Els millors moments de la setmana. Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest. El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Un equip amb molta ximpleria. Sort que qui condueix és una persona seriosa, soc jo, Francesc Balanyà, que m'encarrega de conduir només d'això d'aquest podcast anomenat Aquí a l'Oest, que el que fa és recollir els millors moments dels set dies anteriors del programa que fem, aquestes set ràdios de Lleida. A més, tot plegat amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Quines són les ràdios? Amb un FM, Ràdio Rosselló, el Picard Radio...
i els ximpers aquests que feia Esmen són l'Arnau Vila, la Maria Gata, la Sabina Pedrós, la Cala Alfonsso, la Txell Bernaus, la Júlia García i l'Ivan, són molt bones a tots. Escolta, jo ara estàs buscant el mòbil, Fran, digui, igual m'he saltat...
una excepció de serio, seriosa al diccionari. No, per què? Però jo crec que no, vull dir, si estàs segur que ho ets. A més, la capçalera diu que tenim molta ximpleria, no que siguem uns simples. Sí. Molt bé. És diferent, eh? Muy mal, eh? Muy mal. Claro. Pran, punt negatiu. Vaig a per tu, vaig a per tu. Un gomet. No, no, anem jo a per tu avui. A veure. Al revés. Oh, no! 31. A veure, a veure.
És que no ho sé malament. Com que 31? No tinc ni la darrere. 40, 42, jo crec. 40, 40. Deu tant, te ximpleries ha hagut d'aguantar. Me'n recordo, me'n recordo. Segueixo sumant ni dos, jo, eh. Ospineta, quins hora de dia. És una mica més jove que tu, el més oest d'aquell. Gràcies. De res. Gràcies, Maria Gatau. Que majos que sou, eh? És això, això és el que tenim més. Es caracteritze. És això, exacte, no sé qui.
Per acreditar les meves paraules, començarem ja amb la secció que més aporta, que més coses serioses, importants, rellevants, transcendentals diu. Evidentment, és aquesta que sona de fons. Quina música més bonica té el nostre Llei de Natura, que aquesta setmana ha tingut un programa especial. L'hem gravat in situ amb Mas de Melons, mariant les dues coses que a mi m'agraden, que són... El vi...
I el menjar? El hockey. El hockey i els ocells. El hockey i els ocells. L'airsoft. L'airsoft també. Però això he dit una de les que més, eh? Doncs sí, ok, patins i natura. Perquè el que vam fer va ser visitar mas dels melons, conèixer els tresors que allà hi tenen. I ho fèiem amb un acompanyament VIP, un jugador del Pons Lleida, que l'agrada molt la natura, Fabricio Cale, d'argentí, que a més vam tenir la sort de veritat de descobrir moltes coses in situ. Va fer un especial...
que va a durar molt més de lo habitual, però que ja s'recullin algunes de les petites coses que van veure i que van registrar. Pibe, vamos a escuchar, pibe, vamos a escuchar, pibe. ¿Qué no dice el Fabri? Hay sitios donde en invierno localizamos perfectamente la hembra y en otro valle el macho. Estos fuera de temporada de cría no tienen por qué aguantarse. ¿Ves? Ahora ha subido, ha cazado algo y vuelve a la roca. Sí, cazó algo, cazó algo, literal. ¿Qué estás viendo, Fabri? ¿Qué estás viendo? Estás sacudiendo un bicho contra las piedras. No, de verdad, de verdad.
La té en la boca, ara. Està rematant para que no le piqui. Està rematant. Una mica com fa l'Avellerola, quan agafa les abelles, no? Allò de... El blauet, per exemple, ho fa amb els peixos i molts ocells ingereixen directament, però quan parlem d'abelles o que et poden suposar un trauma en passar-te-les vives, es maten abans d'ingerir. De fet...
En huecos en la roca, en paredes, lo más inaccesible posible, sobretot para pequeñas rapaces y para ofidios o para serpientes y cosas así. Doncs això que hem escoltat era un petit tastet del que vivíem i del que se metia, perquè realment vam veure moltíssimes espècies, moltíssims rastres, tot plegat.
Gràcies a la tècnica de fauna de Mas de melons, el Lluís Collori, que també sabeu que col·laborem amb aquest programa. I a més deia el Lluís, i té tota la raó, que hi hagi personatges tan coneguts i reconeguts com el Fabri, que, un, ens sàpiguin de la natura, i dos, que s'interessin tant, doncs que això és superimportant per la natura, perquè s'han d'explicar moltes coses, com les que, per exemple, recollim el següent tall, que sí que és una mica llarguet, però que us demanaria que hi posés molt d'atenció, perquè és molt, molt important.
Parlem que segur que a vegades diuen que se restringeix el pas a les bicicletes, per exemple, amb un camí. Doncs expliquem de per què s'ha de fer això. Abans de posar el tall, per què s'ha de fer, per exemple? Per què a vegades restringeixen el pas a les bicicletes? Amb algun camí rural, que penses, no me'n vaig amb bici. Mira, jo em vaig una mica a l'actualitat, que no és tan actualitat ja, però bé, per exemple, per la grip porcina, que diuen que amb les rodes es tenien la malaltia.
Per exemple, per què més? Perquè hi ha processos migratoris d'animals. Podria ser, aquí no és. Però per la cara no ho és, per la cara que ha ficat. Jo no va dir per l'orografia de les muntanyes i tal, també. No, perquè a vegades tallen el pas a les bicis, som-hi.
Últimament ho hem remarcat molt amb cadenes, amb senyals de prohibició, només a l'època reproductora d'enquestes espècies que estan en greu perill. L'altre dia parlàvem d'una ve de ballada de quasi el 50% de moltes espècies estepàries i l'únic que restringim l'accés a l'època de cria de les zones més sensibles
de ganga, sisó o espècies així que són molt, molt vulnerables perquè crien a terra. Pensant que passant amb bicicleta no farem cap mal, podem aixecar una femella que tardarà tres hores a tornar i els ous, que haurien d'estar a 37 graus, igual a 40 graus s'han cuit o han avortat. Llavors, podem perdre un... Només que perdem tres nius de ganga estem parlant del 10 o el 12% de la població catalana de ganga.
És bastant greu, simplement per passar en bicicleta per una d'aquestes àrees que restringim, no per plaer, sinó per necessitat, perquè se'ns en van aquestes espècies i recuperar-les seria impossible.
Si habéis visto escales de Fabri era una mica com les meves, mare de Deus, santíssima, a veces no nos damos cuenta de las pequeñas cosas que no le das importancia, que piensas que es algo normal, que incluso es saludable para el medioambiente porque voy en bicicleta, y a veces no hacer caso de indicaciones, pues tienes dos cosas, has flipado ahora Fabri.
Sí, la verdad que sí, igual es como decía Luis, los pequeños impactos que vamos teniendo por no estar instruidos o porque no se nos comunica como se debería comunicar, a lo mejor es cuestión de que la gente sepa y a lo mejor la mayoría de las personas si saben que causan ese daño a este tipo de... va por ahí a lo mejor y yo soy fiel creyente que el trabajo que hacen ellos es increíble.
Vale, jo soc un friqui. Però no us ha frepat l'aquesta dels tres nius? Tres nius, sí. Ara és el que t'anam a comentar, ara. És que és espectacular, eh? Ja us ho dic jo, que és la part seriosa, instructiva del programa, en què parlem de coses que ens estimen. Està molt bé, està molt bé. A més, mira, deixa'm fer una introducció, Fran, la setmana que ve, amb un tema del dia que tinc preparat, fem menció al Lli de Natura. Sí, se'n parles, se'n parles. Però bé, se'n parles bé. Sí, això, és un promo, te'n fa parles. No us imaginem una altra cosa. Se'n fa promo, se'n fa promo.
Una altra cosa ho podrem dir, però que la llei de matura és un dels espais que ensenyem molt a això s'ha de dir. Massa, fins i tot. Hem de donar-te la raó, eh, Fran, perquè la llei de matura sí que és veritat. Com per exemple això, al final està molt bé que la gent ho sàpiga i està molt bé que li fem cas sobretot, que crec que és la part més important, més que ho sàpigui.
Me quedo amb aquestes paraules, Karen, que li fem cas, eh? Per cert, i a més parlem de bitxos que ens agraden molt, com les gangues, i altres seccions parlem d'altres bitxos com els francesos que no acaben d'agradar tant, no?
Em dic, a veure, però me sortirà ara. Per quin canto me sortirà? Ara ens dirà mitxos a les de xarxes o alguna cosa. Que pas. No, sí, anem a parlar de xarxes, perquè aquesta setmana vam descobrir que potser als francesos no els hi caurem massa bé i viceversa segurament també, però a partir d'aquesta setmana sempre fent amics nosaltres altres. Ja veurem.
Ahir França va fer un pas molt important per regularitzar o prohibir l'accés a menors de 15 anys a les xarxes socials. I és el primer país europeu. Sí que s'ha fet a altres llocs, no? Per exemple, em van parlar de... Crec que era Austràlia, em van parlar aquí també. Però jo crec que d'això n'haurem de parlar, perquè hi ha hagut canvis en la legislació. Jo crec que això és una cosa que acabarà tenint repercussions ja aquest mateix 2026. Per tant, deixeu-me fer aquest apunt, que és justament d'ahir, no? I és molt important.
Per fi es pot parlar bé de França, eh? Ostres! És per trencar una mica el cel, que s'ha vist. Sí, sí, sí. Està molt serios avui. Sí, està molt serios.
Oh, mernau. Tranquil, que no és el trama, que no farà res. No, el Macron està bé, no? Sèriós. Macron-Rai. Simplement volia fer un apunt que l'altre dia, parlant de xarxes, vaig veure un mapa amunt on només estava marcat França i ficava països on la dona del president ha estat la professora. Seu, saps? I era França marcada.
la Brigitte, crec que es diu, no sé com es diu, la dona de Macron va ser professora sau al Lissau francès. Déu-n'hi-do. També me'n recordo, ara que parlem ja que ells som de Macron, d'aquelles imatges on estaven barallant-se clarament ell i la seva senyora i els van cantar a la càmera. És veritat! Sí, sí, sí.
Va enrolar també, aquestes imatges. Parlen de francesos, els francesos cauen millor, cauen pitjor a tothom, però aquí segur que li caien bé, seguríssim, són els anglesos, perquè utilitzen molt la seva llengua, ja ho veureu.
Saps aquells vídeos que et penges i dius, esta va triomfar? Es va quedar en zero. Això que se li diu Shadowban, no? Se li diu actualment quan les plataformes directament te fan, són elles les que et silencien. Tictor no era dels xinous i el Trump va dir que... Ara no, ara ha canviat de mans. Censura aquí no et fa un quan mos interessa, és clar, però quan mos interessa sí que fa un, sí que la trobem, saps?
Bueno. Però per què no parlem amb aquest? Fan mal. Fan mal. Share. Like. És moderno, todo moderno. Això de faun, jo crec que també a la Chey li ve molt perquè és de la Núria Marín, que és d'aquí, que és del Pirineu, i ella sempre fa, not faun, i llavors se li ha quedat això. I ara sempre...
Ja ens ho va dir una vegada per xarxes que li feia molta gràcia a aquesta noia. Però si no hi és la Txell Auri, hem de rajar amb ella i no parlar bé, no justificar-la. Sempre funciona així, que a qui no hi és li toca el rebre.
La gent ara parla així. Què vols que t'ho digui? Doncs vinga, si no rajem de la Txell anirem a l'agenda i precisament també hi trobem la Txell, aquesta secció que també se n'encarrega, la Júlia i la Gateu. I començarem amb el primer esdeveniment que vam explicar, un concert pel qual ja no quedaven entrades.
Abans d'entrar en detalls, us hem d'avisar que, lamentablement, les entradas estan esgotades. Però havíem de mencionar l'esdeveniment en aquesta agenda i ho hem d'explicar perquè potser els oients et pensen que poden comprar una entrada, però no. Però bueno, que és molt interessant igual. Bàsicament... Ara us ho explicaré perquè feu dentetes, si volia, Anna. Home, seré molt lleig. No, però per l'any que ve que estigui més atents.
Bàsicament, és un xou on podreu trobar i escoltar, millor dit, temes mítics de bandes com Oasis, Blur, Coldplay, Radiohead, Arctic Monkeys... Normal que estigui agotat, també et dic. Però jo crec que també va bé dir que està sold out, que està esgotat perquè la gent vegui que allò és un... Gràcies. Ole d'anglès. Ole d'anglès. Perquè la gent vegui que allò és un bon esdeveniment. I que al final està a l'agenda, ho hem d'explicar, no?
A veure si. Clar, era una cosa que succeïa. Jo no sé per què vau rir tant quan vaig dir lo de... Ja no, però... Tenim un desdiviniment superxulo, que tal, tal... I al final deu prendre la entrada. Que no hi podeu anar. Escoltes, si es feia en un lloc obert, potser si vius a prop des del balcó pots arribar a veure'l. Clar, informació de servei, a Ivan. Com el concert de Coldplay, que estaven tots fora. Escoltat-los des de fora de l'estadi.
Clar, però al final, Fran, el que vam fer va ser posar nerviosa la Maria i ja no sabia, pobra, ni com parlar. Madre mía. Els que hi aneu, gaudireu d'una selecció d'imnes inoblidables i no... Inoblidables. Inoblidables, això, d'aquestes bandes que he mencionat i, a més a més, un recorregut per les cançons que han definit bàsicament generacions i continuen també sonant amb molta força avui en dia.
És complicada la paraula. Inoblidables. Ara sí, no? Unforguerbo. Clar, si ho dèiem en inglés, això és més fàcil. Tenim traductes simultanis, avui. Jo el que faig amb això, i m'ho va dir un professor que vaig tenir al màster, que és un cop ja t'has entrebancat, fer una mica de broma sobre tu, dient, per exemple, és que no sé parlar, o és que avui no és... Això fa natural. És que als mitjans sempre ens equivoquem. Jo quan dono classes,
A mi m'agrada quan ho fan els locutors, els que fan notícies, que diuen, bueno, anem a dir-ho bé, ara sí. Que s'ha canviat que abans volíem dir, no, no, ho volies dir tu, no tots, tu, tu, tu. Jo segueixo amb el volíem dir, aquest és el modus operandi de la xarxa quan fem els projectius informatius.
Agilida, volíem dir. Jo encara no he superat la de dir perdó, encara és una cosa que me surt i a més m'han fet molta bronca per dir no, no li has de demanar perdó a l'audiència per equivocar-te, que és normal que t'equivoquis. Jo també ho faig, ho vaig fer l'altre dia també. Sí, sí, sí, m'he quedat sense això i dic, ai, perdoneu, perdoneu, i l'altre no, no, si no s'està de perdonar res, i jo dic, ai, ai, ai,
Estic més nerviosa, calleu! És el passat, al final. Penseu que portem moltes hores i estem moltes hores davant d'un micro, ens equivoquem segur. Vull dir, si s'equivoca tothom, més nosaltres, que estem tant d'hores parlant davant de micros. El que sí que és veritat, Karen, és que, i jo crec, jo crec que havíem d'explicar, és a dir, no va ser un error explicar aquest esdeveniment i els meus arguments en el següent tall, ja veràs. Vinga.
Bona pinta. Tu t'has comprat l'entrada, oi que sí? No, i ara estic pensant, si mola molt i no hi puc anar. Però ara se senten més especials els que se l'han comprada, perquè pensen, jo sí que puedo ir. Jo la tengo. Clar.
En fi, vaig a propostes que crec que sí que podreu gaudir, perquè jo ja soc molt més bona persona. Bueno, jo crec que sí. Sí, sí, sí. Verdad? Clar. Que no està malament, que s'ha de dir tot. Si estem parlant d'una gent s'ha de dir què fa això. Que pot ser gent d'agenda, que jo no hi soc. Podríeu haver-ho dit una setmana abans i que la gent pogués comprar entrades.
Això és un debat interessant. Això és un debat interessant, sí, perquè de fet només diem actes... Parlem de la gent de les setmanes. Exacte, de dijous a dimenge. I llavors, clar, jo també he pensat, clar, i els que passen dilluns, dimarts, dimecres, de la setmana següent... Passen poques coses. A vegades els culem, eh? Sí, però no gaire. Clar, nosaltres pensem en el prototip de persona que treballa
i que per tant, ja sé que hi ha gent que treballa el cap de setmana, doncs que el cap de setmana el té per fer coses, per això està, això és precisament. Però que si a la Maria no li agrada, que ja sabeu que mana zero, doncs ho deixem igual, no? No, no, a mi m'ho ha fet gràcia perquè ha fet el mateix que deia abans, volíem dir, no, no, això t'agradarà, o sigui, tu pensaràs en ells, tu, jo penso en tothom, però no només en aquests setmanes. No, o sigui, realment ho fem per buscar coses que fem nosaltres al cap de setmana, Fran. Ah, és veritat, Juliana. Ah, sí, és veritat. Aquí s'ha notat, aquí s'ha descobert
La veritat. Molt bé. Va, avancem. Al mig no teníeu entrades ningú de Valtres i no vau fer en plan, bueno, jo en tinc. No, no. Mira. No me lo faria la Maria. No ho tenia, no ho tenia.
Vinga, va, més cosetes. Lo fallo tècnic de l'Ivan Usón. Què teníem? Vinga, va, doncs dilluns vam tancar el programa repassant alguns invents absurds, absurds des del nostre punt de vista i amb el nostre context històric actual, però, clar, en el seu moment es van considerar que teníem potencial. Un d'ells va ser la màquina de lectura de FISC, que sona així com una cosa molt elaborada, no? Un invents...
que bàsicament era una mesura anticonsumidor. En 1922 Fisch tenia entre mans un invent que pretenia revolucionar el lector i el món de la literatura, un artefacte similar a una lupa de gran augment que serviria als lectors per llegir lletres molt petites en llibres igualment molt petits.
L'invent va portar per nom la màquina de lectura de Fisk, que, a veure, la màquina de lectura era una mena de monocle. Vull dir, tampoc... Hi existen les gafes del cerca. Exacte. Potser en aquella època no ho sé, sí, sí, també. Però, naturalment, això va ser un fracàs i que va generar molta atenció per part... I fixa't que fins i tot va generar molta atenció per part de variats mitjans, com entre ells el prestigiós New York Times. Podria haver abaratit els costos a l'hora d'imprimir llibres, però el públic...
No li va agradar allò d'haver desostenit una lupa a les sessions de lectura durant molta estona.
Tinc moltes preguntes, vull dir, què és això? Una lupa. Una lupa per llegir un llibre mini. Sí, bàsicament és això, era una mesura que jo penso que es feia més en benefici de les editorials que de la gent, perquè era per estalviar costos a la lectura, igual que en llibres en miniatura o per exemple en llibres on la lletra era molt petita i per tant s'havia de gastar menys diners en fulls.
Però, clar, mal invent, mal invent, perquè, a més, feliços anys 20, no ha estat el 1922? Sí. Feliços anys 20, Estats Units, allí es gastava amb en salve, vull dir, si el llibre podia ser de 5 metres millor que de 4. S'havien d'esperar 7 anys més tard, 7 anys més tard, llavors ho hauria esperat. Doncs així, és una mesura anticonsumidor davant la qual el consumidor va nit. No, no, mira, jo pago els llibres més cars, però que com a mínim els pugui llegir còmodament, no?
Clar, perquè m'he ficat una lupa. I això tu llegies el full d'instruccions i et deia deixa't la ungla llarga per poder passar-hi. O per tocar la guitarra. Sí, és veritat. No, no, sí, és veritat. I aquí ho fa, això t'està el que és la pua. I per liar coses que se fumen, també ho he vist. Ai, ai, ai. Clar, perquè així pots clavar millor el paper.
Ah, claro. Potser el perfores, eh? Ja no ho he provat. Estava pensant en això. Vigila, vigila. Veo algunes en tu teoria. Igual que la del fisc. Ja, sí, també, també. No passa res.
No és que no parlem d'aquests llibres tan interessants a la nostra secció de som el que llegeix Maria Gateva. Perquè no existeixen actualment llibres mini. O llibres de butxaca, no? Són com els d'utratges, Fran. Jo llibres mini m'he imaginat, tipo, ui, m'ha quedat així, que així d'un foli en traiem dos senses i són així quadradets petitets. Que jo n'he vist, d'aquests en pla de broma. Però... Diuen que...
Que no es pot plegar més de set cops un foli o alguna cosa així. A mi, de fet, m'havien dit, respecte a lo que has comentat tu, Ivan, de la lletra petitita, que a més pàgines i més edicions i més impressions, més barat te surt el llibre. Però no ho sé si és això. Això és com quan compres a lo grande, que depèn del que compres, te surt millor si ho compres en molta quantitat. Quanto més imprimes, més barato.
Bé, doncs seguim. Si penseu que la màquina de lectura era un invent absurd, el proper ja frega una mica els límits del surrealisme.
Un invent típic de la desconeixença de principis del segle XX, l'aigua electrificada. Ens trobem un dels events més sumaments estranys de la història. La idea venia amb el missatge en què utilitzava una petita càrrega d'electricitat a través de l'aigua i aquest líquid adquiriria noves i meravelloses qualitats. Quins? Per exemple, que l'aigua electrificada podia esterilitzar i rentar la roba sense necessitat de fer servir segon el procés.
Sona absurd, però també es té constància que hi va haver una tendència en aquells anys a beure aigua electrificada o rigir les plantes amb elles. A la dècada dels anys 20, un metge fins i tot va dir que submergir les mans en aigua electrificada ajudava a curar la ressaca. A més, no patiu perquè això no és aigua electrificada amb una càrrega elèctrica activa, sinó que el que es feia era passar una càrrega elèctrica activa
a l'aigua abans de fer el procés que necessitessin per el que sigui. Evidentment, electrificar l'aigua no servia per cap dels propòsits descrits i amb el temps va ser una moda que va passar de llarg.
Això me sona a lo de l'aigua de mar, no? Sí, exacte, és exactament lo que t'anava a dir. Tots els cantamanyanes, o sigui, hi ha cantamanyanes a totes les èpoques, en aquest cas. Un gotet d'aigua de mar, que va estupendo. Sí, oh, és que l'aigua de mar hidrata molt i justament jo en venc una que l'embotello i no sé què. És molt bona, de veritat. Bebeu, bebeu aigua de mar.
Per això durava menys la gent en aquella època, també t'he dic. I tot això està patentat, en teoria? Són invents que en algun moment es van publicitar com una cosa revolucionària i resulta que al final no ho va ser tant.
Mira, la part positiva és que hi ha coses que no van servir de res, que són inútils. A veure què diràs ara. Redoble de tambor. A veure, obre el bluetooth. Obre el bluetooth, a veure. No està connectat res aquí el bluetooth, fa pampallugues. Redoble de tambor.
Somos malpensats. Jo anava a dir que acabem amb invents que han estat inútils però que m'ajuda a dir que no us perdeu el programa perquè expliquem coses molt útils d'entre tots plegats. Jo crec que recollim cables d'una manera però estratosfèrica. És que som més malpensats sempre igual. En fi. Escolteu, aquí a l'O, és una sessió de lliure de natura. Gràcies, pensava que no ho anaves a dir. Vaig decidir que acomiadaria cada setmana algú diferent. Doncs aquí ho tens, Arnau, tu mateix.
La setmana passada vaig acomiadar jo. Ah, és veritat. Maria Gateu, acomiadar. Bueno, doncs fins aquí el capítol número 40 d'aquest Més Oest. Un plaer, Fran, com sempre. Adeu, adeu-siau. Tanca la porta abans de marxar i la llum també. Vinga, gràcies companyes i companys. I fins, no sé quan, fins la setmana que ve o com se diu això. Fins la setmana que ve si escolteu el Més Oest i també si escolteu la que l'oest, no? Clar, és veritat. Totes les tardes de 4 a 6.
I si no, també arroba aquelloes, 3B dobles aquelloes.com. Exacte. Estupendo. Des de Déu, abans de que facis una luxació de llengua. Adéu. Adéu. Adéu.