El gobierno palestino ha presentado la dimisión en ple al presidente Mahmoud Abbas arran de la guerra a Gaza.
El primer ministro sortint, Mohammad Ashtaya, asegura que se aparta per permetre un executivo de consens
entre els palestins capaços d'aplicar acords polítics després del conflicte.
Aquesta decisió arriba arran dels esdeveniments polítics de seguretat i econòmics
relacionats amb l'agressió contra el nostre poble a la franja de Gaza
i l'escalada sense precedents a Sí, Jordània i Jerusalem
i per l'atac feroig i sense precedents contra el nostre poble, la nostra causa palestina i el nostre sistema polític.
Aquest gest arriba enmig de la pressió dels Estats Units al president palestí
perquè s'excegi l'autoritat nacional palestina i aixequi l'estructura política
perquè se'n pugui generar una de nova que pugui governar la franja de Gaza després dels combats.
Més notícies, Sara Riera.
Jornada de mobilitzacions de la pagesia i la ramaderia a Brussel·les i a Madrid
coincidint amb la reunió de ministres d'Agricultura de la Unió Europea.
A la capital espanyola, un centenar de tractors volen plantar-se
al davant de la seu de la representació comunitària.
Anem fins a Madrid, don Jordi Brascó.
Bon dia. La manifestació d'avui, convocada per UPA, COAG i Assaja,
començarà en ben pocs minuts.
De fet, estava previst que comencés a les 11,
però encara estem esperant l'arribada dels tractors.
Un centenar de màquines que surten des d'Arganda del Rei
i que estan a punt d'arribar aquí davant del Ministeri d'Agricultura.
La comitiva, que plega ara mateix uns centenars de persones,
té previst pujar pel Passeu del Prado
fins a arribar a la seu de la delegació de la Unió Europea.
I és que avui aquí estan ben pendents del que passa a Brussel·les
i en la reunió on hi participa el ministre Lluís Planes.
Jordi Brascó, Catalunya Ràdio, Madrid.
Unió de Pagesos denuncia la concessió que l'Agència Catalana de l'Aigua
va aprovar el 2021 que permet a l'empresa minera ICL
utilitzar fins a un 80% de l'aigua de la depuradora de Manresa,
segons ha avançat Catalunya Ràdio.
La multinacional assegura que això no és aplicable en sequera.
Soriana Tiadell.
Bon dia. Des del Bages, Josep Bové, d'Unió de Pagesos,
diu a aquesta emissora que això no té cap sentit en temps de sequera.
És una barbaritat d'aigua.
Una sola activitat privada
i que li puguem permetre l'ús d'aquesta aigua
per transformar-la en salmorra i enviar-la al mar.
Reclamem que aquest recurs que volen malgastar
pot servir per molts altres usos.
Diu que el consum seria equivalent a 10 piscines olímpiques diàries.
Narcís Prat és catedràtic a mèrit d'ecologia de l'AUB.
Això és una bestiesa des del punt de vista ambiental
i de gestió sostenible de l'aigua.
Això és tot el contrari del que s'hauria de fer.
I fora del microfono ICELA diu que necessita aquesta aigua
per complir amb el pla de sostenibilitat
i evitar que la muntanya de sal,
el regidu d'extraure potassa, continuï creixent.
Natia Dell, Catalunya Ràdio, Súria.
L'Agència Catalana de l'Aigua ja ha posat 120 multes,
ajuntaments i a 20 empreses que han gastat per sobre
del permès per les restriccions de la sequera.
En el cas dels municipis,
els controls es fan a partir dels consums per persona i dia
que els ajuntaments presenten mensualment a l'ACA
i acabarien segons la fase de restriccions aplicada a cada zona.
En el cas de les empreses sancionades,
les irregularitats es detecten
amb les declaracions trimestrals de consums.
La majoria tenen captacions pròpies d'aigua,
bàsicament pous,
i una dotació màxima permesa,
que si se sobrepassa,
comporta l'obertura d'un expedient sancionador.
L'Audiència de Barcelona té previstos ja avui un home
que volia llançar al seu fill,
un nadó de pocs mesos,
Valcó Vall, d'un tercer pis,
per fer mal a la seva exparella i mare del nen,
un cas d'anomenada violència vicària
que va evitar la mare de l'agressor i àvia de la criatura.
Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia,
després de discutir telefònicament amb la mare del seu fill,
va clavar diversos cops el nen
i el va intentar matar
per bé que l'àvia ho va evitar
interposant-se entre ell i el balcó.
L'agressor també va clavar un cop de puny
a la seva mare a la cara
i un cop ella va tenir el nen en braços,
la va amenaçar amb un ganivet.
La ràpida intervenció de la policia
va evitar una tragèdia
en un domicili de nou barris a Barcelona
el gener de l'any passat.
S'enfronta a gairebé 16 anys de presó.
Maria Núria Rebella,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports Montsemir.
El Barça presentarà Riqui Rubio aquest migdia
com a nou jugador de l'equip de bàsquet.
Al base del Masnou ja fa alguns dies
que s'entrena amb l'equip blaugrana,
però no ha disputat cap partit.
Ahir va tornar a tenir minuts
en la derrota d'Espanya contra Bèlgica,
la segona seguida de l'equip espanyol
en un partit de classificació per l'europeu de l'any que ve.
Va acabar el partit amb una lleugera sobrecàrrega.
El Girona rebrà el Rayo Vallecano Montilivi
a partir de les 9
en el partit que tanca la jornada 26 de primera
amb transmissió pel Totgira, Catalunya Ràdio.
Blind és baixa, l'equip gironí
que recupera Couto i David López.
Una victòria del Girona
li permetria deixar 10 punts per sota
l'Atlètic de Bilbao, el cinquè de primera.
El Madrid, que va superar el Sevilla per 1-0,
lidera la classificació amb 8 punts més que el Barça,
que és segon, i 9 més que el Girona.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Uno vuelve siempre
a los viejos sitios
donde amor la vida.
Atenció a aquesta història.
La Clàudia té 13 anys
i l'estiu del 1982,
al poble on estiueja,
es veu involucrada en un tràgic accident
que li deixa una gran ferida emocional
que arrossegarà durant 3 dècades.
La Clàudia és la protagonista de la primera novel·la
de l'actriu, autora i directora de cinema, teatre i televisió,
Marta Ballarri,
publicada ara fa, jo crec, ni un mes, no?
Marta Ballarri, què tal?
Com estàs?
Molt bé.
El 29, el 29.
De generació.
Sí, està calenta i acaba de sortir del forn.
Felicitats.
Moltes gràcies.
Per què una novel·la?
Perquè tenia moltes ganes d'explicar aquesta història
i que al final fos el producte que el lector rebés,
o sigui, que estigués escrit en paraules.
Jo escric, com has dit, des de fa molts anys, audiovisual,
i a més a més de sectriu, no?
Tinc aquesta cosa una miqueta del reixement,
que és difícil d'una vegada.
Per això tinc que estem acostumats a veure textos
que s'han estat pensats per ser dits, per exemple, no?
Exacte.
O expressats en diferents formats.
Aquí no, aquí és una relació molt íntima amb el lector, no?
És una altra història.
Sí, i aquest va ser precisament el motor de voler-la escriure en narrativa.
És que realment fos l'espectador,
bé, el lector en aquest cas,
que també és d'alguna manera d'espectador,
qui construís aquest imaginari a partir de les paraules
i a partir de com s'expressen aquestes emocions
i aquests fets que van passant al llarg de la història.
La novel·la es diu que les papallones no mosseguen,
tot i que comença mossegant-la una papallona,
ara m'ho explicaràs això,
però abans, el que sentim,
un torna sempre als vells llocs on estimar la vida.
Diu la cançó de Mercedes Sosa que estem escoltant
i que tu esmentes a la novel·la.
Tu hi tornes sovint en aquests llocs,
en aquests llocs punics de la vida que has estimat?
Jo crec que és necessari,
és necessari perquè és una manera de sanar,
d'entendre les coses que et van passant al llarg de la vida
i tornar als llocs on has estimat
és una manera de comprendre
el que també hagis pogut patir en aquest lloc.
Aquí hi ha molt patiment, eh?
Sí, el dolor i l'amor són dues cares d'una mateixa moneda.
Jo crec que formen part l'un de l'altre.
És difícil que l'amor a vegades no passi mal
i segur que tot allò que fa mal és perquè ho estimes,
perquè si no estimes una cosa, no fa mal.
El contrari de l'amor és, com diu l'Albert Camer,
és la indiferència, no?
Llavors, si no t'importa, no fa mal.
Si fa mal és perquè estimes.
Una cosa va entrint-se cap a l'altra, no?
Si hi ha patiment vol dir que estàs estimant,
per tant, estàs gaudint i patint a l'hora, no?
Sí.
Que t'ho has fet 50 anys, Marta.
Això no es diu!
Això ha sigut de traïció austral.
No es pot dir? No es pot dir això?
Hola, la primera, la gent que m'està escoltant que em coneix.
Que no ho sabien.
No.
No ho sabia que no es podia dir.
Em moro, que és boníssim.
Escolta, no, t'ho dic perquè...
Molt bé, Catalunya, ja ho sabem tots.
No, escolta, no passa res.
Jo t'ho deia, no per...
Igual, posem-hi 40.
És a dir, és un moment segurament molt de revisar-te també la teva vida, no?
I en aquest llibre hi ha un punt d'això,
de revisió i de saber per què estem en el punt que estem.
Sí, és veritat que a mesura que...
47, 47.
Quan fas 47 clavats,
a mesura que passa el temps i vas d'alguna manera madura,
no sé quina paraula seria l'apropiada,
però sí que vas acumulant experiències
i que, per tant, per seguir caminant aquestes experiències s'han de revisar.
Suposo que alguna cosa d'això sí que ha estat també els motius d'escriure aquesta història,
tot i que, aquí és un parèntesi important,
és ficció, no és una autoficció,
no és una història que relati alguna cosa que em va passar a mi a nivell personal.
A més, té alguna cosa de thriller, té alguna cosa d'un accident,
una cosa que passa i com allò repercuteix en els protagonistes.
Però, escriguis del que escriguis, sempre escrius de tu mateix.
Per tant, sí que hi ha un motor, sobretot temàtic,
que té a veure amb el silenci, amb el dolor silenciat i amb la culpa,
que són dos aspectes que a la meva vida sí que m'han acompanyat en molts moments
o que han sigut, d'alguna manera, un os d'aquells d'anar arrossegant
per anar caminant amb més salut.
En moltes cases, segurament, hi ha aquella cosa de
no en parlem d'allò, tirem endavant perquè allò ens remou massa,
és una ferida massa bèstia com per parlar-ne,
i potser hi ha moltes generacions que hem anat creixent
sense poder preguntar sobre un tema a casa,
perquè sabíem que aquell tema o tampoc t'ho explicarien
o generava unes incomoditats estranyes.
Va una mica d'això, d'intentar curar aquelles ferides del passat
que estan allà enquistades i mai hem anat a buscar.
Les motxilles, el si no es diu no passa.
Això, vaja, jo conec la meva cultura,
que segurament és molt propera també a la teva,
però crec que passa en moltes societats, a la nostra per descomptat,
amagar les coses que ens han ferit sota de la catifa,
per un tema de... aquí surt en aquest llibre, no?,
els pares de la Clàudia, això està ambientat al 82,
després hi ha un recorregut vital fins al present,
és una novel·la que va endavant i enrere en el temps,
els pares de la Clàudia tenen una incapacitat emocional
heredada dels seus pares,
aleshores això és com una mena d'allosa
que anem com carregant,
i arriba un moment en què algú ha de fer...
Bé, què ha passat aquí, no?
O sigui, què ens va passar aquell estiu
o què ens va passar cadascú amb la seva circumstància familiar
o la seva circumstància particular
i algú en algun moment ho ha de delatar.
Què passa?
Que si...
Que és una mica el que...
El que encapçala la novel·la és una frase de Shakespeare
que diu...
El dolor, si no parla,
ja amagarà el teu cor fins a trencar-lo.
És a dir, quan el dolor no s'expressa, s'enquista.
I una cosa que s'enquista,
una ferida que no està ben tancada,
s'infecta,
cada vegada que plou fa mal el genoll, no?
És com una cosa que serà recurrent
i que cada vegada serà més difícil de parlar-ne.
I que quan se'n parli se'n parlarà d'una manera impulsiva.
Aleshores, incorporem aquestes coses potser més en el dia a dia
i parlem-ne des d'un lloc més quotidià.
No que sigui el gran tema del Nadal,
quan surt, no?
Sí, aquelles incapacitats emocionals que tots tenim, no?
I que a vegades quan vas a veure teatre, per exemple, no?
Te n'adones que estan parlant de temes
que tu potser no t'atreveixes a verbalitzar,
però que et mouen, no?
I dius, per què va mogut això, no?
Si comences a rascar, te n'adones que hi ha molts interrogants.
Tothom té molts interrogants, no?
Sí, és allò que el teatre o l'art, no?
D'alguna manera és el lloc on...
A mi m'agrada molt això del pressear,
les presseis que m'agraden a mi o que jo llegeixo, no?
Però l'Arthur Miller sempre diu que el teatre és el lloc
on la humanitat s'enfronta a si mateixa.
I és una mica això que dius,
on podem veure reflectits
algunes coses que ens passen a nosaltres
i que no sabem discernir o que no sabem analitzar.
I al final l'art, d'alguna manera, qualsevol tipus d'art,
la música, la literatura, l'art, el cinema, el teatre,
t'ajuda a confrontar aquestes emocions
que no sabem gestionar i que tots tenim.
Perquè és el que et deia quan ens hem trobat,
que m'agrada molt que m'hagueu convidat
o coincidir avui amb el dia de la inauguració del mobile, no?
Perquè t'escoltava aquest matí des d'allà
i com la intel·ligència artificial ens està, d'alguna manera, atrapant
i com és una realitat amb la que hem de lidiar
i que segurament ens ajudarà en moltes coses
i en altres serà més controvertida.
Però en un moment en què la tecnologia avança a gambades,
doncs no oblidar la intel·ligència natural, l'emocional,
la que ens defineix com a individus,
és una miqueta del que parla aquest llibre.
És que aquí també en aquest llibre,
clar, quan explota això, explota d'una forma molt cruel, no?
És a dir, la Clàudia que és la protagonista
quan tot això comença a explotar,
que potser per això també ho tapem molt, aquestes coses, no?
Perquè sabem que si ho obrim és una caixa dels trons.
Mira, és una miqueta aquest...
el fet de no parlar-ne d'una manera quotidiana,
el fet de no integrar les emocions negatives
o el que nosaltres considerem negatives, no?
Doncs la ràbia, la tristesa, la frustració,
el trauma, o sigui, el dolor profund, la ferida,
tot això són condicions humanes que tenim tots
i que estem acostumats a tapar-les.
A mi m'agrada molt una cosa d'intentar no categoritzar les emocions.
Les emocions són.
Aleshores, quan et pregunten un dia
com estàs, bé, contenta, malament, trista,
doncs provar de jugar a dir bé, trista.
No passa res per estar trist i estar bé.
Sí, aquella gent que sempre està bé, o no?
Que sempre diu...
Clar.
Que veus que jo no discuteixo, jo no sento ràbia, jo no...
Ui.
Ho dissimula.
Llavors, què passa?
Que el dia que surt, surt pel bo gros.
O sigui, allò està d'una manera tan pressionat o tan tancat
que quan destapes la capsa dels trons o quan treus el tap
allò surt disparat i arrasa amb el que té davant
perquè surt des d'un lloc contaminat, viciat...
I necessari, no? Que explota, sí, sí.
S'explota i llavors esquitxa.
És una novel·la Les papallones no mosseguen de Marta Bayarri
que també fa un retrat a les relacions femenines.
Les mares, les filles, les germanes, les amigues...
Això són una xarxa que realment ajuden a curar
aquestes cicatrius que explica en el llibre.
No estic explicant el detall de les cicatrius perquè l'heu de llegir,
vull dir, perquè si no ens ho carregaríem una mica, no?
Però la reconciliació, per exemple, no?
Això és gràcies a aquesta xarxa que construeixes,
de dones que s'ajuden.
Crec que és bonic identificar-se, no?
I d'alguna forma la Clàudia és un personatge femení
que té una relació també amb el seu pare molt...
que surt de la novel·la i que és molt particular, no?
Com d'admiració, por, no?
És una cosa així molt particular d'ella
i amb la mare té una relació d'identificació així com amb la germana.
És inevitable d'alguna forma que tu, com a criatura,
doncs t'identifiquis amb aquell amb qui et sents més...
tens una identitat més propera, no?
Aleshores, la relació que ella té amb la seva mare...
A mi m'agrada molt una escena molt concreta que passa a la cuina.
Bé, de fet, la cuina, la novel·la, és un lloc molt...
on passen coses molt importants i això també...
Tu també ets molt, no?
La cuina és un espai teu personal també molt sagrat, no?
Jo crec que la cuina és un espai...
És un espai on hi passa molta vida.
És un espai on hi passa molta vida.
La cuina a casa meva, per exemple, és un lloc que està molt viu sempre.
A mi m'agraden les cuines obertes i properes
i on es pugui cuinar i a la vegada xerrar i a la vegada...
I sí que crec que és un lloc precisament de cocció.
Aleshores, aquest simbolisme també entre la cocció de les emocions
o les coses que estan allà latents i que s'han de parlar
i la de les aliments.
Mira, no m'ho havia plantejat així, però sí que hi ha com un paral·lelisme.
I a la cuina de la novel·la passen dues escenes molt potents.
Una que té la Clàudia amb la Sara, que és la seva germana,
que és un moment en què es diuen coses molt dures.
I després n'hi ha una altra amb la seva mare,
que d'alguna manera tanca aquest cercle
o aquesta necessitat d'aclarir les coses a casa.
Ara veig, perquè jo també,
que el dia que vas fer 50 anys ho vas publicar a Instagram.
No és veritat pas.
Això segur que no.
Vas fer un post a Instagram.
No posava el número.
No hauria de dir que va ser el meu cumple.
Home, però vas dir que...
A veure...
Vas dir que avui...
Sí, d'acord, d'acord.
No hi ha el número enlloc, segur que no.
D'acord, però sí que...
Fins que el tenia vetat.
O sigui, la meva família, les meves amigues, els meus amics propers...
No ho sabia.
No podien portar el número enlloc, ni un globo,
ni un no sé què, les espelmes, res.
És el tema de la conversa.
Vull dir que el tutelarem així l'audio.
És el tema.
No, però sí que parlaves una mica d'aquest moment vital,
de les coses que has viscut,
dels que són difícils d'encaixar,
de l'aprenentatge, que forma part d'aquest tot.
És que són coses que tothom s'hi troba a la seva vida.
I quan fa un número important d'anys,
o que et revises, segurament hi veus.
I en aquesta novel·la jo crec que hi ha molt d'això,
d'aquesta necessitat de també deixar una part com a escrita
del que hem patit, del que hem gaudit i d'on som,
per poder afrontar el que ve per endavant.
Perquè sense treure't aquesta motxilla no pots tirar endavant.
També hi ha una part de la novel·la que parla, per exemple,
de l'educació judio-cristiana, no?
És a dir, parla de l'educació catòlica i de com la Clàudia va a una escola de monges,
que això sí que ho compartim.
I jo sempre dic que, per mi, jo m'he trobat grans persones,
o sigui, no té res a veure, i vull que quedi clar perquè és així,
dintre d'un entorn religiós o d'una escola cristiana.
Què passa?
Que el que no comparteixo és la filosofia de l'empresa, diguéssim.
O sigui, aquesta manera d'apropiar-se dels grans temes
ha sigut una motxilla que hem hagut d'anar carregant.
És a dir, si ja d'entrada neixes amb un pecat capital,
és que què cony fas, parlant amb plata?
O sigui, ja com vas pel món amb una cosa que no has fet tu...
El sentiment de culpa...
Clar, el sentiment de culpa i aquesta mena de temor de Dios,
com de rendir comptes a algú que està, no se sap on,
i que d'alguna forma té l'autoritat per castigar si no ets com s'ha de ser,
que aquest seria ja un altre debat, què vol dir ser com s'ha de ser.
O sigui, tot el tema del pecat i de la revisió de la culpa
i de com l'associem a alguna cosa que no és ni per nosaltres,
és que és per no quedar malament amb el de dalt.
Hi ha un moment que la novel·la que ho diu, no?
La Clàudia s'inventava els pecats quan era petita.
Jo també, o sigui, me'ls inventava,
perquè al final era que venia un capellà a confessar-te
i havies d'anar allà a explicar-li quatre coses.
I si no explico res, no? Serà pitjor, no?
T'inventaves un pecat perquè així poguessis seguir.
Bueno, perquè a més...
Per no entrar a les intimitats potser més profundes.
Exacte.
Exacte, perquè hi ha una part d'això, no?
I sobretot és aquest el fet, el tema d'haver-se apropiat dels grans temes.
O sigui, al final l'orgull és teu, la por és teva, l'amor és teu.
No és d'algú altre, és teu, és propi.
Aleshores, que ningú se n'apropi d'això,
que cadascú gestioni com pugui el que li va passant.
Les papallones no mosseguen, de Marta Ballarri,
que com coneixeu és actriu i fa moltíssimes coses, entre altres, això.
És un control policial.
Què ha passat a la tardana?
Jo ja no puc ajudar-la.
Ens hem fotut en un bon verdè.
Això què és, Marta?
Això és Welcome to Gia.
És el meu quart curtmetratge, en el guió i la direcció,
i que estic molt contenta de compartir que aquest divendres se'n va a Màlaga,
al Festival de Màlaga.
Imagina, és molt important.
Sí.
I això, per si va haver-te en la...
És a dir, què explica la història de Welcome to Tahia?
Tahia, sí.
Tahia és un nom àrab.
De fet, aquesta història és una adaptació d'una obra de teatre
que es diu La Benvinguda, de Marc Guevara,
que jo vaig fer com a actriu a la Sala Beckett fa...
Ara marraré en el número, però fa quatre anys, potser?
Quatre o cinc anys?
Una miqueta més.
No sé si serà del 2018.
Ho vam fer allà, ho vam estar en temporada,
i la història, el Marc Guevara és un autor dramaturg molt jove.
Ell és molt jove.
No, és que sempre ho diem.
I té peces molt interessants, ens entrenem molt bé.
L'anterior, curc que jo vaig rodar, que és Vaca,
també era una adaptació d'un monòleg que havíem fet amb ell.
I és una història molt, molt, molt humana,
tant humana com contravertida,
perquè té a veure amb una parella que viu a Barcelona
i que en un moment donat, l'Anna,
que és la protagonista de la història,
que en aquest cas la interpreta a l'Ària del Río,
porta una noia de la frontera amb Síria,
aconsegueix portar una noia d'amagat a casa
i la instal·la a casa.
Amb la intenció d'ajudar-la a regularitzar i a normalitzar la seva situació.
Què passa?
Que toco amb un sistema que, evidentment,
no permet això d'una manera individualitzada
o no és tan fàcil.
I això fa que aquella situació comenci a ser insostenible.
Ella viu amb la seva parella, que és el Xavi,
que interpreta l'Oriol Ruiz,
i amb la Tejia, els tres allà a casa.
La noia no parla català, només parla àrabe,
només l'Anna la pot entendre.
La Tejia, que interpreta la Miriam Mogles,
es van trobant allà amb una situació bastant insostenible a nivell intern,
i de cop i volta passa una cosa a Barcelona.
Passa un atentat, que això no està basat per res en fets reals.
De fet, està escrita molts anys abans del que malauradament va passar.
Vull dir que al final és una situació hipotètica
que podria passar a qualsevol lloc.
Però davant d'aquella situació tan extrema,
els tres personatges comencen a deixar aflorar les seves pors,
els seus recels, els prejudicis.
Per tant, espera, les bones intencions són qüestionades ja.
Correcte, les bones intencions ja no ho són tant.
Ja comença a haver-hi un què fem amb això
quan estem al límit de la bona voluntat,
fins on estàs disposat a ajudar
quan està en joc la teva pròpia supervivència.
Interpel·la una miqueta el que seria
el propi sistema de valors, però de tothom.
O sigui, no pretén fer cap judici de valor,
ni de moral, ni molt menys.
Al contrari, és una història humana.
I què fa pensar?
Això ho podrem veure? No se sap, de moment.
Bé, ara tot just això.
El vam estrenar a Cinevi,
al festival de Cinevi, al novembre.
I ara tenim aquesta selecció
a la secció oficial a concurs de Màlaga,
que ens fa moltíssima il·lusió,
perquè és un festival amb...
amb molt de pes aquí a nivell nacional i a Espanya
i que no és gens fàcil arribar-hi.
I projectem el dissabte, aquest dissabte,
al Cine Albéniz, a les 9,
i a veure què tal.
I a partir d'aquí espero que també es pugui veure a més llocs.
Baca, per exemple, ha tingut molt d'èxit,
ha estat adquirida per HBO a Estats Units
per la seva missió.
Vull dir que realment
els has fet cronometratges que tenen molt recorregut
i que encara s'estan veient,
que per cert, aquí no el podem veure, Baca.
Baca sí, ara ja sí.
A Baca, o sigui, jo, aquest seria el quart.
Un projecte vam començar el 2015,
juntament amb l'Oriol Ruiz.
Al final, una productora interna
com per poder desenvolupar les històries
i fer projectes, sí.
A Fugites hi va afegir Miquel Àngel Faure,
que és un productor independent
amb molt coneixement de l'ofici.
David Victoria també ens va ajudar molt.
Vull dir, hi ha hagut moltes complicitats.
Aquí Baca, Albert Soler també.
O sigui, moltes complicitats que han anat fet possible
que tot això hagi anat tirant endavant
i que jo hagi tingut un espai com per començar
o ja reafirmar aquestes històries, no?
I Baca va ser, sí, adquirida per HBO
i ara ja es pot veure aquí perquè estan obert
que al final dels curtmetratges
arriba un moment on no hi ha un circuit tan poc comercial.
Sí, sí.
Es posen al públic, no?
Es posen al públic.
O hi ha alguna plataforma que els adquireix
que això també està començant a passar
i se li dona un espai al Corto Estine, no?
Que és una cosa que jo, per exemple,
ho comparteixo molt.
A mi m'agrada la literatura
i soc molt del conte breu.
O sigui, a l'Elys Munro m'encanta,
Carver m'encanta
i són autors majoritàriament de conte breu.
Aleshores, per què no amb cinema, no?
També el conte breu, entès com a...
Com tenim la vida ara, molt sovint, és molt...
Correcte.
Molt millor.
Molt millor.
Marta Ballari, moltes gràcies per venir avui
al matí de Catalunya Ràdio.
Queda recomanat aquest llibre,
Les papallones no mosseguen.
La primera novel·la de Marta Ballari
era que ha fet 30 anys.
Gràcies.
Gràcies a tu.
Un plaer molt, molt gran estar aquí, de veritat.
Una pausa i ara tornem.
Una meravella no és només un lloc,
una meravella és poder viajar.
Si voy a soñar, soño con viajar,
escuchar las olas, perderme y volar.
Si no encuentro el camino, me van a buscar.
Cuando viajo sin prisa del tiempo, se para.
Una meravella, tan viatges al Corte Inglés i Tour Mundial
i emporta't fins a 600 euros de regal al Corte Inglés.
Tailàndia, Costa Rica, Altequistà, Orlando, Egipte.
I en pas pacte Tour Mundial?
Un gran viatge, preu sense sorpreses.
Consulta en les condicions.
¿Cómo te las maravillarias yo?
¿Cómo te las maravillarias?
Tu.
Es pot entendre un assassí.
Et penses que ets més llest que ell?
Et penses que seràs qui aconseguirà que confessi?
Si em puc fiar de tu, et portaré cap al fons amb mi.
És culpable de la mort de moltes dones i noies, oi que sí?
Què m'explicaràs?
Doncs tot.
Element de l'assassí.
A TV3 dimecres a la nit, és la gran pel·lícula.
Repte final de les rebaixes de la llar, del Corte Inglés.
Ara, amb fins a un 60% de descompte en una selecció de raba de llit o bany.
I també en articles d'aparament de taula i decoració.
I tota la marca, el Corte Inglés.
Fins al 29 de febrer, últims dies de les rebaixes de la llar.
A la botiga, web i app, el Corte Inglés.
Quan el Girona juga a la lliga, a Catalunya Ràdio t'ho expliquem.
Avui, a partir de 3 quarts de 9 del vespre, Girona a Rallo.
Els de Mitchell necessiten la victòria per refer-se de dues derrotes consecutives.
Avui, a partir de 3 quarts de 9 del vespre, Girona a Rallo.
Una transmissió del Tot Gira amb la narració d'Eduard Solà.
Viu l'emoció de la lliga al Tot Gira.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
10.27, som al matí de Catalunya Ràdio.
Atenció perquè el PSOE ha donat un ultimàtum a José Luis Ávalos.
24 hores li dóna, Paula, perquè entregui l'acte de diputats.
Sí, és el que ha acordat l'executiva del PSOE ara mateix.
Li dóna aquestes 24 hores que deies a Ávalos perquè entregui el seu escó al Congrés.
Està explicant la portaveu dels socialistes que és cert i que saben que Ávalos no està imputat
ni tampoc investigat encara en el cas Coldo, però sí que diu que ha de donar exemple
i que és de responsabilitat política que deixi el escó perquè la trama involucra
el que va ser la seva mà dreta al Ministeri.
No només això, sinó que el PSOE també ha anunciat que demanaran crear al Congrés
una comissió d'investigació per investigar les suposades trames vinculades
a la compra de mascaretes durant la pandèmia
i que la primera comissió que demanaran fer serà justament aquesta, la del cas Coldo.
La sentim.
No lo eran a pocas horas de conocerse precisamente esa detención.
Me gustaría que nos ahondara un poco más en cómo se produjo eso,
cuándo se les ha dado de baja, si se trata del señor Coldo García Izaguirre
o si se trata de algún militante más, si nos puede profundizar un poco
en cómo se produjo eso, que es la primera vez que nos cuentan. Gracias.
Muy bien, muchas gracias.
Me reitero, desde el Partido Socialista no juzgamos y no hacemos reproches penales,
pero sí que quiero recordar que José Luis Ábalos es el mejor ejemplo
de la ortodoxia de partido, del puro compromiso y del puro respeto
a lo que es la historia de este partido, de su militancia, de su lucha
y de cada una de las instituciones en las que estamos representados.
Por eso no tengo ninguna duda que José Luis Ábalos actuará en consecuencia
por este bien mayor, que es el Partido Socialista Obrero Español
y además porque creo que en este caso la pandemia también nos viene bien.
Culpa no tiene quien hace lo que debe.
Por tanto, estoy convencida de que el resultado en las próximas horas
será positivo para la organización y para el partido.
I la portadeu que també ha dit abans que ja n'hem comunicat això
de les 24 hores, per tant que ja està en coneixement de la decisió del PSOE,
la voluntat del PSOE, perquè recordem que l'acte de diputat
l'ha de deixar ell, perquè és personal i interferible, eh?
Sí, exacte, Ricard. I que Ábalos hi resisteix,
perquè aquest cap de setmana ja hi han hagut molts avisos de ministres,
fins i tot del president espanyol, dient que tolerància zero amb la corrupció,
per tant, pressionant-lo i acorralant-lo perquè faci el pas.
De moment, Ábalosca no el fa, però el PSOE que surt ara ja
amb aquest ultimàtum, amb aquestes 24 hores,
i és que els socialistes no volen que els esquitxi encara més aquesta polèmica,
volen tallar d'arrel aquest cas, que ja ho sabeu,
el Partit Popular està aprofitant-hi molt per atacar el Partit Socialista
i per atacar directament Pedro Sánchez fent-lo còmplice d'aquesta trama.
Gràcies, Paula. Una abraçada, que vagi bé.
Fins ara, adéu.
Són parles d'Ester Peña, portaveu del PSOE.
I ara, Judit Mascó, bon dia.
Molt, bon dia.
Javi Canelies, bon dia.
Bon dia de nou.
Heu estat mai a Miami o no?
Eh?
Heu estat mai a Miami?
No.
Doncs mira, ara regalarem, de fet avui, durant dues setmanes,
dos vols.
Ocean Drive.
Anada i tornada, escolt, ho regalarem, eh?
Dos vols, anada i tornada,
per l'oient que respongui correctament les quatre preguntes d'actualitat
del concurs Pasta Gansa del Matí de Catalunya Ràdio
per anar a Miami.
Déu-n'hi-do.
Està molt bé, eh?
Dues setmanes.
Està molt bé.
9, 3, 2, 0, 1, 7, 4, 7, 4, 7, 4.
Ja podem anar demanant tanta.
I nosaltres podem participar, no?
No.
Entenc.
Molt bé.
Per què no?
Perquè no, perquè sou treballadors o col·laboradors.
Però sou coient, també?
Clar, exactament.
També escoltem al matí nosaltres.
Ja ho sé, però si tens una relació directa, no pots.
I si canviem el nostre nom o el de la nostra parella?
Ah, clar.
Ah, clar.
Doncs les parelles.
No pots.
Les parelles no poden?
No pots.
I rotllets d'una nit?
I un rotllet, com aneu-hi-ho a Canelies?
Un rotllet de nit.
Un rotllet.
Escolta'm, que està bé, mira.
Un canapé és el que fas.
Un canapé.
Jo ni canapé ni rotllet últimament.
Saps aquells canapés de bacon que envolten aquell botifarró?
Sí, el dàtil.
El dàtil.
El dàtil.
No m'agraden els dàtils a mi.
Sí, però amb bacon sí.
Bueno, què?
Que veieu en els horòscops o no?
Home, totalment.
Mira.
Què?
A mi les coses sempre m'interessen.
No rebutjo res.
Ah, molt bé, això.
Em creen curiositat.
Sí.
I no sabria dir-te si me'ls crec o no, però alguna cosa hi ha.
Et condiciona?
No, no m'arriba a condicionar.
Però ja ni me n'enric ni em passen per al.
És a dir, m'ho escolto, ho lligeixo i no em condiciona.
O sigui, és una cosa curiosa.
Tu ets balança, no?
Per això, Judit, balança no.
Jo soc balança.
Tu ets balança.
Jo tinc la lluna, balança.
Jo tinc la lluna on tu tens el sol.
Veus?
On tens el sol, Solet, Ricardo?
Jo soc escorpí, jo soc escorpí.
Jo soc, és que jo soc una barreja molt...
Doncs jo soc al revés que tu.
És molt bo.
Per això tu i jo tenim aquest motiu.
Per això hi ha un...
És molt bo.
Perquè jo aspiro a ser balança i tu aspires a ser escorpí.
Exacte.
Bueno, i deveu tenir alguna cosa l'un de l'altre, també.
Jo, mireu, jo tinc la meva triada de la personalitat.
Aquest és un bon titular.
Sí.
Quina és la vostra triada?
Vol dir on estava l'horòscop en relació al sol,
que és el que quan diem horòscop normal i corrent,
que com bé t'ho dius...
Que és el dominant, que és el dominant.
Exacte.
Dominant o no dominant, eh?
Bueno, hi ha molta influència després, sí.
Balança, i és un element d'aire.
I tant.
Volàtil.
Sí.
És equilibri, és equilibri.
Bé, depèn, depèn.
Sí, sí, sí.
Després tinc un ascendent,
que l'ascendent és l'horitzó de l'est,
per allà on surt el sol,
on estava sortint el sol quan jo vaig néixer.
El meu ascendent és...
Que és el que projectes tu,
és a dir, el que la gent veu de tu.
Exacte.
I és càncer, que és un altre element.
Aquest és d'aigua.
Sí.
I després, la lluna,
on estava la lluna quan jo vaig néixer.
És el que t'ho aspires,
el que t'agradaria aspirar.
I necessitem saber l'hora per saber on estava la lluna.
Que aquest és escorpí.
Aquí la tinc a escorpí.
Déu-n'hi-do.
Per tant,
si el sol és el poder d'aquest personal,
el jo, el cor, l'energia,
la nit és el silenci,
les emocions ocultes,
la part castrada...
El misteri.
L'estat emocional.
La foscor, inclús, inclús la foscor.
La part femenina,
la mare, la mare,
la mare,
la relació amb la mare,
amb les dones.
La lluna és el misteri.
Per no creur-hi,
Déu-n'hi-do, m'escolta.
Per això m'informo.
Jo ni té ni ni...
Però és que a mi m'agrada molt.
M'agrada moltíssim.
Hi ha una tarotista
que és de les més conegudes
a tot Espanya.
Això és una meravella, avui.
Més de 34 anys a la televisió,
repassant tots els horòscops.
I com ho fa?
Que és Esperanza Gracia.
Oh, quin luxe.
Esperanza, buenos días.
Hola, buenos días.
¿Cómo estás?
¿Cómo estás?
Oye, pero vamos a ver.
No entiendo catalán,
pero bueno,
como intuyo las cosas...
Pero el entusiasmo sí.
Al lado de mí que lo sabe todo.
Pero el entusiasmo
lo has captado rápidamente.
Claro, 34 años...
El que lo sabe todo.
No.
Pero ¿quién es?
Quiero saber nombre, apellido y signo.
¿De quién?
¿De quién?
De la que ha dicho todo.
¿Judit Mascó?
Mira, yo...
¿Judit Mascó?
¿Judit?
Sí, sí, soy yo misma.
Sí, sí, no.
Yo hago de todo.
Es ella, es ella.
Es ella, es Judit Mascó.
A ver, yo soy fan tuya de toda la vida.
Bueno, bueno.
Pues entonces...
De van a fan.
Esperanza, entonces espero que digas cosas buenas.
A ver.
Pero, hermano...
Es que, claro, cuando a mí se te va a decir...
Alguien ha dicho,
yo estoy balanza, te he oído a ti, ¿no?
Sí.
Bueno, balanza, bueno.
Pero luego vio otra persona que me está con el sol, con la luna,
y digo, pero que me está pisando mi...
¿Ricard?
Sí, porque yo tengo un máster de eso.
Yo estoy estudiado de eso, sí, sí.
Bueno, porque...
Pues bueno.
Esperanza, yo no te voy a quitar tu trabajo, ni mucho menos.
Solo que tengo una amiga que me ha hecho...
Imposible, 34 años en televisión, imposible quitarle el trabajo.
Claro.
Pero sí que siento curiosidad y me gusta.
Yo ya 35.
35.
¿Quién no había nacido?
Tú, Javi.
Xavi, o cómo...
Xavi, sí que había nacido.
Sí, yo ya...
Ricard no había nacido.
Un pipiolo, el Xavi es un pipiolo.
No, Xavi, yo sí, sí, yo sé que había nacido.
Yo sí, Esperanza, yo sí.
¿Por qué nos gusta tanto?
Últimamente hay que estar de moda.
Sí.
Bueno, está de moda de siempre.
Ya.
A ver, yo es que cuando empecé en Televisión Española, que era en el 88 fue el primer horóscopo,
pero bueno, estaban en ABC, que ya sabéis que son un poco más así, siempre estaban en
todos los signos.
Lo que pasa es que a mí ahora, en este momento actual, en el que la incertidumbre nos devora,
pues evidentemente el horóscopo que yo hago, Judith, es un horóscopo comercial,
entiéndelo, porque no todos los libras son como tú, que me hicieran.
Pero yo acabo de decir que tengo la luna en escorpión, ¿eh?
O sea, que ojito, ojito.
Por eso la incertidumbre es muy fuerte.
Porque, sí, bueno, pero, a ver, espera.
Entonces, ahora mismo yo creo, perdona, Judith, es que ya no me pierdo.
Entonces yo ahora mismo me llamo muchísimo la atención que haya niños jovencísimos
que no se pierden mi horóscopo, que dan 80 más.
Claro.
Pero no se pierden mi horóscopo.
Y me llevan tita a ESPE y yo le digo, pero si no habías nacido cuando empecé.
Dice, sí, pero mi abuelita te veía y me decía a mí todo lo que me iba a pasar en el cole.
O sea, me parece algo que les arranca una sonrisa, mi horóscopo.
Y, aparte, Esperanza, por Twitter también muchas veces yo leo que te piden de dame energía,
dedícame un buen día.
Esto es una pasada.
Que les ponga una vela.
Pero, a ver, pobrecitos míos, que es que están de exámenes continuos.
Claro.
Entonces, claro, a ver, si ellos creen que hay alguien detrás de ellos que les está,
de alguna manera, mandando energía, poniendo una vela, aunque sea a nivel virtual,
va mucho más tranquilo, no se ponen nerviosos.
Ya.
Yo creo que es eso.
O sea, yo creo que yo intento dar esperanza, ¿sabes?
Sí.
Pero también has vierto.
Es verdad que no estás recreándote ahí con las cosas malas, digamos.
Tú siempre intentas acomodar el punto positivo.
Yo no lo utilizo.
Bueno, pero también pongo en alerta, ¿eh?
Sí.
Ahora os tengo que decir, lo siento, yo soy muy fan de Judith,
pero es que ahora mismo la luna está transitando por el signo de Libra.
Entonces, ahora mismo ella está derrochando creatividad, carisma, de todo.
Sí que está desbordante hoy.
Está, está como, tiene luz, tiene luz, tiene luz.
Y luego yo te tengo una envidia que me muero porque has tenido cuatro niñas.
Sí.
Y yo quería niñas, desde el principio he tenido niños.
Y luego he tenido dos nietos, todos niños.
Así nos compensamos, nos compensamos.
Y tú cuatro niñas.
Claro.
Claro.
O sea, esa es la parte envidia zona que te tengo.
Bueno, pero así hay que compensar.
En este mundo todo tiene equilibrio.
Y espera, hay otra cosa, pero que hay como un escorpio hay aquí, ¿verdad?
Sí.
Rekar, Rekar.
Nuestro presentador, Rekar.
Yo soy un escorpio, sí.
Entonces, también te va a afectar a ti porque tienes la luna en escorpio, Judy.
Pero es que el día 29, que es el día bisiesto por excelencia, que ya está dentro de cuatro años,
lo vamos a tener en 29.
Entonces, el gobierno ya no va a tener cumpleaños.
Pues, pasa la luna, fracita por escorpio.
¿Y qué pasará?
Rekar, es tu momento.
Rekar, es tu momento.
Porque nadie te va a engañar.
Claro.
Tío, apunta tú, apunta tú a la escena.
Lo va a intentar, ¿no?
Sí.
Sí, sí, pero lo vas a notar.
Y tú, yo, lo mismo.
O sea, tú pon la mejor de tus sonrisas, pero vas a decir que eres más falsa.
Bueno, a mí me esperan cosas muy buenas en esos días, pero no lo puedo decir aún.
Ah.
Sí, y te van a seguir pasando, pero es que tú atraes la magia.
Ay, de verdad.
Oye, mira.
Mira, yo tengo que decir que cómo no puede gustarte los horóscopos si alguien te dice esto.
Claro.
¿Tú te lo crees?
Sí, sí, sí.
O sea, por aquellas personas que no...
Oye, pero la consulta estrella es sobre el amor, ¿no?
Imagino o no.
Pues es que al final termina preguntando por el amor.
Fíjate que en estos momentos tan convulsos la economía anda.
¿Qué anda?
Bueno, pues al final la gente lo que quiere es que alguien que les quiera, que se puedan cobijar en momentos duros.
Estamos en un momento inquietante, muy inquietante.
Por eso digo yo que no quiero que haya nada que os inquiete, ni os atormente, ni os perturbe.
Claro.
Eso lo digo todas las noches.
Pero la gente sigue preguntando por el amor y últimamente por los hijos.
Ah, ah.
Los hijos tienen ahora mismo unos caminos muy raros.
Todos están fuera.
No es la familia tradicional.
Se van fuera porque aquí no hay el trabajo que ellos quieren o que ellos buscan.
Y desde allí me llaman.
O sea, es que yo doy gracias a Dios por haberme parecido aquí en esto.
De verdad, Judi.
Ya sabes que esto es muy fascinante.
Bueno, el autoconocimiento yo creo que abarca todo lo que necesitamos ahora.
Antes lo decías.
Es una época que nos sentimos muchas veces muy vacíos, muy solos.
El autoconocimiento ya es lo suficientemente interesante como para que te atraiga
o por lo menos sientas cierta curiosidad por todos estos temas relacionados con el horóscopo.
Pero todos estos temas lo metemos todo en el mismo saco.
¿Tú eres tarotista?
¿Hablas de los horóscopos o también haces cartas astrales?
Lo digo para dar información también, para saber las diferencias.
Yo empecé con la astrología en un momento que aquí no había ni libros.
En un momento, vamos, estaba trabajando en una compañía de aviación
y podía acceder a viajar gratis y, bueno, otras fuentes.
Y luego empecé, pues en plan de risa.
O sea, pues me acuerdo que en Maite Comodoro íbamos a echar las cartas
a los que a lo mejor estaban ahí en un momento de poder.
Por ahí empecé.
Y fue Emilio Romero que yo no sé, claro, vosotros no lo conocéis,
pero Emilio Romero fue una figura que es de donde han salido prácticamente
todas las plumas positivas de las mujeres de los 70 años ahora.
Fue el que me dijo, deja todo y dedícate a esto.
Y me dediqué a estas cartas astrales, que son complicadísimas y dificilísimas,
pero luego empecé a tomar contacto con otras mancias, con el péndulo,
con el padre Pilón, con Paloma Navarrete, con las cartas, con las cartas del tarot.
¿Para qué nos sirve una carta astral, Esperanza?
¿Para qué nos sirve?
La carta astral, ¿sabes, Judith, que mucha gente no conoce su hora?
Entonces, claro, si no podemos saber las casas donde están, pues es difícil,
aunque se puede recuperar.
Pero yo creo que más bien es que la astrología no es predictiva.
Para mí la astrología es tu personalidad, tu tipología.
Las energías que te van a venir en momentos determinados.
Pero si ya quieres más videncia, tienes que recurrir a otras mancias.
Claro.
Tienes que recurrir, sí.
Yo hago cartas astrales solamente a los niños pequeños,
pues para darles una pincelada a sus padres.
Oye, tenéis este niño con un potencial increíble,
frenarle hasta cierto punto esto, ¿sabes?
O sea, hay personas como Judith, que es muy intuitiva porque tiene una luna escorpiona,
entonces sabe perfectamente a sus cuatro hijas cómo tiene que darle a cada una.
Y sabes que no todas son las mismas.
O sea, es que no puedes.
A una le tienes que poner frenos y límites y a otra no, porque no los necesita.
Claro.
Exacto.
Y oye, Esperanza, una pregunta, porque claro, estás hablando aquí de Judith,
que es Libra, de uno escorpión, que es Ricard,
y yo soy gemelos aquí de Géminis.
Yo aquí en medio, pues, mira, la publicidad.
Porque tenía, te tenía a ti para broche de oro.
Toma.
¿Brocha de oro?
Mira, broche de oro.
Brochita de oro, brochita.
Brocho de oro.
Brochita.
Silencio en la sala.
Mira, Géminis es el primer signo del Zodíaco que tiene figura humana.
Se relaciona con Castor y Polus, personalidad doble, geniales, divertidos,
y luego, pues, puede ser muy borde según os levantéis.
Depende del día.
Eso es así.
Yo he estado trabajando 34 años con Teresa Campos.
Hombre.
Géminis, ¿se puede imaginar?
Sí.
¿Se puede imaginar cómo conozco a los Géminis?
Cuando entraba en el plató, digo, a ver qué Géminis entra ahora, cuál cara entra ahora.
A ver qué tiene que hacer.
Sí que es verdad que hay muchas caras de Géminis.
Dos caras, la buena y la no tan buena.
Mi marido es Géminis.
Mi marido es Géminis.
Pero si es broche de oro...
Es aire, aire.
Es broche de oro.
Aire, aire.
Aire.
Pero Géminis, claro, Géminis en los medios de comunicación arrasa.
Claro.
Así que por eso te dejaba para el fin.
Claro.
Arrasas.
Bueno, y en la política arrasaría.
También, también me lo he pensado.
En la política.
En la política.
Sí.
Bueno, sí que arrasarías.
No hablan ni nadie se entera de lo que dicen, pero se seducen, ¿sabes?
Ara.
¿Y tú crees, Esperanza, que, por ejemplo, en la política, ya que hablamos de política,
se tienen en cuenta los horóscopos?
Lo digo porque el horóscopo es antiguo, intuitivo, pero se hacía servir para muchas cosas.
Desde cuando empezaba una guerra, si era un día ideal para casarse, si era época de
plantaciones, navegaciones, etcétera.
¿Ahora se sigue utilizando?
Yo no tengo constancia nada más que yo creo que lo hacen de una forma lúdica, pues
salvo un presidente de las comunidades, algún ministro también, pero más a su caso
particular, de esta época que tú me dices, fíjate, pues era la época de hace muchísimo
tiempo, pues yo creo que de los ochenta y cinco, ahí sí, ahí sí, ahí sí que sí,
porque me parece que era Reagan, aunque fue Reagan el que no movía un dedo si no era
con su astrólogo.
Ah.
Sí, sí, y entonces, bueno, le debió de parecer mono esto.
Sí que vale, o sea, y ahora mismo, pues cuando la energía está menguando, como la luna
ahora mismo, que está menguando.
Sí, ahora la energía está que ya no...
No, no, va cambiando.
La última luna llena del inverno.
Sí, sí.
Entonces, ahora mismo es el momento de cerrar ciclos, de liberarse, de tal.
Entonces, claro, si alguien me dice, voy a abrir un negocio, pues te digo, mira, cierra
todo lo que tengas pretente, porque sí, para los negocios y para las sociedades también
nos llaman.
Vamos, me llaman.
Dejamos a los lobos aquí.
Mi queridísima Esperanza García.
Gracias.
Muchas gracias y feliz esperanza.
Muchas gracias.
Yo te he comido mucho tiempo.
Judith, que te quiero.
Un abrazo.
Yo también.
Qué ilusión.
Muchísimas gracias.
Chicos, a disfrutar del horóscopo de hoy, que es lunes.
Hasta el lunes.
La reina és ella.
La reina és ella.
La reina és ella.
Escolta, però que subidón.
Ja hi està.
Ja tens la setmana arreglada.
Però tu també, eh?
Sí, és que ja fons al revés.
Ens has de pagar nosaltres, mascoa.
Qui tindrà la setmana arreglada és l'oient que s'endurà.
Ara.
Dos gols.
Ara.
Anada i tornada.
Ves que no em toqui mi.
Amb Lebe Labayami.
Ves que no em toqui mi.
Vaig a parlar amb els meus rollets, a veure si pot trucar.
Si encerten les preguntes d'actualitat, després de la voluntat.
Ara.
Com és que no aconsegueixo quedar-me embarassada?
A IBI et volem ajudar a aclarir dubtes.
Per això t'oferim el Pac Diagnòstic Plus,
amb totes les proves necessàries per saber l'estat de fertilitat de tots dos,
incluent-hi el seminograma.
Demà necessita a ivi.es.
IBI, on neix la vida.
Comença el dia amb molta energia a Basic Fit.
A casa o al gimnàs de la cantonada.
Apunta-t'hi ara.
Gaudeix de quatre setmanes extra i emporta't una motxilla.
Senta't bé i fes del fitness el teu bàsic.
Només queden quatre dies.
Basic Fit.
Si te compraste un cotxe entre 2006 i 2013,
esto te interesa.
Seguramente pagaste de más
y seas uno de los millones de afectados por el Cártel de Coches.
Ahora Conocu puede reclamar más del 10% del valor de tu coche.
No importa si ya no lo tienes.
Comprueba tu matrícula y reclama en carteldecoches.org.
Reclama tu dinero Conocu.
Catalunya Ràdio.
L'aigua s'està acabant i és una situació realment molt d'angoixa.
Podrem a veure l'aigua que ens donaran i com la podrem distribuir.
Si comencem maig-juny en molts territoris en situació d'emergència,
s'haurà de passar a fer reduccions segurament de producció.
Podem produir aigua com a Israel, Aràbia Saudita, Emirats Árabs,
però em preocupa el medi ambient.
Es podria haver evitat arribar a una situació així?
L'Orquestra Sinfònica del Vallès presenta el concert para piano número 2 de Chopin,
interpretat per Anthony Ratinoff, guanyador del concurs Ricard Vives.
A més, Emma Vilaraseu i Elisenda Roca posaran veu a les cartes entre George Sand i Frederic Chopin
entre nocturns i preludis del compositor polonès.
El 2 de març al Palau de la Música Catalana,
el divendres 8 a Terrassa i el dissabte 9 a Lleida.
Més informació a osvallers.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat
En Gruna Teatre presenta Dins el Cor del Món,
un espectacle que parla sobre una nena
que gràcies a l'amor de la seva tieta
es convertirà en l'empresària més important de la pesca teletonyina del planeta.
Les seves aventures no us deixaran indiferents.
Més informació a escenafamiliar.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat
Linkat
A Catalunya Ràdio
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
Despertant a la bèstia creativa que és Elis.
He vuelto a despertar
En mi toda la noche
No era un tio?
Elis?
Sí.
Per això ve que era...
Sí.
Però aquí cantes?
Sí, té una col·laboració.
Ah, ok, ok.
Que ara procedirem a explicar.
Per què estàs aquí, Frank Lluís?
Perdona, tio, tens tota la rosa.
Gràcies, Tami, per cert.
Un dia d'aquests caus també la cançó del dia, eh?
Acabo de treure tema, eh?
Estàs d'estrena, estàs d'estrena.
Elis, qui és Elis?
Com que qui és el...
L'Elis és un...
Ah, Elis, és un senyor.
Exacte.
És que Elis és la...
Ara es diu així, Alicia Rey.
Ah, l'Alicia Rey ara es diu...
Per això com se la dic, ara...
Ah, no sé aquesta...
Vale, vale, vale.
Jo és que li faig com la pronuncii a aquesta, Elis.
A la catalana, el músic i productor de Castelldefels,
que és l'arquitecte del so d'Enfetangana,
que torna amb material propi,
tot enfilant ja...
Sí, és l'arquitecte del so d'aquest home que ho ha patat tant.
Com es titula la teva cançó, Damià?
Tio, Misteris.
Es titula Misteris?
No, es diu Doctor Smith.
No saps com es titula la teva pròpia cançó?
No me'n recordava, tia.
No, però...
Doctor Smith.
I parles de la superficialitat...
Surt el Jair Domínguez...
Ah, exacte.
I el Neus i...
Oh!
Súpermarcat!
Ah, no, és aquesta, eh?
Oh, oh, oh...
A veure, canta.
Vull al ser suport.
Nota la mort.
Oh, Doctor Smith.
Oh, Doctor Smith.
Oh!
I tal, i va fent...
Sí, bueno, el 20-Juís procedeix.
Bueno.
Sí, tornem a l'Elis,
a l'Elis que fa una mena de gir copernicà,
ho fa a cop de guitarra,
amb aquesta cançó que es diu Despertar
i que compta, com bé deies, Dami,
amb una col·laboració tan espaterran
com és la de la Maria Arnal.
Érem faves comptades.
Això era Emoció Segur a Flora Peny.
I me he despertado en un callejón.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Girón.
Superarem la sequera.
Oiga, no!
Doncs jo no regaré.
Sempre és un plaer.
Vaig somiar que el Barça guanyava la Champions.
Ara li donarem una mica d'aigua.
Hola, dels temes pendents,
ens ha de Joan Javi Espinosa,
una minyamata, bon dia.
Bon dia.
Què ens queda pendent a aquesta hora?
A aquesta hora hem de parlar del Mobile World Congress,
que un any més ja en són 18 obres a les seves portes a Barcelona.
Això és el que la Colau es volia carregar.
Hola, monia.
Què fas aquí?
No s'insultin.
No s'insultin.
Alguna vegada havia plantejat fer algun canvi a l'organització,
però d'aquí a dir que es volia carregar el Mobile.
El que passa és que va haver de fer una recollida de cal,
perquè se li va tirar a tothom a sobre.
A vostè li interessa, eh, tot el que és Mobile.
Mira, a mi tot el que sigui tecnologia era molt.
Recordo quan al WhatsApp es van poder deixar notes de veu,
que em vaig alegrar molt.
Ah, sí, les notes de veu.
Així, això no tenia que escriure.
Ah.
Perquè escriure un WhatsApp era, bueno...
És complicat, de vegades.
Pena de la vida.
Molt bé.
Semblava que escrivissin xec.
Sortim d'aquí, ara parlarem del Mobile.
Perdó, ara he sentit de la colesa.
He sentit que parlàveu de l'horòscop.
Sí, Xavi, què tal?
Hola, què tal, Ricard? Ja has tornat.
Parlàveu amb l'en Mascó.
Vaya, vaya, l'en Mascó, eh?
Bueno, a veure, Xavi Hernández.
Què passa amb l'horòscop?
Vinga, sí.
Sóc aquari, vale?
Sí, eh?
Xavi Hernández és aquari.
L'horòscop de l'avantguàrdia diu...
Llegeixo, eh?
Sí, sí.
Els altres us percebren avui com una persona professional,
creativa i amable, de confiança i liberal,
amb interès en les arts i les ciències.
Sí, molt bé, t'ha sortit un bon horòscop.
Ara, no?
Hòstia, des de l'altre dia que vam guanyar 4-0,
ara toca parlar bé del Xavi.
Home, ara està la tertúlia teva,
avui no m'heu insultat.
Doncs no.
Què vol dir que no?
Ara vull que parleu malament de mi.
I quan guanyi la Champions,
perquè la guanyarem, perquè ho diu l'Albert Pla...
Sí, l'Albert Espinosa.
Aquest.
Em demanareu perdó.
No vull ara que matisseu les vostres crítiques.
No, critiqueu-me.
Molt bé, Xavi.
Pega'm, si cal.
Ningú et vol pagar, Xavi.
Ningú et pagarà avui.
Si avui el Girona no guanya, ens fiquem segons, eh?
Sí, que sí.
Hem de fer un concurs.
Sí, anem a fer el concurs.
Vinga, vinga, va.
A partir de l'abril,
vol a Barcelona-Miami sense escales amb l'Ebel.
L'Ebel us ofereix el gas de pança.
Gràcies, l'Ebel.
És el concurs del gas de pança del matí de Catalunya Ràdio.
Atenció, perquè avui l'orient que encerti les preguntes
arribi fins al final del concurs.
S'endurà dos vols a Miami.
Gràcies.
Ho farem cada dia d'avui fins al 7 de març.
Per tant, cada dia la companyia l'Ebel us donarà aquests dos vols
per anar a Miami sense escales, directe, de dilluns a dijous.
És un pim-pam, això.
I ens truca, per exemple, la Sandra.
Sandra, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs, Sandra?
Molt bé, mira, treballant la feina.
I escoltar la ràdio, veig.
Molt bé.
I trucant.
Ja ho sap al cap o no?
Truquant a la ràdio d'amagat.
Clar.
No, no, no, aquí no ho sap ningú.
Miami, has anat mai o no a Miami?
Que va, que va, mai, mai.
Ara també, Miami, eh, te gutarà.
Hauràs d'encertar les següents preguntes.
La primera.
La primera pregunta va sobre l'alcalde de Miami.
Atenta.
L'alcalde de Miami és un tio amb una cara
que sembla generada per intel·ligència artificial.
És una barreja de Rafa Márquez, Pedro Sánchez,
amb tocs de Roger Federer.
Es diu Francis Xavier Suárez.
És del Partit Republicà i se'l coneix
perquè és el primer alcalde no nascut a Cuba des de 1996.
Atenció a la pregunta.
Qui va ser el primer alcalde de Miami nascut a Cuba?
Quatre opcions.
Quatre opcions.
Això ho sé, això ho sé.
Calli.
Opció A, Faustino Moreno.
Opció B, Fidel Iglesias.
Opció C, Xavier Suárez.
O, opció D, Andrés Manuel López Obrador.
Deu segons.
Opció A, B, C o D.
Sandra.
Ostres, complicat, eh?
Vinga, m'arriscaré amb la C.
La C, Xavier Suárez.
Resposta correcta, senyora.
Anem per la segona pregunta, vinga.
Miami Platja.
Miami Platja és com una mena d'urbanització
que es troba a Randamar
que forma part del municipi de Montroig del Camp
a la comarca del Baix Camp.
Rep el nom de Miami Platja
perquè al senyor que va construir aquesta barriada
als anys 50 li devia semblar que allò era com Miami,
tot i que probablement no havia estat mai a Miami.
Segurament no havia estat mai a Miami.
A més, a aquella època no hi devia haver gaires catalans
amb capacitat econòmica per viatjar fins als Estats Units,
de manera que llogar una caseta a Miami Platja
era el que més s'acostava al somni americà.
Pregunta.
Qui va ser el gran impulsor de Miami Platja?
Donaré quatre opcions.
Opció A, Marcelí Esquius.
Opció B, Anselm Vinyamata.
Opció C, Eugeni Magriñà.
Opció D, Josep Lluís Núñez.
Deu segons.
Miami Platja?
Siete.
A, B, C o D?
Cinco.
Don, no sé, la B?
Tres.
La B, Anselm Vinyamata.
Resposta incorrecta, Sandra.
Llàstima.
Gràcies per trucar.
Demà hi haurà més opcions.
Adéu.
Ens truca també l'Isaac.
Isaac, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
A, B, C o D?
Em pots ser patir, sisplau?
Marcelí Esquiu, Anselm Vinyamata, Eugeni Magriñà o Josep Lluís Núñez?
Marcelí Esquius, opció A, resposta correcta.
Molt bé.
Molt bé.
I anem a la tercera i última pregunta.
Vinga.
Ai, mare.
Va, Julio Iglesias.
Un dels veïns més il·lustres de Miami és un cantant d'origen espanyol que es diu Julio Iglesias.
No debes saber quin hem, un jovenet.
Julio Iglesias té cançons molt famoses, com per exemple aquella que diu
I és que jo...
O una altra que es titula Manuela.
I després també hi ha la de Mevà, que fa Mevà.
Mevà, mevà, mevà, mevà.
Atenció a la pregunta.
Quantes vegades es fa servir l'expressió Mevà a la cançó titulada Mevà, mevà,
sense comptar les dues vegades del títol, evidentment?
Et dono quatre opcions.
Opció A, 24 vegades.
Opció B, 77 vegades.
Opció C, 49 vegades.
Opció D, 63 vegades.
Deu segons, temps.
Pensa-t'ho bé perquè si la falles ja rebots.
Ocho.
Mevà, mevà.
A, B, C o D?
Mevà, mevà.
Cinco.
Un, quatre.
Quantes vegades?
Ja, Isaac, ja.
Quantes vegades he dit la B?
La B, 77.
Estàs segur?
No, no, no.
No, ja està, ja està, ja està, ja està.
Ja no hi ha més temps.
Ha dit 77.
Oh, quina cara.
Aquesta és la resposta.
Si l'encerta, se'n va a Miami.
Si no, es queda a casa menjant un Frankfurt.
La resposta és...
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no.
Ai, molt bé.
Això està, tu em vaig.
A veure, a veure.
Isaac, a veure una cosa.
Calma.
Estàs invitada a mi casa, Emmanuel.
A veure, et veig molt eufònic.
Realment, escolta, tenies moltes ganes de guanyar aquests dos bitllets.
Està molt bé.
Que el meu aniversari és aquest dimecres.
Home!
I ets escorpí, també, no?
Ai, estic temblant.
No, no, no, no.
T'ha tremolat.
Ai, moltes gràcies, de veritat.
Bueno, a partir d'ara no deixis d'escoltar mai el Matí de Catalunya Ràdio, eh, després d'això.
I l'escolto cada dia.
Si ahir al Matí estava escoltant el suplement i és que l'escolto cada dia.
Bueno, doncs llavors està.
Escolta, fes fotografies quan arribis a Miami.
A veure si trobes el Messi.
Ai, sí.
Que podem venir a mi casa, bulludo.
No xore, no xore, bulludo.
Ai, vostè, que m'ho veurà.
Grande, i sóc.
Isaac, gràcies.
Que vagi molt bé, una abraçada.
Bon viatge.
Que vagi molt bé.
Feliz cumpleaños.
Que vagi molt bé.
Ja ho cal ser vuit vegades pilotador per marxar a Miami.
Perquè amb l'Ebel ara tens vols a Miami i, com sempre, des de Barcelona, sense escales i al millor preu.
I per celebrar-ho, sortegem cada dia un vol d'anada i tornada per a dues persones.
Continua escoltant-nos i descobreix com hi pots participar.
L'Ebel, fly your way.
Isaac, repira, repira.
Isaac.
Isaac, tenim aquí el Leo Messi que et pot recomanar algun lloc per visitar, a Miami.
Puede ir a... hay un food truck donde venden crepes.
Un food truck, de veritat?
Posa a Miami per anar a un...
Está en primera línia de mar.
Qué bonito.
Museu, museu.
Museo... mi casa.
Con los ocho balones de oro.
Claro que sí.