sus alumnas aseguró en un libro publicado por ella que Beauvoir la explotó sexualmente cuando era profesora en el Liceo Molière.
En 1943 se describió a Beauvoir de su puesto como profesora cuando se le acusó de seducir a la estudiante Nathalie Sorokin, de 17 años, en 1939. Posteriormente, hubieron otras importantes escritoras que declararon que sus relaciones sexuales con Beauvoir y Sack las dañaron psicológicamente.
En 2008, con motivo del centenario del aniversario de su nacimiento, se creó en su honor el Premio Simón de Beauvoir por la Libertad de las Mujeres, financiado por la Universitat d'Hiderot de Paris, con un montante de 20.000 euros para destacar a las personas comprometidas por su obra artística y su acción de promover la libertad de las mujeres en el mundo.
Simone de Beauvoir va fer el seu traspàs el 14 d'abril de l'any 1986, quan comptava amb 78 anys d'edat, i en acabant va ser quan va començar el seu mite.
Ciurits i aplaudiments.
El primer arxiu lit de la setmana se l'emporta de manera ben mereixuda el president de l'organització que té seu al carrer Génova de Madrid per haver manifestat davant la jutgessa de Catarroja que es va equivocar de dia quan va assegurar que el parroquiar del Ventorro el tenia informat en temps real.
El segon xiulí del programa li dediquem a Juanfran, ja que, no contenta amb continuar amb un govern valencià que de demostrada insolvència, el passat dia 9 de gener li va faltar temps per felicitar el seu referent de Madrid en acabar les 5 hores de compareixença per plasma, això sí, al jutjat de Catarroja.
I el tercer arxiu Little li l'encomanem als països europeus que han signat el tractat comercial, conegut sota el nom de Mercosud, ja que el Camp València vaticina, que tindrà un cost alt per al sector.
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Seix nàrregat il·lusió. Un de sisampe de colors,
Fins demà!
Es la zona, otra tempesta, aunque se encarrega tu ilusión.
Fins demà!
Aplaudim la postura crítica dels llauradors i llauradores valencians que han manifestat el seu desacord amb la signatura del Tractat Comercial, conegut sota el nom de Mercosud, que tant els perjudicarà d'ara en avant.
Fins demà!
aplaudim les comissions, grups i entitats que el proper cap de setmana faran possible la renovació de la tradició del foc del 10 de gener sota l'advocació del Sant Barbut a Sant Antoni del Porquet, festa d'importància, de molta importància en nombroses viles, pobles i ciutats valencians.
I també aplaudim la decisió de posar en marxa la comissió mixta per a la reconstrucció postdana, tot i que jo trobé que fan tard, fan tard més de 400 dies, però tira, més val això que res.
Jo tracte de gaudir, d'ajuntar-me amb els amics, rodar i no patir, sabent que fer país no és un camí llaurat. Escolta'm bé, no podem fer-ho mal, busquem el ritme, el sentiment, busquem la honestedat, busquem la lògica, busquem la llibertat, busquem-la. Estan els arres, les muntanyes, els rius i els racons. Estan la gràcia, confiança, la frescura, estan l'humor. Ven reinventar-se, adaptar-se, influençar-se i donar-ho a tots.
Potenciar la nostra essència amb allò que ens existeix del cor.
Fins demà!
No fer les coses a cèguers, seguir pujant d'escalons. Potenciar la nostra essència amb allò que ens hiix del cor. No fer les coses a cèguers, seguir pujant d'escalons.
Fins demà!
No fer les coses a seguir.
Seguir pujant els calons, potenciar la nostra essència amb allò que ens hiix del cor. Com fer les coses a cegues, seguir pujant els calons, potenciar la nostra essència amb allò que ens hiix del cor.
Tot seguit, recuperem l'entrevista que vam mantenir amb la biòloga en vista, Lixiana Fernández, dins l'apartat de tercera persona i que va estar, a més, fa poc, al programa El Músiquer, en la secció de Plaça Major.
Plaça Major ens porta uns minuts de conversa amb persones conegudes i reconegudes del món de la solfa. Plaça Major ens permet obrir una dimensió més propera amb els protagonistes de la música clàssica. El patronat del billar ens hem trobat avui
amb una intèrpret de viola de gamba, una viola gambista. No sé si eres una intèrpret universal nascuda a Cuba.
Mira, yo soy una viola gambista, ahora mismo me estoy presentando como instrumentista de viola de gamba y también he cantado algunas piezas, pero cada vez me doy cuenta un poco más que realmente la música es una y yo estoy al servicio de ella.
Cada vez soy más valiente, cada vez me arriesgo más a salir de lo que está establecido. No me considero que sea solo música clásica, sino también de música popular, músicas populares. ¿Eres ciudadana de la música antigua?
Soy ciudadana del mundo y de la música antigua, exactamente, es la forma en que yo creo que me describiría.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Escolta, per què vas triar la viola de gamba com a instrument de referència?
Sempre digueu el mateix, sempre digueu el mateix, el instrumento me escogió. Pero tanto como me escogió a mí, también luego he hecho otros caminos, con lo cual, bueno, es simplemente algo que siguió alimentando el músico que soy o que quiero ser, digamos. Empecé con un instrumento, luego empecé a cantar, luego estuve la viola, ahora...
También me animo a tocar otros instrumentos, pues es simplemente crecer, ¿no?
¿Qué significa per a tu recóndita armonía? Recóndita armonía es un anillo de compromiso entre dos personas que se quieren. Es solo tener la justificación de que el amor de dos personas va más allá de la parte familiar y la parte sentimental, sino también queremos...
Como mismo hemos tenido otros hijos, pues Recóndita Armonía es otro hijo más para nosotros. Bueno, pero continué compartint esa armonía.
Exactament, sí, sí, sí. Seguimos trabajando muchísimo por la labor de la música, pero sobre todo es más el proceso que el final, digamos. Queremos pasárnoslo bien haciendo música y compartir aquello que también amamos, ¿no?
tocar juntos, tocar con amigos, como hacer reuniones, casi que los ensayos sean fiestas, y bueno, si se pueden hacer conciertos de esto, muchísimo mejor. ¿Es entre las partituras antigues que te trobes más a gusto? ¿Ya sabes interpretarlas después de aquella primera experiencia?
Sí, sí, sí, he tenido el placer de poder descifrar, de poder aprender, de haber podido aprender qué pasaba y qué no me pareciera, pues, en un momento cuando abro el libro, un monstruo que me comía, ¿no? Me ha pasado varias veces, ¿eh? He ido a conciertos y he salido llorando, más que inspirada, a veces diciendo, yo nunca voy a poder llegar a hacer esto.
Y luego miras un poco para detrás y dices, pero tampoco era para tanto. Te das cuenta de lo que has avanzado cuando puedes realmente afrontar estas partituras.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Una última curiositat, té la música un sabor diferent segons s'interpreta en un poble menut o en un gran auditori? No, jo crec que no depèn del feedback del públic ni del teatre, el músico és el mateix i treballa
Es algo realmente muy generoso. Trabaja tanto para una persona como para miles de ellas. El trabajo siempre es el mismo, el esfuerzo es el mismo. Y yo creo que el agradecimiento del público, el feedback que recibas, da igual si es de miles de personas que de unas pocas. Así que nosotros creo que interpretamos para quien escuche, no para cuantos escuchen.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
A la plaça Major hem escoltat una entrevista realitzada fa poc a la biòlegambista Lixiana Fernández, una de les interprets amb major projecció de la seva generació. Naixcuda a Cuba,
Va obtenir el títol de viola en l'Escola Nacional d'Arte de la Habana amb les més altes qualificacions. No satisfet amb això, va iniciar la formació en la viola de gamba al Conservatori de Bilbo i a més ha col·laborat amb Jordi Saball, Carles Magraner o el mestre Colonna, entre d'altres.
Com hem pogut comprovar, a l'entrevista realitzada a la localitat del Villar, en la comarca de la Serrania, ha estat fundadora de Recondit Harmonia i participa sovint en nombrosos concerts oferits en festivals de països de tot el món. Seguidament escoltem el preludi i adagi de la sonata número 11.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Lixiana Fernández ha estat convidada com a solista en orquestres tan prestigioses com l'Orquestra Nacional d'Espanya, l'Orquestra Sinfònica de València, l'Orquestra Sinfònica de Bilbo, l'Orquestra Barroca de Sevilla, l'Orquestra Barroca Catalana o l'Orquestre des Chambres de Toulouse i fins i tot la Ausallian Brandenburg Orquestra.
Tancarem aquesta plaça major tot escoltant una actuació, una simpàtica actuació en directe, juntament amb el contratenor Filip Jerouski, tot interpretant la coneguda cançoneta Besame Mucho.
Fins demà!
La última vez. Ay, pero me sabe. Me sabe mucho. Eh.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Doncs ara sí, el sembla bé, ens adrecem fins a Ràdio Godella, perquè Josep Vicent Domínguez i Jordi Coll ens ofereixen l'esperat programa El Baixell en qualitat de reposició, això sí.
La Ràdio del Poble té moltes coses a dir. Ben trobat en la xarxa d'emissores municipals valencianes.
Hola, des de Ràdio Godella per a la xarxa d'emisores municipals valencianes comença una nova edició de El Baixell. Un programa per a navegar sense fronteres pels mars de la música popular. Guió i selecció musical de Josep Vicent Domínguez.
Benvinguts i comencem la nostra travessia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
No, no, no.
Ja m'è l'indemà, ja m'è l'indemà, ja m'è l'indemà.
Assistem a la Baixell, i avui el nostre viatge ens ha portat en primera escala a Terres de Mali, en la veu de Basecu Cullaté. El cantant nascut el 1966 a la ciutat de Garana, dins d'una família d'artistes, ja que son pare, Mustafà Cullaté, i sa mare, Lugaré Dambà, eren els dos cantants de música tradicional Nani.
Amb el Sants Basecu crearia la formació musical Gnoni Va, amb la qual es fa acompanyar en les segües actuacions. El tema que ens han interpretat portava per títol Body i ens ha servit de camí per arribar a les Illes de Cap Verde i el record de Cesària Ébora, a la qual anem a escoltar tot seguit amb aquesta cançó que es diu Travessa de Peixeira.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El portugués mestís de cap verd ens fa arribar al portugués ibèric, on el fado és el senyal d'identitat, però no l'únic, i per a demostrar-ho, així tenim les veus de Rui Veloso, un dels màxims exponents del blues lucità,
Joao Gil, guitarrista i compositor que va ser un dels fundadors del grup de música popular Trovante i més tard d'Ala de Enamorados, a més de la formació filarmònica Gil, el cantautor Georges Palma, el cantant de Xuto se punta pes Tim i l'alenteixà Vittorino Salomé. Tots junts van treballar en un projecte anomenat Rio Grande, dedicat al Rio Guadiana,
el año 1996. Dese treball escoltem el tema que porta per títol Ponte do Guadiana. Parece que estava escrito Como a vida nos engana Un sonho era máis bonito
Fins demà!
Sempre o mesmo casario, com a sina nas cozinhas, aceitar o desafio. Feito pelas andorias, por aquela ribeirinha, houve um homem que partiu, ainda lá está a pedrinha, onde ele se despediu.
Fins demà!
O águia que vais tão alto Vem de longe este cantar O ponto e depois o alto Larararararei Tenho aqui o meu lugar Quando vejo aquela porta E o menino lá sentado Qualquer coisa me conforma Larararararei Que não vejo em nenhum lado
Ja passaram tantos anos, desde que me fui embora. Somos um bom cigano, anda sempre alguém por fora. Ja passaram tantos anos, desde que me fui embora. Somos um bom cigano, anda sempre alguém por fora. Na na na na na na na na na na na na
Deixem el projecte Río Grande i, de nou, el portugués com a llengua vehicular. Però amb altre accent, altra sonoritat, ens porta a l'altre costat del món, a Brasil, per tal d'escoltar l'harmonia de dues de les veus més carismàtiques de la nova cançó brasilera. Per una banda, Marisa Montes i, per altra, el ja mític Caetano Veloso. Que pena és la cançó que ens ofereixen a continuació.
Fins demà!
Mas não é fácil recuperar um grande amor perdido. Pois ela era uma rosa, ele era uma rosa, as outras eram uma jericã.
Els altres eren un manjericà. Ell era una rosa. Ell era una rosa que mandava al meu corazón. Coração, coração.
Bona nit.
Que pena, ela já não é mais a minha pequena. Que pena, que pena. Mas eu não vou chorar. Eu vou é cantar.
Fins demà!
Mas eu gosto dela mesmo assim Que pena, que pena Ela já não é mais a minha pequena
Que pena. Que pena. Que pena. Que pena. Que pena. Que pena. Que pena.
Bona nit.
Cesàlia Ébora, Río Grande, Marisa Montes i Caetano Veloso, tres formes diferents d'escoltar una mateixa llengua. Del mateix tronc lingüístic, el gallec és una de les llengües ibériques que, com el català o l'eusquera, pareix no existir per al centralisme de Madrid.
Ni per a la indústria discogràfica, però, sens dubte, existeix un mercat per a la música popular gallega, amb noms com Milladoiro, Emilio Cao, Nalua, Uxia Senllé, Cristina Pato, Susana Sivaneix o Serramont Budinho, han aconseguit-se fer un lloc important, malgrat els escàs recolzaments dels estaments oficials.
De tota aquesta colla d'importants artistes, cal destacar el paper jugat pel gaiter Carlos Núñez a nivell internacional i, com no, el grup Luar Nalubre, els que escoltem ara mateix amb aquest tema del seu disc Hay un paraíso. Ua, lua.
Collere i polla d'obisco e a noite de San Joan Prada por con los solteiros, os carballos broma estar Collere i polla d'obisco e a noite de San Joan Prada por con los solteiros, os carballos broma estar Collere i polla d'obisco e a noite de San Joan Prada por con los solteiros, os carballos broma estar Collere i polla d'obisco e a noite de San Joan
Bébemos a meia noite, afrolda i augapura Colle d'erba preñadeira, orba llopra fermosura
A lúmenes, por gaire, eses lembranzas do meu clan, eses braves que morreron por calaqui a seus irmans. A lúmenes, por gaire, eses lembranzas do meu clan, eses braves que morreron por calaqui a seus irmans.
Gràcies.
de la terra de les Meigues, dels Hòmens Eops, Luar Nalure, des de Galícia. Els gallecs sempre han estat bons navegants i tots uns experts en creuar la mar atlàntica. Així que, impulsats per la seva música, es llancem oceà endins fins a arribar a les costes nord-americanes.
On trobem el cantant, compositor i escriptor Joss Reiter, nascut a Idaho l'any 1976, gran admirador dels mestres del country o del folk com Johnny Cash i Bob Dylan, Joss Reiter va formar la The Royal City Band.
amb la qual interpreta una música genuïnament americana, però amb una forta càrrega d'elitisme, i recordant-nos a vegades el canadenc Leonard Cohen. Avui el donem la benvinguda al Baixell i l'escoltem aquest Harrisburg.
Fins demà!
It's a long way to heaven. It's closer to Harrisburg. And that's still a long way from the place where we are. And it label exists. It's a pair of train tracks. And the devil is the railroad car.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I ara, del lirisme musical de Josh Reiter i el seu Harrisburg, passem a la confluència de dues de les veus més premiades dins el panorama de la música popular als Estats Units. Per una banda, la violinista d'Illinois Alison Krauss...
la dona que més premis gramis té al seu abast, i el compositor i cantant de Nashville, Brad Pasley, que ha aconseguit més de deu discs d'or al llarg de la seva carrera. Una ocasió de premi al Baixell per escoltar aquestes dues grans veus juntes en un tema que porta per títol Whiskey Lullaby.
She put him out like the burning end of a midnight cigarette. She broke his heart. He spent his whole life trying to forgive.
We watched him drink his pain away a little at a time. But he never could get drunk enough to get her off his mind until the night. He put that bottle to his head and pulled the trigger and finally drank away her man.
Bona nit.
La, la, la, la, la, la La, la, la, la La, la, la, la La, la, la, la La, la, la, la La, la, la, la La, la, la, la La, la, la, la La, la, la, la La, la, la, la La, la, la La, la, la La, la, la La, la, la La, la, la La, la, la La, la La, la, la La, la La, la La, la La, la La, la La, la La, la La, la La La, la La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La La
Fins demà!
Fins demà!
I found her with her face down in the pillow, playing to his picture for dear life.
La, la, la, la, la...
La, la, la, la, la. La, la, la, la, la.
de l'Amèrica profunda, amb les veus de Brad Pasley i Alison Krauss, ens n'anem a l'Europa profunda dels territoris balcànics. Sempre associem les músiques d'aquesta part geogràfica amb la força i la passió, i tenint amb nosaltres el serbi Igor Ambregovic i la polaca Caja, la cosa està molt clara. Música contundent, inequívocament balcànica,
i que ha tornat a unir aquestes dues figures de nou en un treball molt específic com és aquest tema, tret del seu disc, editat l'any 1999, amb temes de films de Brogovich i altres que va compondre específicament per a Caja, que porta per títol esta cançó, Niema Niema Sievi. Si me naga mi una muller espaluar
Niewinnością, białym śniegiem, pierwsza gwiazda już na niebie i nie ma, nie ma Ciebie.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Niema, Niema, Ciebie, Goran, Bregovich i Kaja, música balcànica. I així com els balcans cercen la Mediterrània, el baixell colza les aigües cercant les dates d'una identitat perduda i que per tot arreu necessita veus que ens recorden qui som. I Mubrini està en aquest punt, recordant a la població corça els seus arrels, la seva llengua i la seva cultura.
A vegades cantant en francès, altres en la llengua de l'illa, però sempre els germans Bernardini deixen patent l'amor per la seva terra, Còrsega, un lloc per a tornar, com ens diuen en aquesta cançó, Turnerano qui.
Ciò que l'home va, già l'home s'entou l'ancià. Un terrestre d'avui a ces murs qui ci serà. Qui ne digi tu? Qui ne digi tu? Qui ne digi tu? Qui ne digi tu? Qui me te vedrà i les omones, voglio saber. Qui me te vedrà i mi cabane, dimmi perché.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Nostri amori tornerà noi, tornerà noi, tornerà noi.
Córsega que ens recorda mirant al mar que té una germana italiana, Sardenya, i aquesta a la vegada ens fa mirar cap a una altra illa que pareix una pilota de forma estranya a punt de ser llançada a l'espai per la gran bota peninsular.
Sicília és un altre dels paradisos mediterranis on la música tradicional es manté amb la mateixa intensitat que altres tradicions seculars a nivell social. Sempre cal recordar la figura magistral de Rosa Balistreri, mestra de tots els músics actuals,
com Ilautari, grup format per Picchio Mazzone, Joni Alegra, Puccio Castogioviani, Roberto Fuccio, Salvo Ferruggio, Salvatore Asenza, Enrico Luca i Daniele Zappala. Però Ilautari, a més de mantindre la tradició musical del seu poble i seguint els passos de la reproposta italiana dels anys 70, investiguen constantment noves propostes musicals per a la música popular.
Recordem la seva col·laboració amb la també sigiliana Carmen Consoli i amb el compositor Serví Goran Bregovic, entre altres. Avui, de nou, les mandolines, les guitarres, les flautes i les percussions sigilianes sonen amb tota la intensitat d'aquesta terra volcànica amb il·leutari i aquest tema, Dorme e Bola.
Sogna d'essere un gigante, sogna d'essere tutta la gente, sogna d'essere inumà.
Fins demà!
Sogna d'essere sempre contento. Dormi gioia, dormi amore. Sogna d'essere tutti colori.
Bona nit.
I sta terra non c'è fortuna Dormi e vola sopra l'una Yoga sempre cu tutti li cosi Canta sempre a menzuali rosi
Fins demà!
Bona nit.
Tornem a casa nostra amb la veu de Carles Denia. Carles sempre ha mantingut aquest equilibri formal entre la música tradicional valenciana, entesa com a tal, cant d'estil, albaes, fandangos...
amb la recerca de l'identitat perduda del món àrab. Això suposa també una recerca musical que ens apropa al flamenc. Per això, al seu darrer disc, El paradís dels poetes, Carlos Denia, a més de posar música als poetes andalusíes valencians, connecta concerts-tocs de la música andalusa. Amb uns arranjaments de toc jazzístic, ens presenta ara aquest tema que es diu Seguiu-me al desert, amics.
Seguim al desert, amics, per tal de veure l'arena. Seguim al desert, amics, per tal de veure l'arena. Les pedres en derroca des de la llar de l'estimada. Les pedres en derroca des de la llar de l'estimada.
Vull recordar-li's de jaia i planyerites que fucs La meva vida a les hores hi era un belles clà de brots A ser d'isane i endullet el rei lluent del seu sur A ser d'isane i endullet el rei lluent del seu sur Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, le, le, le, le, le
On s'han amagat els estres que a prop meu abans lluïen. On s'han amagat els estres que a prop meu abans lluïen. I amb les nits que a vora teu l'alba va venir alegre. I amb les nits que a vora teu l'alba va venir alegre.
Quins gocs quan tu m'oferiràs aquell vino de vidal, que branca de garrofer, gent crema de flama d'hi va llançant, s'han amagat el sastre que prop meu a Val-Juillet. S'han amagat el sastre que prop meu a Val-Juillet.
Ai, ai, ai, ai, ai, le, le, le, le.
Bona nit.
Ai, ai, ai, ai, ai...
Amb aquesta cançó de Carles Dénia i a poc a poc el veixell ha arribat a casa i també ha quasi consumit el temps de la nostra travessia. El normal seria plegar les veles i dir-vos adeu, però encara ens ha quedat una mica de regust pel viatge. Així que, de la mateixa manera que començarem, farem el final i per això ens tornem a Àfrica, a un xicotet país. Venim, però amb la gran veu d'una dona excepcional.
Angélic Kidjo. Amb un estil que barreja tant la música tradicional de Benin com l'afrobit o la rumba congoleña, Angélic Kidjo és molt popular a nivell internacional, interpretant en diverses llengües el seu repertori. Avui, per a tancar el programa, ho farem amb la seua veu, la seua vitalitat i aquest tema senamú.
Eh, Amadou, m'hoca una fantaon keboulokopsefcheni. Andamu sege na fantaon nyanina dnyepondiama. Ayu ne fantaon na. Ayu fantaon na du. Auga fantaon demé. Gagani demé koseve.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
C'est l'amour. C'est l'amour. C'est l'amour. C'est l'amour. C'est l'amour. C'est l'amour. C'est l'amour. C'est l'amour. C'est l'amour. C'est l'amour. C'est l'amour.
Bona nit.
Bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala, bona mula lalala,
Fins demà!
Fins demà!
Doncs per nosaltres... Per nosaltres res més. Reben cordials salutacions de totes les persones que han fet possible aquest programa tot i tenint en compte que els comandaments tècnics ha estat en aquesta ocasió a UCAS Vermell i que davant dels micròfons
ens hem adreçat al conjunt de l'audiència un servidor sec i castellano. Pel moment, tanquem el taxi que tornarem a engegar la setmana propera perquè puga circular pel conjunt de les zones arcianes que possibilita la xarxa d'emissores municipals valencianes. Fins reveure!
Al Daia Radio, més que mai.