Els millors moments de la setmana. Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest.
El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Molt bones oest, us parla Francesc Balanyà.
Això és el més oest, aquest podcast que recull els millors moments d'aquí a l'oest, aquest programa que fem cada tarda.
7 emisores de Lleida i que, en aquest podcast, això, el que fem és recollir aquests moments, el que hem fet en els darrers dies,
la gent de MUNFM, Ràdio Rosselló, el Picard Ràdio, Ràdio Ponent Mollerussa, Ràdio Seogran Munt, Ràdio Trem i UAU Lleida Ràdio.
I, en aquest podcast, a vegades hi entren uns, a vegades hi ha uns altres, això també en funció de l'agenda,
és que avui som tots, això vol dir que saludem l'Arnau Vilà, la Maria Gateu, la Sabina Pedros, la Canela Alfonso, la Txell Bernaus, la Núria Francisco i l'Ivan Usol.
Què tal, com estem?
Hola, hola, hola.
Hi ha obert booking, eh?
A veure si...
Com és possible, això?
Oh, no ho sé.
És un estrany suceso.
És un estrany suceso.
Equipo de investigació.
Anava a dir que, si aquest és la 17a edició d'aquest podcast, però com que sempre m'equivoco,
li preguntaré a la Karen Alfonso, que és la contadora oficial.
Són 17 o no, ja, Karen?
Són 17.
Ola.
Vinga, va, que comencem fort, encertar-la.
Anem primer a recollir.
És que aquesta secció és fixa del més o és, perquè sempre passen coses a la tele, Sabina.
Sempre passen coses.
Però és que dilluns va passar història de la televisió.
Encara que el Fran ens deia que no, però escoltem-ho i estareu tots d'acord amb mi després d'escoltar aquest tall.
Ho veureu.
L'altre esdeveniment històric.
Ara mateix, com us deies, que tinc aquí a dues bandes, estic llegint una mica el guió, que no li faré ni cas,
i el que està passant ara mateix a Ràdio Televisió Espanyola,
perquè ha començat avui, sí que sí, la família de la tele.
Això és, bé, fantasia.
Ha començat fa... és que és molt fort.
Amb uns sufocons, ha començat, sempre.
És que és molt bo.
O sigui, ha començat...
Arrencava el programa.
Mare, siguem en context, va, per les persones que no sou molt fans de la televisió,
però crec que tothom està sabentat que avui comenci la família de la tele.
No tothom, no tothom està sabentat.
És molt alegrat.
I hi ha gent que t'acord és important de fer a la vida.
No, perquè segur que seguiu aquesta tertúlia.
Doncs el que passava és que ja fa dues setmanes,
després de Setmana Santa s'havia d'estrenar,
van dir el dilluns de Setmana Santa no,
perquè a molts llocs de Catalunya, sobretot, i altres indrets, és festa.
Llavors, ho atrassem al següent cap de setmana, al segon dilluns.
Què va passar al següent dilluns?
Que es va morir el papa i llavors van fer programació especial.
Ho han dit que cancel·lar.
Ho cancelem al següent dilluns.
Al següent dilluns què va passar?
Pagada general al país.
I llavors què va passar?
Que van cancel·lar.
Per fi, tres setmanes després,
doncs aquí estan, ara sí que sí, la família de la tele.
Arrenca.
Atenció, jo crec que això és un bon auguri, eh?
Arrencava a les 15.50, val?
Aquí veiem dos cincs.
El dia cinc del cinc del 2025
hi ha el plató número cinc de Prado del Rei de Televisió Espanyola.
Dieu-me a mi qualsevol cosa,
però jo crec que això era el destí.
Havia d'arrencar aquest dia.
A més, fa justament dos anys que es va filtrar a la premsa.
Sí, sí, sí.
A més, un cinc de maig va ser quan es va filtrar a la premsa,
fa dos anys, que s'acabava el Sálvame.
I ells són els successors de Sálvame.
Maria Patiño, Berlín Esteban,
Van companyia, Víctor Sandoval, que els estic veient ara aquí.
Maria Patiño intentant agafar un cotxe ara mateix
perquè és partia Prado del Rei, Fantasia de Televisió.
Això va passar.
Això quasi és...
Com es diu allò, lo de la numerologia i aquestes històries?
Sí, sí, és veritat.
Era el destí, eh?
Era el destí, sí, sí.
Bueno, jo crec que li podrien haver fet una miqueta més de cas al destí,
perquè els va estar avisant,
no es treneu això, no es treneu això, no es treneu això.
perquè, mira, l'últim programa de la família de la tele
ha fet un 9,5 de quota de pantalla, eh?
Tot aquell desplegament de quartos per un 9,5.
Això és molt poc, tenint en compte que només és un contenidor
i les sèries que hi ha entre el contenidor aquest,
que diguéssim seria una hora a principi i dues hores al final,
va fet un 17.
O sigui, aquí hi ha hagut una variació bastant...
Iuuh!
Vam ficar tota la carn a la graella, eh?
Perquè hi va haver un desplegament brutal.
Oh, bona...
Però què passarà?
S'alegra que acomiadin a gent.
Però Sabina, però què passarà si...
No, que acomiadin a aquesta gent.
Però què passarà? On aniran llavors?
Doncs jo, mira...
Sí, no tornaran quan el cuix va a un cuix.
Exacte, exacte.
Hi ha el pisset de TEM, i ja està.
A TEM tenen encara programes de...
I el que fòramos, allò...
Allò, allò, allò...
El que fòramos és això.
El que fòramos shit és ara la família de la tele que està a la tele espanyola.
I al canal Cuiki i al canal TEM, el que s'ha quedat és el Tentàculos,
que ho està fent carrer tot al darrere.
I que estan duplicant d'emissió ara.
O sigui, que tenen el huequillo perfecte.
I es reparteixin els col·laboradors.
El Salome ha anat movent-se de noms.
Es reparteixin els col·laboradors.
Alguns van una tarda a un programa, alguns van amb un altre.
Ah, que bé.
Sí.
Endogamia, endogamia, jo crec que no torni.
Si es queden sense feina, nosaltres farem un acte solidari.
i si volem venir aquí els direm que no,
per solidaritat amb els nostres audients.
Però, vamos, que...
De pasta ja n'hem fet, eh?
Farem balanç la setmana vinent,
quan ja tinguem una setmana d'audiències.
Exacte.
Jo dir-vos que us agraeixo que ens informeu,
perquè jo em perdo en tot aquest...
Perquè al qual que no us segueixo directament,
jo la veritat és que me perdo.
Llavors, us escolto vosaltres i la cosa...
Però hem sentit.
No els diguis que el poseu que la guanyem.
Mira, mira, agafa el que acabes de dir,
perquè és veritat, eh?
Va passar això aquest dilluns.
Va passar justament això.
Fiquem-ho, fiquem-ho.
Ah, tindré.
Perquè promocionar l'esport
és una mica més joable
que promocionar la xafarderia i la mentida,
per exemple.
No, no, no.
No sé si com argument...
Mira si ho estem promocionant,
que la nostra companya Txell acaba de dir
que m'heu fet mirar la U per internet.
Que grançó.
Txell, no, tu no.
Txell, tu no em pots traicionar així.
Una altra persona així,
però la Txell no.
La Txell estarà amb nosaltres
que a aquestes fantasies de la televisió
és que està passant ara mateix
a la televisió espanyola.
És que ja estic veient
jo a Maria Patiño i a Eitor
ballant dintre del cotxe,
que no sé ni quina cançó
d'on està ballant,
però hi ha una coreografia molt xula.
Sabina, estàs?
Estic molt a través darrere, no?
Sí, sí.
Per què?
No puc avançar això, jo.
Tu també ho veus online?
Per què ho veig tan malament?
Mira, la Txell vol entrar
i tot ha comentat.
És que la Txell vol entrar
a comentar a la tertúlia de la televisió.
Això també és història
de la tertúlia de la televisió.
Txell, si us plau,
disculpa-te a la antena.
No, què em sentiu ara?
Sí, sí, i tant.
Sempre us escolto,
però és que m'ho fet connectar
perquè dic que jo vull veure això,
per favor.
M'he fichat.
Increïble.
No, no, Déu-n'hi-do,
quin espectacle.
Exacte, Déu-n'hi-do,
quin espectacle.
No, però és molt bonic, això,
clar, i que la gent també
pugui, no?,
i s'animi a veure aquests continguts
gràcies a la tertúlia de tele.
Sí, però...
Molt bé, molt bé, companyes.
No ho sé.
Si no, perquè me'n vau fer
vindre ganes vosaltres.
És a dir,
a mi la veritat és que
el de la família de tele
me la pendula una mica,
no ho miro mai
i no soc seguidora.
Però vosaltres ho explicàvem
amb tantes ganes
que dic,
no, no ho vull de veure això.
Clar.
És que era això, eh?
La tertúria de la televisió.
Història.
Aquesta etiqueta gratuïta d'història
haurien de quedar a tres paraules.
És que és història de la televisió.
Fran, és història de la televisió.
T'agrada dir no?
I punt.
I punt.
Ja està, no ho pots negar.
Amics oients.
Quan s'ha vist això de la televisió espanyola?
Nunca, antes.
Doncs, per tant, història de la televisió.
Recordem a...
Bueno, de un ido,
últimament ja anàvem fitxant
col·laboradors de Mediaset, eh?
Però bueno.
Sí, però el desplegament
que vam veure inicial
aquell dia,
el dia 5 del 5,
no l'havíem vist mai, eh?
Sí, perquè el desfí le plava...
A mi...
A mi m'agrada
un cotxe
amb un programa.
El mes oest
és com la tertúria de tele
Boldós, saps?
Sí, lo que ens han deixat de dir...
Sí, clar.
Que no va a donar temps.
Com deia,
dèiem a l'inici
d'aquest espai,
d'aquesta 17a edició
del podcast del mes oest
que recollim els millors moments.
I algú està pensant
això són els millors moments.
No, en tenim de bons.
De veritat
que per això, per exemple,
amb el que ve a continuació...
Vienen pajaritos.
Exacte!
Exacte!
Veus com aquí
ens comencem a entendre tots?
A més, normalment,
sempre tenim
una secció fixa
de medi ambient,
però aquesta setmana
m'en tindré dos,
perquè m'en tindré
a part del Dia de Natura,
doncs també
amb un tema
de la dia de dilluns.
Anirem per parts.
Anirem primer
amb el Vallvoratura,
que és aquest esdeveniment
que és cada cap de setmana,
en què ve gent
a parlar,
a fer xerrades,
activitats,
descobriments de fauna,
aquí en aquest municipi.
I mira,
perquè vegeu,
i això ens ho deia en el programa,
quins cracs que tenim
en aquesta edició,
tal com ens explicaven
l'Eduard i la Minerva,
organitzadors d'aquest certamen.
Si algú dic
Pot i Aventures,
diran,
qui carai és aquest senyor?
Si algú ha vist
els seus vídeos,
dirà,
tenim el Pot i Aventures?
Què més podem dir,
Eduard,
de Pot i Aventures?
Sí,
el Pot i Aventures
és un,
jo crec que possiblement
és dels millors divulgadors
ambientals
del nostre país.
Si parlem
de figures mediàtiques,
el que teniu,
els meus amics,
és que poques presentacions,
però molts calen,
d'Èlvia la Restrenadora,
aquesta nana
que, recordem-ho,
l'any passat
va estar
nominada
com a una
de les millors divulgadores
científiques d'Espanya.
Van arribar a la final
quatre persones,
però no en categoria
de nans i adolescents,
sinó competint contra adults.
Doncs mira,
per qui no conegui,
ja ho has presentat molt bé,
és una nena influent
que ha activat el món
amb el segon amor
per la natura
i la natura
a nosaltres
és el que
ens ve a buscar
també
que vingui l'Èlvia.
Això és interessant,
home.
Molt maca,
l'Èlvia la vas entrevistar tu.
Sí,
també,
també.
Sí,
molt maca.
Ja aniré,
jo aniré a participar
i aniré
d'amagatotis
per fer-hi una sorpresa.
Igual,
escolta,
això i ja no.
Home,
està pam plona,
seria molt.
Igual,
Fran,
igual penses que la teva presència
pot ser una sorpresa,
però el millor és un ensurt.
Pam!
Ai,
ai,
tu m'estàs ficant
amb la tele
i amb la tertúria
de la tele.
Rencoroseta,
Sabina Pedros.
Per què?
És que...
Per a nadar.
Tenim,
de veritat,
gent molt potent,
però clar,
és que no hem d'oblidar
que estem en un territori
que és molt potent
en clau de natura.
Sé que sou molt pesat
i ho dic a tots els programes,
però crec que la gent
no l'és conscient.
Tant és així
que,
i això era el tema del dia
que teníem el dilluns,
hi ha hagut el Building Congress.
Primer explicarem el que és
i després ja veureu
la gent que venia fins aquí
a gaudir i a fruit de la nostra natura.
El que pretenem és
que sigui una plataforma
per a l'excel·lència
en el turisme ornitològic,
aprenent Lleida,
l'estrès de Lleida
com a referent inicial,
però cerquem l'intercanvi
de coneixements,
d'informació,
d'experiències.
I aquí ha arribat
gent de tot el món.
Nosaltres teníem el programa,
si us recordeu,
tres persones de Colòmbia,
una de Cuba,
és a dir,
que estaven meravellades
amb tot això que teníem.
I quan jo dic
que crec que no en sabem prou,
m'agrada posar-ho a prova.
I vull veure
qui és el crac d'aquí.
Sabeu la patata calenta,
com s'hi jugue?
Sabeu com s'hi jugue
a la patata calenta?
El del Gran Prix, no?
Per això la televisió
ens ho ha ensenyat,
el Gran Prix.
Ah, sí.
doncs, vinga,
començarà la Rau.
Tenim efecte d'explotar.
Sí, jo tinc, jo tinc.
Vinga, vinga.
Necessito que em dieu
espècies d'ocells
que tinguem
a la plana de lleia.
Us aniré eliminant
tres segons cadascú.
Arnau,
una espècie d'ocells,
ràpid.
Oreneta.
No tens ni el que ho veig.
Sí, però s'ha sentit perfectament.
Oreneta hi ha diversos tipus,
però bueno, va.
Falsilla.
La oreneta cua blaca,
per exemple.
Maria.
Garça.
Garça.
Karen.
La Cigonya.
Molt bé.
Xeix Bernaus.
Falsiat.
Molt bé.
Núria Francisco.
No ho sé.
Moooooh!
Hi ha un que es diu Puput.
Ah, molt bé.
Puput.
Puput és correcte.
Iván Usón corre.
Colom.
Molt bé.
És la meva colla de la pola.
Arnau,
Tor.
Molt bé, Maria Gateu.
Però i la Sabina.
No, la Sabina.
Deixa pel final.
Ah, no, potser és la Cisne.
Sabina.
Un cisne, un cigne.
Cisne, entenem.
Maria.
Merla.
Car...
Què n'hi ha maries.
Karen Alfonso.
Fora, fora, ja no m'en sé més.
Moc.
Xeix.
Mignol.
És torneig.
Molt bé.
No, no ja estàvem fora.
Ivan, corre.
Ànec.
Ànec, molt bé.
Hi ha molts.
Ànec Collbert, per exemple.
Arnau.
El Xut.
El Xut.
Molt bé, aquell mussol tan petitet
que teníem molt abans de la Horta de Lleida.
Maria Gateu.
Corp.
Corp.
Karen.
Ja estic fora.
Sabina.
Pit, pit, pit, roig, pit, verbi.
Hola.
Ui, que ha passat, que s'hi veu, això.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no.
Molt bé, molt bé.
Ha estat això.
I seguiríem, molt bé.
Us he vist bé, us ho veuré aquí a atrapar.
Doncs, aquesta gent van vindre a conèixer tot això, van conèixer la ciència citodana,
com s'investigaven.
Penseu que, per exemple, Colòmbia és el lloc del món amb més biodiversitat,
i van estar aprenent aquí de nosaltres com investiguem.
Els hem preguntat sobre tot això, amb aquest programa que podeu recuperar,
a l'es.cat, però també, i ve que aquí a la Gateu,
quan algú ve aquí i fa turisme, tan important és el que fa i que beu,
com també el que...
El nyam-nyam, eh?
El nyam-nyam.
I què ens van dir de nyam-nyam?
Doncs això.
I jo sí que soc la fan número uno de la comida de casa.
Me gusta todo.
O sea, yo llegué aquí la primera vez a probar morcilla,
y con la morcilla que consumo en Colòmbia,
yo nunca había comido morcilla.
Después de la de aquí, me encanta.
O sea, todo el jamón, los queso curados, el vino.
Es que el vino para nosotros es muy costoso.
Y una botella de vino acá me la puedo comprar
como si allá me estuviera comprando una botella de agua,
que para nosotros es relativamente económica.
Entonces yo me desaforo y puedo tomar vino al mediodía,
por la noche.
Toda la oportunidad.
Abro los ojos y es una oportunidad para tomar un buen vino.
O sea, con la comida de aquí, los callos me enloquecen.
No, es que...
Ha hagut calçotada, eh?
Ay, la calçotada.
Por Dios, yo nunca había imaginado que uno se pudiera comer una cebolla con tanto gusto.
Que maco es, eh?
Escolta, ha faltat preguntar pels caragols què és el...
Si t'hi agraden els caragols, ja t'hi agrada tot.
Però és que estava molt fantà...
O sigui, tenia fantasia amb tot allò vinculat al porc, aquesta dona.
Sí, sí, sí.
Els callos, la morcilla, el chorizo...
Però és que l'havia de tallar, perquè era la darrera pregunta, estàvem fora de temps,
i la vaig haver de tallar perquè haguessin seguit, i jo crec que segur que em van menjar.
Però, però, bueno.
A mi, per exemple, una cosa que em fa molta gràcia és això del vi, que ens ho diu molta gent,
com que aquí no li dóna importància, que tenim grans cellers, tots d'alta qualitat,
això de tenir vi tan bo, amb preus tan assequibles...
Clar, és que no en som conscients.
Jo soc fanàtic del vi.
Bueno, és que jo vaig veure el típic vídeo d'aquestos de gent de fora
que visiten els supermercats nostres, igual que nosaltres també ho fem, per exemple.
Visito un supermercado colombiar o no sé què.
I una de les coses amb les que flipaven era això, i a més, recordo que senyalés una botella de vi,
d'aquelles que costen un poc més d'un euro i un euro de carton.
No era de vidre, però, bueno, el nom se les portava.
I deia que li agradava moltíssim aquest vi, i jo recordo que aquest vi era el que agafàvem amb els amics
per fer calimotxos.
Clar, clar, clar.
Però bueno, amb l'oli passa el mateix, no?
Amb l'oli d'oliva.
Passada, ara ja no sé.
Però, bueno, sí.
Lo que passa que sí que hi ha països, un país veí, que no dir el nom per no crear discrepants
i és un altre cop i que comencem a criticar, però que gairebé cuinen amb mantega,
i això a mi em sembla...
Ojo, ojo que la mantega, ojo amb la mantega.
Respeto amb la mantega.
Bueno, però per cuinar, per fer una tortilla...
Algunes coses requereixen mantega i algunes coses requereixen...
Bueno, això sí, però...
Això és veritat, més oli que mantega, més coses d'oli que mantega,
però sí, l'Ivan té raó.
Però igualment...
A veure, clar, evidentment, coses de la nostra gastronomia,
evidentment gairebé tot és amb oli perquè...
S'està enfadant l'Ivan, eh?
Sí, sí, sí.
Sí que m'enfado, sí que m'enfado.
Però bueno...
L'Ivan està pensant en creps, tortitas...
No, perquè molta gent...
Els bikinis van amb mantega.
Margarina o mantega?
No, margarina prohibit.
Margarina hereje.
Mal, mal, mal, mal.
No era Francesco.
Tens alguna pel·lícula per allà de la tertúlia de cinema
que pugui relaxar l'Ivan?
Que li puguem ficar?
Hi ha algunes que parlen de cuina.
Què?
Hi ha algunes que parlen de cuina.
Sí, no ho sé.
Sí.
Què tenim de la tertúlia de cinema?
Rata tui.
Bueno, recordeu que fa uns dies vam estar a Juneda,
en plena estrena del Festival Pla.
Doncs a l'última tertúlia vam poder dir
als guanyadors d'aquesta segona edició
que va ser tot un èxit.
I m'he de dir que al final,
parlant d'espectadors,
va haver-hi més o menys un miler de persones
que van estar al teatre foment
veient aquestes pel·lícules temàtica rural.
Deixa'm dir que jo ho dic moltes vegades també
que penso que els inicis són complicats per a tothom.
Algú pot pensar que 5.000 són pocs o molts.
Jo crec que per un cert d'amén que és jove
està molt bé, molt, molt bé.
I mira, aquest cap de setmana
ara en tenim una bona mostra
perquè hi ha la Fira de Titelles de Lleida
i començàvem quasi entre amics, per dir-ho així, no?
I ara...
La Fira de Sant Jordi, la Fira de Titelles.
Exacte, eh?
I mireu tot el que ha crescut en aquest temps.
Per tant, que es passin coses al territori
vol dir que algú comença,
que el que comença té molta més dificultat
perquè ha d'explicar,
ha d'agafar allò, les sinergies,
perquè tot funcioni,
que amb el pas dels anys són una mica més senzilles,
però paral·lelment et fas gran.
però clar, el mèrit és això, començar,
i la cosa va bé.
I això té tota la pinta que així serà,
doncs segur que anirà creixent amb el pas del temps.
Aquí li hem de donar la raó al Fran, eh?
Jo crec...
Sí, que no sirva de precedente,
però...
És pròpia, és pròpia.
De les Titelles,
és interesante.
Per què és interessante?
Per què ho dius amb aquest rintintint?
No sé, perquè és com...
Bueno, deia que van començar com amb una iniciativa molt petita
i els altres van anar creixent,
que és com molt nitxo, no?
Sí, sí, sí.
És que passa amb un munt de coses, eh?
Bueno, amb l'ànima també va passar.
Sí, sí, exacte.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Mares amb nens,
què heu portat?
Ho portareu a les vostres respectives fills, filles,
a la Firet i Titelles?
Ja s'hem portat.
Ja heu portat.
Ja heu portat.
Ja heu portat.
Ja heu portat, perdó.
Com se n'ha de llenar la mare, la Karen, eh?
És que estem en un podcast
i això ha de ser atemporal
i llavors la frontera espaciotiempo
està una mica difusa, saps?
Se me lia la frontera espaciotiempo.
La quarta dimensió.
El gato de Rodinger.
Jo té instint maternal, la Karen.
No pas.
Està obrint calendari, eh?
És que s'ajunten moltes coses al mat, a Lleida...
Encara no està en la fase pre-temporada,
practicar molt quan arribi.
Jo estic amb la fase a Play del Caragol.
Deixeu-me estar.
Està pensant en la Play del Caragol.
És una altra cosa del mat.
Jo també, Karen, jo també estic pensant en el mateix.
Aquestes coses passen.
A mi se m'acaba a les 8 de la tarda, la PIC.
A mi comença a les 8 de la tarda.
Parlar d'espaciotiempo,
que no sé ja...
Clar, quan escolteu això,
no sé quan haurà passat,
però és igual, quan va haver-hi apagada.
28 d'abril, el dia del meu aniversari.
Exactament, el dia de l'aniversari.
I el dia de la infanta Sofía, també, l'aniversari, Fran.
Molts víctimes amb la realesa.
Oh my God.
Algun dia el podeu fer conjunt.
No et sabies què era el meu aniversari?
Sabies què era el d'aquesta cosa?
No, quan el vas a l'hi vaig veure
que era el de la infanta.
Que la infanta no té cap culpa
d'haver nèixut amb una família que no t'agradi.
Algun dia ens van igerant per culpa d'aquesta.
És que no li puc dir treball, tampoc, el que fan.
Un dia et pinjaran les rodes i no sabres per què.
Bueno, si és per ell,
que és el que presentes, saps?
El problema seria que fos pels altres,
que som els mandaos.
Demano disculpes a tota la Casa Reial.
Com a Ivan ho són,
reconec que no ho tornaré a fer mai més.
Exacte.
Vinga, va.
Molt bé, vinga, va, seguim.
Bueno, això, que amb la pagada
el que va passar és que la Núria
es va quedar a Barcelona,
com ja vam poder saber.
I què va fer la Núria?
Doncs va aprofitar per anar al Barcelona a Film Fest
i on va prendre força
de la relació amb les pel·lícules
i la sostenibilitat.
T'escoltem-ho.
I bé, aquesta sessió tenia l'objectiu
d'informar i impulsar
a creadors i creadores
des del moment d'escriure els guions
i tot el que ve després
amb una mentalitat ja sostenible.
Però això, perdona,
això, perdó, que talli,
això és amb el sentit
que tractin temes mediambientals
o que el propi procés productiu
sigui més sostenible?
Les dues coses.
Hi ha diferents nivells.
De fet, una de les coses
que van explicar
de les que van fer més èmfasi
en aquesta xerrada
va ser que sortirà a mitjans de maig
una ajuda de l'ICEC,
l'Institut Català d'Empreses Culturals,
en la que els punts
que es donen per sostenibilitat
vindran marcats per nivells.
És a dir,
en funció de si hi ha
un pla de sostenibilitat
en el rodatge, per exemple,
si a la pròpia narrativa
es parla explícita
o implícitament de sostenibilitat,
explícit seria, per exemple,
una temàtica
o que algun personatge
fa alguna cosa relacionada
sobre la sostenibilitat
i explícita seria
si es parla en un diàleg
concretament
o si algun personatge
és directament
un personatge de sostenibilitat,
com per exemple
en animació infantil
podria ser els arbres,
els animals, etc.
I Wally entraria dintre d'això?
Wally?
Wally?
Wally?
Wally la perda.
Wally, Fran,
és que m'ha mirat amb cara
la peli del robot
o del bicho
aquell que s'amagava
en un llibre
i l'havies trobat.
Exacte.
La del robot?
No, home, no,
la del robot.
Ah, ja està.
La del bicho,
la del noi aquest, no.
Ah, clar, clar.
Ah, no sé,
per això preguntava
i com és on és clar.
Wally és conegut pel llibre,
el de més secundari.
Wally!
Wally!
Mira,
Núria, què deies?
La pel·lícula de Wally
és uns diàlegs brutalíssims.
És un apunt cinematogràfic,
també.
Sí, sí, no.
Estàvem si, no.
Mireu Wally, mireu Wally.
Està Disney Blues, crec, no?
Per cert,
ahir justament tenia
una conversa
d'això que ens explicaves,
Núria,
amb una persona
que és guionista
que presentava uns guions
i em deia
que havia presentat
per una cosa de natura
qüestions mediambientals
a diversos jocs
que te becaven
o te donaven punts
i que ella em deia
és que no els interessa
a ningú
d'aquest món audiovisual
els que donen els calés
el tema mediambiental.
I justament li deia això
que ens havies explicat tu
que a partir d'ara
doncs haurien aquestes ajudes
i li passaré el podcast
perquè s'ho pugui escoltar.
Molt bé, claro.
Perquè no interessa
però hi ha gent
que sí li interessa.
O sigui, al final
s'ha de trobar
quin és el teu target
també
a nivell de buscar finançament
pels projectes.
Clar, no, no,
però jo parlo
de la vessant pública,
és a dir,
diners públics
que reparteixen
que jo m'agrada
que soc molt crític,
és a dir,
tu els diners
que reparteixes
han d'estar alineats
amb els teus objectius
com a societat
i moltes vegades
això no passa
no amb l'àmbit ambiental,
amb molts altres.
Sí, perquè a més
la sostenibilitat
pot ser social,
econòmica
o mediambiental.
O sigui, que al final
espavilades.
Com vulguis.
No, no, no,
Francisco.
Exactament.
Arnau, deixa'l
què fas amb el mòbil
si toca tu.
Si toca esperem-ne tu coses.
Estava parlant
amb els de la penya
de la ple.
A qui parlaves, exacte.
No, no,
estava parlant
perquè tinc un problema
amb el meu cotxe
i estava
consultant els meus amics.
L'has de portar
el veterinari de cotxes.
motorfriquis.
Estava consultant
els meus amics
motorfriquis
perquè els estava
escrivint ara
de què m'ha passat això.
A mi m'agrada molt
a ell.
Què vas fer, Karen Alfonso?
Parem el guió,
és més interessant
tot el que està passant
ara mateix.
Però vols que fem
una consulta pública?
Cora cotxes, Arnau.
Que responguin.
Podríem fer amb un espai
que fos en directe.
Clar, correcte.
Bueno, però...
Si no hi ha hagut
dintre quatre anys i mig
que respongui.
Dintre dels dies
que tarda a publicar
aquest podcast
potser encara no has contestat.
Cada divendres,
cada divendres a les plataformes
i aquí a l'oest.
Us explico,
simplement el que hem passat
és que estava venint
cap aquí a 1 a 1
i just quan estava...
Ara serà culpa nostra.
No, no.
I quan estava arrencant el cotxe,
quan arrencava en primera
em feia estrabades
com si estigués arrencant
en tercera.
Ah.
Això em va passar a mi
i crec que era
el filtro de l'aire
que està molt...
Això em van dir, crec jo.
I que li falta
la potència.
I ara m'estaven responent
els amics...
I tant és el que he dit
jo que no tinc ni idea
de mecànica?
No, és que els meus amics
el primer que m'han dit
és a veure si et deixes
provar el cotxe, no?
Saps?
Perquè a més és un cotxe
que tinc recentment nou,
saps?
Ai, te passa això?
A veure si t'enrotlla.
I ja volien així.
I ara estava aclarint
però si voleu
seguim amb el guió.
O no?
Ah, bueno, no.
O porta el filtre
mentre es queden bufant
per treure el pols.
Mentre ho has explicat.
No, no, estic assustat
perquè clar,
les reparacions de cotxe
un cop recauen
de la teva cartera
piquen.
És lo pitjor que hi ha.
Piquen.
Jo ja estic assustat.
No l'has tret
perquè no pots pagar, no?
No, home, no.
De moment
has de fer el diagnòstic
encara.
Vull dir, no...
Ui, ojo, ojo,
que aquí la mano d'obra
també fot una pujada.
No ho sé.
No ho sé.
Bé, tanquem un moment
el forocotxes
i continuem amb...
No, no, no.
Forocotxes no,
que no sabem...
Que viva forocotxes
com va dir John Cobra
ja que sap
la provisión
que viva forocotxes.
Però per què et van...
Quan vas marcar
d'alcoholímetre,
Karen, per la multa?
No, no era d'alcohol.
no era d'alcohol.
Deixem-ho estar.
Va, seguim.
Vinga, seguim.
Saps que ara tots
volem saber què ha passat,
però és igual, seguim, seguim.
Seguim parlant de harana.
Seguim parlant de harana.
Perquè toca parlar
d'una pràctica
molt habitual
entre la societat
i que segurament
de vegades
doncs està feta
sense consciència
degut a la quantitat
d'alcohol ingerida.
Em refereixo
a la pràctica
de demanar cançons
al DJ.
Uf,
que segur que ho hem fet tots,
eh, Ivan?
Segur que ho hem fet tots, eh?
En tot cas...
On la posa?
En tot cas,
el tema del dia
d'aquest dimecres
vaig parlar
amb el Luna Protec,
el Soldec
i la Luara Bearka,
que són DJs
i productors locals,
i els vaig preguntar
doncs com veient això
que el públic
els demani les cançons.
Escoltem la seva resposta.
Confirmem
que els DJs
no us agrada
i que us demanin cançons
quan esteu...
Sí, a mi no m'agraden gens.
Depèn, eh?
Perquè també
tu pensa que
si en algun moment
de la nit
estàs com perdut
de dir,
hòstia,
ja no sabem
com salvar aquesta nit
o...
I veus allò,
algú que demana un tema
poden centrar la xispa
de dir,
hòstia,
però aquest tema
és molt bo,
doncs tirem per aquí,
saps?
Depèn del moment
està ben vist,
però no te pasis,
saps?
En plan...
No és recomanable.
No és recomanable.
Clar,
és que no sempre
estan inspirats.
Ho hem fet tots,
segur.
I tant.
I vau parlar
de la diferència
entre pinxadiscos
i DJs,
si és que hi ha diferència...
No,
l'edat que tens al dir-ho.
No, home,
no,
però no és lo mateix.
És a dir,
no és lo mateix
una persona
que està a una discoteca
posant cançons
que, per exemple,
algú que porta una sessió,
que té una estructura,
que té una història...
Que se la prepara,
ho arregi tot...
Que té les cadències
i les històries...
Improvise...
El que passa
és que és interessant
això que ens expliquem,
que hi ha vegades
que el DJ no té el dia,
no pot animar la gent,
i a vegades
no posa bona música,
et ve,
ara que la gent escriu
les cançons al telefon
i et posa gasolina
de dada Yankee.
I això et canvia la nit,
això et canvia la nit.
Home,
això et canvia, no?
El Yankee et canvia la nit.
No pot fallar,
no pot fallar.
Hi ha un vídeo
d'aquestos virals
que ronden per internet
d'un tio que li ensenya
el DJ,
el mòbil,
ell fa com que no ho veu,
li agafa el mòbil,
se'n va a seleccionar
a la desconfiguració
i li canvia l'idioma
a japonès.
I li posen xinès.
I li posen el mòbil
a japonès.
Ho vaig trobar sublim.
Tant així
que li vaig passar
al nostre DJ
del programa,
al DJ Purri,
perquè ho pogués fer,
ja si li feien,
ara,
us ho pot conferir.
Però li fan llavors amb ell?
L'Abel no.
Clar,
l'Abel ho hauria de fer
a qui li deixi el telèfon.
No,
però vull dir
que li demanen amb ell.
Sí,
això va a la feina
de ser DJ.
I pinxadiscos.
Exacte.
Doncs,
ho han fet tots segur.
Jo a la carn
me la imagino,
allí.
Sí,
segur.
Ni se'n recordi.
Ni se'n recordi.
Què t'ho va a dir
que no,
si sí,
saps?
I això a la plec
també passa?
També se fa això?
A la plec
el que passa
és que nosaltres,
almenys,
a la nostra penya,
fem com una llista
de les cançons,
el que passa és que,
clar,
pots passar
d'Alaska
a Don Omar.
Saps?
Això està molt bé,
això està molt bé.
Tant que ens sona tan greu,
eh?
Et soni Flying Free
de Ponaria
a les 12 de la nit
i dius,
però si sona
a les 7 del matí,
Flying Free.
I després remates
amb un beso
i una flor
de Nino Bravo.
És tremendo.
és un pupurri.
Que bonic.
Que bonic.
No, no,
però això et dic.
Doncs això,
si això és una bogeria,
el que estem dient ara,
en les seccions
que hem parlat,
entreu en una
que potser
ho és la que més,
Xarxes, Txell.
Xarxes té vida pròpia,
com dèiem,
a part que és una mica
el rebufo de la tele,
no?
Sí.
Acabem els temes
que dilluns
no dona temps,
però sí que és veritat
que Xarxes
dona per molt
i de fet,
ara diem això
que hi ha qui vol
que triï la cançó,
doncs aquí hi ha presidents
que triïn també els càrrecs
que volen ocupar
i per mostra
el que us vam explicar
aquesta setmana
que hi ha un president
que es postula
per nou papa.
Qui serà,
a veure?
Jo m'agrada parlar
del Trump
perquè puc aplicar
aquella dita
que poques vegades
puc dir
que cada vegada
que parles
s'apugia el preu del pa.
No sé si l'havíeu sentit.
A més,
és literal.
Sí, és literal.
A més,
és literal,
no?
Aquesta vegada
no té a veure
amb el pa
ni amb els aranzels,
cosa que últimament
se sentia molt,
sinó amb el fet
que s'ha mort
el papa,
n'hem parlat,
el papa francès,
i amb ell
l'únic que se li ha acudit
ha sigut
d'agafar una foto
feta a Mia,
intel·ligència artificial,
en la qual
es veu el seu rostre
com si fos
el nou papa,
és a dir,
amb el bebès
parret papal,
amb el bàcul,
tot.
És que és com es veu ell.
Bones idees.
És que és així, eh?
Clar.
No,
si pogués suferir.
Líder supremo
absolutament tot.
I que diu allò
que és per riure una mica.
jo no ho faria pas
perquè no podria estar casat.
Ojo,
quin...
Si es veu
que la seva vida matrimonial
també és...
Bueno...
Sí, sí.
La dona estaria contenta
que s'ho escapa
i que hagués de renunciar-hi.
Sí,
i que renuncies a ella.
Potser sí,
potser sí.
Va,
què ha passat aquesta vegada?
Doncs,
el passat dimarts
li van preguntar,
no?,
a veure,
qui li agradaria
que fos el proper pontífec.
Recordem
que un dels noms
que sonava
en un principi
precisament
era un cardenal
nord-americà,
d'acord?
I, bueno,
suposo que per proximitat
o per saber una mica
pel devenir del món
hi ha aquelles...
I perquè és l'ala dura,
no ho oblidem,
conservadors.
També,
també,
també,
eh?
Doncs li van fer aquesta pregunta,
no?
I ell va fer broma
dient,
m'agradaria ser el papa,
no?
I es va quedar...
Broma o no broma,
eh?
La gent s'ho presa broma,
però jo no sé
si en la seva ment
està en broma.
Exacte,
exacte.
Com és això
d'entre broma i broma,
no?
la...
La verdad es soma.
Sí,
sí,
exacte.
Padre nuestro
que estés
en los cielos.
Madre mía.
Gran,
Ivan,
gran.
És que...
Ah,
i veus per què serveix
la intel·ligència artificial?
I tot això
només a canvi
d'un got d'aigua.
Si és que...
Bueno...
Ara,
després ara,
després ha que em girar...
Sí,
vull dir per fer la veu
aquesta del Donald Trump,
evidentment.
Sos que estem al maig,
cada dia un raig.
Va,
que si parlem
d'un fenomen paranormal,
atenció,
a part del Trump,
cada vegada
que parlem del papa,
ja ens va passar
fa dues setmanes,
és que cada vegada
que parlem del papa,
comencen a entrar
fenòmens paranormals
en directe.
Quasi sempre
coincideixen
que són veus
que parlen de futbol,
escolteu,
mireu.
I a partir d'aquí,
doncs,
la cosa
va anar una mica,
semblar una mica de mare.
Tant és així
que evidentment
cada cosa
que fa aquest home
surt publicat als mitjans...
Te'l pots connectar aquí.
Hola,
ja tinc un poltergeix.
El teu micro,
donar l'allà.
No tinc aquí el telèfon,
jo heu de fer l'avís.
El teu micro,
el truqueu,
el truqueu.
Vaig, vaig, vaig.
Socorro,
socorro.
És cada vegada
que parlem del papa,
us heu entès?
Sí, sí, sí.
A més de veritat.
És veritat,
cada vegada
que parlem del papa
us surten poltergeix
de fondo.
A veure si serà Francisco
que ens vol dir alguna cosa.
és...
No, esperem que no.
Esperem que no.
El millor vol utilitzar
els teus micròfons
àmpliament escoltats
per difondre la vora nova.
Vol dir que clar
que l'havia molt aficionat
al futbol
i llavors
que algú...
Podria ser, també.
Què tal, Arnau?
Tot bé?
Com a ara?
Sí, no, o sigui,
però això és el papa,
és la veu divina.
És que passa
que el papa francès
era molt fan,
molt fan
de l'equip
de Sant Lorenzo
d'Almagro
d'Argentina,
un futboler
molt consagrat
que va poder veure
el seu equip guanyar
el Mundial
i llavors això...
Per tant,
seguim amb la pantomima
que és culpa del papa
i no vostra.
No, clar,
no hi podem fer res
amb la fe de Déu.
T'ha quedat molt bé, això.
Començant a sentir
com una veu així,
saps?
I com coses així bíbliques.
En fi.
Aquella frase
que en català
diu 1, 2, 5, 3?
Sí.
En castellà, perdó.
Saps d'on vaig?
Hi serà o no hi serà?
No ho sé.
Jo...
Això ho sap Nostre Senyor.
Dependré del papa, no?
Nostre Senyor, Nostre Senyor.
Doncs vinga,
val,
que sap Nostre Senyor
és que ens queda encara un tag
que ens explicarà la Maria.
Doncs sí,
mira,
per acabar la secció
vam parlar sobre
les xatges socials
als menors de 17 anys
i la Txell
ens va explicar
la funció d'un rellotge
per a petits,
que encara
no haurien de tenir telèfon
i també vam descobrir
que d'Ivan de petit
doncs ja era molt bon xat.
Com per exemple
en el meu cas
un rellotge
que permet
que els pares
veguem
a través d'una aplicació
quins són els contactes
que té
que només el puguin trucar
que ell només pugui trucar
amb aquells contactes
limitar les hores dures
per exemple
perquè el col·le
no es pugui utilitzar
i saber
tenir el nen geolocalitzat.
És un llibre
entre mòbil
i que trobarem tal.
Quina meravella.
M'he quedat
i parla.
No, clar, perquè
sí, jo vull els beneficis
que suposa
que el meu fill
pugui tenir
un lloc
on trucar
en cas de necessitat
de socorro
però no vull
que tingui accés
a determinades coses.
Llavors,
hi ha solucions
en aquest aspecte
que deixen
de ser un mòbil
tot i que tenen
algunes de les funcions
dels mòbils
i que permeten
als pares
a partir de certa edat
tenir controlat
el dispositiu.
Llavors,
sí,
és possible
que els nens
estiguin ben comunicats
sense que això
sigui un llibre
albedrío.
No sé si m'enteneu.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Ara me'n recordava
aquest cap de setmana
que ha estat
la Fira de Titelles
i hi havia
molts nens
a la zona.
S'ha de la Feria d'Abril.
No, també,
també la Feria d'Abril
també ha estat, sí.
Però a la Fira de Titelles
me'n recordava
aquesta anècdota
que havia unes mares
molt preocupades
perquè ja tenien
unes nenes
de 6, 7 anys
devien tindre
que estaven esvalotades
per allà, corren
i no sé què.
I les mares van demanar
un bolígraf
per apuntar-los
el número de telèfon
al braç
a les nenes.
O sigui,
em va semblar
el mètode, vamos,
que infalibles
que ensenyin
el telèfon
del braç.
Això m'ho feien
a mi de petit, sí.
Jo m'he semblat
així.
Em va semblar
tranquilet
a tope, Ivan.
Sí,
jo molt.
Per exemple,
els meus pares, sí.
Però què passava
amb tu,
Ivan, de petit?
Jo era hiperactiu
i, bueno,
soc hiperactiu
i tenia
trastorn de dèficit
d'atenció,
vull dir que, bueno,
era un nen dispers
i tenia moltes ganes
de fer de tot
però mai acabava res.
Diuen, Ivan,
que el TDA
se'l va inventar
l'inventor del TDA
per vendre més medicaments.
Podria ser que sí.
Podria ser que sí.
És que quan érem petits
o fa anys
els que són professors
mai parlàres de TDA.
No.
No, jo existia.
Exacte, no.
Això era com...
Cagos deu d'aquest nen,
no fot cas.
Li obries la porta
i de fet hi ha gent
que no estava ni diagnosticada
que pot ser un té.
Sí, sí,
però abans era això,
obries la porta,
el nen corria
i quan es cansava
tornava a casa
i ja està.
I doncs era una mica així.
Quan tenia gana...
Amb el telèfon apuntat.
Sí, exacte,
amb el telèfon apuntat
al veraç.
És que Fraga
és molt perillosa.
Diuen que faran
el nou GTA, Fraga.
Sí, sí, sí.
Heu vist el trailer
i ja ho sé.
Per cert,
sobre aquest rellotge
que ens apuntava la Txell,
un apunt pedagògic.
és una gran eina
això
de què sabeu
l'ubicació de la canalla
i del control de continguts.
Per tant,
demostreu que sou
uns grans pares.
Però compte que tot canvia
si tu li fiques
el rellotge
a la teva parella
per voler controlar
l'ubicació.
Llavors passaria a ser
tòxic o tòxica, eh?
És a dir,
calma ara on s'utilitza.
Si li pot ocorrir al Fran, eh?
Que també t'he dit
com li fiques
el rellotge
a la teva parella.
Això passa molt avui en dia
amb l'ubicació
del mòbil de l'iPhone.
Passa molt a les parelles
amb l'ubicació del mòbil de l'iPhone.
Bueno, no tenim idees, tampoc.
Per què m'hi miris a mi?
No, no, no.
Us estic mirant a vosaltres
per no mirar...
Al techo, Fran.
Sisplau.
Clar, clar, clar.
Oi,
i consejos tòxicos
para tu parella.
No, no,
jo ho he vist,
jo ho he vist.
Però tu has d'acceptar
que l'altre sàpigui on ets.
És a dir,
jo tinc un iPhone.
si cometo l'error
dintre la parella
hauria d'acceptar
que ella sàpigués
on jo estic.
Començant per aquí.
No, però tu pots activar
o desactivar.
Com?
Tu pots activar o desactivar.
O pots figar
que l'altra persona
te miri l'ubicació o no.
Clar, però no activis borinot,
és el que has de fer,
ja està.
Si algun borinot ho active...
Perquè clar,
la culpa la tens tu
per activar-la,
no que l'altra persona
estigui obsessionada amb tu
i ho vulgui saber,
no?
Clar,
no.
No perseguiu
a les vostres parelles
ni els vostres interessos amorosos.
Si us plau.
Gràcies.
Porteu-vos bé.
Doncs amb aquest bonic consell
de com no ser tòxic
i tindré dos dins de front,
posem el punt final
amb aquesta dicitat edició
d'aquest podcast
del Més Oest
que jo ho veu.
Avui recull
aquests millors moments
d'aquí a l'Oest,
aquest programa
i no ho esperem
que ens acompanyeu
cada tarda
de 6 a...
De 4 a 6.
De 4 a 6.
De 7 emisions
que conformen aquest programa.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Vagí bé.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.