El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Ivan Usona, els botonets, com anem? Molt bé, per aquí.
Txell Bernaus, Torronet, què tal? Encantada de ser amb vosaltres.
I m'imagineu que també està encantada la Karen Alfonso, què tal? Encantadíssima de la vida, com sempre.
És que ja ho sabia jo, això. Txell, comencem amb l'agenda.
Sí, amb l'agenda i no d'una qualsevol, no? Perquè aquí si ho fem bé, una d'especial perquè la vam fer el passat dijous i la vam fer a primera hora, cosa que és estranya.
Tot això tenia un motiu i és que el Fran estava a Cerdanyola.
Doncs què he de fer a Cerdanyola?
Estava el programa, no el Fran. Estàvem aquí tots treballant.
I tu també, i tu també.
Vinga, va, anem a escoltar el tall.
Llavors, si a la Txell Bernaus i a la Maria Gateu li parlo d'hoquei, me diran que sóc un pesat.
Molt bones, companyes.
Molt bones.
Pesat no, pesat no, sinó constant, potser.
Tu insisteixes molt.
Persistent.
Exacte.
Perquè és molt emocionant.
No he sentit mai això de la màgia de la CUP, eh?
Els que ens agrada l'esport, doncs la CUP sempre té aquella màgia, pot passar de tu.
Jo havia sentit la màgia de la ràdio, però de la CUP.
Ah, veus?
Ivan, ho som molt bons, i deixem saludar-te també.
L'Ivan sempre fa la feina fantàstica, però a més avui, per a això que dèiem que estem,
que està un servidor a Cerdanyola del Vallès, doncs la logística sempre és més complicada,
i per tant agrair públicament la feina de l'Ivan, que és molt important.
Molt important.
Bueno, avui cadascú amb una banda, no? Avui no ens veiem cap ningú.
Per cert, Ivan, acabem d'arribar a les teves, ara mateix.
Les meves, eh? Les de fraga.
Les de fraga.
Les seves.
Les meves, eh?
Les fiagatines.
Claro.
Jo sento per les noies de l'Esneca Lleida, però...
L'Esneca Lleida.
Quasi podria ser l'Esneca Lleida, eh?
Sí, a veure.
Treballant aquí.
Ara, Fran, t'he de dir que aquí et faltava un corresponsal d'esports, eh?
Perquè la frase correcta és la copa mola.
Sí.
La copa mola.
Ah, ja, ja.
De fet, hi ha el hashtag.
Hashtag la copa mola.
La copa mola.
Sí, sí, sí.
Qui la va guanyar, Fran?
No me'n recordo.
Ah, no.
Qui va guanyar aquí?
Va guanyar el Vilassana.
El Vilassana.
Ah, és veritat.
5-0 a la final, eh?
Sí, sí.
La Montserrat d'Añola, que va ser l'equip revelació.
És que la meva pregunta és com és que no van arribar ni Fraga, ni Palau, ni Gijón a la final.
Però això és un dubte que no resoldrem avui, perquè això no és esport, senyor.
No, no, no.
Això no és agenda, Maria.
No, no, no.
Et responc molt fàcil.
Jo crec que no hi ha cap copa de les darreres edicions de nois i de noies que no hi ha hagut sorpreses.
En un partit de la vida o mort sempre n'hi ha ni més d'una.
Però hi van conmachetes.
A vida o mort.
Oh, no.
Quina llàstima, quina llàstima.
Quina altres botons.
Que no tinc botons d'efectes perquè si no te'n cauria algú d'aquí.
Però al final, Fran, que no saps què va passar?
Doncs que ens vam quedar la Txell, l'Ivan i servidora parlant d'actes i comentant qüestions.
I de fet, atenció, vam descobrir que a la Txell li encanta Pedro Guerra.
Mira, mira.
Mira com se'n riu.
Us ho juro, eh, tinc la pell de gallina.
Que t'agrada.
Tinc la pell de gallina, us ho juro.
Feia molts anys que no la sentia, però anys, eh?
I m'ha vingut tot com...
Se m'ha ficat la pell de gallina, t'ho juro.
Que fort, eh?
Bueno, per a qui no el coneguin, parlem de Pedro Guerra.
Hi ha aquest Debajo del Puente, no?
Que és un dels temes, crec jo, ballatxell, més mítics, no?
D'en Pedro.
I, doncs, és el músic-interpret canari, no?
Que amb dècades d'experiència, doncs, torna a la ciutat de Lleida.
Amb aquest concert, doncs, com ja veieu, no?
Amb ritmes més calmadets, més íntims, però també molt intensos, no?
Al Cafè del Teatre.
I ho farà el diumenge, a les vuit del vespre, en aquest local Lleida.
Així que, interessant, també.
Gran.
Molt, molt interessant, aquesta proposta.
Un segonet més, només un segonet més.
Ivan, please, please, please.
Bueno.
Va ser com amb careta de Pedro Guerra.
Sí, sí, sí.
La veueta, la veueta de nena.
Sisplau, mama!
M'ha recordat els cinc minuts més de dormir, no?
Cinc minuts més de dormir, no?
Sí, sí, totalment.
Que sempre s'entén a poc, sempre s'entén a poc, doncs, aquí, igual, en casa de la Txell.
Sí, sí.
A mi m'agrada molt.
Bueno, Arnau, espera, ara que no mos sents, ara no mos escoltis, ara un segonet només, eh?
Fins al proper tall, tu no mos escoltis, d'acord?
No, no, fes que no escolti.
No, no, fes que no escolti.
No, no, no, no, no.
S'ha tret els cascos i tot.
Sí, sí.
Ai, pobre, no, no, no.
És el que fa bondat, és el que fa bondat.
No en queden d'aquestos.
Són que està soltea, ho dic per si alguna xiqueta que passava.
Hola, hola!
No en queden d'aquestos, eh?
Va, ho dic perquè a l'agenda també vam comprovar que afortunadament, i no volem ofendre a persones que els hi agrada molt,
però no tot és reggaeton amb les propostes musicals que portem a l'agenda.
I afortunadament...
Has passat amb l'Arnau.
Tenim el tall.
Ah, sí, perdó.
I molta música en directe.
Així que si sou fetichistes dels vinils, jo crec que Izona, Txell i Ivan és una bona opció, eh, també.
Sí.
Portarem ja tres propostes de rock, eh?
Ah, d'estil més així, pan, roc...
Bueno, era garage punk, eh?
Això, bueno, la primera que m'escolta.
Sí, sí, sí.
És veritat, és veritat, també, també.
Però bueno, manténeu que...
Feliç, feliç.
No és reggaeton, vamos.
No, no, no, eh.
Estupendo.
Gitarreo, guitarreo.
A mi em sembla estupendo.
Exacte.
Exacte.
Què?
No, està molt bé.
A mi em sembla una broma recurrent de la tertúlia d'agenda que cada cop que ens referim a algun grup de punk,
se li canviï el nom o se afegeixi una coletilla, no?, al estil musical.
Bueno, perquè no tot és punk, hi ha variacions del punk.
Ja, ja veu, ja veu, ja.
Clar, home.
Igual que el reggaeton, o no, també hi ha reggaeton variat?
Rumbatón, correcte.
Rumbatón.
Rumbatón.
Rumbatón.
Rumbatón.
És això, de veritat?
Sí, sí, correcte.
Sí, sí.
I un exemple?
Flamencotón.
Bueno, Rumbatón, de The Yankee, va fer un dels seus últims àlbums on tenia bastant rumbatón.
Diu, la de me gusta la gasolina, dale gasolina.
No, el reggaeton duro i duro és però sense, sin cortar, és reggaeton sin cortar, duro i duro.
Explica què et va passar l'altre dia, quan vas vindre a 1 a 1, amb la música tot drap d'aquesta.
Ah, sí, clar, jo venia aquí a 1 a 1, amb el meu reggaeton a tope, a més venia amb Tumba a la casa, que és un dels himnes del reggaeton.
Ah, Tumba a la casa.
Busca l'Aivan, sisplau.
I a davant tenia un col·lectiu de persones, esperant aquí al banc de baix, du a 1, amb les ventanies a baix.
Vas a aparcar la porta, amb la música tot drap i se m'han quedat mirant amb una cara una mica estranya.
Clar, després encara més estrany va ser quan els dos vam coincidir aquí dalt el hall du a 1.
Esperant allà, aquest tio xungo també l'entrevisten, aquest tio xungo qui és?
Això surt a mantenir?
I jo, bueno, va, si vols fico el divo, no?, o alguna cosa així més fina, més fina.
Tia, madre mía.
Si hi ha alguna noia a la sala, rectifiqueu, oblideu el que he dit abans, no ho mereix la pena.
El programa és que, clar, això crec que és la de Tumba a la.
Sí, sí, és això, és això.
Però és que ara com...
Sí, sí.
Estava allà en la raó.
De què estarà parlant, no?
Boníssim, boníssim.
El llop que vol tirar a la casa dels tres porquets, potser, no?
Ahà, no sé.
Correcte.
En fi, va, avancem que...
Si no, no, sortirem de l'agenda, anem al cinema, no, Maria?
Doncs sí, de fet, va ser una tertúria molt interessant, no?,
i en la que vam parlar d'una tècnica molt complexa, eh?,
que és el stop motion, mireu.
I molta música.
I que ho expliquin, doncs, d'una manera amb stop motion,
que el stop motion també és supercomplicat.
Jo crec que és stop motion.
Sí, sí.
Sí.
I implica moltíssima gent, eh?
Aquesta pel·lícula, de fet, que a mi em toca una mica de prop,
perquè tinc una amiga que ha estat fent els pàpets,
que són com les marionetes, diguéssim, els muñequitos.
Doncs ella va estar fent això,
i m'explicava que, o sigui, a València,
una empresa de València, una productora,
va estar fent tot el que eren els escenaris,
els van muntar i desmuntar per portar-los a Barcelona,
i es van tornar a muntar una nau a les afores de Barcelona.
O sigui, un muntatge que tenien, bueno,
un superplan de rodatge posat en una paret per no perdre res, ningú.
Home, clar, clar, clar, clar.
Sí, sí, una coordinació...
Els ninos, sé si eren de tamany real o era tot miniaturitzat?
No, no, tot, com si fos una ampolla petita,
o sigui, de 50 centilitres, diguéssim, de formella, per dir-ho de manera,
d'una ampolla així, doncs d'aquest tamany una miqueta més.
Ah, bé.
O sigui, un parell, entre un pam i dos, no ho sé.
Bueno, mira, Déu-n'hi-do, un pam i dos, no?
Un pam i dos.
Un pam i dos.
En Fran diu que no amb la cara.
No, diu que no, eh?
Bueno, és que de fet, els pams, no és per re, eh,
però els pams, pels homes, tenen diferent mesura que per les dones.
Ja està, comentari de qualitat, ja està, ja està.
Molt de complex, ja, amb aquest tema.
Sí.
A mi has tocat aquí el moll d'algú, eh?
Karen, fixa't com ens estàs canviant a la Txella.
No ets una bona companyia, no ets una bona influència.
Bueno, jo potser m'ha canviat més la música,
del reggaetón, que l'ha acabat.
Sí, gràcies.
Una cosa lleva la otra.
Pues si jo no dic res, si jo no obro la boca,
en plan, si és que ets tu.
És la teva aura, Karen.
El lore, el lore, no?
Ai, el lore.
Sí, amare.
Exacte, aquest seria el lore de la Karen.
Després en parlarem del lore.
Després en parlarem del lore, no?
Del lore, ja li ficam accent i tot, no?
Va, Karen, pues ara sí que et volem sentir, de veritat.
Vinga, va, sí, però no parlaré de...
de filtreig.
De filtreig.
Ai, perdoneu.
Filtret, ja.
Jarra brita.
Estava a punt d'ofegar-me,
tinc que tancar el micro un segon.
Vale, torno, va.
Vinga.
Doncs sí, anem al cine, que també vam parlar del doblatge en català.
De fet, aquest tall que escoltareu és el que va seguir el trosset de tràiler de la nova entrega de Jurassic Park,
que és la que vam escoltar en aquella tertúlia de cinema dels divendres.
Poden marxar demà?
Jo garanteixo la seva seguretat.
Bé, més o menys.
Més o menys?
És aquest.
No hi ha ningú...
Bueno, continuo en la mateixa línia, no?, de les anteriors.
M'encanta sentir-ho en català.
O sigui, ja, se fa està estrany.
És raro, fa raro, però sí.
Però guai, però xulo, xulo.
Però és el que toqui.
Està bé.
Està bé que cada vegada hi vagin traduint més i vagin doblant més.
Que mira, recordem que també ahir va ser el dia internacional del...
Del doblatge.
Sí, sí.
De fet, el doblatge de la Scarlett Johansson, no sé si és la mateixa en català o en castellà,
perquè és que la veus s'assembla molt.
Potser sí.
Potser sí.
Hi ha molts dobladors catalans.
És que clar, hi ha...
Que ho vull donar per fet que són castellans.
És que hi ha una indústria molt farta del doblatge a Barcelona.
Sí, sí.
Sí, és veritat, això.
Algú ho coneix amb algú que dobli?
Doncs no.
Personalment, no?
Perquè si ho conegues probablement també estaria doblant jo.
Ah, sí?
No, però sempre es diu que el món del doblatge és molt reduït, és molt petit.
Això es diu, eh?
No sé si és...
Ah, que ho dius perquè sí.
Ah, vale, que el coneixeries...
Sí, vale, sí, t'entendim.
Igual nadie m'ha entendido, però sí.
És que avui és un dia una mica difícil.
Sí, no m'ha ser.
Sí, t'estàs ten...
No sé quan ho escoltareu, amics oients, però fa molta calor, primer.
Això per començar.
Fa moltes hores, segons.
Sí.
Crec que ho escoltin quan ho escoltin.
No, perquè és un podcast que és ineternum.
Això és com el...
Home, però no crec que ho escoltin el 24 de desembre de l'any que ve.
No, potser el 2050, perquè no.
Si no, potser ho recuperem, potser ho recuperem.
Jo el que sí que volia dir, volia fer un apunt i no sé si us ha passat a vosaltres cops,
i és que quan estàs mirant una sèrie o una pel·li en català o castellà
i escoltes a un personatge, perquè tu et creus que aquell és el personatge,
però realment és un doblador, dius
aquest no és el que fa la veu tan bé.
Sí, sí, sí, sí.
A veure on també fa, a veure on també la fa.
Jo ja tinc el toc i tot, sí, sí.
M'ha passat un munt de cops de...
A veure on surt també aquest, n'hi ha com a 4 o 5.
I alguns t'obsessionen més que altres.
I hi ha veus del doblatge que fan moltes veus.
Per exemple, Ivan Muelas, que és el doctor Estrenge,
perquè situa la veu...
Però les canvia ell.
No, normalment és pràcticament sempre la mateixa.
I posa veu a molts dibuixos animats i a moltes sèries
i, esclar, a la que coneixes i associes el nom d'Ivan Muelas amb la seva veu,
ho sents a tot arreu.
I l'actor que interpretava Joan Cuesta...
José Luis Gil, que era Busley Giar.
És veritat.
Busley Giar, un personatge del Simpson també va fer...
Tim Allen.
Tim Allen.
És la veu de Tim Allen.
El que passa és que els reconeixes amb la primera vegada que els has escoltat.
Si els has escoltat, doncs, la que s'avecina,
doncs és el de la que s'avecina.
Si l'has escoltat amb un altre,
cadascú potser té la seva versió de la mateixa persona que és el mateix doblador.
Clar.
Bueno, si sentiu coses rares ara mateix és perquè el Fran està fent coses.
Perquè el Fran té 5 anys.
No és un insult, eh?
Ho ha dit ell mateix.
Però bueno, seguim amb més qüestions.
Perquè vam acabar fent apostes també,
sense apologia al joc ni res.
Va ser així com entre nosaltres.
I tot sobre quants dies s'hi van estar a Juego de Tronos per gravar una escena.
No sé si ho veus Juego de Tronos.
Ja en l'última temporada que hi ha la superbatalla que dura un capítol sencer.
Aquella batalla, quant creieu que va durar el rodatge d'aquella batalla?
3 mesos?
Un capítol.
Segur que és dos dies.
50 dies.
50 dies.
50 dies.
Més i mig, una mica més.
Imagina't, eh?
Més i mig.
Tot el rato caracteritzant els personatges igual.
Ui, el ràcord.
I repetint.
I el ràcord.
I està pendent tota l'estona de quina és la seqüència,
quin lloc té, diguéssim, temporalment dintre del capítol,
perquè un tenia el cabell així, l'altre tenia un xorro de sang allà.
A mi perdonaran,
però jo crec que Juego de Tronos és una de les coses
que haurà estat més difícil de gravar,
perquè, Déu-n'hi-do, eh?
Sí que tenen molt efecte especial i darrere, eh?
Però, uf.
I encara així tenen alguna aliada a grat,
com me'n recordo, per exemple, la del got d'Starbucks, no?
Que es veia de fons amb una seqüència.
Déu-n'hi-do, eh?
Jo recordo que quan estava a la carrera
que vaig descobrir això del ràcord,
m'havia tornat tan pesada, vull dir,
i no parava de buscar-los per totes les pel·lícules.
Tothom on qui estava,
feia de ràcord, feia de ràcord, fosca ja.
Jo, per la formació professional, no puc evitar-ho.
Quan hi ha algú fumant en una pel·lícula o en una sèrie,
aquell cigarro farà ràcord, sempre.
I menjant, i menjant.
I menjant, també.
Jo, mira, ahir, per exemple, vaig fer-ho ben...
Julia Roberts a Pretty Woman.
Bueno, hi ha moltes més.
Les xiques Gilmort també estan menjant
i passen a qualsevol sèrie.
I a les sèries espanyoles,
que de vegades no sumin tant,
bueno, ja és una cosa...
Sí, sí, sí, sí.
Ràcord, que hi podem dir continuïtat,
però ja sé que tot en anglès sona millor.
És millor dir Peppa Pig que Josefa La Porca.
És que som del Gremi i ens ho ensenyen així.
Llavors...
En fi...
Josefa La Porca acaba de ser un highlight de la meva vida.
Jo estava encara digerint-ho, eh?
En plan, ha dit-ho, ha dit-ho.
No, perquè en anglès tot sona millor.
Peppa Pig no sona...
Perquè tenim tertúria de xarxes,
que si no anava a dir...
Cara llibre, saps? Cara llibre, Facebook, no?
Ara sí.
Vaig ficar-me el cara llibre a escriure...
Seria llibre de les amicades, no?
Seria llibre de les amicades, no?
Doncs anem a xarxes, no?
Va, vinga, anem a xarxes, va.
Doncs vinga, ja vaig canviar la sintonia.
Vinga, anem a xarxes i de mentres...
Si no hi hagi la sintonia, no comencem.
Si no hi hagi la sintonia, no volem començar, Ivan.
Bueno, no, jo vaig fent via, que si no, no acabarem.
Ara, ara.
Vinga, vam tenir a xarxes l'autèntic,
únic i indiscutible viral de la setmana,
en exclusiva més.
Vam escoltar les paraules de gana,
que tota aquesta setmana està marcada sense cap mena de dubte
pel que està passant amb la política a nivell espanyol, no?
Doncs nosaltres vam tenir en exclusiva les paraules de gana real
que ens va fer el president Pedro Sánchez.
Ves, escoltem.
Doncs aquí està, és important.
Són les 5 i el pobre senyor Pedro Sánchez encara no havia dinat.
Jo l'entenc perfectament, eh?
Vull dir, aquest fenomen s'ha fet viral, aquest tall de veu,
i jo l'entenc perfectament.
Clar, jo en aquesta hora sense menjar,
no em funciona el cervell.
Tothom va ser molt pènsit, eh?
Sí, sí.
Mira, mira l'estómac de Pedro Sánchez, a veure.
En exclusiva, eh?
Es va colar els micròfons i...
Mare meva.
Que semblava més com un lleó, eh? També t'he dic.
Sí, jo...
Ara que es torna a escoltar, sí.
El de Metro Goldwin aquell...
Metro Goldin Meyer.
Bé, en fi, de fet, com som com som, no?, de bona gent,
doncs ens vam preocupar també per la salut del Sánchez.
Tema a banda i sense intenció de fer body shaming a Pedro Sánchez.
A Pedro Sánchez, no se li pot...
però, bueno, no el noteu com molt prim,
com molt demacrat a nivell de cara.
No sé si és matillatge, o no sé si és una estratègia d'imatge o què.
Jo crec que són els disgustos, eh?
Sí, sí, no, no, ha guanyat anys, eh?
Ha guanyat anys amb disgustos.
És que jo veia el de cara, el veia afamat també.
Sí, sí.
Això és com Pep Guardiola, quan va entrar al Barça.
Va entrar sense una cara i va sortir amb un de canes.
i cal, i cal, i cal, i cal, i cal, i cal, i cal, i cal.
Sí, sí, sí.
I la propera cal, exacte.
Sí, sí.
Vull dir, pues, el mateix, imagina't ser president del govern.
Vull dir, igual, ens estem rient, però Déu-n'hi-do,
ficar-nos en la seva situació, eh?
També t'he dit que jo prefereixo passar gaire algun dia
que anar allà a compareixi 5 hores.
Bueno, avui a les reunions, mira, estem veient a la reunió
que la foto de la reunió amb Junts
tampoc fa massa bona cara avui, eh?
Després d'aquests...
Jo tampoc no faria, eh?
Jo tampoc no faria.
Pots dir que ha dormit, que ha dormit més en aquests últims dies?
Potser no...
No, no, no ho sé.
Clar, a mi semanament...
Està mirant la taula, seria alguna cosa de pica-pica
i diu, no entorro de ficar pica-pica.
Espera, eh?
Jo crec que he fet aquesta cara.
Home, unes canapés, unes cistelletes d'aquelles d'Ojaldre, alguna cosa.
Per cert, que nosaltres vam ser els primers on dir-ho
i al cap de dos dies sortia Gabriel Rufián,
veiem, ja que explicàvem la reunió amb Junts,
després hi havia Esquerra i Rufián tenia el mateix que nosaltres.
Li he vist molt mala cara al president.
Era una cara.
Sí, sí.
Nota que ens escolta, eh?
Som tendència.
Som tendència.
Som tendència.
Som tendència.
Bueno, vinga, va.
A la tentúlia de xarxes el que també vam saber
és que la Sabina no perdona.
A més, això és muy romántico.
Romántico, en quin moment...
Bueno, és igual, no puc entendre el per què Titànic li sembla romántic.
Entenc la història, eh?
La història de Leonardo DiCaprio.
Sí, que romàntic, sí.
Bueno...
És que romàntic, home.
Romàntiquíssim, el deixe morir.
Val, no passa res.
Sabina, Sabina, crec que és de les que no ha perdonat a la Kane Twinslet per la tabla, eh?
No, no, no, no, no.
A més, la imatge...
Jo insisteixo que DiCaprio...
Ai, DiCaprio.
Sí, DiCaprio.
El Jack, el Jack cabia a la tabla.
Insisteixo en que...
Bueno, no, en que ara, amb la imatge que esteia ara d'aquest senyor,
jo crec que ara tampoc el salvaria molta gent, eh?
Però què va?
Després d'una del judici amb l'Andbert Amplinec, ell i tot allò...
Bueno, bueno, bueno.
Al final, vull dir, que de la pel·lícula de Titànic s'hagi quedat
que els dos cabien en una taula,
no podien haver fet allò una mica més petit,
un pel·let més petit, que no hi capigués.
O que hi capiguessin els dos,
i que després, pues, drama, dramón de que lo dejan...
Si estàvem allà a l'aigua gelada, home, què te penses?
Que haguessin sobreviscut igualment.
S'hagessin mort d'una hipotèrmia i ja està.
Bueno, pues ella sobreviu.
Però perquè és més bonica i així més romàntica la història.
Bueno.
És com Romeo i Julieta.
En fi.
Sí, correcte.
A mi fa gràcia que hi ha moltes incoherències a la pel·lícula,
que és allò d'exigències del guion,
que la gent no s'hi fixa mai.
Per exemple, mai hi ha reposar caps als cotxes americans,
perquè puguin entrar a la càmera, us heu fixat això?
A les pel·lícules, als cotxes.
Tarantino té pel·lis amb cotxes i surten amb reposar caps.
Com a norma general.
Mira, busca alguna imatge.
A veure, busca'm, estàs curiós.
Però és perquè la càmera pugui donar els planos, no?
Per exemple, en una persecució,
o quan se disparen a les guerres,
estan molt a prop i a les guerres reals se disparen a mig quilòmetre.
M'explico?
Però, clar, si no, al fil argumental no s'entendria.
Que cinema geogràficament no té tanta gràcia.
de batalles del XVIII.
Estàs parlant amb el Capitán?
A la gara dels 100 anys.
Jo jo jo a esa cosa de las pistoles con pintura,
pues movida.
Com es diu això?
No, a més no tenen ni pintura,
ell juga amb boletes de plàstic.
Què fas?
Ah, perquè està fent històries rares.
Tira, tira, Karen, tira.
Tiro, tiro, tiro.
Heu escoltat, ho dèiem abans,
a mig més oest,
ho heu escoltat ara al tall.
També a la secció de xarxes
vam descobrir paraules noves,
a veure si veieu quina és,
i a veure si sabíeu quina és, també.
Jo tinc una pregunta, Karen,
que has dit aquesta paraula de Lore,
què és això del Lore, sisplau?
Que potser sóc l'única que no sap el que és,
però...
Ah, el Lore, el Lore.
Què és el Lore?
O sigui, com una...
Ai, a veure, com t'ho explico això?
Espera, jo busco la definició.
No sóc de la Lore, Lore, macu-bacu, no?
Es tracte de viajunos, eh?
La mateixa referència que la Txello.
Lore, Lore, macu-bacu.
No, no.
No era, eh?
És que somos viajunos, tío.
Ja, ja.
Madre mía.
Però haurem d'explicar un altre cop
lo que era.
O sigui, és com la informació
que hi ha darrere de...
La història darrere fons
que té un personatge o, exacte,
el context de...
No té per què ser d'un personatge, eh?
No, no hi torneu, no hi torneu.
Que la Txello es el meu Lore.
Exacte.
Que el Fran és hockey
i pajaritos es el seu Lore.
Pajaritos.
Pajaritos a bailar.
Pajaritos, m'agrada.
Que sapigueu que als tertulians
més joves
l'EAC, Karen i Ivan,
en aquest cas,
ens ho van explicar
i ens ho van il·lustrar molt bé.
És com l'aura o la...
Ho tinc, ho tinc.
No, no, no.
És com la informació...
Com la història, saps?
Com els videojocs,
en plan, el Lore del videojoc
va de assassins no sé què,
no sé quantos.
Doncs aquest és el Lore d'aquest videojoc.
El GTA que va de matar persones
i venda droga.
Exacte.
Però no és tan com temàtica,
sinó és com la història de Rerefons.
O sigui, mira.
Sí.
És el conjunto,
se refiere al conjunto
d'informació, historias,
antecedentes i detalles
sobre un universo ficticio
que le dan profundidad
y coherencia.
És que estem inventant
una de paraules noves.
Com és que...
No, ja estava inventada
aquesta paraula,
només la vam portar cap a Espanya.
Ostres, que bé, que bé.
És que el de paraules noves.
Jo tenia que comparar això.
El Lore en videojocs
és un conjunt d'elements
que conformen
i enriqueixen
la narrativa del videojoc.
O sigui, tot el que entra
com a dins d'aquest...
Bueno,
el que es pot dir
també amb la pel·lícula.
Vull dir, jo què sé,
el Lore de Jurassic Park,
doncs els...
Però és com lo preestablert abans,
no?
Una cosa així seria...
Bueno, no ho sé, és igual.
Soc l'única
que m'estic sentint molt vella
o algú més està amb mi?
Ah, jo.
No.
Les meu capes
se'n són grillitos,
però ho estic entenent.
Sí, clar,
són expressions
que nosaltres fem servir...
Bueno, jo,
a mínim jo,
no et diria diari,
però...
Tu parles amb algú
i diries
el Lore, el Lore.
El Lore,
a nivell irònic
de parlar de la vida
d'una altra persona
o Lore parlant d'una sèrie
o un videojoc o el que sigui.
És com la història
que hi ha darrere d'una persona,
d'un personatge,
d'una cosa així.
Llavors, clar,
li pots dir,
no, és que el Lore,
sí que s'utilitza.
I la paraula,
el Lore s'utilitza.
No, perdoneu,
a partir de ser tardal
no s'utilitza.
Bueno, has de sortir
una mica del teu cercle
i has de...
També és veritat,
també és veritat.
he de dir que si tradueixes
l'orea de l'anglès
a l'espanyol
és ciència,
el català és ciència.
Bueno,
deu ser una d'aquestes
que tampoc tenen
tanta una traducció
tan literal,
no?
Sí, sí.
Exactament.
La Pepe Pic.
La com li has dit?
La Josefa...
Josefa la cerda.
Josefa...
Es que és increïble.
Es que és veritat.
Repo la cerda,
a mi m'han recordat això,
eh?
No ho supero.
No ho supero.
Bueno, m'han de sentit.
En fi.
Bueno, pues...
Hem acabat amb Josefa la cerda,
jo que sé.
Ells estaven volant avui, eh?
No podíem dir res que ho superi,
no?
Ho deixem aquí,
ho semblava de canalla.
No, no, deixem aquí,
deixem aquí.
Can,
Txell,
María,
Arnau,
Iván,
moltes gràcies
i sobretot gràcies a vosaltres
per seguir-nos
que podeu seguir fent
en aquest podcast del mesoés
o també cada tarda,
ja us sabeu,
de 4 a 6
amb aquest programa
que fem aquestes set emissores
de Lleida a la producció
de la xarxa
de Comunicació Local de Catalunya.
Vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Adeu, adeu.