Bons continguts. Informació més pròxima. Nous horizons musicals. Xarxa d'emissores municipals valencianes. La ràdio de proximitat. La ràdio de casa. La ràdio de casa.
Oprim, oprim.
Obrim el programa d'avui amb una data interessant des del punt de vista desmitjant de comunicació, ja que en la mateixa data en què es met aquest programa en directe, el 19 de febrer, però de l'any 1837 es va començar a publicar el diari El Mole, fundat per Josep Maria Bonilla.
Es tractava del primer periòdic en València que es va distribuir a la ciutat de València i als pobles de la comarca de l'Horta a final dels anys 30 del segle XIX. Es tractava una de les poques publicacions escrites íntegrament en València, anteriors al segle XX, i va arribar a tindre més de 3.000 subscriptors.
Destacà per ser la publicació regular més antiga feta en valencià i utilitzava un model lingüístic basat en la llengua popular de l'època, concretament en el valencià central, amb una ortografia que reflectia l'apitjament o ensordiment propi de la zona en què es distribuïa. El mole va prendre el seu nom del motle d'Algeps, que s'utilitzava per a donar forma
a les estàtues de forma humana i que, per tant, revelava clarament les faccions i el caràcter real de cada persona. Des del primer número, que va eixir a la llum el dia 9 de febrer de 1837, el diari es presentava com una publicació de marcat caràcter liberal, progressista, constitucionalista i contrària al carlismè.
Parlar del mole és parlar del seu director, del seu creador, de Josep Maria Bonilla.
un advocat valencià d'idees liberals, el perfil ideològic del qual, tal com assenyalen els periodistes i investigadors Antonio Laguna i Eduardo Ortega, és el d'un liberal idealista, enemic assàrrib del carrisme i crític en tot moment amb el moderantisme i amb les solucions ideològiques temperades. Senta així, sota la seva direcció,
El Molle adopta cada vegada més el taranà de consciència crítica de la revolució liberal fins i tot durant les èpoques en què els sectors més proexistes s'establirien en el poder. Llanes és el llum del mar
El teu cos desapareix del meu costat, sós queda despertar. I amb la nit els cos ja toquen bategat, el sabor dels teus pins tornaré a tastar. És un virus que ja em corre per la sang,
ja sé que el meu amor perdurarà. Una bomba sexual com el sucre que els meus llavis han tastat mil cops que m'has besat.
Fins demà!
Vull d'espai, d'espai al teu voltant, les mortes de la pols que fas alçar a caminar. Vull sentir el dolor, milers d'espurnes juntes com un sol que va esclatar.
Vui poder sentir l'aire al meu davant, un grapate. I a mi més perdides no valdrà, però no decidís on poder guardar i que em vaig a quedar.
Vull l'espai, l'espai al teu voltant, les mortes de la pols que et fas alçar el caminar. Vull sentir el dolor, milers d'espurnes juntes com un sol que vas tractant.
Acabem d'escoltar l'Espai al teu voltant. Un tema del mític grup valencià Moonlocks, un grup musical de rock originari del Voralla, que és donar a conèixer gràcies a una versió de la cançó Al vent i a un minicompactist publicat l'any 1996, ara fa la fredolina de 30 anys. Va ser un dels primers grups valencians que cantaven en valencià barra català.
Entre 1997 i el començament de 1998 se'n parlava molt per motius extraartístics, perquè després de presentar-se durant diversos anys al circuit rock organitzat per l'Institut Valencià de la Joventut de les Hores, institut en mans en aquella època d'Unió Valenciana, ella amb un seu director, que era el Ximo Lanuza, en aquells moments...
I després d'haver-se presentat moltes vegades i de ser constantment eliminats, l'any 1097 decidirem presentar dues maquetes a la secció, una en valencià amb el seu nom, en Moonlocks, i una altra en anglès sota un nom diferent. El resultat, ja se'l podem pensar, el resultat és que Moonlocks...
eren rebutjats de nou, mentre que amb el nou nom, amb el nou fictici, van ser seleccionats. L'escàndol esclatar i el càstig de l'Institut Valencià de la Joventut cap als grups que s'expressen en la llengua del país es devenia, aleshores, una evidència que, disordadament, ara tornem a viure.
Escoltem tot seguit el tema Prem l'interruptor, l'estret del disc Compacte Llum, publicat l'any 2002 per Promocions Blau de la ciutat de Palma de Mallorca.
Si no et desperta amb ras de llum, quan tot és fosc, si no et trobes un petó en despertar. Es posa tots els somnis que harem, que ara campen pel teu cap, i suba tinses llagrimes, disposa't a rebobinar els dimonis del teu cap.
Les mentides fàcils que tu vas fabricar, esborres les imatges sin llengar. No cantes el senyor, preinterruptor, una estrella s'esgotar.
Néixer dintre d'un cos fred, més fred que mai. Tens la capsa buida i no saps ja què ficar. El ball de les neurones s'obri, mostreu el tip que tenen entrar. Jo estic així, tot despullat, tothom m'ha vist en volenciar. Els dimonis del teu cap.
Les mentides fàcils que tu vas fabricar Esborres les imatges intercions No captes els senyors Premi interruptor Una estrella s'ha esgotat
Si ens vaig voler guanyar, reconforment l'empar, i em vas mabulejar. Has arrancat les mans i ja no he puc tocar, supliquem d'estepar.
Els dimonis del teu cap, les mentides fàcils que tu vas fabricar, esborres les imatges i no cap de ser senyals per interrotar, una estrella s'escoltar.
Els teus senyals pren una estrella als dimònics del teu cap. Oculta les mentides fàcils que tu tot sols has fabricat.
Bastida és un programa de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià. Bastida és l'espai dedicat a destacar el treball de milers de persones de les nostres comarques. Bastida és un temps de ràdio al servei dels centres d'estudis locals i comarcals per a promoure la difusió, la investigació i el coneixement de la història, la cultura i el patrimoni. Escolta Bastida en aquesta sintonia.
Falsetats, bulos, partidisme, descontextualització, interessos, imprecisió, condescendència, intrusisme, fons dubtoses, desinformació... A la xarxa d'emissores municipals valencianes creiem amb el periodisme. Creiem amb el periodisme que ens parla de la nostra realitat. Amb el periodisme de proximitat. Xarxa d'emissores municipals valencianes.
Dates i fets. Iniciem el recorregut per entre els llibres d'història.
per tal de posar de relleu les dates i fets més significatives que han tingut lloc a les nostres comarques durant el temps que hi ha entre el 10 i el 25 de febrer.
I ho fem i comencem amb el 9 de febrer, però de l'any 2003, moment en què els arquitectes japonesos Kazuyo Sejima i Ryue Nikisizawa van presentar a València el projecte d'ampliació de l'Institut Valencià d'Art Model.
El projecte preveia la transformació de tot el museu, ja que l'edifici actual quedaria inclòs en una nova estructura d'acer perforada i translúcida a més de 30 metres d'alçada.
El 20 de febrer ve subratllat com el Dia Mundial de la Justícia Social i el Dia Internacional del Gat Domèstic. Però l'any 2017, l'escriptora alcoiana Isabel Clara Simó va rebre al Palau de la Música el 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural en reconeixement a la seva obra literària i el seu compromís social. Escoltem tot seguit un pessic
del discurs que va fer Arran del lliurament del guardó. Bona nit i moltes gràcies. No cal que us digui com estic emocionada. Vull donar les gràcies a Òmnium per aquest honor tan immens que m'ha oferit i molt en especial al seu jurat, sobretot als jurats que hagin votat a favor meu.
Ens sento honorada i rescavalada. Ens sento enormement feliç i amb un ego absolutament insuportable. A veure, aquells països nostres tenim moltes qualitats. No us penseu allà que us diuen que no som ningú. Tenim molt bones qualitats. Vaig a citar-ne algunes. Per exemple, tenim un bon planter d'escriptors.
qui no considera que és un mestre de la ploma, un Miquel de Palol, un Joan Francesc Mira, un Viel Mesquida, un Jaume Cabré, una Margarida Ritzeta o un Silvestre Vilaplana del meu poble. Tenim escultors com ara el Ferran Soriano, com ara el Manol Cusacs o com ara el Jaume Plensa, de qui vaig veure una de les seves primeres obres en Manhattan.
Tenim pintors extraordinaris, per exemple, Antoni Miró o, per exemple, Miquel Barceló. Tenim cuiners fabulosos que han fet la volta al món, futbolistes que són la crem de la crem. Tenim investigadors
Tenim metges, tenim fabricants, tenim economistes, però tot és de gran nomenada i han aportat moltes coses a la societat contemporània internacional. I tant mateix, totes les aixetes, totes o gairebé totes, estan fora del nostre abast. Vull dir, no podem controlar els nostres ports perquè no tenim competències.
No podem controlar les nostres carreteres perquè no tenim competències. No podem controlar els nostres trens, ni l'energia, ni tan sols la immigració. No podem controlar res. No som lliures. No som lliures. Aquests són uns països esplèndids. A mi m'agrada recordar aquelles corrandes de l'exili del Pere IV que acaba dient una pàtria tan petita que la somio completa. Jo la somio completa també, sabeu?
El 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna i l'any 2021 va fer el seu traspàs a ells l'activista cultural Agustí Agulló i Marcos, impulsor l'any 1994 de la tornada als carrers del seu poble de la música tradicional de tabal i dolçaina. Una activitat perduda els anys 70, 1970.
També va ser el coordinador del casal Jaume I d'Acció Cultural del País Valencià a aquesta vila de la comarca del Vinalopó. 22 de febrer, marcat el calendari cívic com el Dia Internacional per la Igualtat Salarial.
L'any 2021, faltà a Museros, el piloter valencià considerat millor punter i mitger de la història de la pilota, Vicent Ruiz Sant Fèlix, més conegut com el xato de Museros, que debutà per casualitat l'any 1948 a Massamagrei, quan anà a veure una partida i el cridaren per a completar un trio. Un trio de pilota, clar està.
El 23 de febrer del 2017 la periodista Empar Marco era anomenada directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació imposant-se a la candidatura dels també periodistes Salvador Enguix i Josep Ramon Lluc. El 24 de febrer del 2002
Més de 160 alcaldes i regidors dels municipis de la França de Ponent es van reunir a la Mequinensa per signar el Pacte per les Llengües d'Aragón, un document pel qual es demanava l'aprovació de la llei de llengües d'aquesta nacionalitat peninsular.
Ens acostem fins al dia 25 de febrer i donem compte d'una nota luctuosa, ja que en aquesta data, però de l'any 2018, va fer el seu traspàs a València la cantant, actriu i presentadora valenciana Merche Banyuls, una dona que formà part del grup Els Pavesos,
que desenvolupà la seva darrera etapa professional al Consell Valencià de Cultura i a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Escoltem tot seguit, València 1900, un tema del grup Els Pavesos, en què Joan Montleón i Merche Banyuls eren l'ànima del grup.
Eren els temps que València somiava, eren els temps del cinema. Eren els temps que València cantava, eren els temps de la Rossi Tartana, quan la baixada de Sant Francesc.
Según el abuelo era un carrer, ple de botigues, tendes y cafés, cruces, horchata, especies, noríes. Y el principal era ilegal, anábamos ya.
La Laia, ella era valencià, ella ho sabia parlar i decidirem adotar com a llengua el castellà. Oh, eren els temps que València somiava, eren els temps del cinema, un gust.
Eren els temps que València cantava, eren els temps de l'arròs i tartana, eren els temps dels cotxes a cavall, per als que anaven als llocs florals, eren els temps de morir-se de fan d'una infecció intestinal. I el principal era el gat, anàvem on ja jo,
Ja, ja, ja, ja, ja, ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja
Eren els temps que València somiava, eren els temps del cinema munt. Eren els temps que València cantava, eren els temps de la Roca i Tartana. Plaça redona, carrer Sant Vicent, plaça la reina, carrer cavaller. Baix dels penals, baixa bé dels tramvies, totes les nits i totes les dies torns.
Ei, que em va anar a Cuba, ella es queda viuda i es va casar i ho va oblidar. I jo no és qui sense moral. Eren els temps que València somiava, eren els temps del cinema mut, eren els temps que València cantava, eren els temps de la Rossi Tartana.
Fins ara!
Aquestes fotografies són una història quasi de la meva vida. I ara, de cop i de sobte, la meva vida s'escapa. I volgué tornar a veure-les. I viure.
L'impacte que ha tingut la Dana mental és molt gran i tindre els records, tindre la memòria d'on venim pot contribuir des d'un punt de vista terapèutic d'estar bé mentalment. La fotografia té una connexió amb el cor de la persona perquè representa la teva vida, el teu passat. Hi ha imatges de persones que si no es rescaten aquestes imatges fotogràfiques no tenen cap record.
L'últim ditzaus de cada mes...
12 a 12 de la nit, en la xarxa d'emissores municipals valencianes, seré el teu mirall. Amb Fermín Larrondo.
Tenim molta sort. Viure en aquesta terra és un regal per moltes raons. Una d'elles és el que creixem almenys amb dues llengües, el valencià i el castellà. I aquí amb alguna més. La diversitat sempre suma i viure en una societat multilingüe potencia les capacitats d'aprenentatge. Una vegada que comences amb els idiomes ja no pots parar. El francès, l'anglès, l'italià, el romanès... Avui en dia ja no se'ns fa estrany conviure amb molts parlars.
Anar a classe en valencià, tindre el timeline de les xarxes en anglès o que la teua amiga t'ensenya a dir gràcies en ara. Xucram! Viure en valencià és viure connectat al món. I, per tant, estudiar en valencià és un model d'èxit que ens prepara per als reptes del futur. Les nostres societats cada vegada són més diverses i les llengües són ponts que uneixen cultures i apropen a les persones. Així que a l'hora de triar centre, ja ho saps, triar aquells on el valencià sigui la llengua vehicular. Creix en valencià. Escola valenciana.
Separem bé els residus. Separar els residus ajuda a minimitzar l'impacte al planeta. Procura fer-ho bé. Reciclem millor. És un consell de la xarxa d'emissores municipals valencianes.
xiulits i aplaudiments. Les persones que habitualment escolten el programa cada setmana
Sabem que el primer xiulit que solem atorgar d'un temps sensà va adreçat al parroquial del Vector per la seva obstinació en parapetar-se darrere del seu escot en l'última fila de les Corts Valencians.
Bueno, i el segon xiu-li de la jornada, el protagonista, Juan Fran, i el protagonista per fer-ho i de sordes a les demandes de la societat valenciana, perquè fa s'apegar un pas enrere al seu antecessor, en el que dirà el gran de la Generalitat, però també per invertir bona cosa de sèntims en moblar-li el pisset d'expresident a la ciutat de la Càntia.
Finalment xiulem el menfotisme de part de la societat valenciana davant la violència de gènere.
Els discursos d'odi patrocinats pel partit que ha fortat el nom a l'editorial dels diccionaris no beneficien res el conjunt de la ciutadania i menys encara les dones amenaçades. Fulles mortes al cap, mecauen i se'n van,
Tapen dies, com nits, sobre l'intensitat. Junts a noix, els usos, un altre dia clar. Sense aire, en l'espai, ni sorriré a dibuixar. Sé que sós algun detall,
algun senyal ocult el fabricar. Fins que volen al vent quan gire el seu cap, mas que vagi en un baus no deixes de parlar.
Sé que sos algún detall, algún señal ocult del fabricar. ¿Qui està? ¿Qui crida? ¿O sóc jo qui imagina? Ya sé que és fals, que no és real, però estàs moviments que fa...
Sé que sos algún detall, alguna pesa que encaixar, algún señal o tú del fabricar. Qui està? Qui crida? O som jo qui ho imagina? Ja sé que és fals, que no és real, però és dels moviments que fan.
Fins demà!
Aplaudim tots els equips de persones que des de fa any i mig es soven recuperant imatges, fotografies i documents que havien estat molt perjudicats per la barrancada i la riguada del 29 d'octubre de l'any 2024.
També aplaudim el treball que realicen les persones que estan pendents de l'horatge als mitjans de comunicació, ja que gràcies al seu treball el conjunt de la ciutadania ha pogut mantenir-se informada i s'ha resguardat de les previsions preocupants.
Finalment aplaudim les persones sensibilitzades en favor del medi ambient i de l'ecologia, ja que gràcies a les seues activitats procuren conscienciar la població sobre la necessitat de preservar el nostre planeta en general i les nostres comarques en particular.
Eix apres quatre cops de tequila i unes copes d'un bi barat Barretxatan maria plantada d'enguaren Ella hi és a Gandia, un tio Deixos giris que són compandan
Eixeu sols on la tassa del vàter banyat, però on ja no s'aixecarà. Perquè mira, nena, pot ser que no et tingui estrellat, però és que estàs com per sucar. Em transformaràs, que tu no ets el meu costat, i sóc com un animal.
Tomant la casa, inundant els seus ulls de records, barrejats amb neurones fugint de l'alcohol, que corren de bot en bot. I és que... Mira, nen, no pot ser que no t'hi estrellat, però és que estàs confesucat. Em transformaré des que tu no ets al meu costat, i sóc com un animal.
S'ha fet tard i no has trucat, sembla ja que tard és massa. És per fort perquè estic sol i no puc aguantar.
Amb el telèfon quiet i tot callat, que ja mai no sonarà.
Mira nena, pot ser que no tinc estrellat, però és que estàs com per sucar. Em transformaré, és que tu no ets al meu costat i sóc com un animal. Mira nena, pot ser que no et tinc estrellat, però és que estàs com per sucar. Em transformaré, és que tu no ets al meu costat i sóc com un animal.
i sóc com un animal, i sóc com un animal. Animal, adjectiu, masculí, ser vivent o tant de sensibilitat i moviment voluntari que es deixa portat per la ignorància, incidibilització i la noiera. Animalets i animaletes del món, creixeu i notifiqueu.
Dones que fan història. Aquesta semana en què circulem amb el taxi per entre les zones sersianes de la Ràdio Pública Valenciana,
Farà anys una professora i mestra, mestra de mestres del País Valencià, a la que fa ara nou anys que se li va fer una entrevista a Tercera Persona del Singular, que reproduïm tot seguit. Tercera Persona del Singular. Un espai d'entrevistes, un temps de reflexió amb persones conegudes i reconegudes de les nostres comarques.
Tercera, Persona del Singular, un espai viatger que s'emet a la xarxa d'emissores municipals valencianès.
Anualment, la Societat Coral del Miquelet, una institució senyera del territori valencià, té per costum distingir alguna persona per la seva trajectòria cívica o cultural. Un guardó que subratlla el bon fer d'aquesta i testimonia el compromís nacional amb el nostre poble i la defensa de la nostra identitat.
Els Premis Miquelet d'Honor s'atorguen des de l'any 1988 per acord de la Junta Directiva, la Junta Directiva d'aquesta societat, clar, i en tercera persona del singular ha volgut trobar-se amb la persona que enguany distingeix el Miquelet. Ella és doctora en Filologia Catalana.
i professora honorària de la Universitat de València Estudi General. Però, a més d'això, s'ha de dir que és una de les impulsores, va ser des del primer moment una de les impulsores del Partit Socialista d'Alliberament Nacional al País Valencià i ha treballat sempre activament en el moviment de mestres i en l'organització de les escoles d'estiu, almenys fins que es van fer. Ens trobem amb Maria Conca.
I al seu costat ens agradaria que ens fes uns cèntims del que suposa en la societat d'avui abraçar aquesta filosofia de vida com la que ella ha portat a terme i encara porta. En primer lloc, Maria, satisfeta amb el guardó que et lliura la societat Coral el Miquelet?
Sí, la veritat és que em fa il·lusió. Em fa il·lusió perquè és un guardó que té molt de simbolisme. Ja saps què és Miquelé d'Honor. Miquelé és defensor de la terra, de la terra que m'estime molt. I, clar, això em satisfà. D'altra banda, també penso que...
Encara em queda anys de vida, perquè jo em troba encara molt bé, però a continuar en la mateixa dinàmica que fins ara, perquè pensa que paga la pena lluitar per la llengua i lluitar pel país. Escolta, són necessaris, trobes que són necessaris aquesta mena de reconeixements?
Bé, jo crec que estan bé perquè ja no tant per a la persona que li donen el guardó, sinó en general, perquè, clar, això és una festa, no?, i també allí ens trobem molts amics i amigues, i gent que en moments difícils hem lluitat, en moments més suaus també, gent que es creu la llengua i el país, i trobar-nos allí tots, doncs això és bonic, és una festa, no?, i nosaltres també hem de fer les nostres celebracions...
Des de ben jove que el tema de conjugar les coses en femení t'ha caracteritzat. Jo no sé si la història ha marginat sempre les dones. Sí, sí, en general sí. I és un fet que jo crec que les dones en el moment actual...
i en el segle XX ens hem esforçat molt per trencar aquesta dinàmica i per situar-nos en la vida, per situar-nos en el nostre treball,
en tot allò que és important en la vida. No quedar-te relegada a casa. Jo sempre he defensat, i vaig fer conferències en aquest sentit, que el més important per a la dona és el treball. En la mesura que treballes tens independència econòmica i ets ama del teu...
de tot, de la teva vida. Encara que estimes molt a la persona que tens al costat, però n'hi ha una igualitat. La independència econòmica jo crec que és el punt fonamental. Ara, això cal conjugar-ho amb els fills i amb renúncies també, perquè clar...
En haver de fer, diguem-ne, la doble jornada, ara això és important que els homes ja esteu molt més conscienciats i la col·laboració en tots els afers familiars és diferent, però això també ha estat una conquesta.
I mira si encara ens trobem una mica marginades les dones, que quan hi ha un... segons en quins ambients, no? En els ambients més cultes no sol passar, però en els ambients populars tu te poses a parlar en una persona i està el teu am al teu costat, no? Per exemple, i els temes són...
comuns, però aquella persona sempre està mirant a l'home i no mira mai la dona. I això és una sensació que encara existeix. Per això, perquè sempre es pensen que les dones tenen un àmbit diferent i no poden parlar de política o poden parlar de cultura o poden parlar de temes... És una cosa molt curiosa però que encara es nota. En ambients rurals passa molt.
Entre Maria parlava sonaven les 11. Estem a un raconet de la seva casa, un raconet magnífic, hauríem de veure'l. Si fora televisió ho podríem veure. De la seva casa ens pega el sol del llevant i ja veuen, són les 11 del matí. Maria, en aquesta línia, s'ha de continuar explicant el per què de tot plegat a les noves dones?
Pot ser, sí. Sí que és molt important que veguen de la història, perquè veus en la joventut, a vegades, aquestes situacions de violència que es donen, que quasi penses que això hauria d'haver estat eliminat. La violència de gènere ja no hauria d'existir, des del punt de vista que jo parlo de la igualtat entre l'home i la dona, en el treball i en tots els àmbits socials. I això em preocupa molt perquè pensi
Les estètiques canvien, això és veritat, i les dones tenen tot el dret a portar l'estètica que les agradi.
Però el que no han de fer és consentir que n'hi hagi violència cap a elles. I a vegades amb gent molt joveneta m'ho compten, no?, en els whatsapps, o a vegades el propi company a qui estimen com les tracta, i tot això em preocupa molt perquè, pensem, no estarem tornant endarrere?
i sí que és veritat que n'hi ha molt de moviment en contra de la violència de gènere i això s'ha de continuar perquè s'ha de conscienciar molt i sobretot a la gent molt joveneta, els homes i les dones, els adolescents, és que això no pot passar i pot ser que ara tenim més informació i entenem, i és com si ara pot ser que ha passat sempre i estava més ocult, però ara que se sap això no es pot consentir.
Escolta, què és el que et va empènyer cap als moviments socials? Bé, jo soc d'origen de classe treballadora i des de sempre jo vaig treballar a la fàbrica quan tenia, des dels 14 anys, vaig estar treballant a una fàbrica de nines del meu poble i ja em vaig conscienciar molt de la situació. Bé, i en la meva casa familiar, que els meus pares eren d'esquerres i
Mon pare era un llaurador autònom, però amb el just per a poder tirar endavant. I jo sempre vaig pensar que la classe treballadora havia de conquerir els drets. No podia estar treballant. Un adolescent, per exemple, recordo el primer salari que em van donar, que eren 20 euros. Tot un mes treballant, més de 8 hores. I quan vaig arribar a la meva casa, mon pare em va dir, això és una explotació, és la primera vegada que sentia la paraula.
Aleshores, jo sempre he treballat, encara que vaig, mentre treballava, estudiava i ho feia perquè jo pensava que havíem de tenir molts coneixements per a poder superar aquestes situacions. Ho intuïa i per això vaig continuar estudiant.
I sempre vaig pensar, sempre m'he mantingut fidel a la classe treballadora, sempre he pensat que calia lluitar al seu costat, per això un dels objectius meus ha sigut sempre treballar al costat i dins de la classe treballadora, encara que m'he dedicat a l'ensenyament, però tu ja ho saps, som treballadors de l'ensenyament.
I després l'estima per la llengua. L'estima per la llengua em va portar també al mateix temps a l'estima per la terra i per això he treballat en aquest sentit. De la qual cosa estic contenta i crec que fins i tot està d'una sort poder lluitar per la teua gent i pel teu poble. Patim encara l'anàfra d'una educació masclista?
Sí, perquè encara que els pares vulguin fer una... Suposant que els pares volen fer una educació igualitària, l'escola també, però és que la societat de consum encara potencia aquestes actituds. Les xiquetes del rosa, els xiquetes del blau, que ara que he tingut netes i quan anava a comprar una cosa jo volia un color neutre i havia de ser... Si era xiqueta, de seguida t'hi dient, abocat...
Cabalrosa, les nines són molt boniques i jo crec que m'agrada que els meus netes juguin amb les nines, però els xiquets també haurien de jugar perquè són elements que podien ser... El joc ha de ser també igualitari, encara que després a vegades n'hi ha preferències i dius, i això perquè les preferències també són educacionals o ambientals. Els nens no s'eduquen només en la família i en l'escola, sinó també en la societat.
I a vegades la meva filla, Aitana, que per això és molt estricta, a vegades em recrimina a mi i diu, però mare, no veus que en això estàs fent discriminació? Jo dic, serà possible que tinga raó i que jo crec que això és una cosa habitual i per això hem d'estar molt vigilants, perquè és també la societat de consum la que a vegades ens introduït elements i coses que nosaltres pensem que són innocus i no ho són.
Escolta, per tancar aquest apartat de la lluita del feminisme, com podem evitar tant de sacrifici inútil de persones?
És que, clar, jo no tinc la fórmula, però jo crec que sí que l'ensenyament, l'escola, les institucions, la família, tots ens hem d'abocar a evitar que hi hagi aquest tipus de discriminacions i a fer que la igualtat entre homes i dones sigui efectiva. I això...
Diguem-ne que ha d'anar, la societat ho ha de plantejar, de dalt a baix, i de baix a dalt, és a dir, en tots els àmbits. I, clar, després també hi ha classes més desfavorides, que si no tenen recursos per a viure, difícilment podran tenir recursos per a poder fer que els xiquets tinguin una situació...
normal, en aquest sentit, i tot això és difícil. Per tant, el que sí que cal és que la societat, que puguem arribar a que hi hagi unes millores socials absolutes i que no n'hi hagi discriminació de cap tipus. Un dia o pot ser un maní prop del mar jo m'havia dormit
Quan de cop el cel s'omple de llum i un ocell negre surt sense venir tan lloc.
Lentament les ales m'ateguen, lentament ell anava girant. Prop de mi el patac s'acabava i com caigut del cel, ocelles va aturar.
Els ulls eren de color rupí i les plomes de color de niu. I al seu front mil ratx de to suau, l'ocell rei coronat lluïa un dia.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Com a pas, amb somnis clars d'infant Com a pas, damunt d'un núvol clar Com a pas, tu i jo el sol encendrà I a l'illa del record
La pluja llençarà l'ocell negre, topa els ulls del sol, cap al cel, tot una branca en vol. Un bon dia o pot ser una nit a prop del mar,
Jo m'havia dormit quan de cop el cel s'omple de llum i un ocell negre surt sense venir de lloc.
Lentament les ales pategant, lentament ella anava girant, prop de mi el batec s'acabar, com caiu del cel, ocelles va aturar.
S'ulls eren de color rubí i les plomes de color de nit. I el seu frau, milrats de tot suau, el seu rei coronat i un diamant blau. Amb el bec la cara em va tocar.
Fins demà!
el sol sombra de llum, i un osegna grassour, som se venit a lliur. Un bon dia a poc sona nit, prop de la mer, jo m'avim adornit. Quan de cor, el sol sombra de llum, i un osegna grassour, som se venit a lliur.
Lluitadora des de fa anys. Dona conscienciada en favor de la recuperació de la història en femení i la presència de la dona dins de la història. Participant en la lluita de les associacions de veïns i de moviments feministes, ha fet conferències arreu dels països catalans i per la seva activitat política va patir agressions, va patir una detenció i fins i tot va passar per un judici.
Tot això fa que el programa d'avui s'hagi interessat per Maria Conca. Jo diria Miqueletera d'honor. Miqueletera d'honor d'enguany. I necessitem bussejar uns minuts més per entre les raons que la porten a situar-se d'aquest cantó de la solidaritat, de la recerca i del compromís.
Maria, és hora de recuperar ara l'esperit de la lluita, aquella lluita de l'eixida del túnel del franquisme? Sí, sí, jo crec que sí, perquè la transició no es va fer com hauria calgut.
el franquisme no es va acabar en aquell moment i l'hem continuat patint al llarg de tots aquests anys. Van haver partits com el PSOE, el PSOE, que es van integrar a la reforma i més o menys van haver uns anys que semblava que eren anys de bonança, però no era exactament això, perquè els partits com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans
que no vam entrar en la reforma, vam patir, van haver anys de prou repressió
de molta repressió en moments molt determinats. I s'ha vist que el franquisme no es va acabar, s'està veient ara, que al País Valencià l'hem patit i molt bé, i al Principà de Catalunya ara l'estan patint en la situació del procés per la independència. Estem veient que...
que al llarg de tots aquests anys s'ha vist que no es va fer una reforma com calia i que
i que no ha funcionat bé. Per tant, ara és molt important que la gent continuï conscienciats, sobretot els joves que pensaven que ja havien nascut en la transició, que suposa que pensaven que la situació era una democràcia normal i que ells vivien una mica en l'abundància,
Aixa creença, jo penso que van haver generacions que es van criar en aquesta idea, ara veuen que no és així. O sigui, no només n'hi ha repressió política, sinó que n'hi ha crisi econòmica i que els joves tenen més estudis que mai, estan més preparats que estàvem nosaltres abans
i no tenen treballs, se n'han d'anar fora o han d'aconseguir uns treballs mal pagats que no arriben ni a mil euristes, amb la qual cosa no poden viure. Tot això ha de fer que la gent continuï reclamant els drets socials i els drets polítics que ens corresponen.
No, jo penso que l'estat espanyol actualment està totalment en crisi i actuant de manera dictatorial i que això no ho podem consentir.
He de confessar que escoltant a Maria, una dona tan símbol com és ella, ella potser no ho reconeix, però la gent que l'hem vist i que ens hem fet al seu costat i que l'hem escoltada tantes vegades, escoltar a Maria amb aquesta contundència sempre és borronador. Maria, dona't bé aquest compromís social i polític tan marcat.
El social ja l'he explicat una miqueta abans, de classe treballadora, i sempre m'hi he considerat. I el compromís nacional és això, inicialment una estima per la llengua, després unes lectures, llegir Joan Fuster, per a mi va ser molt important, perquè ell és el primer que em va dir ser valencians és la nostra manera de dir-nos catalans, i això per a mi em va...
Em va marcar, em va estimular en l'estudi, em va estimular més en el coneixement de la nostra terra, de tots els països catalans, del Principà de Catalunya, de les Illes. Vaig anar a les escoles d'estiu de Rosa Sensat i allà vaig aprendre molta pedagogia. Després vam fer les escoles d'estiu al País Valencià, l'any 76 va ser la primera escola d'estiu.
que vam involucrar molts mestres, vam muntar el moviment pedagògic, el moviment de renovació pedagògica que encara dura, que gràcies a això, penso jo que bé, ja va ser un inici i després amb l'esforç de molts mestres, de molts ensenyants, s'ha arribat al que ara és Escola Valenciana i podem tenir una escola en valencià que és tan important per al nostre país.
I això és la raó, un poc, de per què... I això és la raó, exacte. Això és la raó de per què he treballat sempre al costat de la classe treballadora, en els moviments socials i en el moviment d'alliberament nacional. No sé si coincidirem, si és necessari un terrabastall i patir un d'altabaix per ressorgir de les cendres...
Sí, a vegades això és així, és difícil de preveure, però sí que és veritat que n'hi ha moments, igual que a les persones, ens colpeix una cosa i ens fa avançar també als pobles. N'hi ha una situació, un terrabastall, com tu has dit, de crisi econòmica, de crisi social, i això pot fer-nos avançar.
Clar, el més important és que sempre siga pacíficament. Jo, en aquest sentit, penso que com més gran m'he fet, més...
o més estic al costat del pacifisme, d'aconseguir les coses pacíficament. Per això, ara en tot el procés del Principat de Catalunya per la independència, jo crec que ha estat admirable que més de dos milions de persones hagin estat donant suport a la independència, que s'hagin organitzat com s'han organitzat o com estan organitzats encara
I tot això per a mi ha sigut un moviment al qual li dóna suport i m'admira, i és admirable, malgrat escops i malgrat la repressió i malgrat que malauradament ara el govern legítim de la República Catalana està a la meitat de l'exili i a la meitat de la presó.
cosa que evidentment no es mereixen i espero que l'estat espanyol rectifiqui una mica i que això pugui resoldre's. Ja ho sé que de moment la resolució pot ser no serà la independència, tardarà més o menys però hi arribarà.
I crec que això també serà positiu per a nosaltres, des del País Valencià. Això no va preguntar-te. Catalunya va obrir llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Jo no sé si esta nova Catalunya també obrirà la finestra a un nou disseny.
Jo crec que sí, que serà un nou disseny i que nosaltres segur que té repercussió, perquè sempre tot allò que ha passat a Catalunya s'ha encomanat al País Valencià i a les Illes, però això històricament sempre ha passat, perquè és natural, nosaltres formem territorialment, culturalment, lingüísticament, econòmicament, formem una unitat, encara que estigui atrositjada.
i jo estic convençuda que si els catalans van per una via, i esperem que sí, de progrés i correcte, tot això per a nosaltres serà fonamental i també per a salvaguardar la nostra llengua.
perquè tal com estem ara i en els atacs que se li fan ara per exemple està atacant-se a l'escola i s'està atacant a l'escola del Principat dient mentides perquè evidentment que l'escola no és adoctrinadora sinó tot el contrari partim de pedagogies molt liberals i pedagogies molt democràtiques però se l'està atacant per això a nosaltres també se'ns està atacant vull dir que s'ataca la nostra escola s'ataca la nostra llengua i
i l'única manera de salvar-la, que puguem utilitzar-la i tenir-la amb normalitat i que sigui una llengua en allò que li correspon, doncs és unit als nostres germans. No sé si bufen nous béns per al País Valencià.
Bé, de moment la cosa no ha anat malament, no? Hem millorat des que estava governant el PP, ara la situació ha anat canviant. Jo no sé si són nous béns, com a mínim han millorat una mica, no? Els béns que ens havien bufat en tota l'etapa del PP amb la corrupció tan escandalosa i amb els atacs tan furibuns que sempre ens han fet a la nostra llengua i a la part de...
a tots els valencians, crec jo, excepte els que combreguen amb ells. Doncs això ha millorat molt ara en Compromís i el PSOE, el pacte que s'ha fet, doncs ha millorat, jo crec que ha millorat, respirem una miqueta més i...
i crec que està en millor situació. Encara que també és veritat que es fa bondat. Per exemple, l'altre dia, la gran manifestació pel finançament just, molta gent ens va reprimir a treure la senyera de les quatre barres, però bé, si tot això fa...
que s'ampli el consens social, doncs és possible que això hagi de ser així. Però, en definitiva, jo crec que sí que avancem.
Sense tindre cap pretensió jo tinc mala reputació. Només per fer el que jo vull la gent em mira de reull. No voldria jo causar cap molèstia fent el meu camí amb discreció i modestia. No a la gent no li agrada que cadascú tinga el seu parer. No a la gent no li agrada que cadascú tinga el seu parer. Tots em critiquen sense més.
Lleva des muts que no diuen res.
A mi la festa nacional em dóna exactament igual. Pot dir missa cada partit, la meua pàtria és el meu llit. Jo no vull ser cap revolucionari per haver triat el camí contrari. No a la gent no li agrada que cadascú tinga el seu parer. No a la gent no li agrada que cadascú tinga el seu parer. Tothom em mira malament.
Lleva desegos, és evident.
Corre un carterista primet, perseguit per un senyoret. La traveta faig el país gros i per terra cau el seu cos. Jo no pense que siga cap desastre, indultarà el lladre que furta un altre. No a la gent no li agrada que cadascú tinga el seu parer. No a la gent no li agrada que cadascú tinga el seu parer. Darrere meu tots correran.
Lleva descoxos que no podrán
No caldrà llegir el tarot per saber com acaba tot. Al carrer ja s'escolta el crit, desfem-nos, deixem el parit. Jo no vull ser cap revolucionari per haver triat el camí contrari. No a la gent no li agrada que cadascú tinga el seu parer. No a la gent no li agrada que cadascú tinga el seu parer. Tots em voldran veure penjat.
Lleva de segons, quina obvietat! Tercera persona del Singular, un espai d'entrevistes, un temps de reflexió protagonitzat per persones conegudes i reconegudes d'arreu les nostres comarques.
Tercera persona del singular, un espai viatger de radiopego amb sequi castellano. Escolta'l a la xarxa d'emissores municipals valencianes.
Ens hem volgut trobar en Maria Conca i ho hem fet perquè ens fa uns cèntims sobre tot allò que estem parlant i és per això que volem satisfer també algunes curiositats sobre el conjunt del que ha fet i del que pensa.
S'ha de dir que aquesta professora universitària, nascuda a Beneixama, comarca de l'Alcollà, ha publicat treballs sobre l'estil literari de l'Enric Valor, de Vicent Andrés Estellers, de la Carme Riera, de Joan Fuster i de Josep Pla. Ha obtingut premis per la investigació filològica i la promoció de la llengua catalana i ha format part de diversos equips de recerca. Ni que dir-te que ha dirigit tesis doctorals ben interessants.
Maria, s'ha de conèixer els nostres patums per comprendre aquest país.
Sí, m'imagina que per Patums tu et refereixes a les persones, homes i dones, que han intervingut culturalment i han estat mestres nostres, han deixat petjada. És evident que sí. Per exemple, Enric Valor, que jo vaig conèixer quan era molt joveneta, de fet, el primer curs que vaig fer jo de llengua el vaig fer a l'Horrat Penat,
I Enric Valor era qui en corregia els exercicis, encara els guarda, i després vaig veure que era la seua lletra, perquè quan en corregia l'exercici, al final em deia molt bé, molt bé, i m'animava. I clar, després vaig comprovar i vaig dir, però si això m'ho feia Enric Valor, no? I després vaig tenir molt de contacte amb ell, sobretot a través de...
de l'amistat personal, el vam visitar a sa casa moltes vegades, Josep i jo, Josep Guia, el meu home i jo, i vam connectar molt per Taranà, perquè pot ser que tots érem d'allà d'aquella comarca de l'Alcoyà...
al costat de la Mariola, i ens sentíem a gust. Ell va escriure les rondalles i en les rondalles va recollir molts referents i locucions de la manera de parlar de la gent d'aquelles comarques. I jo vaig fer estudis sobre la meva...
La meva especialitat, diguem-ne, que és la paremiologia, l'estudi de refranys i la fraseologia, les locucions, totes frases fetes. És que jo crec que aquesta part de la llengua és fonamental perquè diguem-ne que és el moll de l'os de la llengua, no?, quan ens expressem en el refranys.
i Valor té una llengua molt rica i et dic les locucions aquelles que ell utilitza i els refranys no tant, locucions en posa més, però és molt bonic. No sé, per dir-te'n algun, ell té un conte que comença dient
Per foc i per muller no tenis que és del carrer, que és un consell que li dona al protagonista, que després serà un fracàs perquè es casa en una forastera que damunt és bruixa, no? I refranja així, utilitza, que tenen gràcia. Després, a vegades, quan te passes a pensar, dius, però...
Clar, és un refrany exagerat, no?, però també és veritat, vol dir, és una cosa ben elemental, no?, perquè una parella funciona, doncs han de conèixer-se bé, si són del mateix estament millor, si són del mateix nivell cultural millor, és a dir, quantes més coses en comú tinguin, més possibilitats d'èxit tindrà, no?, i bé, són consells molt antics,
I valor té, en aquest sentit, la llengua de valor. He après molt en la llengua de valor. Com de sensibilitzada trobes la societat del segle XXI? Sensibilitzada... Social, política... Ja sé que t'estic duent, però no vull dur-te. Jo vull que me digues com de sensibilitzada trobes aquesta societat.
És que és difícil de dir, perquè a vegades nosaltres tenim visions parcials. I... Clar, les noves tecnologies jo crec que modificaran molt la forma de pensar i d'actuar dels joves. I estem en un moment de canvi, per a mi, important, no? En la concepció de moltes coses. Fins i tot en la concepció de les relacions personals. I clar, si me dius...
Veus que la societat del segle XXI evoluciona en tots els sentits, doncs no te ho sabria dir. Sé que n'hi ha coses molt positives, la immediatesa de la comunicació, que ens puguem en un moment determinat enviar un missatge i en el mateix moment a l'altre costat del món el reben, tot això, la facilitat de convocatòria per a les mobilitzacions, tot això és magnífic.
I després, en la forma d'actuar i de pensar i de relacionar-se amb la gent, això és el que a mi m'acostaria més de dir. De tota manera, la lluita social ha de continuar, perquè els humans hem de, això crec que és també innat, lluitant per les millors nostres, dels nostres fills, del nostre futur...
La contaminació és molt preocupant, la contaminació del planeta, generalitzant, i és preocupant que les estructures polítiques, el sistema polític de la majoria de països no cuide suficientment on arribarem. Durarà molt el planeta, no durarà, la gent serem capaços de lluitar contra tot això.
Possiblement sí, no? I per tant, jo tinc una visió esperançadora. Pensa que sí, que la gent del futur continuarà lluitant per millorar i per acabar. Les guerres, com s'acaben les guerres? És que és terrible, no? Quan veus la immigració, la gent que ve de llocs on no pot viure, perquè si no, no vindria jugant-se la vida. I clar, tot això globalment és molt preocupant.
Després, si ens limitem als espais més concrets, pensem que sí que es pot lluitar, com ara el que hem parlat de Catalunya. A Catalunya la gent està lluitant per millorar, està lluitant per la independència perquè veu que això li comportarà una millora social de progrés en tots els sentits, cultural... I, clar, pot ser que hem de mirar llocs més petits per a poder pensar si així es resol en un altre lloc també.
De tota manera, jo tinc esperança en el futur. Escolta, i el principi de la solució comença a l'escola?
El principi de la solució comença a l'escola, sí, en part sí. Comença a la família, en el medi més immediat, en l'escola, en el barri, en entorns més immediats als infants. Clar, quan aquests entorns no són favorables, doncs aquests infants tindran molts problemes en el futur. Però sí, jo crec que sí, que l'escola és fonamental. L'educació en l'escola és fonamental.
És gràcies a l'escola que estem, on estem, al País Valencià? Sí, jo penso que l'escola ha fet molta feina en aquest sentit. Ha conscienciat molts pares de la necessitat que els xiquets estudien el català tant per immersió com perquè és la llengua pròpia.
de la família i perquè és la llengua d'aquesta terra i això lligat a uns mètodes pedagògics que miren pel benefici del xiquet, per la felicitat del xiquet i els pares això ho han anat bé i jo crec que s'ha creat una xarxa social molt important al voltant de l'escola crec que l'escola valenciana ha fet molta feina i és molt d'agrair i jo estic molt contenta perquè
Quan vam començar encara érem pocs, i ara això és molt interessant. Suposa que també tenen molt de treball, perquè s'ha de batallar molt, amb els pares, amb la ideologia adversa, amb la gent de...
de dretes, que potser n'hi haurà que no, però sobretot els que són més ideològicament lligats al franquisme, doncs aquesta gent sí que crea molts impediments. Al meu país la pluja no s'aploure, o plou poc, o plou massa,
Si plou poc és la sequera, si plou massa és un desastre. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no s'ha ploure.
No anirem mai més a escola. Fora de parlar amb els de la teua edat, res no vares a prendre escola. Ni el nom dels arbres del teu paisatge, ni el nom de les flors que veies, ni el nom dels ocells del teu món, ni la teua pròpia llengua.
Escola et robaven la memòria, feien mentida del present, la vida es quedava a la porta mentre entraven cadàvers de pocs anys. Obli del llamp, obli del trol, de la pluja i del bon temps, obli del món, del treball i de l'estudi. Por el imperio hacia Dios, des del carrer blanc de Xatiba,
Qui em rescabalarà dels meus anys de desinformació i desmemòria? Al meu país la pluja no s'aplouré O plou poc o plou massa Si plou poc és la sequera
Si plou massa és un desastre. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no s'ha ploure. La crisi ens ha portat un clima més tens,
Sí, sí, la crisi sempre té conseqüències, no?, i entre les quals sí que estem sent més situacions socials. La gent perd poder adquisitiu o perd el treball o...
o no té seguretat en el treball, les parelles, per exemple, moltes vegades no poden tenir fills quan és el moment, perquè no tenen una estabilitat econòmica, tot això sí que crea tensió, tensió a la societat. Maria, on penses que estan ara els nostres? Els nostres... Els nostres, sempre hem dit, quan vinguen els nostres...
Sí, a vegades sí, i a vegades ens queixem i diem, i això que són els nostres? On estan? Bé, jo crec que n'hi ha una part que està governant, que tenen responsabilitats de govern, i...
I bé, que suposa que tenen dificultats també en la manera de... Perquè no és el mateix analitzar des de fora que trobar-te dins en totes les dificultats i tots els entrebancs i els pals a les rodes que et posen. No sé, perquè sempre estic pensant en marxar. És segur que en fer el decret de plurilingüisme ha tingut molts entrebancs i...
és sabut, no?, que un decret que no podia ser, diguem-ne, més raonable del que era, no?, i que nosaltres l'haveríem fet encara molt més avançat. Bueno, nosaltres, no sé, per exemple, en la UEM, en la Unitat d'Educació Multilingüe de la Universitat de València, on jo estic, doncs vam fer la nostra aportació, però també la nostra crítica, no?, perquè... I tot i això...
doncs ha tingut uns entrebancs impressionants i clar a vegades nosaltres des de fora demanem això s'hauria de fer així haurien de ser més valents però clar, sempre n'hi ha unes limitacions i per una que insistís que els nostres estan a la universitat estan a l'administració estan integrats en la societat hem passat de ser quatre a ser alguna cosa més transversal
Sí, jo crec que sí, que la nostra idea, la idea de la catalanitat s'ha escampat, perquè hi ha hagut molta gent treballant, abans parlaves dels nostres intel·lectuals, jo m'he centrat en Enric Valor, però caldria haver parlat de Fuster, caldria haver parlat de Matilde Salvador, la compositora,
i de moltes altres persones que tots plegats, uns a la universitat, altres en el món de la cultura, en el Miquelet mateixa, sempre han portat una tasca cultural important en acció cultural,
Des del centre d'octubre. Tot això ha anat eixamplant el sentiment que cal defensar la llengua i que cal defensar la terra i la societat.
crear més condicions socials millors per al nostre poble. Jo crec que sí, que la teva pregunta era aquesta, on estem? Doncs sí, estem a la universitat, estem a l'escola, estem als barris i no som marcians, estem integrats totalment dintre de la societat i això els valencians que no estan tan...
tant en aquests temes han de saber que nosaltres som d'ells, som del poble no som extraterrestres com a vegades ens volen fer passar ni polacos ni res de tot això
Doncs fins ací el programa d'avui. Hem intentat acostar una part de les preocupacions de la Maria Conca i fer un pessic sobre la seva personalitat. Ens ho ha explicat personalment, des d'aquesta perspectiva tan singular que Maria té i que transpura el seu tarannà obert, afable i compromès, no d'ara, des de sempre.
La seva posició com a dona lluitadora la fa gaudir d'una autoritat amassada i guanyada a base d'una barreja de treball, de dedicació, de compromís i d'estima per la gent i per la terra.
No vull que estalviar-los el fet que Maria Conca ha estat i encara continua a l'epicentre de moltes realitats i coneix la nostra història més pròxima perquè l'ha viscuda i perquè l'ha protagonitzada en primera persona. Una última pregunta, Maria. Eres una dona fusteriana?
Mira, sí, he col·laborat en el llibre, nosaltres les fusterianes, i he col·laborat molt a gust, però quan em va plantejar l'editor el títol, li vaig dir, és que pareixerem fans, pareixerem un club de fans de fuster.
I això és el que primer que em va sugerir el Tito, li dic que no el canviaríeu. I diu, no, no, no, que està molt ben triat. I efectivament està molt ben triat. I si jo m'he de considerar... He de considerar algun dels meus mestres, n'he tingut més, però Fuster ha estat un mestre per a mi, per això sí, en aquest sentit sí que soc fusteriana.
Doncs, Maria Conca, moltes felicitats pel guardó del Miquelet. Moltes gràcies per haver compartit el teu temps i moltes gràcies per tot plegat, per ser fusteriana, per haver iniciat el Sant, per estar on estàs. Moltíssimes gràcies, Maria. Moltes gràcies a tu per la teva benevolència i per la manera de presentar-me tan amigable i tan sedent. Evidentment sí que et considero un amic, sí. Moltes gràcies. A tu.
M'agrada el riure dels teus ulls, en el reflex d'una llum em sembla un far a la Marina. I per la sort està mig foll, jo m'imagino un mariner buscant recent el teu somriure. I així navego pel teu cos, deixant estel en el teu pit, amb la saliva dels meus llavis.
i amb el somriure la revolta. Així t'espero i t'imagino. I en l'horitzó de la
El gesto t'oblid que faig.
I en freau, si tu ets el bé, no seré proa de vaixell, si tu ets la dansa de les zones.
que per la sort d'estar mig foll en la tristor i la soledat vaig dibuixar la teva forma. I avui navego pel teu cos, deixant estela en el teu pit, amb la saliva dels meus llavis, per dir-te i amb el somriure la revolta.
Així t'espero i t'imagino. I en l'horitzó de la mirada el gest utòpic
que vull trobar amb tu el camí dels estels per llençar els somnis contra el temps, buscar el coratge perdurant amb intent.
Així t'espero i sols així amb temps. I en ta bellesa un far per un món més vell. I en el desig un risc valent.
un pas per descobrir-ne molt més. Així t'espero i sols així em tens.
Tercera persona del singular. Un espai d'entrevistes, un temps de reflexió amb persones conegudes i reconegudes de les nostres comarques. Tercera persona del singular. Un espai viatger que s'emet a la xarxa d'emissores municipals valencianès. Tercera persona del singular.
Soc una ciutadana i vaig a parlar. És el nostre torn. Perquè la política no és sols el que es fa des de l'administració. La política és tot. Tot el que les persones fem i el que no fem. Per això vos parlem.
I diguem que hem de treballar juntes. Tenim un repte comú. Imaginar el nostre futur. L'horitzó és el 2030. I el camí és un pacte. Un treball conjunt entre la ciutadania, les empreses i les institucions. Ja és l'hora de construir un projecte comú.
D'assumir l'urgència de les accions davant del canvi climàtic. D'iniciar projectes que perduren més enllà d'una legislatura. Més enllà d'interessos partidistes o personals. És hora de compartir la responsabilitat política. I ser partícips de les transformacions necessàries.
Les solucions no estan fora. Les hem de construir nosaltres. Nosaltres vol dir totes les persones. Serà la nostra responsabilitat. Serà intel·ligència col·lectiva. Proposem una nova forma de fer les coses. Nova. Posant en marxa accions concretes basades en dades objectives. Perquè el que no es pot mesurar, no es pot millorar.
i estarem atents. Apel·lant a les autoritats per a que reorienten els fons europeus cap a aquestes propostes. I educant-nos en formes de vida més ecològiques, més sostenibles i més justes. Serà un projecte molt gran. Perquè el 2030 és un objectiu planetari. Serà igualtat. Serà innovació. Serà mobilitat sostenible. Serà nuestro futuro. Aquesta és una crida a l'espècie humana per a conservar la vida.
Triem el millor futur possible. Inspirem altres territoris. Aturem el canvi climàtic. Pot ser no tinguem més oportunitats. Aquesta és una cita històrica. Serà Horta Sud.
Feia temps que no aparcàvem el taxi per donar compte de les publicacions que arribaven a la nostra taula de redacció. I és ben això que avui dedicarem un temps a aquest menester que teníem una miqueta oblidat o, si més no, havíem deixat de banda.
A punt d'arribar al mes que fa, al setxe, des que vam patir la devastació de la nostra emissora de referència i la societat de la comarca de l'Horta vivia en primera persona una barrancada de grans dimensions que ha costat la vida a més de 230 persones, a més, van aparèixer una sèrie de publicacions que podem destacar avui mateix.
Efectivament, amb la publicació dels morts d'Amazon de la periodista Esperança Camps i Barber hi ha una explicació clara sobre la realitat del que va passar aquell dia, tot i triant proximitat amb les víctimes i escoltant-les pacientment i amb mirada humana.
per tal d'explicar amb pulcritud i fidelitat, i fidelitat als fets, la història d'una negligència política impossible de tapar. Els morts d'Amazon el trobareu a les millors llibreries del País Valencià, editat per Vilabueb Llibres.
Però per conèixer l'autèntica crònica del desastre cal acudir al llibre del periodista Sergi Pitarch, que sota el títol de 29 octubre, Les Hores del Caos, mostra el resultat d'una investigació rigorosa que reconstrueix hora per hora els fets d'aquell dia.
els errors, els encerts, els silencis, les decisions que van costar vides. Ho fa amb dades, testimoni reals i una voluntat ferma de reivindicar la veritat. Les Hores del Caus ha estat publicat per Bromera Edicions dins de la col·lecció actual.
Memòria del Funk és una publicació de l'editorial Rebel, coordinada per Pau Alavajos i Ricard Xulià, autors de textos del llibre i de les entrevistes amb els testimonis que expliquen les seues vivències i les seues reflexions des d'una visió crítica. Al llibre trobem declaracions de la Ruth Moyano, Xavi Castillo, Mariló Gradolí, Ferran Torrent,
Eva Gisbert, Vicent Olmos, Albert Dací, Xavier Ricard i uns quants més que relaten en primera persona les seues vivències.
L'escriptora Carmen Amoraga i Maxi Roldán, testimonis i víctimes de la catàstrofe, ofereixen un relat rigorós i primfilat de la tragèdia al llibre Làgrimes de Barro, crònica de la Dana, del 29 d'octubre, publicat per l'editorial Espasa.
Les històries personals i anònimes s'intercalen amb la crònica de la inoperància de les institucions valencianes, al mateix temps que es fa un cant al voluntariat i als herois anònims, alguns dels quals també relaten la seva història personal.
Però en realitat el primer llibre que va aparèixer al poc de la barrancada i de la riguada del 29 d'octubre de l'any 24 va ser Renèixer del fang, un recull de testimonis narratius de la tragèdia viscuda al País València. Un llibre que va esdevenir peça i clau i solidària amb les llibreries afectades per la Dana en què escriptors i escriptores de referència reflexionaren sobre el moment crític que es trobava
El País Valencià. S'acte d'una proposta plural que pretenia i pretén fixar la memòria i ho pretén fer per poder continuar demanant justícia i reparació i per poder renaixer del fang.
Doncs això, Renèixer del Fang és un llibre editat per ara llibres i tots els beneficis del qual han anat adreçats a les llibreries de l'Horta i de la Ribera afectades per la terrible gota freda.
El sol et guia més que mai, el vent del seu esbrot sempre al teu costat.
dels somnis i dels pensaments. Voles, pèrrecos i uñas,
Records que un dia et van fer plorar, ara es tornen vers mentre els sentiments buien amb sang, desfent-se al teu davall. I un mal som t'enjuerna, com la claror et deixa ser,
però una llum et transporta a dins dels somnis i els pensaments. Que entre llums i dracons vivràs, que les sombres són massa reals, mires de al davant, ángels.
i una zona ten lluena
Com la claror et deixa sec, però una llum et transporta. Et vius dels somnis i els pensaments, per sempre sents entre junts i ratons vibrats.
que les hombres son más arreals. Mi despiad d'abans. Sí, mi despiad d'abans. Ángel. Ángel d'Argel.
El decorat musical general del programa d'avui està protagonitzat per la banda rock, Moonlocks. De fet, acabem d'escoltar el tema Àngel de Gel, inclòs en el disc Compacte Llum, un treball que va estar publicat poc després que haguerem protagonitzat un autèntic cataclisme en el món cultural i polític d'ara fa una trentena d'anys.
Tot seguit escoltem, quan no hi ets, també existent a la minuta del mateix disc compacte.
No em deixes passar. I això fa veure l'oportunitat de poder seguir de flor el teu pas.
Són les mans, són els ulls, què sé jo, amb el tacte de la pell, el cas és que em torne boig. Quan ho hi ets, el cabell, lluminós, més que el sol, enlluberna el meu cor i se m'accelera el pols. Quan et veig,
T'han vist canviar amb els anys, no ho vaig captar. És trist mirar el passat, no poder tornar. El trober sol, malferit i despullat, el món se'n cau al damunt quan te'n vas.
Són les mans, són els ulls, què sé jo? La veritat té la pell, el que haces que em torne boig quan ho hi ets el cabell, lluminós, fresca el sol, em lluberna el meu col i se m'accelera el poc quan et veig.
Fos seré pobre oblíquo.
Són les mans, són els ulls, què sé jo? Tant el tacte de la fei, el cas és que en torne vos, quan oies el camí, lluminós, més que el sol, en lluberna el meu cor, i se m'accederà el pos, quan et veig,
Són les mans, són els nostres, què sé jo? D'acetar-te fer a fer, el que haces que em torne el box, quan oies, el cabell, tu i noves, més que el sol, el verna el mejor, i ser m'accelera el box, quan es vera,
Com ja hem explicat al principi del programa, un locksfou el grup de rock que va aconseguir arribar a la final del circuit rock que promovia l'Institut Valencià de la Joventut, cantant en anglès, però amb un nom diferent del que habitualment feia servir la banda.
Ja no sé què passa a dir, som els ulls s'enten volats. Conecte l'autofocus i continue veient el mal. Siempre avance, han rebobinat. La mateixa pedra, no m'ha deixat ja tothetat. És que estic ja, no sé d'enver per què estic tan alt. Fixa tothom al revés lastimitat.
Pesos en la placa, home, farmacios ilegals, efectum furgadens, una selva tropical, de aquella llàgrima que va a sobrar, crearé un microclima per a tot el que planta. Y es que explicar, no sé de qué es dictar, fixar-te a un monro de justificar.
No sé què em passa, ah, però se'n fa massa. Ah, vaig atreure'l, ah, i arribaré a veure'l.
No sé ben bé per què estic tan... Ah, no sé ben bé per què és que estic... Ah, no sé ben bé per què estic tan... Ah, fixa't en un rodó i plastificat. Ah, no sé què em passa. Ah, però se'm fa massa. Ah, vaig atreure't.
se arribe a veure'l. Ah, no sé què em passa. Ah, però se'n fa massa. Ah, em vaig a treure'l.
El nom amb què es van presentar cantant en anglès era The Venus i va ser així com aconseguir enclavar-se en la final del circuit mentre que els mateixos components cantant en valencià van estar desqualificats.
Ni que dir-te que amb aquesta jugada van posar en evidència la discriminació lingüística del concurs protagonitzat i patrocinat per l'Institut València de la Joventut, aleshores, en mans del grup polític Unió Valenciana.
i no soc normal soc dels que semblen cansats
de lleno, de de color. Vale, que al ser sóc una mica estrany, pense que si mi pose, puc ser con tu normal. Tan con tu o tan con yo has de criar,
Estic voltant, cantant, cridant i barallant. Així com sóc, m'agrada ser jo sóc bestial. Però no sóc normal.
M'ha marcar, m'ha marcar, m'ha marcar.
has de triar. Esquivo tant, cantant, cridan, t'hi barallar. Així com són, m'agrada ser jo sou bestial, però no són normal. Tant com tu o tant com jo has de triar.
Jo estic fort en cantant, cridant i barachat. Així com sóc, m'agrada ser, jo sóc bestial. Però no sóc normal. Però no sóc normal. Però no sóc normal.
Doncs fins així el programa d'avui. Ha estat una producció realitzada des dels estudis del Dalla Ràdio per al conjunt de les emissores municipals valencianes. Per nosaltres, res més. Gràcies per haver donat suport a aquest programa que va començar ara fa 120 minuts i que ha procurat informar, entretindre i formar opinió.
Feta la darrera carrera de la nit, ens disposem a tancar el taxi a la cotxera, posar-li la funda perquè no agafa pols i penjar les claus darrere de la porta fins la setmana vinent. Salutacions ben cordials de part de totes les persones que hem participat en aquesta edició. La setmana vinent més, eh? Bueno, però no millor, perquè cada setmana procurem oferir el millor.
que és a Benfer.