El programa.
Sí, sí.
Ah, noticias.
Espera.
Ens ha atropellat la segunda.
¡Opa!
¡Opa!
¡Va!
Vinga, va.
Us informa Joan Botan.
Pues aquí, yo no.
¡Molt bé!
El rei Felip presideja a aquesta hora a Barcelona
l'entrega de despatxos a l'última promoció de jutges a l'acta
i assisteix al president en funcions del Consell General del Poder Judicial
en plena polèmica per la renovació d'aquest òrgan de Govern dels jutges,
la llei d'amnistia també,
i les crítiques que estan rebent jutges i magistrats
per la instrucció de casos vinculats al procés independentista.
Anem al Fòrum de Barcelona Unitat Mòbil amb David Mendoza i Nandos a Noguera.
Bon dia.
Bon dia.
És el primer lliurement de despatxos de Vicente Guilarte
com a president suplent del Consell General del Poder Judicial,
un òrgan que té el mandat caducat des de fa cinc anys.
Guilarte adreçarà un discurs als nous membres de la carrera judicial.
En actes anteriors, el magistrat havia protestat
per les crítiques de partits polítics, com ara Junts,
durant el debat a la llei d'amnistia.
A la cerimònia d'avui, el rei Felip també dedicarà unes paraules
dels 160 jutges de la nova promoció,
109 dels quals són dones.
La generalitat està representada
per la consellera de Justícia, Gemma Ugasart.
David Mendoza, Nandos a Noguera, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Més notícies a la Riera.
Esquerra, Junts i PSC aproven les conclusions
sobre la gestió de la Covid a les residències durant la pandèmia.
En el text asseguren que va fallar la coordinació
amb el sistema sanitari, va mancar personal i mitjans,
i les derivacions es van fent només amb criteris mèdics,
però no assenyalen culpables o responsabilitats.
La resta de grups s'han mostrat molt crítics
i han assegurat que s'ha tancat en fals.
Parlament, Marriera, bon dia.
Bon dia.
Les conclusions del grup de treball apunten que no hi havia protocols
i l'equip d'inspecció era del tot insuficient.
En els tres grups que hi han votat a favor en recordar
que Catalunya és l'única comunitat que ha analitzat
què ha fallat i què cal millorar.
En canvi, des de la CUP i els comuns
els han acusat de faltar la veritat.
Sentim la diputada dels comuns, Jéssica González.
Que les familiars i que les víctimes de Catalunya
mereixen veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició
i que, pel fer-ho, cal anar al moll de l'os,
que és el model de residències.
A més, també posen en valor que l'acord dels tres partits
acabés frenant la creació d'una comissió d'investigació,
Omar Riera, Catalunya, Ràdio Parlament.
18 dels 31 estats membres de l'OTAN
assoliran aquest any una despesa militar equivalent
al 2% del seu PIB.
Són les previsions del secretari general de l'Aliança,
Jens Stoltenberg, que ha donat,
mentre responia també a l'expresident nord-americà,
Donald Trump, assegurant que els seus comentaris
debiliten l'organització.
Brussel·la, Jordi Baró.
L'OTAN treu pit de l'increment a la despesa militar dels aliats,
de 3 que el 2014 van assolir l'objectiu del 2% del PIB,
a 18 que ho faran el 2024.
Una xifra rècord s'ha felicitat Jens Stoltenberg,
que rebutjava també els comentaris de Trump
animant Rússia a atacar els aliats que no gastin prou en defensa.
Qualsevol suggeriment que no ens defensem els uns als altres,
que no ens protegirem els uns als altres,
debilita la nostra seguretat i incrementa el risc.
Per això és important que tant en les accions
com en les paraules ens comuniquem clarament.
Els ministres de Defensa de l'OTAN
reuneixen demà Brussel·les per continuar reforçant
el suport a Ucraïna en un moment que l'aliança
reconeix avenços d'equip contra Moscou al Mar Negre.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
En ple debat sobre la legislació
sobre el benestar animal a Europa, avui es presenta a Brussel·les
Clear Farm, la primera plataforma digital
per monitoritzar el benestar dels animals de granja.
És un projecte europeu
coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona
que busca facilitar la feina als ramaders.
Clear Farm és un prototip
que integra diferents eines de ramaderia de precisió,
això vol dir l'ús de tecnologies en aquest àmbit.
Una sèrie de sensors
que es posen als mateixos animals
o a la granja recopilen informació
en temps real sobre el comportament
i la salut del bestiar.
El Departament d'Acció Climàtic
adverteix que si no plou aquest any
la campanya contra els incendis forestals
es podria anticipar a la primavera
i que podríem trobar-nos davant la pitjor campanya
de prevenció d'incendis dels últims 30 anys.
Ara mateix ja s'estan fent treballs urgents
de retirada d'arbres morts per la sequera,
per exemple, en una finca de Sant Climent de Llobregat,
al Baix Llobregat.
Anem cap allà, David Àngela.
Hola, bon dia.
Segons els responsables del Departament,
tota la vegetació tret de les terres de l'Ebre
està en situació extrema.
Per això, Anna Cenitges,
directora generals de Boscos i Gestió del Medi Ambient,
adverteix.
Estem veient que estem arribant a tots els rècords
que hi havia hagut fins ara.
És a dir, mai la vegetació havia estat tan seca
un mes de febrer com aquest.
Doncs ens implica,
si no plou,
iniciar una campanya d'incendis extremadament complexa,
una campanya d'incendis desconeguda,
perquè mai havíem començat amb la vegetació tan seca,
i una campanya d'extinció d'incendis
que pot ser la pitjor campanya dels darrers 30 anys.
David Àngela, Catalunya Ràdio, Sant Climent de Llobregat.
Esports, Marcos García.
Avui es disputa la segona jornada dels partits d'anada
de la Champions masculina de futbol.
A les 9, Lazio, Bayern de Munic i PSG,
Reial Societat,
marcadors d'ahir, Leipzig 0, Madrid 1
i Copenhague 1, Manchester City 3.
Mitchell seguirà la propera temporada
al capdavant del Girona,
segons va confirmar ell mateix en declaracions
al tot costa de Catalunya Ràdio.
El tècnic es mostra molt satisfet
amb el projecte esportiu
del segon classificat de primera divisió.
Sandra Panyos ha rebut l'alta mèdica.
La porteria del Barça femení
ha entrat a la llista pel llevant,
el partit contra el llevant,
és partit de Lliga,
avui a les 6 de la tarda
el Johan Cruyff a aquest Barça-Llevant.
A les 2 del migdia,
Espanya, Estats Units,
semifinal de la competició femenina
de Butter Polo al Mundial de Doha.
Aquest matí,
la lleidatana Paula Juster
no s'ha classificat per les semifinals
dels 200 Papallona
i el terreny uní Carles Coll
ha quedat eliminat
a la prova dels 200 estils.
A més, el mateix Coll i Mària Mollà
han acabat dotzents
amb el relleu 4% estils mix
d'aquest Mundial.
Fins aquí, les notícies.
A la hora del migdia,
Catalunya Ràdio,
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que creia
un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant
el Departament de Queixes.
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí, és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest.
A la hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
Catalunya Ràdio
A i Marta Montaner.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
12X7, Quimorales, hola! Hola, Ricardo Estrell.
¿Qué tal? ¿Qué tal, cómo esteu aquí?
Bé.
Bé, content.
Hola, Ricardo, bé.
Em ressaca a una lea de la ràdio, suposo que sí, porque venimos con polloastres abarits.
Sí, no hay.
A mi qué tal?
Bé, muy bueno.
Sí, ¿vale a una casa de la Carma?
Sí, no de la Ruscalla.
No, no, no, pero sí que es verdad que esta Carme la conec
y tiene muy buena mano para hacer cosas así.
Es verdad, es verdad, no, no.
Pero va a cuinar el Joel Díaz.
El Joel y la Carme.
La cuina era de la Carme.
Sí, el Joel.
Y el Joel estaba allá de arriba una mica...
Yo creo que era como Carme, teatro y el Joel.
Sí.
¿Lo saps?
Y el Joel no ha venido porque ha tenido una indisposición.
No, porque yo el tenemos...
Por favor, eh.
Mira, aquí el tenemos.
Ah, perfecto.
No, hombre, por alusión.
El tenemos a Osona.
¿Sones muy bien, Joel?
Sí.
Un otro cop.
Què vol dir que no...
Què vol dir que no la vaig fer jo, la Carme?
No, no, no.
Això veuen els teus companys, eh.
No, no, no.
Ningú ha dit que tu no la fessis.
Vam dir que la...
Ja la anem després.
Que la va fer més, la Carme.
Ja, ja, ja.
Sí, a veure si podem parlar per un micròfon i no per un intèrfon.
Sí.
Joel.
Perquè jo al principi no tinc la carrera de Telecos.
Què farà, Will, Joel?
Perquè el teniu lli desplaçat.
El tenim a Roda de Ter on ha anat a molestar un famós que és en Pep Poblet.
Fantàstic.
Que l'altre dia, parlant amb en Dani Nelo, ens va explicar que de jove el coneixien com en Pep Cubata.
Sí.
És un tema que hem d'aclarir avui.
Em sembla barollós.
No sé si és pel tema de la beguda o Nacho Vidal o una cosa d'aquestes.
O que fos un cubà.
Ah, sí, podria ser.
Podria ser.
En una altra vida.
Ho descobrirem.
Ho descobrirem avui.
Tot exclusives, Ricard, eh?
Fantàstic.
Com el que m'agrada, però jo és mai ritme.
Sobretot no perdeu el ritme.
No, no, no, no, no, no.
No el perdrem.
Apa, us deixo.
Gràcies.
Abraçada.
Abraçada.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Moràlis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, el rodeo radiofònic dels vostres migdies,
amb uns genets de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Moràles.
Ai, de fita.
Bon dia, Quim Moràles.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Moràles.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí, en José González a la producció,
en Miquel Jario i en Manel Gil al control central,
al control de sol Albert Joder i qui us parla, en Quim Moràles.
És dimecres 14 de febrer, Sant Valentí.
Per tant, felicitats els valentins i valentines.
El teu sogre.
El meu sogre.
Felicitats, segre de Quim.
Igual a dir il·lustre, el felicitem des d'aquí.
Felicitats.
I també, si us celebreu, que tingueu un bon dia dels enamorats.
Si no, doncs escolta'm.
Ah, clar, que és avui també.
Està a Twitter, que no puc més.
Estic dels memes de Sant Valentí, que no puc més.
Cada any estem igual.
No passarà mai de moda.
Que pesats que són.
Que pesats que són.
I parlant d'enamorats a l'última hora, ho estem i molt.
D'en Joel Díaz, perquè és un tio divertit,
perquè fa pollastre rebussat molt bo
i perquè cada dia ens explica
què fa amb els vostres impostos.
Hola, què tal?
Hola, Joel.
Ara em sentiu estupendo.
Ara.
Perfecte.
No sabeu pas on sóc.
Home, sí, sí que ho sabem.
Bueno, clar, clar, clar que ho sabeu,
perquè ja ho has avançat abans.
Quim, estic a Roda de Ter.
Sí.
A Roda de Ter, municipi d'Osona.
Osona, terra de porcs i d'artistes.
I tant.
Els porcs es mengen, per tant, millor no molestar-los,
però els artistes, de moment, encara no es mengen.
I jo he vingut a veure el Pep Poblet,
que viu aquí, viu de puta mare el tio, la veritat,
i m'estic guiant pel so del saxo.
És a dir, jo he arribat al poble...
Ah, sí, sí, mira.
I rotllo flautista de Hamelin,
he anat guiant-me pel so del saxo tan característic
de Pep Poblet, i mira, mira...
Que deuen estar contents a Roda de Ter
de tenir en Pep Poblet tocant el saxo, eh?
Goita'l.
Hola, hola.
Pep!
Hola, vinga.
Ja s'han trobat.
Eh, m'agrada molt, eh?
Ai, què?
Quina visita, tu.
Estaves aquí tocant un clàssic, no?
Sí, Stevie Wonder.
Sí, aquí fent els meus sistemes aquí.
Les teves coses, eh?
Les teves coses.
Doncs res, hauràs de parar un moment de fer les teves coses,
perquè d'aquí, res, 10 minuts o un quart d'hora
començarem a molestar-te.
Et sembla bé?
Encantadíssim.
Vinga, doncs escolta'm, ja l'he trobat.
Ara, el repte següent és molestar una persona
que és evident que viu bé, tranquil·la.
Sí o no?
Molt.
Vius bé, cabrona.
Ja trobaràs la manera, ja trobaràs la manera.
Vinga, fins ara.
Tornem de seguida a Roda de Ter de Molestar en Pep Poblet,
però ara saludem a l'Aida Fita.
Bon dia, Aida.
Bon dia, Quim.
Perquè volem repassar la vostra participació
en aquest repte setmanal que t'has fet
i que pot permetre que algú de vosaltres,
dels que ens esteu escoltant,
s'emporti un àpat per dues persones
si ens demostra les seves proeses disfressant-se
a la fita de la setmana.
Aida Fita.
Ja sabeu que aquesta setmana
estem buscant a la ploient amb la millor disfressa.
Sí, és molt divertit el guió aquests dies
perquè està ple de fotografies de llenífes.
Ah, sí, m'agrada molt.
Ai!
Clar, per això.
No m'haig de compte això amb en Jordi.
Escoltem, per exemple,
què ens diuen Jordi i la Imma.
Amb en Jordi i la Imma cada any ens disfressem,
ens agraden fer-nos les nostres disfresses
i aquest any ens hem complicat una mica la vida
i ens hem disfressat d'amantis religiosa.
S'han disfressat d'amantis religiosa,
la disfressa però d'aquestes currades,
vull dir, s'han fet, l'han fet manualment,
s'han fet com el cap, les potes,
les antenes, tot el traje sencer.
Però és que a més ens han enviat fotografies
de disfresses d'altres anys,
com per exemple que havien anat d'epi-blast,
però també com amb el cap fet així com amb...
Però molt ben fet.
Molt ben fet.
Molt currat.
I també com d'aquestes calaveres mexicanes.
Sí, de tipus coco.
I també això, no en plan pintat a la cara,
sinó la calavera feta com un casc, una màscara.
S'ho curran molt, eh?
Parella que es disfressa junta.
Això ens agrada molt.
Sí, home, i tant.
Això és que estan bé.
I tant, perquè si amb un és de disfressar-se i l'altre no,
això malament rai.
En canvi, potser es van conèixer a una festa de disfresses.
Oi, oi, amb una màscara veneciana d'aquelles tan xulnes.
Oh, calla, calla, d'aquelles togues que porten.
Sí, llavors se la van treure, la màscara.
El que aquelles són fetichistes.
Potser són fetichistes.
Que no, que són gent de la festa, que els hi ha de disfressar-se.
Home, la manti religiosa no és aquell insecte
que en el moment de la còpola la femella mata el mascle.
Sí, no s'ha vingut mai en quin moment.
Si després, si en el moment...
Home, jo suposo que després, perquè si és abans...
Quan ha fet la feina, diu,
tu ja serveixes per res més.
Ostres, quina espècie animal tan curiosa, eh?
Em sembla increïble.
Bé, després també tenim en Víctor.
Bueno, jo soc una comparsa del Carnaval de Tarragona,
que per qui no ho sàpiga és dels més importants d'Espanya.
N'ha d'anar de Cuba, de sabor cubano.
Doncs mira, es veu que ells són una colla tota la vida,
amics i amigues del barri, etcètera,
i que fins i tot ens ha dit que fan coreografies i tot.
O sigui que a part de la disfressa...
És que se'ls veu molt professionals en mor.
En corrent tot el xou, exacte.
Molta ploma, molta ploma, eh?
Molta ploma, molt assaig, molt local d'assaig de...
Un maquillatge de lleu ben fet, bueno,
molt brillo.
Molt brillo, exacte, purpurina, que ara no es pot portar purpurina.
Molt de comparsa, sí, sí.
Molt de comparsa.
I per últim tenim en Xavier Gaja.
Jo una vegada em vaig dispersar de passejant,
de passejant del món.
I em vaig vestir amb una faldeta d'escosesa,
una xaqueta basca, és a dir, un caico,
unes botes per poder trepitzar bé,
un paraigües per si plovia,
una càmera de fotos importantíssima,
una gorra de portuguesa
i una canya de pescar, per si me tenia que alimentar.
Disfressa de passejant del món,
cosa que jo no sabia que existia.
A veure...
Aquesta...
Com si hagués caigut a dins d'un armari
i hagués sortit amb roba totalment inconexa.
Sí, en Xavier sap que està molt al límit de la disfressa
amb persona que no està en una situació...
Sí, com per fer la segona part del silenci de los quartos.
Ah, aquí anem.
Jo crec que és el típic de...
Queden dos dies per carnestoltes.
Sí.
Ja no saps què dius.
No he tingut temps de currar-me una disfressa
o d'anar a comprar-me alguna cosa.
Què tinc per casa?
Hòstia, una canya, un paraigües,
aquest barret que és divertit.
Mira, la camisa, la faldilla.
Som-hi, doncs endavant.
Vaig del passejant del món.
A no ser que en Xavi tingui una estratègia,
que aquesta també es fa molt,
que és ben bé que vas disfressar.
Així la gent a la discoteca, després,
o al bar, se t'acosta,
de què vas disfressat,
o sigui d'això...
Aquesta faldilla és escoceta...
La típica pregunta,
hi portes res a sota...
Bé, doncs escolta,
estem pendents de les vostres disfresses
més aconseguides, més espectaculars.
Les podeu enviar al nostre WhatsApp,
que és el 667 37 27 29.
Sí, 67 37 27 29.
I divendres,
la persona que demostri
haver-se disfressat
d'una manera,
no sé si tan avarrant com en Xavi Gaia,
però, escolta'm,
té molts números, també,
com a originalitat.
Com a original ho és.
Perquè, a més,
una canya de pescar un paraigüe,
vull dir,
estava preparat per tot aquest tipus.
Clar, té de tot.
S'emportarà un àpac per dues persones,
un sopar,
menú degustació del xef,
alta.
Estem restaurant al carrer Provença 88 de Barcelona.
Molta sort.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
I, escolta'm, Jordi,
avui toquen problemes tècnics.
Avui tenim problemes,
com cada dia, Quim,
i avui una cosa que no existiria
sense el problema sí,
que és la disculpa pel problema.
Ah, molt bé, és clar.
Què passa?
Has tingut un problema tècnic?
Sí.
Hi ha nervis.
Hi ha nervis.
A vegades hi ha discussió, fins i tot.
Hi ha crits.
Hi ha conspiracions.
També, també.
Per tant, avui analitzarem les disculpes
d'ara, d'abans, d'aquí, d'arreu,
pels problemes.
Molt bé, avui arriba el torn de les disculpes.
Després dels problemes tècnics,
doncs, òbviament,
a vegades hi ha algú que es carrega el mort a si mateix.
Sí, sí, sí.
D'altres que parlen en un plural que dius
però per què?
Estamos teniendo, no?
Los tienes tú los problemas.
Sí, o gent que diu
a ver si, eh?
A veure si es capta la indirecta, no?
Doncs tot això que parlarem avui a l'espai
Problemes Tècnics
i ara connectem amb l'exterior.
Esperem no tenir problemes
per saludar en Xavier Pere d'Esquerdo.
Pere d'Esquerdo, no.
Pere d'Esquerdo, sí.
No, sí.
No, sí.
Passen dos minuts d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
i a l'exterior de l'emissora nacional de Catalunya
i tenim en Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Xavi.
Ai, bon dia, aquí.
Ai, què passa avui?
Ai, avui és Sant Valentí.
Sí, que com cada any tenim la gent enfadada
perquè diuen que el dia dels enamorats
s'ha de celebrar per Sant Jordi.
Però escolta, cada dia s'hauria de celebrar el dia dels enamorats.
Cada dia s'hauria de celebrar el dia dels enamorats.
També, perquè ja es durés per fet, no?
També.
Clar.
Bé, doncs avui com ho vols celebrar, Xavi?
Com vols fer un petit homenatge a l'amor i als enamorats, oi?
Sí, perquè jo, mira, veig la gent agafada de la mà.
Normalment no van agafats de la mà,
però avui els veig enamorats
i m'agradaria dir-los-hi-ho a la cara,
que fan cara d'enamorat.
O sigui, buscarà gent amb cara d'enamorat.
Sí.
Però que siguin parelles o poden anar sols
i dir que quan estàs enamorat vas sol pel món
pensant en aquella persona i vas rient.
Sí.
Ai, quan ens tornarem a veure, no?
Ai, cuqui.
Sí, sí, ho farem, mira, farem els dos,
el repte de les persones que van soles
i també la gent que va agafada de la mà.
Doncs avui una celebració de l'amor
amb en Xavier Pere d'Esquerdo
des de l'exterior de Catalunya Ràdio.
Fins ara, Xavi.
Visca l'amor.
Visca.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Molt bé, Xavi!
Amb el permís dels companys del que no ha sortit d'aquí,
ara aquí a l'última hora,
els dimecres acostumem a fer una secció,
diguéssim, una mica de safreds.
Sí.
Sí, perquè l'Aida Fita
descobreix els secrets més ben guardats
de gent que treballa a la tele
i a la ràdio de Catalunya
al seu espai Corporació Confidencial.
Doncs avui us porto en David It's Me.
Hombre!
It's him, it's she, he, she, it's me.
És ell.
És ell.
David, David, en principi David, no?
En David, que per la gent que no sàpiga qui és.
Perquè de veritat com es diu?
Es diu It's Me, de cognom?
Sí, sí, és així.
A casa seva, a casa seva i una rajona
a la porta aquí és Cal It's Me.
Molt bé.
I també aquí viu un català, del Barça,
que té moltes rajoles.
Jo molt de temps em pensava que seria Davidisme.
És veritat, jo també.
Que seria Davidisme,
és com una filosofia de vida.
No, no, és David It's Me.
Doncs en David It's Me té 19 anyets
i fa molts anys que està ja corrent
per la ràdio i per la tele.
Va ser presentador de l'XS, del CatXS.
És com el l'amint Yamal de la ràdio.
Sí, sí, sí.
I ara està presentant al Random, a l'SX3.
Clar, jo dic, hosti, tan jove,
com va començar tot això?
Jo vaig començar, per sort, a la ràdio del meu poble.
De la ràdio del meu poble vaig passar directament a ICAT,
gràcies a les xarxes socials,
que va ser una gran font d'exposició per mi.
I llavors, però jo estava a la ràdio,
però també pensava,
ostres, és que jo a la ràdio m'agrada,
però és que jo vull fer tele.
Fins que va sortir com un dia
una oportunitat de presentar un programa
i em van escollir.
Van fer aquest programa primer,
després al Random, que és el que estem fent ara.
Clar, ell és de Sant Hipòlit, de Voltregà,
que no sabia ni que tenia ràdio, però bueno.
Bon hockey.
Sí? No ho sé, no ho sé.
Sí, sí, sí.
Val.
I ell, clar, l'altre programa que va presentar
es deia...
Ai, ara no ho tinc aquí.
Això.
Tot per fer, perdó.
És un programa que es deia Tot per fer,
que era un programa de reptes.
Sí.
De reptes.
I clar, i li vaig preguntar,
ostres, tants reptes que vas fer,
quin és el que més et va costar?
Les piscines d'allà a Montjuï,
que vam fer per les Olimpíades,
doncs me'n vaig haver de tirar
del trampolí de 10 metres.
I a més a més vaig caure una mica malament.
I em vaig fer una mica de mal a l'os de la cua.
Ui, a l'os de la cua.
Oh, allò et dura molt, eh?
Aquí, a l'os de la cua.
L'os de la cua és com el coc, sí, no?
Sí, sí, sí.
I un cop em vaig caure,
em vaig relliscar i em vaig caure de culs
i potser vaig estar...
Sí, fa molt mal, això.
...mesos, però mesos de 3 mesos, 4 mesos,
que seguim fent mal.
I és que això dels trampolins és molt complicat.
Molt, molt.
Sí, perquè es va tirar de palillo, suposo,
o què va passar.
I a partir de certa edat més.
Perquè quan ets petit, escolta,
no notes res com de goma,
però després un altre dia ho fas de gran
i fa mal tot.
Ui, no, home, no, no, no.
Tu has provat, jo què sé,
de saltar d'una distància mínima al terra,
últimament,
que quan cau se't rebota tot el cercle.
És veritat, és veritat.
Sí, sí, tu pija't a una cadira i salta.
Ja veuràs.
Fer-se vell és no poder saltar, eh?
Salta i fas, hòstia, tu, que ha passat.
Ai, és veritat.
És que ara hem pensat, fa molt que no salto.
Doncs...
Potser...
Ai, no, meu.
És més, quan estàs a una piscina
i veig la típica persona gran
que et triga molt a entrar a l'aigua
perquè es posa el gorro,
les ulleres, taps a les orelles...
O sigui, triga 10 minuts
i al moment de saltar,
salta malament.
Malament.
Salta malament.
I el problema és sortir després de la piscina.
Home.
Per l'escala aquella...
No, no, no.
Doncs bé, en David Itzmi,
a banda de ser presentador de l'SX3,
també és conegut per ser tiktoker,
influencer i aquestes coses,
instagramer.
Té totes les xarxes possibles
i per haver.
I, clar, què passa?
Que no para, no para, no para.
Ell fa contingut cada dia,
cada dia trobes algun vídeo seu nou,
alguna història nova.
I dic, bueno,
i tu quan tens temps lliure,
què fas?
Doncs m'agrada també estirar-me,
veure un parell de sèries.
No soc molt de veres sèries,
però m'estiro,
veig alguna pel·li,
a vegades jugo una mica a l'ordinador,
però no massa,
perquè al final normalment
sempre estic pensant idees
per futurs continguts i coses.
Llavors és com que
estic com descansant,
però alhora també estic treballant,
però és més sense tanta pressió.
Molt bé.
Bueno, una mica workaholic,
podríem dir.
Sí, sí.
Els canvies de contingut ho tenen, eh?
No se n'adonen i ja estan creant,
i estan creant.
Qualsevol cosa que graven
ja genera un contingut.
Estan tot el dia, tot el dia.
A mi això em posa molt nerviós,
deia, no podria.
Bueno, però és que a veure,
el David Ismik,
és un Leonardo da Vinci de l'internet.
Clar.
Penseu que el Leonardo da Vinci
estava a casa seva mirant sèries?
No, no podia parar.
No, anava fent el somriure
de la Geoconda.
Ah, l'estomato.
L'estomato, sí, sí.
Jo és que un dia parlàvem amb Amell,
que m'explicava, diu,
clar, diu,
és que jo no puc deixar de fer contingut
perquè a la que deixes
que estàs un dia, dos dies,
que ja no estàs actiu,
et baixen els seguidors.
Ah, sí?
És com que és una cosa
que tu has d'anar sent constant,
constant,
perquè si no la gent...
Ho trobo malaltís,
què vols que et digui?
És horrible, és horrible.
Jo soc fatal amb això,
jo tinc TikTok,
però de tant en tant
pujo un parell de vídeos.
I això que tu ets jove.
I després estic 8 mesos
que no penjo res.
I ara tens seguidors negatius.
Exacte.
10 seguides.
Exacte.
Doncs bé, però, bueno,
ell també...
On té més temps de llibre,
són els caps de setmana,
que aprofito per fer,
doncs, diverses coses.
O em passo tot un fin
de fent el gos,
o de cop i volta un cap de setmana.
Vaig a una festa,
després també me'n vaig de compres,
vaig a fer un vol per aquí,
vaig a fer una excursió.
Clar, i dic,
vale, excursió, vale.
Però quin tipus d'excursions?
Sí, no el veig a la muntanya.
La travessa,
la travessa no el veig a la travessa.
No ho sé,
però és que un tio tan connectat
i no sé què,
que ara me'n vaig a la muntanya,
podria ser, eh?
Però en principi
no em quadren mal d'habitisme.
Doncs escoltem,
quines excursions fa.
Excursions,
tipus anar a un parc d'atraccions,
anar...
No sóc molt d'excursionista de muntanya,
em fa bastanta mandra.
Que ets molt de Tibidabo,
Portaventura...
Sóc súper de Portaventura.
Normalment hi vaig dos cops l'any o tres,
i quan hi vaig m'agrada quedar-me
una nit d'hotel,
un bon bufet de l'hotel...
Home, clar,
és que quan hi vas hi vas bé, no?
Si hi vas hi vas bé,
aquests llocs s'hi ha d'anar bé,
perquè per anar-hi corrent migdia
no val la pena.
No, no, no.
Perquè entre cues...
Sí, que fa una ventada i tot això...
Exacte.
Ui, no, no,
cuida-ho amb les ventades, eh?
Volem amb les seves manietes
perquè, òbviament,
com bona persona
també té les seves manies.
Em conèixer una persona senzilla,
una mica tinc les meves preferències.
Per exemple,
m'agrada molt ser organitzat.
No poder a nivell més de casa,
sinó a nivell de gestions meves.
Tenir-ho tot molt quadrat.
També m'agrada molt l'ordre
i la neteja a casa.
Però és que, clar,
és que visc sol.
Llavors,
si no ho faig jo, malament.
Viu sol?
Sí.
No, bueno,
comparteix pis.
Ah,
comparteix pis.
Com si visc que no tenia la seva habitació,
la seva càmera...
No viu en un alberg.
No,
no està abandonat.
No està amb la de Gaia.
Pobret.
Doncs bé,
David Hitsby.
Sí, David Hitsby.
El amint llamal
de la comunicació a Catalunya
encara ha de canviar la veu.
Vull dir que és molt jove.
Ai,
és molt petitó.
Ai que sí?
Però és un tio que val molt
i ja ho veuràs tu.
Si estem a 119 anys,
imagina't d'aquí res,
quan no el tindrem.
Gràcies, Aida.
A tu,
Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
No autorizo, això, eh?
No ho sap.
No, no,
que no autorizo.
No autorizo.
Esborrem,
esborrem aquest temps del programa.
Podem esborrar-lo?
Digue-li que ho estem esborrant.
Sí,
estem esborrant el programa.
Ho estem esborrant.
Quatre minuts i dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
D'aquí una estona visitem Roda de Ter
per molestar en Pep Puglet.
D'això se n'ocupa en Joel Díaz,
acompanyat de l'assistència tècnica
d'en José Antonio Rodríguez.
Però abans, què passa?
No es deia tot per fer.
Ah, no es deia tot per fer.
T'has equivocat.
Top or fail.
No.
Top or fail.
I tu has entès que el programa es deia
tot per fer.
Que està bé, també.
Que és un bon nom de programa de TV3,
que no el presentem a una crida.
Però més que...
Més en més va i pauguet, no?
Tot per fer.
Però tenia sentit, anava de reptes,
tot per fer, no?
Tot per fer.
No, tot per fer.
Bueno, no passa res.
Doncs queda fet aquest aclariment
i ara sí saludem en Xavier Pere d'Esquerdo,
que el tenim a l'exterior de Catalunya Ràdio,
dedicat i disposat a fer un homenatge a l'humor
i a l'amor, sobretot.
Sobretot a l'amor,
perquè veia Sant Valentí,
dia dels enamorats.
Sí, Quim, sí.
Avui estic veient la gent mirant al cel.
Al cel?
Però que hi ha eclipsi o què?
No, no, normalment la gent mira cap avall,
i cap al cel és com mirar,
és fer cara d'enamorat, no?
Com, per exemple, aquest senyor,
bon dia, té cara d'enamorat?
No.
Ostres, se li ha canviat la cara, ara.
Vaja, vaja, vaja.
No s'ha enamorat.
Ui!
Què?
Fa cara d'enamorada, vostè?
No, no, no estic enamorada.
No?
Vaja, quina manera de celebrar-ho.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies pel no amor.
No s'ha enamorat.
La gent pot estar enamorada que no sigui un amor romàntic,
pot ser enamorada dels seus amics.
També, de la vida, enamorada de la vida.
De les croquetes.
Hola, què tal?
Fas cara d'amor?
No, hable espanyol.
Vaja.
Doncs va, en anglès.
Pues ho has dit en espanyol.
Sí, sí.
Com sàpigues.
Sí, sí, sí.
Aviam, escolta, doncs no sé,
la llevan estava molt ocupada.
Què passa?
Jo us faig cara d'enamorats.
A veure.
Aviam.
A veure.
Hola, què tal?
Fas cara d'enamorada.
Sí?
Una mica, sí.
Fas cara d'enamorada.
Del teu marit.
Del teu marit.
Quants anys fa que esteu junts?
Vinc.
Vinc anys?
Vinc anys i està enamorada.
Com et dius tu?
Mònica.
Mònica, i el teu marit?
Xavi.
Doncs el Xavi t'està escoltant ara mateix.
Digue-li alguna cosa.
Que l'estimo molt.
Oh, molt bé.
Li passarem la cinta.
Sí, amb això.
Gràcies, eh?
De res.
Adéu, que és maco.
Ai, una altra persona que fa cara d'enamorada.
Ai, Xavi.
Enamorada i empipada.
Què passa?
S'ha discutit.
Per dir empipada, bueno, per...
Per què?
D'aquí, d'on estem parlant?
On estem parlant?
Al carrer.
Ja, però aquí sou vosaltres.
Som de Catalunya Ràdio.
Ah, Catalunya Ràdio.
Sí.
Ai.
Ja el conec.
La paga vostè, eh?
Així que està enamorada, també.
Home, jo estic enamorada...
D'aquí?
De la vida.
Molt bé.
De la vida, molt bé, allò que dèiem.
Soc feliç, doncs que me'n vull.
Perfecte.
Eh?
Però no estàvem empipada.
Gràcies, guapo.
I per què estàvem enfadada?
Bueno, i empipada per què?
Eh?
Empipada per?
No, perquè...
Perquè estic empipada.
Perquè hi ha coses que no em surten com jo voldria.
Ah, clar.
Això passa molt.
Has de gestionar la frustració.
Temes de què?
Temes de què?
Escolta, la pròxima vegada que ens veiem,
ja parlaré una altra vegada.
D'acord.
Estan quedant, eh?
Estan quedant.
Volia una cita, no?
Sí, tens una cita, Xavi, amb aquesta senyora.
Gràcies, guapo.
La propera vegada que ens veiem...
Sí, sí.
Bon dia.
Fa cara d'enamorada, vostè.
Sí.
Sí?
És aquest senyor que va aquí al costat,
de qui està enamorada?
El mismo, pero nos vamos.
Ai, ai, ai.
Enamorada i també a tuctadilla, eh?
Home, va, on aneu, on aneu?
A donar un passeig.
Ai, ai, ai, ai.
Quants anys fa que s'han enamorats?
Uah, no me acuerdo.
40, 40.
40 anys d'amor.
Caram.
Ah, enamorats més.
40 anys de casats, o sigui, més temps.
42 de enamorados, por lo menos.
Mireu, com es diu vostès?
Allà, apuntat.
I és Mari Àngeles.
Mari Àngeles i...
Enrique.
Doncs la Clari, Enric.
La Claris.
Enrique.
La Claris.
Ara.
Mañana te querré mucho más de lo que te quise el primer día.
Bueno.
Oh, Enrique, per favor, quin romàntic.
Sí, és totalment muda.
Què diria vostè amb ell?
Bueno, me lo ha puesto muy difícil, jo me repito.
Lo mismo.
¿Qué lo vamos a hacer?
Molt bé.
Nos amamos en bucle.
Que bonic això, ens estimem en bucle.
Moltes gràcies, moltes felicitats per tota la vida.
A vostè, que vagi bé.
Clar que sí.
Més Enrique falta.
Estic tenint arcades de sucre.
Sí, tant.
És increïble.
Jo crec que és la millor cinereta que podíem posar aquesta connexió avui dia a Sant Valentí,
i qui ho celebri, doncs, enhorabona, i qui no, que faci el que vulgui.
Però hem volgut fer aquest homenatge a l'amor amb aquesta parella de 42 anys enamorats.
Preciós.
I demà s'estimaran més que el primer dia.
Sí, sí, sí.
Xavi, ho ha fet molt bonic, això, avui, eh?
Ai, felicitats a tots els enamorats i enamorades.
A tu, Xavi, que sabem que ho estàs, també.
Gràcies.
Sí, adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Mañana me voy a España, eh?
Yo me pago la vuelta, pero yo me voy a España.
¡Hombre!
Passen gairebé dos minuts de dos quarts d'una del migdia.
Esteu sentint Catalunya Ràdio.
Nosaltres som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
I els dimecres, en Joel Díaz té un propòsit,
que és incordiar una persona molt coneguda a l'espai.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Famos.
Què rius, Joel, tu?
Ai, que em feu passar molta vergonya, però sou adorables.
Gingel, tu.
Mira, tu que en saps de gingel.
Ai, que faci amb el saxo.
Ai, amb el saxo podia fer molestem un famós, amb el saxo.
Has captat la melodia?
Segur.
Ta-ra-ra-ra-ra-ra.
I llavors a l'última és ta-ra-ra-ra-ra-ra.
A veure, eh?
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Bé, ha quedat una mica los pallassos de la tele.
Ara sí, ara sí, ara sí.
És que és el rei de l'esmus jazz el que tenim aquí a Catalunya.
És el senyor Pep Poblet.
Aquí el primer que li hem de preguntar és com estàs físicament, perquè...
Millorant.
Ara us ho explico.
El novembre passat Pep Poblet es va fotre una castanya descomunal amb la bicicleta.
Hòstia, sí, sí.
No duria anar gaire lent amb la bicicleta.
Doncs mira, sí, va ser...
Ara riuràs.
Hòstia, què dius?
No anaves tocant el saxo i amb bicicleta.
Explica-ho ràpid, Pep, ja veuràs.
Bé, és un dia que feia molt de vent.
Sí.
I vaig decidir anar-me'n cap a la Garrotxa a fer, doncs, a la Vall del Corp.
Clar, el novembre, un dimecres.
És a dir, hòstia, cap a dins la Fageda i Santa Pau.
I veuràs que va baixant l'èpica i veuràs que cada vegada és menys èpic, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I, bueno, després uns curriols, pam, i arribo a baix a Olot, a la part de les tries, que és la part baixa,
i dic, hòstia, pararàs a fer un cafè o marxes cap a casa ja?
Bueno, el cotxe que el tenia...
Això t'ho dius a tu mateix, eh?, parlant sol.
Clar, és que sempre vaig sol, parlo amb mi mateix.
Pep Solet.
Amb la bici parlo, també.
Què, vas bé, noia? I això, sí, sí, sí, sí.
I, doncs, en lloc de dir, paro a fer el cafè, dic, no, va, acaba d'arribar el cotxe,
i un carrer que no hi havia ningú, ni cap cotxe, ni res, hi havia un semàfor,
allò que et deixes de mans per estirar-te l'esquena.
Es deixa de mans.
Sí, i a darrere d'un edifici va venir un cop de vent,
va girar la roda i vaig sortir escopit com el cribiller.
Sí, anava sent semàfor, el tio.
Aquí els deu vint per hora, només, eh?
En fi.
No, no, i es veu que li va sortir l'os de l'espatlla, no?
Sí, sí, sí.
Se li va sortir, va seguir pedalant fins a l'hospital, pràcticament.
Escolteu-me.
Per tots aquests mesos sense poder tocar el saxo, o què?
Sí, bueno, a mi m'han dit, entre dos i tres tornes a estar bé,
i vaig dir, doncs, quatre, i he llibrat quatre mesos de la meva agenda,
que també m'ha vingut.
Com els jugadors del Barça, que també diuen, estaran dos mesos de baixa,
i n'estan quatre.
Escolteu-me, no és casualitat que aquest home sigui tan aficionat a la bici,
perquè, bueno, bé, és nebot del gran Miquel Poblet,
que és el millor ciclista català de la història,
això és una cosa que s'ha de comentar, també.
Bueno, està a l'ADN.
Està a l'ADN.
I ton fill és campió de ciclocross de Catalunya.
Ho ha sigut, sí, sí, sí.
Marian és vigent, però sí, sí.
Una família lligada a la bicicleta i a la música per follar,
que dic jo, que és això de les mutjars.
Bueno, és la que no dona de menjar, eh?
Té vingut a menjar tota la comercial, però les mutjars no.
Els meus discos mai m'han donat res, al contrari.
Tu els quartos l'has fet allò tocant amb el bisbal, i aquestes coses.
Aquí sí que has fotut quartos, eh, vendido.
Però, escolteu-me, companys, què us sembla si donem entrada al qüestionari molestador?
Som-hi!
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Qüestionari molestador.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Joel, escolta'm, us estem veient per l'Instagram Live,
que s'ha fet el Pep Poblet des del seu compte.
Joel, posa't més recte, que estàs amb l'esquena molt torta, home.
Sí, és veritat, sempre m'ho diu ma mare.
Vale, vinga, va, ja estic recte.
La primera pregunta és obligada.
Pep Poblet, Kenny G, qui copia aquí?
Home, hòstia, copiar, copiar, no, és un estil i d'aproximació.
Aviam, Pep, eh?
Sí.
Tots dos toqueu el saxo, que li dic jo, el saxo petit, el saxo soprano.
Soprano, sí.
Tots dos li foteu en el tema de l'esmús jazz.
Bueno, ell més el de censor i jo el de follar.
I tu més el de sala d'espera.
Exactament.
Molt bé.
I després, que porteu tots dos aquesta, teniu aquesta passió per el que és la semipermanent capilar,
per la cosa dels rissos.
Perdona, tenim la sort de tenir aquesta tofa.
Per què ho dius?
No, no, per res, per res.
No m'ho estaràs dient per rissos.
No, no, no, perquè hi ha gent que...
A veure si em molestaré jo al final, eh?
Sempre passa el mateix, Joel.
Has vingut a Rodater que et molestin a tu.
Sí, és veritat, això.
Aviam, una cosa.
Ciclistes i músics teniu moltes coses en comú.
Passeu molt de temps fora de casa, per exemple, tant els ciclistes com els músics.
Però, sobretot, hi ha una altra cosa en comú,
i és que sempre plana sobre vosaltres la llargada ombra del doping.
Hi ha doping a la música?
Tu has vist doping?
Jo he vist molt doping a la música.
Has vist molt doping.
I ara que parlem ja directament de David Bisbal, llavors...
No, no, no.
Home.
No, no.
No?
No, no, com a molt si és un xuletón d'Airún, eh?
Però no.
Ah, d'acord, xuletons d'Airún, eh?
Xuletón d'Airún, en tot cas.
Pep Poblet, Premi Usunenc de l'any 2003.
La meva pregunta és com es fa per trobar motivació una vegada has tocat sostre?
És a dir, tu toques sostre el 2003,
i aquests 20 anys, amb què et motives, no?
Perquè tu ja, l'èxit, més amunt ja no es pot arribar.
Bàsicament, motives en dir, hosti, a quina ruta amb bicicleta faràs demà?
Clar.
Aquí és on estic encara ara des del 2003, eh?
Però també t'has de guanyar la vida, Pep Poblet,
i tu tens la sort de guanyar-te-la única i exclusivament tocant el saxofó.
Exactament.
Això és així.
Perquè sóc un punyetero i sé muntar-m'ho.
Què ha de fer un català per guanyar-se la vida tocant el saxofó en aquest país?
Hòstia, cada cop ho té més difícil, eh?
Clar.
Sí.
Tu, per exemple, he vist que...
Bàsicament, si d'aquí 3 anys ocupen la meva plaça.
Ah, vale.
Jo d'aquí 3 anys ho deixaré córrer i hi haurà plaça per un.
És que és així, és de fàcil.
Mira, això en tronca amb la meva teoria,
i ara t'ho explicaré, Pep Poblet,
jo fa uns dies vaig anar a veure, vaig anar a molestar el Dani Nelo.
Sí.
I hi havia un elefant a l'habitació, li vaig dir, Dani, hi ha un elefant a l'habitació,
i és que hi ha una guerra freda, clarament, entre tu i Dani Nelo.
No, no, deixeu el postureo aquest de Som Molt Amics.
Digueu-ho la veritat.
Hi ha un odi, hi ha un odi latent,
perquè lluiteu per ser el saxofonista de Catalunya.
Nacional de Catalunya.
Jo et vaig a tirar ara, no sé si els tenim preparats, espero que sí,
un tall, quan jo li vaig treure aquest tema,
com el va encarar Dani Nelo.
I després tu, si vols, contestes. Endavant, compadre.
L'estem buscant, l'estem buscant.
Ah, l'estem buscant? Estupendo.
A veure si el trobem, perquè, clar, ja saps que hi ha molts documents a l'ordinador.
No, no, no, puc seguir molestant, eh?
Per això, per això.
Fes, fes.
Per exemple, Pep Poblet, diuen que el saxo és un símbol fàlic.
Sí.
No ho descobrirem ara.
I tu has destacat molt per tocar el saxo tenor, que és el més petit.
El soprano.
Ai, perdó, el soprano.
Sí, sí, sí, sí.
Llavors, hi ha alguna, o sigui, alguna cosa a dir respecte a això?
Bueno, bàsicament que si amplies la capacitat, no?
Però posats a triar el símbol fàlic, tu tries el més petit.
Sí, sí, sí.
Però això no és una qüestió de coherència interna?
No m'estàs entenent, eh?
No t'estim bé.
Jo t'estic intentant ofendre per la via d'insinuar...
Sí, sí, sí.
Que la tinc petita.
Sí.
Exactament.
Però tu fas veure que no ho pilles.
No, i a vegades he de folverit un i em sento més home, no?
I ara quedo com un tonto.
Tenim el tall que volies escoltar, eh, Joel?
Ep, escoltem-lo, escoltem-lo.
És la guerra oberta, la guerra freda,
que manteniu des de fa molts anys amb Pep Poblet,
per a veure qui és el saxofonista de Catalunya.
Digue-ho ja, digue-ho ja.
Heu arribat a les mans algun dia?
No, senyor.
Gran respecte per la feina del Pep Poblet,
antigament conegut com a Pep Cubata.
Jo el vaig conegut.
Què dius?
No ho sabíem, això.
Amb qui et cases?
Això que van a la vent.
Et cases amb el Carlos Cegarra,
que ja estàveu quasi casats en el seu moment?
Sí, molt bé.
Jo crec que...
Jo em follaria el Gerard.
Ara t'ho explico, eh?
Hi ha confiança.
No està entenent res.
Hi ha confiança i ja ens ho sabem tots.
Sí.
I què és l'altre?
Llavors mates el Pep Poblet.
Pum!
Vale, t'explico.
Vale.
En una mateixa conversa,
primer t'acusa de borratxo
i després et decideix matar-te.
Sí.
No sé, com en Tomàs,
aquesta diatriba
i si vols enviar tu algun missatge...
Que no estiguis intoxicant una mica tu, Joel, eh?
No, no, no.
Té una clau d'humor, això.
No, no, no.
Què collons humor?
Aquí hi ha un piqué.
Exactament.
Catalunya és un país molt petit.
Comencem per allò del Pep Cubata.
Sí.
Vale.
Això, el sobrenom aquest me'l va posar
un senyor que es diu Quimi Portet.
Oh, senyor!
Sí.
Un altre del lobby usonenc, també.
Home, és que és el lobby usonenc.
Clar, clar, clar.
El meu primer volo fora de Catalunya,
l'any 79, em sembla que era.
Sí, sí.
Sembla na Grande de Bilbao.
Sí.
Estén a Agustia.
Estén a Agustia.
Jo 16, 17 anys,
ells una mica més grans,
ell, el Toni Coromina,
van a tota una colla,
i vam anar, això,
a fer l'animal a Estén a Agustia.
I, clar, jo em vaig voler fer el volent,
dic, eh, aquest vespre de covates, de covates.
A covates.
I el segon covat em van haver de portar coll.
El segon covat.
I l'any demà, què, Pep Covata, Pep Covata,
i quan, clar, després vam tornar aquí,
com es diu aquell del saxo?
Pep Covata.
Un Pep Covata.
I em va quedar.
I et va quedar Pep Covata, eh?
Exactament.
I fins que no vaig treure el meu primer disco,
que fins i tot la discogràfica,
dubtava...
De si posar-te com a nom artístic, Pep Covata.
Exactament.
O posa, entre cometes, Covata.
La vida no t'hagués anat igual...
Segurament que no.
Com a Pep Covata, eh?
Segurament que no.
Ves a ser on t'estaries ara, eh?
En fi.
Tocant amb xiringuitos i de mala mort.
Pep Poblet.
Jo mateixa.
Any 2009.
En el mateix any, 2009,
primer et presentes al Camp Nou
a celebrar la Champions del Barça,
tocant el saxo,
i després te'n vas a Cornellà al Prat
a inaugurar l'estadi de l'Espanyol.
El teu saxo no té escrúpols.
I el que és pitjor...
Oi que ets de l'Espanyol?
Jo soc de l'Espanyol.
Oh!
I soc tan bon català
que vaig anar a celebrar
que un equip català guanyava la Champions.
No, això és perquè en la Porta
no sabia que eres de l'Espanyol,
perquè si no, no se t'havia de convidar.
Home, per favor.
Mira, hi ha una petita anècdota
que pocs dies abans, en la Porta,
venia a un acte a la penya barcelonista
d'un poble d'aquí a la comarca.
Sí, sí.
No vull assenyalar ni recordar.
Molt bé.
Em vien contractat a mi per ambientar la festa
i de cop i volta em truquen i diuen
no, no, no et podem contractar perquè ve en la Porta
i si s'entén aquest pericol ens fotrà el Cristo.
Veus?
I va...
Ho veus?
I al cap d'uns dies el Barça em contracta...
No, uns dies abans em contracta el Barça
per la Champions
i truco la penya aquesta...
Dic, sou molt burros, eh?
Si heu volgut fer el Peperina
i va i el Barça em contractaria
per l'arribada a la Champions, no?
Mira, parlant del Barça,
en aquest país hi ha dues persones
que no han canviat de pentinat
des de fa més de 20 anys.
Una és Xavi Hernández
i l'altra ets tu.
Totes dues persones seguiu ancorades
amb la moda aquesta de l'espuma.
Sí, sí.
Aquesta que et dóna com una mina d'abrello al cabell.
Sí.
No sé si vols fer algun comentari al respecte.
Deu ser pelo rizado l'espuma del Pep.
En el cas del Xavi és pelo pincho
en el teu pelo rizado.
Pelo rizado, sí.
No t'atreveixes encara a mostrar-li a Catalunya
el teu cabell tal com és, el natural.
És que últimament ho he fet
i em sento raro.
Recomanes...
Et sents raro, eh?
Em sento raro.
Recomanes alguna espuma?
Pots dir marques, eh?
La Giorgi o una d'aquestes.
No, no, no la recordo, no la recordo.
Aviam.
Pep Poblet, jo sempre dono l'oportunitat
quan vaig a molestar algú,
i aquí som,
que aquest algú tingui l'oportunitat
de promocionar alguna cosa
de les que està fent professionalment.
El problema,
el problema és que tu fots 14 coses diferents,
Pep Poblet.
Sí.
Trian una per promocionar,
perquè no podem promocionar
el duet amb el no sé quantos,
l'altre amb el no sé quantos,
els casaments, els no.
Què?
La web, no?
És a dir, la gent va a la web i allà
i allà és tot.
Pep Poblet.cat, eh?
Punt com.
Punt com.
Punt com.
Punt com.
I una...
És a dir,
fins i tot et diré,
una de les propostes que encara no hi són,
però que estreno a l'abril.
A l'abril.
És a dir,
que l'hem decidit aquest matí.
D'acord.
És a dir,
amb la persona en qüestió,
que és el Joan Garrober.
Joan Garrober.
Guizarrista clàssic.
Home, i tant.
I farem una cosa molt íntima,
que és el que faig últimament tot.
Coses íntimes.
Tot és molt íntim.
A mi un trio ja és una big band.
Sí, saps que...
Jo t'ho tradueixo, Quim.
Això d'íntim vol dir
quan els músics volen ser pocs
per repartir-s'ho entre pocs.
Exacte.
Llavors li diuen íntim,
però en realitat és portacanyisme.
Sí, sí, sí.
És això.
I si més no dius,
no, és que vaig amb un DJ molt tal...
I clar, és per no anar en banda.
Clar.
És que el panorama és aquest.
Un altre dels serveis del teu portfolio professional
és el tema dels casaments.
Sí, també.
Aquí t'has associat amb el Nando Jovany?
És que ho faig per culpa del Nando Jovany.
Ah, ben dit-ho.
Va ser ell que em va portar aquest món.
La pregunta és,
quan et conviden a un casament
et quedes a menjar al casament?
No, perquè si no...
És a dir, no m'entindria la figureta.
No estaries tan finet com estàs ara.
Un any al voltant de 40 casaments que faig,
imagina 40 banquets.
Sí.
És a dir, hòstia, estaria...
És a dir, la bici hauria de ser elèctrica.
Estaries gordo.
Jo vaig sentint,
crec que és el Ramoneda que va dir
en bueno, bueno.
Què vols dir, Ramoneda?
Què hem d'anar acabant, Joel?
Estem molt a gust a casa d'en Pep Puglet.
Doncs un altre dia m'ho dieu directament, d'acord, eh?
Sí, en comptes d'anar fent buenos.
Sí, perquè això del bueno, bueno,
no sé exactament què...
Acabarem amb el fac, merri, kill.
Vinga.
És un joc en què has de decidir
aquí amb qui fac, amb qui merri i amb qui kill.
Partint de la base
que el Dani Nelo et va matar tu, eh?
Hòstia.
Has de decidir entre David Bisbal,
Lluís Llach o Dani Nelo.
Vale.
Aquí fac, aquí merri i aquí kill.
Kill, en Dani també.
Mates el Dani Nelo.
Veus com hi ha una guerra oberta?
Sí, i tant.
Sí.
Clar, és que ell és més guapo.
I clar, aquesta guerra...
Digueu-li atractiu.
Tots dos som atractius.
O no, eh?
Cadascú la seva manera.
La seva manera.
Per exemple, si has matat el Dani Nelo...
Jo tinc una guapura rural.
Sí, i ell més urbana, potser.
Més urbana, exacte.
Et falta saber amb qui et cases i a qui et folles.
Lluís Llach?
En casu amb el Llach.
Vale, i et folles el Bisbal.
El Bisbal.
Evidentment, cosa que ja deu haver passat alguna vegada.
No, és broma.
Companys, li voleu dir alguna cosa per acabar el Pep Poblet?
Li volem enviar una abraçada molt gran que es recuperi del tot de la seva lesió tan tonta
que li ha donat tant mal de cap i ben aviat veure l'anecció.
Serà un plaer.
I tenim un cafè pendent quan passis per aquí a prop de casa, eh?
Ja saps que sempre que puc hi passo.
Per això, per això.
Sí, ho sé, ho sé.
De caminat abertet.
No, no, clar, caminat abertet i em paro aquí a la carnisseria a comprar i a fer provisions, clar.
Ara hi ha d'anar-hi d'aquí una mica.
Oh, quina sort, punyetero.
Hòstia, noi.
A gaudir, a gaudir també dels productes de la terra.
Gràcies.
Vinga, a vosaltres.
Salut.
Passa un minut de tres quarts d'una del migdia, anem a publicitat ràpidament i quan tornem s'embolicarà la troca a nivell tècnic perquè tindrem problemes tècnics amb en Jordi Ramonera.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Doctor Trilla, bon dia.
Quin és el colmo d'un epidemiòleg?
Agafar una malaltia infecciosa?
No, tornar-se viral.
Hem tornat a viure el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat.
Quanta gent?
No teniu res a fotre un dimarts?
Hi ha algú aquí?
Hola.
Hola, m'estic sentint.
És Catalunya Ràdio.
Ai, estic sonant per una ràdio antiga.
Us hem portat un regal?
Perquè si hi ha més consumidors de l'EFM.
No hi ha res més màgic que sentir la ràdio en directe.
Moltes gràcies.
És el Dia Mundial de la Ràdio.
És un dia de festa.
Estem fotent pollastre per parar un tren, eh?
Des del Mastella som a la plaça de la Vila.
Podríem dir que estem a la plaça de la Vila.
Efectivament.
Molts futurs periodistes hem vist aquí.
Tinc un fill que té claríssim que vol ser periodista esportiu.
Se fa saber que Manel Alías i el seu equip de Catalunya Nit visiten la Patarella.
Sou un gran equip i us agraïm l'interès per venir-nos a conèixer.
Moltes gràcies.
En directe des del Monestir de Montserrat, Dia Mundial de la Ràdio.
És que és una meravella.
Especial, eh?
Exactament.
Pollastre per parar un tren.
El Dia Mundial de la Ràdio a Catalunya Ràdio, tu has estat al centre.
Visca la ràdio. Gràcies per deixar-nos entrar a casa.
Els teus gestos ètics inspiren Zurich assegurances per ser millors.
Per això, en contractar ara l'assegurança de la llar o de cotxe amb Zurich,
pots guanyar 4.800 euros per complir el cistell d'anar a comprar fins a dalt de tot.
Vols ser un dels cinc guanyadors?
Consulta en les condicions a Zurich.es i fem-ho èpic.
Zurich.
Arriba a les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte en una selecció de matalassos de les millors marques
del 12 al 29 de febrer del 2024.
Finançament fàcil fins a 12 mesos.
Finançament ofert per financer al Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.
Consulta en les condicions al cortinglés.es.
A la botiga web i app.
El Corte Inglés.
Silenci!
Arrenca un càsting espectacular.
Eufòria!
Torna a Eufòria!
Torna a l'Eufòria!
Eufòria als càstings.
Divendres a la nit a la plataforma 3CAT i a TV3.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Què volen aquesta gent?
A 250 euros l'entrada.
Entra!
Ei, podem tornar a començar.
Onze minuts i la una del migdia.
Ara patirem una mica, perquè els que dediquem a la ràdio i als mitjans de comunicació,
quan revivim aquests moments, sempre ens commouen.
I són els moments que ens porta ara en Jordi Ramoneda amb els seus problemes tècnics.
Tenim problemes.
Problemes tècnics.
I com us he promès avui, sentirem les disculpes dels problemes,
perquè no existirien sense el problema en si.
Però el que més m'agrada de tot disculpa és sempre, sempre, sempre el punt d'excusa
i fins i tot d'atac cap a l'arrel del problema, una petita foatejada sempre.
Pedimos disculpas por esos problemas técnicos que hemos tenido al principio del informativo.
Parece que a veces la informática también está de fiesta,
pero bueno, vamos a solucionarlo y seguimos hablando, sobre todo, de estos precios del transporte.
Eh, también está de fiesta.
Vaya.
Com dient, i el que controla la informática también.
Clar, però no es referia a la informática, a una senyora informática.
O potser sí.
O sí.
És que ho ha dit el Montonito.
Ho ha dit que som el que t'has imaginat una informática.
I hi ha dies que els problemes arriben en moments on no han d'arribar.
No sé si recordeu aquell moment de la pandèmia on es va celebrar un funeral d'estat per a totes les víctimes.
Molt solemne, molta gent.
Ah, sí, sí, és veritat.
Doncs en TN3 va haver-hi el problema i la presentadora es va posar...
O sigui, a mig funeral d'estat es va tallar el so...
Bé, terrible.
La presentadora es va posar tan nerviosa que es va disculpar així.
Nos van a perdonar por ese problema técnico que acabamos de tener.
Ella, la que acaban de escuchar...
Acabamos que tener.
Si no, que molts nervis.
Molts nervis.
Clar, és que a més, moltes vegades t'estan dient coses per l'auricular,
estàs pendent de la connexió...
Pobre gent, fan el que poden.
I escoltem-me, també hi ha disculpes a TV3, eh?
Mireu com arrencava el programa Jordi González el dia 2 d'octubre de 1996.
El programa Això no és tot.
Hola, bona tarda.
Són les 6 i un minut.
Molta gent ahir va trucar a TV3.
Què passa?
Què passa amb aquest programa que no surt?
Una gran avaria, una gran avaria tècnica va impedir l'emissió en directe d'aquest programa.
Però els catalans...
Ah, digue, Jordi.
No, ja està.
I què?
Jordi, tranquil.
Sí, ja està, no passa res, mira una avaria.
Els catalans som d'aquesta manera que fins i tot d'un problema tècnic en fem una conspiració.
També hi havia teories, eh?
Hi havia gent que pensava, mira, primer d'octubre ja no el fan, ja l'hem tret.
No, no l'hem tret encara, aquest programa.
Aquest programa té llarga vida perquè el fem amb il·lusió.
I venim a passar amb vosaltres un tros de tarda a partir d'ara i en directe des d'aquest plató magnífic a TV3 Televisió de Catalunya.
És que fem així que ja no funciona, un ordinador no funciona allà, ui, l'han fet fora, estan malament, és que no sé què, que no sé quantos...
Ja has vist quin dia era?
2 d'octubre.
I el dia anterior, 1 d'octubre.
1 d'octubre, però...
Del 96.
Sí, uns anys abans.
Però vaja, ja...
Com 21 anys abans.
Ja començava a trontollar.
Ja començava a indicar-nos alguna cosa.
Com els problemes tècnics que ens ha portat avui en Jordi Ramoneda, disculpeu les molèsties, disculpeu els problemes i gràcies, Jordi.
A tu, aquí, Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
És fan de la mortarela?
De la mortarela, bona, sí.
Ara s'ha posat a moda, mira.
Perfecte, m'alegro molt.
Gràcies.
I ja ho sabeu que aquesta setmana estem d'enhorabona perquè ha tornat Caprabo al nostre concurs a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio i tenim un val de 30 euros per gastar en allò que vulgueu.
Al Caprabo i serà avui per la persona que marqui el 93 207474 i aprofitant que Sant Valentí ens expliqui quina és la floreta més bonica que li han dit mai.
Saps allò que algú es posa creatiu o et diu alguna cosa molt bonica?
I t'emociona.
No, però allò, hòstia, fas molt bona olor de sofregit, no?
Doncs coses d'aquestes que ens han convogut i que volem que ens expliqueu al 93 207474 i us en portareu 30 euros per anar a comprar al Caprabo.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio. Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
93 207474, el concurs del Caprabo.
30 euros en joc per comprar els seus establiments, els seus supermercats.
I avui podrien ser per l'Albert. Bon dia, Albert.
Bon dia.
Des d'on truques, Albert?
Doncs mira, estic al cotxe però estic tocant a drets de mar.
Molt bé. Estàs enamorat, Albert?
Home, doncs sí.
Sí.
No diré que no.
Hi ha algú que està enamorat de tu, també?
Avui tot sé que sí.
Sí, jo crec que sí.
Doncs entenc que aquesta persona alguna vegada t'ha dit una floreta molt bonica
i que ara podries compartir amb nosaltres tenint en compte que avui és el dia dels enamorats per alguns.
Doncs sí, però no és la persona amb la qual porto 27 anys casat.
Ai! Ai!
Ai, cara, ara reviurem aquí una història d'aquelles que veuràs tu.
No, què va, què va?
Ah.
I a més, amb el respecte, era un tio, o sigui que...
Ah, t'ho va dir un tio? No, no passa res, no passa res.
Tot el respecte del món. Què et va dir?
No, senzillament, em va dir que m'assemblava el Bruce Willis.
Hòstia!
I és veritat o no?
Home, si vas molt borratxo com anava ell...
Entenc que estàs una mica esclarissat, una mica minusvàlid capilar.
Com, bueno, des dels 23 anys.
Molt bé, per tant, ja ho portes tot controlat.
Era un holandès a la Pride d'Amsterdam.
I el tio, que anava tan borratxo,
que jo estava turista i no estava participant de forma directa,
però sigui com un sonador, perquè m'agrada,
i el paio era més taja que tot.
Doncs escolta'm, Bruce,
Bruce, gràcies per compartir aquesta anècdota amb nosaltres
i t'emportes 30 euros per gastar el Caprabo, d'acord?
Moltes gràcies a vosaltres i enhorabona pel programa, nois.
Gràcies per escoltar-nos, que vagi molt bé. Fins ara.
Una abraçada, que vagi bé. Felicitats.
L'última hora, amb Quim Morales, a Catalunya Ràdio.
Me regalas calma, me regalas vida, me regalas todo.
Confío en ti. Ojalá siempre.
Soy de freds, autor.
Aquel 14 de febrer
Volem desitjar-te
Feliz día de Sant Valentí
El corte inglés
A la botiga web i app
A Bellibre, Tito, excursió al fons del mar
Descobrirás un munt d'animals marins
Oh, es un dofín
Troba-la a la botiga 3CAT
I als punts habituals
A la Fonda de Catalunya Ràdio
Obrim cada dijous un nou programa
En podcast, així
Ben enllaunat, amb tot el seu sabor
Amb el pica-pica, que hi hagi molta variant
I després un bon plat
D'aquells que tenen suc
Dels que s'hi pot sucar pa
I amb unes bones postres
Ah, tot ben amanit
Pep Noguer us obre les portes del podcast
De la Fonda
I amb productes del territori
Cada dijous a l'app i al web de Catalunya Ràdio
Vinga va, comencem
Amb el suport de la Federació Catalana
D.O.P. I.G.P.
I la Generalitat de Catalunya
Catalunya Ràdio
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
A Catalunya Ràdio
La majestat l'emperador
Tot i tenir l'armari ple a vessar
No està mai content amb els vestits que porta
Per satisfer-lo
El seu conseller fa una crida
A tots els astres i modistes de l'imperi
Perquè presentin els seus dissenys
A canvi d'una gran recompensa
La pera llimonera presenta
Un vestit nou per l'emperador
El 25 de febrer
Al Teatre de Bascanó
Més informació
A escenafamiliar.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
Per primera vegada a casa nostra
Becoming Marilyn and Becoming Elvis
La història de l'ascens a la fama
De les dues icones dels anys 50
Marilyn Monroe i Elvis Presley
Narrades a través de les fotografies
D'André de Dienes i Alfred Bergheimer
Fins el 24 de març
A la galeria Fotonòstrum
Més informació
A fotonòstrum.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
A Catalunya Ràdio
Passa, passa
Ja ets dins del Girona Reservat
Neix el podcast
Amb les informacions inèdites del Girona
Amb Eduard Solà
El Girona ara també juga entre setmana
Amb el nostre tarannà
Girona Reservat
El podcast fet ben a prop de l'aficionat del Girona
Cada setmana
A l'api web de Catalunya Ràdio
I al 3CAT
Catalunya Ràdio
I fins aquí les 7 hores del matí
De Catalunya Ràdio
De seguida un llet informatiu
I el que no surti d'aquí
Amb tot el safret que us interessa saber
Nosaltres demà a les 12
Ho tornarem a deixar tot
Per l'última hora
Que vagi molt bé
Que tingueu un gran dia
Gràcies
I fins de mar