Els millors moments de la setmana.
Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest.
El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Hola, hola, molt bones a tots.
Us parla Arnau Vilà i això és el Més Oest, el podcast d'aquí a l'oest.
I és el podcast que fem el recull dels millors moments dels últims set dies de programa
i que fem set emisores i edatana amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya.
Un podcast que fem possible gràcies a Emun FM, també a Ràdio Rosselló on tenim a la Maria Gateu,
des del Picat Ràdio la Sabina Pedros de Ràdio Ponent Moilleros a la Karen Alfonso,
de Ràdio CIO Gramunt, la Txell Bernaus de Ràdio Trem, la Núria Francisco
i d'UAU el Fran Balanyà al costat d'un tècnic com és l'Ivan Osson.
Doncs ara sí, ja podem presentar tots els que estem avui.
Benvinguts, bona tarda, bona nit, sempre diem el mateix.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Abui hi hagués la Maria Gateu, l'Ivan Osson, la Txell Bernaus i la Sabina Pedros i un que es parla.
Doncs Arnau Vila, anem a veure el que ha donat aquesta setmana, no companys?
Per on comencem?
Si et sembla anem a la tele perquè dilluns, sabeu que era dia 23, era la Rebella
i vam decidir començar a parlar de coses que no són televisió com ja és habitual
i el que ens va sorgir era quins eren els nostres plans per aquella nit.
I vam descobrir que a la Franja no és celebre, això del Sant Joan.
Però és que l'Ivan això del menjar no ho perdona, escoltem.
Ens anem fent grans, eh, que a vegades surtin menys.
Ens anem fent grans, ens anem fent grans.
L'Ivan és jove.
Carà, que l'Ivan és jove.
Ui, la Karen.
L'Ivan fa el gamberro, segur.
Jo, mira, com que no soc de Lleida i soc de Lleida,
normalment no acostumo a celebrar Sant Joan.
Molt clar.
Però el que sí que faig és sempre anar a una pastisseria,
agafar una coca i emportar-me la capa a Fraga i ja està.
Ah, no és malplant, tampoc.
T'ha agafat el coquet després d'escolta aquesta entrevista de coca de Sant Joan.
Que bona.
Mira, està molt bé.
Aprofitant que a la Rebella l'important era que sobretot es mengés coca de Sant Joan.
Exacte, el fato és l'important.
Però a la Franja sí que se celebra, no?
Doncs ho celebraràs tu.
Ah, sí?
Perquè jo no soc de la Franja, però jo pensava que sí, eh?
No, no, no.
Com a mínima Fraga no ho celebrem com a tal,
amb pirotècnia i amb coca i totes aquestes coses.
Sí que hi haurà que faci la seva foguera i totes aquestes coses,
però res més enllà.
A banda...
Ai, perdoneu.
Ai, ai, ai.
La coca, la coca.
Encara t'he tragantat.
Encara la tinc aquí creuada.
No, a banda, Sant Joan és el meu sant,
perquè no sé quina relació uneix Joan-Ivan,
però es veu que és...
Diferents variants del mateix nom.
Ivan deu ser Ian, Ian.
Se suposi que era una vari...
Ho vaig buscar a xat GPT i se suposi que és...
Ian és Joan en anglès.
És Joan en rus, se suposa, Ivan.
Ah, en rus.
Vale, vale.
Ivan, Ian, Jan...
Si no, xat GPT serà veritat, Ivan.
Bueno...
Sí, sí.
Ja sabem tots de la seva fiabilitat, eh?
Però jo és el que sempre m'havien dit
i ho vaig com confirmar amb xat GPT, saps?
Bueno.
Molt bé, molt bé.
Doncs a partir de la feina la rebella de l'Ivan i ja està.
Exacte.
Que no falti la coca de Sant Ivan.
Va, que també vam veure que a casa meva
les coses van al revés,
el pregunta com se celebrava la rebella a casa de la Sabina.
La Sabina, com els gossos, això d'un petard...
No, el meu goss li agrada, la casa meva és al revés.
Ah, sí.
En sèrie, eh?
En sèrie, el meu goss surt a les festes majors i tot,
quan hi ha molts petards,
ell demana sortir a la terrassa per veure els petards.
I és que així, grans petards.
o sigui, és un goss estrany i la seva...
I una de tal palo de l'estilla, no?
Però a casa meva és al revés.
I a la petita?
Per si t'hi ha passejat.
Sí, sí, sí, a la petita, Sabina.
Eh, que bo, Sabina.
Quina rasa és, Sabina?
És un barreig, és adoptat.
No se sap qui és.
Patenet?
Militxes.
És gros, és grosset.
És tipus Braco, Golden, barreja,
alguna cosa així, ja se suposa.
No tenim l'arbre genològic.
Que porig.
Pobre, però...
Sí, sí.
Bé, el dia de la Rebella,
que el vam treure a passejar ja tard,
perquè ell va passejar sobre les 8 i mitja, 9 de la nit,
perquè aguanti tota la nit bé,
doncs ell era l'únic gos del parc,
no n'hi havia cap més aquell dia,
perquè tothom llançava petards,
i ell estava allà al mig sentadet,
a més suelto,
perquè, mira,
ell allà és sueltito,
mirant els petardos,
estan tranquils allà.
i ell li he dit,
mira,
era el més duro del parc.
Realment tens una sort, eh?
Sí.
Realment és una sort, Sabina,
perquè és que ho passen fatal.
Sí, ho passen fatal els animals.
Sí, sí,
no només els gossos,
tots els animals, eh?
Sí, sí.
O persones amb necessitats especials.
Correcte.
Jo mateix,
no sé si les tinc,
però és que a mi també ho passo fatal
amb els petards.
Jo no podria estar allí tranquil·la
a l'herba com està el meu gos.
El va anar a passejar al meu home
perquè jo ni surto aquell dia.
Em fa molta por.
Això que et puguin tirar un petard
així en qualsevol moment,
no, no, no.
Home,
la gent tampoc és tan malparida,
vull dir,
hi haurà algú que sí,
però no.
Bueno, bueno, bueno, bueno.
Per accident, per accident.
Però caminar pel carrer
que et tinguin un petard,
home,
llavors truquem als Mossos o alguna cosa.
Jo vaig ser d'una
que ho va demanar, sisplau,
i no se li va fer cas
i se li va tirar als peus
un petard d'aquestos,
un caramelo de 100.
No sé si em dieu caramelo també.
Sabeu aquests que són tan dobles
que peten tan fort?
Sí, sí,
que són petotxos.
Bueno, no,
però entenc que caramelo
és el concepte aquest
que té com la papelina
per dalt i per sobre,
que ja serien una mica
els que són una mica més bons.
Sí, sí,
que estan embolicats així,
els truenos.
Exacte, els truenos, exacte.
Doncs dono a fer
i ho sé perquè jo ho he viscut,
això, eh?
Per tant,
hi ha gent que sí que van mal a fer, eh?
Contra més por veuen que tens,
més te'ls llancen.
Llavors dic,
aquí no surto perquè ho puguin simular.
Ho diuen, eh?
I els fa gràcia
que t'acollonis.
És aparentar normalitat.
Ja, però jo no.
No, no, no.
Vinga, va.
Continuem amb el que va passar
a la secció de tele
perquè sí,
vam acabar parlant de televisió,
estàvem parlant dels programes
que es podrien gaudir
aquest estiu
a la petita pantalla
i vam trobar
el programa ideal
pel Fran,
no només perquè el vegui,
sinó també perquè hi participi.
És llarg,
tot aquell tall,
però escolteu-ho bé
perquè jo crec que
val la pena conèixer
aquest superprograma
que segurament
podrem veure
al Francesc Baranyà.
Encara, encara,
encara hi ha un altre programa, no?
Aquest sí que li agrada,
al Fran.
Ara ho veuré.
i s'hi presentarà.
Sé que no soc fàcil.
No, però això
aquí t'hi pots presentar, Fran.
Fa temps que t'estem insistint,
a més,
amb una cosa semblant
que es feia a Lleida,
però això
encara és més
pel teu perfil.
Te dic,
te dic què serà.
El títol és
d'aquest meu programa
és
Alguna cosa per declarar
i és
un dating show.
No, no, no.
Però digueu el presentador,
però digueu el presentador.
Sí, el presentador
i serà presentat
per l'actor Pabio,
no sé parlar,
Pablo Chapela.
Que és l'amador Ribas.
L'amador Ribas
de la que se veïna.
Un poc de salamí.
Exactament.
Que som os,
leones o huevones?
Dime que te gusta
d'il o nena.
Aquest senyor
és el que presentarà aquest.
Busca'm la cançó d'Ivan
per Guàrdia de Fons.
Jo t'he de dir una...
Espera,
que vull parlar una mica.
Jo t'he de dir que
m'agrada
Pablo Chapela
com a presentador.
Me dóna que té
com una mica,
una mica,
perquè l'Arturo Valls
és molt l'Arturo Valls,
però té una mica
com aquest rotllo
a l'hora de presentar
i mai
li ha funcionat res.
O sigui,
no sé si m'heu veure mai
el Bribón
que ho presentava a quatre.
Sí, sí, sí.
És que presentant...
Com a actor
jo el veig molt
o com a comentarista
fins i tot,
com a copresentador,
aquell segon paper
perquè aporti
la seva manera de ser,
però com a presentador
li costa una mica
jo crec que...
Com son germà, no?
Llegir llenguatge.
L'Ernesto Sevilla.
Bueno, eres son germà
a la sèrie.
Ah, que...
Però molta gent
són germans de veritat.
Bueno, és que més o menys
ells són germans de veritat
perquè van créixer
al mateix poble
i...
Es porten superbé.
Sí, sí.
I van estudiar junts
a la classe i tal.
Sí.
Explica'm la mecànica, va.
Explica'm la mecànica
del concurs
que el Fran vol aquí...
Ja té el paper i el volia,
de fet, el Fran
i us ho apuntarà.
No sé si estàs a temps,
ja, el càsting
sempre està tancant.
Però pot ser el torren a obrir.
I intentarem obrir-lo.
Sí.
I intentarem obrir-lo.
Va, lo bo d'aquest programa
és que està oberta a tothom.
Tothom que vulgui trobar l'amor
està dins de...
que pot entrar dins
d'aquest programa
independentment de l'edat,
l'orientació,
d'anar.
Els participants arribaran
amb maletes de mida diferent,
ocupant en cadascuna
un secret molt personal
per a ells.
I com més gran sigui la maleta,
més gran serà
la importància
d'aquest secret.
I de què es tracta?
Doncs que al llarg
de diverses rondes,
els secrets dels tres pretendents
es revelen un per un
a través d'aquestes maletes.
Al final,
el participant principal
tria un pretendent.
Un cop pres aquesta decisió,
es revela el secret
del candidat principal
amagat
en una d'aquesta
gran maleta vermella
que se li dirà.
I si el pretenden elegir
i ho accepta,
la parella guanyarà el premi
i si anirà de viatge,
doncs junts
per conèixer-se millor.
Sóc l'únic que no veu
gens aquest programa
a Televisió Espanyola.
Els datings
només funcionen
els del Carlos Obera.
Només ha funcionat
aquell,
l'E4
que després s'ha exportat
a Televisió Espanyola.
O sigui,
entenc que estan tenint
una febre molt gran
de...
veieu, no,
el Fran,
amb aquest programa?
Sí,
sí,
per què no?
Sí,
i tant.
Donant xou.
També he de dir que
n'hi ha un ara
que se farà a Mediacet
i fa poc que ho han dit,
que és,
bueno,
recuperen.
Ara que ho deia
quan acabàvem aquest tall,
l'Ivan ens deia això
de què passa a Televisió Espanyola
i altres televisions
que estan recuperant formats.
Doncs recupera a Mediacet
el Casados
a primera vista
i jo aquí també
hi va Calfranc.
Ostres,
Dramont.
Dramont de programa.
Amb una cita
havien de decidir
si es casaven o no
i després tornaven.
Sí, sí,
i feien seguiment
durant tota la temporada
de com els anava
el casament.
No gaire...
L'últim del 2018.
Mira,
i a més
se metia a Antena 3
aquest programa,
que és com també
una cadena
on no pegava gens,
però ells,
mira...
O sigui que el Fran
té multitud d'opcions
per escollir
on trobar l'amor.
Que no es queixi,
que li donem opcions.
Molt bé.
Vinga,
voleu que canviem
una mica del tema
que havia generat
amb el temps?
Perquè aquesta setmana
ho hem fet
dues vegades,
una l'hem viscut
tots nosaltres,
l'altra no ho sé,
jo crec que no hi érem
cap de nosaltres.
Una ens porta
a 5 anys enrere,
què va passar?
5 anys enrere,
a veure,
una cosa així...
Covid?
una pandèmia mundial.
Una pandèmia mundial.
El Covid-19 no,
no,
una pedazo de pandèmia
que te cagues,
que ens va tancar
tots a casa.
Doncs,
aquesta setmana
el que us hem explicat
és que a Tornabous
fan la que és
la sisena edició
del A2M,
que he dit així,
possiblement no sonarà de res,
però si us dic
que són les sigles
de A2M,
segurament sí que això
ja ens transporta més
a tot el tema
de la pandèmia.
Tot això ens explicava
el president
d'aquesta associació cultural
que fa aquest festival
A2M,
Manel Visa.
Bueno,
això arranca
amb pandèmia,
un estiu
que, bueno,
no es podien obrir
les piscines
i l'única opció
que teníem
era veure què fèiem
allí a Tornabous
per donar una mica
de vida allà al poble.
I, bueno,
vam decidir
de fer un festival
per almenys ocupar
els vespres dels dijous
i vam començar fent
tots els dijous
una actuació
de petit format
amb un dels pobles
del municipi.
I, bueno,
ho vam anar fent,
ho vam tornar a fer
l'any següent
i ara ja
això ho ha quedat
ja una miqueta
allò de la dels metros
una mica enrere,
però, bueno,
continuem mantenint el nom
perquè així
m'ho recorda
d'on venim,
també.
Jo crec que és important,
eh?
Si recordem,
ens feien posar
cadires buides
entre mig.
Sí, sí,
havíem d'estar
tots en cercle
i separats.
Eren els dos metres
aquests
o dos i pico
que, mira,
ens va fer gràcia
aquest nom
a dos M,
a dos metres.
Us ha portat records
d'això
d'aquella època?
Un altre estxell
amb l'Arnau
hem pensat
d'anar a dos metres
sobre el cielo?
Sí,
era a tres metres
sobre el cielo,
aquella.
Ah, tres?
Exacte.
Era a tres metres
sobre el cielo,
sí, sí.
Mario House.
Mario House.
Mario House y María Valverde.
No era tan bon
en aquella película.
No,
en realidad no,
pero, bueno,
ha quedat,
ha quedat.
Sí.
Home,
la imperio
que portava
el señor Mario Casas.
High School Musical
Espanyol.
O lo de
Sintetas no hay paraíso
pero para adolescents.
Sí,
potser una mica
bé.
No, bueno,
si es que
Sintetas no hay paraíso
no hay paraíso.
Ah, no,
no,
no,
no,
no.
Acabem de relacionar
pandèmia,
tornavos,
Sintetas no hay paraíso
i és com
quin mejuj
ha sortit aquí,
no?
Sí, sí, sí.
I els inputs
que tenim,
és això.
Exactament,
exactament.
Dèiem que
tot això
dels a dos metres,
vosaltres us en recordeu
de tot això?
És que,
clar,
han passat només
cinc anys,
només.
Amb això no és res,
és un sospir
amb la història,
no?
A tornavos,
tot això al seu moment
ho van respectar
perquè tenien més
ganes de sortir al carrer
que de quedar-se a casa
i per això
ho van poder fer,
tal com indica
el component
de l'associació,
Jordi Solà.
I sí, sí,
nosaltres ho respectàvem,
o sigui,
amb unes línies
imaginàries una mica
però, bueno,
fos ara amb les cadires
amb una distància
bastant gran
i la gent
ocupàvem molt espai
amb poca gent
i estava molt bé,
estava molt bé.
Que he vist ara,
jo no sé si seríem capaços
de tornar-ho a fer això,
és a dir...
Tot és ficar-s'hi,
no ho sé.
No ho sé,
jo si ens tornés a passar el mateix
jo crec que potser
no faríem tant casa,
no vull cridar el desordre,
tampoc.
Em sembla que no,
que la gent ja va quedar
molt cansada de tot això.
Sí,
és que ara ho veus
i penses,
quina tonteria
això de ficar-nos
a dos metres,
no?,
realment,
però bé,
en tot cas...
Sí,
però el seu dia
tots van fer cas
no,
esperem que no.
Vinga,
va,
enquesta ràpida,
ara,
enquesta ràpida,
ho tornaríeu a fer o no?
Si ara tornéssim a viure
el mateix que el 2020,
amb lo que sabem ara,
faríeu cas o no?
No vull cridar el desordre públic.
No,
ho hauríem de fer
per les multes,
no?,
perquè caien multes,
no?,
si no,
doncs abans
ho faríem per les multes.
Reaccionaríem molt diferent,
molt diferent.
És que sí?
Home,
només cal veure
com estem avui en dia.
La gent diu,
després de la pandèmia
sortirem tots
amb una lliçó de vida.
Mira,
la gent està tossint a la cara
ara mateix.
Això ens farà a mi.
O sigui,
ens pot apartar
amb un raconet
i no cal que m'empegui
les 400.000 variants de Covid
que existeixen ara mateix?
Gràcies.
Però jo crec que
tornaríem a caure
també en el de comprar
quilos i quilos de farina
i...
Oh,
el paper de màter,
això passa a sobre.
Antecedent el teníem
quan va bé la pagada
ara fa bé.
Sí,
per això,
per això.
Totalment,
totalment.
El pànic
ho condiria encara més ràpida,
jo crec.
Sí,
però jo crec que
no tindrem tanta sort
i ens tornarà a caure
un virus que es transmeteixi
com el cornavirus,
una cosa així.
Serà una cosa
totalment nova,
llavors la incertedumbre
tornarà a córrer
pels carrers.
Què serà?
Hi ha gent que s'està fent búnkers,
o sigui,
recordeu...
Pues aneu fent búnkers,
aneu fent.
Bueno,
però és que aquest cap de setmana
mos l'han pintat.
No he tingut la sensació,
mirant els informatius,
que es tallava la tercera?
Sí,
perquè és que donava la sensació.
A veure,
aquests tots tiren ara aquí,
i els altres es pondran cap allà
i hi ha la mosleau.
També et dic
que l'estupidesa humana
no té límits,
també ens mereixeríem
l'extinció,
perquè Déu-n'hi-dolez
el que estem veient
a les notícies
és el problema
que passa
segons quines persones.
Si s'extingueixen
només els tontos,
a mi ja m'assembla bé.
O sigui,
el problema
és que la selecció natural
no està funcionant,
perquè hi ha gent
que té massa recursos
per protegir-se.
I arriben al poder
i llavors
mira tu el que passa
també,
segons en quins països.
Madre mía,
i el que sí que us volia explicar...
De moment,
de moment,
perdonem mai res per aquest.
I van,
unes que construïn el búnquer
d'aquí a l'oest,
on és?
Donem cordenades.
Us deia
que la història
l'hem de mirar en perspectiva,
que aquesta setmana
hem viatjat dos vegades
a la història,
una fa cinc anys,
com hem explicat ara,
i l'altra,
de fet,
no ens movem de tornavous,
però ens anem
una miqueta més lluny
al segle IV i III
abans de Cris.
Una miqueta més lluny,
no massa bé.
Com és que hem anat allà?
Doncs perquè justament
durant aquestes setmanes de juny,
les tres primeres setmanes,
s'ha fet una nova campanya arqueològica
que ens ha demostrat
que tornavous,
que ara és un poblet de l'Urgell,
va ser un lloc de poder.
Escoltem.
Uns canvis que ens porten
a veure que és una porta
monumentalitzada.
Per què es monumentalitza una porta?
Generalment,
una porta es monumentalitza
perquè les persones
que viuen en aquella ciutat
volen mostrar el seu poder,
la seva potència
a les persones
que viuen a fora.
Moltes vegades,
això no té una relació directa
amb el fet
que es vulgui defensar,
perquè hi ha una necessitat defensiva,
evident,
sinó simplement
és una necessitat
de mostrar el poder,
de mostrar la força
de les persones
que viuen
en aquest espai.
I el que sí que hem pogut comprovar
és que
l'evolució arquitectònica
d'aquesta porta
ens mostra clarament
que hi ha una voluntat
de monumentalitzar-la,
de fer-la gran,
de fer-la vistosa,
de fer-la important
per a totes aquelles persones
que venen
o venien a visitar
el Moli d'Espígol.
Clar,
això és importantíssim
perquè ens marca
que aquí hi havia poder,
clar.
Ah,
exactament.
Sí, sí.
Vinga,
doncs,
escoltàvem,
que no us ho he dit,
escoltàvem l'arqueòleg
i també director
del Museu d'Història
de Catalunya,
en Jordi Principal,
que ha dirigit
els treballs
d'excavació
al Moli d'Espígol
i ens explicava això,
que al segle IV i III
abans de Cris
el Moli d'Espígol
va ser tan important
que hi havia
una porta monumental.
A Barcelona
hi ha l'Art de Triomf,
per exemple,
doncs,
a Tornavós
el Moli d'Espígol,
a Tornavós
no existia,
existia el Moli d'Espígol,
tenien una porta
superimportant,
i això ens demostra
que,
almenys de moment,
Tornavós
va ser la ciutat
més important
del territori
en aquesta època,
perquè us en feia
una idea,
seria la tan buscada
de Tanagrum.
Us sona aquest nom
de Tanagrum?
L'heu sentit
algun cop?
No gaire, jo.
Representa que seria
la ciutat més important
dels ilergetes,
d'acord?
D'aquesta tribu,
d'acord?
Fer un símil
seria la Lleida actual
de les Terres de Lleida.
Escoltem a Jordi Principal.
S'ha escrit moltíssim,
no?,
sobre si realment
a Tanagrum
havia existit o no.
Sabeu que sempre
hi ha el problema
que s'ha volgut relacionar
la capitat
dels ilergetes
amb la ciutat de Lleida.
Però, clar,
no tenim cap mena
d'evidència arqueològica
avui dia
que ens pugui demostrar
que Lleida
era un espai
important,
fort,
una ciutat
amb anterioritat
al segle II abans de Crist.
És a dir,
amb anterioritat
a l'arribada dels Romans.
Clar,
davant d'aquestes
evidències arqueològiques,
on hauríem d'anar
a buscar la capital
dels ilergetes?
La veritat és
que si mirem
pel territori,
l'únic jaciment
que avui dia
mostra
unes característiques
que ens puguin
portar cap a la idea
d'una capital,
almenys avui dia
és el molí d'Espigut.
Vinga,
doncs ja ho sabeu,
aquí a l'Urgell
vam ser capital
durant un temps lluny,
però vam ser capital.
El que ara
entendríem com a capital,
enteneu-me,
salvant totes les distàncies.
ara Txell,
ara Txell,
malauradament,
pot ser més malauradament
que afortunadament,
la capital
és Barcelona
i presento
a la Barcelonina
d'aquí a l'oest,
Núria Francisco.
Hola,
Benvinguda.
Com esteu?
Com oíla,
com oíla,
sento de
Hilary,
Hilary,
oh,
oh,
oh,
que t'ha semblat,
Núria?
Ho sento.
Molt bé,
molt bé,
això és superinteressant
el de Atanagro,
em recorda una mica
com el de Atlantis,
una ciutat perduda.
A l'Ivan i jo
també em recorden
Atlantis,
però no per la ciutat.
No,
per anar de farra un rato.
Una mica.
doncs seguim,
seguim,
seguim.
Anem a parlar del claustre,
que és la nostra
secció preferida
i, a més,
la setmana passada
vam tenir claustre especial,
claustre full equip,
claustre pack completo
i, evidentment,
com no,
va ser un claustre
que el va patrocinar
el nostre amic
xat GPT
i, clar,
doncs el rigor
no era una constant.
No?
No?
Sí, sí,
l'he rebut, eh?
Podria haver-hi rebote.
Quan?
Quin has dit?
Crític.
El 2014.
Crític.
Suposo que
hi ha la norma
que si el Fran empat
és l'últim
és el Fran.
Potser hi ha alguna...
És a dir,
torna a repetir
que això ho ha fet
xat GPT.
No has confirmat,
no has mirat
si és certa,
no, Maria.
En 20.
Pico,
preguntes de cada categoria?
No.
Ai, ai, ai.
això entra dintre del joc,
vull dir...
Val, val.
És segons xat GPT.
Segons xat GPT.
Clar, clar, clar.
Aquí rigor periodístic,
doncs ho disculpeu,
això és un claustre,
és l'hora del pati.
Vale?
No és res sèrio.
Llavors,
la vida és així,
complicada, de vegades.
Bueno...
I no t'arrepenteixes, Maria.
No, uita, que no.
Gent de mica.
Al final és el claustre,
la gent que ens està escoltant,
que escoltin el claustre
i que vagin...
Clar, clar.
Ho poden recuperar, de fet.
Correcte,
3B dobles punt,
aquí a l'oest...
Punt cat.
Dale.
Exactament.
Mireu,
el que sí que vam saber
a l'últim claustre,
i que ja teníem clar,
per altra part,
és que tenim un tècnic de so
que és molt guai.
Molt, molt, molt, molt.
Quin d'aquests sons
és el més temut
per qualsevol tècnic
d'això de ràdio?
Anda, anda, vinga, va.
A, el micro que fa...
B, el silenci absolut
de 8 segons.
O C, el locutor
que menja patates
mentre es parla.
Que aquest locutor
l'havien de conèixer.
Jo, que les he viscut les 3,
et dic que la segona.
O sigui, el silenci és...
Efectivament.
Efectivament.
Tenim un gran tècnica.
Sí, sí, sí.
Tècnics.
Un punt positiu per l'Ivan.
No, ara l'Ivan
perquè és el que està exercint.
Avui fa de periodista l'Aval.
Exacte, exacte.
S'ha de prendre de tot.
Ara, també t'he de dir
que la persona que menjava patates
m'he donat patates,
per tant...
S'ha de comprar tot.
L'has viscut, eh?
L'has viscut.
Sí, sí.
Era el teu moment, Ivan.
Bueno.
Era el teu moment.
Una pregunta, Ivan.
Això sí, tu que dius
que ja les has viscut.
Quin és el teu pitjor moment
com a tècnic
que dius
Tierra, trágame,
que, buah, pues ara me pilles.
No sé si te podria dir
cap en concret,
però aquells programes
que falten dos minuts per començar
i te falta la meitat per començar.
I com ho has solventat
per si hi ha algun oient
que vol ser tècnic?
Doncs corrent.
Tu comences el programa
i mentre comences el programa
has d'estar
a lo que diuen aquí
al locutori,
als tals que has de tirar
i de mentrestant
d'anar carregant
de lo que encara no t'has carregat.
Molt bé, molt bé.
Es poten sortir d'aquestes, eh?
Yes, we can't.
Sí, sí, sí.
I això ens ha passat, eh?
En algun moment, crec jo.
I si me preguntes aquí a l'oest,
sí, també.
Si no s'ha notat,
me n'alegro moltíssim,
la veritat.
Bona feina, pues.
Perquè és la intenció.
Tot això,
com diuen les pel·lícules,
tot això ha passat
un hechos reales, eh?
Exacte, sí, sí.
Sí, sí.
Jo el del silenci
he de dir
que alguna vegada
he fet de tècnica, també.
I és veritat que
quan hi ha silenci
és com que
què passa?
No saps què passa?
Clar, clar,
tothom aixenca el cap.
Algo està passant.
És un moment
de tensió
que dius
per què?
Què és el que no funciona?
La persona
que entra
amb el seu sant
amb una bossa
de patates
dintre del recrutor
i també tal, eh?
Bueno.
O de palomitas.
Bueno,
era una tertúria d'esports
i encara no teníem càmeres,
vull dir que no,
saps?
I teníem ganes.
És on anava
a fer pica-pica.
Era la barra del bar.
Ah, val, val.
Només hi havia patates.
Allí, hi havia...
Hi havia unes de coca.
Ah, era un pica-pica!
Sí, exacte, no.
Llavors, escolta,
el pròxim claustre,
fem-lo així.
Vinga,
a veure què tal surt.
I no només hi havia patates,
hi havia fruits secs
dels que toquen
una mica la pera, eh?
Dels crits, crits, crits.
Cacabuerets,
saps allò que els has de...
maïs aquella...
No, amb closca,
pelat-los, eh?
Crunchy,
allò que si surt mitja closca així
per una boca, saps?
Per un costat de la boca,
bueno.
Quicos,
bueno,
totes aquestes coses.
Vull dir,
fotíem aquí uns...
uns sopars berenars
que estarien molt bé.
i encara que mutagessis
aquella gent no...
No, perquè té pels altres.
El pròxim claustre,
no,
que he gravat,
el pròxim claustre
que fem tots junts
una altra vegada,
com aquest últim
que ara estem comentant,
hem d'anar a buscar menjar
que faci molt de soroll,
val?
I començar a fer tots
el claustre
menjant tot aquest menjar
tot de soroll.
Pipes de girassol,
és la meva aposta,
eh?
Que també això...
Pipes de girassol,
quicos,
les bosses de patates
aquestes metàl·l·liques.
Això, això,
jo crec que això.
jo me n'encarrego
d'anar a buscar el càcter.
Però això sí,
el que sí,
tornant al claustre
del dimecres passat,
el tema de les preguntes
i de les respostes,
del rigor també
i de les qüestions diverses
de Mister GPT,
doncs va donar per molt.
Pa' muestra,
un botó.
Ui, aquesta...
Bueno.
En quin país es troba
la platja considerada
més llarga del món?
Jo, jo, jo, jo!
Muà, muà, muà, muà!
Vinga, di-lo, di-lo.
A Brasil.
A Brasil.
Clar, clar,
ho vam dir.
Doncs no?
Quants quilòmetres?
Sí, sí, sí,
és Maria,
ho vam dir l'altre dia
i ho va dir el GPT,
a més, també.
Igual...
Igual es va equivocar.
Que no?
Que després vaig comprovar
que fa frontera...
Busca aquesta que fiqui,
que és l'encertada,
que és d'Australia.
Tienes que relacar-te
de ser humilde.
Sabina,
això no es dorme de jo.
Fiqui, mira, busca-la, busca-la.
Australia, platja de...
Bueno, tu del trejo,
tu dic així tal qual,
vale?
Ninety,
amigrega,
Miele Beach.
Mira, mira,
tu t'enfa mal, eh?
Mira, mira,
mira, mira.
Jo vaig dir el mateix
que tu, Sabina,
perquè ho vam dir
amb un claustre
que a part...
Però no passa res.
Sí, va ser el que vas fer tu.
Recordo la dada
que es va dir
que mesurava
352 km o una cosa així
i es va dir
com d'aquí a Barcelona.
Sí, sí.
Bueno, confirmem
que era, no?
La de Brasil.
La de Brasil.
Sí, a més,
una cosa que sí
que m'ha fet gràcia
escoltant aquest d'all
és la sensació
que m'ha donat
quan ha llançat
la pregunta a la Maria
i tots saltem
és la mateixa
quan tires menjar
amb un grup d'animals
que et salten tots
que et salten tots
igual.
És com...
Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo.
Sí, sí.
Com els peixos aquells.
els peixos aquells trotsis, eh?
I a sobre me diu
que està malament
allí llançant-me de ue, jo.
Jo em baso
en el que diu el xat GPT.
O sigui, el xat GPT
ho ha dit malament
doncs ho sento molt,
però cada una té
un xat GPT diferent
amb la informació
d'un lloc que fa.
No el té ben entrenat
encara la Maria.
Suposo que no.
L'un és de pago
i l'altre no, oi?
Proms.
Això pot ser també, eh?
No que sigui de pago
sinó que se t'acabi
les interaccions
amb el bo
i llavors ja
les respostes
no tenen...
Sí, exacte.
Però, bueno,
ara aquesta pregunta
que faré
la llanço als oients, eh?
Que es quedin pensant
o que contestin
a casa seva
si han sentit
aquest so
que sonava, no?
Has de ser,
com diu,
un poc humilde
o no sé què
del Rafa Méndez,
que és el profe
de Faval Bailar.
Aquest so d'on venia
no el va tirar l'Ivan
sinó, bàsicament,
és que el Fran
tenia una màquina
amb sons
i mireu,
escolteu millor dit
el que va passar
quan va respondre
bé
una pregunta
a ell mateix.
C, José Ramón
de la Morena.
José Ramón
de la Morena.
Hola.
Buuuuuh.
Anem per ràpids,
aixiqueu la mà,
és igual.
Ja que ha dit.
Com anem?
Ah, perdó,
si ho tenia baixat,
sí, sí.
Hola, hola.
Bueno,
li deixem al Fran.
És la música pleca,
Fran.
Jo només us dic
que després
tenim reunió
i com aquest senyor guanyi
no farem la reunió.
Ai.
ens hem trobat tots aquí,
podem explicar
de què farem reunió
per millorar coses,
si és que n'hi ha alguna
per millorar.
Poquetes, poquetes.
Poquetes, poquetes.
Però jo estic molt convençut
d'anar a la reunió
amb aquesta taula.
No allarguis,
no allarguis.
No allarguis ara
que vas guanyant
que això és de perder-ho.
No, guanyar-lo
que ara estàs recuperant
els punts per dos.
A veure,
fem un recompteig de punts,
sisplau.
Jo crec que podem passar
directe a l'últim clip,
no?
Ja que el Fran
ens deixa amb el recompte
de punts,
la gent té ganes de saber
si el Fran va guanyar
o va perdre.
Jo crec que s'al·legraran
de saber el veredicte,
va, Ivan.
Com que ens queda
poquet temps,
Sabina...
Vinga,
Sabina.
A la Sabina,
justament,
a la Sabina no li donis.
Forma tot l'emisión,
Sabina,
forma tot l'emisión.
Que no, que no,
que la Sabina no...
Veràs,
que ara us dono els punts,
un moment.
Que la Sabina,
no,
que no ens fiem gens.
Vinga, va.
Val,
tinc guanyadors.
Vinga.
Guanyadora,
per excel·lència,
Xel Bernaus.
Vale.
Vull una calçoleta de l'equip.
I el perdedor?
Vinga, guanyador.
No, som jo.
I la perdedora,
no,
és la,
la perdedora,
és la Núria.
Un aplauso
i el juego del programa.
Doncs, bueno,
recordeu que heu de fer,
tu, Núria,
has de fer el poema
i podem escollir
entre els dos premis
a la guanyadora,
Txell.
Ho discutim a la reunió.
He de dir,
he de dir el meu favor
que no vaig respondre
en funció de la veritat,
sinó del que pensava
que diria
Xat-GPT.
I per això vaig trucar.
que era el truco,
que era el truco.
Seguir el mateix
procés mental
que Xat-GPT.
La pregunta,
la pregunta està clara.
Com portem el poema,
Núria?
El portem,
el portem.
Sí?
Està bé,
està bé.
Estoy en ello.
Però el diràs a...
No, comencem a escriure res.
El diràs en el pròxim
claustre, llavors.
Clar,
ara no ho sé.
Bueno,
en el que se supone
que és avui,
no?
Exacte.
Però al següent sí.
Sempre pots començar
amb claustre,
divino tesoro,
que te vas para no volver.
Mira,
ja t'he donat un pareal,
ja estàs aquí.
Ai, mare.
Que bo,
que gran,
que gran.
Sí, sí.
Doncs,
crec que ho hem repassat tot,
no, companys?
La Núria va perdre,
el frat no va guanyar,
que encara és més important.
Que això és l'important.
Sí, sí.
Encara és més important.
Doncs,
i fins aquí,
aquest resumet
del very,
very,
very best moments,
dels millors,
dels millors moments
d'Aquil OES,
els que repassem
cada setmana,
com sabeu,
ens podeu escoltar
al programa
i, si no,
amb aquest podcast
al MESOES.
Això és tot
i nosaltres hi tornarem
la setmana que ve.
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!