logo

+OEST

Perquè no us perdeu res, al +Oest us fem un resum del més important de la setmana! Perquè no us perdeu res, al +Oest us fem un resum del més important de la setmana!

Transcribed podcasts: 10
Time transcribed: 5h 12m 34s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Els millors moments de la setmana.
Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest.
El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Molt bon dia a tots, us parla Francesc Balanyà.
Això és, ara ho sentim, aquest podcast anomenat Més oest,
que es deriva del programa que fem cada tarda de l'Aquí a l'oest,
en què participem 7 ràdios de Lleida,
MUNFM, Ràdio Rosselló, El Picat Ràdio, Ràdio Ponent Mollorussa,
Ràdio Seogran Munt, Ràdio Trem i UAU Lleida Ràdio.
Avui, podríem dir-ho així, som pràcticament tots els conductors d'aquest programa,
només falta un. Això vol dir que saludem l'Arnau Vilà.
Què tal? Bona tarda. Hola, Fran.
Dic bona tarda, bon dia, bon matí, perquè això és el del podcast.
O bona nit. O bona nit, bona matinada.
A cada programa diem o bona tarda, o bona nit, o bon matí.
Sí, perquè sempre diu el mateix.
Sembla un poema gairebé.
Que s'ha de dir Maria Gatau, bon dia. En català, inclús a les dues de la nit, és bon dia.
Molt bones està, és incorrecte, eh?
Però bones ja està molt d'això. En qualsevol cal, molt bones o molt bon dia.
Molt bon dia.
Sabina Pedros, molt bon dia.
Hola, què tal?
Karen Alfonso, molt bon dia.
Hola, hola.
Txell Bernaus, molt bon dia.
Molt bon dia. No vull ser correctora lingüística repelent, però bona nit és correcte, eh?
És a dir, a les dues de la nit tu diguis bona nit, no diguis bon dia.
Que no, que és bon dia.
No, lo que no és correcte és bona tarda.
Això és lo que no és correcte, que ve del castellà.
Però bona nit sí que es pot dir.
Bona nit es diu just abans d'anar a dormir.
Si te'n vas a dormir a les 6 de la tarda, pots dir bona nit.
Italiens també, amb txera i note.
Sí.
Lo que no és normal és que diguis bon dia i siguem les dues del matí.
Que sí, home, que sí. És correcte.
Que no, home, que no.
Que sí.
A veure, Fran.
Sabina, et sentit molt fluixa, però no és cap problema.
Ai, perdó, que pujo, que pujo.
Ara ja està, em pujo.
Que havia baixat perquè estan fent unes promos, ara, i he cridat massa.
Com és habitual.
Que bon dia, Fran, pot ser molt correcte, però escolta, què no es diu?
Que a mi si a les 7 de la tarda me dius bon dia, et dic, escolta, li passa alguna cosa, saps?
Bé, en fi, dic bon dia també a l'Ivan Nusson.
S'han actualitzat, s'han actualitzat, també.
Ivan Nusson, què tal?
Hola, hola.
Jo tenia entès que el que era incorrecte era bones tardes, que era la castellanització.
però bona tarda, pensava que sí que era correcte.
És que és correcte.
Jo no he dit que és incorrecte, he dit que en català és correcte bon dia durant tot el dia.
Excepte quan vas a dormir.
És que si estàs al por nord, que és dia durant tot el dia, 24 hores de sol.
Una salutació als compis de l'IEC i d'altres instituts catalans de les llengües, com se diguin, que ara mateix no me'n recordo.
Jo no sé per què no ens donen un premi sàpien.
Si algú vol fer voluntàriament de corrector lingüístic de l'Aquí a l'Oest, escolta, eh?
Sí, sí, aquí esteu convidats.
Tindríem-nos el feina, eh?
Tindríem-nos el feina.
No ens aclarim entre nosaltres.
Bé, ens fiquem bé o més.
A veure si tindríem l'entrallat.
En fi, anem a la feina, perquè recordeu que aquí el que fem és recuperar alguns dels millors moments,
perquè n'hi ha més amb aquest programa, però alguns.
I això fa que avui arrenquem, podríem dir-ho així, amb una introducció en tota regla,
a què es va produir la tertulia de xarxes per part de les ja batejades com a xarxes.
Però la federació el que vol és garantia i diners allà.
No li expliquis.
Inicia sessió al teu perfil.
Fes like.
I reposteja.
Que engeguem la tertulia de tendències i xarxes socials.
I va no sol, me l'has liat una mica, què fas?
No, no l'ha liat.
Hola.
No l'ha liat, no.
No l'ha liat.
No l'ha liat, res de liar.
Hola Toni, hola Sergi.
No tenim les noies de xarxes.
Aquí estem preparadíssimes.
Ah, les teníem baixades.
És que, Ivan, estic...
Ens fiquen aquí la música de les xarxes.
Ara, nosaltres hem sentit noies, què passa?
Hola.
No l'ha liat, Ivan no l'ha liat.
El tema del dia, us ho recordo.
No, no, no.
Sí, que és un tema del dia, però és que és un tema del dia molt polèmic.
És el tema de...
És el tema de...
Tot a fa xarxes.
Hem d'entrar, hem d'entrar.
Sí, sí, sí.
Les xarxes en van plenes?
O i tant.
Clar que en van plenes, com no.
Va, però avui farem una cosa així una mica...
Crec que no m'han fet mai, que s'acaba el tema del dia,
com que ve tertulada les xarxes dient
què diuen les xarxes de tot plegat.
Aquí, Sergi.
Això és un atacament amb un...
Karen, Sabina, Txell, Maria, molt bones.
A l'Evan també els saludem.
I sempre s'incorpora a la tertulada les xarxes.
Què et diuen sobre de tot plegat les xarxes?
Res bonic, dèiem.
No, res bonic.
Però va estar bé aquest crossover, vull dir al final.
Sí, sí, sí, sí.
M'agrada la reacció de...
I vull dir què hem de fer ara, no?
Quina traca, també va dir.
Clar, que jo deia que no ens sentíem perquè jo no ho sentia.
Estàvem previnguts o no?
Sí, sí, sí, però jo no tenia el vostre retorn
i per mi no hi havia ningú a l'altre costat.
Vull dir que aquí amb vosaltres sí que ho sentíeu,
però jo a vosaltres no ho sentia, però en fi.
Sí, has escoltat per primera vegada...
La vostra reacció, tant qual.
Va ser un encert, eh, que interessa, ho deixem dir.
Bueno, i és que...
Sempre és un encert.
Clar, òbviament.
Bé, Sabina, bé.
Bé, Sabina, bé.
Bé, Sabina, bé.
Bé, Sabina, bé.
Bé, Sabina, bé.
Bé, Sabina, bé.
Bé, Sabina, bé.
Bé, Sabina, bé.
Bé, Sabina, bé.
I a part de les reaccions a xarxes sobre el tema del Lleida,
que Déu-n'hi-do, que ara mateix no recordem ara,
vam poder descobrir que el tema de les xarxes socials
està molt més relacionada amb el Lleida del que ens pensem.
Si voleu que faci algun comentari...
Sí, per favor.
Doncs ho faré.
Toni.
Bé, doncs és el primer club de la història del futbol mundial
que s'ha dirigit per WhatsApp,
amb la qual cosa és impossible.
Hi ha molta gent que quan deia
ja t'escriu un WhatsApp, li deia a Lluís Pereira,
no, no, no, no, no, por favor, no, por favor.
O sigui, ha creat més grups de WhatsApp aquest senyor a Lleida.
Vosaltres no ho sabeu,
però ha creat grups on ha col·locat l'alcalde de Lleida,
sense saber-ho,
el regidor d'esports,
l'atinent d'alcalde,
a exjugadors.
No passa res, no passa res.
Va tenir una vida molt intensa futbolísticament
i també a nivell de WhatsApp s'ha de reconèixer
que també s'ha esforçat.
S'ha esforçat, també.
Cuidado amb el WhatsApp, eh?
Cuidado amb el WhatsApp que el carregue el viable.
Mira, mira, Avalos, diga-li Avalos.
Cuidado, cuidado.
Doncs això, eh?
És que havíem d'entrar, noies, havíem d'entrar,
perquè aquí nosaltres ja sabíem que hi havia xixa.
Home, és un descobriment, eh?
Vull dir, jo suposo que potser és una cosa que se sap a Lleida,
però jo no sabia que es portava des de WhatsApp.
Bueno, a veure, és que era un senyor que era de Ginebra
i estava entre Pinto i Valdemoro sempre, saps?
És un gallec que viu a Suïssa
i que, a més, no agafa mai l'avió.
Avió, exacte.
I no agafa l'avió, sí.
Exacte, que va amb cotxe d'aquí cap allà, és veritat, això.
Bueno, però ara, a Suïssa aquí són vuit hores, eh?
Ja, però es diu molt ràpid vuit hores, eh?
Bueno.
Un passeït.
Pots de aquí a Sevilla n'hi ha més, eh?
Vull dir que al final dius vinc a Espanya
però estàs més a prova Suïssa.
No, clar, clar, i sobretot perquè Ginebra està toquen més
però vull dir, vuit hores es diuen molt ràpid, eh?
Però vuit hores és un dia que perds.
Jo ho vaig fer, vaig anar-hi, amb cotxe.
I vas perdre un dia.
No, vam arribar allà a les set,
va donar temps de fer una birreta i tot abans d'anar a Espanya.
Ah, molt bé, això sempre.
I per tant, i per tant.
Això sempre, això sempre.
Ei, apunteu, apunteu.
Exactament.
Mireu, el que sí que també vam poder comprovar
amb aquesta tertúlia de xarxes
és que en Toni Lassom,
a qui vam sorprendre una mica,
és un dels periodistes al final
que a la ciutat domini el tema esportiu.
Escoltem.
En qualsevol cas,
que pagui,
tu és més.
Si només és això.
Resol.
Doncs digueu-li per WhatsApp, no el teniu.
Exacte.
No t'ha ficat a tot el grup a tothom?
Nosaltres no som ningú perquè no som.
A tu no et va ficar al grup?
No, no, no, ja que hi som,
a mi, que passar, un dia d'aquests,
us donaré una sorpresa.
A mi em va emborrar del grup de WhatsApp
la comunicació del Lleida
i el mail.
Sí, perquè en una tertúlia vaig dir
no sé què, que es van enfadar tots.
Però tots tenen el meu número.
O sigui, que poden trucar-me quan vulgui.
I ara, i us diré una altra cosa per acabar,
em trobo gent pel carrer,
com el Jordi Ricard,
em trobo gent pel carrer,
del Lleida,
del club,
que ja no hi són,
i ara tots volen explicar-me
les coses que passen llirins.
i durant la temporada, què?
Sí, sí.
Txarxeres.
Txarxeres.
Txarxeres, Sergi,
moltes gràcies.
Adéu.
A mi, sincerament,
companyes, deixeu-me dir,
i potser no esteu d'acord amb mi,
però a mi lo de Txarxeres
me sona a carnisseres
o pescateres.
Txarxeres.
A mi no, a mi no, a mi no.
Bueno, i així és com,
com acabava la tertúlia,
Txell,
ja vas picar-ho de nom de grup, eh?
Sí.
No és que el rebateixis.
Que ho fiquessis de nom de grup
em va sapigui greu,
però sí que allò,
no sé,
a mi no em va agradar.
No, a mi em va fer gràcia
perquè són les xarxeres,
les que domina el tema de la txarxarxeres.
Esse xarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxarxaxarxarx
anem d'un cantó cap a l'altre i no acabem
dient res del que havíem de dir,
que sí, que és el que va
passar, doncs una tertúlia més.
Això va passar.
Tenc que aquest cyborg que ens explica,
que ja ens estem mig convertint,
no és tant a nivell material,
cyborg, cyborg, com ni vulguis dir.
Després teurem un tall al claustre,
ai, al claustre, el més ho és,
sobre com cadascú pronuncia el cyborg,
però m'és igual.
És com l'iceberg,
l'encial.
Hi ha gent que diu iceberg,
gent que diu iceberg, gent que diu iceberg,
o sigui, hi ha de tot.
I els del Titanic van dir, ojo, cuidado.
I els del Titanic, ja ens han desviat.
És que, és que,
en tenc deu segons.
Vinga, va, xeix, xeix.
Que tenim la consistència d'una mosca volant.
És que no me'n recordo de què parlàvem.
O sigui, de què parlàvem.
Sí, alguna cosa del whatsapp, no?
Algo del whatsapp, cyborg.
No, no era alguna cosa de...
Elon Musk, que va fer aquella dissertació de la setmana.
Ah, exacte, que Elon Musk va dir
que érem cyborgs
perquè llevàvem el telèfon en el bolsillo.
Perquè era una extensió del nostre cos.
Però és que relacioneu, relacioneu,
Elon Musk, cyborg, cyborg,
iceberg, enciam, txanic.
Bueno, però lo del cyborg sortia al guió, eh?
Amb lo de Elon Musk, això sí.
Es va donar per fet
que l'iceberg primigeni era l'enciam,
que no ho era pas.
No?
Clar, també és veritat.
Té ara que un iceberg.
No sé, crec que va ser la Sabina
que va dir iceberg com l'enciam,
o una cosa així.
Ja, perquè me va recordar
el cyborg, cyborg, o com li vulgueu dir,
la gent que diu iceberg o iceberg
o iceberg o iceberg,
no sé com li diu l'enciam aquell
que és una bola.
És una pilota.
Que no té gust a res.
de iceberg, però bueno, exacte.
Sí, però...
Bueno.
Perquè no té gust, com el gel,
que dius, bueno...
Ah, amiga.
Como ila, como ila.
Déu-n'hi-do.
Va, seguim.
Però seguim.
Sí, sí, sí.
Sí, seguim, seguim.
És que ara m'estava ficant a buscar
perquè se deia iceberg.
I se ve.
A la curiositat, eh?
Vinga, va.
Sí, ara m'ha quedat una curiositat
que després la resolc.
Va, sí, anem a televisió,
una altra de les grans tertulies
que teníem aquí a l'oest
i vam parlar de l'èxit del nou Corazón
que a la Fran, doncs,
no li va agradar gaire,
però encara menys
que la presentadora
i els informatius de la telepública,
ojo, lo que direm,
si encara no ho vau escoltar,
passi a ser la secretària
de la Reina Leticia.
Escolteu.
Hola, Corazones.
Hola, Corazones.
Ja està.
Bueno, Corazones, seguim.
Vinga, va.
Ui, sí, vinga, això és molt...
Bueno, és que televisió espanyola
i la realeza cada vez más unidos, eh?
M'encanta.
Clar, és que...
Té molt.
És que...
De mal en pitjor, vinga, seguim.
Sí, sí.
No me feu feliç, ara, aquesta secció.
Sí.
Últimament està que la cosa
per tu, Fran, complicada,
però no...
Tot ho fem,
tot ho intentem fer
per a tots els públics.
Va, la periodista Marta Carazzo
que presentarà aquest divendres
per últim cop la segona edició...
No, va a presentar, perdoneu.
Sí, va a presentar el divendres
per últim cop, perdoneu,
ja va ser divendres 27,
la segona edició del telediari de la U
i va abandonar la Corporació Pública
per convertir-se en la nova cap
de la secretaria de la Reina Leticia.
Ojo a lo que estic dient, eh?
Per convertir-se en això, eh?
Que va ser durant el 2021-2023
també va estar al capdavant
del principal informatiu
del 2021-203.
Sí.
Que després se convierteu en reina.
Exactament.
Que clar, vull dir,
prioridades queridas,
el que diu aquí la gent.
Va, la decisió de Carazzo
ha estat comunicada, doncs,
evidentment per RTV
a través d'una nota de premsa
la qual afirma
que la periodista deixa
la televisió pública
per començar un nou projecte professional
del qual, doncs,
no han donat més detalls,
però, bueno,
que ja se sap que és per això, eh?
Per ser la secretària de la Reina,
de la Leti.
Doncs, segons indica la cadena CER,
la tria de Carazzo
respondria a l'interès
de que Leticia sigui una dona
que ocupi la màxima responsabilitat
dins de la seva secretària.
De fet,
la periodista de RTV
serà la segona dona
a assumir aquest càrrec,
ja que la seva predecesora
és Maria Ocaña,
que abandonarà les seves funcions
a l'agost
per raons d'àmbit familiar
i professional,
segons s'ha dit.
aquí i xafardeo, també.
Ojo,
però per ser secretària,
però és periodista, no?
Correcte.
Sí,
però,
doncs,
li deu anar bé
a la Leticia
a aquest càrrec
i a la Marta Carazzo.
No, no es troba molt bé.
Ja la coneix,
entenc que
si l'ha agafat
és perdeu de ser de confiança.
No sé,
home,
si no,
no l'agafaries.
Clar,
llavors ja està,
és una periodista
que deu ser,
dius,
mira,
que estàs intel·ligent,
com jo,
que vingui cap aquí,
a la Casa Real.
Ja està.
que l'agafi també
com a la seva metgessa
particular,
no?
Però no és l'home.
Perdó,
ja està,
ja està.
S'ha indignadíssim,
però...
És que tinc tota la raó,
és a dir,
a veure,
parlem d'un món
que és ja tot d'intrusisme
i allà
que han de ser exemplars,
que ja sé que a la Casa Real
si una cosa no té
és exemplar,
ho sabem tots,
però no ho podem dir
perquè si no
ens podem ficar a la garjola.
No pots dir que l'emèrit
és un lladre,
sinó que li diguin
a l'expresident de...
Ja ho has dit?
No, no,
dic que no es pot dir,
dic que no es pot dir,
si no,
encara tens una querella
a Casa Real.
Que venen, que venen.
Però llavors han de ser
exemplaritzats
i agafen una persona
amb una titulació
d'una cosa
que no és la seva.
Home,
per favor,
no sé.
Però que secretària
de la Ràdio
i coses d'aquestes,
però no són una cosa pública,
no els paguem
una milionada cada vegada,
concurs públic.
Obscurantisme
a la Casa Real,
estic indignat.
No us enfadeu,
no us enfadeu.
El que vol el Fran
és tenir les mateixes oportunitats
per treballar a la Casa Real.
Fran, Fran, Fran,
no te preocupis,
perquè s'hi diu iceberg.
Exactament.
A veure, a veure,
perquè...
Ho he trobat,
ho he trobat.
Perquè a la Xina,
que és on es produeix
el 50% d'aquest anciam,
és perquè,
es diu així perquè,
bueno, sí, exactament,
és el que més resisteix al fred.
Ah, molt bé.
I per això li han ficat iceberg.
Llavors és iceberg
perquè és de ice,
de...
Però entenc que resisteix al fred
quan el cultiven, no?
Perquè jo el fico allò,
pegat a...
Clar,
Ah, pegat a la paret de la nevera
que està allò...
És que no s'ha de fer allò,
no s'ha de fer allò.
Clar,
i a vegades que posa...
Que parli de la planta,
del cultiu...
Vale, vale, vale.
Com a tal.
Quan s'està cultivant.
Sí, pot ser fresqueta.
Ala, ja està, eh?
A mi m'agrada...
A mi m'agrada l'uncia en maravilla.
Aquest que és ara d'estiu,
que té com les fulles més lustroses.
A mi el roble m'agrada.
Els cogollitos.
Ah, estan bons.
Tampoc que n'agrada.
A mi m'agrada l'anxobes.
A mi m'agrada l'anxobes.
A mi m'agrada l'anxobes.
Si la Delta Estet
em comparteix la idea...
Ja està.
Aquí jo.
Continua la televisió
que ens estem a l'anxobes.
Vinga, és a mi.
Pensar.
No,
d'una pedagògica.
Si voleu que les coses
tinguin gust,
no compreu coses
que s'estan produint
a l'engròs,
a l'altra punta del món,
perquè han de collir
mega hiperverda,
llavors mai tindrà gust.
els kiwis mateixos,
els kibis,
en català.
Són cars, els gols.
Sí,
és en català, de veritat.
Sí.
La meva iaia
deia kibis,
però ella era de Sevilla.
Com es pronuncia la B doble,
com es pronuncia la B doble
en català.
És que...
Butter polo.
Tenim.
Ara.
Butter polo.
Ara veus.
Doncs compreu-ne aquí
de proximitat,
perquè llavors
tenen gust
perquè els tallen,
és igual
en qualsevol producte,
doncs quan està
al seu nivell òptim.
Exacte.
Compreu-ne un si
en maravella
del territori.
Kilòmetre zero.
Enciam de Lleida,
kilòmetre zero,
que a més en fem
de molt bo.
Va,
que tornem a la televisió,
que és el que estàvem
intentant explicar
després d'anar-nos
cap als enciams
i els progris de proximitat.
Parlem de cuina,
per cert.
Té una mica a veure.
Té una mica a veure.
Sí,
molt bé,
molt bé.
Ai,
com llegiu el guió?
Que bé.
Doncs sí,
volíem parlar de cuina,
d'un programa
que li agrada moltíssim
a l'Ivan Usón,
que és Masterchef,
però escolta,
sempre diem
que li agrada molt
a l'Ivan Usón
i ell diu
que és superfan,
superfan,
però vam descobrir
que potser tan fan
no és,
perquè mira què ens va dir.
Ai,
a qui li agrada molt
ara el que anem a parlar
a l'Ivan.
Ara anem a parlar.
Ai,
Ivan,
saps què passa avui,
Ivan?
Què passa avui,
Ivan?
Doncs avui és la final
de Masterchef,
no?
Anda,
que sí.
Molt bé.
Sí, sí,
avui és,
avui és.
Avui m'he de mirar
el programa,
bueno,
jo és que veiem
una setmana de retras,
m'he de mirar
bé,
vull dir,
però se no té.
Però ho sabràs
que ha guanyat
i tot el rotllo.
Bueno,
la final,
al final,
bueno,
és que tampoc
m'acabo mai
el programa final
normalment,
no acostumo a fer-ho,
en plan,
ja se'm fa molt pesat,
bueno,
ja veig que ja han guanyat
dos o tres,
me'n vaig a mirar
la notícia,
sap?
Depèn dels que quedin
després de la prova
d'exteriors,
me'n vaig a mirar
la notícia directament
i ja està,
perquè allò,
és que a més la prova final,
ojo,
quan comencen a fer passar
a tots els familiars
i els exaspirants
i, bueno,
fins que comencem aquí
a cuinar una mica,
mare meva.
Sí,
massa rotllo,
no?
Massa texte.
Sí.
Abans de començar.
No és l'arguiñano
que fa un xiste
i ja sí que cuina,
no?
Exacte.
I de mentre talla la seva
te'n fa un altre.
Clar,
doncs...
Xistes de l'arguiñano,
déu-n'hi-do,
eh?
Referente.
El conejito de la Loles.
El conejo de la Loles.
El conejo de la Loles.
Jo ja us ho he dit
moltes vegades,
que jo soc fan
del Celebrity.
El normal,
el miro
per matar el mono.
Això ho va dir.
El Celebrity
és un donant xou.
Clar,
aquest és el divertit.
Clar,
però una altra banda,
també,
sempre busquen
el titular
a l'hora de guanyar.
Aquest any
ha estat
la concursant embarassada,
eh?
Perquè, clar...
En sèrio.
Sí, clar,
s'ha de donar joc.
Saps?
I el Kids t'agrada?
Horrible.
Espantós.
No feu això
als vostres fills,
sisplau.
Espereu que creixin
i que s'apuntin
i s'apuntin et sols.
I que decideixin, exacte.
Exacte, clar.
Però no ho feu així.
Quanta gent haurà dit
Mira,
que sale mi niño
un Masterchef!
Hombre,
però per això ho faran.
Jo crec que tots els nens
aquells són
les mamis,
deuen de ser amigues
de la Samantha,
vull dir,
allò de deu haver-hi
un enxuf allà
per entrar
abans de la Józ Júnior.
O sigui, ja hi ha
per entrar al normal,
però bueno,
en fi.
En fi.
Estava pensant,
Ivan,
si no t'agrada
aquest Masterchef
de la final,
perquè veus que passa
molta, molta, molta,
molta, molta gent.
No sé,
aquesta setmana
que t'haurà de ser
altres dos especials,
el que fèiem
al Picat
i el que fèiem
sobre els incendis,
perquè també va passar
molta, molta, molta,
molta gent.
I tant.
I a més,
amb el primer d'ells,
amb el dels incendis,
vam tenir una exclusiva.
Escolteu.
Com podem ajudar
els ajuntaments?
Què poden fer?
D'una banda,
ara m'ha quedat ells
després del que ha passat,
com valorem,
quan hi hagi les valoracions
definitives del mal
que s'ha produït
i després també
per evitar
o per mirar
de baixar encara més
la pressió
que poden rebre
els ajuntaments
en un moment
en què es produï un foc
que tinguin
les màximes eines
al seu costat.
I això
és una reflexió
que hem quedat
amb el president,
que faríem
amb les persones indicades
i això serà en breu,
en una setmana
o 15 dies.
No ho hem dit,
però aquí parlaves,
Joan Talán,
president de la Diputació
de Lleida.
Home,
bona iniciativa aquesta,
perquè els ajuntaments
petits,
pobres,
te trobes amb tot el pollastre
d'un incendi
i tothom et pregunta a tu
moltes coses
i no saps què fer,
evidentment tot és per ahir,
tot són unes urgències,
doncs ostres,
em sembla una gran idea,
la veritat.
Sí,
totalment,
mentre l'alcalde
sigui una persona competent
i així,
que hem vist de tot
els pobles petits.
No en el meu cas,
no en el meu cas,
però hem vist de tot.
No tindrem noms,
no...
Sí,
hem vist de tot.
Bé,
a més,
també va parlar
el president
Salvador Illa
que era un dels incendis
que més ràpid havia avançat
i que als bombers
no els hi donava temps
a reaccionar,
per tant,
està bé,
aquestos...
Quasi rècord d'Europa,
el rècord més gran,
32 km i escaig,
km per hora.
I aquest 28.
30.
30, 30.
va acabar el Lleida Natura.
És a dir...
Està afectat
el director
del Lleida Natura.
Bé,
jo crec que estem
una mica tots afectats.
Tots estem.
No,
el que passa és que
m'agrada qualificar
a la gent d'aquí a l'oest,
no?
El tastet,
la Lleida Natura...
Ah,
donar títols.
Bé,
va dir que està consternat
el mateix Salvador Illa,
evidentment per les morts,
evidentment per...
però també
per conèixer això,
les característiques
precisament
d'aquests incendis
de nova generació,
perquè això ens obliga
a canviar
moltes,
moltes coses
amb això
de les altes temperatures.
Doncs sí,
les altes temperatures
també van aparèixer
al fallo tècnic de dilluns.
I això és una pregunta
que ja es va fer
amb un claustre.
Recordeu quina era
la temperatura màxima
que s'havia registrat
al planeta?
Sí.
54,
55,
el Death Valley.
Era el Death Valley.
55,
el Ballet de la Muerta
que hi sé,
el claustre.
Doncs escoltem.
La vaig fer jo,
la vaig buscar.
que tenia bones memòries.
Vinga,
va,
més curiositats.
La calor més extrema,
el lloc més calorós del món.
Això ho vam preguntar
amb un claustre.
Pots ser que ho parléssim
amb un claustre.
I no me'n recordo.
està més o més o més o no bé.
Doncs no és Sevilla,
no és Sevilla,
és la Vall de la Mort
a Califòrnia.
El 1913,
va,
si te'n recordes
d'aquest claustre,
va,
te'n recordes
de quina és
la temperatura
més alta registrada?
Sí,
només vam tenir el debat
durant una estona
i vaig dir una barba assada
i ara tornar a dir.
Sí,
sí,
no,
no.
No ho sé,
tio.
58?
Ai,
quasi,
56,7.
És la més alta
mai enregistrada.
I va ser,
com dèiem,
aquí,
a la Vall de la Mort
a Califòrnia.
Ah,
però a Lleida
amb dos estius
ens implantem
amb aquest ritme.
I tant.
Tot i això,
llocs com Dubai
o el desert del Sàhara
poden arribar
a sentir-se
encara més insuportables,
però això
és la típica
que es diu,
la típica
que diu
la gent de Barcelona,
no és el calor,
és la humitat.
Mira,
aquesta setmana
que m'ho hauré
trobat a faltar,
estava a Calafell
de festa major
i tothom em diu
oh,
quina calor jo.
Vinc de Lleida,
això és un acudit
el que estàs dient.
I et diuen
sempre el mateix.
Clar,
és que aquí,
però aquí
amb la humitat
és pitjor.
Sí,
sempre parleu
de la humitat
que és cert,
però us oblideu
d'una cosa
que és capital
que ho canvia tot,
en la brisa marina.
Perquè com tindria
un ventilador
que va rebaixant tot,
dic que Lleida,
tu et vols
assentar en un banc
i està bullint,
tot està bullint
i per tant
aquesta temperatura
no marxa
perquè no tenim aire.
I afegeixo,
i afegeixo,
quan us diguin
alguna vegada
aquesta frase,
diu sí,
s'està tan bé
que com és
que tots els lletants
se'n van a la platja
i de la platja
no ve ningú.
Correcte.
No hi m'has preguntat senyoria.
Correcte.
No veig jo gent aquí
a la borrera del riu.
Ai,
la humitat que terrible
que és,
anem a passar l'estiu
a Lleida.
Millor anem al Pantano Santana.
Estarem molt més a gust.
No,
tots a Calafell,
tots a Calafell.
justament ho comentàvem
el dia
d'Alpicat
quan vam estar
que dèiem,
sí,
la gent penja
en Instastories
en blan,
quina calor que fa,
m'estic morint
a 28 graus
dins d'una piscina
a Tarragona
i nosaltres
a 40 graus
a la sombra
a punt de fer-nos.
Els 10 minuts
que tinc jo
de la ràdio a casa
quan acabi cada dia
el programa
m'agradaria
que es passi
a la sombra
perquè Déu-n'hi-do
intentant passar
per la sombra
la penitència.
Sí,
sí,
sí.
És més,
Marian,
tu no deies l'altre dia
que vas veure
un termòmetre
que marcava 50 graus?
Sí,
sí,
és veritat.
Com el sol.
Com el sol.
és aquell,
sabeu que hi ha
una farmàcia
davant de,
o sigui,
al costat
de l'Screenbox
del Fonati
hi ha una farmàcia.
Bueno,
clar,
és que allí
li deus tocar
tot el dia.
Doncs allà,
clar,
amb tot el bat de sol
eren,
crec que eren,
potser,
les 6 de la tarda
o alguna cosa així
i van passar per allà
i 50 graus.
Toma.
El que passa
que després
al carrer de dintre
que donava l'ombra
allà marcava 45.
Ostres,
però encara així 45.
Quina fresca.
Mira,
jo no te'ls dic igual
50,
el dia de Sant Joan
quan vam anar a buscar
la paella al passeig
el cotxe sí que es marcava.
Déu-n'hi-do.
48 graus.
Sí, sí.
I el meu crescent.
Ai,
és nada.
Ja ho deia ahir
que jo obro el forn de casa
i jo crec que és mire
si quan obro la porta
del meu cotxe.
T'has de dir
que una rebequeta
quan obres el forn.
És que aquell efecte hivernacle
que fa el cotxe allí
quan el deixes el sol
és una cosa horrorosa.
T'has de deixar el cotxe
tancat allí 10 minuts
amb l'aire posat
perquè te crema el volant.
Tu tens sort de tenir aire bo
jo el meu corça no
però a mi me crema
me crema el cul
del seient,
saps?
És com oh,
dios mío,
m'està ja xerrant.
I el cinturó
quan te'l fiques
dius mare.
També, també.
I el volant.
Tinc aquí la cremada
ja,
la palanca de marxa
és tot.
Sí, sí,
com un tatuatge
és el meu cinturó
i el tinc marcat aquí
al cotxe.
Llavors, amics,
segur que cada dia
donem més temperatures
a les 5 de la tarda
aquí a l'Oest.
Li toca fer-ho amb un servidor
que ja té l'aplicació
amb les localitats triades
i com a bon maçoca
m'hi fico també a Calafell
per veure en quin punt està.
Evidentment,
no les dius
perquè no són
el que toqui.
I dius,
seran desgraciats
si sempre estan...
O sigui,
a l'hivern,
menys fred,
allò i això
i encara protesta la gent.
No, a veure,
jo els entenc
perquè al final
és la seva calor
i és el que entenen ells.
Igual que Barcelona
tenen la seva
i aquí tenim la nostra.
Jo els entenc
que per a ells
això és molta calor
però clar,
ho estem comparant
amb 45 graus de sombra.
L'únic que sí que és veritat
que viure amb humitat
i amb el calor
és horrible.
Allò d'entrar a la dutxa,
dutxar-te
i sortir
i tornar a suar,
a mi això aquí no em passa
i en canvi a Barcelona
em passa bé.
I menor que en agost,
horrible.
Que per cert,
l'altre dia vaig llegir,
no sé si és un truc
que funcionarà de veritat,
però bueno,
podem posar-ho en pràctica.
Segur que no funciona.
S'has de dutxar
a l'estiu
amb aigua calenta.
Per què?
Sí, claro.
No, no,
escolteu-me.
La termorregulació del cos.
Exacte,
la termorregulació
d'aquesta del cos
es veu que activa
el modo enfriamiento
tremendamente eficiente
quan estàs passant
moltíssima calor.
Llavors, clar,
te poses l'aigua
a 50 graus
quan surts de la dutxa.
Primer,
el contrast tèrmic
fa que sentis
que sigui fresquet
i com que el teu cos
ja està en modo
arrofredatment
se suposi que,
bueno,
estàs aquesta estona
que allò
que te pots posar
el desodorant
sense suar,
te pots vestir,
saps?
Ja està, ja està.
Però també per la circulació
jo va millor a l'aigua freda,
això és veritat,
hi ha gent que se li infren
les cames amb la calor
i també és una bona opció,
això.
Però no te digo que no,
jo també ho havia sentit,
això.
Jo això a l'estiu ho faig
perquè m'agrada l'aigua calenta,
però a l'hivern,
que és lo contrari,
és a dir...
Sí, correcte,
a l'hivern recomanen
el contrari.
Jo no soc capaç
de dutxar-me
amb aigua freda,
vamos.
Jo l'últim,
en plan així,
saps?
A l'hivern?
Com és això?
L'última aclarada,
l'última no sé què.
A l'hivern?
A l'hivern,
home,
sense flipar-nos,
és a dir,
sense ficar-nos una miqueta
més freda
de lo que t'havies ficat.
Sí, sí, sí.
Ja soc un cagament.
Perquè no cal tampoc
allò,
autoflagelar-se,
saps?
En fi,
que ja veieu que aquí a l'OES
ens ho passem molt bé,
que fem moltes problemes,
però no deixem de recordar també
que parlem de territori
i quan cal també
ens posem
molt reivindicatius,
com passava,
al penúltim llei de natura
d'aquesta temporada.
Amb llavors el conseller
Quim Llena,
que al principi,
recordo que no es feia
ni punyetero el cas,
que al final s'ho va creure molt,
que aquí vam ser pioners a Catalunya,
gràcies també a la vostra iniciativa,
que es va extendre
a tota Espanya
i que quan molts pagès
els van dedicar
molts diners,
diners de la jubilació,
van dir que aquell preu
de l'energia mai baixaria,
que després
van veure que
van intentar baixar-la,
després van dir
que només la comprarien
en algunes hores
quan no feia
quan era de nit,
és a dir,
que es va enganyar el sector
de mala manera.
Què hem vist?
I aquest és un exemple,
perquè això és una estafa,
és una estafa governamental,
però és una estafa,
perquè diuen
farem una cosa
i potser fem una altra,
però clar,
si és el govern,
dir estafa sona molt malament.
Clar,
amb moltes altres qüestions energètiques,
i aquesta és una més,
tornem a veure
que passen coses
que són molt difícils d'entendre
i aquesta segurament
n'és una
i per això et volia preguntar
i et volia tallar
de utilitzem aquella,
o penseu vosaltres
que utilitzem aquella de
me'l pensa i encertaràs?
És a dir,
és perquè els grans
segueixin tenint
aquesta mà poderosa
i que us doni
poques possibilitats
a la resta,
tot i que,
insisteixo,
una qüestió d'aquestes
atén moltes qüestions positives,
les es dictua
per demanar el territori,
convertir un subproducte
en energia,
fer que llocs
on és més complicat segurament
tindre un teixit
econòmic o industrial,
doncs això m'afavoreix.
Penseu que,
darrere,
realment,
el que hi ha és això?
I, bueno,
és que tu mateix,
amb les dades
que ara acabes de
nomenar,
sempre han pensat
el mateix
i en aquest moment
se ratifica,
no?
El poder de les elèctriques
és no gran,
sinó bestial.
Encabat,
quan veus
temes com aquestes,
veus clarament
dirigits
i cap a on
interessa dirigir.
Tu ara em parles
del que va passar
ja fa molts anys
amb el tema
amb els primers
parcs solars,
no?
Que els diuen
promès
unes primers
i aquelles primers
se van canviar,
bueno,
van acabar perjudicant
per frenar,
per frenar en aquell dia,
aquells anys,
el que era
la instal·lació de solars.
És que
ens hem de posar
reivindicatius
també,
sinó que
aquí ens prenen
pel pitó del sereno.
Que al principi,
crec que no ho diu el tall,
em referia
a les instal·lacions
de plaques solars.
Quina estafa?
Però clar,
el govern,
com deia el tall,
no se li pot dir
que comet una estafa,
només que canviï la normativa,
quan s'havia jurat
i perjurat.
És que no hi ha dret.
No ho havia acabat enfadat,
digueu-me alguna cosa
per riure,
que me lo tocaria acomiadar.
Llama al niño
pa dentro.
Niño.
No?
Bueno,
jo crec que el que podíem fer
per acomiadar
és amb una pinzellada
Sabina,
Sir Picat.
Ah,
molt bé,
molt bé,
molt bé.
Van tenir,
mira,
Ferran Aixala,
Jordi Huet,
els organitzadors,
el gent també
del món de la política,
però que no els van preguntar
res de política,
va ser tot molt divertit,
molt piccaja,
així que ens ho vam postar
superbé.
I que,
no sé quan escoltareu
aquest podcast,
però si l'escolteu
abans que acabi
el dia 7 de juliol,
doncs encara esteu a temps
de vindre cap al Sir Picat.
Si no,
doncs mala sort,
pel següent,
la següent edició
que és la 13,
però no portarà mala sort.
Que poden venir igual,
el que passa és que el programa
tindrà més sentit
escoltar-ho quan s'estigui celebrant,
no?
Clar.
No,
a veure,
al Picat podeu venir sempre,
però a gaudir del Sir Picat
doncs ve si arribareu tard,
si veniu a partir
el 7 de juliol.
El millor ho escoltarà
el juny del 2026
i per tant també
estan en portes d'arribar.
Això és el ventatge del podcast.
Doncs sí,
també.
En fi,
gràcies companys,
a vosaltres també gràcies
per seguir-nos,
ens retrobem
o a la darrera setmana
d'aquí a l'OES,
si ens coneguem.
Ui,
ui,
ui.
Un últim dia de col·le,
podem menjar pizza
i tirar globos d'aigua.
Bien!
O amb altres podcasts
que també paga molt la pena
d'escoltar
i si és amb l'antena
per aquesta setmana
hi tornarem al setembre.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!