Bon dia, bona desplada, bona nit al d'IES, a d'Eres i Txeng, que ens escolta per tot el món. Així comença... Sense Filtres.
Querida familia de Sensefiltres, queremos daros las gracias de corazón por estar siempre ahí, siempre escuchándonos, apoyándonos y formando parte de este pequeño rincón de radio que hacemos con tanta ilusión. Hemos recibido vuestros mensajes, vuestros ánimos y, sobre todo, vuestras sensaciones sobre el último programa del especial de La Dana. Y nos alegra muchísimo saber que os gustó tanto.
Muchos de vosotros nos pedisteis poder escuchar las entrevistas completas, sin cortes y tal como se vivieron en el estudio. Así que hoy cumplimos con esa petición. En esta ocasión os dejamos con la entrevista íntegra a Guillermo Luján. Una conversación cercana, sincera y sin filtros, como nos gusta hacer las cosas.
Gracias por acompañarnos programa tras programa. Seguimos caminando juntos.
Nosaltres tenim Guillermo Luján, alcalde d'Aldaia. Què tal? Hola, què tal? Bé, i aquests moments previs, és a dir, aquestes notícies que van rebre tots, des de televisió, des de la ràdio... Tens alguna imatge o alguna imatge especial? Ja no d'aquella nit de moment, anem a parlar dels moments previs, d'aquell dia. Alguna imatge, algun so...
Què te'n recordes? Bé, la veritat és que m'han sortit molt intensos en tots els sentits i n'hi ha lapsos que fa que recordem amb dificultat. Nosaltres, i a més ho comentarem fa no molt en un plenari, ja el mateix divendres anterior,
ja activarem els sedis municipals, perquè en Aldalla sabeu, però potser la resta de persones no, dels pobles, nosaltres sempre estem actius, en l'Ajuntament de Aldalla, en totes les etapes prèvies i les futures, m'imagine que també, sempre tenim el problema de les comportes, cada vegada que plou poquet o molt, sempre està actiu.
Per tant, ja el divendres anterior, nosaltres estàvem pendent, el mateix dia de matí, sí que tenim una sensació estranya de que, bueno, hi havia informació, però així no venia aigua, ni per dalt, ni per baix, i clar, era tot...
Estrany, no? Molt estrany, un vent important per la vesprada, però aquesta estranyesa, en un moment donat, vam veure que era un desastre absolut. I, bueno, de l'estranyesa arribarem al caos. Però d'aquest dia...
Permitísme que me introduisca primer, en el primer moment previs, alguna imatge que tinguis de ese dia? És a dir, on estaves ese dia? Ixe matí? O sigui, ja no estic parlant de la vespreis durant el dia. Durant tot el dia estaves, bueno, estigues en el ajuntament, estigues al carrer, fes alguna gestió, però sobretot estaves pendent de la evolució del temporal, parlant en Pobles del Voltant, tot el món hi havia certes...
per precisitat, perquè la informació era rotunda, és que la matina anterior i per matí en la zona de la Ribera n'hi havia més pluja, però nosaltres sempre tenim el problema que tenim. A priori no pareixia que...
que ens podia afectar, nosaltres estàvem pendent, perquè sempre estem pendent, sempre està pendent l'Ajuntament. Insistir, no ara, sinó de sempre, per la singularitat. Estos dies ho comentava, no? Al-Daya té una circumstància que no té ningú poble, i és que hi posa uns comportes, que són necessàries, no són capritxos, són necessàries, per tant...
I aquest nivell d'activació fa que contínuament, des de setembre a desembre, sempre estàs pendent. Per tant, no sé, preocupats, no sabem molt bé què passava, perquè no passava res de moment, fins que de sobte vingui tot de colp.
Però quina... A veure, sí que has dit, ja s'ha avançat, que el divendres anterior sí que teníeu informació del que venia la setmana següent, tal... Però quina és la... Ixe mateix dia, la primera conversa que tens en algú, algun familiar, o algú proper a tu, o algú de l'Ajuntament que parla de les inclemències meteorològiques, és a dir...
Guillermo, mira, sobre esa del matí está en pendent perquè, insistís, la nit anterior parlava de la Ribera, però nosaltres, clar, quan té un problema, sempre parla de... O sigui, té la mirada, no? Des el primer del matí està en...
avaluant la evolució, a mitjà matí canvia la informació d'emet, seguia sense vindre l'aigua, però seguim prenent mesures, perquè al final el problema que tenim en el d'aigua de la inundació és que teòricament en mitja hora si se desborda el cognitó, que és el díquet de contenció que tenim a l'estació, perdó, en la retó de bon aire, ve aigua forta al cas urbà i per tant, aquesta és la preocupació que sempre tenim. A migdia ja estava en els comportes,
i expectants i esperants. El moment, diguem, previ, diguem, de dir, ostres, és quan a partir de les 8, un poquet abans, no sé si segons abans dels primers alerts, quan em diuen, ja he arribat a l'estació, doncs vaig a veure-ho en directe perquè una de les coses importants sempre, al final, és veure-ho en primera persona, no? Jo intento sempre...
que tenen informació, veure-ho, perquè la informació sempre... N'hi ha molt, n'hi ha poc, veure-ho, no? I en aquest moment, en aquesta informació, us pareixia que era una situació com hem passat els anys. Sí, una tormenta qualsevol, no? I anarem a Doctor Maranyón, que és el punt feble que havíem tingut l'anterior vegada. Perquè al final, quan té un problema, al final recorda, no? I anem a Doctor Maranyón...
I, a priori, sí que es diu que hi havia un nivell d'aigua per al cotxe circular més o menys,
n'hi havia certa preocupació, però un nivell de preocupació des de lo que era una situació aparentment no normal, perquè no és normal, però sí que ha passat altres vegades. Hasta que a partir d'ahí, hasta les nou i pico, arriba un moment que ja diré, ostres, ja ens quedarà en bloqueigat en una rotonda d'accés al Dalla i ahí ja començarem a detectar
que la cosa era distinta.
Has dit que anaves al doctor Marañón, que està a l'altra banda de la via. En quin moment penses, no sé si te'n recordes de l'hora, en quin moment penses que això era prou greu? Era bastant greu? Diferent d'altres... Nosaltres anem a doctor Marañón, com te dia, i a partir d'ahir el que solen fer és anar a una supervisió de les dues parts del poble que estan voltant de l'estació, que és el punt de zona 0 que habitualment...
Claro, quan donem una volta per a intentar tornar pel túnel, ja no se podia, lògicament, i entonces comencem a intentar entrar i entrem en la rotonda propera de les barraques, i en aquest moment detectem que no podem entrar i quan trobe una persona, que a més la recorde perfectament, que treballa en un supermercat molt conegut,
I quan em comenta, la primera vegada que detecti que és una cosa diferent a l'habitual és que el seu home està en una teulada i està aïllat. I jo dic, ostres, això què és? Això seria, no sé l'hora exacte, entre les 9...
o per ahir, i a partir d'aixe moment, és la primera informació, és la persona que està a la rotonda, a la rotonda de les barraques, n'hi ha un cotxe de policia que també s'ha quedat aïllat, ahir la mateixa, i ja quan comencem a rebre informació de gent que està demanant auxili a casa, al nucli del poble d'allà, sí, està demanant a través de persones, que no sé, fulanito està, si està, que no, i clar, comencem a quedar a la policia,
I és quan la policia em diu, Guillermo, no podem anar a ningú lloc, estem salvant-se la nostra vida. I en aquest moment és quan dius, bueno, això què és? Això ja no és una inundació...
Com a empatit i a part d'aquí, el problema és que en aquest moment, a partir de les nou i les deu no sé les hores perquè, exactament, hi ha un cert, no sé, l'absus temporal, però en aquesta franxa...
A partir d'aquí ja detectem i se quedem aïllats fins a les dues de la nit o dues o tres aproximadament que no podem entrar. Intentem donar voltes, entrar per a sí, intentar entrar, intentar entrar i no podem entrar perquè entren per a darrere de la zona de Concordia, intentem veure si entren per a esa zona industrial, no podem entrar, no podem entrar, no podem entrar.
fins que jo crec que sobre les dues de la nit, dues i pico, comencem, aquesta lámina d'aigua que des d'aquí se veia, perquè és una lámina d'aigua completíssima, des d'aquesta rotonda fins a la zona de Bonaire, tota aquesta zona,
comencem a notar que baixa un pelet el nivell. A partir d'aquí, ja no sé si és l'estrès, no sé, ja entrarem al pau de l'aigua. Imagina que, com tots, va ser una nit de nervis i una nit totalment que estàvem col·lapsats. Quina decisió així, ràpida, recordes de dir, ostres,
hem de fer això o hem de cridar a aquesta persona i intentem fer alguna cosa. Acabes de dir que era molt difícil perquè la policia... Però alguna decisió... I tampoc n'hi havia ni internet ni podies quidrar ni res.
I això era el problema també. Jo, sincerament, i a més ho he comentat moltes vegades perquè jo recordo caminar pel carrer major i tindre la sensació de xoc absolut, de veure una situació de, no sé, d'una guerra, d'un dia després d'un conflicte i, sincerament, i ho he manifestat, de dir jo no sé si serem capaços d'això tornar a veure el d'allà
com era abans, perquè era brutal, brutal, i, a més, un silenci estrany. O sigui, no ho sé, una sensació de... Passarem pel carrer major, arribarem al Mupa, intentarem un poquet... Llavors hi estava la porta destrossada, però és una sensació de... I un silenci... O sigui, no era silenci, era jo crec que xoc, xoc absolut. Perquè, clar, tu...
Tu com a alcalde, bueno, tu estaves fora, estaves treballant, estàs fora del carrer, però clar, jo també penso com et va marcar, és a dir, tu després arribes a casa, o no sé si arribes a casa, però bueno, tens la teua família, la teua...
també tens cotxe, també tens... En ixe moment, clar, també se te passa pel cap i, ostres, com estan, no? Com vaig a intentar localitzar-lo? Sí, per ací un moment, no reconeixer les 5 o l'aixís un moment de casa, per dir que estava bé jo i després de l'Ajuntament, el cotxe el passem per el carrer Xes, la veritat és que estava allà justament, doncs, ixe dia el vaig deixar el carrer Xes i estava inundat, o sigui, estava... Tenia una muntanya de cotxes davant... De cotxes davant...
Però la veritat és que el tal xoc, jo no sé si tantes reflexions, sinó més la sensació d'insistir, de dir, no sé, uno intenta quan té un problema, o jo intento ser racional, intento, bueno, a veure si busquem així, però la sensació de dir, no sé si això podem...
I l'altre moment clau és quan de matí comença i passam famílies de persones que van morir, és quan dius, ostres, això... Clar, tot el nen i pensament, no sé, a veure... Que era material. Clar, al final, quan comences a dir, han faltat dues persones, han faltat... Mare meva...
i veus els familiars que justament us passen per la plaça no sé, jo crec que no sé, jo no sé el síndrome patològic psicòleg, no? el estrès traumàtic, no sé com se diu d'estar en xoc o sigui, no... de fet és la pitjor imatge que tens de...
La sensació de dir, no sé això, com ho farem, a les 6 del matí que va ser, que estava amb l'Ajuntament, recorde, que estava també la secretària, o arribava amb la secretària, de fet, això m'ho comentava la companya Armónica, m'ho digués, sí, t'acordes que hi feies el primer? Doncs el primer que vaig fer és agafar una carrer i llevar fang de la porta de l'Ajuntament.
Perquè la sensació és dir, doncs anem a començar a fer alguna cosa, no? Però, claro, la muntanya de quantitat de coses que hi havia que fer era ridícul, però, claro, la sensació de...
d'anem a fer alguna cosa, però, clar, era... I sobretot, conforme passen les hores del matí, com és a tals morts, això és... Això és molt dur. Amb qui estaves aquesta nit? Doncs estava en la arxivada de policia, en Parc Folgado, en la arxivada d'urbanisme, que, insistís, anem, el que sol passar, anem a verificar,
Si el doctor Mariano estava bé, per què? Perquè l'anterior ocasió, el 22, el 12 del 22, tinguem una situació que era novedosa, perquè les riguades tenen la seva singularitat. El 22 estàvem en la zona 0 habitual, que és l'estació, que pensem que és el punt més crític,
I no eren conscients que es produï un tapó, la barana que hi ha a l'estació va, clar, venia tant de fang i tant de restes, va produï un tapó que aquest tapó provoca que la zona del poble esportiu, d'autor Mallon en especial, es deriva molta aigua i provocava una inundació molt important. Clar, això no vam ser conscients a primeres hores perquè estàvem pensant que era una inundació habitual
de fer-ne una imatge que jo, aquestes imatges que m'he preguntat abans que seguien gravades, és que ficar en una retroexcavadora dins del túnel de l'estació, a més crec que sobre migdia, les dues, perquè vingui a punt i recordo que gravava, i ja hi ha la sensació com que quan tu tens en casa la pila que està embossada, agafes un desatascador i desatasques. Ficar en una retroexcavadora que després en el temps dic, mare m'ho va, lo arriscar que era això, perquè, claro, per a desatascar i desembozar
l'estació per a que correguera l'aire cap a fora del poble i evitara que aquest tapó inundara el doctor Mañón. Això provoca una sensació de que en aquesta zona de forma excepcional arriba més aigua. Això què produï? A partir d'aquí hem de fer unes barandies abatibles.
abatibles per a que evitarà això. El dia 29 d'octubre del 24, a mitjà matí, el primer que fem és abatir les comportes, abans de tot el lío. L'abatim, després tanquem i, clar, no estan dir, bueno, hi ha un problema, una inundació, estem allà a l'estació, anem a d'octubre a la lluna a veure com es comporta.
Hi havia un nivell d'aigua, però fins i xe moment raonable, fins que comença. Vindrà aigua, vindrà aigua, vindrà aigua. En tantes hores venint aigua que era una informació que si fulanito està en sa casa que no pot dir que si les...
Estàvem en les barraques i n'hi havia molta gent que ens comentava que estaven enteulats en nous industrials. Claro, no sé, això, aquest escenari, vamos, no imaginàvem que podia passar-ho així. Guillermo, en algun moment col·lapsares, és a dir... Sí, claro, per supost, per supost. Mentalment, o sigui, digueres, jo no puc.
Sí, sí, sí, sí, vamos, jo no tinc problema de reconèixer que aquesta nit va ser la sensació de trobar-se ante una situació que ens desborda i, bueno, ho manifestat. Jo no imagino, o sigui, no et desborda quan veus una situació que no et veus incapacitat, no incapacitat de sols personals, sinó incapacitat de dir, bueno, a veure, com organitzar això? I dic, això és impossible.
Hasta que pasen els dies i hasta de les tragedies hi ha professionals. Jo quan veig una unitat mòbil de bomberos, de militars que ven així, dic, ostres, en això ja és una altra cosa. Jo dic que la brigada, la policia, els recursos municipals, això és impossible. I de fet, els primers dies era un caos i totalment caòtic, sí, sí, totalment. I farem el que puguem
L'única cosa que sí que... A més va ser un consell del jefe de policia que era, en aquest moment, l'ha passat i l'important és intentar prioritzar les arteries principals perquè, clar, podia haver un incendi i no podia entrar un cotxe de bomberos a un edifici o el que sigui. Llavors, intentarem administrar per els recursos i els esforços que, bé, l'únic que sí que és indiscutible és que la reacció de la gent de tota Espanya ha sigut espectacular, però, clar...
Era un caos, gestionàvem caos en caos, sí, totalment desbordats, sobrepassats, sí, sí, així no és, sí, sí, hasta que començà a veure, a vint dels professionals, els que saben, jo recordo la primera vegada que vingui uno de la UME, que vingui a la segona planta, i dic, però tu vas a coger el mando?
Tu vas a coger el mando perquè és de veres. Necessitem algú que tingués l'experiència i coneixements. I no és d'això i xina. Jo soc el que soc i no tinc experiència en catàstrofes de la naturalesa. I... I bueno...
El recull de notícies dels dies posteriors és nombrós, és a dir, tot el tema de la gent, com has dit abans, la gent que vingue sense demanar res a canvi,
que venia de varios pobles, el tema del voluntariat, com has comentat, va ser que te posa la pell de gallina. Varios pobles i ciutats de fora, perquè vengueixen de moltes parts.
Va ser, també, jo quan me plantejo, és organitzar tota aixa gent que ve de fora. Ahir n'hi hagués una persona molt important que va ser Ángel Laios, que diguin, queda't a l'Ajuntament. La gent, al final, era complicat, però l'Ajuntament sempre era una referència, la gent acudia allà per tenir informació.
I aquesta persona, el jefe de policia, en concret, se queda en la porta, pràcticament els primers dies, intentar distribuir les necessitats que ens agraven, que pràcticament eren totes del poble, intentar, vosaltres venia a un grupet, aneu a tal carrera, aneu a tal carrera, aneu a tal carrera, recorde...
Això sí que em passa en els veïns de la zona més pròxima, en les encreullades, que diuen, claro, és que aquí no hi hagi nadie, des de la plaça hasta allà al final, perquè, claro, durant el camí, la gent del barri va demantant. Al final sí que n'hi hagués uns dies que notaves que ja tenies que anar intentant arribar on no havies arribat, perquè, clar, la necessitat era tanta que n'hi hagi hagut de persones que diuen, aneu pa callar, però, clar, de camí, ell s'agafa en un altre lloc.
Jo recordo que hi havia un llistat provisional a l'Ajuntament, el qual, en les criterades telefòniques, anaven agafant dades de plantes baixes, garajos indultats, i hi havia una espècie de llistat en la qual anaven derivant a la gent a aquestes necessitats, anem a dir, preferencials, o que a lo millor era millor un baix d'algun local o algo, o que hi ha que fer...
Sí, la veritat és que els serveis municipals estiguin a l'altura en el sentit de l'esforç. El resultat és indiscutible que va ser caòtic, perquè era un caos, però la dedicació de tot el món, dels empleats, dels noempleats, dels voluntaris, de la xerxa, o sigui, ixa reacció humana de una situació extrema, fer el màxim que podies, els que estàvem ahí i els que estaven ahí venint,
Això va ser espectacular, però és de veure que, clar, el nivell d'eficiència, si vols, era el que era, perquè era caos en caos, veníem per així, anem per allà, després vinguen els militars, després vinguen els policies, anem a administrar les coses d'una manera poc metòdica, si vols.
Després estava el tema de com gestionar ixa ajuda que revien d'altres localitats, de tota Espanya, que venien i, clar, no tenien espais suficients.
Sí que teníem espais, però no podíem emmagatzemar tot aquest tipus de barbaritats, de gent suavitzant d'aigua, de necessitats bàsiques, productes. Llet. Sí, me'n recordo jo que fins i tot hi havia un boom de compresses.
No, sí. I de mascarit, mascarilles, també. I de guants. Com s'organitzava això? Jo recorde que parlava, inclús parlava d'alguns companys de la Mancomunitat de l'Ordre Sud, o d'algun ajuntament, o del Mar del Cris, que també s'ajuda molt, o el Quart de Poblet, que, simplement, si ens ajudeu a Canells en això, ja ens lleveu un problema, perquè, no un problema, però...
I això és un coneixement a través de l'experiència. La gestió de la solidaritat és complicada en aquests nivells, perquè és tanta que et desborda. I, clar, si una persona diu, no, em vas a ajudar i no li ho facilites, també provoca una situació de frustració. Hi ha gent, no, és que anem, mos deixen entrar, no sé com està als pobles. Clar, li dic, home, però com anem a rebutjar ajuda si estem desesperats?
Però, clar, no estava... Crec que la fira de mostres en el port, no sé, en varios llocs, diuen, bueno, però almenys que ens ajuden alguna administració que ens ajuden a canalitzar tota esa ajuda
Perquè, clar, era un poc estrany dir, bueno, que no la necessitem perquè sí que se necessitava, però gestionar això, i clar, gestionar això a la vegada que ens interessava més, gestionar, el més bàsic era llevar el fang, retirar cotxes, la circulació en els carrers era el més important, com deia abans, les arterres principals i per lo menys que no era la circulació.
bàsica per a qualsevol tipus de necessitat i després vas avançant, després les vivendes, entrar dins les vivendes, entonces tornen a embrutar-se perquè els trastors de dins i siguen fora, al final les deixàvem, embrutàvem, o sigui, després n'hi hagués un dia, recorde que n'hi hagués un dia molt complicat que n'hi hagués...
No dir el nombre que me llama el Bersacàs. Me diré, Guillermo, escolta, ojo les alcantarilles. Estén tirando el fan que les alcantarilles. Ojo. Pero no ni había atra. Y dije, mostay, ¿cómo fem? ¿Cómo fem? Pues...
Pues bueno, pues ni habrá que ver una part embrutante, la part de Techan. Es que, me recordé que pensaré, bueno, pues agajé un contenedor, pero claro, los contenedors, y tiréme el fan que los contenedors, pero los contenedors, después de alzarlos, se caguen. O sea, no era fácil.
Però és que recorde que està bé els bombers, tota l'ajuda de bombers que tingueren, però cal recordar tots els voluntaris a banda, tot el tema de hume, de bombers, de policia... Jo recorde el puesto de mando avanzado, el PMA, que quan jo veig un puesto de mando avanzado en un despatxet de xina, en uns planos i veus ja com veus pel·lícula, dic que ostres...
Jo entro així i dic, home, en això en planos organitzant o coordinat en tot el centre de coordinació d'emergències i tots els pobles, enviant recursos. Dic, home, això ja és una altra cosa. Jo vaig veure que els bombers sí que tiraven quantitats industrials d'aigua als clavegrans per a poder desfer i ser...
Un element que primer era tirar aigua i després hi havia que retirar, que és les famoses d'una boc aixina de les xupones, que eren per a estraure el fang i el lodo, perquè, clar, estava ple de fang. Llavors, a Ibingaren nosaltres tinguem una ajuda especialment relevant del Ajuntament de Valladolid,
A més, recorde que me ficà en el alcalde de Valladolid i en aquest moment no sabia qui era ni de què partit era.
no tenia ni idea de què era, però m'oferia un servei d'aigües de Valladolid i, vamos, encantadíssim i agraïdíssim i ens ha ajudat moltíssim. El seu equip d'aigües de Valladolid, de cubes, de màquines d'absorció, era fonamental. També el servei d'aigües de l'Horta d'altres parts d'Espanya que han dut algunes empreses. La veritat és que
S'han fet moltes coses, però els de veres costa arrencar en el sentit de començar a organitzar les coses, perquè era un caos total. Guillermo, ja sé que és difícil, perquè en aquells moments, i més en la teua posició, algun recolzament que recordes, suposa que amics, familiars, era molt difícil, perquè, a més, ha comentat Marieta que no hi hagués xarxes socials, era molt difícil la comunicació,
Però, no sé, notar ese recolzament de gent... Bueno, no sé si notar o notar. Jo crec que, més allà de les qüestions personals de cada un,
Era impactant. Recordo que va ser el diumenge, després del primer diumenge, que n'hi hagués una altra alerta o una pluja. No, n'hi hagués una pluja, no era molt tensa, però quan no hi havia molta gent del carrer fèiem un bando, perquè es donava por que els voluntaris vingueren. El 12 o 13 de novembre. No, jo crec que el primer cap de setmana, el primer diumenge. Va ser el cap de setmana, el primer diumenge. A més, també hi ha un bulo.
També n'hi havia que si hi havia obrir les preses, n'hi havia un moment de desplaçament de gent. Tinc en compte una cosa, els bulos, nosaltres creiem que no, no tenim informació, però n'hi havia tal nivell de caos que també és de ves, un mateix ja no sabia molt bé.
tot el que estava passant, no? Però recorda aquesta sensació del diumenge de tanta quantitat de gent que sí que és de veres que això donava un poc de força, no? I ha sigut molt important, jo ho he dit, conforme ha passat el temps, no sol és l'ajuda física i la mà, sinó l'ànim, no?
L'ànim que venen de fora a tirar-te una maneta, deixar-se el temps, els seus esforços durant tant de temps, ha servit per a molta gent de dir, ostres, jo com no ho vaig a tirar abans si venen de tot Espanya. Això sí que he percivit a nivell personal i sobretot a nivell com a poble, que ha sigut molt important. Les mans i l'ànim ha servit molt.
Com hem escoltat, ha passat un any des d'aquell fatínic dia 29 d'octubre del 2024. Com ha canviat Guillermo?
O la teua forma a l'hora de veure les inclements meteorològiques o la pluja? Ha canviat la forma de veure la pluja? Bueno, no sé si ha canviat. La teua? Jo crec que estem en un pànic continu i jo crec que fins a Nadal anem a estar amb molta tensió perquè la setmana passant hi hagi una alerta roja.
Avisada en temps, això és interessant. Esta setmana hi ha previsió també de plutxes, ho previsem en octubre, novembre, fins que... No s'ha canviat, és que estem en una preocupació completa, perquè n'hi ha una cosa que ha canviat el 29 d'octubre. Abans del 29 d'octubre, el 28 d'octubre,
La preocupació del barranc era molt important perquè podien provocar inundacions als cotxes, als garatxos, a les cases, a gent que s'ha perdut la vida. Llavors, claro, en sa casa. No és que s'ha anat a, no sé, a los Alpes, en sa casa. Llavors, claro...
Això és molt complicat d'assumir i, bé, és un canvi vital. Jo, de les persones que m'ha donat certa esperança, hi ha una Carmen Grau, que es diu, és una valenciana que està ajudant a nosaltres, hi ha molts pobles, és valenciana i està vivint en Xapó. I, bé, al final, t'adones que...
que no som la primera societat que comença a viure en espais on hi ha que conviure en aquestes situacions tan extremes. A Chapó conviuen. I em contaven que jo em soltava curiós que quan veu un turista el primer que arriba a Chapó li ensenyen les mesures bàsiques de prevenció.
no s'ha canviat la vida en aquest sentit. El Dalla és un poble que té un risc important. Ja ho teníem, però al passar la barrera de jugar-se la vida, és que és un canvi substancial. Com tu dius, la veritat és que la Dana ens ha canviat a molts i ha canviat la nostra forma de veure moltes coses.
I la veritat és que les víctimes, des de sense filtres, recordar a ixes víctimes del poble i a ixos familiars que ho han passat molt mal. Tota la gent que ha perdut cases, objectes personals que també són prou importants, bastant importants per a la gent.
Pero, no sé, queda algo de... Ya sé que es difícil dirlo, pero queda algo de positivo que puedan agafar algo. Bueno, ya no de ese día, sino de un año. Estén hablando del que ha pasado un año. Se pueden quedar en algo...
positiu sempre, però és difícil dir-ho. Bé, alguna cosa d'esperança tens. Solo és una cosa que sí que és fonamental i és que vivim en Aldalla, és un poble que té un risc important i això canvia la vida. Però és de veres que la resposta d'altres administracions locals, inclús autonòmiques de la Rioja, també hem vingut de moltes administracions, diputacions de molta gent, de molts pobles i administracions,
Jo recorde, són frasos i anècdotes de trobar-me en la porta del Matilde, que hi havia un camió cub ahi neteixant i hi havia un xic en tot el tracte este de protecció i se xira el salut, o sea, se xira i diu, hola, soc el alcalde del EPE. O sea, el alcalde del EPE estava allà
treballant, no és que havia vingut al Daya, sinó que havia vingut ahir, estava treballant i diu, mira, què és l'alcalde de l'EP? I sí, creuàrem. I aquesta sensació de dir, ostres, ho hem passat molt mal, molt mal. 6 persones mortes, això és duríssim.
Però en aquests moments sí que és de veure que la resposta de tota Espanya, per entendre-nos, ha sigut impactant. I això, no sé si és categoria de positiu o d'esperança, o de dir, bueno, quan la situació ha sigut tan extrema, ha hagut una resposta impactant i molt potent. Doncs, bueno, això, no sé, no sé si és positiu, esperançador, alivia...
T'adones compte que al final necessitem uns altres, que així ningú és imprescindible i necessites l'ajuda i col·laboració de molta gent i més quan més necessitats tens. Per tant, no sé, és un cúmul positiu, no per entendre-ho, perquè és complicat.
Que t'al·legro aixina. Bé, Guillermo, doncs moltes gràcies per haver vingut. Malauradament, no ens hauria agradat fer l'aniversari de la Dana, del que ha passat, però estem aquí per fer-nos resò de...
de tot el que també hem avançat i, com tu has dit, positius, aquest recolzament a nivell de tota l'Espanya. I res més, moltes gràcies. Bé, Soles, no me disculpareu perquè no puc aprofitar qualsevol ocasió.
Per dir que l'única manera d'intentar viure i conviure en el dà i amb certa tranquil·litat és intentar que totes les obres estructurals i les obres necessàries es puguin executar, no per resoldre completament, però sí que recuperar la confiança. Ara mateix n'hi ha una desconfiança natural i jògica i sol és la confiança que es facin algunes obres que minimissen, no que eliminin del tot perquè el tsunami del 21 d'octubre
És molt complicat, però sí que la gent tingui la certa sensació que hi ha mesures que van a protegir-lo. I això és una esperança que anem a treballar i ajudar-la fins al final. Molt bé, doncs gràcies, Guillermo. Moltes gràcies. Molt bé.
Acabamos de escuchar la entrevista y esperamos de corazón que os haya gustado. Hemos tratado el tema desde el punto de vista más imparcial posible, dejando que sean los propios hechos y las propias palabras las que hablen por sí solas. En los próximos programas iremos compartiendo el resto de entrevistas para que podáis tener una visión completa de todos los puntos de vista.
Un abrazo enorme para todos y todas. Y ya sabéis, nos seguimos escuchando en Sensefiltres. Sensefiltres
Drop it down with a heavy mind