Els millors moments de la setmana. Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest. El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Molt boners! Què tal, westerns? Us parla Francesc Balanyà. Això és el més o és aquest podcast que fem, recollint els millors moments dels darrers dies d'aquí a l'oest. I què és d'aquí a l'oest? Doncs un magasin de tarda que fem cada dia, de dilluns a divendres, setes ràdios del territori. Parlem concretament de Muna FM, Ràdio Rosselló, el Picat Ràdio, Ràdio Poneu-Mollerussa, Ràdio Sió a Gran Munt, Ràdio Trem i UAU Lleida Ràdio.
I avui se n'encarregaran de fer aquest recull. Som pràcticament tothom. Us saludo així a tots. Arnau Vilà, Maria Gateu, Karen Alfonso, Txell, Bernaus, Júlia Garcia i Benusson. Què tal? Molt bones quan estem. Molt bones. Hola. Hola, hola. Ui, quina alergia. Sí.
Hanís de baixar una mica l'energia. Sí, sí. Quina forma més bonica té el nostre tècnic de dir que baixi el volum. Sí, ja està. Perdó, Ivan, soli. Cap problema. I segon que em dirigiré, no? Primer de tothom. Home. Fica't al micro, Maria. L'altre dia és això en el mòbil. I ara no t'hi fiques al micròfon. Home. Ara Karen, no? Molt bé. Pere? Pots preguntar el número del capítol. Doncs Karen.
Home, t'ho podria saber ja, eh? Però és del 41. No em tindis pressió, sisplau. Jo porto a fer llatí a gestionar totes les altres coses que no són... A mi, mi, mi, mi. A mi, mi, mi, mi. A mi, mi, mi, mi. A mi, mi, mi, mi, mi. A mi, mi, mi, mi, mi, mi. A mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi, mi,
Sempre és que és un no parar, més que divaguem una mica. Aquesta última setmana vam descobrir que d'on les alnes tomen i que en general doncs som una mica tardons. Mira, mira, foca allà!
Vinga, va, tertúlia de xarxes. Estava fent broma amb la Sabina. Mira, ens ha escoltat fent el borinó davantena, Sabina. Mira, mira, està bé que estàs botellada. Proves gràfiques fins i tot de què. Avui, m'has fotit un de què en català. Que fins i tot avui el francès Malanyà arriba tard i avui he volgut deixar proves gràfiques gravant en vídeo fins i tot la seva arribada tardia a l'institut i en directe.
Mira, mira, mira com sou, eh? Ivan, un sol que els sento riure, què tal? Molt bones. Molt bones. M'ha dit, sisplau, di-li que arriba tard. Dic, home, avui te toque tu. Gràcies, Ivan, eh?
Tengo un cachondeo aquesta temporada amb això de l'Arriba a Tark. Però a més és que li està imprimint el seu guió la Maria Gatau preguntant-li, escolta, què vens o no? No hem contestat el WhatsApp, fent-li els guions per amb ella. Aquí patim per tothom i encara et toca el rebre, amb lo mojo que soc, en fi.
Però jo ja et vaig dir que no vindria ahir, però no passa res. Em va enviar una foto d'una gura amb unes finestres flotants. Amb elles també els vaig enviar. Crec que la tenim tots, ja que sé. Impressionant, eh? Tot el sistema de gravetat i aquestes coses, la ciència és fantasia. I les cordes, ben subjectades amb l'objecte que has alçat, també. Però que no treu escales a casa vostra.
Sí, fillet meu, però... Unes finestres, de veritat? Cal pujar-les amb grua? Home, clar, perquè no hi caben per la... L'entrenar a l'ascensor. Bueno, si tinguéssim ascensor. Que bonito seria. Pel fora té les escales, clar. No, home, no, no se pot. Ja ho havíem pensat. Unes finestrals enormes perquè els hagi de pujar una grua.
Bueno, aquí com estem parlant de la meva vida privada i això no l'importa a ningú dels nostres agents, ja, però això ho parlarem després. És per mantenir aquesta cosa bonica que marxem de tema. Ara tornem, vinga, va. I és que, de fet, també una miqueta vinculat amb la vida privada, hem descobrir i hem comprovat que també som col·legis aquí a la tertulia de xarxes amb el presi Sánchez, que va esperar a dimarts, dia que fem la nostra secció, per anunciar que a Espanya, atenció, es prohibiran als menors de 16 anys l'ús de xarxes socials.
I, a més, ha afegit una frase que és la que veiem que els titulars estan prenent més força, que és que els protegirem, ha dit ell, del Far West digital. Ens imaginem... Per tant, ha fet el símil aquest del món de les xarxes, com si fos l'antic Far West, que allà ni hi havia llei, ni ordre, ni tothom feia la seva... Però si nosaltres som westerns, què s'ha ficat amb nosaltres? No, no, no, que ens estive molt... Guinyo al nostre programa. Guinyo al programa, això, eh?
Clar, de fet, ja t'ho dic, esperes a soltar la bomba aquest matí sabent que nosaltres a la tarda tenim secció de charges. Ens estima, ens estima. Ho tenia a pam. Ho teníem controlat.
Una abraçada a Pedro. El nostre Macron, eh? Suposo que per lo de guapo no per l'accent, eh? Bueno, i per lo de les xarxes, no? També? Per lo de seguint el Macron. Sí, sí, és veritat, és veritat. O sigui, fa una setmana diguis que els francesos són lo pitjor i ara li dius que és com el francès. A veure, que pensa que el Pedro en segueix, eh? Que aquestes coses es pilla. I vaig dir que podríem parlar bé dels francesos. No vaig dir res més. Sí, sí, sí. No vaig dir això.
Vam parlar d'això dels menors i ja vam veure com es podria regular aquest fet, que no ho poguessin accedir-hi. Una de les coses que es va veure sobre la taula van ser les dades biomètriques, tot i que al Fran potser no li funcionarà i a l'Ivan potser tampoc.
A veure, no sé, però les dades biomètriques a dia d'avui és un sistema funcional i segur. Vull dir, no teniu el vostre mòbil desbloquejat amb dades biomètriques? Sí, sí, sí. I tant, i penso les xarxes socials a tot arreu, però fins a quin punt per un menor de 10 anys... Això sí, clar.
Sóc l'únic que li passa que quan s'aixeca pel matí i mira el telèfon... No et reconeix? Que no reconeix la cara. Ah, sí. Sí, i jo, a mig somat, saps? A mi el que em passa... No ho ha passat mai, jo m'enfado amb ell, eh? Que sóc jo. Ja llavors tindré prou de llum. A mi el que em passa és que no m'ho detecti i llavors el que fa és pujar el brillo de la pantalla per veure si aconseguís detectar-me i llavors me creme les retines. I obres els ulls. És una bona tàctica.
Per això que l'únic que li passa, de veritat. A mi també em passa. I molt freqüentment. Per això la teniu que tornar a gravar, la cara, i ja està. Amb la cara de sovau. Però tant us canvia la cara de despertar. Però quan fa que vau configurar les dades biomètriques al mòbil? Un any.
Home, no canvio tant, no? Jo crec que s'ha d'anar fent sovint, perquè a més jo m'ho passa, que quan no m'agafa bé, quan m'ho torno a configurar llavors és instantàni. Però per què ho feu amb la cara i no amb els dits? Bé, jo tinc les dues. Ah, d'acord. Bé.
No sé. Jo tinc la cara. No pots anar amb els dits, no? Ah, és que ja estem. La huella s'ha deixat. Ah, sí? No la posen al botó ni res d'això. No hi ha botó? No, perquè ja no hi ha botó. No, però el botó d'apagar i d'encendre, el del costat. No, no, no.
No, només és per la cara, ara. Però jo no tinc botó al meu Samsung i a mi m'he detectat el dit, eh? Clar, i al mig de la pantalla, el bosi també. La pantalla. Sí, clar. No, no, l'iPhone no. És que el producte local no ho teniu. Aneu pagant, aneu pagant. És un barat. Aneu pagant.
També, que a vegades som una mica concentristes, es dono la sensació que parlem de nosaltres sols. I és que quan vam arribar al tema de sancions, llavors sí que vam mirar cap a fora i vam descobrir que hi ha joventuts, que són molt rebels, sobretot les de fills dels amics, coneguts nostres.
Aquí també hi haurà sancions, però no sé si sancions cap a la tecnològica o sancions cap a la persona que ho està fent malament. Mal que mal, no haurien de pagar els pares, però si acaben pagant els pares, jo penso...
Bueno, però és això. Vull dir, a tots... Bueno, és igual. A tots ens ha arribat alguna multa, sent menors. Potser no a tots, però alguna cosa ha arribat a casa. Perquè no t'havies posat el casc a la moto o perquè t'havies fumat una cosa que no t'havies fumat. Ah, sí, va. Però això ha passat. Això ha passat i li passa a tots. Ha passat en general, eh. En tercera persona ha passat. Els fills d'un amic. Espera un amic, eh. Espera un amic.
Un amic d'un amic m'ha explicat que una vegada va passar. Però m'enteneu, no? Llavors, quan arribes a casa amb aquella multa i te foten, perdó per l'expressió, però te foten una aguantada, llavors és quan dius, vale, potser això que estava fent no és lo correcte. Però és que ara ha canviat, Ivan. A tothom, eh? Li arriba a tot Cristo, perquè clar... I jo us he de dir que no tinc moto.
Molt bé, molt bé. Llavors és que t'ha arribat l'altre tipus de multa. No ho sé, no ho sé, jo. Fins aquí. O potser ha conduït una moto. Fins aquí, fins aquí. No ho sé, moltes coses. Rebeldes sin causa i bueno. Em fan terrible, eh? Em fan terrible.
Surrealista, la tertúlia de xarxes, però podem una mica més el darrer claustre. Jo ho titulo així com una mica de surrealista que us va semblar. Molt bé, molt guai, molt xulo. Jo estic amb l'Ivan que potser som el primer programa de ràdio que porta, no?, el que van portar, que ja ho avançaràs tu, perquè si algun dels oients d'aquest meso encara no ho sap.
lo que han portat les antenes de la FM. Però no ho sé, no he contrastat la informació. He de dir que va haver-hi un moment que a l'Agatau no li va agradar les agagròpiles. Molt bé, no s'ha pres la paraula, és l'únic. Com has dit? Agragòpiles. Agagròpiles. A veure, Juli, has dit-ho tu. Agragòpiles. Txell? Chasse. Txell? Agragòpiles, no? No, Karen? Agagròpiles. Molt bé, vamos!
Ja deixo el millor pel final, sabia que us equivocaríeu i sabia que la Karen ens serviria. De fet, hi havia una última pregunta que no vam fer, que era, guanya l'equip rival si feu dir-li a algú i ho diu malament. Però com es diu? Ega Gròpiles, ho ha dit perfectament. Ega Gròpiles. Ega Gròpiles. Molt bé, Karen, molt bé. És que la Karen és bona. Doncs bé, certes que en aquest claustre molt surrealista, perquè les Ega Gròpiles...
aquestes escopinades que fa tot es rapinyai, era el centre, vam tindre una visita ben singular, la Maria ho apuntava, però quina era aquesta visita? Recobrem en aquest moment i ho sabreu.
Molt bé, seguim avançant. Com que no tenim material, em portarem una mica més. El que farem a continuació... Podem tapar això, Fran? El què? Com és això? Esgarropila. Egarropila. Egarropila. A veure, que són cadàvers una mica digerits i vomitats. Però és que m'està fent com a l'Èrgia i no és broma. Però a veure, és que heu de fer més camp. Tants viatges que fa la Sabina Pedros i no se'n va al camp.
Anirà a l'altra banda del món on viuen contra els barrufets, però no a llocs com Mas de Meló. Què està passant ara mateix a l'estudi, sisplau, que algun arri? Ai, que bonito. Què està passant? Això és un falcó. És un falcó. És una aguileta de Harris. Un àguila de Harris acabo d'entrar als estudis. Però no s'espantarà ni res, no?, amb nosaltres aquí. No, no, a ella no li importa. Ostres. A ella no és un dels seus forts, diguéssim.
I que vingués és una cosa, però és que a més a més va parlar, eh? Sí. I es va portar millor que tots nosaltres. És fort sentir-te, eh? Ara que ens hem sentit, nosaltres estàvem allí, la majoria estàvem allí in situ, però ara sentir-te, just quan entren, tots el... Oh! Ens quedem callats tots, ens quedem com admirants. Sí, sí.
És que va ser molt guai, la veritat. Era molt bonica. Bueno, era molt bonica. Es diu Roc. Molt bé. Així que ens en recordem, eh? I és, que està viu. Recordeu que això que he de penjar Tinet Arnum al nostre portal web, si ens escolteu el 2050, poder en Roc ja no hi és. El 2026, el febrer, en Roc hi és.
Si no hi ets el 2050, tenim un problema, Karen. Són 25 anys, eh? Intentarem ser-hi. Si no, se'ls haurà pegat uns grans 25 anys. Per això ho dic, que no la coneixes. M'enfado perquè sabia que posaria un valor. Va ser molt bonica això del rock, de l'Àguila de Harris. No, un falcó. Àguila de Harris.
Però, eh, hi havia una altra cosa que era superbonica i començàvem així de força. Com a presentador de concursos no ho sé, però que sóc l'únic que m'ho curro que m'explica els que portem. Què passa amb l'equip que guanya? L'equip guanyador se'n portarà un xec regal... Molt aprovet, molt aprovet, molt aprovet. L'equip guanyador se'n portarà un xec regal d'una visita amb un espai natural increïble. Oh! Más de melons. Más de melons. Vàlid per a quant?
Xec, regal... Valit per a dues persones. Sempre em critiquen els meus claustres, però jo sempre amb regalets, coses... Aquest és un superregal. Aquest ens agrada molt. Oh, mare mera. Veieu com sóc la Bar de Maco? No poseu en valor aquestes coses. Explica, explica-ho. Sí, explica-ho, ara no podem dir res. I fins aquí, el més o menys d'aquesta setmana, no. No, no, no. I com que ens agradava posar en valor també qui guanya el concurs,
Perquè penseu que aquell dia, com que jo no podia participar, era un dia que la cosa estava molt oberta. Ens interessa a tots els oients saber qui va guanyar, no? I es va emportar aquest premi. Doncs aquest va ser el moment. Ha guanyat l'equip de la Maria!
Era el que tenia de baix. El tenia amagat la sabina. El tenia amagat la sabina. Farem el premi. Em dol molt que tinguin el premi. Els que pensaves que no anàvem a guanyar. Em dol molt, diu. Però si sempre es corregeix les coses de natura i te fa ràbia. Però és un per cadascun.
Escolteu, acabem de guanyar un xec regal per visitar Mas de Melons, que poden anar dues persones, i nota important, quan la Fortunada o Fortunada vulgui gaudir del premi d'aquesta visita, és que costa veure, no cal que avisi a ningú, perquè com tots els paratges naturals del nostre país, tenen entrada lliure, així que aquest paper no és vàlid per a res, podem mirar tots. Beurem gangue!
Mare meva, vas petar el micro, eh, Fran? Sí, sí. Només em porto la cara de la Sabina quan veia que no li havia tocat res, era el seu moment. Bueno, però va ser bonica la sensació de creure que sí. Per això, Karen, jo et sentia, jo sabia que la Sabina havia fet trampes, però volia gaudir del moment de la Sabina de llegir-ho. Sí, sí. Després ho vaig pillar, quan jo m'acaba de llegir vaig dir, vale, però això volia que us llegis la Sabina.
És que tenim una relació molt bonica d'amor odi la Sabina i jo. Des d'aquí una abraçada, Sabina, si ens escoltes. Agenda, més coses, va. Sí, però ara, Fran, abans de seguir, hem de posar un tall previ a la secció que, de fet, és que el programa va començar tal que així.
I que quan es reprèn la segona hora, com és el cas, sempre ho fa amb les temperatures, dèiem ahir, amb aquesta hora, que Trem liderava, disculpeu, les temperatures, que era una situació anòmala, perquè era inversió tèrmica. Doncs bé, avui diguéssim que es tornarà a la normalitat, és el que té el mercuri més baix, amb 9 graus.
Ai, pollastre, pollastre. M'ha recordat el Fernando Simón, no? Es deia que... Sí, que se come un almendra. Que me come un almendra. I després la nota que tenia Covid. Bueno, lo que també va ser molt bo és que, o sigui, lo que va passar després, perquè quan va començar l'agenda, vam començar de fer agenda, va passar això.
Abans de posar-nos-hi, el que fem és saludar la Maria Gateu, que estava patint per la meva entrada. Una mica, sí. Però agafa d'aire i he pogut solucionar-ho. Molt bé. Xell Bernaus, què tal?
Molt bon, és que t'ha passat, Franqui, jo no veig que et passi. S'ha atragantat una mica, se li ha quedat allà la gola una mica seca. De fet, hi ha hagut un moment que dic, clar, no puc parlar, però anava a sortir ja per un got d'aigua, per tu, perquè... En lloc de mirar-me'l, això està bornida, pues ajuda. Tenies aquí el got, que no podem compartir el got. Ja, però és que jo estic refredada i amb tos. Tampoc te vull pegar res. Esteu molt preocupats per si està al front o no, jo l'únic que estava pensant és que ja tenim un tall més pel mes oest.
Per això t'estaves rient, eh? Per això t'estaves rient. Ho volia dir a la interna, però dic no, no, que ja acabaves de xafar la intro. Hola, Imanus. Hola. Gràcies. I sentim també a la Júlia García. Què tal, Júlia? Hola, què tal?
Doncs ara bé. Ara sí, ara sí. La vida. Sembla que estiguem esperant. La caga per posar-ho al mes oest. Sí, sí, sí. Jo crec que aquest és el espíritu. Bé, és que passen moltes coses a l'agenda i és sovint la frase aquesta, pel mes oest que vas, no és la primera vegada que la fem. A igual que també és veritat que canviem de tema cada dos per tres i assemnem a la secció de xarxes, eh, Maria, sobretot tu i jo que la compartim, eh? Sí, sí.
En aquest tall passem d'ànims a vitamina C, també debatem sobre l'edat i acabem amb teories del Fran sobre les bandes tribut, que, vamos, que més coses ja no hi caben.
És que teníem l'Ivan, que deia entra, i la Maria, que deia para, i hem fet aquí... Para, no, i estàs tossint. Doncs ara va a dir, perdó. Sí, tío, ho sento, jo ho sento, de veritat. Però no em veus la veu que tinc, de, no sé, de Corleone, una mica, saps? No, no, però és igual, aquesta setmana tots ens està fent una mica de pujada, eh? Sí, jo no m'està veient, però vaig apagant i obrint el micro tota l'estona. També, eh? Hosti tu, madre mía. Però no m'estem, perquè...
Així poques coses farem d'agenda. Jo crec que deu haver, no, però deu haver també algun tipus de vitamina o alguna cosa que podem prendre per prevenir això, no? Diuen que la fe és bona. El sol. El sol, ara mateix el sol, no. El sol, no sé. Per això ho dic, que la manca de sol poden fer-te així una mica xof. No ho sé. Ho hem de compensar amb suc de tarotja, no? O amb quibis, coses d'aquesta. O si no, amb Master of Puppets de Metallica.
La vitamina C em porta més un pebrot vermell, però estem aquí... Un pebrot vermell a queixalades, eh? Anava a dir, abans de tota aquesta prèvia, que, no sé si us donaràs compte, que darrerament, que diem que s'ha ficat molt de moda el tema dels tributs, però que sempre acabem dient el millor grup de tributs d'aquesta banda. Què passa? Que ja som tan importants que sempre venen els millors... Bàsicament. De la gent que fa tributs, el millor d'aquest grup. A veure, com tu... Com tu... Clar, eh? No, no, jo faig una reflexió en veu alta. Jo només dic això.
En cap qüestió de promoció veuràs alguna cosa que sigui peyorativa o dolenta. No som els millors, però vine-nos a veure igualment. Efectivament. Vine a veure el nostre espectacle, que una mica és una merda, però tu vinc.
Aquest tall extret així, si no vas, no sembli que sigui l'aigua d'absolutament plegat. Podria ser de qualsevol altra secció. La desagenda. És que vam tenir una setmana passada complicada. Sí, sí, sí. Està quedant patent. Arribarà el mes hores de la setmana i següent i direm... És que vam tenir una setmana complicada.
Estem al dia de la marmota amb aquesta frase. Sí, sí. Mira, va sortir la marmota dilluns, eh? I li va tocar l'ombra. I la candelera va plorar. Per tant, què? Ara què fem? S'acaba del fred. Uns diuen que sí i els altres diuen que no. Home, la candelera és la nostra. La marmota és d'en ells. Doncs la nostra. Se suposa que ja està. S'ha acabat, no? Si la candelera plora... L'hivern és fora. Doncs fora. Fora. Fora.
També es fa una l'agenda i entra la llei de natura, que abans no ho hem dit, qui portava aquesta guila de Harris era Lluís Culleret, que també l'havíem tingut a la secció de la llei de natura, on parlàvem dels censos de ducs, o gran ducs, una tasca que és molt important, perquè aquesta majestuosa arrepinyera nocturna, realment, ja ens posem seriosos, és víctima d'everins,
que acaba ingerint, no directament el berí, sinó com menja rates que han volgut ser matades amb aquests productes. Però segur que els berins queden a la xarxa tròfica i, per tant, acaben matant animals com, per exemple, els grans ducs. I de veritat, i això segur que és una cosa que fem molt a lliure de natura, ja ho fèiem a l'anterior programa, donar-vos xifres que són, de veritat, esfareïdores. Escolteu...
A Osona, per exemple, fa pocs anys van desaparèixer totes les parelles de ducs, tots els ducs de la comarca, que eren 41 o 42 parelles. És una borrada. Sí, sí, i van veure que el problema de les rates es multiplicava.
En part per això es va començar a mirar tots els nivells d'anticoagulants amb ducs, si fos quina fos la causa d'ingrés, i tots el 93% dels ducs que es van agafar mostres tenien nivells mortals d'errodenticida. Llavors, això s'ha de mirar i revertir,
és molt hardcore si són tots pràcticament és una mica més llarg d'anàlisis d'animals morts o d'animals vius? per investigar les causes de la mort de fet va haver, ho expliquem a l'entrevista els especialistes ja es temien que això era així i es va aconseguir que el govern, qualsevol duc que mori a qualsevol punt del país se n'analitzi la sang i fijem aquest mateix exemple a l'entrevista tu ara en el cotxe i atropelles un gran duc
clar, abans la causa era mort per atropellament lògicament, com el que pensaríem tothom però el que passa és que està bornit perquè està fluix, no pot aixecar el vol ràpid perquè està grogui i per això l'has acabat atropellant jo feia aquest exemple si tu vas superborratxo i t'està pesant pel cotxe la causa no és conducció és haver agafat el col·litzat del vehicle doncs una mica anava per aquí la cosa
Per tant, d'aquest tall, dues conclusions. Una és no mengeu rates perquè us podeu contagiar d'averí. I la primera conclusió és important. I la segona... Intentarem, eh? Sí. Complicat. La Júlia pren nota i la segona... Hola! Però què? No, dic per tothom que prengui nota. Vull dir, també la Júlia. Però tothom que prengui nota. Molt bé. I la segona és que no mateu... A vegades flipo. Tu i tothom, eh? No passa res. Jo mateixo, Júlia.
I la segona, nou mateu, evidentment, i ara si parlem seriosament, doncs això, animals enverins. O sigui, enrat és el que sigui, perquè no marxa mai. S'està investigant un nou verí que sembla que marxarà, però de moment això no està passant.
De fet, el mateix Lluís assenyalava que un dels punts que origina totes aquestes problemàtiques de baixades de poblacions, aquests indexals que dèiem ara del 93% de rodenticida, doncs era això, voler matar rates amb aquests productes.
I una dada molt, molt bona amb els ducs que s'estan alliberant a la comarca ara d'Osona és que van a caçar les granges que tenen poca neteja, que no tanquen i són granges normalment velles que no tanquen i fan cicles tancats, netegen una setmana i tornen a entrar tossinos, sinó que
Hi ha quatre d'engreix aquí, quatre d'engreix allà, quatre mares per allà. Llavors no fas mai net. En canvi, les granges ben portades, més modernes, amb sistemes de neteja més moderns, s'ha vist que els ducs quasi no hi van perquè no hi ha rata. O sigui que hi ha altres maneres de controlar-ho.
Doncs ens ho apuntem que és important, eh? A més, quan no moren els ducs, també s'ha demostrat que la presència d'aquestes majestuoses arrepiores nocturnes fa que baixin de forma natural les poblacions de rates perquè es casen els ducs que estan en plena forma, eh? Doncs per això també és important, eh? I de literatura, Txell, el tema del dia, un dels temes del dia.
amb un dels temes, perquè aquesta setmana vam anar fins a Torà, que també ja està, ja obre d'alguna forma, de forma oficial, les festes de Carnaval. Ells celebren la Festa del Brut i la Bruta. Sabeu quina és? La coneixeu?
Sí, jo i veïna. Guai, eh? Amb una festa a la Karen no ho hauria de dir mai. No, treballant, treballant, i vayan a cobrir la festa, vayan a cobrir la festa. Però la veritat és que m'ho havia passat molt bé, perquè a part va ser just un any que ficaven un nou element, no diré... Un nou gegant, sí. Un nou gegant i va estar molt bé, la veritat. Vull dir, és una festa recomanable per anar-hi. Doncs... No és festa d'alcohol i...
No, no, no, és festa de Carnaval. Que hi hagi el col, això és secundari. És l'agronom de ferro, no? No és l'agronom de ferro, no, és Carnaval. Clar, però no puc la cara encara fer la puntualització. Que ruc. Perquè ho has dit tu abans, si no jo no l'hagués fet. És igual, perdó. Txell, segueix. Si voleu saber una mica de què va, doncs ho va explicar el Jordi Vila, responsable de la sociocultural del Brut i la Bruta. Té una singularitat respecte a la resta de Carnavals, i aquesta singularitat ve arrelada de la tradicional festa de la Llorbera,
que aquesta festa era una festa que, com ja he comentat abans, se celebrava al municipi el dijous gras i tenim documentació de l'any 623. Festes, podem dir que n'hi ha moltes al nostre país i que hi ha moltes que s'han recuperat, però la nostra, tal com es va recuperar i tal com l'estem mantenint, que és l'essència principal de la festa,
i es recuperen aquells personatges que hi havia aquell dia a la celebració. Aquella festa, el seu dia, el que feien, com molts municipis feien, era anar a recollir per les cases, feien com una capta, per tal que després poguessin fer el sopar de Dijous Gras.
botifarra, els altres de demanada nous, els altres peus de port, diferents coses i sobretot cosa gormanda, per això d'aquí ve el dijous grans també.
M'ha agradat molt l'expressió que ens va dir el Jordi. Cosa gormanta, eh? Això és molt gràfic. Doncs aquí, sabeu, aquesta festa ve d'aquesta tradició del dijous gràs que abans en molts pobles es passava casa per casa i cada casa portava algun aliment, sobretot de la matança del porc, etcètera, i feia aquests menjars en base a tot el que es podia recaptar. Aquestes botifarres d'ou de munt de gustos que es fan el dijous gràs, eh? Dit d'una altra manera, que els americans ens han comprat el truco de trato.
Perquè nosaltres ja ho fèiem, d'anar a recollir coses. No, res a veure, res a veure. El detallant ha copiat la pizza amb la coca de recapte. Catalunya, centre del món, xaval. Ara, ara, capital mundial. Ja s'hi agradaria... De fet, tu ho vas fer, no?, el 2025. Sí.
Seguim? Seguim parlant de temes del dia, perquè vam tenir un altre tema el dia aquesta setmana, concretament el dijous, on en el marc del dia de l'home del temps i de tots aquests episodis de pluges que hem tingut aquests dies, doncs vaig parlar jo mateix amb el Luis Mi Pérez, que és el meteoròleg d'aquesta casa.
meteorògic d'aquesta casa, de la xarxa audiovisual local, i em va resultar força curiós quan li vaig preguntar com es va deixar seduir per tot aquest món, el món de la meteorologia, i atenció a la resposta perquè crec que molts pares i mares podríem prendre notes sobre què fer o sobre què no fer amb els seus fills. Bé, molts nens tenen por a les tempestes i jo la tenia. I jo era molt entremaliat i recordo en tres anys que els meus pares em deien si et portes malament un dia que hi hagi tempesta et deixarem al carrer.
deixarem a la terrassa. Nosaltres vivíem en un pis que tenia una terrassa molt gran. Sí. Doncs bé, em vaig portar malament, sí, i em van fotre la terra. I vaig perdre la por aquell mateix dia. Ah, mira. Clar, vaig estar, re, un minut. Recordo que així vagament, que vaig estar molt poca estona, lògicament els meus pares no em volien martiritzar. Però li vaig trobar la gràcia a aquelles llums que sortien al cel i als patecs que fotien.
Uau. Déu-n'hi-do, eh? Un càstig ha vingut tota la seva vida, al final. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Aquí les mares podeu castigar anant a jugar a futbol, potser. O poseu no, no? Obligueu-los a escoltar a la ràdio. Els hi poseu algo. No, que tindrem més competència entre això i la ia. No, no, però bueno, necessitem gent a la ràdio.
En fi, va, parlant de gent a la ràdio, un perfil que sempre és clau, capital, que a vegades no reconeixem. Aquest programa és el que més, és el del tècnic. Tant el reconeixem nosaltres que té doble raconet, el dilluns i el divendres, amb el fallo tècnic que el dilluns normalment fa l'Ivan, el divendres l'Abel i el dilluns que teníem l'Ivan.
Així és, doncs, mira, el de dilluns, bueno, jo, abans de res, us he de confessar que he caigut en una de les addiccions més dolentes que hi ha a la vida, que és veure perdidos, ¿vale? I per segona vegada, a sobre. O sigui que dilluns em va encendre la bombeta i dic, bueno, ja ho tenim. Nàufragos reals, no? Us poso una mica en context. Això és un article, que vaig recopilar el fallo tècnic, és un article de la revista Vice, que explica la història real d'un naufragi, uns nois...
Van estar 8 dies a la deriva, van trobar una illa deserta i van començar una nova vida.
Quin és el següent pas per aconseguir la supervivència a partir d'aquí? El foc. Vam intentar fer una foguera, però encara estàvem molt febles. Vam seguir intentant-ho cada dia i baixàvem fins al mar a buscar peix i marisc. Vam trobar també papalla i cocos i finalment ens vam tornar prou forts per fregar alguns trossos de fusta. Més ràpid i més fort fins que vam poder fer una foguera. Ah, la vam fer, eh? Vam trigar tres mesos a encendre-la. Ah, val. I va ser el primer menjar calent que vam tenir.
és que jo faria que fos obligatori a totes les escoles... Ensenyar a fer foc. És l'eina més important de supervivents. Jo he fet dos vegades el curs d'iniciació dels supervivents, he fet tallers amb nans, i creu-me que haurem encès, en forma de pedernal, xispes i tal, no ho sé, 400, 800 focs, moltíssims, eh?
i cada vegada ja costa i has de saber-ne, has d'haver-ho testejat, has de ser molt curós. I llavors, anem fent-te una foguera amb dos pedres o dos pals. No va així la cosa. Vinga, van seguir progressant en aquesta illa, van construir una caseta. El Mano diu que era l'únic que s'havia teixit fulles de coco i doncs això, amb això van aconseguir la casa.
Mira, diu, em vam prendre dues setmanes a enteixir totes les fulles de coco i vam haver de dividir l'interior de la casa. Hi havia una xemeneia al mig i vam tallar fulles de plàtan per omplir cada llit. Recordem que eren sis, vull dir, fer una casa amb sis habitacions i tot això, vull dir, i aquí ja començaven el nivell experto. Doncs res, si voleu acabar, si voleu saber tota aquesta secció, doncs aquí a loes.cat. Exacte, perquè no tenim temps per a més, sí per dir que avui acomiada la Txell.
El podcast número 41. Fins aquí acaba. Escolteu-lo a la pàgina web i fins a la pròxima. Què et sembla? Compaig, bé o què? Molt bé. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.