Els millors moments de la setmana. Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest. El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Moltes gràcies a tots i a totes. Us parla Francesc Balanyà. Això és el Més Oest, el podcast d'aquí a l'Oest, aquest espai que recull els millors moments dels darrers set dies del programa que fem cada tarda, set emissores i datanes amb la producció de la xarxa.
I avui diria que saludem a tothom. A veure, que no m'equivoqui. Arnau Vilar. Hola. Presente. Presente. Maria Gateu. Presente. Molt bé.
No, anava de dir a Sabina, però com que sempre fa tard la deixarem per l'última. Karen Alfonso! Present. I què més? I 39. Perfecte. Txell Bernaus. Present i futur.
No ens podia fallar la Txell Bernaus. Júlia García. Hola, aquí som. Ara és quan diu pretèrit imperfect, saps? Sí, es vacilla a tots. No, no. Sempre endavant, sempre endavant. Sempre, sempre. P'alante. I van us on? Molt bonis, què tal? Com anem? Presente.
Molt bé, i diuen que el millor es deixa pel final, però també en català diuen que hi ha l'excepció que confirma la regla, Sabina Petros, què tal? He de dir hola? Diré presente, m'agrada més que saludar-te ara mateix. Deixem afegir una cosa, Fran, que la Karen deia 39, que és el número del programa, perquè l'oïllent sàpigui... Però és que són superfidats en aquest espai, no cal ni explicar-ho. Jo ho he donat per sobrentès, que tothom ho sabria ja, però sí, sí, del capítol 39 del mes oeste.
Si algú acaba d'arribar al mes oest i ha començat no pel capítol 1, sinó pel 39, ja ho sap, que és el capítol 39. Però pots recuperar els altres, que hi són tots, eh? Correcte, els pots recuperar tots, des del primer fins al 39, que serà quan els pèiem. I com diem ara al sumari, doncs el que fem és recollir d'aquest programa que fem cada tarda 4 o 6...
doncs els moments més representatius, més divertits, en què s'ha explicat coses més interessants i això fa que en alguns d'aquests capítols tinguem unes seccions i en altres, per exemple, en aquesta tenim agenda en què la Xulia, la Xulia, la Júlia, la Xulia, la Xulia Garcia, de la França, que Júlia Txell, he volgut córrer massa, era una barreja entre Xulia i Txella, Júlia i Txell, Maria, a veure, que podríem dir, i us podríem preguntar quins grans hits
Heu portat tot aquest espai. Doncs comencem molt bé. Té relació, té relació. Clar, és que parlem en el primer tall de tu i de com pronuncies les paraules. I de com a vegades ens fas patir per repetir en bucle una paraula infinita. Què dius? Jo no ho faig mai, això.
Sembla que ho fa més pressament, aquests contrastos d'una manera d'una música a l'altra. Per què no us despisteu? Per què no us despisteu? I perquè veiem aquesta riquesa de propostes que tenim. Per cert, que no ho han dit, que són els Kamikaze Helmets, una banda de rock formada per dos dels músics més reconeguts de l'escena rock, blues i funk nacional, Gabri Casanova i Quique Parra. En el seu darrer treball fusionen influències que van de la hard rock a la...
Motown. Motown. Motown. Motown. És casa l'experta musical del programa, la Maria, que ella t'ho dirà. Motown. Motown. S'ha quedat aquí com enganxat, eh? Sí, sí, estem aquí en bucle. Ja ho busques en Google després. A veure com ha dit. Motown. Doncs escriviu com toque. Doncs amb aquest Motown, que té tocs electrònics i atmosferes experimentals com el seu.
Com s'escriu Motown, si no s'escriu com s'escriu, no? Però fica, fica l'audio, fica l'audio de la pronunciació. Va, es diu així, Fran, eh? Al tanto. Motown. Bueno. Mou, veus ja? No és com s'escriu. Però nosaltres, sempre quan parlem de la Motown, dius Motown i ja està. Perquè no havia sentit mai.
Com n'he dit Miles de la Motown. O sigui, tu no has anat com ser Remembers de Motown ni coses d'aquestes. Mira, Julia, explica-li què és la Motown. Sí, perquè està molt, molt perdut. És una discografia estatunidenca dedicada especialment a la música negra, sobretot a soul, funk i R&B. La seva fundació...
Mira, los Jackson 5, esta gente más soul negra, música negra, dels anys 60-70. Si ara actualment fan sessions de DJ de los greatest hits de la Motown, saps? I una de mos concerts de Remembers de la Motown i balles allí aquestes cançons tan guanyes. A canvi de...
L'altre, que ho diuen a l'altre, quatre paraules, i dos hi ha anglicismes que us podíeu estalviar. No cal que li diguem a la gent. Primera reflexió. Segona. Però és que no sé si és el discogràfic, és dir així, Motown. El papa, que jo sóc el papa del programa, quan llegeix quan hi ha altres lligions li escriuen com s'ha de dir. O sigui, per tu hauria de ser Ciutat Mó...
Llavors, a Sony Records, tu li diràs, també li canviaràs el nom. I com li ficaràs? Doncs el Sony, pues Motown, és un segell. Gravaciones Sony, no? És un segell, també, és un segell discogràfic, que gravàvem sota aquest segell. Fran, no es pot canviar sota. És que emprenyes, emprenyes a la gent, eh? Es va emprenyant, jo no sap el que és la Motown, és que ara m'ha portat a brejar, només comença el...
Cops a la taula. No, no us cabregeu. No començo a picar allà. No us cabregeu. M'agrada que sigui l'Ivan el que digui que no fem coses, perquè també vam tenir a la secció d'agenda grans moments amb el nostre estimat tècnic de sort. Per parlar. El cafè del teatre, però tenim més cosetes. Doncs sí, de fet, marxem ara al London Café a les 20.30, és a dir, a dos quarts de nou d'aquest vespre. Aquí al costat. Exacte. I, de fet, actuaran els cils en de banda.
Tenim feliç la cançó. Més molt familiar.
Què? Què m'heu de dir? Bueno, hi ha un altre, eh? És que va passar més coses, eh? I tornem a parlar una mica de la Fira de l'Oli d'aquest dissabte, perquè en aquesta nova edició del Concert de l'Oli hi haurà una nit de festa grossa amb un cartell que, de veritat, promet saltar, cantar i no parar. Torna a passar allò, a veure...
Però men no para, pam, para.
Ivan, aquí la pregunta és que potser estàs enamorat que estàs així una mica? Què es voldria? No, no. Què es voldria? Que hi ha massa botons aquí, que no ho sabeu? Que no us poseu davant d'una taula de sóc? Hi ha massa botons. Jo em faria mal en el teu lloc, Ivan, ja t'ho dic. Eh, però saps el que us he de dir? Esvalori la feina. Que jo no soc l'únic que s'equivoca, eh? Molt bones a tots i a totes benvinguts a una nova edició de la Rela. Ai, una nova edició de l'Armor, cotxe, és la mà que comencem.
Això ho vas dir en directe. En directe, eh? O sigui, presentes un en comptes de l'altre. No en directe, als 30 segons de començar el programa. Ah, gran, gran. Està roig i tot el Fran ara mateix, eh? Que ràpid està aquí l'Ivan, eh? I com ho vau recuperar, això? Ivan, vas ser tu el que, o el Guillem, o qui va ser? Qui va ajudar el Fran, ningú? A ubicar-lo. A ubicar-lo, a dir-li, no, això és l'aquí a l'oest. Ell se'n va fer la volta, que se'n va donar. Vale, vale.
Podem tornar a m'escolta, Ivan. No, no, no. Sí, sí, sí, sí. Molt bones a tots i a totes. Benvinguts a una nova edició de la Rela. Ai, una nova edició de l'Armoc. Oh, xin la mar, com comencem...
Vull de sintonir el meu mòbil. Quan te truquin, què soni això? Sisplau. M'ha dit que m'he cachit la mare i no una altra cosa. Això és el que perdreu quan l'actual intel·ligència artificial comença a fer ràdio. Aquest error humà que fa tanta gràcia. Els altres. Sí, sobretot els altres.
Va passar d'aquelles coses que el guió no s'imprimia, que algú es va deixar de fer coses últimes al guió, i hi havia una còpia del guió que faltaven tots els humanis. I jo anava parlant i fent gesturals de fora, sense mirar el paper, i mira, me'n vaig tirar de carretilla amb l'altre programa. Ei, però em vaig donar compte. Podria haver-hi seguit tranquil·lament. Ja està, coses que passen. Coses del directe, no? Aquestes automatismes que tenim al cap, que de vegades...
En fi, va, més cosetes que ens porten a aquesta secció de l'Escolta amb una cosa, en què també hem tingut, igual que a l'agenda, doncs cada setmana, secció fixa, de quina qüestió ho parla, gateu? Doncs mira, res i curt, de mediació tecnològica, atenció, aplicada a la música. Què vol dir tot plegat? Doncs ara ens ho explica l'Eduard.
Gràcies a la invenció del micro de condensador se va canviar la tècnica de cant. O va aparèixer una tècnica de cant nova. És a dir, el que diem de la mediació tecnològica, aquest capítol d'avui va de la mediació tecnològica, és com la tecnologia influeix a la música i com la canvia o com la fa. Per això, a partir de la invenció, concretament del micròfon de condensador,
que és una tipologia de micròfon que té una membrana prou sensible per captar un so fluix, un so suau. Poden enregistrar-se i poden també amplificar-se maneres diferents de cantar. I d'aquí apareixen els crooners. Apareix la tècnica diferent aquesta de les cantants de jazz. Crooner, to croon, en anglès vol dir...
Cantar fluixet, cantar a prop del micro. Doncs tenim Fran Sinatra, Dean Martin, Nat King Cole, les jazz singers de la Fitzgerald, Billy Holiday, Sarah Bogan. Bertilus Borne, no?
Bertín Osborne. Escolta, té un disc de cronera. Sí, sí, sí. No, no, no havia pensat jo. També us diré que Bertín Osborne, lo que millor fa Bertín Osborne és cantar. Sí, sí, sí. Dintre del seu registre podríem dir que sí. De lo que també vam parlar...
Òbviament va ser també de l'autotune. De fet, ell mateix l'Edu em va preguntar per la meva opinió sobre aquesta qüestió i resulta que jo, sense saber-ho, vaig diferenciar entre l'ús correctiu i l'ús estètic d'aquesta eina, de l'autotune.
Ara, que sigui per experimentar, per fer alguna cosa, no que se surti de la norma, al contrari, sinó que entri dintre d'un estil, un gènere, etcètera, és igual, està dintre d'aquest gènere, et pot agradar més o menys. Però a mi fingir, és a dir, fes classes de canto.
Clar, aquí, Maria, estàs diferenciant el que seria l'ús correctiu de l'autotune, que és el, mira, xaval, no saps cantar, te posem les notetes a puesto, i l'altre és l'ús estètic, que és, anem a exagerar l'efecte per aconseguir aquest timbre robòtic o aquest timbre...
fora de la realitat sonora. Clar, al final, jo no entraré en judicis de valor, al final cadascú que faci el que consideri, però és una eina que s'està utilitzant avui i parlant amb productors que es dediquen a això, diu, no, no, això de no utilitzar l'autotúne,
oblideu-vos. Vull dir, tant sigui autotune com Melodyne, com totes aquestes eines correctives de l'afinació, oblideu-vos que no voleu que utilitzés perquè s'ha d'utilitzar de la mateixa manera que posem una equalització o que posem una compressió, que són procediments del tractament de l'ona sonora, també se li ha de posar autotune si volem competir dintre d'uns estàndards estètics de la indústria musical.
Però això és una mica un peix que se mossega la cua, no? Vull dir, perquè al cap i a la fi tu si vols, o sigui, els paradigmes d'aquests de la indústria poden canviar també. Sí. Llavors pots optar per no utilitzar-lo i llavors potser crees un altre paradigma, no? Vosaltres què opineu de la mòvida?
Jo crec que està feo l'autotune, especialment quan és tremendament notable i metàl·lic i es busca precisament per trobar aquest efecte. Però no sé si és pitjor parlar de les petites correccions quan un artista grava amb estudi i se corregeix per arribar a la perfecció d'una cançó d'estudi, per així dir-ho. Després te trobes que te vas a un concert d'aquest artista i... Però d'això que estem obligats... Sí que n'hi ha, però el directe és el directe. Sí, clar, no es pot editar.
Però d'això que estan obligats, no? Si volen encaixar dintre de la indústria. És una mica el que deies l'Eduard fa uns dies que ell ara té un mòbil retro. Doncs li podries haver fet el mateix exemple. Tu estàs tenint un mòbil retro, però tot l'entorn i tota la societat estem tirant cap a mòbils smartphones, que són aquests mòbils intel·ligents, i l'Eduard està optant, per exemple, per tirar enrere i anar amb un Nokia 3310, perquè ens entenguem, un mòbil que no és intel·ligent. Doncs seria una mica...
De fet, l'episodi sense ho comentem, el capítol. On el recuperem, Maria? Ai, pues aquí a Loes. Arrela, arrela. Aquí a Loes. Fantàstica pregunta, Sabina. M'agrada que em facis aquest.
Faig una pregunta amb l'altra molt seriosa, que vulgui que la respongui. Per què està tan criminalitzada l'autotúnel, si ho puc arribar a entendre, i per què no la intel·ligència artificial? És a dir, d'una cosa que no sabem i hem de generar un concurs, tothom ho veu bé, si no tenim veu no podem generar veu.
Però també està criminalitzada. Els escriptors que escriuen llibres amb la I estan criminalitzats. Però al mateix nivell, entre nosaltres, aquest mateix grup de conductors... Però és que no ens dediquem a cantar nosaltres, el Frank. Per això podem rajar. No, però podem utilitzar el xap GPT. Jo no estic d'acord. Jo crec que estem criminalitzant les dues coses.
A nivell social. Sí, i a més, ara han sortit molts artistes també que han criticat precisament plataformes que, bueno, no direm els noms, no? Potser alguns està escoltant des d'allà. Que estan fent llistes de reproducció amb cançons fetes a Mia.
on certs ets a Mia llavors això tampoc és lo ideal de fet farà un parell un any i mig o un any a Bad Bunny li van fer una cançosa en Seramia que anava a ser hit mundial perquè ell ho va aplicar totes les mesures legals i tal sí, però a més la gent pensava que era de veritat era un té mona era un té mona però clar, era ella però cal quedar a la perfecció sí, sí
Va, Rau, ja que hi ets. Sí, seguim. Seguim amb el tema del dia. Quina il·lusió, no? Va, Rau. Van, per favor, una mica d'ànima. Vinga, el crio ese que hable ja d'una... D'una pi. Ja te toque tu, va. Com sou?
Anem a parlar del tema del dia, que a més és un tema del dia que ve amb salero, ve amb gràcia, amb coses que ens agraden, perquè vam fer una mica de Maria Gateu amb el seu tastet. Va tocar parlar de menjar i del bo, de menjar i del bo, ja que vam tractar la festa del Toshino del Velda, que celebra la seva 37a edició, aquest diumenge 25 de Genè, i a la vegada vam parlar sobre la varietat gastronòmica del porc.
que no és poca, la veritat. Tot això amb el Pedro Gràcia, que és el president de la Penyaloma Greda, el Belda, podríem dir com el president i l'artefacte de tot això, on aquest any és el segon any que fem aquesta entrevista i l'any passat em va agradar molt com va acabar la seva entrevista pel que aquest segon cop la volia acabar igual.
Mira, deixem afegir una caldereta de porc, que a més, pel que veig, que porta patates, cebes i espinacs. Aquí a Lleida, Pedro, aquesta versió li diem cassola de tros, no? Seria com la cassola de tros. És pareguda la cassola de tros, sí. Perquè la gent es feia la idea boníssima, la cassola de tros, boníssima.
Però la cassola tres porta caragols. Correcte. Exacte. No, no, és molt bo. Doncs mira, Pedro, hem acabat ja aquest espai, se'ns acaba el temps, però abans d'acabar, deixa'm rescatar una frase que em vas dir tu l'any passat, perquè vam fer aquesta mateixa entrevista l'any passat, en aquesta mateixa època, i no te'n recordes com vas acabar l'entrevista? Mira, és una frase que porta un any gravada amb mi.
Saps com vas acomiadar l'entrevista l'any passat o no, Pedro? No, no, no m'acordo. Doncs mira, vas acabar l'entrevista dient, esperem gaudir molt perquè la carn a la brasa és el millor que hi ha. Així que avui crec que ho podem tornar a repetir, Pedro, que la carn a la brasa és el millor que hi ha. És el millor que hi ha, i res infeta no hi ha res millor. Fantàstic.
Res hem fet ni res millor. I si us quede per un altre dia, escolteu el fallo tècnico. Exacte. Aprofiteu la carta ara, que arribarà la de Mercosur, que no serà igual. Jo aquí ho dic. Ah, jo lo dejo, eh? Com aprofitat el... Sí, sí. Sí, sí, l'espai. No, no, no mires així. Perquè anem amb l'actualitat, és una cosa que preocupa el territori i l'ocupa. Que no sabeu que la país és prou important aquí i aquestes coses ocupen i preocupen? Mira, mira.
Molt bé, quins truquillos fas tu per la brasa, Fran? Vinga, és tu dels que se queda allà fent la brasa o és dels que gaudeixen mirant els altres com la fan? Si hagués escoltat, el fallo tècnic ja vaig respondre aquesta pregunta. Ah, sí? I què va dir, Ivan?
Jo no la recordo que la respongui. És que amb la cervesa i mirant. Jo he dit que també soc d'aquest Grammy. Que tampoc és dolent sempre i quan... És que jo soc normalment el que acaba vermell com un titot perquè estic davant de la graella. I tampoc és una mala posició la d'agafar una cervesa i donar-li conversa a la persona que cuina. Exacte. Jo ho faig. Porto la birra allà i li dic... Exacte. Si te la portem, millor que millor. No, doncs mira...
I a més és com hipnòtic el foc. Sí que sí. Com que et quedes allà i després surts amb una oloreta tot el dia, que això és encantador. Això també. Si fas brats amb els amics amb un mas, el que és la bona olor ja va a part.
Perquè, a més, menges ahi oli, vull dir, ja tot... El pitjor és ara que s'han ficat de moda els tardeus i molts enganxen. Llavors, tarriden a dintre dels tardeus que no són molt grans, aquests locals, i se nota que hi ve d'una barasa. Em va passar el dia dels innocents, el dia 28, que ara es va portar molt els tardeus per la zona de Ricardo Viñas. Sí, es porten.
I ho vam fer amb els amics, però abans vam haver de fer paradeta tècnica a la dutxa, perquè vam dir, no mos donaran cap pesito. La resta us ho agraïm. I llavors sí que us ho van donar? No, en el meu cas. Doncs veniu fent un abraç. Així encara creieu més l'atenció, perquè per allà on passeu... I segon, si no tens el petó, tens l'excusa. Que teniu algo per menjar, no? No, però el cabell i la roba, avui dia et dic jo que no ho treus amb res. En fi...
Sí, claro. Ara ve el més important, ja no només del MESOE, sinó de tot el programa. De la vida en general. Jo diria de totes les emissores que formem aquest programa. I de més enllà.
Sí, i encara diria alguna coseta més que us heu oblidat, però per no perdre més temps, ens hi posem. Parlem, evidentment, de llei de natura, en què, de nou, hem conegut dades superimportants, rellevants, curioses, que només podeu escoltar en aquesta secció. I és que parlàvem de com els ratpenats, aquests animalets que sempre han estat així una mica criminalitzats, poden aportar, i molt, el control de plagues, concretament amb els insectes. Parlarem amb la gent de ratpenats.org i del Museu de Granollers,
que estan fent un projecte per saber quina incidència té que tinguem ratpenats a prop d'una vinya. Ens faig la pregunta abans d'escolta el detall. El que vam fer és...
a una vinya, una hectàrea de vinya, van posar com una gàbia de 10 per 10 metres perquè allà els reprenats no poguessin entrar. És a dir, reprenats que han posat una caixa niu, van fer la seva vida, però allà dintre no poden entrar. Com penseu que és l'afectació de plagues dintre d'allà perquè no hi poden entrar els reprenats? Doncs molt dolenta. De quin percentatge? De 90%.
Júlia, tu que ets de Barcelona ho deu saber. No tinc ni idea. Però afectació al raïm. O a la vinya. Els ratpenats sabeu que mengen mosquits, potser ja havia començat per aquí. Llavors, si hi ha ratpenats, mengen els insectes, si es mengen els insectes, hi ha menys plaga. Doncs en una finca en què hi havia ratpenats, que viuen de forma natural... Un tros, 10 per 10, no hi ha ratpenats, però l'afectació on l'estàs? Amb aquesta vinya de dintre respecte a la de fora...
com li afecten les plaques, és a dir, allà que no poden arribar els ratpenats, la mateixa parcel·la, una gàbia allà que no poden entrar els ratpenats. Quin grau d'afectació? No han ficat res, només ratpenats. Han aïllat els ratpenats d'aquella zona, diguéssim. Però vull dir que no hi ha cap altre tipus de tractament anti... Només que no poden entrar els ratpenats amb un troset de finca. Soc jo o estem divagant? Estem divagant. No diueu quin percentatge... Jo, de fet, potser marxo per un got d'aigua.
No, que és superinteressant la resposta. Va, fica-la, Ivan, que... Vam fer una prova molt interessant que no havíem fet mai a Catalunya, que va ser construir un parell de gàbies d'exclusió, que diguem, que són tancats grans, de 10 per 10 metres, a sobre de les vinyes, on no hem deixat de estar el rapenats.
No hem deixat entrar durant tota la temporada de l'any passat, no vam deixar entrar els repenats en aquests tancats, vam ficar-hi unes malles i simplement els impedia el pas. Les papallones, per tant, les arnes sí que podien entrar-hi, i volíem mirar què passava amb un tros de vinya on no podien accedir els repenats. I això, que no havíem fet mai encara aquí a Catalunya, amb...
ho havíem fet amb altres cultius, ho havíem fet a Barroso, no ho havíem fet mai encara amb vinya, va donar un resultat bastant espectacular, sobretot a la vinya de l'Empordà, on vam fer l'assaig, a la vinya del Sallespel, perquè vam trobar al voltant de 60 o 70% més de plaga a dins del tancat que fora. Concretament era d'apostes el 81% i d'afectació el 59%. Uou, és moltíssim. Clar.
Exclusiva, d'una cosa que no s'ha fet mai a Catalunya. És que té una secció que no us la mereixeu. Com són els ecosistemes i com se diu això? Les cadenes trofes? Com se diu això? També te diré que també li feien una mica d'ombreta, suposo que estes malles.
Que també feien una mica de caliu intern. Vull dir, l'ecosistema no era exactament igual fora que a dins. Els altres ocells i insectes grans tampoc entraven. Vull dir, Fran, aquí hi ha altres factors que no hem tingut en compte. I li tindries que haver preguntat com a expert. Què les orenetes, clar. Les falsilles. Clar, ningú. Esteu parlant de centres de referència de l'estudi que segur que totes les variables ja les han tingut en compte.
Està tremolant, està tremolant. Me'n vaig amb la Júlia de la Karen i la Che, que me cauen menys malament que els que estan aquí. Gràcies. Que no vol dir bé, eh? Però ja aprofitàvem i els hi preguntava, per fer pedagogia, quantes espècies de molissecs penseu que tenim a Catalunya? Ah, els hi pregunto una... Bueno, perdó. Deu, va, per dir alguna cosa. Júlia. Gràcies, directe. Quinze.
Pot haver-hi tantes. Pot haver-hi tantes. 5. Jo no n'he dit 6 o així com a molt. 321. Què dius? Vinga, vinga. No per cada dia de l'any. Vinga, va.
Quina radia d'acció té una colònia de ratpenats? Tenim una caixa niu ubicada a prop de la nostra finca, perquè clar, algú pot pensar, sí, sí, tinc aquí una caixa niu, però que se'n van a menjar als prats del costat o de més enllà. Això més o menys, quina incidència, com podem explicar aquesta incidència o aquesta radia d'acció?
Sí que és encertar la pregunta, perquè de les 30 espècies que tenim a Catalunya, 29, moltes són molt rares. Els que fan realment control de plagues són les comunes. I de les comunes, o sigui, les que poden exagorcir a qualsevol adulta de control fort de plagues són les més comunes. Les més comunes són 4 o 5 espècies, sobretot d'epistreles, repenats bastant petitets.
que tenen una mobilitat més o menys de quilòmetre, quilòmetre mig al voltant dels refugis. Per tant, els repaners es poden desplaçar tranquil·lament un bon tros, fins i tot més, però vull dir, estic parlant de distàncies mitjanes durant l'època de cria. Es desplaça una femella mitjana quan està criant a l'estiu, que és quan tenim més plagues, també. Per tant, això, vull dir, la colònia no cal que estigui a dintre del cultiu. Evidentment, si estan a prop del cultiu, millor. O sigui, sempre que recomanem als agricultors de posar caixes niu,
Busquem llocs en els marges dels seus cultius, mai al mig, perquè el mig és un lloc menys atractiu, diguéssim, a nivell d'estructura dels reparants, però busquem zones més o menys naturalitzades al voltant dels cultius, des del qual tinguin un accés bastant directe.
Uau! Mira, vostè és una sorpresa. Mira. Molt bé, Fran. Molt bé, 30. Molt bé. M'ho recorda de la vida. Bravo, bravo. Realment són 29, diem una trentena, però són 29. Pregunta. Jo només dic que l'Ivan ha dit, hola, hola, quan jo he dit 15... Ara què? Posa-ho. Va anar a fer mal. De fet, són el grup mamífer amb més espècies.
No hi ha cap altre mamífer que tingui tantes espècies a Catalunya, ni a Europa. Us ha entrat alguna vegada una a casa a l'estiu? Sí. I què? Com heu gestionat la situació? Perquè jo molt malament és tensa, no? Jo us dono la meva experiència. A mi em van entrar dos una nit d'estiu, que no teníem mosquiteres a casa, encara érem novatos amb això de viure sols, no?
I la meva parella em va deixar a l'habitació amb la porta tancada amb un drap. En sèrio? I jo, marxeu, marxeu. Total, que la pobra bèstia em sabrà molt greu tota la vida. Li vaig donar tal cop amb el drap, que el problema no va ser el cop al drap, sinó que la pobra la vaig estampar contra la paret, el pobre bicho. I em va saber un greu de veritat. Jo els volia assustar perquè marxessin. Però amb un tàper, no? Amb un tàper no es pot fer i el fiqués allà amb un full. Saps que tenen un radar, no?
Fa molt temps, això. Pots dir, com els treus? A veure, llisto. Com els treus? Truques al Seprona o com va això? El de fer buits és per avallentar-los. Un llençol fins al punt de l'habitació, trobaran que tot és paret, direcció a la finestra i sortiran, així de fàcil. Claro, claro. Ja t'ho sabe. Ara em sinto molt malament a mi mateix. A mi em va entrar un.
A mi em va entrar una a l'estiu mentre estava dormint. O sigui, jo estava tombat al llit, allò que estàs a punt de clapar-te, i de cop veig que entra un i comença a fer voltes per l'habitació. Que bonic. No. Vaig sortir corrents i vaig tancar la porta i, per sort, quan vaig tornar ja no hi era.
Però, vamos, t'hagués pogut regirar tota l'habitació. Però, en realitat, no et fan res, no? Són insectívols. No, però fa quasi tant. Com a molt se t'enganxen al cap, no? Però, bueno, les paneroles tampoc fan res. I tothom fugim de les paneroles. Jo me'n recordo que de petita, clar, o sigui, a casa de mons pares, per allà passaven molts a l'estiu, no? I ma mare me deia, no salgues a la ventana que se t'enganxaran en la nuca i no te los podremos sacar.
i jo. I era mentida, òbviament, però... Com se demostra que aquesta secció és tan important en literatura perquè no us munteu pel·lícules. Per muntar-vos pel·lícules ja tenim una secció, que és la que fem els divendres, la de cinema, en què passem a una altra qüestió de cine noies que ens portàveu. Karen, explica'ns.
Doncs sí, vam parlar de cine, però com sempre comenceu una mica descarriats, com ja és costum. I tu mateix ens vas dir despistades, tant que fins i tot l'Abel va sortir escaldat, d'alguna manera.
I que sempre comença la Júlia García fent alguna brometa de que també hi ha migmetratges, però no, avui no siguis petada, Júlia, que sempre estem igual. Anem a la feina, va. Anem a la feina, sisplau. Que sempre us veig molt desconcentrades. Sí, serem nosaltres. Saps què passa? Que la titula de cine la fem en divendres, però nosaltres sempre portem coses, sempre portem coses molt interessants, sempre portem coses del territori, que és la necessitat de la Júlia, i...
Ja està, res més a dir. Punt. Ah, home, i semblava que era el més important al final. I que està molt bé la nostra tertúlia de cinema. L'heigues ja. Però que algú ho ha posat amb dubte.
No. Bueno, però has dubtat de nosaltres. Però que tot queda penjat el 3W per aquí a l'oes.cat, que la gent ho pot recuperar. A veure el micro i defensa'ns. L'Abel? Ara, ara, ara. Dic, no està. Està a baix, de la taula. Ha sigut molt divertit. Perquè...
L'Abel, li dic, te dono pas, que no em funcione ben bé l'auricular i el vaig arreglar. Exacte. I ara fan Karen sota la taula. I estava sota la taula, mirar a veure quina és arreglar. Sí, sí, sí, de repente us he sentit de fondo. És que sempre l'alien a aquestes noies dels mitjans vetratges. En fi, podem continuar ja? Podem anar a la secció? Sí, sí, sí.
I estan arreglats els auriculars, per cert. És el que té, escoltar-nos, menys mal. Bueno, això d'escoltar-nos i no veure'ns, és el que té. Perquè estava literalment sota la taula, va fer un vot. Ja, pobre. Però bueno, en fin. A tot això, pareu compte també amb les arracades intrèpides, que sobretot això. I després, després d'escoltar aquest tal que escoltarem ara, jo crec que hauríem de fer tasses amb la frase de ja me joderia a mi. Atenció. Els Òscars.
També pot aconseguir Goya. És el que ha de dir, passem d'uns premis de prestigi als Goya. Som-hi.
No, home, també són de prestigi, eh? Si parem a pensar-ho... Ah, no, després de lo del Carràs, ja no són de prestigi. Per això ho he dit d'aquesta manera. Això és veritat. Aquí l'espineta aquesta la tenim clavada, eh? Però no passa res. A veure, al final segueixen sent... Ui, que m'acaba de caure una arracada, perdoneu, família... Però què passa avui? Com es nota que és divendres, eh? Estem una mica allò, bueno, a tope. A tope. Bueno, estem de divendres, no passa res.
Goya, ja ho havia mencionat que aviat tindríem el llistat de qui serien aquestes nominacions als Goya que tindríem per aquest any i evidentment us les portem perquè ja s'han dit si no recordo malament els van dir aquest dimarts i qui hi haurà? Qui lluita per aquests premis? Sobretot amb grans categories tenim Los Domingos de Lauda Ruiz Azúa i Sirat d'Oliver Laxet perquè ja me joderia que estigui... Ai, perdó
Home, Karen, t'estic veient molt malament, eh? Ha estat una opinió sincera. Faltaria més que n'és els d'Òscar i no estiguin els Goya. Perdó, ho he canviat. Perdoneu, no n'hi he protegit. Perdoneu. Va, els Domingos i Sirat seran les preferides de... Ui, que se'ns tira el temps a sobre. Portem moltes coses de xarxes, però txell haurem de triar una. Va, quin li diem a tècnic que posi?
amb el que obríem la secció perquè vam demostrar que tenim rotllo per l'estona i per mostrar un botó, que ens enrotllem molt, no? I que del guió de 400 pàgines i mitja nosaltres sempre tirem llarg. Això sí que som responsables i volem deixar constància.
Vinga, pàgines de guió o de xarxes socials. Quina no apren aquestes xarxes? És la Xina Sabina Lacan i la Maria, molt bones. No, no n'aprenem. Potser no, potser no. M'agrada que siguin tan ambicioses. O inconscients, no ho sé.
Una mica de tot. És que saps què passa que comencem guió? Llavors van sortint coses, van sortint coses. Bueno, ho fixim, bueno, vinga, ho fiquem. I al final, doncs que ens queda una bíblia. Però no passa res. No, no passa res. I van, no són molt bones. Molt bones, molt bones. Perdó. N'altres com a bones persones responsables que som amb els recursos del planeta, el que no gastem un dia, si el dia següent de vigència... I aprofitem. Clar, és important saber reutilitzar les coses i saber veure els il·lus que recreixen. Sí.
Si m'ho heu fet imprimir 45 pàgines. O 40 pàgines. Ni respecte al medi ambient. Canviaré en llei de natura després per com han de rectificar les xarxes. Fran, tu t'has de deixar... Has de fluir amb nosaltres. Tu no cal que t'imprimeixis la part de xarxes. Però tampoc gaire. Ja ho fa amb guió, no et preocupis. I no ho diré jo. Sabina, quantes pàgines vau fer de guió?
Bé, vam fer el primer punt complet i després portàvem 10 punts del 2026, les tendències, i en van fer dos. I després teníem més coses a banda. I la setmana que ve els altres 8 o 3 o 4. És per deixar el hype, és com una mica de... Exacte, sí, sí. Per atraure l'audiència. Fa cicles, capítols, temporades... Per deixar el què, ell?
per deixar la intriga, la emoció. Mare meva! En aquest punt puc dir que deixo el height. En realitat, no superes els 45 anys. Això és una altra cosa, eh? Això és el que es converteix en... El height és on fan les fotografies, els fotògrafs de natura, on s'amaguin.
Ah, jo ja amb Hyde, ara m'he ven ella, si ho veus miércoles, la sèrie, el que es converteix la seva millor amiga és un Hyde. O sigui, els monstres són Hydes. Bueno, ja està, vinga. Aportació cinematogràfica. Ei, 6x7, fins aquí. Oh, mira la que moderna és, la Chey. No tinc tècnic, no tinc tècnic. Júlia, deixa que comia d'estuda. Oh, mira. No, no, endavant. Té vergonya, té vergonya.
Que ho faci la Rau, que és el lanzador del grup. Vinga, va. Doncs fins aquí acaba aquest mes OES. Ja ho sabeu, el programa on recolliu els millors moments que ens ha deixat la setmana d'aquí a l'OES. Com dèiem, amb aquest 39è programa, la setmana següent, Karen, torneu amb el 40, de més xifra rodona. 40. I amb això tanquem el recull dels millors moments d'aquesta setmana. Gràcies a tots per ser-hi i fins la setmana que ve. Adéu, adéu.
Motown