Els millors moments de la setmana. Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest. El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Molt bones, westerns, què tal? Us parla Francesc Malanyà, això és el Més Oest, aquest podcast que fem gràcies als millors moments d'aquí a l'Oest, que ja ho sabeu, és aquest programa que fem cada tarda de dilluns a divendres a Tarràdios de Lleida, amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Quines emissores? Doncs ja la sabeu, en UNFM, Ràdio Rosselló, Alpicat Ràdio, Ràdio Ponent Mollerussa...
I avui per aquesta selecció tenim l'Arnau Vilà, la Maria Gateu, la Txell Bernaus, la Júlia García i l'Abel Porroy. Què tal, família? Com estem? Hola, hola. Hola. Molt bones. Oli, oli. Ganes de fer el repasset pertinent. Sempre. Que no dins de la Karen llavors no podem saber quina edició de programa és.
El 37 o alguna cosa així. Ja comencem a especular, doncs és que mai ho sabem del cert. Fàxi la mà. Fàxi la mà. La carregada és ella. Carregada és ella, no hi és, doncs, el podcast que sigui, però que en qualsevol cas se segueix aquesta essència, Txell, de recuperar els millors moments i hi ha una secció que mai falla que xarxes.
Exactament. Tot i que em dediqui aquesta setmana, potser no va ser tan esbojarrada com altres, no? Ens vam centrar una mica més, coses que de tant en quant també s'agraeix. Dir-vos que el tema central va pivotar sobre dos conceptes, la IA i la psicologia.
i ho vam fer perquè Lleida, concretament la UDL, va acollir l'últim cap de setmana de novembre al congrés que posava en contacte aquestes dues coses, la IA, la Intel·ligència Artificial i la Psicologia. Tot plegat va estar organitzat pel Col·legi de Psicologia i nosaltres vam parlar amb la psicòloga Telma Hernando, que a part de present en aquest congrés també és la tresorera del col·legi aquí a Lleida.
Entre altres, ens va destacar que les aplicacions que uneixen IA i Psicologia són moltes, tot i que sempre vam voler deixar molt clar que la IA no serveix per fer diagnòstics. Senyors i senyores, escoltem-ho una miqueta.
la IA pot ser útil en l'àmbit de la psicologia sense que es confongui que això és el substitut d'un diagnòstic professional, no? I també els professionals en concret, no? Exacte, exacte.
El d'aquest congrés també va ser que d'un mateix tema es pogués mirar des de diferents vessants, des de diferents disciplines de la psicologia, perquè cada grup de treball treballa des de la seva pròpia expertesa i cada ponent ho va parlar des de la seva pròpia formació com a professional. Llavors, crec que va ser molt bonic també que poguéssim reflexionar sobre un mateix tema, però des de diferents mirades i perspectives. Però, al final...
el resum o la reflexió sempre arribava a ser aquesta, que, ojo, que sí, que és una eina que la podem utilitzar i ens pot ajudar en molts aspectes de la nostra professió, però sempre des d'aquest punt de vista crític i contrastant-ho amb la nostra formació, que per això hem estudiat i tenim la professió que tenim.
Pasa en molts àmbits. Sí, sí, sí. Dir-vos sobre aquesta secció en concreta, no sé si us va passar, a mi se'm va fer tan curta. Saps allò, quan te fiques a parlar de totes les possibilitats que poden obrir o que ja estan obertes i que les volem conèixer, no?, en l'àmbit de l'IA i la psicologia, a mi em va semblar, se'm va fer molt curt, la veritat, no sé si us va passar també a vosaltres. Sí, sí. Bé, és que al cap i a la fi és el que vam també després comentar amb la Telma, que...
El tema dona per a moltíssim perquè ens vam centrar, sobretot, més en la part de pacients, per dir-ho així, però, clar, ells com a professionals també la poden utilitzar de moltes maneres, han de també parar compte en altres qüestions, vull dir que aquest tema jo crec que és ell que l'hem de recuperar a la tertúlia d'alguna manera perquè dona per a molt.
Totalment, totalment. No sé, Fran, a tu què et va semblar? Perquè, a veure, el teu ull clínic m'agradarà saber. No la vaig poder seguir com a tal, us vaig donar pas, però després no, la veritat és que no us vas poder seguir, però sí que és cert que una mica el que deia la Telma, que ara hi ha el debat aquest que la ia traurà molts llocs de treball, i entenc que hi hagi gent que ho pensi, però penso en aquest mateix cas, però és extrapolable amb molts altres,
Clar, ella et pot, per exemple, fiques els símptomes que té un pacient i et pot acotar, potser té el trastorn, però clar, la complexitat humana, el com ho tractes, el grau que té cadascun d'aquestes
d'aquestes causes que fan que una persona, per exemple, no estigui bé, per fer un exemple, el grau d'intensitat ja et pot determinar que sigui una o altra diagnosi i cada persona és un bon i, per tant, el com treballar per millorar la situació personal també s'atendrà a les casuístiques personals de cada pacient, que són moltíssimes.
Sí, ajuda, però no substitueix. I crec que passem en molts, molts, molts, molts àmbits. I tothom, perdó, quan ens parlen allò de la ia, la ia, la ia...
que té un potencial brutal, segur, però que un servidor veu un munt de vegades com la ia posa la pota fins al fons i més, no? Clar, no t'ho pots permetre, segurament és més ràpida amb el que l'encertes, però si no l'encertes pots fer una espifiada greu, com és el tractar amb una persona a nivell psicològic.
Clar, clar, clar. Jo sé que he parlat amb diferents metges, perquè aquest és un tema. A mi, tot el que sigui, estic molt amb la neurociència, i jo no soc metge ni res, però reconec que és un camp que contra més gran me fa i ja en soc bastant, més m'interessa, perquè és superinteressant veure com es relaciona la part física, la part del cos amb les emocions i com tot té la seva repercussió, tot i que pensem que el cos va per una part i les emocions per una altra.
I parlant amb diferents metges sobre aquest tema, em van comentar que la IA està molt bé quan tu ja ets un professional que ja saps de què parles, per fer diagnòstics diferencials. És a dir, tu ja tens el teu diagnòstic, però a vegades se't pot escapar alguna cosa, o hi ha algun estudi que tu potser no n'ets conscient, o hi ha més casos d'una variant de no sé què, m'imagino.
Llavors, tu ja tens el teu diagnòstic, però tu fiques a la IA el que és d'allò i ella, si és una IA fiable i la tens ben entrenada i tot això, doncs et pot fer un diagnòstic diferencial i pots potser veure coses que potser no haguessis vist tu. En aquest cas sí que és recomanable, no? Però clar, jo per exemple, jo com a Meritxell Bernau, sense tindre cap formació mèdica de res, si hi fico a la IA, estic una mica trista, què puc fer? Doncs malament, perquè potser més...
potser em suggereix que jo què sé. Per això cal diferenciar pacient i psicòleg. Exactament. Hi havia una notícia que no sé si les xarceres la veieu, crec que era així, si no m'ajudareu, que alguns mitjans de comunicació denunciaven o col·legis de periodistes a Google perquè estava entrenant la seva IA per tema de notícies, de generar informació de notícies, agafant allò que se'n diu entrenar la IA,
anant als principals mitjans de comunicació de referència. I escolta, a nosaltres ningú ens ha demanat permís perquè l'IA sigui entrenada amb els nostres portals d'informació, que fem moments contrastats, etcètera, etcètera. Ja no vèiem amb el tema de l'ètica o no de les IES com s'entrenen, però sí que hem de recordar que les IES es nodreixen
d'unes fonts. Aquestes fonts és internet. Llavors, perquè sigui més fidedigne el que t'acaben dient, és igual amb figologies, és igual amb notícies, doncs han de saber destrirar el gra de la palla a internet, que ja costa, però si es van a llocs específics, no sé jo com de fàcil li posen al món. Què vull dir?
No sé si el Col·legi de Periodistes deixarà que les ies entrin als seus espais de referència perquè els entrenin i, per tant, els puguin arribar a fotre el lloc en el futur. Amb aquest mateix exemple que us deia dels mitjans de comunicació. Aquest és un debat que penso que és prou interessant.
No sé si m'he explicat. Oi tant que sí. Ja veieu que de vegades a xarxes no sempre és un jijijaja constant. Sí, sí. Ens hem ficat seriosos. Tant seriosos que l'Arnau em fa cara de preocupat i tot. Sí? No, no. Estava mirant dient que parlem de coses tan sèries. Estava intentant agafar el fil de veure què parlàveu. Però dic, ja deixo els experts. Doncs vinga, va, que anirem amb un altre tema que també és molt seriós. Següent secció que té aquesta sintonia tan bonica.
Com dius tu això, Arnau, d'aquí a l'oest, una secció... Una secció de llei de natura. Exacte. Doncs en aquest espai de la llei de natura, ara en sèrio, també estàvem molt seriosos, perquè parlàvem d'un simposi que passava fa molt poquets dies i estava molt bé el que posava damunt la taula, que analitzava com incidien aquelles activitats humanes que...
de natura, que es fan això, el medi natural, no? Perquè hi ha moltes propostes, a més estan a l'alça. A més, diem que el Pirineu ha d'anar cap aquí reconvertint-se en el turisme d'esquí que té tanta curiositat. Doncs bé, què estem fent bé? Què cal millorar? Doncs perquè aquestes activitats siguin més respectuoses en aquest entorn. Aquest simposi, el prepararà la Fundació de MISI
la representant d'aquesta entitat, la Laia Carbonell, ens deia que hem de millorar forts aspectes, com per exemple el fet de preparar-nos una sortida quan anem al medi natural. Aquesta preparació de la visita a la natura té múltiples beneficis. Un és el que dèiem de la protecció de la natura, en quant a no estaràs anant fora dels itineraris senyalitzats, no estaràs aparcant el cotxe en zones sensibles, però també és la pròpia seguretat
de qui fa la visita. I, com deies, no és només sortir preparat de saber on vas, sinó si portes la motxilla, el menjar, l'aigua i l'equipament necessari per si el temps canvia, sortir havent mirat bé la previsió meteorològica, cosa que molta gent no fa. M'atreviria a dir que la majoria de gent no consulta la meteorologia abans de fer una visita
I després també la pròpia condició física. Ser conscient de tu mateix on podràs arribar i si podràs fer allò que t'estàs proposant. També seria part de la planificació.
Sou d'aquests irresponsables vosaltres? La Maria segur que sí. Responsable? No, no. Precisament la Maria irresponsable no. Jo t'anava a dir que això, jo per exemple soc molt conscient que s'ha perdut molt respecte a la muntanya pel fet que ens pensem que és com anar a un parc d'atraccions o d'allò. La muntanya té les seves normes.
I s'han de respectar, no? Llavors, jo et vaig escoltar ja a la secció i em va suscitar aquest pensament de dir, és que hem perdut, jo parlo a la muntanya perquè jo hi vaig molt, però podríem dir les persones que davant d'una, quan hi ha un temporal de mar, es fiquen allà a veure les oles a mig metro del mar, no? Seria el mateix, no? Han perdut el respecte i hem d'oblidar que la natura té les seves normes i que s'han de respectar, no? Tant per la nostra seguretat com per el seu equilibri.
El de la natura mateixa, m'entens? I enllaçant-ho amb el tema xarxes, crec que tot hi fa. Que tu veus aquelles fotos que són trending topic o que són virals d'algun lloc i després tothom vol fer-se aquesta mateixa fotografia. El Pedraforca, ara. Tothom, el Pedraforca. Es diu que el Pedraforca els diumenges no s'hi pot anar.
I l'aneto, l'aneto són les Rambles. Jo recordo, fa sis anys, el vaig fer a inicis d'estiu, i amb mare, de Déu Santíssima, jo m'ho havien dit, que semblava les Rambles, i vaig dir mai més. Però jo per fer això, no, perquè allò de dir, el pic més alt dels Pirineus, o el pic més alt de la península, o...
però que el bonic de fer de natura és sentir que hi ha poca presència humana. No ho sé, jo a vegades em dona aquesta... El estar sol. El estar sol a la natura o estar amb el teu grupet de gent que fas l'activitat, no? I jo em temo que, com que és això, com que a xarxes veus algunes imatges que són precioses, doncs la gent se pensa que anar allà és igual que anar al forn de la cantonada, a la flaca de la cantonada, i es paguen moltíssimes novetades.
Veus que no passa res, si em passa alguna cosa ja tocarà els bombers i ja vindran, no? Això no pot passar, eh? De fet, ho recordem, que ho deiem, per exemple, en aquesta entrevista, que es va canviar la normativa, i no fa tant, 4 o 5 anys, si no vaig errat, que deien que si algú havia de ser rescatat a la muntanya, això crec que és normativa catalana, no sé si també estatal, catalana segur, i es demostrava que havia sigut arran d'una negligència,
tema, pagaix el rescat, sempre dirà 30.000 euros. No em semblaria malament, eh? No, no, això diu la norma. Sí que és cert també que al cap de dos anys o així m'han sortit quants tiquets havien passat a gent rescatada i eren molt pocs, és a dir, sembla que no l'estiguem aplicant. Però clar, entre les coses que has de fer és una, mirar el temps amb equipament adequat,
ser conscient de les teves possibilitats físiques, no et pots tirar a fer Pirineu si no tens una... o determinar les rutes del Pirineu si no tens una capacitat física, en fi. Bueno, va, avancem perquè sentíem ara mateix, doncs això, afectacions a un mateix, però també ens vam sentir especialment amb les que podíem tenir, parlem d'aquestes afectacions a un mateix, si no va ben preparat, però també, evidentment, això ens interessa inclús més, que són les repercussions amb el mateix medi natural, no?
I en aquest sentit, la Cristina Sánchez, delegada de Catalunya de Seu Beer Life, que també organitzava aquest simpòsium, ens va recordar que hi ha gent que té molta barra.
Hi ha una cosa que has dit que sí que és divertida i interessant, però que ja passava abans, i és això que deies, que una persona que de tota la vida s'ha anat a la muntanya i s'ha banyat en els llars de la muntanya. I tu li dius, home, però que no es pot, perquè, jo què sé, pels productes que portes a sobre, per les proteccions solars, pel dany que pots fer de transmissió de virus i de malalties en segons quines comunitats o fauna, etcètera.
I la resposta és, bueno, només ho faig jo, no passa res. El només ho faig jo, no passa res, és típic. Igual que quan et trobes un gos deslligat, bueno, el meu gos se sap comportar i només és el meu. Clar, és que no... La visió ha de ser diferent. Som molts fent servir el medi natural, cada vegada més, i per tant, si hi ha unes...
normes o unes bones pràctiques, més que normes, m'agradaria dir, és precisament per evitar que allò que tant ens agrada visitar es degradi, no?
En conec algun que també ha dit aquesta frase, allò de si només ho faig jo no passa res, la incidència és menor. Però clar, si ho diu aquesta frase, que trist. A vegades no es preocupa que hem d'explicar obvietats. A mi em fa molta ràbia. El sentit comú és el menys comú dels sentits. Però amb el munt de coses que es poden parlar, que es poden potenciar, haver de recordar obvietats perquè no passen, a mi em fa molta ràbia.
Això és que han passat. Com? Això és que han passat. I segueixen passant, i això m'indigna. En fi, això era el tastet del que teníem aquesta setmana al Lleida Natura.
I el Massaest és oest, Arnau. Anem a alegrar-nos una mica, anem a alegrar-nos una mica, que ha arribat aquí i... Si veus que ho feia cara de preocupació, eh? Sí, sí, sí. És que estàvem molt seriosos aquesta setmana. Clar, és que... Doncs el Massaest és el contrari. El Massaest és oest, ja sabeu, la secció internacional on aquesta setmana tocava parlar com no... Ja podíem destinar tota la programació a parlar d'aquesta no participació d'Espanya a Eurovisió. Aquesta participació d'Espanya a... Pare Maria, que és que no pot parlar.
No, evidentment. I un servidor va demanar-li als membres d'aquí a l'OES, a vosaltres, als col·laboradors, si podien donar la seva opinió sobre aquesta decisió. I la veritat és que em va sorprendre molt que una persona en concret volgués dir la seva sobre Eurovisió, però ja sobretot que adoptés un discurs tan poc habitual per ell. Pareu les orelles i ja sabeu de què parlo. Qui serà? La Txell?
I ho considero que és tot un ensar, que Espanya no vagi a produir això. En la vida hi ha moments en què cal prioritzar, en què cal marcar i anar de cara amb el que no és just. I fer com que no passa res amb aquest genocidi, em sembla una barbaritat. Llavors, organitzat per aquesta gent, amb participació d'aquesta gent, i nosaltres callant i només cantant, em semblaria una aberració.
Vull dir, poques vegades diré que ho he fet bé a Espanya. Doncs aquí ho he fet molt bé. Tu mateix, Fran. Ojo, això és un document històric. Mare meva, mare meva. Això poques vegades ha passat. No, Fran, no.
Abans i després de l'àudio sobre l'Eurovisió de Fran Balanyà. Una religió. Avui no tenim la Sabina en aquest podcast. Faria gràcia tenir la Sabina aquí, però em va fer gràcia. Agraeixo la teva col·laboració, Fran, també. Això s'ha de dir.
Deben tenir la Sabina i la Karen, les dues plorant, de fet. Estan assumint el cop. Sí, sí, però per això estàs tu, per parlar d'Eurovisió, no? Però amb el que m'hauria agradat, allà, ficar el dit a la llaga amb elles. Avui no ho són, però ja parlaré jo. Va, si tant.
La Sabina, si no, també podem escoltar la Sabina perquè seguim parlant una mica d'Eurovision, que ara a Espanya li ha adoptat una nova terminologia, un nou mot, que és Eurovision, perquè en llenguatge anglès, per negar una cosa col·loquialment, li posen l'apòstrofe T, que és el don, doncs qualsevol cosa ara, per fer la broma i negar-ho, és Eurovision. Per exemple, la teva versió dolenta o negativa seria Frant.
Per exemple... Això ho he entès, però... Fes l'explicació mirant a l'Agatao, no a mi, jo ho entenc perfectament. És l'Agatao qui fa cara de no entendre res, jo no. Doncs bé, això simplement, aquí ja li podríem dir Eurovision, però fora bromes, anem a escoltar veus expertes, perquè una altra persona...
D'aquí a l'OES també va voler dir la seva, ara m'ha fet molta gràcia, perquè aquí tothom està pensant, no podrem veure Eurovisió en el nostre país, què farem aquell fin de demà, etcètera, etcètera. Doncs la Sabina ho va tenir molt clar, ella només pensa en una altra cosa, que és els dineros dineros.
I per la part professional em sembla bastant arriscat per part de Ràdio Televisió Espanyola posicionar-se d'aquesta manera política, tot i que sigui contra un genocidi a Gaza, en aquest cas molt lleuable la seva posició, però també políticament i econòmicament com a mode d'estratègia de Ràdio Televisió Espanyola és una B.
una molt mala decisió per part de renunciar a l'esdeveniment no esportiu més vist de tot el país. És a dir, a Espanya els xers d'Eurovisió i de les finals i la semifinal es disparen de manera brutal. Pel que passarà en el Benidorm Fest, també, segurament baixaran moltíssim el xer per no parlar del que han fet amb aquests cantants que participen en el Benidorm Fest amb la seva il·lusió de representar Espanya en el Festival de la Cançó, que ara veuen com no arribaran a
a representar Espanya en el Festival de la Revoluvisió perquè no s'hi va desentrant.
Segur que, com es diu aquell pedòfil que va ser tan famós? Què? Com? Que venia... Home? Sí, aquell pedòfil, no em surt el nom, que el vincul era el Trump, com s'hi diu? El Jeffrey Epstein. Gràcies. Doncs segur que aquest senyor també feia sacs de diners. Que tenia una illa, en famosos. Exacte. Per què dic això? Només era pedòfil. Bueno, sí, que... Empresari. Bé, no, però és igual, però per tenir una tracta de...
d'això, no? Sí, sí. D'aquesta porra noferia infantil. Clar, aquest senyor segur que també guanyava molts diners. Ah, que sona molt barruel el que estic dient? Però què vols dir amb això? A veure com ho diguem. Quina relació... Jo ja l'entenc, Alfan, jo l'entenc. Que en aquest cas veiem molt clar que se l'havia de jutjar i en el cas d'Israel no ho veiem tan clar. Que posar damunt la taula l'argument econòmic passant per aberracions humanes no pot ser mai.
No pot ser mai. Però al final aquí és l'opinió de la Sabina. No, clar que no. I regut un cop li falta. Més enllà d'una cosa o l'altra. No, no, no. Més enllà del que estiguis denunciant o del que estiguis deixant d'emetre, el que és segur és que Ràdio Televisió Espanyola perdrà molts diners o deixarà d'ingressar-los. Això és segur. És una dada.
Encara sort que, clar, jo que vinc del món dels esports tinc al cap també una altra cosa, i aquest estiu és estiu de Mundial de Futbol, perquè crec que aquest any encara podrà reflotar una mica l'audiència de RTVE espanyola, però més enllà del Mundial de Futbol, els picos està bé. Israel també participa al Mundial? No s'ha classificat. Quin greu. Va fer gràcia. I a Rússia no els deixen participar, no?
No, no, mira que abans de l'anfitriona fa dues edicions, però no participa. I aquella frase que li diuen al Putin, no sé si és el meme, que li diu alguna cosa així de, ostres, al Mundial, que no pugui participar, diu, qui ha dit que hi haurà Mundial? Clar, per fer la broma. Però sí, sí, està clar, més enllà del que denuncis o condemnis, està clar que Radio Televisió Espanyola perdrà molts diners.
No, no, està clar, però també l'Epson, com se diria? L'Epson. El senyor empresora, ja està. La empresora. Un barri del sud de Londres. Sí.
Vaig estar a Londres també la setmana passada, avui. I ara ja estem en caiguda lliure dels temes, ara ja sin freno. Però per què ho dius? Toc que parlar la Júlia, per això? No, no, no, perquè ja és la pista de diva, que és una mica com... Heu vist la història interminable, la pel·li? Sabeu l'escena d'Àrtax quan entra amb el cavall a les lagunes estigies aquestes que... Bueno, és... Bueno, que allà...
Buf, allò acaba fatal i al final, bueno, allò és com això. Hi ha tanta boira que no acabes de veure de quin tema estem parlant. Molt bé. Una mica complicat. Acabarem tractant de riure perquè, Júlia, si un vol la garantia de riure, se'n va al claustre. Sí, i tant. I és una llàstima perquè aquesta setmana s'ho han perdut els nostres col·laboradors, els que estan aquí ara mateix. Però ens ho vam passar molt bé
Perquè vam estar jugant a un joc que és El Impostor, que ara està molt de moda a Instagram. I semblava, almenys a mi em semblava una dinàmica fàcil i que tothom estava captant. Però sembla que no era així. O almenys per l'Ivan. Està perdudíssim. M'he perdut. És El Impostor. Ho hem fet molt bé ara, ho hem fet molt bé. Ho hem fet molt bé. També té El Impostor.
No saps res, no saps de què parlem. Eh, no. Està caríssim aquí. És que no has pogut improvisar. No, no, no, és que a més està intentant agafar el fil d'això. Però, però, però, què és això?
Pobre. És que va ser molt divertit perquè vam estar jugant molta estona fins que ens vam acabar adonant que l'Ivan, a més, sempre sap tot, sempre sap del que parlem. Va estar 10 minuts perdut totalment en el joc sense saber a què estàvem jugant. Però com va passar això? Vull dir, amb consciència per intentar no... No, no, no. No, no, no. Escolteu, escolteu.
Eh, Ivan, ho estàs entenent? Fa una mica de vergonya admetre que no gaire. Perdó. És que m'agradaria. És que... És que l'Ivan està jugant bé, està fent impostor de les dones. És que m'està escrivint. És boníssim. Ai, pobre. És que clar, jo la primera pista l'he rebut.
Però no he rebut res més. Allà hi ha quatre paraules, havies de fer cas. Primer, la primera paraula. Segona, la segona. Tercera, la tercera. Clar, és que seria tot xunt el missatge. Vale, vale, vale, pues ja està. Que vergüenza, por favor. Noies, això no és gens habitual, eh? Li van aixecir un menys pa mirar-te de la classe. No, i tant, i tant. Estan agafant les uos, eh? Me voy a posar l'aire. I...
Li ha donat un hamacoguito al poble. He de dir que fa dos claustres a mi em va passar això, amb la construcció de frases de la Karen, que a mi no m'havia enviat res, i és... És una sensació molt estranya perquè és perduda total, però veus tan lluny el poder enganxar-te els teus companys parlant...
Jo us animo en un altre moment i fins i tot també us aviso que si a mi en algun moment me pasa, yo pregunto, eh. Jo dic, mira, no me estoy enterando de nada, señores. Però clar, és que ell no va fer això, em va enviar un whatsapp i em va dir, Juna, crec que t'estàs equivocant. Ai, no, jo no he...
a sobre te donava la culpa tu ai la madre doncs mira aquí mateix podeu recuperar aquest claustre amb aquest portal aquí a loes.cat perquè tots els continguts que fem en aquest programa també estan penjats i si no amb aquest claustre del dia 10 de desembre doncs podreu gaudir-lo íntegrament que se'l va currar molt la Júlia que ens va fer reure moltíssim ja es veia que quasi no parlàvem que només reiem vull dir que diu molt de lo bé que ens ho va passar i de lo que ens ho va treballar la Júlia
Família, que no tenim temps per a més. Així per donar-vos les gràcies. Arnau, Maria, Txell, Júlia, Abel, moltes gràcies. I a vosaltres per seguir aquest espai en què ja veieu. Recuperem alguns, perquè n'hi ha molts més, dels millors moments d'aquí a l'OES, aquest programa que fem cada tarda amb UNFM, Ràdio Rosselló, El Picat Ràdio, Ràdio Pone Mollerussa, Ràdio Cielo Gran Munt, Ràdio Trenpallà Ràdio i UAU Lleida Ràdio. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Adéu.