Els millors moments de la setmana.
Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest.
El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Per aquí per fer aquest recull dels millors moments.
Això fa que moltes setmanes tinguem un recull de xarxes i és que sempre donen per a molt.
De fet, durant l'última setmana, per exemple, hem descobert una cosa que encara no havia passat
i és que aquesta tertulia de xarxes permet despertar feres adormides, no, Txell?
Bé, alguna cosa així.
O adormir-les més, depèn del dia.
Depèn, depèn.
No sé, Fran, eh, si començarà amb bon rotllo o mai se sap.
Exacte.
No sé, perquè la veritat és que comencem amb un tema que ens demostra que l'estupidesa humana no té límits
i que, a més, en èpoques de xarxes socials se celebra, no?
És a dir, la tontuna del dia es pot tornar viral i demostra que moltes altres persones també són tontos
i repeteixen aquesta cosa, no?
Però mira, crec que això ho diu un altre, però la Txell, que no s'enfada i que és bona persona,
que és un àngelet, que ho digui, és que és una cosa molt grossa.
És que, per favor.
Et prometo que no sé què parles, però si tu ho dius així, segur que estic d'acord.
Mira, jo vaig veure el vídeo i vaig pensar, això, l'estupidesa humana és infinita com l'univers, no?
Bueno, Einstein em sembla que ho dia, no?
Que hi ha dues coses que són infinites, l'univers i l'estupidesa humana.
Doncs amb això anem.
Vull dir, bon enfador, però amb raó.
Molt indignada, eh?
Vull dir, que consti que de normal no soc així, eh?
Però hi ha temes que m'enerven i aquest va assegut, mira.
Una tonteria, però no ho sé.
Bueno, això ho he comentat tot a la Txell, a la Txell de Xarxes, eh?
Al final, vull dir, perquè en tenim una de cal i otra d'arena, com diuen aquí els Weiss Bay.
Al final, explicar, per qui no la sentís, que tot això anava de...
que s'ha fet viral un vídeo de tirar una pedra en un espai natural.
Una pedra molt gran, eh?
Una pedra molt gran, sí, sí.
que pot fer mal, no només a les persones, sinó a la fauna i a la vegetació dels parcs naturals en qüestió, no?
Penseu que una pedra va extingir els dinosaures.
Bueno, un pedrot.
Una pedra, un pedrot, no?
Un pedrusco.
Però tot això venia d'això, no?
De que comentàvem que aquest vídeo s'havia fet viral i que a més s'havia creat la tendència de tirar pedres als llocs, no?
Amb un subtítol, com si fos un subgènere...
Piedres tirar.
De contingut.
Exacte.
Piedres barra baixa i tirar.
Era aquesta la pàgina.
Literalment.
Piedres barra baixa i aquesta la pàgina.
Exacte.
Llavors, vam començar...
És que, clar, és que...
Veieu el que us deia?
Després, quan tindrem el tall, ho certificarem amb l'Arna, ja veureu.
Exacte.
Llavors, tot això ve d'aquí, eh?
De que vam començar la secció de xarxes comentant aquest tipus de virals,
que podria ser amb això o podria ser amb els que es fiquen tot de canal a la boca
i intentem parlar, que sabem que això també és perillós, que et pots alfegar.
Eh, però et fas mal a tu mateix.
A mi no em sembla malament.
És a dir, que tu fas coses que intenten contra la teva integritat, ho trobo...
Té un punt de, com es diu, allò de la supervenció del més fuerte, selecció natural, no?
Sí, sí.
De selecció natural, sí, exacte, sí, sí.
Però, bueno, en aquest cas vam comentar que és una tonteria molt gran i que sempre s'ha fet viral, no?
I d'ahir la meva indignació.
Ben indignada.
Ben indignada i totalment d'acord amb el que deies amb aquest àudio.
I ara anem a, perquè el que amansa altres feres, Fran, és com...
Que escoltem.
Sí, sí, sí.
Vull dir, parem, pares, llegim amb els nens, perquè si ho fem nosaltres ens faran cas,
perquè podem, insistim, el Fran donant raó a la Guàrdia Civil, això no tornarà a passar.
A la vida tornarà a passar.
L'altre dia, Pedro Sánchez, ara...
El que m'està passant, que algun peli, sisplau.
Amb la Guàrdia Civil Rassa no ho sé, però me'l sé, però ara sí que hi pots tenir molt en coú.
A favor del sistema.
Ja adelanto, que d'aquí una estona escoltarem el tall on he estat d'acord amb Pedro Sánchez.
Vull dir, els tenim tots recopiladents aquí, que avui...
Però que no són els millors moments.
Aquí crec que s'està reconduint aquest mes o és a anar a fer mal al Fran, en lloc de recuperar els millors moments.
No, no, només al Fran.
No, perquè...
Ara ho entendrem.
Però sí que és veritat que la secció de xarxes, podríem dir que desperta cosetes, no?
Els que normalment estan indignats als apalanc, els suavitze, els que normalment són suaus s'enerven
i els que normalment estan atents a tots, de vegades, mmm, s'adormen una miqueta.
Com un procés habitual, perdonat aquest còdic.
Si el missa...
Aquesta s'està borrany.
És que volia firmar...
Això li fa llarg, això li fa llarg.
És que volia firmar i volia respondre afirmativament i estava badallant.
Mira, després, saps?
Perdoneu, perdoneu, eh?
Perdoneu.
Ai, pixo, va.
Va, ja sé que és complicat d'entendre tot això,
però ho voleu...
No, no, ho estava entenent, de veritat, i t'estava entenent molt.
Ho intenta fer el més didàctic possible.
Va, el que passa, quan te entri...
Que va ser molt bo.
És que és una hora molt dolenta, nois, ja ho sabeu.
Perquè jo dino abans de començar a fer el programa
i, clar, bueno, és això.
Entre la morrinja.
Clar, entre, entre, entre.
Tot i que ara feia un break.
Se parla molt de morrinja per aquesta situació, però és un terme malemprat, no?
Vull dir, morrinja no significa això.
Morrinja significa enyoramenta de la terra.
Enyoramenta de la teva terra.
Però aquí, en altres, morrinja ja crec que l'hem convertit
a, amb això, amb soneta.
Sí.
Sí, aquella soneta, aquella passió de son tan bona que t'agafa,
molt just després de menjar.
Sí, sí, sí.
Demisial.
Demisial.
Demisial al sofà, eh?
O sigui que pot estar a la tele tot drap, però t'és igual.
Però i com trobaries, morrinja?
Amb el tur, amb el tur.
No està, igual.
O sigui, morrinja de son...
No, la morrinja aquesta de son.
Cuidado, Ivan, no diguis això, perquè hi ha molta gent que ho deu fer aquí a l'Oest,
que estem a l'hora.
Son, no?
Tinc son.
Bueno, vosaltres...
Està bé, està bé que ens escoltin.
Estic embafat, estic embafat.
Però embafat.
No, embafat és de menjar, no?
Home, clar, és que la morrinja ve després de menjar.
Ja, però pots estar a far i no tindré morrinja.
Jo em dic soneta.
No, no tindré morrinja.
Sabeu que aquesta passió de son que t'agafa després de dinar,
quan estàs ahí relaxadet, al sofà i tal,
jo em dic soneta.
No és son, és soneta.
Amb el diminutiu queda millor.
Sí, exacte.
És que tampoc és una son de dormir sis hores, clar.
No, clar, clar.
No, clar, clar.
Un poquet.
Hi ha gent que no sap fer més diàl·les.
A mi, per exemple, de les bones que són 20-30 minuts.
A mi em passa, Karen.
Hi ha persones que s'aixequen que no saben ni on són.
Jo no n'he fet mai, vull dir que...
Una època que vaig treballar a la fruita
i era com...
Tenia molt poc temps per dormir per les nits
i era com la mitja hora que podia després de dinar
però queia rodó.
No era ni planeado.
Va, és que això és normal, eh?
Què més tenim?
Tenim que...
Bueno, vam parlar de les pedres, evidentment,
com hem comentat abans
i vam acabar certificant que és...
Ja ho acabem de corroborar
amb aquest mesoest
que hombre que tira piedra, hombre feliz.
Ojo això de tirar una pedra també amb un llac gelat, eh?
També així com a hombre m'està llamando ja això.
També, no, per conèixer una mica
l'esperança de vida dels homes
que normalment és molt més baixa que la de les noms.
Tens el motiu.
Tens el motiu.
Jo que no paro de sentir el meu cap unga unga
tota l'estona quan parlem d'això, eh?
Sí, és constant.
És que és una mica això, eh?
Sí, sí.
Sí, doncs la filosofia és la que deia ja l'Ivan al principi.
Hombre que tira piedra, hombre feliz, no?
Bueno, cavernícolas del món,
benvinguts amb aquests contes d'Instagram i TikTok.
És que no sabeu el que us perdeu, eh?
Però que no tractàvem de desincentivar aquestes actituds, Iva.
És a dir, estem allà dient no feu això i tal
i ara no sabeu el que us perdeu.
Ivan, això és el que us perdeu.
Bé, si són codissos, per d'elles planes es pot.
Còdols.
Còdols.
Al matèl li diem codissos.
No, no, és que no t'està qüestionant, m'ha fet gràcia,
perquè segurament és així.
El Fran l'estic sentint a 3 km i mitja, eh?
Sí, està amutellat o alguna cosa.
Estic amutejat?
Jo el sento fantàsticament bé, eh?
Ui, hola.
Doncs aquí no, eh?
Doncs aquí tampoc.
Està molt lluny.
Hola, què tal? Com estem?
Ara, ara, ara, ara.
Estava com si l'haguessin tirat, la pedra, allà a l'altre.
Exacte, exacte, sí, sí.
3 km.
Escolta, allò que dèiem que ens espien les xarxes,
vam parlar tot el rotllo de tirar pedres, tot el rotllo i tal,
i just a mi l'ahir a línia surt un ril...
No, el dia que m'ha parlat...
De la pedra.
Piedra estirar.
Una pie...
No sé si era piedra estirar, perquè no vam mirar el perfil,
fallo meu, ho reconec,
però que tirava la pedra a la cova més profunda del món.
Ah, sí, ah, sí.
A veure quant tardava.
Clar, jo no havia vist mai rils de tirar pedres,
i ara, sense espirar.
Perquè mos escolten, Fran, mos escolten.
Clar, però és que es veu que no es pot demostrar,
i nosaltres aquí anem donant molts indicis,
per si la Fiscalia alguna vegada actua contra coses
que no sigui Catalunya, eh?
D'ofici, perdó.
No, no estic cap insul.
Bueno, des d'on es fa aquest programa?
No ho sé.
Des de Catalunya, eh?
Doncs està.
Des de Lleida.
Tenen una raó molt bona.
Tardes de Lleida.
Bueno, doncs res, no sé.
Jo, ara així per comentar només...
Una altra cosa de contingut que m'agrada molt mirar així,
contingut d'hombres,
pirotècnia.
Pirotècnia sale mal de tot tipus de mesures.
Gent fent petardos caseros,
posant un petardó en un llac gelat,
coses així, eh?
Ja veuràs, algun dia, Fran,
si us volen els estudis 2-1, eh?
No, no sé.
No soy practicante de la pirotècnia,
però, però...
Potser algun dia i van fan...
Uf, poden fer un crossover
amb la pedra i la pirotècnia,
tota la vegada.
Ja serà el...
Petardos només a Sant Joan.
Ja està.
Quede poc, queda poc.
Hi ha ganesa de Sant Joan,
Ivan,
com també hi ha ganes
de la plec del caragol.
Per què?
Ah, perquè també a la tertúlia de xarxes
es va debatre,
com mencionar oficialment,
és a dir,
quin gentilís hi posem
a la persona que va a la plec.
Però això és perquè tu,
enguany,
t'estrenes com a plequista, no?
A plequista.
També se diu.
Collista.
Collista, penyista, plequista,
tot és correcte.
És tot acceptat.
Caragolista.
Caragolista.
En fi.
Si voleu veure la meitat
de l'equip d'aquí a l'oest,
podeu venir a la plec.
Poder l'equip d'aquí a l'oest
no us veurà vosaltres.
A veure, Ivan,
anem a decidir un gentilici, no?
Com l'hi posem?
Karen, Fran?
A què?
Gentilici ve a la plec.
Sí, el collista, plequista,
la persona que va a la plec.
A mi, el que ve a la plequista
és el que més m'agrada.
A mi, el plequista i penyista
són els que m'agraden.
Collista no m'agrada.
Però penyista és una mena
de castellanada, no?
O sigui, seria com collista,
més en un català més correcte.
Ja, però...
Bueno, perquè tu li dius les penyes.
Clar, exacte.
Va a les penyes, igualment.
Llavors, és com...
Jo estic amb la Karen.
Sí, jo soc molt purista
i soc el que rectifico moltes vegades
i tot el rotllo.
Però, aquí a Lleida,
tenim moltes paraules
que són barbarismes
molt estandaritzats.
Sí, sí.
I, per tant, jo d'aquí sí que faig la...
Afraga, al tanto,
no és penyista, és penyero.
Ah, la penya fragarina.
Ah, sí.
Piagatina.
És veritat.
És veritat que és penyero.
Sí, sí, sí.
Dieu-nos com vulgueu,
però allí serem.
Allí ens entendrem igual.
Poder, aquest és l'últim meso
que escolteu d'algun dels integrants.
Pensa en la Karen,
que sempre va molt forta,
però no descarto alguna altra, eh?
Home, l'any passat,
perdó, l'any passat.
Trista.
L'any passat, Karen.
Quants dies te va durar l'afònia?
Poca vergonya.
Ostres.
Faire un programa de...
Quan va ser?
Prometo portar-me bé aquest any,
ja no pot ser,
no pot ser,
jo no garanteixo,
soc una professional.
Jo vaig de Boca,
és el primer any que vaig com a...
Sí, com a plequista.
Ja veuràs com acabaràs, també.
Sí, perquè en un partit ok
ja em quedo sense veu,
doncs imagineu-vos aquí tres dies
que no por i no.
Més ok,
que a més hi ha aquest partit.
Totalment.
És a dir,
de Boixeria.
Allà serà el que passarà a la Plec,
veurem la setmana vinent.
Ivan, tens el guió aquí damunt,
que te l'he deixat preparat aquí damunt.
Ah, molt bé,
jo el tenia obert aquí a l'ordinador.
Perquè ens has d'explicar ara
que també vam tindre el falló tècnic
i allà també passen coses.
Ivan, què ens expliques?
Doncs vinga, va,
més coses.
Parlem de coses
que un cop més
el gran magnànim superdotat,
Jenny Erudit
i molts altres superlatius
que no diré per manca de temps
ens va tornar a demostrar
la seva saviesa infinita.
I per això, Ivan,
ens portes un nou capítol
de curiositats de tota mena.
Així és, així és.
I comencem amb les abelles,
eh?
Per què?
Ui, venceu moltes, eh?
Sí?
Podria estar vuit anys i mig
explicant-te coses.
Va, doncs a veure si te les saps.
Quantes abelles fan falta per...
No, perdona.
Quantes flors es necessiten
per fer un quilo de mel?
Un milió 400.000.
Vale, això és correcte.
Un milió 440.000, segons diu això.
Eh, t'has flipat, eh?
Que em sapigués això.
Ara us pensarà que estava preparat.
No, sóc molt friqui de les abelles.
Bé, doncs això suposa
la feina de 200 abelles obreres
en el total de la seva vida.
Eh, quant temps viu una abella?
Això no me la sé, veus?
Ah, aquesta no se la sap ningú.
Però la vam fer amb un claustre, eh?
La vam fer amb un claustre
que us ho vaig preguntar.
Sí.
Sí, però dels primers...
Per cert, suposo que enteneu
qui ha escrit la...
Ara t'ho he dit.
Jo n'he dit, Ivan,
per palleja dos vegades
i estàs obligat a dir això, saps?
No, jo m'he quedat, dic...
Clar, el follo tècnico
que ha de ser o de l'Ivan o del Fran.
O una de dos.
O s'ha autoescrit això.
L'Ivan mateix,
que no sé què és pitjor,
on li ha escrit el Fran.
A mi ja m'ho havia explicat el Fran
abans d'entrar aquí a l'estudi.
Sabeu lo que he fet?
Li he dit, Ivan,
tu tindies una frase
i li he deixat el guió com amagat
que no el tinguis a vista, eh?
Perquè no s'ullis i sabants.
S'ullis amb patates.
Mentre s'anar llegint,
les cares han sigut molt bones.
No, no, però les abelles què?
Ah, sí, que...
Bueno, és igual.
Ah, sí, quants temps viuen les abelles?
Ja m'ho vam explicar,
hauríeu de saber-ho.
No ens heu escoltat, eh,
si no ho sabeu, vull dir...
Però està molt...
No escolteu el fallo tècnico.
És igual, la gent que ho esteu pensant,
això ho diem també a l'antena,
que heu dit,
no sé quants dies malament,
no sé quantes hores malament,
no sé quants mesos malament,
no sé quanta una altra unitat de temps malament.
Viuen en funció de les hores de vol.
És a dir, són com una pila
que es va gastant.
Si un mòbil l'utilitzes molt,
tens menys matèria,
doncs amb una abella li passa el mateix.
I són...
No pots carregar, l'abella.
Ara no me'n recordo
si són 400 o 800 hores de vol.
És una de les dues,
però són hores de vol.
I per això,
pensava abans que les abelles
que estaven a l'hivern vives
eren més fortes,
aguantaven més,
tenien una vida més llarga.
I era perquè,
com que no podien sortir a fora,
perquè amb menys de 7 graus moren,
no hivernen,
però no surten,
perquè amb menys de 7 graus moren,
diuen,
són més fortes aquestes abelles.
i els beneïs, entre apicultors,
paguen més pasta.
Això és curiós.
Segur que, Fran,
tu que estudies tots aquests temes,
potser hi haurà les abelles ràcanes,
no?
És a dir,
que es comuniquen entre ells
i diuen,
jo no volo.
Escolta,
ves-t'ho allà millor,
que...
Ves-t'ho, ves-t'ho,
ves-t'ho,
ves-t'ho,
confio en tu.
Avui estic una mica cansada.
Ahorredor, no ahorredor.
10 minuts més de vida.
Curiós.
No sé si els animals
són tan rucs com les persones.
ara t'han de dedicar en el cinema-tele,
ja.
Vinga, va.
Sí, anem a tele, anem a tele.
Fran,
tu toques tu.
Ah.
Ah.
Home, si hi fiqui tragics.
És igual.
És que hem pres el vídeo doble cara,
crec que té problemes,
avui.
És que l'hauràs imprès abans de temps.
Va, és igual,
anem a la tortuga de tele
i aquí va començar a ser la tortuga de tele.
Som-hi.
Què em dic aquí, aquí, aquí?
Doncs, sí,
avui toca,
sí o sí,
Eurovisión
i volem començar
a fer una mica d'autobombo
ni servidora s'ha autotret un tall
de la setmana passada
abans d'aquella segona semifinal,
tot just acaba la primera semifinal,
perquè dimecres vam fer un clàstrel especial
d'Eurovisió
com no podia ser d'una altra manera
i això ho vaig dir jo la setmana passada
i ara després me dieu
què va passar el dissabte.
Gràcies.
Jo havia ficat
un, Àustria,
dos,
he ficat Itàlia
i tres,
he ficat Suècia.
Itàlia?
Però crec que
el canviaria ara mateix
per Estònia,
Itàlia.
Itàlia per Estònia.
Puc fer un canvi
a l'últim moment
perquè l'Expresso Macchiato
me flipe la cançó
i no sé si atreveran
a fer-la guanyar
però una segona posició
per mi seria estar a la U,
però Àustria
és molt emotiva
i canta molt bé.
I Melody
l'he ficat la setze, jo.
Vinga.
Vinga.
I soc optimista.
Jo la veig.
Bé.
Doncs escolteu,
Àustria primera,
com havia dit,
Treiem Israel
que va quedar segona,
val?
Llavors,
en segona si Treiem Israel
i tot el context
va quedar Estònia,
com he dit,
tercera hauria quedat Suècia,
com he dit,
i cinquena Itàlia,
com us vau espantar tant
quan vaig dir
oh, Itàlia,
Itàlia està en el top 5.
Per tant,
no he apostat
i estic perdent diners,
l'any vinent
jo vaig apostar amb diners
perquè escolta,
he fet plenazo.
No la tenim aquí
però regem una mica
bastant de la Sabina,
no?
Sí, sí,
jo no m'he de dir una cosa,
la Sabina diu
que ho havia de fer l'any que ve,
jo ja ho vaig fer aquest any.
Oh,
vas a venir a pasta?
Oh,
a mi m'ha sortit barat
aquest cap de setmana.
Ah, sí?
A mi m'ha sortit barat
perquè el meu tai
no l'han ficat
però recordeu quina va ser
el meu pronòstic,
no?
Jo vaig ser el mateix
que la Sabina.
Hòspine.
Ah,
el que passa
que jo he sigut més valent
que la Sabina.
Ah,
i més espavilat.
Quanta pasta has guanyat,
desgràcia humana?
Ah,
no molt,
no molt.
Bueno,
un billet taronja ha guanyat.
un billet taronja.
Un billet taronja.
A veure,
no hi ha molts de taronja.
No us vols dir
que és taronja?
Un billet taronja.
Ah,
potser és el de 200,
aquell que no ho veus mai.
No,
els 200 és gru.
Bueno,
també estaria bé
no fer...
No a la ludopatia.
Exacte.
No,
no fer apologia
de la ludopatia.
Estic traient pit
com va fer la Sabina.
Guanyeu els vostres diners
treballant.
Molt bé.
I ja està.
O tireu pedres,
que abans...
Home,
tirant pedres,
segur que els de piedra estirar
han fet diners
amb les visualitzacions.
No tenien tant
seguidors,
no tenien tant seguidors.
Bueno,
bueno,
el fet,
va,
efectivament...
Clar,
efectivament,
li toca a l'XXX,
per això t'ho ha de passar
a la Karen,
però no ho sé.
Que sóc jo,
que sóc jo.
Sí, no?
XXXX,
és tu de tota la vida.
Dos rombos,
fiquen-li dos rombos.
Tot aquesta gent
que esteu imprimint
vos els guions constantment,
jo què sé,
compreu-vos una tauleta
i feu serveu una tauleta.
Jo feia una tauleta.
la Pema i morirà.
Exactament,
sí,
molt bé,
molt malament,
els arbres sí,
acabaran morint.
Vinga,
pedres,
abelles,
avui full ecologistes,
va,
efectivament,
vam parlar d'Eurovisión
i com no pot ser d'una altra manera,
doncs vam haver de parlar
d'aquesta super polèmica
que hi va haver
i hi és,
amb Israel
i que va fer enfadar el Fran.
I encara més gros,
com bé et dèiem,
li va donar la raó
al Pedro Sánchez.
No fiquis això.
que no podem permetre els dobles estàndards,
l'ha dit en la cultura,
que ara sí,
ara puguem uns ara no,
que ells estan amb els drets humans.
I per què a Rússia la fem fora,
per la guerra a Ucraïna,
i per què no ha real.
Que és una pregunta
que crec que és inapel·lable.
Tu no vas veure
les cordinilles
d'Eurovisión
que posava
patrocinado por
Moroccanoil,
no?
Clar,
però si saps on vaig.
És a dir,
podem admetre morts
perquè algú pagui?
La pregunta és aquesta.
Perquè si no,
quin altre argument hi ha?
Jo defensant el Pedro Sánchez
pensava que no ho passaria mai,
però per rebatre
el que acaba de dir Pedro Sánchez.
És que no n'hi ha cap.
No,
és cert,
jo crec que...
Sí,
però vindries això una mica,
si pagues,
bueno,
mira,
uns crimes de guerra
se't poden obviar
una mica,
una estona.
Què és la mort de 3.000 nadons?
A comparació d'un bon patrocini,
no?
Ironia,
diuen que no l'utilitzem a la ràdio,
que no s'entén.
És ironia.
Ironia,
ironia,
ironia.
L'any que ve s'acaba el patrocini
de Moroccanoil.
Sí,
és veritat.
Perquè el any ja estava
en el pròrroga,
ja estava en el pròrroga
que havia acabat.
Que per cert,
quan gravàvem això,
encara no havia sortit pel mig,
ha sortit una reacció
dels països de la Unió Europea,
no recordo quants eren,
s'ha deixat un munt,
però cada vegada més,
que deien
que tot això també ve
perquè s'ha fet la bola gran
d'Eurovisió.
O sigui,
no és directe,
però sí indirectament
o molt,
bastant directament
que es replanteixen
aquest acord comercial
d'Europa
a Israel.
Car,
que és el que,
exacte,
Ivan,
és el que vaig pensar jo.
Eh,
perquè hi ha hagut Eurovisió,
hem hagut d'arribar
a aquesta conclusió,
ara és el resultat
que l'Eurovisió
realment és útil
i que per tant
la part útil
d'Eurovisió
és que es pot elititzi,
que és el contrari
que no ho volen.
I n'hi ha un altre,
i és que
Regne Unit
porta dos anys seguits
rebent zero punts
del Televot.
Des de que va haver-hi Brexit
que aquella gent
només rasquen
l'última posició,
eh?
No aixequa cap.
I mira que va ser
una molt bona actuació,
eh?
Ai,
Arnau,
per l'amor...
En fi,
parlant d'actuacions
on s'actua
que donen guardons
per fer-ho molt bé
és el món del cine.
Exactament,
exactament.
Sí, sí,
vam parlar de una...
vam parlar de moltes coses,
eh?
Però no vam parlar
de tantes
de les que teníem
ficades
en un guió
que van ser
molt ambiciós.
Mireu.
Us vau passar,
us vau passar.
Una tertúlia aquesta
que dura
29 minutets
i que no sé
la Núria Francesco,
la Karen Alfonso
i la Maria Gatau
què es pensen
perquè han arribat aquí
en un guió
de 450 pàgines
i jo primer
les saludo
molt bones,
companyes.
Hola, hola, hola.
451.
451.
Perquè som molt ambicioses.
I clar,
i lo normal
és que us preguntes
i de què parlarem?
Però vaig a reformular
la pregunta.
De què no parlarem?
De què no parlarem?
Vaig a reformular
la pregunta.
De què, carai,
preteneu parlar
amb tantes fulles
i tan poc temps?
Ja veus que hi ha molts temes.
Jo estava escoltant
i dic
però aquesta gent
què passa?
Què és això tan gros?
Dic que al final
només vau tractar
dos temes, eh?
Sí, sí, sí, sí, correcte.
Ens volíem vacinats, sí.
Fem ara que treballem molt
per ficar-nos cap
de consciència de la resta.
Tot el que està escrit
està escrit
bueno, no sé
en quina hora
que ho escoltareu això
però el següent divendres
sortirà
perquè parlarem
d'un peludet
de color blau.
Només deixo això.
Ui!
És tits, és tits.
És que s'estava pirant
aquí entre ells
com per d'aquesta barra.
Jo no sabia
de què m'estava parlant.
Jo estava pensant
quan a l'Ersov
me van tocar
les parts baixes.
Se va quedar
quatre setmanes, eh?
Ui, se'ns surt això.
Fica pips.
Sí, sí, sí.
Bona, és?
Bueno, va, sí.
Vam tractar dos temes.
En moltes pel·lícules.
Deien que vam tractar dos temes.
Va, ara, Fran, sisplau.
El primer va ser
els actors i actrius
de doblatge
que tindran
una categoria als Òscars.
I segons ha anunciat
l'Acadèmia d'Arts
i Ciències Cinematogràfiques
dels Estats Units
els dobles d'acció
o els especialistes
tindran el seu
propi premi Òscar.
Una nova categoria
que s'inclourà
el 2027
quan la cerimònia
compleixi
100 edicions.
Això és el bombazo,
diguéssim,
dels premisos.
I el que es diu...
Aquell, perdó,
aquell que no el veiem mai
que sota un segon
perquè fa lo que no hauria de fer
que hauria de fer l'acto, no?
Que el veiem...
El Tom Cruise
té molts d'això, no?
Sí, sí.
O no?
O ell ho fa ell sol?
No.
Últimament
ell ho fa
i de fet
el que es diu
és que segurament
el primer premi
que es doni
sigui a ell.
o com a honorífico
o equis,
però
té pinta
que potser
alguna cosa
tindrà que veure.
De fet,
com es despedeix
amb Missió Impossible
aquest any,
doncs...
que hi ha
un d'aquests dobles
que potser
et sortirà a la pel·lícula
7 o 8 segons
comptant
tot el llarg metratge.
El salt
i el tirar-se pel barranco.
La voltereta
i pots guanyar un Òscar
per això.
Però està bé
perquè realment
és una feinada
i no està res res.
Jo m'ho apunto.
Jo ho veig bé,
molt bé,
molt bé.
Jo ho veig bé,
aquesta gent
s'estrenca la cara
literalment.
Mentre els altres
estan a la cadira
amb la claqueta aquella.
Així és?
Sí,
així és.
Ja vaig discrepar
el seu moment.
Al final...
Ja ho saps,
fica-te en alguna pel·lícula,
salta per un barran
i potser tens
l'Òscar l'enquem.
Això és l'important.
Però se l'ha de saber fer,
ja, això?
Sí.
Home, evidentment.
Hi ha certa tècnica.
No us penseu que...
No, és que el pare que avui
es no l'has obert bé.
No us penseu que
cada especialista
que hi ha en una pel·lícula
mor perquè no pugui morir l'actor.
Jo recordo que un professor
a la UDL
ens deia...
diu que els especialistes americans
quan poso un rodatge amb ells,
tu els marques
aquí el cotxe
que ha de fer la derrapada
aquí, ha de sortir amb aquest punt
i els fas allò
les marques a terra
i te la claven
al...
Tu aquí a Espanya
és allò
que passen tres pobles
la càmera en l'aire.
Sí, sí.
Hi ha una disciplina diferent.
A mi em fa molta gràcia
les sèries espanyoles
que clar, evidentment
no tenen tant pressupost
com per tenir...
Ni traça.
Llavors, normalment,
tenen dos especialistes,
un home i una senyora.
Un home i una dona.
i llavors els caracteritzen...
Com a la casqueta.
És com a la casqueta.
Exacte, per exemple.
A la casqueta.
Són els mateixos
els que cauen del balcó
a baix a la pèrgola
de l'Enrique Pastor.
Són els mateixos.
Poc deuen cobrar,
aquesta gent.
Ja t'ho dic ara.
Poc deuen cobrar.
Bueno, poc repartit
perquè si són els mateixos
per totes les caigudes
vull dir que
està ben repartit,
com a mínim.
Sí, sí.
Larga duració.
Va, del doblatge
vam saltar,
mai més ben dit,
al Estival de Cans.
Bé, vinga, va.
Saltem...
Oh, un Òscar presentat.
Un Òscar presentat.
Un Òscar presentat.
Veus com la Karen
també va per l'Òscar,
que no sóc l'únic,
que es va amb possibilitat
d'aixecar l'estatueta.
Saltem com és Don Proust,
no és un impossible.
Exactament.
Saltem com és Don Proust
i saltem fins a França.
Oh.
Bueno, això, a veure...
Els nostres amics, eh?
Exactament.
però que estem en una secció
de cine bo.
Sí, correcte.
Home, Déu-n'hi-do
al cine francès.
Ah, no, pel festival.
Vale, vale.
Pensei que seria
per alguna producció.
Ah, clar.
Què he dit?
En fi,
anem a parlar
del Festival de Cans.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
I, escoltau,
com ho podria ser
d'una altra manera,
el Fran ens va tornar
a recordar
que va guanyar
el concurs
de bandes sonores.
Però aquest cop,
el que va passar
és que quasi es queda
sense poder dir-ho.
és veritat.
L'estrella de Hollywood,
Robert De Niro,
suposo que tots la coneixeu,
hasta el Fran,
Fran S'esquia Robert De Niro,
no?
Doncs us ho vaig dir jo,
això, fa tres dies.
És veritat.
Molt bé.
Tens l'han recordat.
Molt bé.
Vinga, va, Robert De Niro.
Qui és l'espera
aquí, cinematogràfic?
Tu, tu, tu, tu.
Qui guanya els concursos?
Claro, claro.
Prou.
Prou.
No torni a fer mai més
un concurs, Núria.
Menos de cinema,
sisplau.
Vinga, va.
Mira,
l'Abel ha fet
el gest
de
tancar-li el micro,
o sigui,
pitjant el botó
a la taula,
no ho ha fet,
però...
Bueno,
tinguis la mà
que et dit,
per si acaso,
Abel,
per si no falta.
te prohibim tornar a dir
qui guanya aquel claustre.
Prohibit.
Prohibit.
Prohibit.
Que l'has mutejat?
No, no.
S'ha automutejat.
Està fent veure,
està fent veure.
Bueno,
doncs mira,
jo tiro.
Vam acabar
la tentúria
parlant
de la roba prohibida
al Festival de Cants.
I l'altra qüestió
important de la gala
també va ser
del Festival
no,
la vestimenta.
I és que de fet
amb la...
amb motiu
de la celebració
d'aquesta 78è edició
del Festival de Cants,
doncs l'organització
ha comunicat
que queda prohibida
la nueza,
atenció Fran,
i els vestits
excessivament
voluminosos
que dificultin
la circulació
per la catifa
o que compliquin
l'organització
dins del teatre.
O poder deixar-ne
la cadira
sense ocupar
8 places.
I de fet
ho ha comunicat
el mateix festival
per una carta oficial
que ha fet
als mitjans.
I diuen
per raons de decència
la nueza
està prohibida,
a la catifa roja
així com a qualsevol
altre lloc del festival
expliquen els organitzadors
i a més afegeixen
que en cas
d'incompliment
l'equip d'acollida
es veurà obligat
a denegar l'accés
a les escales
d'aquestes persones.
I què en penseu vosaltres?
Ara parlo molt en sèrie.
Jo tinc dubtes
perquè a mi no m'agrada
perquè si no
els focus
moltes vegades
van al cos
de la dona,
estem potenciant això,
però també
el que algú et digui
que pots fer amb el teu cos
jo tinc aquest dubte
que els dos
són plantejaments
molt legítims
i no sé
qui és millor.
Mira, te diré
que pot ser
si està dintre
del marc de la peli
és a dir,
si té una coherència
amb la peli
que van a presentar
o amb el personatge
encara,
però si és així
a lo random
no ho sé.
Clar.
Què en penseu?
Jo crec...
A veure, Raon,
porta la teva opinió.
Tetes sí o tetes no?
Bé, home,
pot ser que sí.
Bàsicament són
precisos les coses
que veiem.
La noesa que veiem
allà és aquesta.
Per les coses
pel seu nom
és veritat que estava llena,
perdó,
Popes sí o Popes no?
Ara, correcte,
Popes sempre.
Ara.
I vaig a dir una cosa,
vaig a dir una cosa,
jo no sé,
crec que això també
pot haver provocat
per l'efecte
Kanye West
i Blanca Sensori
que, bueno,
per que no ho sàpiguin,
doncs que Kanye West
té com una línia de roba
i a les Catifes Vermelles
fan anar la seva nòvia,
que és la Blanca Sensori,
sense roba.
És amb una tela
que és totalment transparent,
és a dir,
sense roba.
Sí,
o amb una malla,
diguéssim així,
en plan com una porteria
de futbol,
però evidentment
es veu tot.
Clar,
llavors ha generat
molta controvèrsia,
llavors és possible
que també les coses
vagin per allí.
La meva opinió,
sí,
sí,
podria ser,
podria ser,
podria ser.
Sí,
sí,
que realment
en aquestes altres de la pel·lícula
és el que estem dient,
lo revolucionari
no és que alguna noia
ensenyi les popes,
lo revolucionari
seria que un noi
ensenyes una altra part del cos,
però això
és com molt clar
que no passarà,
no?
Però potser el debat
seria aquest,
no?,
de per què
hem de tenir el debat
sobre les popes
però no el tenim
sobre altres parts del cos masculí.
A veure,
però l'equivalent,
els pits,
tot i que sigui una part del cos,
molt sexualitzada
i que evidentment
porta controvèrsia,
però l'equivalent
als pits,
als homes,
seria també el pit,
no?
Bueno,
però...
No,
no,
perquè vosaltres
el pit ja l'exhibiu
de forma natural,
és a dir,
vosaltres no us teniu
que posar sostens
per tapar el pit.
Això és el que vull dir,
que...
Clar,
llavors,
l'equivalent de les popes
que representa
que s'han de tapar
seria el penis,
tal com el...
Sí, sí.
Bueno,
amb el més fluixa.
I ho està.
el penis.
Avui,
avui hem acabat un meso,
és divino,
divino,
eh?
Aquesta l'innovia d'edició.
Ho veieu com últimament
maltero?
Sí, sí, sí, sí.
Ha fet el podcast 19
més 18.
Tal qual.
Doncs va,
fins aquí.
Arnau,
Karen,
Txell,
Ivan,
moltes gràcies
i gràcies a vosaltres
per acompanyar-nos
en aquesta estona
que dium que recuperen
els millors moments,
que és veritat,
que n'hi ha molts més
que no hi caben,
també és veritat,
però que sobretot
demostren que ens ho passem
molt bé aquí a l'OES
perquè sabem que a l'altre costat
vosaltres rieu
tant o més que nosaltres.
Fins llavors,
fins la propera.
Adéu, adéu, adéu.