Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bon dia, molt bona tarda, molt bon quan escolti algú aquest podcast.
I dolçós el que necessita la Maria Galateu, la nostra xica de Ràdio Ròstia, que sempre fa aquesta bona cara, la Maria, quina bona cara.
Què tal, Maria, com estem?
Doncs aquí estem, feliços i esperant a veure què ens porten els companys, no?
Doncs el primer que ens porten és una secció, que és l'agenda aquella que repassem, Txell, els continguts de les coses, els continguts, els actes que han d'arribar properament.
I aquí, doncs, hem fet alguna cosa pel recull, no?
Clar, perquè, sí, diguem allò dels actes, però sempre acabem derivant cap altres tèmecs, per exemple, quan el Fran ens va sortir amb una possible candidatura per les pròximes eleccions i un votant, escoltem.
Que moltes coses, però suposo que molta gent ja pensa, coses, coses, però hi vull piscines, eh? Vull dir que segurament ja també anem veient com ens van obrint piscines al territori, eh?
A Gramunt obrim aquest dissabte, el dia 7. Mira.
Veus?
Qui ho vulgui, més que convidat, està.
Doncs veus que no vingui molta gent que no és de Gramunt, perquè és aquest ardevant de quan obrim les piscines, que és molt complicat.
Vull cada any més aviat, eh, al final.
Però no els facis pels ajuntaments, perquè el tipus de contracte és diferent.
si passes d'aquí temps, perquè és un contracte menor...
Bueno, enguany al Sergià i a Lleida gairebé tot és el dia 14, no? Dissabte que ve.
La majoria, almenys.
Tàrrega també, crec.
Sí, sí.
És que això de la calor ens haurem de replantejar.
Al maig totes les piscines obertes.
En fi.
No estaria malament si no tant, eh?
Si no anem de piscines, podem anar...
Jo, si el Fran presenta candidatura a presidència, jo el voto a l'apera amb això.
És que...
Només per això, eh?
Hòspits, és que jo em veig aquí, liderant el peix.
Fàcil, llavors.
Molt bé.
Vinga, va.
No sé si presentarem candidatura, no sé si presentarem candidatura, però sí que presentarem propostes,
que és del que va aquesta secció, que sempre mos anem por ahí i tornem, no?
I en aquest cas anem al caper del teatre.
Com la secció.
Com la secció.
Tornem.
On ha quedat el típic recurs del vanguerazo?
Es que venim d'altres anys ja sé què era, Ivan.
I però avui, com ha plogut aquest any, eh?
Ja hi havia de vindre del lli de natura a hogar-nos la ciutat.
Però ara ja es pot deixar la ciutat corrent i es pot deixar el motxe al carrer amb la manguera i es pot fer tot això.
El que s'ha de fer és construir de salinitzadores i ja us podeu posar les pires.
Sí, que té una despesa energètica brutal.
És igual, s'han de fer altres coses, però no hi entrarem ara perquè seria un tema massa seriós.
Però amb el tema que és important, que penso que sí que és el de fons, el que ens hem de centrar,
és que m'agradaria això de ser president de...
El que passa és que quin ministeri us dona a cadascú de vosaltres?
Per exemple, Arnau, quin ministeri li dona la gateu?
Ministre de...
Gats.
Sí, de...
Transició Ecològica, que seria animals.
Els animals...
De cultura, home, de cultura.
Aquí recauen, aquí recauen els poders d'animals, Fran?
El ministeri?
Depèn, si es fa una cinegètica o fa una protegida.
Si és cinegètica va a territori...
Perdó, va a agricultura i si és cinegètica va a territori.
Piu, piu, eh?
Molt bé, gateu, quin ministeri li donem a la Núria Francisco?
Autovisuals, home, cultura.
Però això és un ministeri?
Bueno, ara podem fabricar-los.
Exacte, si cada cop es fan de nous.
Ah, collons, vale, vale, vale.
Ministeri de Cine.
Doncs ministeri de Cine.
Ministeri de Cine.
Doncs claro.
Treballarà poc aquesta, eh?
Si no produïm gaire cine.
No, que digui que sí, que el cine espanyol...
Escolteu, escolteu, escolteu, que l'Urgell s'està reivindicant com un lloc on fer rodatges, eh?
Per tant, que sapigueu que hi ha futur amb aquest ambient.
Però no li podem donar llavors amb una camaca el Cine, que ja està tot centralitzat a Barna.
Li hem de donar amb un altre.
Un altre ministeri per la Núria.
O, si te contactes i aconsegueix que mos emportin més.
Tot és qüestió de depèn de com es mire.
Tu confies en la Núria, Txell, que ho faci bé?
Absolutament.
Ah, en sèrio?
Vale, vale, no ho sé.
En sèrio, Fabio.
Núria, quin ministeri li donem a l'Ivan Uson?
Jo, mira, jo me conformo a emportar la infraestructura aquesta dels traductors que tenen al Congrés.
Per què?
Algú ministeri s'ha de tenir, Ivan.
Jo, a més, jo me conformo.
Per tant, ja ho sortirà en el pinganillo, per què?
Mira, m'és divertit.
Comunicacions exteriors.
Doncs és el que sigui, no sé.
Ivan, quin ministeri li donem a l'Arnau Vila?
Quin ministeri li donem a l'Arnau Vila de Portés?
Ah, de Portés?
Esports, esports.
Però el de geografia i història i tot això, no.
Però és que el d'esports m'agrada, a més, perquè així t'inviten els events, t'inviten a les finals.
Podem fer un de conjunt, com que hem gastat una mica més del pressupost fent el de cine.
Podem ajuntar-ho tot i fem el de geografia i esport.
Vale.
Està bé, està bé.
I finalment a la Txell, què li donem, qui vulgui?
El de gastronomia.
Torrons i assuntes dolços o...
Diplomàcia, diplomàcia, que per tractar en els països exteriors fa falta molta dolçó.
Mira, doncs mira, m'ha agradat.
Poder és l'únic que tinc clar, me'ls aniré pensant.
En fi, va, que amb aquesta gent...
És que sempre divàgueu, eh?
No sabeu assentar-vos amb el que...
No, no, no.
Doncs bé, amb aquesta gent també hem parlat d'un músic de xarango.
Si diem músic és perquè no teníem gaire clar qui era o deixava de ser.
Ja em disculpareu.
És un altre rollo, eh?
No és xarango, però sí que té com un aire, eh, no?
No sé.
Bueno, les lletres, no?
Sí, té com un aire, però no és xarango, no?
El xarango era molt més festiu, no?
Sí, això sí.
Però al final el seu la veu, no?
O no era ell el cantant, no qui era?
Co-fundador i compositor.
Doncs no ho sé, però ho busco ara mateix.
Mira, vés explicant que jo ho busco.
Vinga, d'acord.
Doncs això, després de sorprendre el públic, no?
Amb el seu debut, que va ser Refugi, en aquest cas, el 2023,
i també l'EP Crisàlide, el 2024,
doncs aquesta temporada obre la porta a nous racons, en aquest cas, no?
Com el que estem escoltant ara, que és aquest tema que es titula
Posa amor, on no hi ha amor,
i ho fa amb el seu nou disc, que es titula Amorosa bondat.
Molt, molt d'amor.
Molt bé.
Amb Sergi Carbonell, molt d'amor.
Tinc resposta ja, eh?
Sí.
El senyor Google m'ha atxivat així,
per l'ovagini, que el cantant era l'Alguer Miquel.
Ah, doncs...
Segur que...
Entenem...
Segur que hi havia molta gent a la casa que ho estava dient.
Ep, que no, que era aquest.
Segurament, segurament.
I també arriba un moment que se'n barregen coses, eh?
També us ho dic, que el meu cap dóna el que dóna i no és molt, eh?
Jo crec que s'assembla tot menys a xarango, eh?
No!
Hi ha cançons lentes de xarango que tenen aquest...
Sí.
Bueno, si al final era el compositor, no?
Doncs llavors suposo que t'has sentit.
Sí, sí, sí.
Però, bueno, com sempre ens agrada parlar de música,
però hi ha una que va sortir a l'última d'agenda, no?,
que ens va agradar molt especialment.
Mira, és aquesta.
Puja, puja, puja.
Bueníssim.
M'encanta.
Són boníssims.
Comencem la cançó.
Rosselló Nens, eh?
Rosselló Nens.
Molt bé, molt bé.
Ara ho expliquem.
Però qualsevol cançó que si parli d'un xapo,
ja met el cor robat.
A partir d'aquí, fiquem el que vulgueu.
Jo us recomano que mireu també a YouTube el videoclip,
perquè és fantasia.
És brutal.
Mentre preparava la secció i tot,
l'estan mirant i potser m'he tirat,
doncs, això, dos, tres minuts,
mirant el vídeo perquè val molt la pena.
Ostres, jo sí.
Que gran.
No és la primera vegada que suenen a l'agenda, eh?
¿A que no?
No.
És que jo no hi vaig ser, però em sonava molt això.
Són molt bons.
Però aquesta cançó, l'original, quina és?
És 100 miles de...
Ja en direu d'aquí?
100 miles.
Ah.
100 miles.
Exacte.
Cadascú, cadascú.
Millor que la canteva.
Sí, no, sí, 100%.
100%.
Amb la nostra veu t'ha quedat clara, Núria.
Gero dubtes, no?
Gero dubtes.
A 100 miles.
A 100 miles.
Bueno, sí, de Proclaimers, eh?
I'm gonna be, no a 100 miles.
Bueno, és igual, tothom jo.
Bueno, però tothom la coneix com la de...
Perquè no sabem cantar anglès.
I és l'únic que sabem dir.
Mira.
Vale, vale.
Esto.
Ara hi ve la del Chapo.
I el pegà amb el paperet.
És diferent.
Em recorda l'estiu.
A l'estiu?
És que estem...
A tot em recorda l'estiu.
Sense estar a l'estiu encara.
I no, I know I'm gonna be, I'm gonna be the man who comes back home to you.
De fet, el Clàusio també anava de l'estiu.
Perquè tot em recorda l'estiu quan arribi a aquesta calor.
Exactament.
I el Fran, tot li recorda inclús la secció de l'agenda.
Li recorda el seu llei de natura.
Ens va explicar una anècdota molt curiosa, vinculada, o sorpresa,
al rec, als pagesos, a les pedres i al paper.
Perquè és veritat, sobretot això que parla del rei,
de com es prenen l'aigua,
a les zones on s'ha regat històricament amanta,
allò d'obrir la pala i tot,
hi ha uns piques, jo crec que he escut a algunes d'aquestes zones.
En soc d'una, que encara el que vas regar,
sabeu que hi ha un dia que pots regar, no?
El dimecres.
Doncs obres la pala que deriva cap a la teva zona,
però allà hi ha diversos campos, diversos països,
però encara fiquen un paper de...
Soc el Pepito, acabo a les tres.
sota d'una pedra, i ve l'altre, i s'ho troba allà.
Vull dir, suposo que ja m'ha arribat el WhatsApp,
però no fa gaire, i no fa gaire que estic parlant de...
Deu anys o així, com a mínim,
encara anem amb la pedra i el paper allà ficat,
i això, porteu unes bronquies, uns maldecaps, uns insults,
uns no sé què, i hem pensat aquesta cançó la clave.
Bueno, el dia que plovia, a veure què feien amb el paper aquell, no?
Home, però potser no negarien, clar.
Ah, bueno, és veritat, mira, ben vist, ben vist, d'acord.
Per fer-me el graciós.
Per fer-me el xulo.
Per fer-me el xulo.
I on vas créixer, Fran, què dius?
No, no sé.
No sé.
En un lugar de collonhombres.
El barri de Gràcia, Barcelona.
El camp d'allà a l'esquerra,
el barri de Gràcia, Barcelona, no sé si ho coneixes.
En fi, passem pàgina,
i Núria, va, parla de coses més interessants, sisplau.
Doncs mira, la notícia de la setmana
és que l'Agateu va guanyar el seu primer clàstic.
No?
Bravo!
És veritat, no!
És a l'agateu!
Però el segon, el segon, en realitat.
Perquè del primer encara estic esperant el meu premi.
És el primer, com a la primera temporada que jo estava al programa, Núria.
Vull dir, fa molt de temps.
Si diu la Núria que va ser el primer claustre, va ser el primer claustre.
Escoltem-ho.
Ojo a la discursió.
Eh, tu, tu, tu, tu.
El municipi d'Àiger, al Montsec,
té un dels cels noctuns més nets i foscos del continent.
Per això, s'hi va construir un observatori astronòmic
i està protegit com a cel Starlight.
Correcte.
Sí, segur, Maria.
Que és la Starlight, és la protecció de la UNESCO.
Sí, sí, però lo del cel fosc.
Si és Starlight, seria el cel més...
És un dels més foscos del continent, eh?
És un dels més foscos.
No, no, això segur que no és.
Però no seria el més il·luminat, perquè és com Starlight,
és com estrelles.
No, no, no.
Hi ha moltes coses.
Ho sé al 100%.
Un cel Starlight és una acreditació que et dona la UNESCO,
un patrimoni mundial de...
Quan tens un cel fosc que es veuen les estrelles.
Que no tens contaminació lumínica, tot i que miada, eh?
Que la gent d'Àiger em deia que des d'allà es veu Alfonso, Barcelona, Alfonso, Lleida...
I, de fet, estarem treballant perquè aquests dos grans municipis
fiquessin altres tipus d'il·luminacions per protegir aquest cel fosc d'Àiger.
Per tant, jo dic que és veritat.
M'ens molt convençut.
Doncs, sí, a mi m'agrada la música que està sonant.
El Mario Bros, no?
Ni el Super Mario Bros, sí.
Sí, sí.
Doncs d'acord, d'acord.
Sí, sí, és cert.
Estic amb el Fran.
I fins al puntet, ja.
Ben convençut, ben convençut.
Sí, sí, és veritat.
És veritat, és veritat.
Yeah!
Jo crec que caldria tornar a fer una entrevista amb el Salvador Ribas,
una tercera entrevista aquesta setmana.
No caldria, no caldria!
Perquè la Maria no caldria.
Però ara, en sèrio, jo per mi té lògica el que dic.
Totalment, totalment.
Vull dir, no ho sé, bueno, no ho sé, però en fi, en qualsevol cas, el claustre...
L'important és que vas guanyar, el claustre.
Bueno, però tu també vas guanyar, que anàvem junts.
El claustre no deixa de ser l'exemple més clar de la nostra capacitat de concentració
amb el que se'ns veu mal.
Novena destinació per a Ivan i Arnau.
Vinga.
La cova del drac, Montserrat.
A Montserrat hi ha una petita cova amagada entre les roques
on, segons la llegenda, hi vivia un drac que custodiava un tresor.
Ara es pot visitar, però només durant els solsticis.
Quan la llum entra en angle recte i il·lumina una roca en forma de cor.
T'ha casualitat, és això, eh?
Jo crec que la cova del drac existeix.
Tu creus, eh?
És que em sembla haver-ho vist amb alguna story d'Instagram
així que la gent li haurà d'anar allí a mostrar-se.
Però no he anat mai a Montserrat, curiós.
A mostrar-se, eh?
Mai, no he anat mai a Montserrat.
Tampoc et t'has massa.
No he anat mai.
Està sobrevalorat per mi.
Bueno, és bonic.
A mi des de baix està bé veure-ho.
Si no els de vols de putar, però...
Què diem, Ivan?
I mira el que fan dels omnis.
Ah, sí?
Ui, que heu vist la Messias?
La sèrie?
No.
Doncs està interessant.
I està ambientada allí per a Montserrat.
Per si algú s'ha preguntat, està responent una pregunta d'un concurs.
És que jo tinc deficit d'atenció.
Jo crec que tots hi van.
Jo crec que potser també, perquè me'n vaig en pla de somnis, no sé què.
Vinga, vinga, vinga.
De Déu sant.
És que quan ho mires així en perspectiva, que ho veus, quan ho has fet, penses, mare de Déu, senyor.
Clar, clar.
En aquell moment...
Però com divaguem.
No me reconozco.
Això és lo bonito.
Ara, parlem-ho a l'enseari, hem fet bromes, però...
I això, sabeu que soc molt bromista, però és molt seriosament.
Em va frapar a mi particularment molt els coneixements de la raó en aquesta matèria.
Escolta, anem ara el tall i després us ho explico una mica més.
Torna-hi, Karen.
Vinga, va, a veure si remonteu.
Vinga.
Sí que no, ja ho teniu complicat.
Vinga, anem a obrir-se.
Estem al món, ja.
Vinga.
Destinació, Llac Rosa de Senegal.
Imagina un llac de rosa intens, tan rosa com una piruleta.
Aquesta meravella natural es troba al costat de l'oceà Atlàntic.
I el color es deu a una alga que produeix pigments sota el sol.
És tan salat com el mar mort.
Li acabo de dir al Fran, mentre li hagis denunciat, Karen, de dir, si està al costat del mar, jo crec que és veritat.
Dono fe, que he flipat.
Perquè m'ho ha dit, ara dirà que està al costat del mar i tal, és aquest.
No sé si està a Senegal o no, però ha de ser veritat.
I és per una alga, crec que és per una alga, a més.
O per un mineral o per una alga.
Ho ficava, eh, ho acabo de dir.
Es deu a una alga que produeix pigments sota el sol.
Jo crec que és veritat.
La música.
I, a més, Fran, jo vaig dir que era un fregui del Google Maps, que sempre entrava al Maps.
Quan vaig arribar a casa vaig buscar-ho al Maps.
Sabia què dirís, això.
I sortia Rosa al Maps.
No, està al costat de Dakar, de la capital de Senegal.
Senegal.
I vaig pensar una cosa que vaig riure molt perquè vaig dir com es poden aprofitar.
No sempre està Rosa aquí i llac, però el que sí que vaig veure és que al voltant del llac hi ha tot de destinacions turístiques.
Hi ha tot d'apartaments, d'horts, d'hotels, perquè vagin a veure el llac.
Però no sempre està allí.
La costa brava.
Només falti que la gent vagi allí per no veure la Rosa.
És la costa brava del Senegal.
A la que comences a modificar l'entorn, ja hem liat.
Mira, sabeu que m'ho heu dit que pot ser tòxic o una cosa així?
Doncs es veu que per banyar-se amb aquest llac t'has de sucar amb mantega de carité
per protegir-te de la salinitat tan corrosiva que té aquest llac.
Jo no me fico això que al mig veu un peix i se'n menja i ja són molt grossos.
Com vols dir que hi hagi peixos, si hi ha roques de sal, al fons del llac sense dissoldre.
Si no, los senegalesos.
Si hi ha peixos que viuen a 3.000 metres de fondaria, que aguanten tu aquella presió,
i alguns que aguanten una mica més de sal de la que té el mar,
que jo no me fico allà un tat de mantequilla perquè vingui un i se'n menja.
Que no, que no.
Que no, que no.
És mantequilla de carité.
T'estic imaginant sucant de mantequilla tot saladec i és una imatge que no oblidaré, tu juro.
Que no m'aride, que no, que no.
El fran amb la manteca no m'aride.
I de fondo, de fondo, el mar rosa.
M'encanta.
Ja ve.
Va bonic.
Farem un conèix.
Fill de rosa.
Bueno, volia ser un petit homenatge perquè el que dic al tall, això és un exemple,
però va passar diverses vegades que feia una pregunta.
Aquest era un joc que la Karen ens deia si aquelles destinacions existien o no,
amb un claustre i hem de dir ser de veritat o fals.
Però mentre anava dient la Karen, l'enunciat, que està a Radio Poneu Mayor,
o sigui, jo estava acusat de l'Arnau, i anava ja dient el que diria la Karen,
és a dir, sabien les especificitats d'una cosa que començava a apuntar.
Jo flipava amb l'Arnau, amb aquest punt de geògraf que té, que sempre diu.
Veia, t'esperta una més barreta.
Sí, no, sí, sí.
I, a més, Fran, vaig fer un Massa Estes Oest en su tiempo de Senegal.
Vaig parlar de Senegal.
No, no.
Ja m'he familiaritzat amb aquest país.
Ja ho sabies.
Molt bé.
Doncs l'Arnau que ha viatjat pel Google Street View i sap totes aquestes coses,
però més senzill el que fem els humans és viatjar amb el cinema, eh, Núria?
Per passar a altres mons, altres històries,
i en aquest sentit també hi portem recull.
Doncs sí, de cinema podríem dir que per tranquil·litzar-nos tots,
al final vam aconseguir fer l'entrevista amb el Joan.
Home, bé.
Després de tot el que ens va passar amb la Renze, la vam poder fer.
Escolteu.
Molt bé.
Amb ganes d'aquella entrevista posposada.
Sí.
Sí, sí, sí, accidental.
Estic en una mica, estic en una mica.
Sí, sí, sí.
Bueno, ens va passar la setmana passada, Núria.
Bueno, sí, vam tenir algun que altre problema tècnic,
mira, ja comencem a sentir, vam tenir algun que altre problema tècnic,
teníem que entrevistar el Joan, però finalment, doncs, no es va poder perquè,
bueno, com vam dir, visca la Renfe, i llavors no vam poder.
I ara, doncs, crec que, per fi, per fi, crec que sí que el tenim aquí, eh, Maria?
Sí, sí, sí, de fet.
Ens saludem, perquè ja el tenim aquí a l'altra banda de les zones telefòniques.
Molt bones, Joan, com estàs?
Hola, bones, què tal?
Què em sentiu, bé?
Ara sí.
Hola, avui sí.
I creuem els dits, i creuem els dits.
No estaràs en algun tren.
Molt bé, molt bé.
Bueno, deixeu-me, primer de tot, disculpar-me per allò de la setmana passada,
que com hem dit d'altres, amb la Renfe, el que és la llei de Murphy, es compleix.
Digues, que tot el que pot anar malament sempre va malament,
i això no va ser excepció.
Però, bueno, esperem que avui puguem encarregar-la millor l'entrevista.
Mai millor dit.
I tant.
Però no estàs a cap tren, eh?
Ara mateix?
El que, el que no, no estic al tren, no.
Ah, perfecte, ja estic d'acord.
Mai curat en salut, aquest cop.
Em pressionera.
Sí, sí.
No, i això, però això sí, Núria, recordem també que va haver-hi temps per un susto i una mica de drama, eh?
Res greu, això sí.
Ho diràs de manera molt estratègica i també estan cuidades, com que són poques, estan cuidades.
Ui.
Joan?
S'ha tallat la trucada del Joan, crec.
És possible.
De repent.
No sé si tenim el tècnic per aquí que pugui dir alguna cosa i alguna actualització.
A veure, el porrói.
Aquí estic, aquí estic.
Hola.
Discula.
Problemes tècnics?
Sí, ja tu sí.
Sí, estem intentant solucionar-los.
Hola, hola, jo us sento bé.
Ara sí, ara sí, ara sí.
Ara, ara, ja està.
Vale, vale, ja m'havia cagat a sobre.
Un altre cop no, un altre cop no, sisplau.
Lo que ha sigut boníssim, si ho explico i ho semblarà que sempre vagi a per ella, li dic...
No, no, no.
Se deixo a l'Arnau el plaer d'explicar-ho.
Digues què ha passat ara mateix, Arnau.
Que la Maria s'ha tornat a pensar que s'havia tallat el taig que ha tret l'Ivan.
Jo també m'ho he pensat.
Que consti que jo també m'ho he pensat.
No, però a més, que sapigueu que, clar, jo aquell dia estava conduint i us estava escoltant.
I l'infarto també el vaig tenir jo, eh?
De dir, ostres, un altre cop no pot ser.
Pobres.
Em sembla que li hagin tallat amb un ganet del cable o alguna cosa.
Pum, de cop.
Això és tornar a caure amb un efecte trampa que precisament també en parlàvem en la secció més important,
ja s'ha sabut, d'aquest programa d'aquí a l'Oest.
que era llibertura.
Però era una altra qüestió, l'efecte trampa.
Us contem.
Traurem una primera jornada, que és tota una tarda,
de rastreig, de mostreig i, sobretot, d'identificació de rèptils, amfibis i tot el que ens trobem als efectes trampa.
Que potser la Júlia us pot explicar una mica millor el que són.
Doncs, com molt bé diu el seu nom, els efectes trampa són construccions humanes
que, de manera involuntària, acaben atrapant els animals.
Normalment estan relacionades amb espais on tenien un passat agrícola molt important.
Llavors, com són aquestes estructures? Quina és la problemàtica?
Doncs, normalment són molt profundes, amb parets totalment verticals.
Llavors, ens hem d'imaginar que un individu, normalment, com comentaves tu molt bé,
herpet o fauna, doncs, entra en aquesta estructura, en aquest pou, en aquest aljup,
ja sigui, doncs, cal un aliment, fugint d'algun depredador, cau allà dins
i, al tenir aquestes parets totalment verticals, no pot fugir i acaba sent el causant de la seva mort.
Són les bones causes de la lliure de natura, eh? Un curs per aquest rescat i identificació de fauna.
Ui, jo segueixo perfils a Instagram que fan això, eh? Que rescaten animals que cauen a les piscines de Purin buides.
Molt bé, bàsicament és herpetofauna.
Sí.
Què vol dir?
Entenc que és amfibis i rèptics.
Molt bé, perquè és la tercera vegada que ho diem.
No, bueno, perquè ahir vaig veure la revuelta i també en parlàvem d'això.
En sèrio?
Justament de rescat i conservació d'aus, ai, d'aus, ja t'ho diré, d'amfibis.
I, de fet, vaig veure tritons, bueno, van ensenyar tritons a càmera.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs, clar, insistim, aquest efecte trampa que són, doncs, això, salvar d'animals.
Compte que és animals que cauen en construccions humanes on queden atrapats.
Si canviem la paraula animals per humans, en lloc de dir animals que queden atrapats en construccions humanes,
que queden atrapats i ho canviem per humans, podrem parlar de les xarxes socials.
Sí.
Però les xarxes socials són construccions humanes on molta penya queda atrapada.
Sí, però nosaltres, a part de quedar atrapats, ens ha de ser una mica faltons, eh?
Què es diria?
L'altre?
El Frank.
No, no, nosaltres no.
Home.
El Frank.
És que a xarxes anem a faltar de per dia, anem a faltar de per dia.
I la primera, doncs, només començava el minuto de partit, ja va ser totalment gratuïtat.
Del presi, així també l'escoltem de tant a tant el presi.
Perquè algú es podria pensar, tertúria de xarxes i a la Karen Alfonso, estaríem parlant de xarxes de pescar, eh?
Però no, no, estaríem parlant de xarxes socials.
Quina gratuïtat, no?
A la Sabina Pedrós, a la Karen Alfonso, a la Maria Gatau.
Però que us passi?
No m'enpinses, això, no?
Jo que anava a dir, que guai que l'Ivan ha tornat a tirar aquesta fanqueta, saps?
Ja la vaig tirar la setmana passada.
L'esperem.
Sí, sí, sí.
Clar, clar.
Bueno, gratuïtat.
Esticu tranquils, eh?
Esticu tranquils.
Jo ja m'he acostumat a la vida pesquera.
A més, avui no hi és la Karen, Fran.
Deixem-ho una i que anem milla.
M'ha fet molta gràcia perquè...
No, menys mal que la Karen té fer play.
M'ha fet molta gràcia quan ha dit que estic acostumada a la vida pesquera.
Ja, sí.
Això m'ha fet gràcia, avui.
Però clar, potser els nostres oients no entenen la referència.
Això és perquè el Fran sempre diu que és la lligona del grup.
El Fran no, l'experiència vital de cadascun de nosaltres.
Quan la pobra té parella des de fa uns anys...
Això és secundari.
Això és secundari.
És secundari.
La gent, el Fran.
No passa res.
La cosa no trobo l'altra.
En tot cas, a part de faltades també a la secció de xarxes,
obrim noves vies de negoci perquè sempre fem això, una mica de tot.
Jo puc arribar amb...
Estic com a una casa no cingil.
Mira, estic mirant, graus, aquí una immobiliària que he trobat de Londres.
Un milió i mig, un apartament de dues habitacions i un lavabo.
Però de color negre o de coloringos?
Sí, d'aquestes cases, d'aquestes cases, de coloringis.
Després una altra que és més blanca, però també està al barri de Nocingil.
Una habitació i un vàter val 750.000 pounds.
O sigui...
Pounds.
Encara és més, eh?
Una habitació i un vàter, mare de Déu.
Sí, sí, sí, sí.
O sigui que baratetes no són, eh?
I tampoc és que siguin molt grans, eh?
Les que van per allà el millor.
Bé, al final, mira, fes pagar per cada foto i a veure si recuperes.
Vull dir...
Ah, clar.
Ho podries fer.
Clar.
Et trec la cada...
Però llavors has de quedar allà, a l'entrada, saps?
Ho has de pagar algú perquè cobri.
Home, ja et venen sols, eh?
Vull dir, els clients no has de fer aquí màrqueting ni res.
Simplement t'has de sentar allí l'escaleta i dir, mira, t'obro la valla de casa meva i te pots fer les fotos que vulguis.
Cinc minutets cadascú.
Vull dir, eh?
Vaya tela.
Somos entrepreneurs.
Sí, sí, sí.
D'aquí a fer xerrades TEDx d'aquestes, no?
O TEDx o com se diguin.
Bigfoot.
Burpees.
Ara començaré amb Passivo Bro.
Passivos.
Però, bueno, el que també vam fer, Txell, que jo suposo que ho hem d'explicar, no?
És activar més d'un toc amb els missatges no llegits, perquè, sisplau, gent, què esteu fent, d'alguns dels nostres cotertulianos?
Els tocs són dolents.
Un gran, què organitzatiu, perquè a vegades fas alguna cosa i tens 450 whatsapps.
Saps quants hi tinc de no llegits? Ho acabo de mirar.
Me diu 99+, o sigui, que pujo del 100 que no hi deu caber.
Ai, Déu meu, ara què? Com contestes ara, fa un any que no has contestat?
Ja no contestis, ja no contestis.
Ai, cuida del Zuckerberg, tranquil·la.
No espero la teva escorta, ja.
Aquesta és la pregunta que és molt pertinent i la segona pregunta és...
Si això li passa a la Sabina, hauríem de debatre si continua la tertula de xarxes, eh?
No li pot passar amb una persona que porta tertula de xarxes.
99+, me diu. O sigui, que no deu caber el número 100, més de 100, i llavors me diu 99 més.
Recordeu, quants va dir que tenia l'Arnau per obrir, també? 700 i 500?
Ah, sí, és veritat.
T'ho pot dir, 700? A mi em diu, no ho sé, potser no li cap.
Ell ho va dir, no ho sé, potser un dia se va dedicar a comptar-los, no ho sé.
Jo puc dir el correu, que és una cosa que sempre és molt divertida, ha de dir, jo tinc 516 al correu.
516 al correu.
Jo, 10.114 ara mateix.
El correu ha de sucre.
Us puc fer la pantalla, eh? Mireu, us ho passo.
Però com podeu viure amb això pendent? Jo no podria.
Això és una molt bona pregunta, Cey, que encara jo me fall avui en dia.
Juro que no podria.
Hi ha dos tipus de persones, els que llegeixen els missatges i els que no.
Però 700 i escaig, Arnau, sisplau.
Mira, ho tinc aquí davant, 745 whatsapps i 15.721 correus.
Madre santa.
Però és que, a mi, algun d'aquests whatsapps que estan oferint presentar els partits de la Liga de Futbol.
Estic molt content amb el Lleida.
Com prioritat.
Qui Lleida.
Qui Lleida.
No ho sents com una mena de responsabilitat.
Vormo molt tranquil per les nits i, a més, la gent em pregunta això i jo us traspasso la pregunta a vosaltres.
i és que em diuen, és que tens molts xats per obrir, però quan una persona us respon amb ok o vale, cal anar a obrir el xat?
Jo sí, perquè després són les notificacions i llavors molesta.
Ja, potser aquí hi ha persona que l'has deixat amb el ticlau i no queda bé el vist, saps?
Jo t'he de dir que també això és una cosa que quan ho deixes passar un cop te deixa d'importar tant.
O sigui, hi ha un moment quan se t'escapa de les manses.
Però després et punxen les rodes per no haver comptat.
Quan tens 37 correus sense obrir, dius, bueno, però quan ja portes 100, dius, bueno, doncs ja està, se m'ha escapat de les manses,
doncs que segueixi s'escafant i ja.
Estic amb li van al 100%.
Però és que a mi me molesta fins i tot quan arxives un xat del WhatsApp que te surt allà un mensatge sin leer d'arxivados.
És com, ah, aquest número 1 perquè està aquí.
És com, no.
És un toc.
Jo tinc missatges per obrir des del 2019.
Uuuh, la madre del Tano.
Apre pandèmia.
Sí, que no hi ha, exactament.
Podem llegir un missatge ràndom que no hagis obert i pots contestar, sisplau, ara?
Pots contestar aquí un WhatsApp d'aquestes de fa 3 anys aquí en directe?
Perdona, que no l'havia llegit.
És que molts són och, clar, molts són och, vale, emojis de cara rient, ok, perfecte, mira, ok, perfecte.
Hem reaccionat amb, no sé, mira, encara tinc alguns missatges de felicitació del meu aniversari de fa...
Contesta ara, merci, una abraçada.
Merci, espero que estigueu molt bé.
O gràcies per dedicar...
O que tornarà a contestar-lo i llavors un altre cop vuelterà.
Eh, però si és el millor, volem que ho faci, vale?
Deixa'm mirar, no direm qui és.
És una noia que es veu la Mar de Maja, eh?
Està mirant.
Jo, no sé, entrerà aquesta tria...
No, no, no, em va felicitar per l'aniversari.
Ojo que aquí tindré un retroàmen, eh?
Home, posar aquí una xicota de la Mar de Simpàtica.
Bueno, aquesta xicota, la Mar de Simpàtica...
A mi contesten, després de 4 anys, i per molts anys dissabte ho celebrem a lo grande.
Merci.
A veure si és veritat.
No, no, no, no.
Ho vam celebrar a lo grande.
Ho vam celebrar a lo grande.
A veure si és veritat.
I enviat.
A veure, volem saber què dirà.
del 29 de genet de no sé quin any.
És igual, el contestarà i tampoc el llegirà, vull dir que...
Que sàpigueu que a part d'activar tocs,
també a l'apartat de xarxes vam activar més d'una Siri.
Això també va ser bastant greu.
Boníssim.
Ui.
Boníssim.
Un moment, que no trobo aquest tall.
Boníssim.
Mentre el busqui l'Ivan ho són.
Núria, aquest fa toc, això, perquè abans del tall ja el tenies
i després te l'has comentat de fondo, no podria.
Tu tens ara o missatges per llegir?
És així?
Sí, sí.
Veus?
A l'edit de fons anem parlant i feiem...
Bueno, com a molt...
Uf, anem agafant aire.
La gent que teniu toc ja ho feu, això, eh?
Com a molt què?
Com a molt tres dies.
Intento.
Ja s'acostumaran.
Com deia, l'Ivan ho va dir molt bé.
El primer dia pateixis, el segon ja té la pel·l.
Vinga, som-hi.
Escoltem el Siri.
No puc apagar el mòbil.
Amb el tema de l'ansietat i...
Siri, apaga el mòbil.
A molta gent a casa se li acaba de parar molt, preocupa la Sabina.
És que Sabina l'està...
Hombre, diu, ha habido un problema.
Intenta-lo de nuevo.
És molt fort.
No sé què està passant.
La Sabina va...
El mòbil posseído de la Sabina.
Però és que els iPhones, aquestos, són una mica estranys, ja, també.
Siri, apaga el mòbil.
Siri, que t'apagis.
Fes el favor, Siri.
Que t'apaguis, per favor.
És que ha de dir, oye Siri.
En el meu casco.
Oye Siri, dis-li.
Oye Siri, apaga el mòbil.
Ai, que se m'obre el meu.
Pareu, pareu.
Pareu, pareu, van ser.
Però no identifica la veu de les persones.
No sempre.
Però la Cari i jo tenim una veu clonada, som germans.
Sí, no, perquè jo també oye Siri i callo ja perquè se me tornarà a obrir.
Com la lieu, eh?
No, a més, jo recordo un programa de ràdio que va fer això de...
Ho podem fer ara, mira, per exemple.
Oye Siri, pon una alarma esta noche a las 2 y 35 de la mañana.
Aquesta nit tothom se cagaran amb l'Ivan.
Estaria bé saber si a algú li va passar algo, saps?
Realment, vull dir, si estàs en un lloc multitudinari amb molta gent,
on la majoria avui en dia ja té un iPhone o molta gent,
i crides oye Siri, que disparen 50 molts.
Uh, pues imagina tu la veu el porró i en una discoteca saps?
De repente agafa el micro.
Uh, quina...
Vaig a la cançó.
Oye Siri.
Ah, sí.
Va.
Pues sería, estaría fino.
Està súper humorón.
Això li hem de proposar.
Eh, que hem d'acabar.
Tenim temps per un...
Va, un dels dos talls del que vulguis, Arnau.
Vinga, que només porta un tall del Massa Est és Oest,
on vaig entrevistar a la Maria Kotova,
que és una periodista freelance moscovita,
i li preguntava per algo de la gastronomia russa.
Et va a la Gresca, eh, una entrevista russa?
Sí, excompanys de classe, excompanys de classe.
Llavors li vaig dir per la gastronomia russa,
i això em va respondre.
En un plato típico de la comida russa,
o en tu favorito,
¿cuál nos dirías?
Yo diría que aquí es el plato más ruso,
es la ensaladilla russa,
que también está mundialmente conocida,
pero para nosotros es una ensalada de invierno,
porque está asociada.
La ensaladilla russa tan típica en España
realmente sí viene de Rusia.
Claro, es una ensalada típica de la Navidad.
Entonces, por eso es una ensalada de invierno.
Pero no es lo mateix mateix, ¿no?
Aquí es distinto.
Si ho diu una russa...
I jo el que em vaig haver preguntat també
pels filetes russos,
i per les muntanyes russes.
No, clar, però...
Però jo el que em va sorprendre és això, no?
Que l'ensaladilla russa no fos una inventadella nostra,
sinó que realment ho tinguessin allí.
El que em va fer gràcia és que nosaltres ho tenim com a plat fred,
i ells ho prenen a l'hivern.
Exacte, el nostre màxim fred és el seu màxim calor.
Això em va fer molta gràcia.
Arnau, Maria, Txell, Núria,
Ivan, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres també per seguir-nos en aquest mes.
No és que no deixa de ser aquest podcast
un element que demostra el bé que ens ho passem
aquí a l'OES cada tarda de 4 i a 6
a les vostres emisores locals.
Ens retrobem on vulgueu,
aquí al podcast o a l'antena.
Vaig bé.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.