Els millors moments de la setmana. Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest. El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Molt bones, què tal, Wester? Us parla Francesc Balanyà. Això és el més o és, aquest podcast d'aquí a l'oest, que recull els millors moments dels darrers set dies d'aquest programa que fem cada tarda d'aquest Aquí a l'oest, setes ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Quines són les ràdios? Si us ho sabeu de memòria, ho hau Lleida Ràdio amb UNFM, Ràdio Rosselló...
Avui d'aquest repari som pràcticament tothom, tots més ben dit. Això vol dir que saludem a l'Arnau Vilà, a la Maria Gata, a la Sabina Pedrona, a la Calen Alfonso, a la Txell Bernaus, a la Júlia García i al tècnic que serveix per tot. I, bueno, són molt bones a tots. Hola! Molt bones!
Que començarem, ja sabeu que anem de secció en secció, quan fem aquest comentari, comencem amb la tertulia de tele, de la qual m'han ficat el guió que digui això, penseu que és just lo contrari, jo llegiré literalment el que fica, però penseu que és lo contrari, perquè me fan dir que la tertulia de televisió no va fallar,
I, com sempre, ens va aportar grans informacions que no ens podem perdre, com va ser l'estrena... Bé, aquí fico la estrena, però jo vaig corregint sobre la marxa de la meravellosa Nadala de Letícia Sabati. Ah que sí, et va encantar. A més, et vas esperar fins a l'hora del programa per descobrir-la i sabem que la Leti no ens falla. Ella inaugura, sempre estrena les seves Nadales en primícia els dilluns, fent-ho coincidir, bé, de manera estratègica, meravellosa, amb la nostra dia que toca tertúlia de televisió,
I ens vam venir allò que es diu venir-se arriba i, de fet, vam decidir, fins i tot, en aquesta tortura de televisió el dilluns, fer un anàlisi molt profund sobre la Nadala, que podreu recuperar sencer. Això sí, no us el ficarem a la sencer. Tampoc cal ser una mica de hype, també, que la gent recuperi el podcast. Tortura, però poca.
No, però la gent jo crec que ara mateix dirà, ostres, jo vull saber tot l'anàlisi complet que em van fer de la Nadal. Òbviament. Doncs el podcast aquí a l'oes.cat i recupereu el del dilluns passat. Ja ho veuràs, Maria, el que arriba. No sé quin tall és, però ja ho veuràs. A veure, si la Leti és la nostra Maria Carell, o sigui, quants cops ho he de repetir, sisplau? És que ets tu l'únic que no entre el joc, eh? Aixec, sisplau, ajuda'm. Si ens falta el pòster aquí als estudis, que som fans, vull dir...
Falta que vingui el programa, és el punt àlgics. Ja, però vol dinerets, la Leti, ja n'hem parlat amb ella, ja ho sabem. No arribem, som de pressupost baix, nosaltres. Nosaltres parlem d'ella, però no la podem tenir perquè ella, clar, és que té un caché. De fet, estem plantejant a la Kia Loes dir-li The Letizia Sabater Show. Ens està plantejant.
Això surt normalment als nostres cafès després del programa, normalment ho estem... Va, vinga, el que anàvem, va. Que vam fer aquest superanàlisi profund de la Nadal, però va haver un moment que vam dir, escolta, siguem una mica hàbils i recomanem o encomanem, en aquest cas, deures als experts en la matèria. Escoltem.
Com el polvorrón, el trinxa amb el pavo. Papà Noel, you are the only one. Esta Navidad me comeré un pibón o el langostino rufino. Doncs aquest Nadal arriba la conejita de Papà Noel. Ens encante. Ha utilitzat. No vam analitzar el CD de Rosalía, però, escolta, pensem, Leticia Salatero s'ho mereix. 89.000 visualitzacions, eh, per cert. Caminades 90.000 ja. Caminades 90.000 i no porta, que deu hores deu portar. 11. 11.
Mira, és que és sublim, és sublim. Això es mereix una tesi, o sigui, no sé si al nostre musicòleg li podrem encomanar, perquè això es mereix una tesi per part d'algun expert. Ho sento, Maria Gatao, jo he intentat frenar-les, però veus que estan desbocades. És una genialitat.
Veus, Maria? He de dir, voleu que us digui la exclusiva? Sisplau. A veure, li vaig comentar, no?, o sigui, li vaig passar, de fet, la captura de pantalla de la qüestió i també li vaig passar el link i, de fet, em va dir, podem parlar de la lletjó en l'art? Això me va dir. Home, veurem gent així al programa, no com aquests conductors que no la tenen una. Però, clar, també estic aquí, també estic jo a la secció que també puc debatre, no?
I què és llet i què no és llets? Què és bonic i què no és bonic? Què és art i què no és art? Que ets musicòloga, tu? Tu ets musicòloga? No, però jo vull veure el seu anàlisi. Perquè ha ficat art, ja. En parlant de l'edit de la sabatera, ha ficat art, ja. El lletjó jo, òbvio, però ha ficat la paraula art.
I jo li veig un filon. I també el que vam fer és aturar-nos a repassar els premis de la comunicació local, perquè a més estàvem nosaltres molt contents, ja que un d'ells va recaure sobre els companys de Munt, en aquest cas les companyes, la Pili i l'Anna Gasol, que participaven també del nostre programa. El que passa és que encara ens va semblar més fantasia quan ens vam adonar de la posició que tenia justament aquesta notícia d'en Velles dins del nostre guió de tele. Escoltem.
i li donem, jo crec, tots l'enhorabona amb un FM a la Peli Garcia i a l'Anna Gasol, que van rebre el premi en la modalitat d'àudio pel podcast Les 6 de Ravensbrück. Per què? Per què el premi? Perdó.
És el premi en la modalitat d'àudio pel podcast Les 6 de Ravensbrück. Per l'esforç productiu, l'excel·lent treball de documentació i d'obtenció de testimonis i la qualitat narrativa i sonora. Així és, gran feina. Ens vam escoltar aquí a l'estiu, aquest podcast. Els podeu recuperar també a la xarxa més. Ens hi fem promoció perquè si no els heu escoltat valen molt la pena i estan molt ben fets i molt ben documentats. Així és.
I no sé si ens dona temps entre... És que està molt bé que Pili i Garciana Gasoli amb un FM estiguin entre Letizia Sabater i Belén Esteban. Vull dir, això és fantasia. Segur que ara retornen el premi per no estar amb aquesta teixitura. Estan tocando el ordenador, fiquen Ctrl-Z, a veure si funciona la realitat.
Ojo, ojo, que us heu deixat també un nom important que hi ha darrere d'aquest podcast, que és l'Abel Porroy. Correcte, és veritat. M'havia mencionat, és el nostre tècnic aquí a l'Oest, és veritat, és veritat.
Allí he estat, moltes gràcies en representació d'un FM. Aplauso, Ivan, aplauso. A més, vaig estar jo a Barcelona, vaig anar-hi també. I què tal? Bé, bé, jo era un maniquí. Ai, amb llàgrimes, això se'm agrada. Després tu que no volem salse, és el primer em preguntar si hi ha llàgrimes. A més, em va fer molta gràixa perquè ja...
Elles són les persones que se'ls donava a parlar pel micro, però clar, no estan acostumades a aquests events. I portaven tot el dia histèriques, però histèriques, perquè normalment allà amunt pots parlar, però ja quan els deies alguna cosa ja... O saltaven, o ara no, ara no, ara no, no sé què, ja se'ls notava més que estaven nervioses. I vaig arribar i abans d'entrar i estaven allà al bar assajant el guió i jo els deia, ara ho esteu agafant, ara ho esteu agafant.
Ostres, agafen. I al final sí, i tot era perquè els hi sortís bé i al final van poder fer un gran discurs. Ah, pensava que deies que al final la van agafar i dic, no em fotis. No, no, no. Jo els hi deia que l'agafarien tant a ensajar el guió, però al final bé. A concluís és millor no rebre premis per passar-ho així de malament, no paga la pena. Clar, si no em vas estar tot el dia i et dic, em vas estar tot el dia. Exacte.
Doncs passem de les felicitacions, acompanyar-vos amb els sentiments per aquest mal tràngol que heu passat, companyes d'un FM. En fi, parlant de mans tràngols, anem a la secció de xarxes. Bueno, bueno, bueno, bueno. Aquesta setmana va ser molt bona. Home, home. Bueno, sí, dit-me el tràngol, però jo crec que va ser una llavoreta per un gran moment, no, Txell?
Bueno, diguem que vam confirmar que Badú, vam fer moltes coses, però vam confirmar que Badú ja no era el que era. Havia sigut algú molt bo i ara potser no tant, escoltem.
Justament el passat divendres, dia 14 de novembre, hi va haver una xarxa social que va fer 29 anys i, a més, era una d'aquestes apps que va causar furor. Algú em sabia dir... Ah, mira, mira com la coneix. Ah, mira, mira, com ho coneix, eh? Perquè el que veiem algú l'ha utilitzat, no? Així? Exacte.
Ja no funcionen aquestes apps o què? Bueno, funcionar, funcionen. Una altra cosa és si funcionen pel seu propòsit o no. Sí, pel seu propòsit. Jo aquí tinc coses a dir, eh? Vull dir... Va, els expliquem a digaçar i després els expliquem la seva anecdotària.
Vinga, opinado oficial, diguem. O a l'inversa, jo començaria perquè l'Ivan ens expliqui. Deixem que ho ha dit com a... Amb rintintint. Amb un torn de resignació, enfadat, mala experiència, que no es van complir les expectatives, m'ha sortit així. No estic content amb aquestes aplicacions de ligoteo, bàsicament perquè ara ja no funcionen com funcionaven abans. I, bàsicament, dirigeixen a l'usuari ja a pagar grans quantitats de pasta per poder que tenien premio.
Clar, que ja no funcionen com funcionen abans. Si haguessis vist el gest que ha fet amb els dits de la Maria Gateu, m'estaria dient, això és que no li van... Va funcionar o no per tu? Què? Va funcionar o no per tu? Per mi? Però quins moviments de dits estava fent jo? Ah, no ho sé pas. Que era una broma d'aquestes internes. No ho estava fent.
Però que cochino! No, això no ho estava fent i jo no diré res de... Bueno, és que hi ha gent molt... Jo no ho veig en aquest sentit com tu, sinó que al final els perfils que hi ha allà, és a dir, del quarto, dels diners, sinó que els perfils allà que hi ha...
Saps? Però bueno, la qüestió és que com que... O sigui que tu tampoc tens una bona experiència amb aquesta aplicació. No, tampoc. I com que l'Ivan ens va dir... Però t'has arribat a trobar en persona amb alguna persona d'allà o no? Com? Només has torrejat o has quedat? Home, no, he quedat divertit. Bé, a veure, és que no entraré mal aquí en la meva experiència. A mi m'interessa molt més això que... I com que... I com que l'Ivan ens va dir que aquestes apps no funcionen... Ara? Ara?
Vam pensar que a grans problemes, grans solucions. Et dic, i a més és que, bueno, però és que ni un cas d'èxit, eh, des que faig servir aquesta aplicació, que no fa gaire, però és una cosa, o sigui, quan fas un match no te contesta ningú perquè no saps si és un vot o si l'altra persona està jugant a cinc bandes. S'ha pervertit com el sistema, no? Clar, és que és això. També hi ha determinades llistes segons el número de likes que reps. Si reps molts likes, estàs com en una categoria a banda de la gent que rep pocs likes.
Saps? Voleu xurrejar amb l'Ivan el son? Us donaré un correu electrònic. Fem-ho des d'aquí! Opinadores del món! Segurament que filtrem millor que qualsevol aplicació d'aquestes. Segurament el correu, agafeu el païbol i sé que tothom vol xurrejar amb l'Ivan. No sóc la persona més guapa del món, però cuino molt bé. Escolta, vente millor. A veure, el que ha dit que no.
Que cuine molt bé. És simpàtic, també ho podem dir. Que no ho ha dit el mateix. I que té moltes coses. Parlo del cap, eh? I ens esperem. I ens esperem.
Escolta, li creiem un perfil, de veritat, t'ho dic, un mail. Clar, una foto seva a Instagram o algo. No, però creiem-li de veritat un mail que sigui exclusivament per això, que sigui ivancites.com, per exemple, o una cosa així. I cada setmana anem revisant, cada dimarts, doncs podem posar-hi i consultar-hi. Nosaltres ja tinc el diner, ja tinc el diner. Tupicador de confiança. Va, avui li creo el mail. Per què no donar-la a la boca?
Molt fan del moment que l'Ivan viu al cap, eh? Molt fan d'aquest moment. Per aclarir les coses, soy amigo de la Gileta. Volia comentar una cosa que em fa molta gràcia, de les aplicacions aquestes de dating de Queda.
Que és el de les fotografies difuminades. Vull dir, si algú sap... Si algú m'entén, que estic parlant de Tinder, que, clar, si no tens el premium i no pagues, les fotografies surten difuminades. Ara, en sèrie, és només pels tios, no?
No ho sé pas, és que jo no he tingut l'altra experiència. Les fotografies surten difuminades quan algú te fa el match, que comenta. No, quan te fan like. Quan fas match ja pots veure el perfil. Quan te fan like, t'ho posen allí, saps, com te posen la foto difuminada, i tu llavors vas jugant allí... És fer mans i mànigues per a veure quina foto quadra amb les de després, no?
Clar, de presa, a mi em fa molta això perquè això és un con clave de nois, de, eh, aquesta fa bona pinta, aquesta fa bona pinta, no sé què, mira, mira, mira. Uf, té blau per baix, jo crec que té el vestit roig, té el vestit roig. Però això sembla com el... És una bogeria, això. Les pel·lis eròtiques, diguem-ne, del resto, del plus, no? Sí, és... Que se ficaven allà...
Que si hi ficaves els ulls com... Sí, veient que hi havia teories de que si hi ficaves així... Qui no ha aprovat això? I després encara, el millor és que quan passes, quan li dius que no a la persona que t'ha tirat el like, l'aplicació t'avisa dient-te has dejado escapar un match, saps? I el del superlike encara existeix? Sí, però crec que és pagant. És pagant, evidentment, sí. Ah.
Però fa uns anys no, no. Jo t'ho dic jo, per el que m'ha explicat la gent, fa uns anys tot això no hauré així, però és que ara només apunten això a que tu paguis, paguis, paguis, paguis. O pagues o eres un platínum. La veritat és que com no sabem com acabarà tot això, senyors i senyores, perquè l'Ivan no serà l'únic, aquí trobarem la seva mitja taronja, doncs escoltem el següent any.
Franc, si hem cas d'èxit amb l'Ivan, després vas tu darrere. Com hagi qui un maig, anem seguint amb els solters de l'equip. Si l'Ivan fa maig, seguirem amb l'Arnau. Ja li farem un per l'Arnau.
Bueno, si ho aconseguiu vosaltres, a veure, perquè jo... Jo confio plenament. És una idea brutal. Sí o no? És una idea brutal. Jo estic quitat de les apps aquestes. Sí, però per què? Has trobat ja...? La Maria Gateau, que no volia que li preguntessin, ara s'ha apraonat el micròfon i ella sí que pregunta què és.
Jo li he preguntat si ha trobat parella, perquè normalment quan veigis aquestes aplicacions és perquè has trobat parella. Simplement, mira, ho explicaré molt fàcil, i jo soc home de geografia. Lleida no està feta per aquestes coses perquè diguéssim que el mercat... Hi ha poques varietats. En canvi, a Barcelona, que vaig estar vivint una època jo, doncs és el mercat de la boqueria, saps? Em compares aquí... Ho, ho, ho!
una cosa de les Rambles. Està molt bé, perquè l'Arnau acaba de fer una síntesi també d'una de les qüestions que va sorgir a la tertúlia. Ah, doncs mira. De que bàsicament, no, això era... I després que te n'hi pots jugar amb el turisme, que és alguna cosa més fàcil, més fàcil. Sí, perquè hi ha molta gent que... Llavors, ara Arnau... Clar. Dis-me. Ai, perdó, ara Arnau, com estàs jugant? O sigui, com busques el teu mercat? Ui, ara hi ha poc mercat, ara treballo massa. Ara hi ha poc mercat. Però tens vacances, no, sovint?
Sí, la setmana que ve vaig de vacances, de fet, la setmana que ve me'n vaig a Londres, la setmana que ve me'n vaig a Londres...
I és un cintent de pescar. Solo o acompañado, Arnau. Acompanjat, però de presència masculina. Anem a veure el futbol, és un viatge de piles. Però també sortirien de festa, evidentment. És la fiesta de les salsiches. My name is Arnau Vilà, I'm here, I'm from Lleida. New York, Catalonia. Between Barcelona amb Saragossa, això és el que heu de dir. Sempre el New York Barcelona, més fàcil. New York Barcelona, sí. I si és transoceànic, ja has de dir Barcelona.
Jo, la meva mena, que ja és una mica perturbada, ja estic visualitzant aquesta campanya d'amor per l'Ibana. Jo tinc alguna idea que no diré perquè està davant. Home, fotos corporatives té. Sí, sí, sí. Les he vist jo per uau. Jo crec que sí. Fotos corporatives? Sí.
Quan penseu? S'haurien de renovar aquestes fotos per voradi. Perquè me les vaig fer un dia que vaig tenir un accident amb el cotxe i llavors no feia la millor cara. Mare meva. El més que s'arriba a fer-te les fotos.
Lo bo és que nosaltres controlarem el que diem de l'Ivano. No, ell no tindrà veu ni vot. Home, pobre, sí, espero que sí. El farem nosaltres, farem nosaltres. Va ser molt bo perquè no hem ficat el tall, però va colar ja un perllà de... Ei, que tinc 20 i no sé quants anys! Interessant, eh? 27 anys. Clar, clar, clar. I aquest marge d'edat fins quan... Però a tot això, tu què pines de tot això? Que te vulguin fer un cos... Ah, no, jo estic a tope. A veure si ho aconsegueu vosaltres, saps? Perquè jo ja... Home, no serà pa tanto.
No serà pa tanto. Bueno, bueno, ja t'ho dic jo. Sí? Bueno. Aquest podcast el gravem el 19 de novembre. Vinga, va, us demano una porra ràpida a tothom. Quan materialitzarem aquest projecte amb amor per l'Ibar? Home, l'objectiu era abans de Nadal, no? Perquè evités ficar-se sota de la taula i fer el ritual perquè ja tenia parella. Fede Karen, exacte. Que bueno, si m'he de posar sota la taula, a veure, provem això perquè no ho he provat mai, vull dir. La Karen ho va provar i li va funcionar, no? Sí, sí, això diu, això diu. Però quan penseu que ho aconseguirem? Va, digueu-me una data.
Abans de Nadal. Hauria de ser abans de Nadal. La gent està molt liada. 9 de desembre. Però també emocionalment estratègic que sí que ho és. Que la gent s'hi sent sola. Sí, aquest és el moment real. No tens ningú a qui presentarà la família, ja arribes a casa i te pregunten tots. I la parella? Quina tens parella? A Japó hi ha persones que alquilen aquestes cites? Sí, és veritat. Mira Pretty Woman. No se basa bé en això, no?
Escolta, Júlia, i tu que ets de Camp Boqueria, no seria més fàcil que ajudessis? Ja, però és que no tinc idees. Clar, soc nova al territori. Perquè si ha dit a la nau que allà hi ha molt més per això...
Home, la Júlia tindrà amigues per l'Ivan i per jo, no? Tu ja te fiques, eh? Anem a pubs, que primer hem dit a l'Ivan. Home, però no només tindrà una amiga, la Júlia. Ja s'ha ficat ell. No només tindrà una amiga. Puc pensar, puc donar-li una volta i quan em digueu el correu envien les fotos. Sí, sí, entre altres, generarem molt material, eh? Llavors que les teves amigues i la resta disposaran de moltes eines per conèixer a fons el nostre tècnic,
Ara ho deixem, perquè tenim més coses, Maria. Més coses. Més cosetes. A la secció, aquesta que ja sabem quin serà el següent capítol, que parlarà de l'Aleti, però, com que no parlem de futur, sinó de passats, escolta'm una cosa, de què anava la història?
Doncs a l'escoltar d'aquesta setmana, l'Edu ens va deixar una sentència categòrica, profundíssima, digna dels Monty Python, i tot per iniciar la seva anàlisi deluxe, que és, òbviament, ja, qui no ho sàpiga, sisplau, que surti del cau, el nou disc de la Rosalia. Atenció. Qui és aquesta?
Atenció, warning, actum. Això d'aquí és una opinió. Les opinions són com els culs, cadascú el teu, cadascú té el seu, perdó, i tots fan pudor. Estupenda. Aquesta frase jo crec que ens l'hauríem d'imprimir, saps? I ficar-la allà penjada en algun lloc o alguna cosa així.
fer tasses, saps? Ficar-la allà... Agendes, coses així. És un savi, és un savi. Però estàs d'acord, Fran? Sí, sí, no, i segurament, com que farem un lot gran de tasses, des de l'Edu i des de la cara de l'Ivan, buscar amor, és possible que ens facin preu. No em sembla malament, eh? Doncs és possible, és possible. Tenint en compte això, no el preu de les tasses, sinó això que ha dit l'Edu dels Culs, que fan pudor, quina és la seva opinió respecte al nou disc de la Rossi? Doncs bé, comencem pel principi.
Rosalia és molt bona música, això és innegable. La Rosalia és molt bona compositora, molt bon músic, molt bon...
Molt bona intèrpret i té els mitjans per a fer bona música. Té tants els mitjans, diguéssim, intel·lectuals, perquè és una persona extremadament intel·ligent i molt ben formada, i és una persona que també té tots els mitjans materials possibles per a fer els seus projectes. I econòmics, no? Materials vol dir econòmics, punto. Llavors, és...
No podem esperar que aquesta persona faci mala música o faci una música de poca qualitat, perquè s'ho pot permetre, els mitjans per fer-ho.
Totalment d'acord. Home, això sí, no? Jo crec que sí. Coincidim. Amb el meu sempre. Claro. I li ha dit alguna cosa luxe, és a dir, li ha transpès alguna qüestió, no?, aquest disco i aquests temes, etcètera, etcètera. Doncs jo només us dic que recordeu, sobretot i important, això de les opinions i dels culs i tot això, eh? Vinga.
Però a mi no m'ha emocionat, no m'ha dit res. Aquest és un disc que no res. Ni fred ni calor. Ni fred ni calor. Hi ha una cançó que m'ha semblat interessant, que és la de Madrugar, per la tria tímbrica dels materials electrònics, per l'arranjament en general, pels girs harmònics...
potser és una mica més diferent, perquè recorda el segon disc que va treure, no me'n recordo com es diu, el d'abans de Motomami, el de Malamente i tots aquests temes. I no ho sé, no ho sé, però això estic ratllat perquè tothom, hòstia la Rosalia, hòstia la Rosalia, un nou disco, no sé què, sí, feia molt temps que s'esperava un disco, però el resultat a mi no m'ha dit res. Ja.
El malquerer, eh, es diu el disco. Totalment d'acord un altre cop. També? Sí, sí, sí. No t'ha dit res, eh, tu tampoc? No, i és molt cert el que diu, perquè hi ha molta expectativa. Hi ha molt hype i a vegades, per qualsevol cosa que treu... Al final, no crec que d'aquí dos, tres anys, gaires cançons d'aquest àlbum me segueixin recordant per la trajectòria de Rosalía.
Sí, sí, juguem molt en contra. No sé quants milions d'euros s'hauran butxecat, però juguem molt en contra. A veure, a dia d'avui també qui escolta Chiquentriyaki, no? Sí, però de cançons de Rosalía en sonen moltes altres i han escoltat moltes altres. Bueno, abans que aquesta. Chiquentriyaki, no és de les millors. Bueno, no, però posa'm un exemple com a una cançó que ha transcendit. Jo reconec que no sé de música, però t'hauries de sumar al meu carro arnau per anar donant unes milions de música. I això què vol dir?
que és el tio del reggaeton que no pot opinar l'arrau sobre música. Jo soc el tio de la música, sempre ho dic, no del reggaeton. No pot dir res, l'arrau. No del reggaeton, jo soc de la música, sempre ho dic. L'altre dia em vaig posar a escoltar històrics de la música clàssica i estava flipant. Cada gènere té els seus temazos. Cada gènere té els seus temazos i ja està. És que no escoltem una cosa, la secció de musicologia. No em perdo cap secció d'aquest programa, jo.
Bueno, cuestión. Espere un moment perquè la setmana pasada l'Eduard va a escoltar i descobre dos discos. El Deluxe de Rosalía i un altre.
No ho sé, no ho sé. A veure, musicalment, és un bon disco. Ideològicament, no m'hi caso. I l'he escoltat una vegada i no el tornaré a escoltar. Aquesta setmana he escoltat dos discos nous. He conegut dos discos nous. Un, aquest, el de la Rosalia, i l'altre, el primer disc que van treure una banda de post-punk de per aquí, de components de Lleida, components de Barcelona...
que es diu Sot. El nom del disc, ara no me'n recordo. Però és l'únic disc que tenen. El van treure el Febre i els vaig veure l'altre dia tocant i em van agradar molt. Aquest disc m'ha dit coses. Cremeu tot, potser? Cremeu tot. Això. Doncs el Lux. Bueno, el cremeu tot. Hòstia, he escoltat quatre o cinc vegades aquesta setmana. Mhm.
Però t'ha interpel·lat, és a dir, ja no només musicalment, sinó també pels temes que aborden les lletres? Musicalment, líricament, m'ha emocionat, m'ha fet sentir coses.
Ara, després d'escolta això, us proposo un joc. És a dir, que escoltem un fragmentet d'aquest de Madrugar, que deia en Morell, i també un altre d'una cançó de sot, que en concret escollim Nos Necesitamos. A veure què penseu de cadascú, no? I, sobretot, no us talleu, eh? Recordeu-lo dels culs i tot això, que cadascú té el seu probable. Vinga.
Jo sóc molt prudent.
Home, són molt diferents, també us he de dir. Molt diferents, sí. Però qui us agrada més? Si és que teniu alguna opinió formada encara que no hagueu escoltat profundament sota. Jo si he de triar, me trio el guitarrer sempre. Jo també. Idem. Jo me quedo amb la Rossi. La Rossi. Jo estic amb l'Arnau, amb la Rossi.
És que, a més, és el que dèiem abans, els mitjans que hi ha, sentia com un baix, inclús com un xel o un contrabaix i tot. Vull dir, ahir es posa instruments brutals. Perdó, perdó, no digues, digues.
que a més està molt ben, o sigui, et pot agradar o no, però el disc que ha fet està molt ben fet. O sigui, tota la música que ha tret ara està molt ben pensada i super ben estructurada i és això, veus, o sigui, pots notar moltes coses en la mateixa cançó, molts instruments, moltes melodies, no ho sé, a mi m'ha agradat.
Recordem el que ha dit també l'Eduard de la qüestió pressupostària, els recursos, etc. Recordem que SOT és una banda més... Amateur. No amateur, sinó amb menys recursos econòmics i llavors fan molt bona música també. Llavors jo crec que això s'ha de tenir en compte, però...
Com cadascú té un cul i tot fa en pudor i no sé què, no sé quant. No, jo vull donar promoció a Sot, que potser no els coneix tothom i són molt bons. A mi m'ha agradat molt, ho dic amb el cor. Doncs ja està, i a l'Ivan també, no? I a la Txell també. De moment hem guanyat 3 a 2 perquè la Txell no s'ha pronunciat. Com que no? S'ha dit que sí, no? Ah, no s'ha pensat que sí, perdó. Està dubtant, està dubtant. Jo per això pensava que la Bolí l'estaves coaccionant perquè li donés la victòria a Sot. Ah, perdó, perdó, perdó.
Què diu la Chey? I és que us diré una mica l'algoritme de l'espot i el portoboig. De jove m'ha agradat Ramstein i, per exemple, m'ho continua agradant, però, en canvi, si parlem de Rosalia, jo puc escoltar con altura i me vuelvo loca con altura. Llavors, clar...
O sigui, que t'agradi Rosalia no vol dir que no t'agradi sota i viceversa, eh? No, no, no, és a dir, no, jo el que vull dir és el contrari, que a mi m'agrada, jo li sé trobar potser el bo a tot, no? Llavors no puc, no sé, no em sembla ni millor ni pitjor. Doncs mira, un punt per Rosalia i un punt per sota tots dos, i ja està, potser no passa res. Menys molt perquè la Rosalia està a punt d'entrar amb depressió, fantàstic!
Ja hem parlat i hem fet l'anàlisi del que era una de les notícies més comentades, però un servidor que va a les notícies importants, el seu llei de natura, fica amb la música aquella tan bonica que tenim, Ivan, del llei de natura, que quan un la sent ja sap que fem territori, aquesta no, Ivan, la del llei de natura!
Lleida Natura sempre sabem que tractarem coses interessants lògicament l'actualitat anava no amb la Rosalia sinó amb el que parlem en aquest espai però com sabeu tenim una crisi sanitària arreu del país ho és amb les granges però també
Puc dir una cosa? És que aixecar el dit, per això m'he callat. Els oients no ho veuen. Un respecte. Els podcasters no ho veuen. Com a casa, això. Jo només diré que al videoclip de Berheim de Rosalia surto un ocell i de fet és la Villorc, saps? La Llorc o Villorc, Villorc. Que de fet van fer... La Villorc que és una espècie d'ocell, no l'ho veu.
Home, no, en sèrio? Tu series un dels lectors d'aquest article que van fer el 20 Minutos dient, no... ¿Quién és Villorc? Sí. ¿Quién és? ¿Quién és? ¿Quién és? Una cantant. Clar, és una artista islandesa famosíssima. Bueno, almenys, bueno, no sé, no sabeu qui és Villorc. No, no, no, no. De veritat. De veritat ho dic, sí, sí. Vale, bueno, pues... Ja le faré un watch. Ho sento. No passa res. Me quedo traver un altre cop. Me va passar també fa poc. Sola, no? No passa res. Preocupada. La paraula és preocup. Te quedes preocupada. Claro.
Venies a atacar-me a mi, ha sortit el tret perraculat. No, però jo t'anava a dir que surten ocells també al videoclip de... Bé, doncs els ocells que surten al Lleida Natura d'aquesta setmana, malauradament no devien estar volant com al videoclip, que si no, que n'havien molts de morts, perquè estem parlant de la grip aviar, com diuen els profans, influència aviar, des que li han canviat el nom, però teníem un bri d'esperança, això ens ho transmetia la delegada a Catalunya de Sea Overlife, ho escoltem.
Sembla ser, per l'últim que he llegit de Verlife avui, que podria ser que estiguéssim arribant ja al pic i que ja comenci la baixada de l'epidèmia. Però hem d'estar molt atents. I com tu deies, és molt important tenir molt clar el mapa en tot moment perquè és el que ens permet saber aquelles zones que pensem que grans buits en un mapa que sembla que no hi ha res,
poder saber si realment és que estan lliures del virus o és que no estem informant de cadàvers o d'animals que estan allà morts.
Molt important això, que fem molta broma, però ens agrada fer pedagogia. Si veieu algun ocell mort, doncs comuniqueu, no ho toqueu, perquè és molt complicat que passi d'ocells a mamífers, però si hi ha alguna possibilitat és bàsicament pel contacte. Els espars que ha de fer ha sigut continuat amb molta gran exposició perquè hi hagi aquest traspàs, però no ho toquem, avisem als agents rurals, que per això estan...
una malaltia aquesta, aprofito per seguir fent pedagogia, que és impossible, impossible que es transmeti als humans com qualsevol altre grip. Jo sempre fico aquest exemple. És que em portin els pollastres que jo me'ls foto jo, si no se'ls vol fotre. Exacte. Estem parlant d'animals, eh? Perdó, és que me l'han mirat d'una manera. No, no, no, no. Bueno, no diré, és igual. Sí, jo crec que sí. No estem parlant de sortir de festa, estem parlant de menjar. No estem parlant de sortir de festa.
Sapigueu que és igual la grip aviar, que ara s'hi diu influenza aviar, grip equina, grip porcina que grip humana. Si la Maria Gatau es mor ara mateix i té la grip i jo me la menjo... Per què m'he de morir jo? És un exemple. Ah, vale. És impossible que em contagii a mi la grip. No hi ha cap grip que es contagi per ingesta. Perquè a vegades la gent té paranoia. Soc un pollastre ara. Què? Sí, però un pollastre mort, per tant no pots dir res. Has de fer un cop final. Grrrr!
Hi ha memòria muscular, no? Moure't sí que pots moure. És veritat. Ojo amb els pollastres. Com es diu el teu podcast, per cert? Radiolast. Tot quadre. Valla promoció més guai acabes de fer. Radiolast. A Instagram estem i també podeu escoltar Spotify, Apple Podcasts, a tota res. Torrons, que anirem al fallo tècnic. Promoció dels torrons per compensar. Corre.
No, no, no, l'han fa cada dia, no et preocupis. Compra una per Nadal. Recordeu que tenim torrons de conill, ho descobrim aquest any, però pollastre... Us he passat una foto de Villorc per WhatsApp. Perfecte. També t'he dit, abans de passar al següent tema, jo, no sé si ho heu vist, però ara que heu parlat de pollastres morts, jo és una cosa que necessito comentar. Alguna vegada heu estat amb algun familiar matant pollastres per menjar? I tant. Sí.
Ojo lo que és això, eh? Més que unís. Ojo lo que és això, eh? De veure l'animal corrent... Amb el coll allà... No, sense coll. Jo això no ho he vist, però a mi m'ho havia explicat la meva àvia. I pudor, eh? I pudor quan els obres, pudor. Sí, sí, sí. Quan els neteges, però bueno... Les pranyes de qualsevol ser viu. Sí, sí, no, tal qual, tal qual. Un cop amb els meus amics del poble estàvem fent cuní que havia caçat un amic meu,
I va dir, el més important de tot, i quan l'estava espetllant, li va passar el dit com si fos un laberint per tots els bodeis per treure-li les restes. Disculpeu, des d'aquí els oients vegans i vegetarians, no volen treure ningú. Però estem a la sessió del Llei de Natura. Dicen que el benestar animal, ara hi ha un cop elèctric que tenen d'aquella manera i no... És tot menys traumàtic, oficialment. Vinga, seguim parlant de bèsties, perquè el fallo tècnic...
Parlem de bèsties i quasi de l'univers i de moltes coses. De moltes coses, però de natura. Si ho vols enllaçar una cosa amb una altra, és natura, això. Perquè vam parlar dels misteris més grans del nostre planeta. Per exemple, algú sap dir per què es van extingir els dinosaures? Per un meteorito, no? És que hi van, veus? Ah, veus? Per un meteorito. No hi ha cap més opció? Un virus? Un virus?
El gel... Això és una de les coses que vam repassar, perquè ben bé... No facis aquestes preguntes, que aquí tenim gent que és de l'ESO, com la Júlia. Aquestes coses... Vull dir, sí que alguns són de Bupicou, però... Jo crec que sí. Jo també. Però clar, ells són de la generació de l'ESO, com l'Arnau. Doncs això, quan parlava dels misteris més grans del nostre planeta és perquè, ha dit la Maria, una de les teories és el meteorit, però no és l'única. Ah.
Hi ha un parell de teories generalitzades. Una sugereix que un asteroide gigant va colpejar la Terra i l'altra sugereix que es tractava d'una sèrie cataclísmica d'erupcions volcàniques. Però, en qualsevol cas, el resultat hauria estat el mateix. La pols i els enderrocks haurien bloquejat el Sol, perjudicant els processos que donen vida, com, per exemple, la fotosíntesi. La temperatura de la Terra també hauria augmentat perillosament a causa de tots els gasos, amb l'efecte divernacle de l'atmosfera.
Tant les hipòtesis dels asteroides com l'activitat volcànica estan recolzades per descobriments científics importants. Clar, és que no són excloents així, a potser va ser allò de mala sort que els va passar de tot. El que està clar és que es va bloquejar el sol i a partir d'aquí...
T'imagines? De tot, eh? Un Covid, el meteorito, els... No? Què fes? Dius que sí? Bueno, això és el que vam repassar al fallo tècnic de dilluns. Diferentes teories que donen l'origen una mica de la Terra i de la vida de la Terra.
I d'extincions, que parlem d'aquests dinosaures, doncs precisament d'extincions hem de parlar ara perquè arriba el moment d'extingir aquest capítol que no sabem quin és perquè la Karen no ens ho pot dir. 33 o 34, eh? Ah, marxem amb el dubte, marxem amb el dubte. 34. 34. 34, ok? 34. Diria que sí. Doncs vinga, va, ho sabrem al proper capítol que arribarà divendres vinent, que segur que la Karen ens hi posa llum. Moltes gràcies, companys, i a vosaltres per seguir-nos. Fins llavors. Que vagi bé. Adeu. Adeu.