Els millors moments de la setmana. Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest. El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Molt bé, a tots i a totes us parla Francesc Balanyà. Això és el més o és d'aquest podcast d'aquí a l'oest que recull els millors moments d'aquest magazín que fem cada tarda, sota ràdios i lletanes amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Qui som aquestes ràdios? Doncs amb UNFM, Ràdio Rosselló, Alpicaz Ràdio, Ràdio Porem Mollerussa, Ràdio Ciel Gran Munt, Ràdio Trenpallà Ràdio i UAU Lleida Ràdio. I avui pràcticament hi som tothom en aquest podcast Karen Alfonso número...
37. Molt bones, Karen. Hola, què tal? Saludem també al... És l'últim de l'any? Sí, no? Sí, sí. És l'últim de l'any. És l'últim del 2020. Del 2025, sí. Però es poden escoltar quan vulguin. Correcte. El 2042 seguirà això penjat. Ho deixem per les generacions futures. Càpsula del temps. Càpsula del temps. A veure qui vol mantenir els servidors d'aquí 50 anys, també t'ho dic. La IA.
Seran gratuïts, perquè haurà sortit altres coses. Heu escoltat la Sabina, molt bones. Hola. A l'Ivan, que sempre entra abans. Com anem? Molt bones. A l'Arnau. Hola. M'agrada molt que sempre va ballant en la sintonia del programa. Sí, sí, sí. I fa la trompeta. La trompeta del pi-pi-pi. D'aquí, que li agrada el reggaeton i altres merdes. Molt bones. Què tal? La Maria. Li dic... Anem a saludar a la Júlia, però com que veig que la Maria ve ve, he canviat i que a veure si la enganxo... No, no m'has enganxat. Bé, què tal? Preparada per aquestes festes...
Sí. Quin convenciment. I ens agrada molt poder dir cada cada a la Júlia que tal com estàs. Hola, estic molt contenta. I nosaltres també, de veritat, per fer aquest repàs amb tu i la resta de companys d'aquí a l'OES.
ja ho sabeu, ho dèiem, dels millors moments, i crec que sempre hi trobo de la mateixa manera, però cert és que s'ho guanya, que en aquesta secció mai falla la tertúria de les xarxes perquè es veu de pedrós. Sempre hi ha coses interessants i que ens fan riure, sobretot.
I, a més, és que ens busquem feina extra. No en tenim prou, que ens la busquem. Escolteu el que ha passat aquesta setmana per dècima vegada, segurament, en aquesta temporada. Heu de fer el Premi Xarxeres 2026. Sí, sí, és que ho podríem fer. Però, clar, no tenim la comunitat que té dolce i d'anys. A la Maria Macarada, que li ha agradat, eh?
Sí, ho podríem fer. Busquem salvar tot el malament que fan o el que no cobreixen aquesta gent i nosaltres ho fem bé. A mi sobretot pel tema... Jo sé de moltes influencers, potser no títol d'influencers, però persones que fan contingut en català sobre temes que realment valen la pena...
Per exemple, jo segueixo molts de creixement personal, de salut mental, de neurociència, neurobiologia, no sé què. Hi ha molts perfils de gent en català que fa això. No hi havia cap d'aquests casos. No, els idols no. Però per què no fem nosaltres xerxeres? Ah, amiga! Ara ens hi podem posar el 2026. A fer cerca, abans. Compro, compro. Sempre ens fiquem uns fregaus aquí. Ara que obrim el micro, jo no sé. Fregant el 100%.
I això venia perquè volíem explicar-vos els premios Ídolo que van ser la setmana passada. Però perquè estàvem molt enfadats, perquè no tenia cap criteri per la gent que s'ho va perdre, que va cometre l'error de perdre això, perquè no hi havia cap creador, no sé si m'agrada la paraula creador de continguts que anava a dir, però qualsevol creador de continguts. Influenciador. Amb alguna llengua oficial de l'Estat, això ens va encendre una mica, no?
Com? Sí o no? Sí, sí. Tranquil, tu que no es demanen coses. Vosaltres no hi éreu. Estic mirant l'Arnau i la Júlia. Simplement això de crear un Premi Xarxeres ja serà el 2026. Sí, sí. I ho estic veient, eh? Els Premis allà a la llotja o a la Seu Vella...
Esponsors tindrem, no? Of course! Els millorets, els millorets d'aquí de la terra. I la Txell estava prou informada. Jo crec que la Txell, com a jurat, ha estat top. I la Maria, que és també com superorganitzada, la Sabina ens organitza tot el que sigui com... Quina Maria? Aquesta Maria? Quina Maria? Quina Maria? Quina Maria?
Podríem fer com la Dulceida i tirar de favoritisme, saps? I llavors li donem el premi a la Maria Gateu pel podcast. Ah, sí.
Home, és que el cos que estaria... Bueno, ara Sabina potser t'anava a ofendre, però t'anava a dir, és la influencer que més de prop ens toqui, però la Sabina, també tenim la Sabina. Ah, sí, clar, jo crec que ho he tingut també, també estaria dintre. T'anava a ofendre, eh? La Sabina seria el premi del jurat. I el juró la Lolita, i després se'l gastaria un bolso, també. Faries un vídeo d'un enterro i tot això, també. Tranquils, que inventaríem si cal qualsevol categoria perquè entressiu tots en aquests premis.
La teva seria Creadora Mia, amb intel·ligència artificial. En fi, aquesta broma la deixem a part i un dia us l'explicarem perquè necessitaríem un podcast a part per explicar aquestes bromes internes que s'autogenere el senyor Francesc Badanya. Ara ja segueix, sisplau, que anem a una altra secció que mola molt del programa. Si algú comet l'error també de no escoltar-nos entre setmana, doncs els divendres tenim, escolta'm una cosa que paga molt la pena.
Doncs sí, i a més, de fet, aquesta setmana hem tingut el David Sterri, que tots el coneixerem com l'opard del Roquer, no? I de fet hem... El professor. Exacte, exacte, sí, sí, que va ser professor teu i suposo que de molts altres ponentins i ponentines. Alumnes del Marius Torres. Exacte.
I, de fet, fins i tot va donar, per tant, l'entrevista, que la vam haver de dividir en dos episodis, no?, i en aquest cas us portem alguns tals del darrer. Mireu, aquí, per exemple, el propi Esterri ens explicava que ha estat l'únic lleidatà en fer al 100% una òpera.
Això dius, vas a les institucions, he fet una òpera, és com si has fet xurros, tu fas òpera, hi ha altres que fan xurros, hi ha altres que fan creps, hi ha altres que venen jerseis, clar, ho fiquen tot al mateix nivell perquè a Lleida hi ha un comunisme cultural i hi ha un liberalisme,
Un liberalisme econòmic terrible, perquè a la que passa un tio, no?, amb un carro de l'hòstia, no?, i saps? Allí, i oh! Tot a admirar-lo, saps? Saps? Hi ha un liberalisme amb això, però quan es tracta de tenir talent per alguna cosa, s'ho ofenen, molts s'ho ofenen, perquè si no tenen talent s'ho ofenen. Clar.
Si són fills, de qui són? Llavors, clar, llavors hi ha un comunisme però estalinista, no? Que el comunisme no era això, al contrari, el comunisme el que feia era, no? Quan hi havia algú de talent, doncs el recolzaven, no? I llavors, per què ho deia això? Bé, perquè soc l'única persona que he fet una... A banda de la cançó més popular de la història de Ponent, que l'he fet jo, doncs també soc l'únic lleidatà que ha fet mai una òpera, i aquí ho teniu.
I aquesta és una part, no? No, és que a vegades, clar, un se canse de ser humil, de ser falsament humil, no? I escolta, és la veritat, és la veritat. Si fos si ho hagués fet un altre, ho diria amb la mateixa tranquil·litat i amb el mateix entusiasme i encara més, encara més, saps?
De fet, hem de dir que ho hem contrastat amb el nostre col·laborador, l'Eduard Morell, si era efectivament el primer i l'únic lleidatant a fer una òpera, i sí, en qüestions i produccions coetànies i contemporànies, Sterri ho ha fet, ha estat l'únic a fer i a composar una òpera 100%.
Però, sigui com sigui, també vam parlar d'una altra qüestió interessant i, de fet, del viatge que vam fer, ara ja fa uns quants anys, a Cuba, ell, el gitano de Balaguer i també el combo que tenien amb el marquès de Sarries.
Amb el conegut com el combo del Marqués de Sarries, tu hi tocaves també amb aquest combo, que veureu gravar la màquina d'ensofata, el gitano de Balaguer. Sí, a Cuba, a La Habana. Com va ser aquesta experiència? Home, aquesta experiència va ser brutal, va ser inoblidable, això devia ser a començaments d'aquest segle.
I, bé, es va portar cap allà el mànager en aquell moment, Toni Trash, gairebé no ens ho creiem, i sí, sí, es va portar cap a Cuba una setmana santa, que de santa no va tenir gaire, però bé. I vam estar, vam anar petar a l'Havana Vieja en els estudis segrents, que eren uns estudis mítics, que, bé, mítics i congelats en el temps, perquè com tot allà estava congelat en el temps, que tenen la maquinària dels anys 50, les taules antigues...
deien, és que a vegades també són aquí exagerats, que el piano que hi havia a l'estudi, l'estudi era enorme, el piano de cua, era el piano on Nat King Cole havia gravat el famós disc aquell de... Bueno, que cantae, Nat King Cole també cantae, no sé, música de saps, però unes cançons en castellà, canciones para mis amigos, no sé què, canciones de, bueno, boleros i coses d'aquestes, no?
Què us sembla, eh? És que és molt gran. És molt gran. No sé què més dir. No, que a mi m'encantarien a Cuba amb ells i tan la meva alaguer. T'ho has de passar molt bé, eh? Com ha dit ell una setmana amb molt poc sant. Sí. Serien vips de la fàbrica Romba Cardí o Abana Club, eh? En fi, més qüestions. Tertulia de la Tene, que ara en Alfonso.
tertúlia de la tele, on vam parlar, com no podia ser d'una altra forma, de la marató, i direm de la marató de la cadena pública, perquè ja no sabem com dir-li, com catalogar-li amb aquesta secció. Escoltem-ho.
També ben seriós i cal que tinguem una marató de TV3, no em digueu de Trescat o no sé què, ben forta. Sí, ara s'ha de dir Trescat, Fran. Que no ho canvia bé. Hem canviat la marca. Que no ho canvia bé. Bueno, tu diguis que es diuen de TV3. És la televisió del poble, que l'apunta i no us la preguntes. La Teletrés. És com se li diu tradicionalment, la Teletrés. Més de la teva época, sí. Que tia, m'agrada molt. Bueno, amb la Teletrés, TV3, aquestes les admeto, les altres no, com va anar a la marató.
Doncs bé, va anar bé, evidentment, com no podies anar d'una altra manera, al final són causes solidàries i la gent, si vol que en aquest cas, si parlem d'audiències, com bé deies, va liderar durant tot el dia TV3, la 3, 3CAT, com li vulguis dir, doncs va liderar.
La 3. La 3. Molt nostàlgica. La 3. La 3, això que m'entén a 3, no sé si... Espanya la tenen al número 3. Clar, vosaltres no entendim. Nosaltres tenim el 6. Bé, abans, ara ja... Ara jo el 6, jo mantinc el 6. El 6, eh, jo la tenia el 7. I la tenies el 6, la sexta, vas canviar-ho. Clar, exacte. Vas al canvi? Jo no, jo no. Jo la sexta, quan la sexta va sortir, la sexta el 6, clar.
I Aragón Televisió? Ui, 20 i escaig a l'11 o al 12. Com Lleida TV, no? Bueno, vamos, la manera en la que quan s'endreçaven els canals de la TTT, ara que n'hi ha 50 canals, els endreçarà que jo te digui. Sí, és que d'allà és igual, on caiguin. Resintonitzem on caiguin. Sí, sí. I els noms, els que siguin... M'ha fet molta gràcia, Fran, he pensat una cosa amb això de TV3, que aquí a Lleida...
es porta a un supermercat que és Loprica. Sembla que has dit Loprica, eh? Sembla que s'ha dit Loprica, El Simago... On quedem? Claro, quedem al Simago, quedem al Prica... Encara sent això, apels carrers de Lleida? Encara sent. A casa meva se diu, eh? Claro. El Prica i El Simago. Supermercat que hi ha ara on El Simago, vull dir, seguiràs en El Simago sempre. Sí, sí.
Què més, va? Ens van veure obligades, Fran, això sí que ho hem de dir, a parlar de les campanades. Sí, obligadíssimes, pobres. Vam fer un sobresforç. És que no les vau veure, eh? Vam patir, pobres, però ells per donar la informació, doncs se van sobreposar i ho van explicar. Perquè, clar, és que a menys de 15 dies de fer les campanades, que acabi aquest any, 2026, Ràdio Televisió Espanyola, la U, la Uno, no té encara els presentadors. La primera, la primera. Per tant, qui les farà?
No ho sabem. Jo, jo, des d'aquí, m'ha dit el Guillem Figueroa a fora. A veure, ara si tenim unes apostes. Necessitem a Marc Giró i a Cam de la Penya presentar les campanades de televisió. Va, va, és una de les meves apostes, però també en tinc altres. A veure si us agraden, va, vinga. De moment, Alba Carrillo, ella mateixa, s'ha postulat a les seves stories d'Instagram i ha dit ella mateixa, jo me postulo junto a todos mis compañeros de hasta el fin del mundo para presentar les campanades de Raítero Española. I aquí he dit jo, ep, espera't.
I Holanda Ramos. Ah, I Holanda Ramos, amigos. Jo he dit, molt bé, Albacarrillo m'estàs donant una idea, tu potser no, però I Holanda Ramos, jo la veig molt bé substituint a Sílvia Abril, per tant, no? Candela Peña també, però I Holanda Ramos també la veig, eh? Però, abons, I Holanda Ramos l'hauríem de posar amb algú que la pugui centrar una mica, perquè, si no, allò se'ns tenia de mare. És que és el rol de Sílvia Abril, també una mica. Sí, clar, però Andreu Buenafuente fa el contrapunt.
Així és. Jo pensava, va, Iolanda Ramos molt bé, però qui li fa el contrapunt? Marc Giró potser també se'ns en va una mica la olla, ficar-los els dos junts potser és una mica intens. Però bueno, Marc Giró també sap ficar per als peus. Però us he pensat, i Paula Vázquez a la vora de Iolanda Ramos? Doncs mira, m'agrada dir molt, sí. A més, Paula Vázquez sembla que està tenint com una segona vida de la televisió, últimament a Televisió Espanyola, i a mi m'agrada molt Paula Vázquez, jo sempre reivindico.
Clar, llavors he pensat, Pabla Vázquez és el punt més sèrio, més professional, i Yolanda Ramos li dona aquesta disbauge. I també fiquem dues dones que sempre s'ha de pensar home i dona. Doncs no, escolta, aquestes dues jo crec que encaixarien perfectament. I hasta el fin del mundo és la idea que ens ha donat el Bacarrillo. Així que moltes gràcies, des d'aquí fem la nostra pròpia enquesta, Retro Espanyola, i apostem per aquesta parella. També... M'agrada més aquí de Trufiana.
Després van sortir alguns altres, no? I sortirem de dubtes. Nosaltres estem gravant el podcast una mica abans que surtin, perquè la Ràdio Tèlvia Espanyola ja ha dit que posarà fi a aquesta angoixa el dijous 18 de desembre a les 8 de la tarda. Que l'Alatxus ja ha dit que no li ha arribat cap trucada, eh? I que espera que no li arribi. Són 15.000 euros, escolta, a mi tampoc m'ha arribat la trucada, me la podríeu fer, eh? Perquè és que, escolta, 15.000 euros que fa un cap d'any... A ningú d'aquí, no és ningú d'aquí, ho podem certificar?
Us ho callaríeu? No us donaríeu l'exclusió a nosaltres, Júlia? No, no us ho donaríeu. Has mirat les trucades perdudes? Sí, i de moment crec que no. No ha caigut. No n'hi ha cap de Torra Espanya, eh? Però tu se t'agrada bé el castellà o com jo? No, a mi el castellà perfecte. Però tu i jo faríem un bon combo, Fran. No, faríem un bon combo. Seria el combo que hagués de donar jo a les campanades. Però us vaig dir, no que vaig fer una nit, jo he fet les campanades per la
Home, el xico té llidatat. El xico té llidatat. Amb un delantal de pardalets, és que l'estic veient. És que molt bé, molt bé, ho estem veient. Deixeu-me ficar sèrio, perquè passem al tema del dia i fem molta broma, però sempre diem que també...
Sabem posar-nos seriosos, i a vegades costa molt canvia d'una cosa a l'altra, però n'estic parlant molt seriosament, que evidentment també tractem qualsevol tema del territori, que preocupi i ocupe, i en alguns que són ben tràgics, com el del tema del dia de dilluns, on un servidor parlava amb la Sílvia Guerrero,
Aquesta és la mare del noi que van assassinar a Tarrega l'agost passat, i es troba ara immersa en la recollida de signatures amb aquest portal de change.org, perquè creu que no és just que una persona, com sembla que va ser, presumptament, que va matar el seu fill, tenia 17 anys, diu que al ser menor el càstig seria molt fluix. El cas del Juan, però, d'aquesta persona morta, no acabaria afectant amb aquest jove,
perquè si això es tirés endavant, arribés a el mig milió de signatures que es demanen, doncs ja seria per a futurs casos en què passi això. Així s'expressava Sílvia Guerrero als nostres micròfons.
La qüestió és que la llei no és retroactiva, per tant, al Juan no se li veuria afectat si hi hagués un canvi de llei, però això no és el problema. O sigui, no podem ser egoistes i el que estem intentant aconseguir és que futures famílies de víctimes no es trobin tan perdudes i que la justícia se n'enriu, perquè és que et sents així. O sigui, sents que la justícia se n'estan rient de tu dient de 8 anys.
El meu fill tenia 18, en tenia moltíssims pel davant i tenia molts somnis i moltes il·lusions. Vuit anys per això, per un efecte tan greu, tant assassinar com violar, ho trobo molt ridiculat.
Un dels reptes que tenim com a societat, no deixa d'encabir-se amb aquest repte de la seguretat, i hi ha qui diu que no, que tot és fantàstic, i hi ha alguns que pensem que potser sí que ens hauríem de mirar algunes coses a nivell de seguretat. També seguim ben seriosos amb la llei de natura, però estem una mica de celebració, saps per què? Què? Explica'ns. T'ho fica el guió.
Fico president 50 anys, canvis en les aus. Quina explicació. Però és que estem jugant. Després se queixa que jo li fico a vegades sense comes un guió. Sense comes. És que comes ha posat, eh? Sí, no, comes sí, però vull preposicions, articles, algun... El president fa 50 anys, hi ha alguna cosa que canvia en les aus?
El president fa 50 anys o l'associació? L'associació, l'associació. Molt bé. Però no sé la paraula president que fot allà enmig. Perquè és el que ens fa l'entrevista. Ah... És que... Perquè... Molt bé, Maria, gràcies. Com se me torni a queixar un dia, que no li fico una coma. Vale, i pregunta, per a veure quanta... Sé que sou molt pocs, quasi residuals, però què vol dir ICO?
Institut Cartogràfic. No, no. De Catalunya d'Ornitologia. Institut Català d'Ornitologia. Però també hi ha els ajuts ICO, no?
Ara què? Això és una cosa, però que clar, aquest seria l'ico d'un altre lloc. No em despisteu, que estem fent això amb convicència per dir que, a part de celebrar aquests 50 anys d'aquest centre de referència, encara que la gran majoria no és el que ho neguin, per això hi posàvem també remei, perquè aquesta llei de natura es dedica amb això, a posar remei amb aquest gran desconeixement que tenim a vegades de la natura. Vull fer un apunt, però dir-vos també...
que vam estar celebrant el que feia i el que ha fet i els reptes de futur que té aquesta entitat de referència, però també vam parlar de realitats que s'estan vivint avui en dia, amb això som molt pesats, de quines coses ja s'estan notant a la fauna d'aquí, d'això de l'emergència climàtica. Anem a escoltar el que ens deia el Preci. Els ocells molts han avançat a la seva època de cria, això està claríssim, està molt demostrat, degut al clima.
molts dels ocells migren molt menys i algunes espècies, com coneixeu bé aquí i de les cigonyes, es queden tot l'any aquí. Per exemple, les puputs, que són animals que eren estrictament estivals i que travessaven tot l'Àfrica, algunes es queden aquí, per tant la migració s'ha escurçat. Però no només això, i és curiós, és perquè les espècies, per exemple, com la mallarenga,
que és una espècie que ens ajuda molt a controlar plagues, per exemple, dels ruïters, i és així, han adelantat la cria per sincronitzar-se amb el naixement dels insectes que provoquen la plaga. O sigui, els insectes, hagut el canvi climàtic, neixen abans, doncs les mallarengues també crien abans per poder depredar aquests insectes. Per tant, s'adapten a una realitat i ens segueixen fent una labor important. I com que, per exemple, el Mastega Thatches, que és un migrador, en comptes de poder-se adaptar com s'ha adaptat a la mallarenga,
no ha pogut avançar la migració de l'Àfrica perquè ha de fer 10.000 quilòmetres volant. Resulta que quan arriba aquí, els insectes ja s'han tornat papallones i no els pot menjar, i per tant el mastec atatges queda sense menjar. Per tant, és interessant saber que alguns ocells han pogut tenir les estratègies per adaptar-se a les plagues, que també s'estan avançant. Per tant, tot això, tot aquestes coses, són coses que des de l'ICO estudiem de manera continuada. Bàsic, les papallones no emplenen o què?
No, no, que no... Les papallones són insectes, també. No, el que deia és que quan torna el màster de taches ja no hi ha el seu menjar, per això el canvi climàtic. Clar, cada un està especialitzat en un tipus de menjar.
Le pots donar un carnívor, verduretes i viceversa, que no ho sap d'això, Ivan. Però si menges segons quins insectes també es pot menjar una papallona, no? Home, sí que té les ales i tal. Bé, doncs ja els passarem perquè els ensinissis. Tens els mastegatatges, que envieu un correu electrònic. Ah, com era? Ivan, busca l'amor. Vull dir, també poden fer-ho perquè siguin els ciutadans. Consultori. Si teniu dubtes sobre insectes, també.
Bé, vull fer una reflexió. Això em dic que queda per la càpsula del temps, no? Per tant, algú pot escoltar dintre de molt temps. Sí, sí, sí. Correcte. Doncs en aquest moment, data d'avui, què és dia Karen?
A data d'avui que és un dia 19. 17. És 17, però no ho volíem dir, perquè era càpsula del temps, però sí. I de quin any? 17 de desembre del... 17 de desembre del 2025. Doncs molt bé. Aquesta setmana ha sortit una notícia que m'ha fet molta gràcia, que s'estaven espantant els estornells de l'Hospital Arnaudo Vilanova de Lleida. També passava...
Has vist el vídeo d'aquells senyors pensadors? Sí, sí, sí, l'he vist. Publicat segure. La Karen diu normal perquè a Mollerú s'ha passat el mateix. Veritat, Karen? Sí, correcte. Llavors, jo no sé si els estornells són tan molestos, tan cridaners, si molesten tant les seves caquetes, però la reflexió que vull que quedi a la càpsula del temps és que després, des de les ciutats, tothom veu normal que a la pagesia se'ls puguin menjar
la seva economia i critiquen els pagesos. I aquí, perquè faci una mica de soroll, utilitzem totes les eines per fer fora els animals. Només vull fer una reflexió perquè em dóna la sensació que és una coherència de merda. Jo vull fer una pregunta, Fran. Jo vull preguntar-te, com a expert de natura, dic... I, per exemple, posa algunes aus més grans que espantin aquests... O que se les fotin...
Sabeu alguna cosa així? Això ho va advertir Futurama, no sé si heu vist Futurama, però en lloc de coloms hi ha mussols. Per què? Perquè hi havia una plaga de rates i de coloms, van soltar mussols i llavors els mussols es van convertir en la plaga de Nova Nova York. Si veieu que aquí la qüestió és que potser els humans volem ser Déu? Sí. Correcte. Totalment. Perquè estem intentant modelar la natura. Vull explicar-te una anèdota que a tu et farà gràcia i és que
I ens morim per contaminació i altres coses respiratòries a causa de casos que emetem nosaltres mateixos. I els ocells jo crec que matar ningú de moment no ho han fet, aquests estornells. Vull dir que també ens hauríem de mirar què regulem i què no. Però la caca de colom al cotxe, per exemple, això sí que... Això volia explicar que... Ens portem una manta i la piquem. Que et farà gràcia és que a Los Ángeles s'ha construït un dels estadis més grans del món i més costosos, però tenia un problema que estava en una zona que hi havia molts coloms
I clar, estèticament no queda bé bé, allò. Llavors han començat a soltar àguiles i ja no hi ha coloms en aquella zona, l'està distantet, intacte i perfecte. De fet, a Vell Puig han fet el mateix amb falcons. Sí, ja traiem. I a altres llocs. A Lleida ho van fer, també. A Lleida el que fan és vols amb l'Àguila Harris, que és de la falconeria, fetreria en castellà, és la més habitual que tenen, que comença perquè és més barata, és més dòcil, és més fàcil d'ensinistrar i van, per si et vols ficar...
a entrenar ocells seria la més fàcil però sempre diem el mateix si creuen que hi ha un problema el que fas és moure cap a un altre lloc escampar la boira el que tu pressuposes és que tornaran al seu medi natural però molt probablement aniran si els fas fora de l'Arnau aniran a una altra zona esjardinada de Lleida i el mateix amb Mollerussa on han anat aquells?
La Karen, que ho saps? Se'n van a... Clar... A veure si seran els que ens ho envia des de Mollerusa. A veure si serà culpa de la Karen que feia notícies reivindicatives. Home, n'hi havia tantíssims que jo crec que s'han hagut de repartir per trons, perquè no hi deuen cap i... Poques espavilats perquè tenien la mitjana i se'n van a l'Arnau. Es mereixen extingir-se per poques espavilats.
Farem una entrevista d'això també amb el director de l'ICOL Jordi Bauscells. Preguntant-li si es mereixen estingir-se. Com diu el nostre, no ens he instal·lat dos ocells. L'altre dia, Fran, ràpid, jo que te'n vas a dormir a les 12.30 o la nit i et fiques un vídeo per a dormir, em vaig ficar vídeos de l'alcón peregrino. L'animal més ràpid del món. Correcte. Déu-n'hi-do, que les preses, o sigui, no… Ni el veuen, ni el veuen. És que hi veus un picat a Bellpuig que fan, abans parlàvem de Bellpuig, que fan el torneig de falconeria.
Hi ha molts tipus de falconeria. Falconeria es tindrà un nou repàs per implementar diverses tècniques de caça, tal com fan aquests animals de la natura. I fins aquí el llei de natura d'avui, gràcies. Exacte. Ho està de punt de dir, que l'Ivan té continguts, també. Com fa el picat. És una animalada. És una passada. Ivan Usón, el fallo tècnic. Què vam fer, el fallo tècnic? Vam parlar, vam ensinistrar, exacte, per anar amb un sopar d'empresa. Perquè sembla que tothom té molt clar...
Perdó. És que m'acaba de tirar un paper a modo de... I no s'ha vist a les càmeres. I no s'ha vist a les càmeres perquè ho estaven apuntant. En fi, deixeu de jugar, va. Això és un title pròxim mesoest. Sí. En fi, va, que vam parlar dels sopars d'empreses, perquè sembla que és una cosa que estigui molt establert i tenim molt clar com comportar-nos, però no sempre passa. Per això vam portar, doncs, això, els consells per mantenir la vostra feina al sopar d'empresa.
Següent consell, es poden fer bromes, tenir converses més disteses, però tot tins d'un límit. No podem permetre que se'ns vagi de les mans i riure'ns del cap o posar-lo en evidència. I si ell no ens posi també a nosaltres, també molt bé. Això ha d'anar en dues direccions, no ha de ser un tema de submissió. Però que si és una, millor que sigui la darrera. Tu no et busquis problemes. Exacte.
Seguirà sent el nostre cap després de Nadal. I hi ha certes coses que poden semblar divertides, però no tant. Amables i divertits, sense ser ofensius. Caminem per una prima línia vermella. Si no estàs segur del terreny que trepitges, millor no dir certs xafardells sobre el cap. Doncs això, bon consell, suposo. Clar, i després ja el... Vale, jo faig bondat, callo...
No me la jugo. És terreny pantanós, correcte. Però hi ha del costat que comença a fer les bromes del jazer. Clar, si tu rius, l'estàs envalentonant. Ets còmplice. Des d'aquí tampoc ho alertem, que a vegades això la gent no hi cau. Exacte. Tampoc envalentonem. Aquí he començat a agafar una mica d'alegria. Bé.
Algú de vosaltres l'ha liat amb un sopa d'empresa? Aquesta és la meva pregunta. Ah, vale. Feu, feu, sí, sí. És que ens ho van preguntar entre nosaltres. Algo que sí es pot dir, eh? Si no, doncs ja està. Si no es pot dir millor que la volem saber. Si es pot dir segurament és lleu.
No, he de dir que no, però normalment qui més la taja i que pitjor està és el jefe, normalment. És que... 100%. Ja sé dos que són pitjors que altres. Jo sé que abogats, banquers, doctors, metges sanitaris, ostres, se desfacen molt. Farmacèutics... Se comenta, se dice, se rumorea. Hi ha moltes sèries que ho certifiquen, de fet. És el perfil que ens ve. Correcte.
Però també s'ha dit, jo vull fer un apunt, que això és molt qüestió de cultura, perquè, per exemple, amb els meus amics, ho parlàvem aquesta setmana, tinc dos amics que estan treballant a Amsterdam i a Copenhagen, i diu que als Països del Nord, els divendres, és tradició, anar a veure amb els teus companys de feina, el qual, allí està el Hafe. En la Terra, també, sí. I diu, hi ha hagut molts divendres que jo he hagut de plegar el meu Hafe del Terra.
I no per Nadal. Això fa vincle. Correcte, i diu, i dilluns productivitat i com un dia més, però els divendres li ha hagut de trucar un taxi que se n'emportessin. Això també, això deu de ser els divendres aquests sense corbata dels que parlava l'article aquest, no sé si te'n recordes. Sabeu que al nord és tradició anar a veure els divendres tard, no?, amb els teus companys de feina. Sí, sí, correcte. Ah, molt bé això. No, no, paga l'empresa, sí, sí.
Aquest divendres convides unes birres o què, Fran? Tu com a tècnic, que és el que manes. A l'hora de pagar que catalans que som. L'Ivan ens pot mutejar tots i totes. Qui té el control?
I les conseqüències que poden venir després, també, aquestes ja no estan sota el meu control. Escolta, va, ara us faig una confessió. No sé si, Ivan, ho vas parlar, però jo d'una sopa d'empresa he acabat casant-me i tenint una filla. Ah, sí? Imagina't. Una guanxa. Doncs mira, em va molt bé que m'ho diguis, perquè el segon tall anava, doncs això, una mica... Donde tengues la olla... És com ho veiem. O sí, o sí, potser sí.
El tanto, punt important també. Res de tensions sexuals als sopars d'empresa amb altres companys. Has tardat molt a obrir aquest meló. Aquest és el meló important. Aquest és del primer que quan et despertes l'endemà, si tu no ets un dels protagonistes, veus el WhatsApp. Hauran dit alguna cosa sobre allò que vam veure tots. Clar, tampoc ho fiquis, perquè normalment els...
protagonistes estan allà. Però sempre hi ha aquell que fa alguna pregunta o alguna frase que diu allò, que bé, va estar ahir, va estar molt bé, no m'ho pensava així. Que bé ens ho vam passar? I apareix aquest que diu, uns més que altres. Eh, Joan? Llavors, és com allò, és que és molt...
Bé, no és el moment de resoldre certs tontejos que poden sorgir a la feina, almenys no davant de tothom, que també és un detall important. Discreció, discreció. Sí, però la discreció també, jo ho dic, a mi m'ha passat, no amb això de feina que dius...
El pub del costat. Que et veu tot, que això ja fa estona que això l'hora. Que saben que hi ha el que hi ha. Perquè després, a més, sempre hi ha el que diu, i si anem al pub del costat?
I et van allà fotent el lot i tal. Calibreu aquestes coses. Que jo sé que a vegades quan estàs amb aquestes tessitures el que pensa el cap és molt menys potent que el que pensen els feromones. Però, com que aquí estem donant tips importants a dir, nosaltres ho diem. Llavors feu el que us doni la real gana.
Però pareu compte, eh? Sobretot que el dia següent heu de tornar a la feina. Bé... Sobretot xull dels dos estar casats. Especialment. Mira, t'anava a dir, t'anava a dir, doncs mira, nosaltres, temptacions que no tindrem perquè aquí està tothom gairebé casat ja, però bueno, mira, pitjor encara. Pitjor, pitjor.
Passa tots els sopars d'empresa, això és fora. I aquest és el consell més important que es va donar amb aquesta secció. Però Sabina, quan anem relatant això, jo he vist que com si estiguessis... Visualitzant. Recordant. S'han semblat gaire les meves pressuposicions. No, perquè m'estàs recordant altres sopars d'empresa. Clar, clar, clar. Una amiga d'una amiga mia. No, deixa'm ficar en context. Fa de anys no hi havia tants telèfons mòbils i tanta missatgeria instantània. Vull dir que, clar, era una mica més complicat que això passés.
Si ho has clavat, segurament molta gent s'ha sentit representada en els seus sopes d'empresa, com a protagonista o com a coprotagonista. Que secundari, no? Sí. Arnau, Maria Sabina, Karen, Júlia, Iván, que tingueu unes molt bones festes. Igualment. Igualment. Gaudiu de l'aturada que no us mereixeu pas. Home! Bé, alguns més que altres. Hi ha alguns que no turen, eh?
Sí, exacte. Jo no aturo. Jo tampoc. Jo tampoc aturo. Bé, però hi ha els dies d'aquestos tontos que fas. Sí, cau molt bé. Ja està, cau bé, cau bé. I ens retrobem en aquest podcast el 2026. Moltes gràcies a tots. Que vagi molt bé. Adeu. Bones festes. Bones festes.