¿Com dispara mísils cap a Jerusalén?
Jerusalén, a misil y a cap i a Jerusalén.
Bueno, no, sí.
¿Para qué digo?
Vaig amb l'ordinador, tu vas a Arxivo.
Pero esta es la Najita.
Aquesta es la Najita.
Tries Nuevo, eh?
Sí.
Clicas, allanço la lista de mísils, bombas,
todo el mundo, bueno, i això.
I aleshores fas guardar como, guardes a l'escriptori,
después amb el botol dret del rotolí fas abrís mapa mundis,
sota una pantalleta amb un mapa,
tries enlloc,
a ver, vols rebentar amb la bomba,
t'hi fixes bé per no equivocar-te, eh?
I poses enviar, iau,
marxando una de bícil escapat a l'altre.
Colpidor, realment colpidor.
Això és el botol de les 12, eh?
Això és un document...
Doncs li acabem de treure un bon tall de veu al Joan Bota.
Oriol, què diu en Bota?
Bota!
Bota és a punt?
Sí, home, i tant.
Estava fent temps perquè no arribaves, ens deien.
Exacte, sí, sí, estava fent Arxivo, guardar como, nou botol de tia.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs fins aquí de les notícies del Manel Elías,
i ara les de veritat.
Amb tota la força.
Sí, amb tota, amb tota.
Del servei informatiu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Joan Bota.
I de seguida ens ocupem de la crònica internacional.
Abans, però us expliquem que la llista de municipis inclosos a la zona de mercat tensat,
on s'apliquen limitacions al preu del lloguer, passarà dels 140 actuals fins a 271.
El govern ha iniciat avui la tramitació per fer-ho possible i ho ha anunciat des de Viella,
en un dels municipis que s'inclouen en aquest llistat.
Anem cap allà.
Corresponsal de l'Aran, Sofia Cabanes, bon dia.
Bon dia.
L'ampliació d'este llistat suposarà limitar el preu del lloguer en territoris on viuen 7 milions de persones,
el 90% de la població de Catalunya.
Una ampliació que, segons defensa la consellera de Territori, Esther Capella,
respon a la tendència al cista del preu del lloguer, malgrat les mesures de contenció aplicades en els darrers mesos.
100 mesos que han donat perquè els preus no baixessin i que, durant el 2023,
l'increment mitjà del preu de l'habitatge del lloguer arreu de Catalunya i també aquí a l'Aran
ha representat un increment del 7%.
L'aplicació d'esta mesura serà possible un cop superada una tramitació que comença ara 20 dies d'alegacions
i una resolució final que s'ha de comunicar al Ministeri d'Habitatge,
Sofía Cabanes, Catalunya Ràdio, Viella.
Més notícies, Sara Riera.
Rússia i la Xina s'afegeixen a les peticions internacionals per una contenció en el conflicte entre Israel i l'Iran
per evitar una escalada després de l'atac de dissabte.
En aquest sentit, Luciano Zakara, professor de la Universitat de Qatar,
considera que l'absència de víctimes mortals deixarà Israel sense justificació per respondre-hi.
En una entrevista a Catalunya, Formació Zakara explica que l'acció de Teheran era esperable i esperada.
Israel ha atacat com 40 vegades al territori iraní des de fa molts anys,
matant en plus a científics nuclears i d'altres altres tipus d'accions,
i que en alguna part de la població existia aquest requeriment al govern iraní
de dir que en algun moment cal fer alguna cosa en contra d'Israel,
no pot ser que siguin sufrient aquest tipus d'ataques sincins cap de resposta.
Nova crisi de Vox a les Illes.
Els fins ara porteu-vos de la formació al Parlament i d'ahir a Ribas
i Sergio Rodríguez deixen aquests càrrecs a la cambra de les Illes,
tot i que mantenen l'escoi i continuen el partit.
Aquests diputats acaben de crear una associació política
que han anomenat Avança en Libertat.
Fons de la formació han argumentat a aquesta emissora
que no volen que aquesta entitat es vinculi a Vox.
Al gener, ho recordareu, Ribas i Rodríguez
i altres tres diputats més es van enfrontar a la direcció de Madrid
i van intentar fer fora el president del Parlament Balear.
La campanya del Canal d'Urgell va començar fa tres setmanes,
però hi ha pagesos que encara no han pogut regar les finques de cereal
i asseguren que estan perdent producció,
acusant els responsables del Canal de Mala Gestió
i de no aplicar correctament el nou sistema de repartiment equitatiu de l'aigua.
Lleida Estela Bussoms.
Bon dia.
Les queixes les ha recollit el col·lectiu Manifest del Gran Urgell
i el portaveu Jaume Pereira d'Arbeca a les Garrigues
és un dels afectats.
Explica que s'han acumulat moltes peticions de rec pel cereal d'hivern
que ara no es poden atendre prou ràpid
perquè el canal es va obrir massa tard
i amb dotacions d'aigua massa baixes.
El resultat és que l'any passat
el cereal va quedar exclòs del rec per falta d'aigua
i ara torna a patir.
Això conjuntament amb les temperatures que s'estan donant
i la falta de pluja,
el que fa és que ja en aquest moment
estem tornant a perdre collita la mateixa gent
que l'any passat ja no vam collir.
Des de la comunitat de regants
asseguren que ja han fet pujar la dotació d'aigua
per satisfer les necessitats dels regants.
Estela Bussoms, Catalunya Ràdio Lleida.
L'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat
ha aconseguit extreure una agulla de dentista
que una nena de 4 anys tenia clavada al cervell
en una operació molt complicada i sense precedents.
Segons ha avançat l'avantguàrdia
l'agulla se li va quedar clavada a la mandíbula
mentre li posaven anestèsia per treure una càries.
Ara farà un any.
El pare de la criatura, Josep Maria Bunyol,
ha explicat a Catalunya Ràdio
que els dentistes de seguida van enviar la nena Sant Joan de Déu
perquè no aconseguien extreure l'agulla
i cada cop se li clavava més endins.
Però mentre esperaven un quiròfan dotat amb un tac
la situació es va complicar.
I en aquest temps, en aquest dia i hores d'espera
l'agulla havia migrat cap al cervell
que és el que ningú s'explica
perquè, segons ens van dir en alguna ocasió els metges,
pels petits orificis que connecten el que seria la mandíbula
amb la part cranial, diguéssim,
a ells els resulta gairebé impossible entrar-hi
per mitjans artificials.
En canvi, aquesta agulla va migrar cap al cervell.
Al final, l'equip mèdic va aconseguir
extreure l'agulla anestèsica de dentista amb els dits
després de fer-li una incisió al costat dret del cap
i sense l'ajuda de cap robot.
El risc de la cirurgia no era el dany
que estava podent provocar l'agulla clavada,
sinó el que podien provocar-li quan l'extreguessin.
Esport, Damià Aguilar.
El Barça està fent el darrer entrenament
de cara al partit de demà a casa
davant del París Sant Germen
de tornada de quarts de la Champions.
Ciutat Esportiva, Ramon Salmurri, bon dia.
Què tal, bon dia.
Un entrenament amb la presència del president Joan Laporta,
creuat la gespa de la Ciutat Esportiva
per abraçar Xavi Hernández
i saludar tot el cos tècnic.
L'equip s'entrena a hores d'ara,
de cara a demà a les baixes de Cristensen i Sergi i Roberto.
Per tant, el dubte de Xavi és saber
qui acompanyarà Frenkie de Jong al mig centre.
Pedro i Gondogan són, en principi,
les solucions del tècnic.
A partir de la una, la roda premsa primer de Pedri,
després de Xavi, el tècnic.
Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Aquest matí comença el Barcelona Open Bank Sabadell
sense carros al caraz, però amb Rafa Nadal.
L'Igualada ofereix a les 8 del vespre
des de l'Ajuntament el títol de l'Europa
cap d'hoquei patins.
Maverick Vinyales es posiciona de cara al títol de MotoGP
amb la doble victòria al Gran Premi de les Amèriques.
Vinyales és tercer de la General a 24 punts del líder Martín.
I el Barça fa responsable, el Sant Feliuenc,
de les crítiques de la capitana de l'equip de bàsquet,
Anna Cruz, el Totgira de Catalunya Ràdio,
que qualificava de poc professional
el tracte rebut aquesta temporada.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio hi ha un programa
que cada tarda et desperta de la migdiada.
Fins aquí! Bona tarda!
Que descobreix nous i sorprenents càrrecs polítics.
I no hi parla ningú que no sigui un càrrec elèctric.
Electa.
I que reinventa la ràdio i els seus programes constantment.
D'un restaurant que li va a Bernil, a Berlí, a Berlí,
que aniva a la Berlí.
Un programa on es diuen coses tan interessants
que hi ha qui espia els seus col·laboradors.
Jo crec que he dit alguna cosa, ja n'estan aquí,
al final hi ha algun d'aquest segur.
Ah, sí? I quin programa és aquest?
Home, Carot, la tarda de Catalunya Ràdio.
Quin coix!
De dilluns a divendres de 4 a 7...
Ah, clar, a mi, l'Elisenda Carot.
Cap amunt, munt, munt.
Si està bé a la tarda.
Què tal, senyors? 12 i 8.
Ha fet dies que no passava per aquí.
És veritat, Ricard.
Ens tenies abandonat, Ricard.
Com estàs, Quim?
Molt bé, molt bé. Content de veure't, home.
Igualment.
Començar la setmana...
Que s'acabi allà, no?
Sí.
Això tu, que vas amunt i avall i que no pares.
Això t'ha estat bé.
Converses d'ascensor.
Joel, què has fet d'aquest cap de setmana?
Farà una aportació molt interessant, el Joel.
Ah, jo no he anat a Firenze, veus?
Ah, mira, Carlo.
Eh, yo conozco, dime que te parecido.
Bueno, estic absolutament impressionat per la tasca que va fer la família Medici, Carlo.
No, yo soy amigo de ellos.
Ah.
Yo ya estaba vivo cuando era el Medici.
Ah, l'último Medici, no?
No, el primo.
Quin és el teu Medici favorit?
Josep.
Josep.
Segur que l'encerta, n'hi havia tant.
No existe, però...
No, a veure, ha de ser Lorenzo de Medici, que li deien el magnífic, no?
Ha de ser un gran mecenes.
Però tu, com a comunista que ets, els Medici eren uns ultracapitalistes.
No, jo separo molt l'obra de l'artista.
Ah, perfecte.
L'obra de l'capitalista.
Jo els Medici els tinc un gran respecte.
Serien els Amancio Ortega d'ara, els Medici.
No ho sé, no ho sé.
Tu què creus, Carlo?
No, yo creo que de Nietzsche.
Ja.
Seria un Medici, oi?
Sí, no sé, jo, eh?
És curioso, perquè aquesta tarda, Carlo...
No, no podes parlar en català, no?
Aquesta tarda, justament, tinc hora al Medici.
Jo crec que m'espera.
Sí, ja està.
Ara sí que s'hauria d'acabar la setmana.
Ara sí que s'hauria d'acabar la setmana.
I la temporada.
Sí, sí, sí.
Perquè vol dir que no anem bé, eh?
Jo, mentre cobrem...
Va, tot vostre, Quim.
Gràcies, Ricard.
Gràcies, Ricard.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora.
Amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
La cilindrada radiofònica dels vostres migdies
amb uns Maverick Vinyales de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon jour, no, jo, Quim.
Encara li ha quedat enganxat al tema italià.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneta.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aina Austrell i l'Àlex López a la producció.
En Miquel Jariu al control central.
El control de so, avui novetat, l'inimitable Víctor Villar.
Hòstia, que no t'havia vist, Víctor.
Què tal?
Amb la seva alegria, que el caracteritza, també.
Però tirar alguna cosa tira un efecte, no?
No, ja sé.
Quin és el teu efecte?
Mira, ara s'ha agobiat.
Ara l'has fet treballar.
Ja està.
Molt bé, Víctor.
Innovant a la ràdio.
Mai s'havia tirat aquest efecte.
I qui us parla, Quim Morales, dilluns 15 d'abril.
I aquí teniu aquests servidors públics del Jijijaja
disposats a que els migdies siguin divertits,
siguin útils i, sobretot, transparents.
Sí, senyor.
És per això que ara mateix en Joel Díaz ens explica
quina finalitat dona avui els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
I porto vostres.
És que, tio, canvies la lletra.
Llavors, quan la canto, quan la cantes tu, la tornes a cantar normal.
Tens tota la raó.
En què quedem?
Tota la raó.
Entono el mea culpa.
Catalans i catalanes, concretament,
de l'àrea metropolitana de Barcelona,
concretament, els que, a més, teniu moto,
i encara més concretament,
els que acostumàveu a anar amb moto a l'aeroport,
perquè el pàrquing era gratis,
heu de saber que ahir em vaig gastar 42 euros
dels vostres impostos
perquè el pàrquing de motos de l'aeroport del Prat
ja no és gratis.
Ja no és gratis.
I a mi ningú m'havia avisat.
Sort que he marxat dos dies
perquè si arribo a marxar una setmana
m'hagués sortit més barato anar de casa a l'aeroport
amb una carrossa tirada per unicorns.
O amb un avió.
Segurament.
M'hagués sortit més barato.
Home, doncs és veritat.
Anar amb un bowling de casa meva a l'aeroport
que el pàrquing.
Que no el pàrquing.
Estic indignadíssim amb els senyors d'Aena,
que són els que tenen la concessió també del pàrquing,
perquè és un robatori.
Deixes la moto a l'aire lliure?
Sí, sí, sí.
Sense vigilar,
que pot caure allà 25 cagades de colom.
O se la poden endur?
42 euros.
Home, per favor, senyors d'Aena.
Joel, és que estava mirant ara mateix
un article de l'Espanyol,
és un article del 9 d'abril del 2024,
és a dir, de fa 6 dies,
que explica això,
que a l'aeroport de Barcelona
deixen les motos sense pàrquing gratuït
a la terminal T1.
Sí.
Però a la T2 és gratuït encara.
Sí, però és que jo anava a la T1.
Què vols que et digui?
Doncs vas a la T1
i agafes un avió a la T1
per anar a la T1.
Mira, tanta petjada ecològica
jo no puc, eh?
I encara et sortirà barat.
Sí.
Bé, doncs ja sabem
a què destinarà en Joel Díaz
els seus impostos d'avui
i després de viatjar
fins als punts més remots del planeta,
aquesta setmana
l'Aida Fita busca oients
de proximitat,
de quilòmetre zero,
i són la fita de la setmana.
Ai, la fita!
De la setmana!
Quina fita!
Uou!
Quina fita!
Efectivament, la setmana passada
vam trobar l'oïnt
que vivia més lluny
de Catalunya Ràdio,
que era la Júlia,
si no m'equivoca,
Nova Zelanda.
Nova Zelanda, eh?
Exacte.
I, doncs, en Jordi
va tenir aquesta idea.
Saps què et seria, també,
un repte molt difícil?
Trobar l'oïnt
que visqués més a prop
de Catalunya Ràdio,
perquè en aquest barri
no sé jo...
Va, la setmana que ve.
Ah, mira!
La setmana que ve
no sé jo.
És bona, aquesta, eh?
Ha de venir a recollir el premi.
Exacte.
Li donarem el bal
i parlar català.
Doncs bé, gràcies, Jordi,
una setmana més
per fer-me la feina.
Bé, bé, fàcil.
Així que aquesta setmana
estem buscant l'oïnt
que visqui més a prop
de Catalunya Ràdio.
Si vosaltres us penseu
que no sou vosaltres,
proveu-ho igualment,
perquè no ho sabeu.
Perquè potser dius,
ostres, és que jo visc a Girona,
i Girona ja està lluny.
Bueno, però és que no saps,
potser és l'oïnt
que viu més a prop
de Catalunya Ràdio,
perquè ningú de Barcelona
ens escolta
o ningú de les nostres
ens escolta.
No fotem, no fotem.
Teniu un primer candidat
que no seria vàlid
perquè és en Víctor Villàs,
la gent de Catalunya Ràdio
no s'hi val,
però viu molt a prop
de la ràdio.
Gent que treballa
a Catalunya Ràdio
no s'hi val.
No s'hi val.
Gent que no treballeu
al món de la ràdio.
I que no sou familiars
i aquestes coses,
perquè és bastant òbvi
que ens escolten.
Espero, mama,
que m'estiguis escoltant,
si no m'enfadaria molt.
Així que envieu-nos
les vostres notes de veu
al 667-37-27-29.
667-37-27-29.
Aquesta setmana busquem
l'oient que visqui
més a prop de Catalunya Ràdio.
Recordeu que els estudis
són a Barcelona,
a diagonal 614.
Correcte.
Per la gent que no ho sàpiga.
I perquè nosaltres ho comprovarem.
Si ens dieu a tal carrer,
a tal número,
mirarem a què és la distància,
perquè la cosa
podria estar molt ajustada.
I si està molt ajustada
s'envia el padró, eh?
Es demana el padró.
Oi tant, oi tant.
I la referència catastral.
Sobretot.
I la cèdula de batabilitat,
això.
Exacte.
De batabilitat,
que es pot abatre
en qualsevol moment.
667-37-27-29.
A prop de Catalunya Ràdio
i escolti Catalunya Ràdio
s'emportarà un sopar
per dues persones
al que estem restaurant
al carrer Provença 88.
I avui també ens emportarem
una bona lliçó
de poricultura catalana
amb en Jordi Ramoneda
i el seu espai
com criar un bon català.
Avui, Quima,
criar un català
ensenyarem a les nenes
i als nens catalans.
Com el nostre n'hem perdut
que ja estàs saltant.
Escolta,
perquè avui
t'ensenyarem una lliçó
molt important
que és com t'has d'enfrontar
el que per mi
considero que són els nostres
veterans del Vietnam
que són els voluntaris
dels Jocs de Barcelona 92.
Hòstia!
Que són una gent
extremadament pesada
però que ha quedat
molt tocada.
O sigui, generosa
també va ser en el segon moment.
I aprendrem a enfrontar-nos,
aprendrem a com fer
perquè deixin de donar-nos
la tabarra
amb els Jocs de Barcelona 92
que van ser
fa 32 anys.
I encara els estem pagant.
Oi tant!
Encara els estem pagant.
I el que pagarem
morena.
Ja ho veuràs tu.
El 1992,
fa molts anys,
molts anys,
es veu els Jocs Olímpics
a Barcelona.
Hi havia dinosaurus.
No, hi havia...
Bueno, algun cadàver.
Bueno, sí, sí,
sí que n'hi havia
algun de dinosaures.
Concretament en el coi.
Saps què?
Són uns Jocs Olímpics?
No.
Allò que ven molta gent
de tot el món
a fer molts esports.
Què són esports?
A fer futbol,
a jugar a fons de corra,
a saltar tanques...
Ai, jo això ho faig
a l'hora del pati.
Sí, és com...
Jo hi ha nens de tot el món
al meu col·le.
No tens paciència,
Joel, amb els nens?
No, no en tinc.
A veure, amb els tontos no.
A veure, en realitat...
Tonto tu, Joel!
Però està molt ben definit
perquè en realitat
els Jocs Olímpics
són com l'hora del pati
de tot el món.
Sí, sí, és així.
Sí, senyor.
A mi és la meva hora preferida
del col·le.
Doncs hi ha uns senyors
que van treballar allà gratis
i que porten tota la vida
recordant-nos un cop d'anys,
com a mínim.
I hi havia un senyor
que era el Samarang,
que era franquista,
però després va canviar d'opinió.
Treballar gratis,
això, home,
això sé que és el que faig jo aquí.
Però tu no treballes,
tu tens aquí a tocar la pera.
Nen, està.
Nosaltres que tenim prou paciència
per aguantar-te,
avui, com criar un bon català,
voluntaris del 92,
i ara connectem amb l'exterior
de qui crec que va ser
voluntari el 92.
Sí, sí, sí.
En Xavier Pérez d'Esquerdo.
Pérez d'Esquerdo, no.
Pérez d'Esquerdo, sí.
Pérez d'Esquerdo, sí.
Esquerdo.
No.
Pérez, sí.
Xavier Pérez d'Esquerdo,
oi que sí que va ser voluntari
dels Jocs Olímpics del 92?
Sí, senyor,
vaig ser voluntari
i vaig poder assistir
a la final de Waterpolo,
que Espanya va guanyar.
Molt bé.
I després la final
de l'Atletisme,
que vaig veure arribar...
Ara no me'n recordo com es deia,
que Fermín Cacho,
no me'n recordo qui era.
Molt bé.
Que va guanyar un atleta.
Estàs segur que Espanya va guanyar.
Potser la femenina,
la masculina no la va guanyar, no?
No.
No va guanyar Waterpolo?
No, no, no.
Hi ha una pel·lícula
que es diu 42 segons, de fet,
que parla d'això, no?
Sí, sí, sí.
No, no va guanyar.
L'altre, és que jo...
Jo estava fent de voluntari,
en principi no en podia veure el partit.
Ah, d'acord, molt bé.
Clar, clar, clar, clar.
És allò que estan d'esquena,
saps quan vas al Camp Nou?
Sí, sí.
Que miren de reull?
Sí, i tant.
O que es posen el móvil
i fan el que passa darrere?
Exacte.
Quina era la teva tasca
com a voluntari dels jocs, Xavi?
Mirar la gent.
Res, guiar la gent, mirar.
Ah.
Posar ordre.
Si era per fer bulto.
Sí, sí.
Feien not, ja, per això,
els voluntaris.
Sí, anaven amb aquelles samarretes blanques.
Sí, sí.
Molt macos.
Encara la guardes, la samarreta, o no?
Ostres, sí, però no sé on és, eh?
I segur que ja no en va.
Bé, doncs, Xavi, avui en la teva voluntat
de conèixer millor la població catalana
a través dels aspectes més quotidians,
ens has descobert un sistema infal·lible
que va molt bé un dilluns
per saber si la gent ha dormit o no
de manera dient.
Quin és aquest sistema, Xavi?
Des del centre neurolàgic
de la qualitat de la son,
podria dir-te que avui,
segons veig caminant la gent,
puc saber si han dormit bé o malament
segons un estudi de la Universitat
a George Mason, a Virginia,
al United States of America.
És una passada, Quim.
O sigui, ara no puc parar de veure
la gent com camina.
O sigui, que si tenen problemes
per mantenir una velocitat constant,
saps que hi ha gent que va més rendiment lent?
Aquesta gent dorm malament.
Malament.
Ah, van com a trompicons, no?
Sí, senyor, sí, senyor.
Com si es estigui a punt de calar el cotxe, no?
Sí, els que van desincronitzats,
saps què veia gent que va desincronitzada,
que semblen borratxos?
Sembla que facin el ball aquell
de la pel·lícula del Dune, saps?
Ah, sí, sí, sí.
Aquell caminar pel desert, eh?
Doncs tots aquells també dormen malament.
Molt bé.
I els que dormen bé, com caminen?
No, els que caminen normal,
amb una velocitat constant,
i que no van encorvats,
i que no fan cap cop de maluc.
Ah, cops de maluc és de dormir malament?
Sí.
O això ho has fet marxa atlètica.
Ah, podria ser.
També podria ser.
Que molt bé, no deus dormir.
És que tenen uns problemes de maluc, justament.
Això, que fan mal, eh?
Sí, van tots amb el maluc de titani.
Ai, per favor.
Doncs posarem a prova aquest estudi
i veurem si la gent realment dorm bé o malament.
Avui serà tan fàcil com que ens narris
com s'apropa a tu algú que camina,
i a partir d'aquí deduïm si ha dormit bé o malament.
D'acord.
Doncs ho fem de seguida, Xavi, gràcies.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Doncs la gent va adormida pels carrers,
gent arrossegant-se i els que tenen pressa
estan traient diners dels caixers automàtics.
Però què m'estàs dient?
Quina relació hi ha entre la pressa
i treure diners d'un caixer automàtic, Xavi?
No se sap, són els nervis.
Una persona que està nerviosa compra paper de vàter
i treu diners.
Passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia,
som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i a continuació l'Aida Fita agafa el comandament
de l'última hora i d'una forma literal.
El comandament a distància de la tele
per veure tots plegats què hi ha de nou a la pantalleta.
La pantalleta, la pantalleta, la pantalleta, la pantalleta.
Recordeu el programa Hoy en Dia, presentat per Tony Moreno,
que és el programa Canal Sur,
que en van parlar alguna vegada,
que havien sexualitzat un dels seus reporters?
Sí, i tant, i tant.
Doncs tornem a parlar d'aquest reporter i d'aquest programa.
I el tornem a sexualitzar.
Bé, ja ho veurem, això,
però aquesta vegada, doncs, en una nova localització.
Nos vamos a esta Sierra Nevada,
te voy a ofrecer un plan maravilloso.
Mira qué vista, mira Álvaro Alessande
en plena Sierra Nevada,
però bueno, pareces un señor, un dandy,
con tu albornoz.
No t'has visto en otra, eh?
El más envidiado de todo el programa,
de toda la policía,
y de mucho más allá.
¿Dónde va a parar?
Porque, hombre, eso no sé yo...
Bueno, ja ho veureu,
que està pitjant tota l'estona,
perquè hi ha un delay en aquesta una acció,
que és horrible, però bàsicament...
I que la Tony no calla, també.
També, aquesta és otra.
Doncs, què passa?
Tenim l'Álvaro, que està a Sierra Nevada,
en un hotel que té com una piscina climatitzada,
i aquestes coses.
I va amb un bernús.
I ell va amb un bernús.
Molt blanc, un albornoz blanc.
Sí, exacte.
Amb el nom de l'hotel,
en cosí.
Exacte.
Hi ha alguna notícia en aquell hotel?
O han portat l'Álvaro perquè es posi el bernús?
Han portat l'Álvaro perquè es posi el bernús,
bàsicament.
Avui dia sabem com funciona aquest programa.
Doncs bé, ja veieu que les seves companyes
estan bastant geloses,
perquè són la Tony i la Raquel que estan amb ella,
així que parlen amb el propietari de l'hotel
i on estan fent la connexió,
i ell decideix,
o sigui, el propietari decideix tenir un petit detall
amb una d'elles.
Tony, invitada, invitada.
¡Ay!
¡Pero que le he dicho yo!
¡No, pero te callas!
¡Oh!
¡Te callas porque me ha invitado!
Bueno, ya veieu que aquí hi ha un petit pique.
Entre la Tony i la Raquel.
I la Raquel, exacte.
Invitada.
Perquè la Raquel és la que fa,
que presenta aquest reportatge
i la que diu,
ostres, que xulo això,
i llavors el propietari només convida la Tony.
Bueno, una miqueta de pica-baralla,
però al final, tots amics,
convida les dues,
això que es diu que veniu quan vulgueu,
però després és mentida.
Sí, és veniu,
pagueu quan vulgueu
i feu un post a Instagram.
Ja està.
Però tothom content,
així que ara anem al tema,
que és l'Àlvaro,
que està a punt d'entrar a la piscina,
però abans,
ell necessita una coseta.
Yo, para entrar en la piscina,
yo ya tengo un clásico,
que es que Tony Moreno me cante como a su niña
al agua pato, pato, pato.
Esto parece un programa de noche,
¿no parece un programa?
¡Ay, Tony!
Peca, Tony, me lo ha cantado, ¿qué?
¿Qué creieu?
¿Le va a cantar o no le va a cantar, Tony Moreno?
A bodes l'estàs convidant.
Sí, a l'agua pato, pato, pato.
Agua pato, pato, pato.
Escutem què li canten.
La piscina de De Ciro está a...
Ay, ay, ay, ay.
Ah, no, yo quería a l'agua pato, pato, pato.
Ja comencem.
Clar, llestreu el Bernús.
I què fa?
A l'agua pato, pato, pato, a l'agua pato.
No és aquesta, oi?
No, no és aquesta cançó, crec.
Doncs bé, la Tony no li ha cantat, la Raquel li ha volgut fer la seva cantarella
i comença la festa, perquè, clar, l'àlvaro entra a la piscina.
¿Está?
Ay, qué bueno está.
Hemos notado cuando el agua ha llegado al punto clave.
Cuando las cosas se encogen.
Però, aviam, però una cosa, això és de televisió pública?
Sí.
Bueno, això sí que amb els impostos dels andalusos fan això.
I contents que estan, a vergonya.
No, clar, és que més...
Els impostos dels andalusos que són els nostres impostos, també.
Sí, en certa manera, sí.
Doncs bé, no podien fer un reportatge, òbviament, amb l'àlvaro,
sense fer algun comentari sobre el seu penis.
I així és com ell, bueno, ho rep.
No, ara mismo no tan cogía.
No hablarme de esos temas, por favor, lo pido.
Aquesta cosa de no hablarme de esos temas, por favor, lo pido.
Però sí, li encanta.
Aquest senyor està a un reportatge de denunciar a les seves companyes per assetjament.
Jo crec que a l'àlvaro li agrada, eh?
Bueno, a veure, no ho sé, no ho sé.
Jo també et dic.
Però està vol, tio, està...
Està normal.
Com a home, com el veus?
Vaig a buscar-ho.
No tu com a home, eh?
Correcte.
No, bé, és un noi, sí, no, no sé, no està ni prim, ni gras, ni fort, ni fluix.
És un noi, com diríem, un cos...
Estàndard.
Bueno, sí, estàndard.
Molt bé.
Podria dir així.
Depilat, sense depilar, com...
No, amb una mica de pèl, però, bueno, és igual.
No, no, és per saber, és per saber.
Sin mas.
Bueno, sin mas.
Però no és un ken.
No, no seria un home allò de gimnàs, saps?
Però, bueno, està molt bé l'àlvaro, eh?
Està estupendo.
Doncs bé, la cosa aquesta, que l'àlvaro just rep aquest comentari,
respon així i ell canvia de tema totalment i segueix amb el seu reportatge,
perquè al final, doncs, suposo que ell vol ser un bon professional i diu
jo he vingut aquí, no?, a fer un report, doncs és el que he vingut a fer,
no que parleu de la meva tita.
Però bé, seguim i arriba el moment d'acomiadar el reportatge
i ja sabeu que quan hi ha delay costa fer-se entendre, no?, amb el reporter
i tu quan li has de dir que calli, doncs no hi ha millor manera
que fer això que va fer la Toi.
Bueno, os dejo, os dejo disfrutando.
Eh, eh, eh, eh.
Eh, eh, eh!
Quina millor manera d'acomiadar un reportatge.
Per tant, ja saps qui, Mara, quan anem curts de temps, et deixo que ens facis,
eh, eh, eh.
Doncs així està la tele, així està la pantalleta
i per això us convidem sempre a escoltar més la ràdio.
En conclusió, la ràdio està millor.
Escolteu la ràdio, ai de fita.
Eeeeee!
El matí de Catalunya Rádio
Arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Som l'última hora
El programa de las subnovatopeias
A 4 minutos por dos quarts de Nadal
Migdia
Hem de tornar a connectar amb l'exterior de Catalunya Ràdio
Amb en Xavier Pérez Esquerdo
I és que avui en Xavier Pérez Esquerdo
Vol posar a prova un estudi
D'una universitat americana
Una universitat no és fàcil dir
No, no, és clar
Has d'anar a la universitat
Per aprendre a dir el nom d'allò com vas
Una universitat nord-americana
Que assegura que mirant com camina la gent
Pot saber com ha dormit
Ella abans ens ha dit que la gent que camina
Amb un ritme inconstant és que ha dormit malament
La gent que mou molt els malucs ha dormit malament
Si algú es va arrossegant per terra
Com una babosa
També segurament ha dormit malament
Si va topant contra els fadals
Però també hem de veure la gent que ha dormit bé
Perquè caminen amb energia
Amb el cabal
Amb el ritme
Xavi
Sí, Quim
Perquè en principi som més dels que dormim millor
El 59% de la població dormim bé
I el 41% malament
D'acord
Molt bé
I tu com dorms, Xavi?
Tu no ets de bon dormir per això, no?
Sí, dormo bé
Les meves 7 o 8 hores
A mi el que me'n pipa és aixecar-me per pixar o per gana
Doncs ja sap el que has de fer
Menjar i pixar abans d'anar a dormir
Si és que, Xavi, tot fos així de fàcil
Sí, sí, no?
Ara el que estic fent és deixar de beure mentre sopo
Deixar de beure mentre...
Ah
No beure absolutament res a l'hora de sopar
I així aguanto tota la nit sense haver-me aixecar
Cap deshidratat
A veure aigua
Home, ja prenc les meus dos llitres d'aigua al dia
Posa't una gibrelleta al costat del llit i ja està, home
Sí, home
Sonda't, sonda't
Ja està
O panyals
Està bé, eh?
No, no, sí, dormo bé, dormo bé
Va
I, bueno, a més hi ha més coses, eh?
Que diu que si dorms a la part esquerra del llit
Diu que encara dorms millor
Part esquerra de...
Teva o meva?
Ah, exacte
Des de dins o des de fora
Mirant a on
Tu estàs als peus i mires el capçal
Sí?
Ui, la gent s'espanta, no?
Jo estic als peus, Xavi, i miro el capçal
Sí
A l'esquerra, si dorms a l'esquerra o a la dreta, tu?
Ah, jo en dormo jo
Jo també
Molt bé
A l'esquerra
Ah, ja dormo a la dreta
Dormiu bé?
Jo sí
La veritat és que no
Doncs jo molt bé, Xavi
Jo dormo a tot arreu i dormo fatal
Jo podria estar dormint
Bueno, han de ser uns quants factors, eh?
Bueno, si em falto la pastilla
Entre ells el que ens porta avui
El veure com camines
Bé, ara, per exemple
Estic observant una noia
Que camina de manera constant
Que comina
Comina de manera constant
I a més pot fer una altra cosa
Que és anar bevent un cafè amb llet
Mentre es camina
Però això vol dir que ha dormit bé, no?
Si et caminen d'una forma constant
Jo també, exacte
Vaig a preguntar-ho
Una pregunta
Dorms bé?
I don't know, Spencer
Do you sleep well?
Yes
Yes
Molt bé
Molt bé, Xavi
Home, perquè està
Ara, per exemple
S'està apropant un noi
Que a l'hora de caminar
Doncs sí que és constant
Però va donant cops de maluc
Saps com el Dani Succo
El Dani Succo
Que va fent pum, pum, pum
Ara li preguntarem
Hola, què tal, bon dia
Que dorms bé o malament, tu?
Sale, sale, què te passa?
Què és el teu?
Això és que ha dormit malament
Què he dit, què te passa?
Salir, salir, què te passa?
Salir, salir
Oi, ha dormit fatal
A la nit malament, ja ho deia
Mal son
A veure, aquí veig nois que caminen amb velocitat diferent
O sigui, van dos amics
Déu-deixo que són amics
Un ve i l'altre malament
Hola, mira, venen a buscar-te i tot
Què tal, com us dieu?
Joan Manel
Víctor
Víctor, jo crec que dormiu malament
Bueno, per què?
Perquè camineu donant així
Com una velocitat inconstant, saps?
Si no sou de caminar a la mateixa velocitat
Però jo crec que quan s'està caminant amb algú
Com que se sigue el ritme de l'altre, no?
Ah, d'acord
Doncs no ha dormit bé l'altre
Sí, perquè tu
Com et dius?
Perdona, m'has dit?
Víctor
Víctor
Doncs ets més baixet que el teu amic
Per exemple, i les cames més curtes
Clar, llavors has d'anar fent allò
Exacte, ni com pillar el ritme
Has d'agafar el ritme del teu amic
Sí, bueno
El que hi ha
Llavors, tu dorms bé?
Sí, bastant bé, en veritat
I tu malament?
No, jo bé també
Descanso
Xavi, no funciona això
Bueno, però suposo perquè ho està forçant
No perquè sigui de manera habitual que caminis així, oi?
Exacte
O sigui, jo en plan normal que tinc un pas ràpid i continuo
O sigui, pam, pam, pam, pam
Aquí al Nadós ens hem despistat
Sí, clar
Si continues amb amics com ell
Doncs acabaràs dormint malament
O sigui, a veure, m'ha de distanciar d'ell
No, si vull dormir
Distanciar o canviar d'amistats
Vale, vale, tothom una nota
Estan trencant una mixteta en directe, eh?
Ja sóc de la ràdio, Joan
Lo siento
Vale, doncs ja està, Joan Anel, gràcies, eh?
A tu
Adéu, siat, te vagi molt bé
Adéu
Adéu, adéu
Va, provem-ho amb algú més
A veure si ha de ser encertes, Xavi
Vinga, aviam
A veure si encertem
Aquest senyor
Potser la gent una mica més gran
Que sempre són
Sempre no
A mi de que et fas gran, oi?
Diuen que dors menys
Tens el son més lleuger
Sí
Perquè gastes menys energia
Passa que també hi ha gent que s'atiborra pastilles
I llavors, en principi, no
I ja està tot arreglat
Visca la ciència
Un senyor que va donar
Aquest es va desequilibrant
Ai, ui
Adormí fatal
Sí, sí, sí
Aguanta
Està desintonitzat a l'hora de caminar
Hola, què tal?
Una pregunta només
És anònima completament, eh?
L'enquesta
Vostè dorm bé o malament?
Dorm bé
Bé
Bé? Dorm bé?
Sí, sí, sí
Doncs no ho sembla, eh?
Sí, sí
Impressió falsa a la sua, eh?
Impressió falsa teva, eh?
Sempre parlo malament en català
Però...
No, molt bé
Ho fa molt bé, eh?
Gràcies
Com es diu?
No ho sé
Nada
No pot ser
No pot ser
No pot ser
Ostres, quin personatge
ha vist vostè misteriós, no?
És un espia
És el senyor
No pot ser
No pot ser, no pot ser
Sí, sí
Estic veient un senyor que
Mira, jo crec que té
Un major risc de patir lesions
Ai
Perquè està caminant
Jo crec que és
Saps allò de
Té una cama més curta que l'altra?
Ai, cal
Ai
I això el fa desequilibrar
A l'hora de caminar
Vaig a preguntar
Jo crec que dorm malament
Potser és un rapero, eh?
Perquè els raperos a vegades caminen així
El flow, no?
Una mica de flow
Tu dorms bé o malament?
Eh, perdona
No
Dorms bé o malament?
Hi ha ningú d'aquí, eh?
Pues a vegades bien
I a vegades no, també
Però i què?
Aquesta nit jo dedueixo que has dormit malament
Eh, pues un poco, sí
Ah, eh?
Molt bé
Gràcies
Per què?
Perquè camines així
Saps com si n'haguessis coix?
Sí
Sí, eh?
Que es posi una plantilla
Una plantilla, Xavi
Sí, o sigui, amb una plantilla, un alçador, una cunya
Tu et poses una cunya a la sabata
I veuràs que dormiràs bé
Perquè caminaràs sense anar coix
D'acord?
Sí, que lo intentaré
Gràcies
Molt bé, doncs escolta'm
Avui analitzant com ha dormit la gent
A través de la manera en què caminen
I a més a més
Salvant-li la vida
I el caminar
En aquest noi
Que es veu que té una cama més curta que l'altre
Xavi
Moltes gràcies, eh?
Ah
No, Xavi
Xavi, que això potser t'interessa
I un dia em va explicar a mi el traumatòleg
Que gairebé tots els humans
Tenim una cama una mica més curta que l'altre
I aquí es deriven
La majoria de problemes d'esquena
Perquè si tu tens una cama més alta que l'altre
Els malucs ja no van paral·lels a terra
I ja estan inquinats
I llavors la columna ha de corregir aquest desequilibri
I aquí és on neix l'escoliosi
Mira, parlant de columna
Si vas encorbat també dorms malament
Sí, senyor, Xavi
Encorbat
Vostè dorm bé o malament?
Vostè dorm bé o malament?
A mitjans
A mitjans
A mitjans, perquè
Mira, ho acabo de dir
Perquè és una altra cosa que surt aquí a l'estudi
Que diu que si vas encorbat
Mira, que llegeixi
Si vas encorbat, què passa?
Dors malament
Sí
Doncs ha d'intentar aixecar el pit cap endavant
I l'esquena recta, eh?
Molt bé
A veure, altres sí
Ah, prou també
Perfecte
Ja veurà que aquesta
Camini així tot el dia
I veurà que aquesta nit dormirà bé
Vale, gràcies
A vostè, adéu-siau
Molt bé, Xavi
Corregint l'actitud postural d'aquest senyor
Per tal que dormi bé
I ja ho sabeu
Tots tenim una cama més curta que l'altre
I un peu més gros que l'altre
Això també és veritat, eh?
Xavi, gràcies
Xavi, gràcies
A tu, Quim Morales
Al matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Primer es deia footing
Després es deia jogging
I d'ara ja es diu running
Running
Per què no es deia running des del principi?
Que és el més lògic
Corre, sortia, corre
Ai
I ara qui s'incorpora en el seu lloc de feina
És en Joel Díaz
De la seva feina
Coma responsable de solucionar
Gestions telefòniques complicades
O que voleu que senti tot Catalunya
A través de la Ràdio Nacional de Catalunya
I es converteix en el noi dels encàrrecs
Extra, extra!
Ai, calla nen
Pesat
Que ho has fet molt bé
Calla tu, tonto
Ui, ui, ui
Ara ja no es pot pagar els nens
I ara com els eduques?
No, no pots fer res
No pots fer res
Sort que no en tinc
Perquè si no acabaria a la presó
Escolta'm una cosa
Digues
Avui és el dia més feliç de la setmana
Perquè és el dia que puc tornar una mica
Als catalans
Als seus impostos
En forma de servei públic
I a més estic molt content
Perquè avui torna l'amor
Al noi dels encàrrecs
I és un tipus d'encàrrec
Que no és la primera vegada que m'arriba
Que és el d'un marit
Que em demana que truqui
A la seva esposa
En aquest cas
Per, diguéssim, animar-la
I per dir-li que ho fas molt bé, carinyo
Ets la millor mare del món i tal
Jo crec que darrere d'aquest tipus d'encàrrecs
Normalment hi ha un sentiment de culpabilitat
De persona que no...
O una crisi de parella, potser
O una crisi de parella
O una sensació que té l'home
Que no està a l'alçada
I normalment és una sensació fonamentada
En fet reals
Que no està a l'alçada del desempenyo
De la seva parella
Ok, hi ha hagut aquella conversa
De no valores la feina que faig
No valores la feina que faig
Inclús amenaces de deixar-te
Clar, quan et amenacen de deixar-te
De cop ets conscient de tot
Llavors truques a l'en Joel Díaz
Perquè t'ho arregli
En fi, trucarem a la Sara
A la Sara per encàrrec de l'Albert
No sé si ja l'estem trucant
Si sentim el contrabaix
És la típica sensació aquella
Que està passant alguna...
Mira
Alguna cosa es cou
Mira, pugem al contrabaix una mica
Que si no, no tinc sensació d'emoció
Estem marcant el telèfon de la Sara, no?
Estem trucant a Vallfogona de Balaguer
És un poble que està molt a prop de Balaguer
És un poble petit, molt maco
Diria que té tres restaurants
Ah sí?
Algun de bo?
Jo hi he anat molt
Sí?
Sara!
Sí?
Sara López
Et truco de Catalunya Ràdio
Sóc el Joel Díaz
No pengis sisplau
Què?
Díaz
Sí, sí, tia
És molt fort
On t'estàs ara mateix?
Al col·le de Matilla
Estàs al col·le de...
T'ho dius en sèrio?
No, a veure
Que sóc el Joel Díaz
T'ho prometo
Si vols et dic el DNI
Sí, jo fas la meva
Sí
Llavors, això
Jo estic ahí
Evidentment
Jo no truco per trucar
A tu, Sara
De Vallfogona de Balaguer
Hi ha una raó darrere
I és que jo faig una secció
Al programa
L'última hora del Catalunya Ràdio
Que és el que ara mateix
Està amatent-se en directe
I per tant
Està sentint tothom
No fotis
Sí, sí, Sara
Vull dir, espera't
Pren asient tu
Perquè això és molt fort
Avui t'ho diran, eh
T'ho dirà a tothom
T'hem sentit a la ràdio
T'hem sentit a la ràdio
T'hem sentit a la ràdio
Sara
Et truco per encàrrec
Del teu marit
De l'Albert Boixadors
No
El teu marit
Jo truco la gent per encàrrec
Jo em remeto
O sigui, em remeto directament
El que em diu l'Albert
L'Albert diu
Que et truqui
Per donar-te ànims
Perquè ets la millor mare del món
I diu
Ell es treu tot el valor
De tot el que fa
I es pensa que tot ho fa malament
Però no, no, no
Ell, que sàpigues
Que l'Albert et considera
Literalment
La millor mare del món
Cosa que ja et dic ara
Que no és veritat
Perquè la millor mare del món
És la meva
No, la meva
Tu segurament ets la segona
Diu que tenia una nena de 9 anys
Que es diu no
Que diu que és una monada
Que suposo que és ara
Que estàs al col·le
No?
Amb ella, no?
Sí
Sara
Tu creus que l'Albert
Em demana que et digui això
Perquè se sent culpable
No ho sé
M'has vist descol·locada
Ara
Tu et consideres
La millor mare del món?
No
Per què no?
Però per què no?
D'entrada ja has aconseguit
Que la teva filla
Aguanti 9 anys
Viva
Home
Això està molt bé
No, no
Que hi ha molts animals
De la jungla
Que se'ls...
Efectivament
No se l'ha menjat un lleó
Per exemple
Això ho hem menjat
Bona mare
A mi el que m'interessa saber
És per què l'Albert
Em demana que et truqui
Per dir-te això
Doncs no tinc ni idea
Ostres
Bé
És que no m'ho acabo
Això
No entenc res
No, sí que ho entens
Dona
Un cabron
No, és un cabron segurament
L'Albert
Però el que està clar
És que t'estima moltíssim
Sí
I et dic una cosa Sara
T'estic començant a estimar jo
Imagina't
Només en dos minuts
Imagina't
De la bona persona que es nota que ets
Que has deixat la Noa al col·le ara, no?
No, no
Acabaria de sortir
Estem al parc
Davant del col·le
Ah, perquè a aquesta hora ja esteu fora
A dos quarts
Si no foten res els nens
Sí, sí
Però si no són ni la una
No, no
Aquí surten a dos quarts d'una
Home, cago en l'hòstia
Quin...
Quin curs fa la Noa?
La tercera
Ai
I escolta'm
Sara, tu consideres l'Albert
Un gran pare, també?
No cal que sigui el millor del món, però
Sí
S'esforça moltíssim
S'esforça
Treballa molt
Sí
Treballa molt
Doncs escolta'm
Si treballa molt
Al final
Vull dir
L'important és la repartició de tasques
Sara
Ai, que he perdut la Sara
He perdut la Sara
De l'emoció
Igual és que està emocionada
Estava plorant, diria
Jo és que quan l'he sentit emocionar-se
Dic
Ara ets atacat
Sí, sí
Ja anaves a buscar què passava
Si s'havia embarallat
Si hi havia matrimoni en perill
Jo he nascut per fer
Vinga, estem tornant a trucar
Sara, carinyo
Que t'has emocionat una mica o què?
Sí
Ai, que ets maca
Hòstia, Sara
Quina abraçada et faria ara
Que et trencaria tres costelles
Escolta'm
No m'ho esperava
Doncs mira, és un encàrrec que m'ha fet el teu marit
L'encàrrec el considero fet
Ui, tant
I també
Sí, bueno, ara aquesta nit fotreu un quiqui que veuràs tu
Ai
Eh, que sí
Bé, això no cal que contesti
Sara, una abraçada de part de tot l'equip de l'última hora de Catalunya Ràdio
A tu, al teu marit i a la Noa, vale?
Vale, moltes gràcies, una abraçada
Adéu, guapa
Gràcies, Sara
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
I ja sabeu que si voleu viure una escena tan bonica com aquesta
A través de la Ràdio Nacional de Catalunya
Amb el noi dels encàrrecs, en Joel Díaz
Només ens heu d'escriure a l'última hora arroba catradio.cat
L'última hora arroba catradio.cat
Ens expliqueu què voleu d'en Joel
A qui ha de trucar, què ha de fer
Ja heu vist com fa de manera meravellosa
Amb un tacte
Molt, molt
I si ara el meu futur és ser la Isabel Gemio de Catalunya
A aprendre pel cul l'humor, el canellita i tot
És que el futur no
Jo crec que és el present
És el present
A mi m'estranya que 3CAT no s'hagi posat en contacte amb tu
Per fer un sorpresa sorpresa
Sorpresa sorpresa
A mi no m'estranya
Amb Joel Díaz
Tu saps què seria?
Sorpresa sorpresa
Podria ser
Xurpetxa xurpetxa xurpetxa
Potser això sí que m'ho comprarien a 3CAT
La setmana que ve tornem amb el noi dels encàrrecs
A l'última hora arroba catradio.cat
Gràcies, Joel
A vosaltres
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Cuéntanos la situació
Sí, escucho
A una del migdia
Catalunya Ràdio
Que no surti d'aquí
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial aquí a l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh, però estic gestionant el departament de queixes
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent
Doncs sí, és que no és fàcil obrir el camí del cor en un país com aquest
A l'hora del migdia a Catalunya Ràdio
Que no surti d'aquí
Al món dels famosos a Catalunya Ràdio
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio, l'Ajuntament de Barcelona descobreix els esdeveniments,
Els serveis i totes les activitats que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona
Per gaudir d'uns peus sants al llarg de la teva vida
Assessora't sempre per un podòleg col·legiat
El nostre compromís
Millorar la salut de la societat i la qualitat de vida en l'àmbit laboral, esportiu i lúdic
Els teus peus, sempre en bones mans
Bon dia, que he sortit abans i sóc al Corte Inglés fent la compra
Tenen la segona unitat a meitat de preu amb milers de productes
Com ara les pizzas Dr. Edgar i el renta vaixella, màquina, fairi, all in one
Mira a veure si ens cal res més, que un 50% és molt de descompte
Supercor i percor i supermercat al Corte Inglés
Què necessites avui? A la botiga web i app
Ei!
Quant val el teu cotxe?
Descobreixo a compremostocotche.es
Ràpid i senzill
Introdueix les dates del teu cotxe i aconsegueix el preu de venda
No només una estimació
I després d'una ràpida revisió a una sucursal, ens vens el teu cotxe
Aconsegueix ara el preu de venda a compremostocotche.es
Si em toca la grossa, penso construir un centre per a la gent gran del barri que t'hi
Tu somia en plaers més terrenals
Que nosaltres ja destinem tot el nostre benefici a causes socials
27 d'abril, sorteig de la grossa de Sant Jordi amb un premi de 2 milions d'euros
Loteries de Catalunya, juga amb responsabilitat i només si ets major
La història més personal de Carles Porta
Tor, foc encès, a la venda a la botiga Trescat i als punts habituals
La Vermella és el meu podcast preferit
És de doblatge, l'hauria d'escoltar i li agradaria
Faci'm cas, doctor
Sabies que la Vermella és el llum que s'encena a una sala de doblatge
El que més m'agrada de la Vermella és que amb l'excusa del doblatge
Parlen de sèries i de cinema com mai s'havia fet fins ara
La Vermella, el podcast de Catalunya Ràdio sobre el doblatge en català
En Jordi Domena
Un gran podcast comporta una gran responsabilitat
Els dilluns a l'app i al web de Catalunya Ràdio i al Trescat
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
Amb Quim Morales
Bon dia, Glòria
Bon dia, Joel
No, no, jo soc el Quim
Jo soc el Quim
Quim, bon dia, Quim
Tres quarts d'una del migdia
A l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
Us volem convidar a venir a veure en directe aquest programa
Per fer-ho ens escriviu a l'última hora
ArrobaCatRadio.cat
O si passeu per aquí davant un dia dieu
Que puc passar?
Endavant, home
Deixareu entrar
El que ens fa il·lusió conèixer els nostres oients
I sobretot quan ens porten algun obsequi
Alguna coseta per picar
O algun record de la seva terra
A poder ser salat
Perquè a aquesta hora el dolç ja no entra tant
O sigui, el tema alcohol el tenim bastant cobert
Sí
L'altre dia ens vam venir a veure en Senen i el seu amic
Ara no me'n recordo com es deia
Era l'amic
Senen Gol
Senen Gol
Ens vam portar molt bon vi
I ens falta una mica per acompanyar i fer coixí
Però de tota manera el que farem ara
És educar els nostres nens i nenes
Perquè siguin uns bons catalans
Amb en Jordi Ramonera
Com criar un bon català
Ah, sí
Com criar un bon català
Digue-ho, nen
Com criar un bon català
És rigui
Com criar un bon català
Molt bé
Quin fiàtoring que hi ha hagut
És que sou els nous Enrique i Anna
Ai, vols que fem un concert junts, Joel?
No, no vull fer res amb tu, nen
Home
Però els caps de setmana vas a cantar
I fas això que t'enfades amb ell
Però llavors canta amb una cançó
No, vas pimpinent-la
Jo no estic a favor de no tractar l'audiència
Com si fossin retardats
És el lai de fita
No és lai de fita
Bueno, escolta'm
Si tu vols criar un català català
Aguantar la xapa dels Jocs l'has d'ensenyar
Sí, sí
Perquè hi ha una generació de catalans
Uns quants
Que els Jocs Olímpics
Que recordo que van ser fa 32 anys
Hòstia
Doncs molts
O no havien nascut
O com jo
Que teníem 4, 5 anys
Que no ens en recordem de res
Estic que petit que eres
Sí
O sigui, però
És que hem hagut d'aguantar els Jocs
La xapa de la gent explicant els Jocs
És com si hagués fet 3 Olimpiades
Però és que jo me'n recordo com si fos ahir
Imagina't
Quina edat tinc
Ja
No era i, Quim
No era i, Quim
No era i, Quim
Fa 32 anys
Jo no existia encara
I hem hagut d'aguantar durant 32 anys
Un cop i un altre
Les mateixes anècdotes
Aleshores avui faré un manual d'instruccions
De què fer
Quan veus algú amb la mirada de les mil milles
O de les mil medalles
Que és la mirada del voluntari olímpic
Que s'ha quedat el juliol de 1992
Sí, sí, sí
Mirada
El veterà
El veterà
Us les explico
Són gent que ara tindrà uns 40, 50, 60
Sí, sí, sí
Pin del cobi
Normalment van amb pin del cobi
I segurament tenen moltes hores lliures al dia
Per el que sigui
Pin del cobi, mare meva
Porten un pin del cobi encara
I ara em direu
Aquell cobi que anava vestit
I aviam que anava com amb traja i corbata
Era com el més de protocol
Ara em direu, Jordi, ets un exagerat
Els jocs van ser una revolució
Van posar Barcelona al món
I la pregunta és
I com està Barcelona?
I com està el món?
És una bona notícia?
A veure, ara mateix si t'ho mires tampoc tant
Doncs començarem a escoltar un testimoni
D'una dona que va ser voluntària
A veure què ens diu dels jocs
És una experiència que no l'oblidaré mai
Completament traumatitzada
O sigui, és una dona que està fatal
No ho va dir contenta
No, no, no
O sigui, una experiència que no oblidaré mai
És que hi ha voluntari
O sigui, hi ha gent que ve de la Vietcong
Que està millor
És estrès posttraumàtic de llibre
Total, com si hagués estat un atemptat
O un d'aquells que agafa una destral
I comença a repartir per tot arreu
Ara sentirem una altra persona
Expliquant més anècdotes
D'aquell juliol de 1992
I acte seguit
Us ensenyaré com hem de respondre
Davant d'una anècdota dels jocs
Molt bé
Recordo, vam fer l'assaig oficial
De la inauguració
Que vam participar
Sí, exacte
Que va ser quan van descobrir tot
I ens deien prohibit i res
No digueu res
Que tot això és secret
És veritat que l'assaig va ser
I la desfilada dels atletes
Vam ser nosaltres
O sigui, és una tia que va anar a un assaig
L'anècdota és que van a un assaig
Però va veure tots els cops d'efecte
I li van dir
El tricicle
I li van dir
Doncs no ho diguis
No, clar
Quim, guarda el secret
Aleshores
Hem de dir
Oh, quina anècdota més interessant
No cal que l'expliquis més
D'acord
Oh, quina anècdota més interessant
No cal que l'expliquis més
Aleshores
Seguim amb més anècdotes
Sí, ho posem en funcionament això
Molt bé
Que és
Si aquesta dona ja no tenia anècdota
Però l'explica
Ara aquí em descrivem una dona
Que té menys anècdota
Però també l'explica
Jo això no
Jo vaig estar com a espectadora també
Ah, molt bé
O sigui, va anar d'espectadora a un assaig
Una espectadora voluntària en aquest cas
O sigui, és el mínim
Ah, per omplir, per omplir, per fer...
No, i per veure com sonaven els aplaudiments
Havia d'aplaudir algú
Això és molt important, eh?
Que s'han de sincronitzar els aplaudiments
Que si no, es torna tothom boig allà
Clar, perquè havia d'esfilar el príncep
Clar
Si no, anava despistat
I hi havia, per exemple, hi havia un que havia de fer de Helmut Kohl
Un altre havia de fer de, jo què sé
De Schwarzenegger
De Schwarzenegger
La gent estava molt nerviosa amb els Jocs Olímpics
I van quedar tots completament trasbalsats, com us he comentat
Oh, què?
Ah, no, encara no
Però Barcelona no en tot es va afectar, també, Quim
En el saber dels números i les hores
La sensació d'il·lusió que hi havia
Des del minut zero del començament fins al minut zero del final
Que formaves part d'una cosa amb la qual tu hi posaves el teu granet de sorra
No, o sigui, no, no, Jordi, no
No, no, a minut zero de l'inici i minut zero del final
Perquè el temps és circular
Sí, senyor
Que no has vist pèl·lícules d'aquestes que fan...
Del Nolan, del Nolan, clar
Eh, circo, es plega sobre si mateix el temps
Premi Nobel de la física, aquesta tia
Des del minut zero del començament fins al minut zero del final
Per tant, què m'ha pres?
Que a un voluntari olímpic tampoc li preguntis l'hora
Que no, no?
Ni els minuts
Ara sentirem més anècdotes terribles i podem començar ja a desbancar-les
A anul·lar-les, a cancel·lar les anècdotes
Però tu ens dones la director d'orquestra, eh?
Ara seguim amb una altra dona que ens explica on va anar
I seguidament nosaltres diem la frase
Les entrades, les invitacions, em van servir per anar a Esgrima
I a alguna altra competició, però aquí no el vaig trepitjar
Oh, quina anècdota més interessant!
No cal que l'expliquis més!
O sigui, una tia que va anar a Esgrima
Que Esgrima no és ni un esport
No, no, és que ja ho diu el nom
Esgrima
Esgrima
I a un altre, a un altre, o sigui, no se'n recorda
Que et penses que ets aquell, aquell, aquell, com el mosquetero, aquell
El d'Artanyan
El d'Artanyan, o què?
Va, va, va, va, amb aquella màscara que sembles una bella
Jo ara diré una cosa
Pot ser que no ens sortissin a compte els jocs?
Ja t'ho dic ara que no
Anem a sentir una altra anècdota
És que la gent ha quedat molt tocada
Anem a sentir una altra anècdota i no l'analitzem
Jo sortia de treballar i sortia de la feina amb l'equip posat
I llavors, clar, ja els meus companys em veien des de la feina, no?
Clar, i em deien que era l'olímpica
Oh! Quina anècdota més interessant!
No cal que l'expliquis més!
Una tia que surt de la feina
Oh, quina, o sigui, quina, bueno
Li deien l'olímpica, eh?
O sigui, vas descobrir que sorties de la feina
Que no t'agradava la feina
I que els seus companys em veien
Que treballaves de monitora de menjador
Que això no és una feina ni res
Anem a sentir, per mi, el que és la pitjor gent
No és una il·lusió que han tingut a la vida
Espera't, espera't, Quim
Que ara sentiràs
Jo crec que és la pitjor anècdota
Dels jocs que és una persona
Que de veritat
Bueno, és que
Per mi, és el malson olímpic
Resumeix en aquesta anècdota
Feia com de taxista per Barcelona
I vaig estar tots els dies amb el cotxe
Que verdaderament, gairebé, no vaig parar
Vaig agafar vacances de la feina
Durant aquell període
I vaig estar dedicat a això
Oh, quina anècdota més interessant
No cal que l'expliquis més
És un tio que va estar tots els jocs
Al carrer Aragó
Al semàfors
Sí, sí, sí
Recollint gent amunt i avall
És gent borratxa
Esclavisme voluntari
Una mica, això
Eh, però el quanta quilòmetres en marxa, no?
Sí, sí
El taxímetre funcionava
No, però ell no cobrava
Que era voluntari
Perquè aquest senyor no era taxista
Ah, portava gent
Portava gent
I era menacista
Per fer de taxis
És molt fort
És molt fort
Com ens van enganyar tots, eh?
I acabem també
Amb una altra anècdota
On descobrirem que els jocs
Van afectar fins i tot
A la parla de la gent
Mireu-lo trencada
Que està aquesta dona
Us he portat
La ronyolera
Que portàvem
Com a voluntaris
I la nostra missió
Era aconseguir
El màxim de pins
Perquè en aquella època
Era un furor
El tema dels pins
I, bueno
Jo en tinc molt poquets
La veritat
Sigridita
És que tots són desgràcies, nois
Eh
Missatge pels catalans
Del futur
No volem més jocs
És més
Volem que els jocs vagin a Madrid
Perquè així
Entens?
O els guanyarem en algo
Que és en supervivència
És a dir
Que facin 3 jocs seguits a Madrid
Vinga
Vols dir que a Madrid
Trobaran tants gilipolles
Disposats a treballar gratis
I a posar el cotxe gratis?
A posar el cotxe
En fi
Nois
Ja sabeu que
Oh, quina secció més interessant
No cal que la facis més
Ja l'he fet
T'ha agradat, nen?
Sí, molt
Doncs ara anem amb el concurs de l'última hora
El concurs invertit
Per guanyar
30 euros per gastar en qualsevol dels establiments
Caprabo
Com funciona aquest concurs?
Molt fàcil
Us diem ara mateix la resposta
I vosaltres ens feu la pregunta
Marcant el 93-201-7474
És que el nen m'està mirant
Sí, perquè m'agrada molt aquest joc
Vols dir tu la resposta avui?
Però que no sigui insultant en Joel ni res d'això
Ah, vale
Una paraula
Avui la resposta serà...
Jocs olímpics
Ah, molt bé
La resposta és Jocs olímpics
Quina és la pregunta?
93-201-7474
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Compromís de pagament en 24 hores
I si tens una oferta, vine i te la millorem
100% garantit
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
Prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
Connecta't a la cursa al Corte Inglés
El dia 5 de maig
A les 9 del matí
Tots a córrer
No perdis temps
T'hi pots inscriure gratis a CursalCorteInglés.cat
Posa't a entrenar i dóna-ho tot el dia de la cursa
Siga solidari
Corre per la Fundació Catalana Pela Miquel Valls
Recorda-ho
El dia 5 de maig a les 9 del matí
Connecta't a la cursa al Corte Inglés
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
Paraules
Paraules dins i fora del terreny de joc
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol
Tot costa
Catalunya Ràdio
Ens movem, canviem
I amb tu ens connectem
Som 3CAT
L'última hora
Quim Morales
A Catalunya Ràdio
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora
Caprabo
Preus bons sempre
3 minuts i mig i arribem a la una del migdia
És el moment del concurs
Invertit per guanyar un val de 30 euros
Per gastar en qualsevol dels establiments
Caprabo
Podria ser per la Susana
Bon dia, Susana
Hola, bon dia
Des d'on truques?
A Sant Andreu de la Barca
Des de Sant Andreu de la Barca
Ja t'hem dit la resposta
Ara tu ens has de fer la pregunta
A veure si la sabem
D'acord?
Sí
Endavant
Endavant
Doncs quin aconteixement molt important va succeir a Barcelona el 1992, l'estiu
Els Jocs Olímpics!
Perfecte, Susana, per tu aquests 30 euros perquè gastis tranquil·líssimament el teu Caprabo de confiança, d'acord?
Moltes gràcies
A tu, que vagi bé
A tu
Adeu, adeu
Adeu, adeu, adeu
Continua el careixó, Fèlix, la toca per l'Amin, Som-hi, l'Amin, Xuta, l'Amin!
Xuta, Fèlix!
Tot és possible un dia de partit
Tot és possible a la TDT
La transmissió d'entorn quemada
dimarts a partir de las 8
la TDT del Barça PSG
a Catalunya Rádio
la narración del partido es una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank dóna suporte a l'esport
ei, perdona
una estrella
perdona, una estrella
una estrella
¿qué?
un crit valent
venga, todos unidos fent fuerza
una estrella
estrella d'Am
la cervesa del Futbol Club Barcelona
¿de quina asseguradora mèdica ets?
jo? de la dels metges
de la dels metges, esclar
som de la dels metges
assistència sanitària
creada, gestionada
dirigida i recomanada
per metges
assistència sanitària
la dels metges
la TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària
d'Am i CaixaBank
el matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales
el cançó bàsicament
és una cebollet
que se colpe per la puntil
i fins aquí
les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio
tornarem demà a les 12
atenció amb el mur
de les lamentacions
aneu pensant
de què us voleu queixar
i que us senti tot Catalunya
perquè en Joel Díaz
us rebrà
amb el seu escalf habitual
ja ho sabeu
demà ho farem per correu
per telèfon
i veureu que ho convingui
i res més
que de seguir
el bullet informatiu
el que no sortir d'aquí
i nosaltres demà a les 12
ho tornem a deixar tot
per l'última hora
d'acord Joel?
d'acord
i d'acord n'hem perdut?
sí, vale
d'acord Jordi Ramoneda?
sí
molt bé
doncs sis demà