El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Ei, què passa, westerns? Gràcies per ser fidels, per fer clic i escoltar aquest podcast anomenat Més o és el que fem dels millors moments d'aquí a l'oest. I si algú només fa clic i no sap què és d'aquí a l'oest, dir-vos que és el programa que fem cada tarda de 4 a 6, 7 ràdios de Lleida. Concretament, MUNFM, Ràdio Rosselló, el Picard Ràdio...
Ràdio Ponem Mollerussa, Ràdio Siagramunt, Ràdio Trenpallà Ràdio i UAU Lleida Ràdio. D'aquest magazín que fem cada tarda amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya, doncs ens traiem uns fragments que comentem amb normalment gran part dels conductors del programa, però avui podem dir allò d'aquí som tots, que m'agrada dir-ho, tots els conductors, i el tècnic que és com un conductor més. Per tant, saludem a l'Arnau Vilar, a la Maria Gateu, a la Sabina Pedros...
la Karen Alfonso, la Txell Bernaus, la Júlia García i l'Ivan U, són molt bones a tots. Molt bones. Hola, hola. Karen, cal que et pregunti el que sempre em pregunto.
Capítol 31. Epa, eh? Molt bé. Cada dia del mes podeu escoltar un capítol, si voleu. Un calendari d'edat vent de mesos, podríem fer. Sí, m'agrada. Apunteu-me amb aquelles idees que mai complim i que mai fem. Com el sopar a casa teva. Oh!
Mira, si em comprometo que abans que acabi l'any, posaré una data. Buscaré la que sigui més xunga per tots. Potser serà el dia de Nadal, Sant Esteve, no ho sé. Però jo posaré una data. El dia d'Eurovisió. No perquè ens obligarien a veure'n. No, no, això seria per ser d'ara aquí. Evidentíssimament, Eurovisió a Casal França. Estaria molt bé, en realitat.
A tu què t'agrada tant? Planteja-ho. Planteja-ho, Fran. Seràs un expert d'aquí a Eurovisió. Serà el que estava fent. Europarty. Ahir mateix, Cantaires. N'he dit Cantaires d'oponent, que és una altra cosa. Cantaires de la Quieloés. Ahir estavem mirant una PlayStation 2, perquè jo la tinc trencada, i com que ja tinc el Singestar i us vaig dir que cantaria, doncs, que cantaríem, i tinc un munt de cançons, doncs ahir l'estavem mirant, dic, ara deu estar tirades de preu, i jo vull recuperar totes les cançons de Singestar. I ahir ho estavem mirant.
Si algú no hi ha en té una i la vol regalar a aquest servidor que és pobre, doncs aquí estem per rebre totes les playstation 2. Fet l'apunt que no funcionarà, me'n vaig amb l'Arnau Vilà, perquè vam tenir un tema del dia amb
Ah, que ja siguis una artista. Sí, i tant. Amb la Lili Brick. No la Karen Cantant. No, segur que no. Però bueno. Home. No, jo ho dic jo. Vam tenir tema del dia amb la Lili Brick aquesta setmana. A més, un tema del dia força curiós perquè no va ser una entrevista convencional ni normal, perquè l'entrevista la vaig fer. Ah, sí? La Lili Brick és muralista, artista, introdueixo, i està pintant un mural a Torrecerona sobre la primera electrolinera de camions de Catalunya.
Encara no n'hi ha cap, n'hi haurà una en breus. I està pintant la bassana. I per tant, la gent ara se pot imaginar que, carai, és una electrolinera, però... Clar, és una gasolinera elèctrica. Elèctrica. Per anar-hi a repostar electricitat. Per tant, no és gasolina. Correcte. I clar, el curiós és que jo li vaig posar un micro a la Lili, ella estava pintant i anava xerrant amb el micro, jo a baix, ella a dalt de la vestida, jo a baix anava parlant amb ella. Què tenies, Pol? Què t'has posat les nostres sales?
No, el que passa és que m'ha dit que per protocol no podia pujar a dalt. I quan passaven cotxes allà, de vegades passen els Mossos per allà i tal. Per protocol jo a baix i allà a dalt. Però allà vas tocar aquí, ja. Bueno, però es va sentir bé. L'entrevista es va sentir bé i aquí volia anar, no?, traient un tall d'aquest tema.
És molt curiós perquè, evidentment, vam parlar del mural, de moltes coses, és una grande, la Lili. Però em va cridar l'atenció quan li vaig preguntar què passava que un cop acabava els murals, ja que n'ha pintat més de 600. Jo esperant-me una resposta, una mica de... No, m'agraden a contemplar-lo, a ensenyar-lo els murals als meus coneguts, als meus familiars. Lo que esperaríem. Tot el contrari, ho escoltem, Ivan.
És més, si resulta que hi ha una carretera molt més complexa i l'altra més fàcil i allà hi ha un mural, passo per la complexa, per la més complicada, perquè no vull trobar-me el meu mural. Degut a que per mi mai s'ha acabat el mural. O sigui, tinc aquella cosa, aquella perfecció. Que al final és com dir, l'artista com disfruta és fent-ho, no veient-ho acabat. Per mi, si després de fer el mural, sona molt heavy això, però si després de fer el mural es cremés com un mandala, em donaria igual.
Doncs sí, clarament ho ha dit, clar, i català, i el símil que li vaig fer jo a la Lili Brick és una mica aquest, perquè ja diu, jo disfruto del procés, no de quan s'hagi acabat, i li vaig fer el símil de una mica de quan tu construeixes una peça de Lego o quan fas un puzzle, que disfrutes molt el procés, però quan s'acaba ja l'únic que pots fer és veure-la, és a dir, ja no disfrutes tant del procés i te vas a fer una altra figura, i aquí volia introduir aquest...
aquest espai, no?, de començar al més oest, preguntant-vos això, si vosaltres també us passa el mateix, per exemple, quan feu un puzzle o una peça de Lego o alguna cosa, quan heu acabat us sentiu buits, de dir, ja està. No em miris el mic i jo no faig aquestes coses. Jo més crec que també es podria fer el símil a la gent que fa ràdio, bé, t'he dic que fa ràdio perquè és el nostre àmbit, però a la gent que fa ràdio o escriu i després no li haurà d'escoltar-se o veure o llegir-se o... Sí, sí.
O totes aquestes coses. Vosaltres us escolteu? Jo no. Jo sí, jo de vegades sí. Quan edites alguna cosa, clar. Però no compta editar. Jo quan edito penso, no sé parlar. Jo quan alguna cosa em quede bastant ben parida, llavors l'escolto i recreàndome. Oh, que bé que ho fes. Que ho ets.
Per cert, que la Lili Brick, no sé si us ve la foto mental d'aquell mural que té a prop de Renfe, d'una noia que es tape el plat. Aquella és una de les meves millors amigues. És la nòvia del Mucosí, però no és que sigui la nòvia del Mucosí, és que som de grup que marxem de cap a setmana com dos per tres. I jo sempre li dic que ara mateix és la cabezona més gran de Lleida, perquè segurament la província no deu haver un camp més gran.
És correcte o no? Sí, correcte, perquè a més crec que és dels murals més grans, no tan sols de Lleida, sinó d'Europa. Sí, sí, per això, és la cabezona més gran, jo la conec, i tota la pesca, sí, sí. Doncs precisament la cabezona més gran de Ponent, us escoltava la tertúlia de tele, crec que era l'altre dia, amb això de les persones rata,
i em diuen a xarxes i em deien Frank com te coneixen és a dir vais rebre whatsapps a la cabezona mentre fèiem aquesta tertúlia
En fi, ja que hem fet aquest apunt de la tertulia, et dic també que vam tindre, Txell, un dubte existencial amb aquesta tertulia. Sí, no sé si has contractat l'intèrpret de Xines que ens tregués dels dubtes de com se deia un nom en concret, perquè, clar, a xarxes, aquest passant imatges, vam tindre un dubte existencial que tenia a veure amb el nom d'una persona. Escoltem-ho.
A veure, la fundadora i editora de Watson Weibo, Mania Koetze, va ser la primera en explicar aquesta tendència, que tècnicament el nom original a xina, lamento la meva pronúncia, però és Lao Shuren, d'acord? I això no és que sí. A mi m'ha semblat més divertit que li hagis dit Mania. Com, com? No és Mania. Ah, Mania. No, Mania. Mania.
Potser és manya, potser és manya, com jo, no? Potser és la manya. És que no hi ha accents amb xino, no ho sé, Karen. És manya, potser és manya, com jo, clar. M'ha fet molta gràcia. No, jo entenc que és amb xino, jo l'he ficat manya, però és amb y, eh? No ho sabeu com se pronuncia. Ja tenim tall pel mes o est, eh? Ens estem rient de la xell, però no sabíem si és manya o manya. No, no, no, no, no, no.
Jo què sé, és que no ho sé. Ja ho buscaré, ja ho buscaré com a pronunci, igual que la Oixuren també. Perdoneu, perdoneu, és que no m'he pogut estar. No passa res, no passa res. Igual que la Oixuren, que tampoc no sé si ho pronunci bé, segurament no, segurament és diferent. Ja ho buscaré. No ho hem buscat, no? Sí, sí, ho hem buscat, ho hem buscat.
A veure, Fran, per favor, la duda ofende. Jo he volgut sortir de dubtes. També us dic que el recurs més fàcil que he trobat en aquest cas és el Google Traductor, que hi ha l'opció del text que hi poses, que el digui en veu alta, amb aquella veu robòtica tan sensual que trobem. A més, ha sigut molt divertit, espera, ha sigut molt divertit perquè, clar, me n'he adonat que no hi ha un sol xinès, hi ha el tradicional, no sé què, no sé què. És a dir, hi ha diferents opcions de xinès. No us les he ficat totes, he ficat el tradicional, doncs per ficar algo, no? I...
Per sortir de dubtes, el nom de la nostra protagonista de la secció de xarxa va ser el següent, d'Ivan, com vulguis. A veure, repeteixo, que no és molt ràpid. Què? Mània, és bastant mània. Mània. Mània, la primera, no mània.
Ni minipunto per la Txell, ni minipunto per la Karen, ni mania ni mania. No eres de Sragosta, no eres mania. No, no, no. I aquesta, la veritat és que amb el meu super treball de recerca sobre la pronúncia xinesa, també vaig buscar l'altra paraula, que és com se'ls coneix a Xina, les persones rata, que jo vaig dir la Oshuren. Anem a escoltar, sisplau.
Oh, molt bé! Sona l'hemà i tot. És que els fiquen l'accent no com sempre a la primera síl·la, us ho heu fixat? Esdrújoles. Fer-les totes esdrújoles. Exacte, exacte. Per tant, ja hem sortit de dubtes. De fet, ja si apurem, aquestes no van ser les úniques paraules que vam descobrir perquè el Fran precisament en va descobrir vàries.
El Ministeri de Joventut i Infància està treballant en una nova llei per regular el xarenting, que en aquest cas ja es diria que el xarenting és compartir... Ja han fet una paraula avui dos, ja s'ha esplotat el cap. Sí, sí, doncs aquesta també l'hem d'incorporar perquè aquesta també és un tema que preocupa. Preocupa, eh? Sempre descobreixes coses, eh, tertulia de xarxes, Fran? En general, aquí a l'Hoguer sempre descobreixes coses diferents.
A mi ha casat el profe, que hauria de ser qui les ensenya, però no. Es diu allà que un sempre és alumne, tota la vida se n'aprèn. Quin gran exemple. Però per aprendre de veritat, quina és la secció que se n'aprèn de veritat? És la secció, sempre. L'altre dia estem aquí a la redacció. És a dir, anem a dir que aquí ho és, és una secció de llei de natura. Exacte. Sí, sí.
Mira, mira, és que a més fins i tot la música és bonica. L'altre dia vaig tornar al meu despatx i no sé per què, hi tenia una Sabina allà i li dic, Sabina, perquè estàs tranquil·la, el més important de l'oig ja està gravat. I fa, a què li refereixes? Te'n recordes o no? Sí. A mi li va sortir de l'ànima. En fi, fet aquest apunt d'aquesta nova estranyesa de la Sabina Pedros, dir-vos que el darrer lli de natura, el que feia era parlar amb una alumna i una professora de l'Institut HUC, que no sé si és HUC o HUC,
Hugo Rogelio III. Hugo Rogelio III. Hugo Rogelio III. Hugo Rogelio III. Hugo Rogelio III.
rius, de brossa, i en aquest cas fent el Noguera Pallaresa. Això era amb el que començàvem, però el que fèiem era ampliar la conversa amb actituds cíviques que un ha de tenir quan de fet va a la natura.
Clar, i ara ve pregunta d'examen, Júlia, a veure si aprovem. M'imagino que per la teva formació ara fa cara d'espantada, no t'espantis. Sí, clar, és que pobre. Clar, molta gent es pensa que això de respectar el medi ambient és senzillament no tirar brossa al terra. Per mi és el mínim exigible, però hi ha més coses per respectar el medi ambient. Sí, hi ha més coses. Digue'm en alguna, a veure si aprovo.
Clar, jo li he preguntat això. Quan vas a la natura, coses per respectar el medi ambient. Una que sabem tots és no tirar brossa, com deia. Però abans que respongui aquesta... Quants anys té la Júlia, tu que la coneixes? 18, 19. 19, sí, 18, 19. 18, 19. Abans que respongui una xavala de 18, 19, jo pensava, els meus companys sabran dir-me coses. Quan anem a la natura, coses per respectar el medi ambient.
És... Per exemple, no cridau, no... Molt bé, Sabina. Fels animals, que estan en el seu hàbitat natural, i en tinc més. No obrir focs, òbviament, no encendre focs en llocs que estan protegits. No tirar pedres, no tirar pedres, no tocar coses que no són i no emportar-nos a casa com a souvenir. Molt bé.
És que sou molt de natura. Jo hauria de fer-li de natura, Fran. O ara em poso la creu ja per sempre. Si vols fem un mano a mano. Una altra cosa que no es pot fer molt és banyar-se els llacs, no, Fran? Molt bé, molt bé. Aquest és el nivell, eh? Per què? I menys ficant-se crema solar. Correcte, i m'ho van explicar, perquè els llacs al seu una aigua estancada, si tu introdueixes qualsevol substància química o qualsevol cosa que ve del teu cos, com la crema solar, per exemple...
desodorants, doncs pot contaminar el llac. Especialment això danya amb un dels 5 grups de vertebrats els més amenassats del món, que són
I fibis. Molt bé! Per cert, deixeu-me dir que com se nota que la Júlia és molt més urbanita, que no sap de què parlem. De què parleu? L'altre dia em vaig preguntar el tema dels llacs, perquè vaig anar a fer una excursió i vaig dir, no entenc molt bé perquè ara la crema solar no és una excusa, però l'Arnau m'acaba d'aclarir.
Però més la crema solar fa com una pel·lícula per sobre de l'aigua, una cosa així. Sí, només falta que aneu a la platja, que mare de Déu, sembla que ens bañem amb petroli. També la capa aquí per dalt, en què fluten, per exemple, els teixidosos sabaters... Ah, sí senyor. ...aranyes, etcètera, etcètera, i també altres animalets. Va, a veure què ens deia la Júlia, com ens acaba de respondre.
A veure, podem començar pel fet de no cridar, no fer sorolls, per no molestar els possibles animals que pot haver. És que jo crec respecte en general, igual que respecte... Passar per camió no està marcat. Clar, no sortir del camí, no arrencar plantes... Respectar, igual que respectes quan vas a qualsevol altre lloc, doncs el mateix. Jo crec que una mica respecte per tot, per l'entorn, per tots els animals...
Bé, bé, Sabina, no puc fer altra cosa que felicitar-te i seguir àmpliament sorprès. Dir-vos també què passa. Però si acabo de felicitar-te. A un piropo. Està sorprès que sàpiga de natura, Fran. No, però Sabina, és el més proper a un piropo que et llançarà al cron. A tu i a tothom, eh? Sí, sí, sí. Accepta-ho com algú bona, que s'ha de fer.
Va, anirem a escoltar a la professora, que també ens en deia una que és important, que m'agrada repescar-la perquè molta gent, jo penso que sense mala fe, però que no n'és conscient, eh? Ens amplia aquesta resposta la professora, Jus Erwin, que a més a més és la coordinadora de l'associació esportiva Pallars de Pirauisme. També en tenim una que a la gent li sorprèn molt, que és això, Jus, de portar els gossos lligats, que també aquí sembla que no ens en sortim, no?
Sí, sí, o prohibir gossos o gossos lligats, que és un altre tema. Aquest temps vas a França i no pots portar ni el gos. No pots anar ni alçats, no pots portar ni el gos pel camí, depèn on. I aquí ho has de portar lligat i, a més,
Que també és el que diem, eh? Hi ha entorns que són molt sensibles, llavors s'ha de vigilar. I clar, el gos el pots portar a passejar per molts llocs, que no cal que portis el lloc aquest tan sensible o que això no, on ja ha ramat o on ja fa una salvatge o el que sigui.
I els teus gats tampoc, eh, gateu? Tampoc. Tampoc, eh? Suposo. No ho sé. No es treus a passejar per la natura, els gats. Ja agrada molt. No, però hi ha gent que ho fa. Jo n'he vist els toconills, eh? I jo n'he vist a la plaça de Glòries, de Barna, també. I dic, madre mia, el gat, el gat. O bé, anar amb un arnès o una coseta, però sí. La cosa que diuen és que s'ha de fer des de petits. Si no ho fas des de petits i l'acostumes des de sempre i ja no, perquè clar, el gat els treus de casa i l'acolloneixes. Sí.
Molt bé. En qualsevol cas, no perdem el nord, que ara farà conyes, que això dels gossos porta més problemes del que sembla. I mira, el que deia, a França, en molts llocs, ni es permet, ni en corretge, ni res, suposo, per aquesta mala praxis. Això és una lamentació que fa la gent. Aquí el que podríem fer, si la gent fa mala praxis, doncs el podríem incorporar al...
a la nostra dieta i fer com aquesta xina de les persones rata i menjar-se'l, eh? I això podria acabar sent un reportatge del tastet, però de moment encara no, perquè encara no ens cuspim gossos. Però què té a veure el cerdo amb la velocitat? Per què et vols menjar els gossos? Si la culpa és dels humans. Per lligar un espai amb l'altre. Per lligar un espai amb l'altre.
Perquè m'està quedant aquí en plan, no. Pobres animals, eh? Pobres. He lligat tot. Amb lo bonics que són. I lo suavs no són. A veure, també hi ha gossos malparits, eh? I gossos malparits, eh? No, no, no. Hi ha gossos molt furos. Això sí, gossos, però gossos no. Ah, sí, clar, gossos no. No, no. Gossos dolent és per culpa de l'entorn. Veus, també és una bona manera de filar-ho, perquè hem parlat al tastet, també hi ha hagut polèmica, i això és una polèmica. Ai, que heu fet? Salseo.
Pues mira, es que, bueno, quan arriba el Miguel, sempre d'alguna manera o d'una altra hi ha alguna polèmica. I, bueno, no lo digo jo, eh, lo ha dit ell.
que és el gazpacho, com ha de ser el gazpacho, les variants eterníssimes del gazpacho, etcètera, etcètera, etcètera. I també el salmorejo. Claro. Que aquí ara ens explicaràs... Bueno, això ja, quan arribem a aquest punt, jo crec que ja automàticament a mi faran fora de la ràdio... Sí, la gent ens odiarà llavors, eh? 50% de la població, això és com lo de... Ah, a mi em gusta la tortilla de patata d'aquesta manera. Doncs ja automàticament l'altra meitat de la gent a la que no li agrada així t'òdia. Va de retro. Sí, diuen, ah, bueno, ets fascista, eh? Més, claro...
És que és boníssima. Ultraderexista. Golcrista. Vols imposar la seva a la truita. Exacte. O al revés. O vols imposar que no porti seva. És que ha de portar-lo. Però llavors ets un racista perquè no t'agraden la seva. Però els porros sí, no? Llavors. Bueno, de fet, respecte al Salmorejo versus Gazpacho, en Moruno ha estat bastant clar.
Al cap i a la fi, la diferència d'una gama pastissera i una bechamel no és tanta. Si li posis sal i una proporció més de mica, és una cosa i si no, és una altra. Llavors, el tema del gazpacho. I això ho diré al principi. El gazpacho i el salmorejo són el mateix. I hi ha varietats. I no ho dic jo, eh? Això són datos històrics. Entrarem ja més en detall, però bueno. El gazpacho i les seves arrels són andaluses del cama. A més, és que és el típic, el menjar que ara reivindiquem i tal, el menjar de pobres.
perquè les elaboracions normalment emmascaren la falta de producte. És a dir, que això és la mítica imatge, jo crec quan t'imagines el rei dinant, el cerdo amb la manzana en la boca, doncs això és un porc rostit. Què passa? Que un porc rostit no el tenia tothom. Llavors, el tema de la barreja de pa sec, i ojo amb els ingredients, perquè no m'estic equivocant. El gaspatxo original era una barreja de pa sec, all, oli d'aniva, vinagre i sal.
I aquí diré, el tomate... Bueno, com no sabí descobrir... No sabí descobrir. Com no havíem arribat... Exacte. Com no havíem arribat americà encara... No teníem. Curiós.
Són molt fanes del Miguel Maruno. Gaspatxo sense tomates. Ara, estem d'acord que a dia d'avui, 2025, època contemporània, el gaspatxo no ha de portar pa. I ho dic cridant. Ui, pues… A més, el Miguel Maruno va ser aquí i vam dir que el gaspatxo era més una cosa de got, de veure des del got, i el… ja t'ho diré ara. El salmorejo sí que portava de pa.
Porta menys verdures, perquè no sé si és només ceball, tomata i pa, i es menja amb cullera el salmorejo. Jo t'animo a que recuperis, per si estàs despistat aquell dimecres, el tastet al nostre web, aquí a loes.cat. I els oients també, perquè parlem d'això i parlem d'altres qüestions, com l'ajo blanco també. Ui, interessant. I etc, etc. La Maria insulta d'una forma més elegana que jo.
et convido a que recuperis, t'acaba de dir que no te'n recordes de rei, que ets un tòtil. És a dir, que té forma molt fina. Jo no ho estic inventant. I ha gastat uns minuts de ràdio llarguíssims per dir que ets un tòtil. És que ara el que has de fer és buscar tu aquell claustre que a més crec que va ser de la temporada anterior. El motiu d'aquest tastet és per això precisament, per aquest claustre.
Que hem trigat una miqueta a fer-lo? Sí. Tinc una proposta. Però bueno, hi havia tot l'estiu pel mig i tota la història. S'havia parlat de la Champions Burger, també. Exacte. I el pobre només té un capítol al mes, llavors. Però bueno. En fin. Quin altre gran moment. Et volia proposar que un dia li traguessis això que alguns estem convençuts que la pizza ve de la coca de recapte.
Això us dona primícia, es vol fer D.O. la coca de recapte d'aquí de Lleida. I s'està treballant. Ja ho dic en exclusió perquè m'ho ha soltat en un altre programa aquest diumenge. Toni Frias, del Grammy de Fornes d'aquí de Lleida, l'estan treballant perquè la coca de recapte sigui un producte D.O. I espero que al menys de dos anys ho aconsegueixi. Molt bé.
En menys de dos anys ja us dono l'exclusiva que no ho aconseguiran. Esperen, et esperen davant. No, però és que una D.O. per sort, i és un gran avantatge i ha de ser així, és un procés llarg, farragós, desesperant, perquè només arriba al final el que realment s'ho creu i té el potencial. Però si no tenim D.O.s, que ja en tenim moltes, per tant que ho siguin les bones,
Jo també avalo el que diu la Sabina, ho sabia per altres vies, no l'antena, l'off de record, però cert és el que diu Sabina Pedros. Eh, aquest programa de coca de recapte... És que ja vam fer un especial de pizza, però... Però si ve de la coca de recapte no, aquesta és la pregunta.
És que ara mateix no me'n recordo. Us agrada més la pizza o la coca de recapte? Home, és molt diferent. Ho sento, eh? Sense fer-ho per la terra, jo coca de recapte. La massa de pizza ben fermentada, que té aquella olor, aquell aroma com a pa, bo, no sé. Per mi són molt diferents. És correcte, és molt diferent. A més, això és el que passa. La massa de la coca de recapte és molt més simple perquè no porten llevats i no s'ha de deixar reposar una estona. Per això m'agrada a mi. Els llevats no m'agraden els fermentats. Això pot ser, probablement. Molt bé, molt bé.
Hi ha un debat aquí, ja? Jo crec que tenim un tema. Ara sortirà algú que em dirà de tot per Twitter, perquè això és un podcast. No, escolta, això és gust. La coca de recapte sí que porta llevat. Aquell xiquet no sap el que dius. Jo no em fico quan hi fas. Precisament un adiós per això, un adiós per establir la fórmula, els ingredients, l'elaboració, i que tothom, per dir que ha de ser coca de recapte amb DO, s'ha de fer de una determinada manera. Exacte, sí, sí. Vull dir que no és cap tonteria, això.
Està bé. T'ho volia preguntar, Ivan, que l'altre dia que vaig anar a un partit del Fraga, em deia qui anava conduint, que era la fira del coc de Fraga. També fan fira del coc de Fraga? El coc de Fraga és una cosa similar a la coca de recapte, però dolça.
és com una coca així plana també amb una safata es fa així rectangular però es fa amb es fa amb ja t'he de membrillo que ara el mateix només surten codoll fruits secs i una barreja de sucre i farina és com el coc d'almena ni res d'això o de tàrrega és que a cada lloc el coc és una cosa jo aquí a Lleida el coc és el bizcotxo de tota la vida llavors a fraga el coc si aneu i a més és una delicatessina vull dir mengeu coc de fraga perquè és molt bo
Fó molt bona pinta, sí. Molt bé, gràcies, Xen. Ai, van usón, per l'aportació. Bueno, Xen també, eh? Era algo dulcet, era algo dulcet esta idea. No, no, com que ha dit mengeu aquest postre, m'ha vingut al cap no sé per què la Xen. Un error humà. El subconscient, el subconscient. En fi, va, anem a la territoria de tele on vam parlar del futur i, com no, de polèmiques.
Exacte, vam arrancar la tertúlia de tele parlant de la cadena valenciana a punt, com no, perquè també ja forma part de la tertúlia de tele. Perquè mentre les cadenes nacionals i internacionals que de la Sabina emeten una manifestació multitudinària, molt multitudinària per la Dana a València, doncs els de punt emeten una altra cosa, escoltem-ho.
Doncs el que va decidir la televisió pública valenciana, a punt, no només va ser no cobrir aquesta multitudinària manifestació que estava tenint lloc. Res, és igual, Sabina. No, sabeu què va fer? Sabeu què va fer? Llavors, va dir, anem a programar una corrida de toros. Ah, claro. O sigui, vam veure els bous en una plaça de... Tot va de morts.
Normalment, però no és una correguda de toros que diguis... És que és una correguda de toros, no sé, també històrica, que està debutant, jo que sé quin torero, perquè jo no soc fan de les corregudes de toros, no m'agraden, però puc entendre que pot ser una supercorreguda de bous, que nosaltres no en sèiem, no. És que és una correguda de bous de l'any 97.
Com? Sí, sí, sí. Això no ho sabia. Sí, sí, sí. Estàvem retransmetent. No ho sé, tindré la d'arxiu i devien dir que fiquem. Fiquem això, corre, corre. Senyors polítics, que sé que moltes vegades molt espavilats no sou. Tu vols fer veure que faràs una altra cosa? Busca alguna cosa que no se't pugui criticar. Jo tampoc entenc en quin moment algú va decidir ficar això. De quin any has dit?
Del 97. Del 97. És que no entenc. No entenc la decisió, en aquest cas dels directius, quin criteri van seguir. Directius polítics, penseu que aquesta decisió tan sàvia vostra fa que allò que no voleu que passés, que es parli,
d'aquesta gestió nefasta i d'aquest president vergonyós i vergonyant, doncs que no només no se'n parli a l'Apunt, sinó que ara en parlem tots. Però què hem de fer les ràdios llidatanes parlant d'això? És culpa del vostre cap, perquè aquesta gent cobra milers d'euros per pensar aquestes coses i ara han aconseguit l'efecte contrari, que estiguem parlant d'això.
Era fort el que passava i tot això, a banda de les queixes aquestes que va haver per part dels comunicats dels treballadors de la cadena, també els partits polítics van haver de parlar, se'n van haver de fer ressò i això va indignar molt el Fran.
Mira, sí, Compromís, que són el grup de València, portarà la iniciativa a les Corts Valencianes, ja ho han anunciat, i reclamen la dimissió de la cúpula directiva de RTVE Valenciana d'Apunt, per la cobertura justament que va fer de la no-cobertura. És que clar, es denuncien per la cobertura, però és que de veritat no va haver cobertura, d'aquesta manifestació. El PP i Vox diu que rebuig en valorar i esgrimeixen que no tenen per què opinar sobre el que programen les seves cadenes. Ah, espera, espera.
Això ha estat el que han dit textualment. La televisió espanyola també, no? És que, de veritat, és que m'indigne. Vinga, parlarem de campanades. Com us podeu gastar tants milers de diners amb assessors i no us penseu que algú us dirà si fa dos dies acabeu de dir que no manegem televisió espanyola, morinots. Per tant, per què si amb televisió espanyola i no amb apunt? És que penseu que som rucs vosaltres. Sí, però és una manera de posar...
Això últim se m'ha escapat. Cops a la taula. L'Ivan estaria molt content, no? Sí, no, però és que ja m'he acostumat perquè sempre està fotent cops a la taula per tot, fins i tot amb el dit, que et pica així com molt fort. Ah, sí, és veritat. O si no, amb el boli. Què ho fem tota l'estona, això? Està enviant el Fran a l'Ivan amb una cara de, en sèrio, sorprès? Totalment. No ho esteu veient, els nostres oients. No t'has adonat que ho fas sempre? No. Estava com sorprès de veritat, cert? Jo soc així. Doncs bé, no? Doncs això.
Què més fem? Alguna cosita més? Sí, clar. Jo crec que… Bueno, va, acabem. Acabem. Vam parlar de campanades. El 27 de octubre, doncs sí, vam parlar de campanades. És que… És lo que toque, jo ho vaig dir.
Que trist que trobaré falta, que agrairé que parlem de campanades. Però per què no ho has d'agrair? És que de veritat, sempre te'ns peguen a tot el que fem, eh, Fran. Vinga, va, l'Ala Chus i David Broncano, què passi? Que no, que no. Que no, que no, que no. Que no, que no, que no, que no, que no. La Pedroche anirà semidespullada, ja ho sabem. Però saps que aquell any la Pedroche farà campanades o no? Què et penses, Fran?
Pues suposo. Amb el xicote, no? Penses que sí, no? La notícia és que no. Sí, que l'espera, tu diu la Karen. Sí, que fa campanades, evidentment. I per partida doble, Fran! Oh, le van a pagar más. I les vamos a ver por dos canales. Exactament, serà per partida doble. O sigui, serà un fet històric. La sexta, Antena 3 o què? Antena 3 i la sexta, correcte. Simulcast. Totalment. Hi haurà el pic a veure quin vestit emola més, perquè seran diferents. A mi?
Què dius, que és el directe? Que passarà la mateixa emissió. La mateixa emissió. Retallades faran retallades aquí. Diuen la Cristina Pardo, mira, aquest any ja no cal ni que les faci. En aquest total no l'ha vist ningú.
com Rahel. Insisteixo, heu tallat el tros en el que reconec que vaig mirar d'un parell d'anys o tres les campanades amb Cristina Pardo. I tant, és veritat. En fi, vinga, va, que acabarem, que estem fora de temps, gaudint, perquè he pensat, perquè veieu que no sempre em fico amb vosaltres...
També he volgut recuperar l'expertesa que vau manifestar en aquesta oratòria que no us defineix, amb el darrer claustre que organitzava un servidor, que parlàvem de frases fetes i vam posar un tram, un aleatori, en què jo els proposava que comenceu una frase feta i els companys l'acabaven, anava així.
Sabina, de més verdes. Digues verdes. No passeu. Són uns cagons, eh? Estem en quatre punts encara. No, seguim, seguim. Embolica. Embolicaràs. No, que no. En sèrio? Seguim, seguim. No digueu res. Destapar. Maria. Ara toca. Maria. Arromanga. Què? Arromanga.
Tres punts ja, eh, malament. Quan fem la volta, amb qui era el primer client? Destapar, parem, seguim. Destapar, Txell. Jo crec que és destapar l'olla, però no n'estic segura. Escampar.
La Júlia. Passo. És que em fa la boira d'Inponent, si voleu. La de Barcelona. Ja em perdonareu, equip. És que em fa la boira d'Inponent, si voleu. Ja em perdonareu, equip. És que em fa la boira d'Inponent. A més, no vol cantar la Júlia, que sempre passi, no s'estirà a la piscina. Ja, fatal. Vinga, seguim. Embolica. Que fa...
M'ha oblidat que fa troca i m'ha oblidat que fa... Ah, no me'n recordo! Però si l'hem fet, aquesta ja. M'ha oblidat que fa... No. Li contesten jo i tant. Sí, sí, l'hem fet, l'hem fet. Ui, jo ni me'n recordo! Següent, és igual, bé col·la jo. Següent, a qui se'n recordi, qui li toque?
Em volia que fa fort. A estudiar! M'ha tingut un laps. Següent, el més calent... És a la graella o a l'olla. No! El més calent és el foc.
És a l'aigüera. A l'aigüera, a l'aigüera. A l'aigüera, sí. Oh, oh, alerta por subnormal. Oh, quina faltada, per favor. Me lo merezco, no, no. Que seme en horari per a nec. Jo no puc comptar, jo no puc comptar i és que no puc estar pendent de quan salte, apuntar i pensar, t'ho juro.
Que jo estic controlant la taula d'això. Però és un motó, no s'està pensant en anar contant i recordar el número que salte. A que ara no sabeu darrere de qui neus? Imagina't, ells s'han de recordar només darrere de qui neus? I jo s'equivoquen. I jo s'equivoquen. Però qui neus sabeu? Que jo veu-vos el guantjat. És que si amb això no… Què us sabeu, Francesc? Si no sabeu darrere de qui neus a la fila. És Txell, Arnau, Júlia, Sabina, Iván, Maria. Penseu darrere de qui neus, ja està.
Jo si voleu dic els noms. Tio, atents, espeteu-vos ja, que ja passa l'hora de la migdiada. Vinga, va, seguim. Tal faràs. Tal diràs, ho dic jo. Ho estava pensant, estava pensant, tal diràs. Doncs vinga, apunta't un... Jo n'havia dit... Com era? Jo n'havia dit, tal diràs.
Bueno, per demostrar que ens ho passem la mar de bé amb aquest claustre, amb aquest tros aleatori que hem triat. Però és aleatori totalment, no malament, clar. Això no pot ser. Si la Txell va encertar gairebé el 90% de l'únic que va fallar, la Txell. Ei, també us heu fixat com no hi havia cap tall de mi fallant? És aquells talls que ell les recrea i s'escolta a casa. És que veu baix bé. Era el claustre per tornar a escoltar. Gràcies, senyor.
Bueno, va, que acabem d'una millor manera, que és amb aquesta filosofia d'aquí a l'oest, d'aquest podcast del més oest, que és, passa una bona estona, que sí que recubrem els millors moments, però també transmetre, ui, jo no m'equivoco mai, Fran, no te'n boniquis, aquest esperit que tenim en aquest programa i que el fan possible l'Arnau Vila, la Maria Gatao, la Salina Pedros, la Canela Alfonsa, la Txell Bernaus, la Júlia Garcia i l'Ivan Husson. Moltes gràcies a tots i a vosaltres per seguir-nos. Fins la propera. Adeu, adeu. Adeu.
L'oixom!