Els millors moments de la setmana. Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest. El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Molt bé a tots i a totes, us parla Francesc Balanyà. Això és el mes d'aquest podcast que recull els millors moments del magasin de Tardà, que fem 7 ràdios lleiatanes de dilluns a divendres. Parlem de l'Aquí a l'OES, que es fa gràcies a Emun FM, a Ràdio Rossellor, Picata Ràdio, Ràdio Ponent Mollerosa, Ràdio Siogramunt, Ràdio Trema Pallars Ràdio i UAU Lleida Ràdio.
A veure, aquí saludo i aquí em deixo, perquè ni us he preguntat qui està. Em m'agrada molt això. Sé que hi ha la Maria Gateu. Hola. Hola. Sé que hi ha la Sabina Pedros. Present. El Ivan Uson, què tal? Hola, què tal? La Karen, que riu així, com ens agrada. Els que tens, molt bé, sí, sí. Vaig agafant aire. Capítol Karen. 38. Molt bé, ja. Mai t'agafaré. 38. Molt bé. No, no m'agafaràs. Txell Bernaus.
No hi és, no hi és. Aigua. Però sí que tenim la Júlia García. Sí, hola. Com anem? Què tal, com esteu?
Però espera, espera, espera. Tenim un comentari que volen que quedi el podcast. Ara mateix nosaltres ens hem percatat que el Francesc Balanyany ha anat a la perruqueria. Però el més important és que li han deixat un tupè com molt perfecte. Sembles com mi rocabili, si el portessis més negre i més engominat semblaries un rocabili.
Són molt divertides les cares amb què m'estan mirant, eh? No, perquè és que és un film molt perfecte. No, no, no. Heu passat foto? Us teniu un vídeo fins i tot al WhatsApp. L'acabem de fer amb un zoom-in cap a aquest tupé. Ja no sóc el rei no. Ara mateix. No? Ara és Elvis. Hòstia, és veritat? Com heu fet fotos i coses que no he vist?
Perquè no t'enteris de res. Tu tranquil. Nosaltres aportem material gràfic també perquè els nostres oyes no ho podem veure. Hem de corroborar. Ho anem arxivant i de tant en quant ho anem compartint en xarxes socials. Molt bé. Doncs fet aquest apunt imprescindible. Exacte. Imprescindible. Anem ja a la terratúlia de xarxes, la secció...
on tot pot passar. Cada setmana més ho podem acreditar. Aquesta ha començat amb un aniversari del nostre responsable tècnic del programa, l'Ivan Usón, que és una mica menys jove del que ja és i va acabar tot plegat amb l'orella més llarga una que l'altra. És el que té fer anxa. Ivan, fica'm la cinturà que pertoca.
La sintonia que pertoqui. Crec que sí, però jo vaig fent, pot ser? Quina pare, si l'endevines? No sé, no sé, anys i anys. Molt bé! El nostre tècnic i van ho són fa anys avui. Però és que no m'aixeco de sol, ens aixequem tot l'estudi. Vamos! Gràcies, nois, gràcies. Mots anys!
Però volia que li haguessin estirar les orelles. Sí, sí, sí, fem-ho, fem-ho. La Karen i la Txell també s'han aixecat, ho sé. També, també, també. I ja estaven aplaudint també. I no és broma que la Sabina ara mateix està entrant a... Corrent, sí, sí. I estirar el tru, al fulo, de llevar-ho són... 28, eh? 28, 28. La Karen fa més jove. Vinga, 1, 2, 3... La Sabina està parlant com si portés un micro davant. I no són...
La sentit de fons, però és tan important que s'ha de mantenir. I fins i tot ha acabat ara la cançó. Ha quedat quadradíssim, eh?
Quadradíssim. Quins artistes. Encara et fa mal l'orella, Ivan? No, no, va ser, va ser, ho va fer molt bé, no em va fer gaire mal. Va, que ja que hem felicitat a l'Ivan per 4,5 euros, perquè s'ho mereix, ens va portar, a més, hem de dir, uns refrigeris molt adients, sobretot els de xocolata que van volar en 3, 2, 1...
Doncs, després de felicitar l'Ivan a la tertulia de xarxes, el que vam intentar és respondre la gran pregunta que encara possiblement avui dia, quan escolteu aquest podcast, en el temps, doncs encara us podreu fer. Qui és Montserrat Pujol?
Sabeu qui és Montserrat Pujol? Oh, per favor. Mare meva. Té nom de tieta i m'agrada molt. I la foto de perfil també. La foto de perfil la poneu en duda, no? Sí, sí, sí. Òbviament no és ella, ella, ell, ells, o en plural, perquè no sabem qui és Montserrat Pujol. Pot ser amb molta gent allà. Pot ser un grup col·lectiu, pot ser fins i tot la Generalitat de Catalunya.
El vansqui lleidatà. La vansqui, oh, no ho sabem. Els vansquis, no ho sabem. El que sí que sabem és que ha fet més per la llengua catalana que ningú en tota la història, perquè ni Pompeu Fabra ha fet tant com la senyora Montse. Salvadilla sí, no? El ball i Salvadilla compten com a lança catalana.
Fan, sempre fans aquí de Montserrat Pujol, sigui qui sigui. I molt amatència amb aquesta qüestió. O sigui lo que sigui, perquè també va sortir a la tractura que potser era una ia. Ah, que sigui una ia, clar, a veure. Ja se sabrà, ja se sabrà, o no. Persona o no persona? Ens agrada el que està fent, o sigui que... Sisplau, i que segueixi. Que segueixi comentant que volem més contingut a xarxes en català. I volem més continguts de natura com els que vam tindre fora del llei de natura.
Ah, amb un tema del dia. Això és una plaga, eh? Sí, em vaig colar, Fran, em vaig colar. No, no, molt bé, molt bé. Vam parlar amb Terrabastai, que és un projecte agroecològic nou d'assessorament i regeneració de sol, i vam estar parlant de per què fallen tants projectes rurals, que ara t'ho preguntaré a tu, Fran, però la Patricia Rodríguez també ens ho va explicar.
i entenguis i sàpigues llegir el teu paisatge, però si et ve algú a fora i et fa un assessorament, si et quedes només en, ah, m'ha dit que faci això pel tema de l'aigua dels llitres X, si no saps realment com funciona, no? Si no hi ha una part divulgativa o una part que realment el projecte que tu estiguis elaborant neixi d'una ètica o una moral, a vegades és molt difícil de sostenir en el temps. És a dir, ha d'haver-hi una part, aquest context holístic que parlem,
de l'entitat, els desitjos, els recursos, el recurs temps, el recurs econòmic, el recurs emocional... I quan tot està lligat, és a dir, cap decisió que es pren en un projecte és valedit, tot està relacionat amb tot. I per tant, perquè pugui ser sostenible el teixit ha de partir d'aquesta base, no?, també, ètica, moral i els valors de les persones que estiguin en el projecte.
I aquest moviment de mà que has fet, Fran? És que no l'has vist, Juli. Estava fent així com un rotllo el padrino, saps? Una mica com Rajoy, no? Una mica també. Però digues, digues, Juli, perdó. No, no, ara va preguntar-li al Franque què li sembla. Jo no sóc experta, però em vaig posar al dia per poder fer el tema.
que la teoria és molt bonica, que el projecte ha de ser integral i que ha d'atendre a totes les arestes, però això serviria per qualsevol àmbit empresarial de la vida. I hi ha vegades que aquella proposta, hi ha coses que no són el que a tu més t'agradaria. No vol dir anar a fer quelcom negatiu o dolent, però que la teoria tan hippie de tot plegat, que a vegades no és tan senzill. Sí dir que d'aquesta agricultura regenerativa ho són, eh?
Segur que la paraula l'he sentit, però... Jo l'he sentit, però... La terra genera el sol. Que no em dis res, eh? És horari protegit. Entre altres, o no només, per exemple, penseu en zones de secar o allò on es rega que l'aigua, l'aigua provoca erosió en un riu o el que sigui, doncs s'emporta la terra. Clar, segons com tu cuidis el teu sol, l'aigua, per exemple, el sol, la terra, fa que s'hi quedi més o s'hi quedi menys.
Per tant, això genera més o menys saó en un país d'estrès hídric. Hi ha hagut un badall. Hi ha hagut un badall. Però és bastant descriptiu de quan el Fran es fica a parlar-nos d'aquests temes tan apassionants per ell i per la resta també, eh, Fran? Que no, que no, que ens agrada molt saber com els substrats de la terra regenerin la matèria orgànica segurament ara ens n'anaves a parlar. Perquè s'agrada que em fiques a parir amb aquesta gent amb el que han dit i penso en el contrari, que és una qüestió...
que cada vegada ho veurem més, perquè cada vegada tenim més sequeres, que molts pagesos al principi els sonen com una cosa estranya, aliena, però quan ho veus i ho veus en finques, què implica l'agricultura regenerativa? És el guaret que estudiàvem a l'escola? No, perquè el guaret és allò de deixar una terra sense córrer i tot acaba incidint una cosa amb l'altra, però no, són conceptes diferents. Llavors estàs a favor o no de l'agricultura regenerativa?
Això és igual que l'ecològic, que el biodinàmic i que molts altres. Com tota la vida, tu ets d'esquerres. Hi ha coses d'esquerres que estan molt bé i hi ha coses d'esquerres que són uns morinots. Podria ser polític, tant. Ell ho ha de despuntar. No, jo ho veig. Vull dir que sí, hi ha coses que estan molt bé, com el tema de com te passa l'aigua pel teu terreny. Molt bé. Feig d'apunt.
T'ha semblat bé, Julián? Sí, sí, i tant, molt interessant. El badall era teu, Julián? No, no, no era meu, no era meu. Que ha sigut el cabró, cabró. No hi ha gaires més opcions. No exposem, no exposem. Jo sempre tinc coses boniques. És perquè tinc una gana que moro i estic badallant de la gana que tinc.
Perquè també es pot badallar de gana, eh? Sí, sí, sí. També es pot. I tinc molta gana perquè no he dinat. Vull dir, això ho anem a les 3 de la tarda i no he dinat i tinc molta gana. La gateu parla de menjar. Que pateixi. A sobre. Que pateixi pel badall. I a més, és que a més...
Aquesta setmana hem tingut un tastet que jo crec que ens agradarà més o menys a tots, ara és quan un diu que no li agrada aquesta menjada. Però bé, la qüestió és que primer de tot he de dir que no l'he fet jo aquesta setmana, sinó que ha estat l'alcalde la encarregada de fer l'entrevista.
I el tema eren, atenció senyors i senyores, els calçots. A tothom ens agraden els calçots? Sí, boníssims. Boníssims. Ok, així no hi ha drama. Per fer-ho, de fet, va marxar al restaurant L'Espona de Lleida, on va parlar amb el Jesús Jimena, que és xef de Local Lleidatà. Li hem d'agrair des d'aquí per donar a Laura el sacrifici, no?
suposo. Ella està molt contenta de fer això, però no ho sé. Ha d'anar a un restaurant que es menja tan bé, segurament tastar-los. Ironia, eh? I ell, el Jesús Jiménez, ens deia això, eh? Mira.
Sense salsa és... A veure, te pots menjar uns calçots sense salsa, però vaja, que no seria el mateix, perquè hi ha tot el ritual de la calçotada, que és allò, no? Socar i menjar en vertical, podríem dir. Ara per la ràdio és difícil d'explicar això, no? Bueno, hi ha tres coses que a Catalunya es fan mirant al cel, i està, lo de mirar els castellers, veure porró, i l'altra és aquesta, la de menjar calçots. Aquesta no la sabíem, mira, tres coses que fem els catalans mirant al cel. Mira, està bé, està bé.
Veus? Que bonic. Sí, és bonic. És bonic, és bonic. Des d'aquí, recomanar quan anem amb una calçotada que sempre s'obre un paquet de calçots. Mai. Qui se l'emporta? Qui se l'emporta? Jo, jo, jo. Jo, jo. Porteu-vos-el i no els mengeu els calçots tal qual, sinó proveu a fer coses amb els calçots. Croquetes. Una truita de calçots, croquetes de calçots. O rebossar-los i ficats després al forn. També és més fàcil. Una crema de calçots. A més la serveixes i li fiques una cullerada de romesco al mig i vas com a
Escolta'm, Ivan, podem fer una secció culinària, però no tipus tastets, sinó que ens donis receptes alguna vegada. Si voleu. Ves acollint receptes. Algú fallo tècnic ens pot inculcar receptes. Les receptes de l'Ivan. Però hi ha sempre un producte lleidatà. Lleidatà, català... Però calçot, aquí fem molts calçots, eh? El considero lleidatà, quasi. Què tal, Karen? Com estàs portant això de la gana d'ells? Com va?
Bé, bé, vaig, bé, vaig, bé. Imaginant-se la calçotada. La vaig portant. A sobre calçot, saps? Tinc un antojo de calçot, ja fa ser males. Vull dir... Haurem de fer una calçotada o a poc. Jo ja n'he fet una, però ja fa uns dies. Sí, a Tarragona, perquè a Tarragona ja comença a haver força i em vaig fer una, però va ser un petit comitè, érem 4 persones només. També es poden fer, no cal grans calçotades amb 10 persones. Estes són millors perquè toques amb el calçot encara per cap.
Exactament. Clar, perquè si els compres fets, se'ls fan de 25 en 25. El matoll sempre són 25, ens ho digués igual, encara que no estiguin fets, normalment. I no ho canvio, que ens agraden tradicions, ja ens adaptem. Sí. No, no, no, ja està bé, ja està bé. No s'obren mai, eh? Si no, és el que diu l'Ivan, se van cap a algun puesto, si no se fiquen una mica al forn i se mengen igual, vull dir, això... Cuina regenerativa. Exactament. Com podem menjar, pregunta per a tots, com el primer calçot de l'any?
Quan podem menjar els calçols de temporada. Ara hi ha abans, fins i tot abans del Nadal ja se'n poden menjar. Sí, jo crec que ara ja es poden menjar. Finals de gener i inicis de febrer. Ara. Fa uns anys possiblement. Jo em vaig menjar abans del Nadal, eh? Jo em vaig menjar abans del Nadal perquè era l'aniversari d'un amic meu i va ser el 13 de desembre. I ho vam fer poc temps més tard, vull dir que sí, sí.
Mira la Sabina Fencana de l'estàs cagant, a veure si es rectificava, però no, s'ha mantingut ferma i té raó. De fet, és del novembre. I a Lleda surten dels primers amb aquesta climatologia. El que passa, que ho associem sempre a... A què ho associem? A quin mes? Al febrer? Al febrer, normalment. Per què? Per què? Ser correcte, per què? Perquè és carnaval.
Perquè és quan tornen el primer sol, fan les primeres trobades a la Torre B i és la primera menjada. I és un menjat 100% social, allò que fa bo i fem la primera menjada fora. També és una mica el ressurgir de l'hivern i per això també aquesta qüestió empàtica que té el calçot.
Algú s'ha menjat un calçot sol? Jo sempre. A mi m'agrada molt estar sols sense salsa. No, no, no, no. No sol de salsa, sinó sol de persones. Ah, sense gent, val. Jo de fet, Karen, estava pensant, ara que el Fran ha dit això, dic, ostres, potser hi ha gent que per X qüestions no poden menjar-los acompanyats. Potser també hauria d'haver grups d'aquestos, no sé si de Facebook o de WhatsApp o de Telegram, de amics... El tip del calçot.
No sé si Tinder concretament, però sí. A Twitter sí que hi ha. A Twitter n'hi ha? Sí, hi ha calçotada a tuits o una cosa així. Vaig llegir l'altre dia. Jo he vist aquí a Lleida que ho estan fent per Carnaval. Ah sí, jo també. Una noia que diu, qui vol fer un Carnaval a una casa rural?
Mira, el picat es fa el cap de setmana, per nosaltres aquest cap de setmana, una calçotada, també, a tot el municipi, a tot el municipi que vulgui, ho ha fet l'associació de dones, impulsat. Que guai, molt bé. Si no fas, és perquè no t'agraden, bàsicament. I t'hi apuntes i no fas. Vinga, som-hi. Sí, claro. De la menjar, un cop menja, tenim aquesta mala costum de fer-ho sempre davant de la Karen.
De la tele, de la televisió. Clar que sí, després d'anar a fer la migdiada, també, amb la tele de fora. No, després d'ha escoltar lo de Smelón.
Si ja fa tant dissabte no hi ha oest. Bueno, pots escoltar el podcast, pots posar-te els podcasts en bucle del mes oest, també. Sí, és una opció, en aquest cas. Si ja us els heu escoltat durant la setmana, podeu dormir durant aquesta setmana. Llavors sí que us deixem fer la migdia. Correcte, exactament. Sí, vam parlar de... Bueno, vam enxetar un altre cop tertúlia televisiva aquesta setmana i vam parlar de molts temes, molts, molts, entre els quals vam parlar de la tornada, que ja ha tornat, ara ja ho podem dir, ja ha tornat...
Allà tu! Vam cantar i vam comentar, com que també l'Ivan, que el plató no era massa del seu gust. Karen, perquè què torna, també? Som-hi, som-hi. Som-hi, va. Mira, jo ara la voy a cantar i ens seguiu, vale? Va, vinga. Euras, euras, Scooby-Doo, si no los quieres... Allà tu! Ole! Mira, mira, perdó. Que cutre... Torna avui, ja. Que cutre que és la nova versió, com a mínim, el que s'ha ensenyat, el plató, les grades...
Ai, és que es veu tan, tan, tan de tel·local, i ho sento per dir-ho així, perquè a més ens hi detequim nosaltres els mitjans locals, però és que es nota que Mediaset no està amb el seu millor moment a nivell econòmic, eh?
I Juan Raboneta també han posat... Pobre, em fa pena, Juan Rabonet, perquè això se fotrà una nata important, jo crec. Però bé, ho veurem. Jo crec que ells s'agafen molt a la part nostàlgica de molta gent que mira bé allà a tu, perquè la veritat és que va ser bastant fenomenal en el seu... Sí, però és que Jesús Vázquez... Jesús Vázquez és Jesús Vázquez.
És molt important a la mecànica d'aquest programa, això estic d'acord. Ja estic pensant en Jesús Vázquez parlant amb el telèfon aquell que devia estar parlant. Que Jesús Vázquez em diu... Que em toca el director i em diu que ara puja amb 200 euros i no sé què quan us en recordeu d'això. Que per cert...
Ja està, això era el millor del programa. A partir d'aquí ja podies apagar l'aterra. Però continuen amb aquesta sintonia encara ara. No ho sé, no ho sé. No ho vam veure. Però jo suposo que sí, home, si han tret això. I el plató, val, l'estic ara veient. Sí? Compris?
Bé, una mica millor que la majoria de televisions locals, t'ho he de dir, i a més pressupost. Home, però que estem parlant de Telecinco, eh? Però sí que la taula és... Per cert, allà tu i Jesús Vázquez heu vist que va aparèixer la revuelta i el mòbil, el de capturar el mòbil. No. El presentador li va dir allò de... Podem mirar la teva galeria de fotos?
i diu, si vols revisar-les, diu, no, no em tiro a la piscina. Miràvem les 5 últimes fotos. I una era una captura de pantalla que mirava el percentatge que havia fet allà tu, a la primera edició, que crec que era d'un 5%. I després està, pobre, tot roig, el Jesús Bázquez, si mireu els stories de la revolta, està allà penjat al perfil.
i diu, sisplau, això no ho traïs perquè quedaré fatal. I al final ell va dir, bueno, va, traiem-ho i tal. Li diu, no, des d'aquí desitjo que li vagi molt bé, he vèscut allà, però realment es volia fondre, eh? I suposo, ara ho haguéssim fet tots, eh? I tant. La captura, però fa molt lleig. I a més que ha fet captura potser és perquè ho ha compartit. Exacte, exacte, no és allò de... Tinc captura, eh? Sí, sí, sí. Que ha fitxat per Televisió Espanyola, ho han de dir, sisplau, que traixia la revolta, eh?
I parlant de coses que no acaben de funcionar, Sabina, a la tertúria de la tele, doncs més cosetes vam tindre en aquest sentit, no? Sí, és que estàvem intrigats perquè en aquells moments havíem de donar l'exclusiva perquè no havia sortit a cap mitjà. I mira, això és el que passava parlant del programa, gran programa, amb grans audiàncies, de Toni Cantó. L'exclusiva anava perquè, clar, nosaltres avui us anàvem a dir que no sabem per què està continuant aquest programa els divendres. Doncs hi ha un mitjà que...
Fa 30 minuts ha dit Apunt cancela el debat de Toni Cantó tras rosar el 0%. No, amb lo que estàvem gaudint d'aquestes diners d'audiància tan espectaculars. Però no ho diu ningú més. És a dir, jo no trobo el comunicat per part d'Apunt i no trobo el comunicat tampoc a la xarxa X del debat. València Plata també ho diu. I les províncies també ho diuen. Però no trobo... I en canvi...
O sigui, a la sala de premsa d'Apunt fa només 3 hores que han tret un meravellós article dient com es fa el debat i elogiant el darrere de càmeres del debat. Això m'està explotant el cap com pot ser que ara mateix estiguin dient que l'estan cancel·lant i Apunt estigui treient més informació sobre el meravellós programa del debat que tenen un meravellós 0% d'audiència. No ho estic entenent.
Toni, per tant, si t'has quedat sense feina, que sàpiguis que des d'aquí a l'OES no ho intentis perquè tindrem que no. Bueno, vam donar l'exclusiva i és cert, ara sí que ho podem dir 100%, que els altres mitjans també se n'han fet res so a dia d'avui. Ja l'han xapat. Que ja no hi haurà més a punt els divendres a la nit en el prime time en aquest meravellós 0% d'audiència que estaven fent. Segurament estan molt apenats el 0% d'audiència que estaven veient el programa.
Clar, i la Sabina abans de donar pas al tall ha dit grans audiàncies. Aquí sona ironia, és ironia, però hauria sigut més encertat, perquè segurament això sí que podríem dir que és fill de digne, audiàncies històriques. El que passa, perquè aquí 0% diverses setmanes. 0% tècnica. Sí, clar, és que hauríem de... O sigui, estaríem de fer un treball de recerca a veure a quants els hi ha passat.
Zero per cent. No ho deu haver gaire més. T'ho mire tu, Sabina, perquè sé que això dels numerets... Te sona en algun altre programa? No, n'hi ha pocs, i més de a punt, perquè ja et dic que està enrosant, en aquella franja horària, està enrosant el nou per cent d'audiència. És a dir, que van baixar més d'un 82 per cent del Xert, que és el que vam recordar. O sigui, van baixar el Xert un 82 per cent. O sigui, ens referim al Xert de l'antic programa que ocupava el lloc del debat, que és el que feia el Toni Cantó.
I que si ara que l'ompli aquest espai, la recomanació que us fa un servidor és que parleu de natura. Ho fem a la ràdio amb aquest fantàstic espai de Llei de Natura, en què abordem moltes qüestions, però si els companys de punt volen també temes que interessin a la gent, per exemple, podem parlar de coses tan importants com el polen que trobem a l'ambient, com ha anat canviant al llarg dels anys i també la vinculació amb la higiene. Hi ha una mica de tot. Ja fa molts anys que els metges o l'ergòlegs
Parlen de la teoria de la higiene, que vol dir que, clar, quan més higiene tenim, quan més ens dutxem, ens rentem, intentem vigilar que tot estigui perfecte, el sistema immunitari del nostre cos, el que ens ajuda a lluitar contra les malalties, si no troba gaires agents amb els que lluitar, que siguin agents realment dolents,
una grip, per exemple, ara que és l'època, doncs s'inventa problemes. Llavors, hi ha persones que el seu sistema immunitari, quan els arriba una proteïna que ha sortit d'un gra de polen o d'una espora de fong, el seu sistema immunitari reacciona i tenen al·lèrgies. Llavors, si hi ha pocs elements que ens poden causar problemes a l'ambient, el sistema immunitari, a vegades...
crea aquests problemes quan no ho haurien de ser, perquè aquestes proteïnes no estan fetes per fer al·lèrgia. Llavors, aquest és un dels motius pels quals és cert que cada vegada trobem més, els metges, vull dir, detecten més persones al·lèrgiques al nostre entorn.
I la convidada ens explicava, 40 anys dedicant-se a l'estudi del polèmptol amb l'atmosfera, com ha anat també canviant amb això del canvi climàtic, però també amb l'ensenyància humana, una entrevista que paga la pena de recuperar, parlar seriosament, i ho podeu fer, doncs, on esteu ara? Amb aquest portal de www.aquiolex.cat, on també trobareu la resta de continguts d'aquí a l'OES, aquest magasin de tarda.
que fem de 4 a 6, 7 ràdios lleidatanes, i sobretot el que us convideu, us convidem, el que ens escolteu en directe, per gaudir de la gent de MUNFM, Ràdio Rosselló, Alpicà, Ràdio, Ràdio Ponent, Bollosa, Ràdio Siobro, Munt, Ràdio Trem, Pallà, Ràdio, OUAU, Lleida, Ràdio fent conjuntament aquest programa. Família, Maria, Sabina, Karen, Júlia, Ivan, moltes gràcies. Que vagi bé. Gràcies.