El podcast en xarxa et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Molt bones, hòsters, us parla Francesc Malanyà.
Això és aquest MESOES, aquest podcast d'aquí a l'oest,
que recull els millors moments dels darrers set dies d'aquest programa
que fem set emissores de Lleida amb la producció de la Xarxa de Comunicació Local de Catalunya.
Ja ho sabeu, MUNFM, Ràdio Rosselló, Picar Ràdio, Ràdio Ponem Mollerussa,
Ràdio Sió Gramunt, Ràdio Trem i UAU Lleida Ràdio.
I avui podríem dir-ho així que pràcticament entrem tots,
que tant en tant falla algú, falla algú altre, avui només una baixa.
I això vol dir que saludem a l'Arnau Vila, a la Maria Gateu,
a la Carolina Alfonsa, a la Txell Bernaus, a la Núria Francisco i a l'Ivan Usón.
Què tal, família?
Molt bonis.
Hola, hola.
Benvingut.
Hola.
I comencem, mira, comencem amb una cosa que s'assembla molt al MESOES,
que és el claustre, aquest moment de desgavell.
Que ens agrada tant.
Que ens agrada tant.
Sí, perquè, Fran, el claustre de dimecres passat les presentacions que vas fer tu
van ser una mica curiós.
Ah, ja començo a pillar caches així d'entrada?
No, perquè no sabem.
si la cosa va per tu o pel que estava passant a Ràdio Trem.
Núria Francisco, com anem?
Bona tarda, bé, i vosaltres ja recuperats?
Mira, he vist que tu tens 3 o 4 graus menys que els altres.
Què és això?
Està tornant a Trem.
A Molle?
No, estan fent obres, ho sento.
Uuuh!
Uuuh!
Uuuh!
Vols dir que no us estan destruint directament les ràdios?
Sí, sí, sempre una mica.
Pot ser que estiguem donant una tendència a la ràdio amb directe?
A veure si farem de Matías Prats, aquí...
Oh, tu avió!
Clar, és que...
Jo no m'havia sentit des de l'altra banda.
Ojo, fer bromes d'això és...
No, no, no.
Malament, malament.
Home, rellat.
Sí, sí, què feia això d'això, i sí?
A veure, vam saltar perfectament.
La broma de l'avió, aneu vosaltres i la poseu al mes oest.
Hola.
Bueno, no passa res.
No passa res.
Però sí que és veritat que sona com molt heavy, no?
Desprendimiento.
Sí, sí.
És runa caient, caient, sí o no?
La muntanya allà al costat del Trem caient.
Sí, segurament.
Explica Núria explicacions.
Una mica per monitor i tot plegat.
No sé, jo estava aquí tancada i no veia res,
i a més ho escoltava molt diferent del que heu sentit.
O sigui, que jo crec que era un taladro,
però sí que se sent...
Un taladro no, tant, a veure.
Això semblava una tuneladora.
No, semblava quan tiren un munt de runes
per una d'aquells tubos que posen
i que són tres o quatre pisos i ja va ja un contenidor.
Bueno, està a punt de tocar els moments,
però vam pensar la Núria d'access directe, no cal.
S'han acabat les obres o no?
Jo crec que sí, de moment no hi ha més froids.
Bueno, dos.
Però bueno, aquestes presentacions del Fran,
no va ser l'única cosa, eh?
El què?
Les presentacions del Fran, que deies, Arnau...
No, dic que...
Que tu us que s'han acabat les obres,
s'han apreciat millores o no?
Ah, no, jo no he vist res.
En això no hi ha passat res.
El lavabo.
Que no hi ha finestres a Radio 30.
Aquí a Guau tampoc.
No, però en realitat allà sí que n'hi ha.
N'hi ha com un balcó.
Jo crec recordar, no?
El dia que vam anar-hi...
Sí, és aquella zona esportiva.
No?
Que entre llum vermol.
Sí, és un vermol expectiu.
Jo crec que sí, eh?
Que també vam haver de fer esport per anar,
perquè amb la caminant hi vam estar 8 hores i mitja.
No?
Des d'on?
El Jose que va dir...
No, aquí el cantó.
Bueno, el cantó...
Però si no vam anar amb cotxe.
No, no.
O a cotxe fins a Trem, no?
Sí, perquè si hi haguéssim un caminant de Trem, no?
Tu no ho sé, Maria.
Jo caminant segur que...
No, però si vam anar juntes.
Amb el Fran, amb el dos ocells.
És veritat, vam fer l'excursió.
Claro.
És veritat.
Los pájaros.
La primera.
Però això des d'on?
D'on veníeu?
Des de Lleida.
De la Capi.
No, però no veníem de la Capi.
i veníem del centre que estàvem a la biblioteca,
que vam anar a veure la biblioteca on vam fer el directe.
Bueno, sí, sí, sí.
I després vam anar a veure el ràdio.
Bueno, sí, sí, sí.
Però vaja, que l'origen principal era Lleida.
Això sí.
Exacte.
I abans el ventre de la Mari.
Va, què ens digues, Núria?
Bueno, pues això, que aquestes presentacions
va haver-hi un flaqueo, també,
perquè crec que la Karen tampoc la van presentar.
Ah, vale.
I saludem a qui organitza tot plegat.
La Karen també, però l'hem saludat.
Karen, què tal?
Ah, vale.
Ah, vale.
Si no, m'organitza res.
Ah, vale.
A mi t'ho hem de saludar.
Si m'he d'acord, m'improviso el claustre,
jo t'improviso, però complicat en un moment.
Hola, hola.
I van us on?
Ah, vale, hola, també, sí.
Ah, vale, hola.
Ah, vale.
A mi t'està deixant la meitat de la plantilla, molt malament.
Jo, des que m'han dit, si algú falta que ho digui.
No?
Perfecte.
No, no.
I organitza la Maria Gateu.
Ahà.
Què tal, Maria?
Doncs aquí estem, no?
Ui, quina energia, eh, per portar un claustre.
Oh, madre mía, vamos, señores, el claustre és el moment del claustre
en el que fliparem tots, colors i purpurines.
Ah, però tampoc quedi tant, eh.
No?
No, espera un moment.
No, no, no.
No facis el franc.
Dono cops a la taula, així.
Això agrada molt als oients.
Mira, després de lo de trem, ja això no em sembla res.
Val a dir que avui la Maria Gateu, quan s'ha sentat a la taula,
està de millor humor, eh?
No, no pas com...
Està de ben aigua i l'acaba de tirar.
És que s'atraganta, és que s'atraganta.
Em faràs ocegar.
Un medic en la sala.
Que s'ahoga el despribilador, no?
No es diu així, això?
És que, mare de Déu.
Doncs, seguim parlant de claustre.
Ah, no, s'ha de dir...
No, deixa'm dir una cosa, eh, perquè...
El que vulguis, Karen.
S'ha de dir que...
Bueno, als oients, perquè no ho sapigueu,
sempre se fa una enquesta, eh, perquè ara ja anem amb enquestes amb aquest grup,
sobre qui hi està i qui no està al claustre.
Vull dir que si el Fran s'ha deixat la meitat,
vol dir que no m'heu deixat el grup de...
Mira, Edna, un a un dieu, no m'heu respost,
no m'heu ficat al guió, eh,
i no em deixo, sinó que el dic un perent d'estar
i aquí, castigat al mes o és.
Però igualment, Fran, jo ahir,
o sigui, en aquell claustre en concret,
vaig ficar tots els noms, eh?
Mira, amb això,
que no serveixi per sentit, però he donat-ho a la...
Perquè a més m'ho va preguntant,
Maria, qui estarà avui al claustre?
I jo, doncs...
Ui, quina veu!
Amb la veu tan aguda,
de característica, de característica.
Ha estat bé, ha estat bé.
No sé si fa aquesta veu de canalla.
Però bé, seguim parlant del claustre,
perquè si no ha quedat clar,
doncs crec que és la nostra secció preferida, ja.
Home!
Definitivament.
Menys de la semapassada.
Perquè, d'això parlarem, d'això parlarem.
El claustre que va anar bàsicament d'un trivial
que va fer la Maria amb l'ajuda del xat GPT
i aquest xat no només li va oferir
o proposar preguntes,
sinó també el càstig pel perdedor.
Els premis, vale?
Perquè com el Fran, tu sempre dius,
el premi, el guanyador tindrà aquest premi...
Bueno, la Sabina la tenim aquí,
li poden donar el premi.
Jo només tinc un càstig pel perdedor.
Avui, agafa el meu.
Oh!
Home, si m'està trucant
que tinc problemes d'una reforma a casa,
però no passa res,
no us està...
Però ja l'agafarem després,
que s'espabilin.
Vinga, això.
Que no t'ho facin els de Radiotrem.
Càstig per al perdedor, eh?
Val.
O sigui, qui perdi...
Mira, us ho llegeixo.
Però que és individual, amb equips o...?
No, individual.
Qui perdi ha de fer...
O sigui, ha de regalar-li un cafè al guanyador
abans del pròxim programa
o portar-li una peça de briocheria
de la seva elecció
o, opcionalment, també pot
fer-li una minicançó improvisada
que lloi les virtuts del guanyador,
llegir també una petita secció
en veu ridícula,
és a dir, en veu de robot
o d'anunci dels 90,
fica aquí,
o si no, fer una història d'Instagram
dient
Avui he estat humiliat
al galline de la ràdio,
que no sé per què fiqui galline,
el meu cervell ha estat derrotat.
Llarga vida, el gall savi.
Jo faria...
El GVT, confiança plena, eh?
Confiança plena.
Jo faria aquest últim,
sort, sort, sort,
que no m'opendré la paraula.
És que els oients d'aquest mesoest
no saben qui va perdre.
Bueno, espera, espera,
que ho direm, ho direm.
Espera, espera, espera.
Ho dic, ho dic, ho dic.
Just, mira,
t'agafo just a arnau,
perquè parla de perdedors.
Com us agrada...
És que...
No parlos, no parlos.
El Fred es va equivocar
bastants cops, la veritat.
Vull dir, va ser un trivial
una mica regulero per part seva.
I, de fet, a continuació,
doncs, escoltarem ara
l'enèsima vegada
i l'enèsima oportunitat
que li vam donar, doncs,
perquè guanyés.
Tornem un altre cop
a Natura i Ciència.
Quina és el mamífer
més gran del món?
Jo la sé, Valina Blava.
A, elefant africà.
B, Valina Blava.
C, rorqual.
Comú, que això no sé què és.
Sí, està molt bé, Fran, molt bé.
Què és un rorqual?
A mi no em calen les opcions de què sí.
Però quina és...
O sigui, saps què és un rorqual?
Què és un rorqual?
Busqueu què és un rorqual.
Ui, perdó.
El rorqual...
Com s'escriu això?
Rorqual, amb Q.
Això s'ha inventat, el xat.
Al final, què era el rorqual?
Què era?
És la balena.
És una balena.
Un altre tipus de balena.
Petita, no.
És la segona balena
més gran del món.
El segon animal
més gran del món
que és la balena
més habitual
al mar Mediterrani.
Ara.
Aquesta va ser
l'única pregunta
que m'ha encertat el Fran.
Però jo també
em vaig equivocar, eh?
Que consti, eh?
En aquest claustre.
De fet, demano disculpes
també de prèvia
per les paraulotes
que dic en aquest tall.
Vinga, va.
Una altra,
que aquesta també
és de cinema i televisió, eh?
Oh!
Com es diu
el nen protagonista
de Stranger Things
interpretat per Finn Wolhart?
A, Dustin.
B, Mike.
Yo la sé.
B, Will.
Yo la sé, yo la sé.
Will.
No, bueno.
¿Pero quién, quién, quién?
Eh, pero a mí
ya está pensando.
Vale, va.
Sí.
Will.
Y no soy cinéfilo.
El Will es el...
Ah, no, no, Will no.
Will no, no, no, no, no.
Es que no.
Es que el Will
es el film
de la brota.
El que pille.
però ara ja
ningú se la queda.
Però qui no queda?
Mike, Mike, Mike.
Menos un per cadascú d'ells
per liar la parda.
No, menos un per la gateu.
Sí, home,
has contestat tu si no...
Jo no juego, jo no juego.
Menos un per la gateu.
Està empatats, Arnau.
Parlem, imagina't.
A quién quiere ser millonario
que t'equivoques,
però...
Bueno, esteu empatats,
eh, ara mateix,
el Fran i l'Arnau.
Arnau, talen.
Home, si ho has dit malament,
ho has dit malament.
Jo t'he dit,
bueno, se la queda a ell,
i tot has dit,
no, no, no, no, no.
Sí, però que...
Has insistit tu, Arnau,
ho he mirat.
He equivocat, ho cojones.
Obre el dany i et trobo.
Parleu bé, parleu bé.
És el que te he fet en direct.
Ui, ui.
Perdó.
Què hem de fer?
Algú en dia amb això
de l'horari protegit
ens pillarem els dits.
Però aquesta paraula
que he dit
no és paraulota, no?
No, és una...
Correcte,
és una para del cos, clar.
Correcte.
És com fer
el superlatiu de cabra, no?
Al final, no?
El masculí.
En realitat ja hem dit paraulotes
en aquest claustre, no?
O el femení de pollastre, no?
Correcte.
Hem dit paraulotes.
Pollastre, clar.
És un animal.
Sí, sí.
Bueno,
però lo que segur
que es pregunta tothom,
incluent nosaltres,
que vam estar en aquest claustre,
és com va quedar la cosa.
Bé, doncs,
li van posar altres.
Està cotant.
Està cotant.
Lo sentiu?
Bueno,
doncs està molt clar tot això.
Mira, Maria,
per veredicte.
Mira,
la guanyadora
és la Karen
amb tres punts.
En segon lloc
tenim l'Ivan
amb dos.
Ojo, ojo.
En tercer lloc
a la Sabina
amb un punt.
També perquè has...
S'ha confiat,
s'ha confiat.
I després
tenim a...
Jo no tinc un punt.
No, tu...
Sí,
jo ara...
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Bueno, vale,
però...
Podio, podio, podio.
Podio.
Compartim.
Quina competitivitat
que tenim aquí,
sisplau?
En tercer lloc
l'Arnau
i la Sabina.
Molt bé.
I, en últim,
la Núria
i el Fran.
Però jo crec
que estaria molt bé
que el que perdés
fos el Fran.
Ah, no!
Està bé.
Odi,
perdi la Núria
que no s'ha d'entrar.
T'ho juro que pensava
mentre estava preparant això
el Fran no perdrà.
Però sí!
Bueno,
quines opcions vols?
És a dir,
primer ha d'escollir ell
què vol fer.
Ah, ell ja,
va, va, va, va.
Pensava que escollia la Karen.
Ah, què vols fer?
Uh,
vaig complir, eh?
No.
Perdó,
Karen.
A veure.
Com a veure?
Et vaig portar un cafè,
sí o no?
No, no, no.
El teu gust, a més.
Com el bols,
com el sucre.
Allò estava ja...
Li vaig barrejar
inclús el sucre.
Si adivines
com m'agrada el cafè,
te perdono
i no cal que m'encompro.
I la bruxeria, què?
La bruxeria, què?
La bruxeria, sí que m'agrada.
Mira,
m'ha anat molt bé
que fixessis aquell tall
perquè tu m'estàs allà
quan veus
i la bruxeria, què?
Perquè m'estàs donant per fet
que és veritat
que va bé el cafè.
Però tu què vas dir, al final?
Espera un àtimo.
I a l'inici,
que m'agrada molt el tall
i si pots recuperar l'Ivan,
diu...
O cafè o bruxeria,
soc conscient.
Però tu què vas dir, al final?
No, no, no.
Cafè i bruxeria.
Quan sucres vols.
Combo.
Pillao.
Primer, la reflexió.
La segona
és que
amb aquest podcast número
carrer, 21?
21, correcte.
M'agrada dir,
quantes vegades
hem ficat el resultat
d'algun claustre.
Males persones.
quan el Fran perd,
no perd el Fran,
guanyen tots els demés.
El que sempre guanyo jo
i no el fiquem mai
a aquesta mala gent.
Són lo pitjor que ho sapigueu.
Ja podeu seguir.
Jo m'ho falo
i no respiro.
Bé, vinga,
vas al tema cine.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
De fet,
n'he dit que
abans d'engegar
amb tota la substància
del cinema,
companyes,
em permeteu
que posem
aquesta cançó
tan entretenguda
i tan,
no?,
que copse molt bé
el sentiment
que vam sentir
a la tertúria passada
que és
de la banda ruïnosa
i les estripes de Rahola.
Bueno, ja està.
Abans parlàvem de paraulotes.
Horari protegit.
Eh, no, no,
però això és una cançó.
I això és un pot,
que és veritat,
després quan emeteu això vosaltres
és el vostre problema.
Però que això és una cançó,
és una hora artística.
Si heu fet clic
i són les 3 de la tarda,
heu de pausar-ho
fins a les 10 de la nit.
Bueno, o no,
o si vigileu
que no hi ha menors
al vostre voltant,
podeu escoltar-ho tranquil·lament.
No.
Exactament.
Però, a més,
és que en algun moment
aquestes paraules
de sentir-ne.
És que no arribin
no ho sabran, no?
A més,
millor que siguin
en contra de res
que en contra d'una persona.
Exactament.
Molt bé.
Així,
estic d'acord.
Bueno, va,
sí,
per què diem això?
Per què diem...
guapa i Renfe.
La guapa i la Renfe.
Ho diem
perquè, sí,
no vam poder entrevistar.
Teníem una entrevista
perquè, com sabeu,
cada divendres
de final de mes
tenim una entrevista
amb algun convidat especial
lleidatà
que tingui a veure
amb el cine
i no el vam poder fer
perquè el convidat
en aquest cas
que era el Joan López Alonso
pot estar dins d'un tren
de la Renfe
i, bueno,
escolta'm el fragment.
Hola.
Mira,
la pobra,
vés?
Així sí que tenim...
Ara.
Ara, ara, crec.
Diques.
Sí,
és que com que...
T'anem perdent,
t'anem perdent.
Vull dir que...
Sí,
avui tindrem...
Per on va el tren
ara mateix?
Ara sí,
ara sí,
però allò d'anar fent via
suposo que anirà passant,
no passant.
Ella crec que molt content
d'estar aquí
a Tronis de nou.
I nosaltres de qui siguis.
Evidentment.
I nosaltres de qui siguis.
Maria,
tu mateixa.
Ah, sí.
Bueno,
doncs això,
bàsicament la primera pregunta
ja una mica abarraca,
eh, Joan?
D'on ve
el teu gust
pel cinema?
D'on te ve
aquesta passió?
Serà complicat,
això.
serà complicat,
això, eh?
Gràcies, Renfe,
una vegada més
per alegrar-nos
de les nostres vides.
Podeu anar dient la notícia,
si voleu,
i així aprofitem,
no?
Allarguem una miqueta
i així s'apropa
el...
A veure si agafa
a cobertura.
A veure si podem arribar
amb algun...
Amb algun andent.
Sí?
En lloc d'algun port
d'algun andent.
Crec recordar,
perquè quedi clar,
que clar,
algú pot pensar,
a mi,
Renfe no té cap culpa
de que no ho fem via
i es perdia cobertura,
però és que el tren
portava retrasi
i per això encara
està d'altre.
Sí, sí,
ho diem amb tota consciència
i tota...
Sí, sí.
que quedi clar,
que no és que ens fiquem
gràpidament amb Renfe.
No som els únics
que estem dient això
de Renfe a la ràdio,
eh?
Clar,
que algú pot pensar,
a mi,
si el tio va amb tren,
és culpa vostra,
no?
És que el tren va fer tard,
el vam enganxar,
doncs,
en aquest moment,
encara que vulguis trobar,
buscar cobertura,
doncs,
no podia fer res,
perquè està bé.
Però el tindrem,
no sé clar,
no sé quan escoltarà
la gent aquesta...
El següent divendres,
després que no el volgués
i si em teniu,
el tindrem.
O l'hem tingut.
I espero que no agafi trens.
No, no,
ja m'ho va dir ella,
pobre,
que estàve una mica traumat.
I m'ho va dir,
no, no, no,
no agafaré cap tren.
Pobre.
Però bueno,
li va donar temps a dir
que estava encantat
d'estar aquí, eh?
Això és veritat.
Això sí es va sentir bé.
Amb lo macos que som,
només fan tenir.
O més, que normal.
Sí, sí.
Vinga, va fent via,
què més tenim?
Vinga.
Bueno, doncs,
clar,
ens va passar això
i vam tindre a improvisar,
no?,
i no va quedar un altre remei
que parlar de nou,
bueno, de la cartellera
i de nou de Lilo i Stitch.
Vam explicar
el fantàstic
i rebonico
que és l'Stitch
i també vam fer
una porra
de quan han guanyat
amb la pel·li
els estudis.
M'han anat a Stitch
aquest cap de setmana
perquè sí, eh?
Vull dir,
evidentment,
si teníeu algun dubte
que us quedava
després del que us vam dir
el divendres passat,
cap ni un.
Ha estat èxit rotund
i absolut
només amb un cap de setmana.
Pareu orelles
que us diré una mica
el que ve a ser números,
ja vereu.
com l'Stitch,
així de gordis.
Podeu fer porra.
Va, fer un porra,
vinga, Núria.
Fem porra.
Fem porra
de...
mundialment parlant, eh?
Números mundialment parlant,
però números...
d'espectadors.
Jo diré dòlars, eh?
Però, bueno,
dòlars...
Ah, de diners.
Dòlars...
Sí, no, no,
de diners, de diners.
Dòlars al món.
Quants creieu?
Amb un cap de setmana.
5 milions?
100...
Sí,
no sé.
5 milions...
3.250 tatuatges.
I això són 3...
Jo no ho sé comptar.
Perquè el tatuatge va a 50 euros per tatuatge,
llavors...
Quan va costar la peli?
100.000, 100.000.
100 i pico, no, vam dir?
Sí, 100.
100 i algo.
Vinga, jo dic el mateix,
que han igualat.
Què has dit?
Que han igualat?
Però en un cap de setmana estem dient, eh?
El primer cap de setmana,
el cap de setmana passat,
que es va estrenar,
el primer cap de setmana.
Bueno, us n'heu anat
super poc tots.
Sí!
Va costar 400 milions.
Toma.
Qui en tendria tantos zeros?
No, no van ser 400 milions,
però sí que els vam fer els 400 milions
pràcticament amb el primer cap de setmana
i ara que ja en portem més,
doncs...
Què li ha passat a l'hora?
L'heu anat a veure o què?
No, no, no,
que volia preguntar una cosa per això.
Volia preguntar això,
però la Karen no...
Per això, diguem.
No, no, no,
jo no he anat a veure, la veritat.
Jo hi vaig dir mai.
Tu sí?
Tu sí?
No, no, jo no.
Aniràs a veure, Núria,
aquest bitxo?
Molt bé.
Sí, clar.
Jo ja us vaig dir
que soc partidari de l'animació,
jo.
Jo això,
aquests remakes,
acció real,
no, no, no.
Molt bé.
Però per què tanques portes
a la vida, Ivan?
Perquè no,
perquè la pel·lícula original
era una pel·lícula
que es va fer
amb l'animació en ment.
Llavors,
traduir aquesta història
a l'acció real,
doncs perd moltíssim.
A més que,
no sé si hi ha
alguna cosa més bonica
en l'audiovisual
que l'animació
feta de manera tradicional
amb eines modernes.
Molt bé.
Llavors,
com vas passar
de les cabines telefòniques
al mòbil?
Jo ja vaig néixer
i ja hi havia el mòbil.
Del dismanal walmart.
Però això no vol dir...
Que això no ho pots dir.
Però el que han fet
també els Tits
no és un avançament
de tecnologia.
En realitat,
el que han fet
és replicar la pel·li
amb persones.
Vull dir,
no és res d'un avançament
ni una evolució
ni un avançament.
No.
A veure,
l'evolució va ser...
l'evolució va ser...
Bueno,
tampoc te diria,
però...
No,
per el que ha dit ell
de les cabines
i els mòbils
és com no es maneja.
Però vull dir,
per exemple,
el remake d'acció real
de Rei León
que en realitat
tampoc és acció real
perquè està fet tot
amb CGI i amb ordinador.
No hi ha escenaris reals,
és tot generat per ordinador.
Doncs aquí sí que puc entendre
que hi hagi un avanç
perquè dona el pegó.
Els bitxos que parlen no,
però els escenaris
i tot així sí.
Però en el cas d'Estits
és que jo no ho veig.
O sigui,
és que perds l'encant.
Que preguntava ja llavors,
ho pregunto ara,
i les crítiques,
perquè parlem de grans xifres,
agrada o no agrada això?
Jo he llegit de tot,
però als fans
de la pel·lícula original
no els agrada
perquè s'ha alterat
la història bastant
per adaptar-la.
Les segundes parts
són que foren bones,
sempre diuen.
Bueno,
jo he llegit que sí que agrada, eh?
Sí, vale, vale,
doncs no dic res.
Jo me fio
dels frikis que veu en YouTube,
també te lo digo, eh?
Vinga, va,
què més?
Sí,
el que està clar
és que dins d'aquesta improvisació
que vam fer
també vam anar a parlar
de la festa del cine,
evidentment,
com no podia ser d'una altra manera,
i va sortir
una pel·li de Bad Bunny
que encara no sabem quina és,
crec,
però atenció
a aquesta altra dada.
Si voleu veure aquestes coses,
fiquem-vos.
I la pel·lícula aquesta
que surt el Bad Bunny,
heu sentit això?
Sí, sí,
sí,
però ara no em ve el nom,
sí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Quina és?
Potser ha de...
Ai,
espera, ho busco.
Buscau,
ho busqueu,
Múria,
perquè tinc aquí
més coses obertes ja
que no sé què busco.
Què anava a dir?
Sí que hem de tenir en compte,
perquè el que ho acabo de mirar,
és que a Cineval o Cinepremium
no són 3 euros,
a les entrades
és un euro més.
Penseu que és prèmiu.
I llavors no són 3,90,
sinó que són 4,90.
el Cineval de Lleida,
si siguin el d'Alpicat,
doncs lo mismo de siempre.
I Screambox?
El d'Alpicat.
Sí,
i el Screambox també,
exactament.
Doncs això,
què coneixerem més?
Bala perdida,
es diu.
Ah,
i de quin any és això?
D'aquest,
jo crec que és del 25.
I és de Netflix.
Bueno,
amb el seu idioma
seria Bala perdida,
no?
Oye!
Vamos.
Eh, eh,
un aplauso,
un aplauso,
Ivan busca un aplauso
per la Txell.
Seria pel dia,
pel dia.
Molt bé!
Sabeu allò
de coses que nunca diria
Bad Bunny,
no?
Sí.
No,
ho vist aquest vídeo?
No,
no l'he vist.
Coses que nunca diria
Bad Bunny.
I salta un i fa
tu eres muy bonita,
jo te respeto,
tu no sé què és.
I salta un altre i fa
R.
Però,
era,
se va la cansa aquesta
del Titi,
me pregunto
si tengo muchas novias.
Me la voy a barato
a pomper a ti.
Ah,
clar,
total,
en aquestes merdes.
Que palo es.
Bad Bunny,
Bad Bunny,
és el meu número 1
del món.
Ara us pensarà
que està fent broma
la raó,
però no.
No,
no,
és el meu número 1.
Però és que hi ha molta gent així,
eh?
Vaig poder aconseguir entrar
després al seu concert
amb tots els dispositius
encesos,
el dia més feliç de la meva vida.
En sèrio,
ho vas aconseguir?
i hi ha molta gent que no.
Ho tenim,
ho tenim.
Jo això ho vaig veure
i jo sé de persones
que de fet se'n van a...
De fet,
mira,
vaig a fer...
A Bèlgica pot ser,
a veure'l perquè a Espanya
no van arribar.
Tinc amics que van a Estocolmo.
Sí, a Estocolmo.
Vaya a fer una cosa.
Jo ja vaig anar al concert
de Bad Bunny
quan va venir aquí a Lleida.
Dos vegades va venir,
de fet.
Què?
Vaig pagar 15 euros.
Va venir dos vegades.
Ara millor no ho he pagat.
Bad Bunny o...
Bad Bunny,
Bad Bunny.
No, no,
Bad Bunny.
i portava una pel·lícula
que sí que portava
una bona pel·lícula
i no és del cine.
Pel·lícula de Hippie Flies?
Hippie Flies.
No,
i Firulais i de tot.
Molt bé.
De fet,
hi ha un vídeo a YouTube
d'ell molt perjudicat a Lleida.
Sí, sí.
Però sí,
de fet,
des d'aquell dia
ja m'agrada a Bad Bunny
quan ningú el coneixia
i clar,
avui ha arribat on ha arribat
però encara...
Trufant,
Trufant,
sempre,
Trufant,
sempre.
Jo faré un especial.
Sí, sí.
Que bo.
Xarxes,
sisplau.
No,
xarxes no.
Anem directament a la Txell
perquè si no això
no acabarem mai.
Per què no em dius xarxes?
No,
xarxes no.
És que ens ho passem molt bé
a xarxes.
Ah, d'acord, d'acord.
Passi, passi això.
Però és que avui
li hem de donar massa el pico,
nois?
No,
però no és dolent.
Vinga,
va,
us explicarem
que també aquesta setmana
el tema del dia
camiem una mica ara,
però anem a una iniciativa
que ens ha semblat superxula
que neix del nostre territori
i que és a nivell estatal.
és en l'àmbit mèdic.
Vosaltres,
més d'una vegada,
tots han parlat,
jo crec,
del dia de les malalties rares,
no?
Hi ha el dia,
28 de febrer,
que està dedicat
a fer difusió sobre això.
Ja en què li agrada
Bat Bunny,
per exemple,
no?
No,
no.
Però això no és raro,
desgraciadament.
Un respecte,
sisplau,
a les malalties rares,
Fran.
Sí.
Dèiem
que el que es vol fer
des d'aquí Gram 1
a nivell estatal
és crear un grup de treball
d'experts,
d'acord,
per tal d'afavorir
que no hi hagi
tant d'esconeixement
sobre aquestes malalties
i que s'agilitzi
el tema del diagnòstic.
Escoltem,
en aquest cas,
la impulsora de tot plegat,
que és la pediatra
del cap de Gram 1,
Margareth Creus.
A veure,
t'adones que ja hi ha coses,
no?
Per exemple,
a nivell de tot el territori espanyol
i també aquí a Catalunya,
tenim una cosa
que se'n diu
centres de referència,
sempre es de dels de referència
amb determinades malalties rares.
però clar,
això molt sovint
en els professionals
que estem treballant
a l'atenció primària
no ho coneixem,
no?
I llavors ja tenim recursos
però el que no tenim
pot ser
són aquells protocols
o aquells circuits
que s'haurien d'utilitzar
per poder aconseguir
que hi hagi
una equitat
a l'hora
de diagnosticar
i tractar
aquesta gent.
És a dir,
que una persona
que estigui
en un lloc
superaïllat,
lluny,
que pugui també
accedir
a aquestes coses,
que una altra persona
que estigui situada
en un àmbit geogràfic
més privilegiat
ho té més fàcil,
no?
És a dir,
s'ha d'aconseguir
ser equitatiu
i just
a l'atenció sanitària.
Per això
l'hem destacat
una mica aquest talla
per demostrar
que fem territori
també des de l'àmbit
de la salut.
Us sembla que va així avui?
Està molt bé
perquè
sempre fem catxonde
amb algunes seccions
però
que quedi ben clar
que aquest és un programa
de territori,
que tenim les coses
de territori,
que tenim les bones causes
i que
quan s'escaui
podem,
doncs també riem
com ha quedat
més que acreditat
en aquesta
21a edició
d'aquest podcast
més o és
que recull
aquests millors...
Sempre que fas això
sembla un congrés,
Fran.
Per què?
Què passa?
És com,
en aquest congrés d'avui
hem abordat
diferents...
21a edició
del certamen.
Volverem-nos
con los dos patidos.
Va,
que acomiadé la gata,
que prendré nota.
Vaig a agafar el boli.
Adeu!
Que vagi molt bé!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
!
Adeu!
Fins demà!