Title:

Com protegir els estalvis de la inflació

## Context i to de l’episodi Episodi nº 90 de **Sense Filtres** a **Aldaia Ràdio (89.4FM)**, un programa distés i humorístic on, malgrat el to desenfadat, es tracta un tema molt seriós: **com la inflació i el sistema monetari devaluen els estalvis** i què pot fer una persona normal per defensar-se. Hi participen Jordi (presentador), Marieta, Ramón i el convidat **Juan Simón García (Juansi)**, especialitzat en temes econòmics i d’inversió a nivell domèstic. --- ## 1. De la realitat virtual a l’economia domèstica • Recorden la visita anterior de *Juansi* parlant de **realitat virtual** i projectes com la visita virtual a la catedral de Cartagena o el castell de la Cua. • Ara torna per abordar un tema «esotèric» però quotidianíssim: **estalvi, inflació i inversió**. > "Vuestros ahorros valen la mitad" és la frase d’impacte amb què obri el tema. --- ## 2. Inflació, moneda fiat i pèrdua de poder adquisitiu ### 2.1. Què és la inflació i per què ens empobreix • *Inflació* no és només que «tot puja de preu», sinó que **els diners valen menys** perquè n’hi ha molts més en circulació. • Exemple senzill: - Si hi ha 100 bitllets i una ampolla val 10, tot està equilibrat. - Si l’Estat injecta 10 bitllets més però hi ha la mateixa ampolla, el venedor la pot pujar a 11: la **moneda s’ha diluït**. • Siguin quins siguin els càlculs oficials, s’insisteix que: - Amb un **3% d’inflació anual**, en 24 anys **els diners valen la meitat**. - Mirant la **massa monetària M2**, la creació real de diners ha anat entorn del **8% anual**, cosa que implica que **en 9 anys els estalvis es redueixen a la meitat en termes reals**. ### 2.2. Deute públic i «maquineta» de fer diners • Els Estats han inflat el deute (Espanya, França, Japó, etc.) fins a nivells **impagables**. • Després de la Guerra del Vietnam, Nixon trenca el **patró or**: el diner deixa d’estar recolzat per or i passa a dependre només de la *confiança* en el govern. • Això permet «donar-li a la maquineta» de crear diners sense actiu real al darrere: **moneda fiat**. • Conseqüència: es va **ajornant la crisi** a base d’imprimir diners i augmentar deute, però el cost real el paga la gent corrent via inflació. --- ## 3. Sous estancats i empobriment de la classe mitjana ### 3.1. Evolució dels salaris • En 25 anys, descomptant la inflació del 3% oficial: - Els **sous reals a Espanya només han pujat un 2,6%**. - És a dir, **pràcticament estem igual que fa 25 anys**, o pitjor si es considera la inflació “real” més alta. • Comparació: - **Polònia** ha augmentat els salaris reals entorn del **100%** en el mateix període. ### 3.2. Exemple de la vivenda i l’or • Casa del pare de Juansi fa ~45-50 anys: - Costava 1 milió de pessetes (~6.000 €). - Equivalia aproximadament a **1 kg d’or**. • Ara, una casa similar pot costar **120.000–150.000 €**, però en or suposa **mig quilo aproximadament**. • Conclusió clau: - **Construir una casa en or és avui més barat** que fa 50 anys. - El que s’ha devaluat brutalment és **la moneda (euro/pesseta)**. > **Missatge central:** Estalviar en diners (euro) és, a llarg termini, *el pitjor actiu* on guardar valor. --- ## 4. Cultura financera nul·la i mites que ens empobreixen ### 4.1. Allò que ens van ensenyar els pares • No s’ensenya **educació financera** ni a l’escola ni a casa. • Els consells típics de generacions anteriors: - *Treballa dur, estalvia en una llibreta, amortitza la hipoteca com més prompte millor*. • Segons Juansi, això **funcionava en altres èpoques**, però en l’actual sistema: - Deixar els diners **en un compte al 0%** amb una inflació efectiva del 8% **et fa cada any més pobre**. - Amortitzar hipoteca a tipus molt baixos és **perdre una oportunitat** de fer créixer els diners. ### 4.2. Por a invertir vs. especulació irresponsable • La gent té por perquè coneix històries de gent que ho ha perdut tot «a borsa». • Distinció clau: - **Invertir**: fer-ho amb cap, diversificant, a llarg termini i amb productes racionals. - **Especular**: apostar per guanys ràpids, apalancar-se, seguir modes (FOMO: *fear of missing out*). • No et ruïnes invertint amb criteri; **et ruïnes especulant**. --- ## 5. Per on començar: hàbits d’estalvi i interès compost ### 5.1. Primer, estalviar (de veritat) • Pas 1: crear **hàbit d’estalvi**, encara que siga poc: - 10 €, 20 €, 50 € al mes. - **No esperar a “el que sobre a final de mes”**, perquè normalment és zero. - Apartar-ho al principi de mes: *primer l’huchita, després la vida quotidiana*. • Pas previ imprescindible: tenir un **fons de contingència**: - Estalvi líquid per cobrir **3–6 mesos** de despeses bàsiques. - Només a partir d’ací té sentit començar a invertir. ### 5.2. El poder de l’interès compost • Tres variables clau: - **Capital** que hi aportes. - **Temps** d’inversió (fonamental, sobretot si es comença jove). - **Rentabilitat anual mitjana**. • Exemple orientatiu basat en la borsa americana (SP500): - Històricament ha donat prop d’un **8% anual de mitjana** en 200 anys. - Si inverteixes **100 € al mes durant 30 anys**: - Aportes uns 30.000 € de la teua butxaca. - Pots acabar amb aproximadament **130.000–140.000 €**. • Si això es fa **per a un fill/a recién nascut** durant 50 anys, l’efecte s’amplifica: es podrien aconseguir **centenars de milers d’euros**. > Aquesta és la **«màgia» de l’interès compost**: els interessos generen nous interessos de forma exponencial. --- ## 6. On invertir (i què evitar dir per antena) ### 6.1. Renda variable, índexs i cicles econòmics • Juansi insisteix que **no pot donar recomanacions concretes** d’inversió per responsabilitat, però explica conceptes: • **Índexs borsaris**: - En compte d’escollir una empresa concreta, es pot invertir en un **índex** (SP500, etc.) que agrupa moltes empreses. - Avui dia es pot fer via **brokers en línia** amb comissions baixes (no com abans, només via banc amb comissions altes). • **Cicles econòmics** i actius que solen fer-ho millor en cada fase: - En creixement fort, solen pujar **accions**. - En recessió o incertesa, bons i especialment **or** com a *valor refugi*. • Particularitat actual: hi ha tants diners en circulació que **gairebé tot està en màxims històrics** alhora (accions, habitatge, or, Bitcoin…), perquè la gent busca protegir-se de la inflació. ### 6.2. Perfil conservador i diversificació • Recomanació general (no recepta tancada): - Repartir l’estalvi invertit en diverses «porcions»: - Una part en **accions/índexs**. - Una part en **renda fixa** (bons, productes més estables). - Una part en **metalls preciosos (or, plata)** o ETFs que els repliquen. - Una part en **liquiditat** (calés al banc per emergències o per mandats familiars). • Diversificació bàsica: - **«No posis tots els ous al mateix cistell»**. --- ## 7. Criptomonedes, Bitcoin i seguretat ### 7.1. Bitcoin com a actiu i com a «salvavides» en països en crisi • Es parla de **Bitcoin** com a actiu altament volàtil però amb límit d’emissió (21 milions), cosa que li dona una lògica d’escassetat. • Exemple: **Veneçuela**. - Amb hiperinflació i controls de capital, molta gent envia diners fora o emigra amb els seus **bitcoins guardats en un dispositiu físic (wallet freda)**. - Creuen la frontera amb un «pen» aparentment normal, i poden recuperar el seu capital en un altre país. ### 7.2. Wallet freda i seguretat tècnica • *Wallet freda*: dispositiu tipus *pen drive* que: - Guarda les **claus privades**. - Permet **signar operacions** físicament prement botons al dispositiu. - No està permanentment connectat a internet → **molt més difícil de hackejar**. • Mecanismes de seguretat: - **PIN** sobre teclat que canvia de posició. - Conjunt de **24 paraules clau** per recuperar els fons si es perd el dispositiu. - Si es perden aquestes paraules, es perden els fons per sempre. ### 7.3. Riscos: brokers de criptos i memecoins • Risc de **fallida o hackeig d’exchanges** (brokers de criptos): si passa, es pot perdre tot el que hi hages deixat. • Solució parcial: no deixar-hi tot, usar **wallets pròpies** i no dedicar més que un percentatge modest dels estalvis. • *Memecoins*: - Criptos creades com a broma o pur màrqueting (dogecoin, projectes associats a figures com Trump o Milei, etc.). - Moltes acaben sent **estafes (rug-pulls)**: bloquegen la liquiditat, desapareixen, i els inversors ho perden tot. > Invertir en memecoins es considera **especulació extrema**, no inversió. --- ## 8. Hipoteca, préstecs i manera de pensar dels rics ### 8.1. No amortitzar la hipoteca a qualsevol preu • Amb hipoteques barates (**Euríbor + diferencial baix**), Juansi sosté que: - Amortitzar anticipadament és **descapitalitzar-se**. - Eixos diners podrien donar **més rendiment invertits** (per ex., al 8–10%) que l’estalvi d’interessos de la hipoteca. • Per això afirma que **«els pobres hem fet tot al revés»**: esforçar-nos a amortitzar en lloc d’invertir. ### 8.2. El préstec contra actius (apalancament controlat) • Explica una pràctica molt habitual entre rics: - Tenen, per exemple, 100.000 € invertits en un fons. - Demanen al broker un **préstec de 20.000 €**, posant com a garantia les seues inversions. - Paguen un **interés (p.ex. 3%)** però si les seues inversions rendeixen un **13%**, continuen guanyant un 10% net. • Risc: si el valor de les inversions **baixa massa**, el broker pot **liquidar automàticament** part dels actius per assegurar-se de recuperar el préstec. • Moral de la història: - Els rics no solen vendre els seus actius; **viuen del deute “bo”** recolzat en inversions rendibles. - Moltes grans fortunes **no venen mai** i deixen accions i fons d’inversió als fills, que hereten aquests actius amb avantatges fiscals. ### 8.3. Per què els bancs no són bons gestors dels nostres estalvis • Crítica molt dura als **fons d’inversió bancaris**: - Comissions anuals del **4% o més**. - Rendiments, en molts casos, **negatius o menors que la inflació**, fins i tot en èpoques on «tot puja». • Conclusió: - Molts bancs han sigut **molt rendibles per a ells** i **nefastos per al client**. - Juansi declara que està **traient els seus diners dels fons bancaris** i traslladant-los a plataformes amb comissions molt més baixes. --- ## 9. Psicologia, temps i responsabilitat personal • S’insisteix molt en la **psicologia de l’inversor**: - El **FOMO** (por a perdre’s una pujada) porta a comprar car. - El pànic quan el mercat baixa porta a vendre barat. - A borsa, la gent sol fer **el contrari** del que faria comprant productes (compren car, venen barat). • Recomanacions generals: - **No obsessionar-se** mirant les cotitzacions cada dia (tot i que els propis col·laboradors reconeixen que ells ho fan). - Pensar en **terminis llargs** (dècades), no en setmanes. - Entendre mínimament **què compres** abans de posar-hi diners. • Juansi subratlla que el seu objectiu **no és fer-se ric**, sinó **no ser pobre d’ací 20 o 30 anys** i evitar que la inflació convertisca els estalvis en «cacauets». > "El que es quede només amb que això és denso i no vulga aprendre res, està condemnat a comprar-se una bossa de cacauets". --- ## 10. Tancament i falques d’Aldaia Ràdio • El programa es tanca amb humor i amb la porta oberta a nous episodis sobre economia, segons la resposta de l’audiència. • Posteriorment sonen falques i anuncis de **Aldaia Ràdio (89.4FM)**: - Campanyes contra **estereotips de gènere** en els joguets nadalencs. - Anunci de la **Zambomba** flamenca nadalenca al **TAMA**, organitzada per l’**Associació Cultural Andalusa d’Aldaia**. - Crida del grup de corresponsals joves per a **recollida de joguets** i donar-los una segona vida. - Anunci d’**Un valencianet a Madrid** al TAMA per a jubilats/pensionistes. - Espots de programes de la casa com **Compraldaia**. --- ## Idees clau resumides • **Inflació real molt superior a l’oficial** → els estalvis en compte corrent **perden poder adquisitiu ràpidament**. • **Sous pràcticament estancats** en 25 anys a Espanya → empobriment de la classe mitjana. • Estalviar només en **diners (euro)** és un error; cal pensar en **actius reals**: accions, or, immobles, etc. • **Interès compost + temps** poden transformar aportacions modestes però constants en quantitats molt altes. • És imprescindible **formar-se mínimament**, **diversificar** i distingir entre **invertir** i **especular**. • **Hipoteca barata**: millor no amortitzar agressivament i valorar **invertir l’estalvi**. • **Criptomonedes**: només una part moderada de la cartera, amb especial cura en seguretat (wallet freda) i fugint de memecoins i estafes. • Els bancs, tal com operen molts fons tradicionals, **no són bons guardians** dels estalvis a llarg termini. • Sense un canvi de mentalitat financera, molta gent està «condemnada a acabar amb prou feines per a una bossa de cacauets».

['inflació', 'estalvi', 'moneda fiat', 'M2 massa monetària', 'sous reals', 'poder adquisitiu', 'interès compost', 'SP500', 'borsa americana', 'accions', 'or', 'valor refugi', 'metalls preciosos', 'renda fixa', 'deute públic', 'patró or', 'educació financera', 'economia domèstica', 'hipoteca', 'amortització hipoteca', 'préstecs', 'apalancament', 'brokers en línia', 'fons d’inversió', 'comissions bancàries', 'diversificació', 'criptomonedes', 'Bitcoin', 'wallet freda', 'exchanges', 'memecoins', 'FOMO', 'risc financer', 'fons de contingència', 'classe mitjana', 'Aldaia Ràdio', 'Sense Filtres', 'TAMA', 'Associació Cultural Andalusa d’Aldaia', 'Compraldaia']