Se considera desde los equipos técnicos del Ministerio, pero también de muchas de las consejerías,
que el recomendarlas ahí, pero no imponerlas, podría aportar ese valor necesario.
A pensar también en las óptiques, que recuerdo que era obligatorio durante la pandemia
como centro de salud, ¿també es obligatorio?
Eso tendremos que verlo, digamos, la particularidad de cada uno de los elementos
de cara a la declaración de actuaciones coordinadas que saquemos.
De todas formas, yo creo que el espíritu de la norma,
básicamente lo que quiere es traernos al sentido común el hecho de que hospitales y centros de salud
son una cosa en la cual, en términos generales, la gente que va no va porque quiere,
sino que va porque tiene que ir ahí, y que entonces tenemos que protegerle de forma muy clara.
Y luego, además, en términos generales, yo creo que es el sentido común de la gente el que suele generarse.
Yo, no sé, mi pareja es médica de familia en un centro de salud,
y me decía que entre el momento en el que no estaba en el debate público lo de la obligatoria de la mascarilla
y el momento en el que ya se planteó en el debate público, la gente ha empezado a ponérsela.
Entonces, bueno, creo que eso también hace ver que en términos generales hay un sentido común
que a lo mejor hemos heredado de la pandemia que sí que sirve para protegernos un poco a todos.
Y aleshores, les comunitats autònomes que decideixin no seguir aquesta norma,
com algunes ja han anunciat que ho faran, ¿com se les castigarà?
Bueno, yo, básicamente, doy por hecho que todo el mundo va a cumplir
porque tenemos intereses comunes, que son proteger a la población más vulnerable,
evitar más casos y contener cuanto antes la curva epidemiológica protegiendo.
Per exemple, la presidenta de la Comunitat de Madrid ja ha insistit, o ja ha dit,
que ella recomanarà els hospitals, i que cada hospital faci una mica el que vulgui.
Ya, lo que pasa es que también nosotros lo que tenemos que pedirle a algunos partidos
es que se aclaren un poco, ¿no?
Porque comunidades autónomas que yo he mencionado anteriormente son comunidades autónomas de todo signo político, ¿no?
No puede ser que el Partido Popular en València o en Aragón
sean los que encabecen la implantación de las mascarillas obligatorias,
pero en Madrid no se vea necesario, ¿no?
O, por ejemplo, en Madrid la presidenta diga que la autodeclaración de las ausencias laborales
de menos de tres días es una ocurrencia,
pero su consejera en el Consejo Interterritorial diga que está de acuerdo.
O sea, ahí creo que hay una parte que está muy ligada a la performance
y la performance no ayuda absolutamente nada a la salud de la población.
Entonces, nosotros creemos que, digamos, con la política de ir avanzando con las comunidades
y que las comunidades además cada vez son más las que de forma voluntaria están planteando
que esta realidad, la realidad de las cifras, hace que haya que tomar medidas,
entonces la labor del Ministerio será homogenizar, coordinar y seguir avanzando en eso
y, sobre todo, hacer de aval jurídico para las comunidades autónomas que ya están tomando medidas.
La declaración de actuaciones coordinadas que se hace desde el Ministerio de Sanidad,
una de las cosas que hace es proteger a las comunidades que sí que están tomando medidas para ello.
Entonces, bueno, nosotros queremos creer que todas las comunidades colaboraran
de la misma manera que se ha colaborado incluso cuando no se estaba de acuerdo a lo largo de la pandemia.
A lo largo de la pandemia no todo el mundo estaba de acuerdo,
pero se acababa colaborando de una manera o de otra.
Pero para proteger a estas personas, a estas comunidades que a las seves presidências decideixin
no aplicar esta normativa, ¿cómo lo hará el Ministerio?
Claro, nosotros lo que básicamente aplicamos esto porque consideramos que la población
de esas comunidades también tiene que verse beneficiada por las medidas de este tipo.
Entonces, bueno, nosotros lo comunicaremos a las comunidades autónomas,
creemos que por la vía del diálogo lograremos llegar...
Sí, sí, pero si no funciona...
Y si no, pues bueno, ya sé, ya habrá que ver,
pero creo que hay que intentar no plantear otros escenarios cuando creemos verdaderamente,
como ya ha ocurrido en ocasiones anteriores,
que la racionalidad, el sentido común, se acaba imponiendo.
Claro, pero ahí, por ejemplo, la ministra deia que aquestes comunitats
que no implantin aquesta mascareta obligatoria,
els deia literalmente suerte en la vida.
¿Qué vol dir això?
Sí, bueno, suerte en la vida creo que se refiere, en términos generales,
a que no podemos ir siempre a contracorriente de lo que son los intereses generales de la población
y que además son parte del sentido común, ¿no?
Entonces, bueno, yo creo que verdaderamente podemos confiar en que las comunidades colaborarán
porque básicamente es un interés compartido.
Todos y todas queremos que cuanto antes la gripe pase con el menor impacto posible
y sobre todo que nos pongamos a trabajar de cara a la del año 2025.
Hay una cosa que nosotros no nos resignamos a asumir
y es que esto sea lo normal que pasa todos los años.
No, no dicen...
Perdón, perdoni, que l'interrompi.
És a dir, vostè pot garantitzar a tots els ciutadans d'Espanya
que la mascareta serà obligatoria als hospitals?
En este... o sea, a partir de mañana cuando saquemos la orden?
Sí.
Sí, será obligatoria, por supuesto.
D'acord. Per tant, faran tot allò necessari perquè això sigui així,
es compleixi i confien en el diàleg, tal com vostè em deia.
Sobre això de les autobaixes, estan treballant, tu, ara, amb la Seguretat Social.
No sé quan creuen que això pot ser realitat i en quin punt es troba.
Bueno, hay que decir que esto es una cosa que,
si bien ahora surge en el marco coyuntural de la epidemia de la gripe,
en realidad es una cosa que nosotros veníamos trabajando con anterioridad.
Esto ya está implantado de forma estructural y permanente
en países como el Reino Unido desde el año 1985, Suecia, Alemania, Noruega,
Países Bajos o incluso Portugal en el pasado mes de abril
con la reforma del Código de Trabajo.
Y básicamente lo que dice es que es una medida pensada
para que cuando una persona ha faltado al trabajo
por un proceso de enfermedad leve de corta duración,
pero que no le permitiera el trabajo,
pero que no necesitaba asistencia médica,
creo que cualquiera.
Tenemos muchos ejemplos, una diarrea por la noche,
un episodio de migraña en personas que saben cómo es su migraña,
que saben gestionar perfectamente, etcétera, etcétera,
y que la única cosa que tienen que hacer
para ir al centro sanitario es por coger la baja,
pues que ese es un proceso de autojustificación.
Entonces nosotros recogemos, digamos,
las peticiones, las exigencias y los trabajos realizados
por parte de sociedades científicas,
por parte de colegios médicos.
Hoy creo que leía que era el colegio de médicos,
no sé si era de Girona,
el que también apoyaba estos procesos de autojustificación
de las incapacidades de menos de tres días.
Lo recogemos y lo estamos empezando a trabajar
con el Ministerio de Seguridad Social,
el Ministerio de Trabajo,
y si conseguimos, esperamos que sí,
que vaya a buen puerto una propuesta,
digamos, rigurosa, sólida y solvente,
entonces eso se pueda elevar al marco del diálogo social
con la patronal y con los sindicatos.
Entonces, bueno, digamos que esa sería un poco
la hoja de ruta que nos planteamos
y los motivos por los cuales lo hacemos.
Una pregunta ya más personal, señor Padilla.
¿Vostè hauria sorprès, com a secretari d'Estat de Sanitat,
trobar-se amb aquest mar de polític en aquesta primera mesura?
Bueno, digamos que creo que yo vengo,
igual que la ministra de la Asamblea de Madrid,
que, digamos, es un contexto político bastante ajetreado
y, bueno, creo que hay que intentar
que dentro de lo que se puede las medidas vayan avanzando
y las medidas vayan avanzando dentro del sentido común
y apoyadas por el mayor número de gente,
que la única forma de que eso se pueda hacer real
es recogiendo el sentir de la sociedad, ¿no?
Entonces, pues bueno, al igual que hemos hecho con alguna otra cosa,
como puede ser, por ejemplo,
el, digamos, retomar la preparación del plan integral
frente al tabaquismo,
pues hacemos ahora, por ejemplo,
con el tema de la autojustificación.
Recoger lo que está trabajando otra gente
de parte de la sociedad,
porque creemos que eso es lo que puede hacer
que las medidas salgan en un contexto de marejada, digamos,
de ajetreo político,
que a lo mejor si simplemente son medidas encabezadas
desde el punto de vista partidista,
pues sea más complicado.
Claro, pero, por ejemplo,
això de las autobaixes,
que la ministra Mónica García deia
que el 40% dels trámits que es fan a primària
són gestions i paperàssica,
per tant, per tramitar a baixa i tot això,
descarregaria molt aquests processos
i aquestes feines tan burocràtiques.
Entenc que és una mesura que estan plantejant
perquè es quedi per sempre?
Claro, es lo que comentaban.
Nosotros esto comenzamos a trabajarlo
no en el contexto de la gripe.
Lo comenzamos a trabajar previamente.
Esto en el Reino Unido son siete vías,
incluso los que la gente puede autojustificarse.
En Suecia creo que son cinco.
En Portugal sí que son tres.
A nosotros el modelo portugués
nos parece que es el modelo ideal,
además, como para implantarse.
Es, además, un país vecino,
es un país, digamos,
que socioculturalmente tiene muchas cosas parecidas.
Entonces, sí, esto tiene valor principalmente
no en un contexto coyuntural.
Esto tiene valor para intentar quedarse,
por supuesto que sí,
en un contexto en el cual sabemos
que la atención primaria
tenemos que intentar que aporte
todo el valor que puede aportar
y todo el valor que puede aportar
en muchas ocasiones
no es tener a mucha gente
haciendo, digamos, tramitación
de papeles que no aportan un valor añadido,
que no aportan, además,
bienestar a la gente en ningún sentido
y que deberían poder tramitarse de otra manera.
Javier Padilla, secretari d'Estat de Sanitat.
Moltíssimes, moltíssimes gràcies, de veritat.
Muchísimas gracias, buen día.
Que vagi bé, bon dia.
9 i 9 minuts.
Núria Ribó.
Dues coses.
Respecte a la mascareta,
és una petició cada vegada
més majoritària del personal sanitari,
sobretot a Catalunya,
això per una banda.
Respecte a l'autobaixa,
els tres primers dies
normalment no es paguen
si no està assenyalat
amb el conveni del sector
o del grup que sigui.
Això ja es va aplicar
durant la pandèmia, també.
Per tant, sí que és veritat
que aquesta paperassa,
realment la queixa
del personal sanitari,
especialment dels metges,
és que es passen part de la visita,
que a més les tenen
marcades per temps i minuts,
es passen dintre de l'ordinador
buscant, fent paperassa, etcètera.
Això els rebaixa molt i molt la feina.
És veritat que s'ha de confiar
en l'ètica del ciutadà
en com actua.
Doncs bé, jo crec que amb el temps
no haurem d'aprendre.
Si altres països ho fan,
que segurament també
no tothom té ètica a tots els països,
pon molt exemples,
perquè sempre posem Europa
com a exemple,
i no és que hi hagi
la gran ètica a tots els països d'Europa.
Comparar el Regne Unit amb Espanya
també són maneres de fer diferents.
S'haurà de passar
per aquesta mena de tub
per anar aprenent i cap mica.
Però bé que confiem en ciutadans
de moltes maneres.
Però sobretot m'agradaria saber
les xifres,
perquè realment
ho tenen o no en conveni.
Vull dir que la xifra
que poden protestar
les patronals,
els empresaris, etcètera, etcètera,
dependrà del sector
i del conveni.
Vicent.
Jo crec que l'ús
de les mascaretes
en els centres d'assistència,
en els hospitals, etcètera, etcètera,
no s'hauria d'haver eliminat mai.
No entenc per què es va fer.
I entenc que,
si quan ve una onada de grip com ara,
una onada de Covid, etcètera, etcètera,
moltíssima gent que està en una sala,
que és el que comentava ara
el secretari de l'Estat,
el senyor Padilla,
molta gent que està en la sala,
ell ho ha definit d'una manera
que m'ha fet una certa gràcia,
perquè ha dit
el contagiódromo
o una costa.
Sí, sí.
Contagiódromo.
Contagiódromo.
Contagiódromo,
que ja em sembla fantàstic
a l'hora d'inventar històries,
però és que és veritat,
però no només perquè ara hi ha grip
o perquè hi ha Covid
o perquè hi ha refredats,
sinó moltes malalties.
És un lloc on hi ha malalties.
Per què haver-ho tret
i per què si normalment els metges
i molta gent que assisteix
van amb mascareta,
jo entenc, pot ser,
que la gent que treballa en aquests centres
pugui resultar una mica pesat
quan estan en contacte amb públic
tot el dia amb mascareta.
Però jo no ho hauria tret
de cap manera.
I en tot cas,
si en el cas dels professionals,
sí que com que ells en principi
no estan malalts,
sí que ho podíem deixar a la seva elecció.
Però la gent que hi va
i per què ho han tret.
I aleshores ara està clar
que el PP més guerrer,
el PP, per exemple, de Madrid,
aprofita aquesta història
com un alt com tot
a les que vindran
per demostrar la paraula clau
de la legislatura,
que és que fragilitat,
debilitat, guirigall.
El PSOE no controla res,
no controla ni els seus socis
ni els controla a nosaltres.
I això va en detriment
de la salut de la gent
i ens sembla una barbaritat.
I el lema d'Ajuso,
que és la llibertat.
A veure, Sergi.
L'ocorrència.
Ah, sí, ara s'ho corrent.
L'Ajuso,
cadascú, cada un a l'Oscullo.
Mira, per portar alguna...
Ahir vaig haver d'acompanyar
a un familiar a l'oncològic,
ahir al vespre,
i a l'oncològic aquí,
diguem, el Durán i el Reinal,
s'havia vist que tothom,
a ella tothom,
absolutament tothom,
anava amb mascareta.
En canvi, aquest matí
no hi he pensat
i el Mallor a la Ribau
m'ho ha preguntat.
Diu, al tren hi havia
algun mascareta?
Al tren no hi havia,
almenys el vagón era jo,
absolutament ningú amb mascareta.
Val dir que jo tampoc.
De fet, ni hi he pensat
fins que el Mallor no m'ha preguntat
si hi havia algú
que duia mascareta.
Comparteixo ara
el que deia fa momentet,
en Sánchez,
tampoc no acabo d'entendre
perquè als hospitals
es va decidir en el seu moment
retirar la mascareta,
entre altres coses,
perquè a mi em sembla,
tots ja sabem
que els hospitals
són també un cau de contagis,
no?
Potser anir allà
i si et cuides una mica
o encara que et cuidis
pots agafar el que no tens,
perquè és normal,
perquè és on es concentra
tota la gent que està mal.
Fins a tot em sembla sa,
perquè ja quan entres,
almenys a mi em passa,
tens la sensació
d'estar respirant
un cert aire viciat
perquè tots els que hi anem allà
normalment hi anem
o bé hi anem a company
com en el meu cas ahir,
o bé hi anem
perquè tenim algun problema,
per tant estem concentrant
tota la gent que no anem a l'hora.
Hi ha el famós virus d'hospital,
no?
Ah, i tant.
I tota mena d'acord.
Això és diferent,
però en tot cas
m'ha sorprès
del secretari d'Estat,
m'ha sorprès
quan parlava
de la homogeneïzació,
que és una paraula
que no sé per què
tenen aquesta necessitat
de fer servir a tota hora.
I em pregunto també
en aquest sentit
per què
ha de ser
a tot arreu igual?
Per què?
És que és evident
que no és el mateix
les residències
on hi ha gent gran
que tenen unes necessitats
o unes febleses
com no és igual
territorialment
el que pugui estar passant
en un moment o en un altre.
I aquest recurs constant
sempre hem de recórrer
com a gran mantra
la homogeneïzació
i no hi deixes sorprendre
fins i tot també
amb l'àmbit sanitari.
Montserrat.
No, jo estava
a part d'aquesta veu
d'avui
i la mascareta
Vostè porta mascareta.
Porto la mascareta
perquè crec que
és veritat
que és un problema
de responsabilitat personal
utilitzar-la
quan creiem
que podem contagiar
o que podem ser contagiats.
Però els sanitaris
estaven molt cansats
de portar mascareta.
Em consta.
En molts àmbits
per exemple
no sé
hemodiàlisi
i allà
per què necessiten la mascareta?
Perquè la gent que ve
potser està malalta
no, està malalta
d'una cosa
que no es contagia.
Per tant
no acabo d'entendre
que tot
i a tot arreu
tingui
aquesta obligació
entenc perfectament
que en els àmbits
i en els moments
de pic de pandèmia
es faci
no una recomanació
sinó en algun cas
una obligació.
Ara bé
n'hi ha altres àmbits
en els quals
aquests virus
corren.
Per exemple
nosaltres
en l'àmbit universitari
doncs un crapat
de nois i noies
que estan allà
que venen de les festes
que venen d'haver
anat a les discoteques
que s'han
barrejant
doncs segurament
també
podria ser
més que recomanable.
Ara
quan el secretari d'Estat
deia
suert en la vida
donava la sensació
que no ho podien controlar
i estic d'acord
amb en Sergi
que això
de la homogeneització
no té sentit
perquè poden ser
realitats
sanitàries
molt diferents
a cada comunitat autònoma
i són elles
les que haurien
de poder decidir
doncs
també amb la mateixa
responsabilitat
que té el ministeri
que és el que es fa
potser no estan igual
a Extremadura
i a Galícia
i crec que aquesta idea
que des dels ministeris
tot s'ha de controlar
és una mica absurda.
Manuel Campovidal.
Bé,
jo el que voldria dir
a part
que estic bastant d'acord
amb les coses
l'últim viat
ja té poc que dir
jo afegeixo
els avions
i afegeixo els avions
traslladantis
que a mi em toquen
certa freqüència
tu seus allà
al costat d'una persona
que no saps
que té
i estàs vuit hores
amb aquella persona
i la resta
per tant
afegint que hi ha situacions
jo no dic que es posin
obligatoriament
però jo
ja procuraré
portar una mascareta
i molta gent ho farà
no sé si
els rodalies
però
perquè tot és més breu
i pujen
baixen i tal
però on hi ha
hi hagi trajectes llargs
òbviament que sí
i deixeu-me dir també
a part que m'ha sorprès
el bé que t'entenia
perquè de vegades
l'interrumpies
que és lògica la conversa
Ricard
el bé que entenia el català
el secretari d'Estat
jo no sé si és que
havia viscut a Catalunya
abans o no
el bé que va tenir
una relació amb els comuns
intensa
ha dit que era diputat
a l'Assemblea de Madrid
abans
però m'ha semblat
un personatge
sincerament molt solvent
perquè
moltes vegades
et trobes persones
en els llocs polítics
que han arribat allà
per la política
però no saben gaire
del que estan parlant
i aquest senyor
ho sabia
és veritat
hi ha un forat
a Madrid
doncs la senyora presidenta
diu
bueno
aquí no es fa
perquè sí
perquè així vaig a la contra
escolta
Déu no ho vulgui
però
el primer agreujament
amb algun mort
que hi hagi
per aquest tipus
de grips
etcètera
ja veureu
com canvia la situació
immediatament
tinc un déjà vu
eh
perquè tinc aquí
al costat
el president Quim Torra
president
què tal bon dia
què tal bon dia
vostè va ser el president
de la pandèmia
no sé si ara sentint
aquestes discussions
de la mascareta
li torna
li recorda
la seva època
com a president
bé un punt
un punt sí
sí
l'únic és que
la situació
afortunadament
ha canviat moltíssim
gràcies a les vacunes
a tot el que ara
ja sabem
no
tant de
de la Covid
com de les altres malalties
però una mica
que us he anat escoltant
per mi la recepta
és com aleshores
també
és responsabilitat individual
és solidaritat col·lectiva
i és escoltar els experts
no hi ha una altra
llavors
a mi em fa
sempre
quan veig polítics
parlant d'aquests temes
i vostè
quin expert li ha aconsellat
que digui això
no?
és la primera pregunta
hem de pensar
que sí
no president
a vegades hi ha
pressions
que els polítics
no són capaços d'aguantar
i que prenen decisions
doncs una mica
no del tot basades
en aquests criteris mèdics
el seu govern ho va fer
això
de prendre decisions
sense consultar
en aquest cas
escolti
nosaltres també
en un comitè d'experts
i vam fer
totes les decisions
estan avalades
per aquest comitè d'experts
entre altres coses
perquè nosaltres
havíem de demanar autorització
recorden que teníem
un 155 sanitari
havíem de demanar
autorització a Madrid
per pràcticament tot
i per tant
ho havíem de argumentar
jo al contrari
mai vaig saber
en base a quines
opinions d'experts
el govern central
prenia les seves decisions
o no les prenia
que normalment
no les prenia
com està ara vostè?
en quin sentit?
de salut?
de salut
i de la vida
no?
no ho sé
bé
bé
molt bé
de salut bé
també en el meu entorn
hi ha hagut
també moltes grips
no gaire escobits
però moltes grips
ha sigut un nadal
autènticament
d'una epidèmia
aquesta sopa de virus
que es diu
que hi ha en aquests moments
i per la resta
molt bé
jo fent la vida
d'expresident
que és una vida
que et permet
controlar la teva agenda
cosa que no passava
quan ets president
i per tant
tries
i ara mateix
des de la setmana passada
des del dia 1 de gener
vostè ja no està inhabilitat
sí
això és el que
nosaltres creiem
que és així
en el sentit
que en funció
de la sentència
que l'ha dictat
el Tribunal Superior de Justícia
a Catalunya
no de Catalunya
sinó a Catalunya
jo crec que
bé
nosaltres creiem
que efectivament
han passat els mesos
d'inhabilitació
i per tant
hem demanat
doncs ja
que consti
d'aquesta manera
tractant-se
de la justícia espanyola
a més de saber també
quina pot sortir
el tribunal
però en principi
hauria de ser així
per tant
pot tornar a aspirar
un càrrec públic
per exemple
tinc moltes preguntes
per fer-li
si ho tornaria a fer
després de tot plegat
dos minuts de publicitat
i ara tornem
Diuen que darrere
d'un gran pot
de l'Eurojackpot
hi ha un gran milionari
Això
i darrere
d'un gran milionari?
Doncs què vols que hi hagi?
Un...
Ara l'Eurojackpot
el megasorteig europeu
de l'11
és més milionari
que mai
Aquest dimarts
per només dos euros
pot de 120 milions
Eurojackpot
de l'11
milionari
pels segles
dels segles
A tots els que jugueu
a l'11
ben jugat
Juga responsablement
i només si ets major d'edat
Aquestes festes
regalen la tranquil·litat
de saber que els teus pares
estan ben cuidats
fins i tot
quan tu no pots ser ell
Sóc en Quim Masferrer
i et recomano
Cuideo
Tu també ho has sentit
Hi ha moments
que el cos
et demana caldo
Per això
dona-li el que es mereix
Aneto
I hi ha coses
que només passen
una vegada
Com ara l'hiperestalvi
d'hipercor
Ofertes irrepetibles
durant un temps limitat
Com ara un fantàstic
Smart TV
LED Xiaomi
de 55 pulsades
per només 369 euros
Sí, sí
només 369 euros
És l'hiperestalvi
d'hipercor
Només fins al 18 de gener
A la botiga Web i App
Les dones han liderat
i lideren molts àmbits
artístics i professionals
I evidentment
també en el de la restauració
Busquem la millor restauradora
d'Osona
Joc de cartes
A TV3
dimecres a la nit
I totes les temporades
de Joc de cartes
disponibles
a la plataforma digital
Descarrega't 3CAT
Som al matí
de Catalunya Ràdio
amb el president
Quim Torra
que ens acompanya
avui des de la setmana passada
dia 1 de gener
ja no està inhabilitat
Li preguntava
abans d'anar a publicitat
si li agradaria aspirar
a tornar a tenir un càrrec públic
ara que ho pot fer
No
I serem així
de contundents
És a dir
no
jo vaig
ser escollit president
en un moment
complicadíssim del país
amb l'aplicació
del 155

el mundo que esperaba. No, la mi experiencia
escutin, yo estoy muy orgulloso
y es el máximo honor
que hagi podido tener la vida de
presidir el meu país, eh, y por tanto
vaya esto en primer
lloc, sí que va a ser
muy complicado, pero vaja
me parece que a
ninguno que le proponga ser presidente de Cataluña
se puede esperar que esto sea un camino fácil, no?
Y por tanto, ya sabías que
te exposabas a
unos momentos muy difíciles.
Recordemos que usted tenía dos inhabilitaciones, en este caso
arran de les condemnes per les pancartes
¿ho t'hauraria de fer, allò?
Sí, sí, sí. Sempre que
es parla de la pancarta, a mi m'agrada recordar
que era una ordre per la que
a mi se'm demanava que retiréssim
totes les pancartes de tots els
edificis públics de Catalunya, és a dir
de les universitats, de les escoles,
dels hospitals, allà on podien haver llaços grocs
o pancartes, jo els hi havia de dir
escolti, em retirin. I, evidentment, em vaig negar
començant per la meva, perquè tenia
el Palau, com si jo fos el propietari del Palau.
Hi ha moltes maneres de protestar.
Una és retirar-la i queixar-se i fer
altres manifestacions
i l'altra és no fer-ho, que és el que
va fer vostè. Sí, entre altres coses
perquè a mi em donava la sensació que
ostentes la presència de la Generalitat,
per tant, representes el país. En aquell moment
el meu país vivia una situació
molt complexa, teníem
presos polítics, encara tenim
exiliats. A mi em semblava
que calia ser
el primer en demanar i en
exigir aquesta llibertat dels presos polítics exiliats
i, per tant, ser
exemplar en això. I per mi passar per això
és igual. No hi ha desobediència
petita. Però es va sentir sol, diguéssim, en aquesta
decisió, per exemple, per part de Junts?
No, Junts em va donar tot
el suport.
Sí, sí, no em vaig sentir sol.
Però aquestes decisions les
prens tu al final, no? Però em vaig sentir
molt acompanyat, sincerament.
Ara mateix, vostè, per exemple, que l'escoltem en entrevistes,
llegim en articles, participa
en la presa de decisions del partit?
No, jo no m'he invitat a Junts i, per tant,
no hi participo.
Ni cap entitat? No el truquen per consultar-li, coses?
Sí, jo parlo amb molta gent.
Sí, sí. I tothom
que vulgui a mi explicar-me
el que sigui, l'on sap que té
la meva oficina de Girona amb les portes obertes.
Encantat de la vida.
Li van preguntar pel pacte entre Junts i el PSOE
què n'opinava abans?
No, no, no. Evidentment, totes aquestes decisions
les prenen l'executiva de Junts
o les executives d'Esquerra.
No, no, des d'aquest punt de vista
no tinc cap relació.
Tinc bons amics, però no tinc cap relació política,
no tinc cap vincle polític.
A veure, ja vaig
entrar a la Generalitat
com a independent, no?
Això té uns avantatges
i té uns inconvenients.
Té uns avantatges que, diguem que ets més lliure,
no estàs sotmès a una disciplina
de partit.
I té altres inconvenients
que és que vius més a l'intempèrie.
Això també és veritat,
un partit et protegeix,
un partit t'ajuda normalment, no?
Si et mantens independent,
doncs bé,
sempre vius una mica
el tall de la navalla.
No ens salva res d'aquest pacte, vostè,
entre Junts i el PSOE?
Ens salvo els efectes que pugui tenir l'amnistia.
Això sí, és evident.
Jo, que vaig,
més a més, estat inhabilitat dues vegades,
per demanar la llibertat dels presos polítics
i dels exiliats,
doncs totes les persones que en aquests moments
tenen alguna
exigència,
alguna persecució,
estan encausats,
tenen escris d'acusació de fiscals
per terrorisme, per exemple, no?
Ens fixem molt en el tsunami,
massa poc en els casos
dels CDRs
acusats de terroristes.
En aquesta gent els pot caure
unes sentències terrorífiques, no?
Per tant, tot el que pugui beneficiar
tots aquests represaliats,
possibles represaliats,
em sembla molt positiu.
Jo, el que em queixo...
Però vostè està a favor, diguéssim,
de la llei d'amnistia?
Dels efectes de la llei d'amnistia.
Jo no estic a favor, per exemple,
que la llei d'amnistia
estigui sotmesa en el seu articulat
a la Constitució espanyola.
No estic d'acord,
perquè per mi,
tot aquest camí per la independència
que havíem seguit
era el camí per sortir
de la Constitució espanyola,
era per sortir de la gàbia constitucional.
I, per tant,
tot el que sigui tornar a entrar
a la gàbia constitucional,
lligar-nos una altra vegada
a la Constitució,
doncs no em sembla
que sigui la solució.
L'amnistia no és la solució.
No, l'amnistia...
Jo vaig demanar amnistia
i dret a l'autodeterminació, d'acord?
I, per tant,
l'amnistia
hi estic a favor.
El que insisteixo,
no estic a favor,
és que ens vinculi una altra vegada
a l'escena constitucional.
Quin tipus d'amnistia s'imaginava?
Doncs, per exemple,
pots utilitzar expressions
com seguretat jurídica.
No cal que tu et lliguis
una altra vegada.
O sigui,
no cal que tornis
a obrir la porta
de la Constitució
per posar-t'hi dintre,
perquè a la Constitució
dintre de la Constitució
no hi ha vida
per un independentista.
No podrem fer res
dintre de la Constitució.
Res.
És, per exemple,
els pactes,
diguem,
de l'exercici del dret
a l'autodeterminació.
No?
Dius, escolti'm,
no,
ara anem a demanar
una votació consultiva
en base a l'article 92
de la Constitució.
Per on?
Primer,
és impossible que passi.
Ni això no passarà.
Perquè Espanya encara,
encara ara,
no t'ha reconegut
que ets part.
No t'ha reconegut
que ets part.
L'únic...
I aleshores per què creu?
L'única taula
en la que no hi ha verificador
és la taula de governs.
Fixi's-hi.
Que és l'única
que podria comprometre
el govern espanyol.
D'acord?
Llavors,
tornar una altra vegada
a pretendre
dir-nos a nosaltres mateixos
que no, no, no,
ara sí que podrem pactar
amb l'Estat espanyol,
allò que justament
durant tots aquests anys
del camí cap a la independència
hem dit que no era possible.
Que no era possible.
Per això vam arribar
a la via unilateral, no?
Perquè, clar,
és que ens oblidem de tot.
Llavors,
aquest tornar enrere,
per mi,
és el que en aquests moments
resta credibilitat
al moviment independentista.
I llavors per què creu vostè
que Junts ha canviat
aquesta estratègia
i ara vol convertir-se
en un partit
que és clau
en la governabilitat
d'Espanya?
No ho sé,
suposo que per estratègies,
perquè continua pensant
que bé, no,
arribarem fins aquí,
però si no passa això,
doncs,
trencarem
i tornarem a demostrar
que l'estat espanyol,
doncs,
no és de fiar,
no ho sé.
Ha tornat convergència?
Jo no sé,
no sé exactament
què ha tornat.
Jo el que sí sé
és que els que
havíem dit,
proclamat,
defensat,
escrit,
que l'única possibilitat
que teníem
per escapar-nos d'Espanya,
per sortir d'Espanya,
era l'avió unilateral,
miri,
jo ja em sento gran
per canviar d'opinió.
És a dir,
jo continuo pensant
que aquella és
l'única possibilitat
que tenim,
no?
I precisament
perquè vam cremar
totes les etapes possibles.
Jo,
a vegades,
una diferència
que veig molt important
entre Catalunya
i el País Basc,
els partits independentistes
catalans
i els partits independentistes
bascos,
és que els bascos
no han arribat
a l'avió unilateral.
No hi han arribat,
no l'han proclamat,
no,
no,
diguem que no han mogut
a la seva societat
per arribar-hi,
no?
I per tant,
jo veig que els bascos
tenen aquesta capacitat,
diguem,
de ròtula
de moure's
amb aquestes associacions
amb els partits
d'esquerres espanyoles.
Però quan tu
has portat el teu país
a l'avió unilateral
és perquè has descartat
qualsevol altra possibilitat,
perquè és ja
l'última carta
que tens,
no?
I per tant,
pretendre ara dir,
no,
és que aquella carta
que era l'última
no era l'última,
no,
era una que ara
hem de tornar
a jugar
a una altra partida,
però com aquesta partida
tornarà a fracassar
perquè no hi haurà
referèndum
i haurem de tornar
en algun moment.
Tot això penso
que mina
la confiança
de la gran majoria
de les bases independentistes
que s'està demostrant
en cada elecció.
Això està clar,
però també mina
la confiança
de la base del país,
de les empreses,
de molta gent,
el fet que el país
no avanci, no?
En quin sentit?
És que el país
no pot avançar
amb 20.000 milions d'euros
de espanyol fiscal.
I per tant,
què fem amb els empresaris
que tenen idees
i ganes d'aixecar el país
i construir alternatives?
Dils-hi.
Què fem a les escoles?
Sí.
Què fem amb la sanitat?
Correcte.
Què fem amb un país
que va al col·lapse?
Perquè és el que ens està passant.
Doncs, escolti'm,
és que és impossible
no anar al col·lapse
si tens un espoli fiscal
de 20.000 milions d'euros.
Aquell espoli
que abans s'havíem xifrat
amb 15.000 milions
ha anat creixent
fins als 20.000.
Aquell espoli fiscal
era el 7% del PIB,
és ja el 9% del PIB.
No hi ha país
que ho suporti.
No hi ha país
que ho suporti.
Per tant,
quan em diuen
no, ara he oblidat
de la independència,
però és el moment
de la gestió.
Però quina gestió?
Si no tinc els recursos
per poder gestionar
aquest país.
Però per això
hi ha la negociació política,
no?
És la feina dels polítics,
aquesta.
Però vostè creu
que pot haver-hi
un finançament singular
per Catalunya?
Jo no ho sé.
Depèn de la capacitat
i habilitat dels polítics.
No, ja...
En aquest país
s'han aconseguit grans coses
quan hi ha hagut líders polítics
quan ha aconseguit.
No.
Però creus que vostè
no confia en el lideratge
que hi ha?
No, no, no.
No és un tema
de confiar en cap lideratge.
Vostè m'està fent
aquesta pregunta
perquè entenc
que no confia
que hi haurà
un finançament singular
com demà a Aragonès
per Catalunya.
Evidentment que no.
Miri,
què ha passat
amb Rodalies?
Doncs que ja
les Rodalies
ja estan
per a...
Rodalies
és per a todos.
Què ha passat
amb l'ingrés mínim vital?
Que hi hagi ingrés mínim vital
per a todos.
És que el festival
de l'estat de les autonomies
és magnífic.
És un...
El truc darrer
que es treu,
diguem,
la nova restauració burbònica
és l'estat de les autonomies
que impedeix
que mai Catalunya
pugui tenir un tracte diferent.
I, per tant,
si hi ha un finançament singular
per Catalunya
hi haurà finançament singular
per a todos.
No tingui cap dubte
sobre tot això.
I cada dia que passa
ens empobrim.
I jo,
en aquest empresari
que vostè abans em preguntava
què li he de dir,
li he de dir
escolti'm,
la millor manera que té vostè
per poder tenir
una millor sanitat,
uns millors serveis,
unes Rodalies
que funcionin,
un corredor mediterrani
que passi per aquí
no per Madrid,
etcètera,
escolti'm,
és que puguem nosaltres
decidir
amb els nostres diners
i amb la capacitat
legislativa corresponent.
La qüestió és
quin és el camí
per arribar a això.
El camí
l'havíem traçat,
estàvem d'acord.
Però no funcionava,
el president.
No funcionava.
Per què no va funcionar?
Doncs perquè hi ha una gent
que està vivint
a l'exili
i hi ha gent
que ha estat a la presó
per un intent de referèndum.
Un intent de referèndum.
A veure,
és que quan tu jugues,
portes el país
a l'avió unilateral,
és el que dius
tens un tret,
pot sortir bé
o no pot sortir bé.
Però si arribes fins aquí
has d'acabar
la partida.
El que no pot ser
és que...
Vostè va ser president
de la societat
i no la va acabar.
Vull dir,
de la restauració
o la Constitució?
I nosaltres acabàvem...
Però vostè no la va acabar.
No, clar que no.
Perquè acabàvem
amb una Constitució
que havia de ser sotmesa
a un referèndum.
I mentrestant,
arriba la Covid,
soc inhabilitat
i fora.
També dubto
que això hagués pogut passar.
Perquè no...
Mentre jo vaig ser president,
em dubto
que hi hagués
una majoria al Parlament,
al qual jo,
al novembre del 2019,
li demano
que tornem a fer
un altre referèndum
al termini d'un any.
Davant del,
diguem,
rostres glacials
del Parlament,
no?
Però,
en qualsevol cas,
arribar,
insisteixo,
perquè parlem molt
del 2017
i a mi em sembla
que la clau
està en el 2015.
És a dir,
quan els partits polítics
presenten una oferta
a la ciutadania
lògica,
coherent,
assenyada,
que és,
escolta,
miri,
en 18 mesos
proclamarem
la independència
a Catalunya.
Per què no hi havia
cap altra carta a jugar?
És que ja ho havien provat tot.
Si ho has provat tot,
vas en aquesta carta,
a la via unilateral.
I,
escolta,
a més a més,
resulta
que,
efectivament,
aproves unes eix
de transidurietat,
aproves una eix
de referèndum,
ja és conegut,
que a mi se m'encarrega,
imagini't jo,
si jo m'ho creia,
perquè a mi se m'encarrega
que escrigui el discurs
que s'ha de llegir
el dia que es proclami
la independència de Catalunya.
Jo escric aquest discurs.
O sigui,
jo vaig absolutament convençut
que anem a totes.
I arriba el 27 d'octubre
i tots aquells que ens deien
18 mesos i torno a casa.
Qui li deia?
Això ho sentíem
de molts polítics,
d'aleshores,
o no?
Però polítics que manessin,
responsables,
que estiguessin
al cap davant d'això.
Qui li deia?
Deien,
escolta'm que...
Pujamol li deia?
No,
jo en aquells moments no.
Qui li encarrega el discurs?
Ah,
això em permetrà
que no li digui
qui m'encarrega el discurs,
però això ho sorti publicat
en un llibre,
que és tota la veritat,
em sembla,
i surt transcrit
tot el discurs,
cosa que jo no tenia ni idea.
I garantien
que s'executava la independència
a la demana del referent.
A mi em van dir
que escriguis el discurs
per la independència.
Jo, lògicament,
m'he de creure
que anem a totes.
Però no anem
a proclamar la independència
i després
no demanar
a la ciutadania
que l'acompanyi
i que l'apliqui.
És que la via unidadal
comença a les hores.
No comença
amb la proclamació
de la independència.
Proclamar la independència
la pots proclamar
relativament
en diverses ocasions,
però
exercir
aquella independència
que en aquell octubre,
després de tot el que havia passat,
després d'aquest
estat d'ànim col·lectiu
que hi havia,
jo diria
que era el momentum,
el famós momentum,
que no és fàcil
perquè els momentum
necessiten d'un creixendo
per arribar
a convertir-se
realment
en una opció
de canvi,
de ruptura democràtica.
Arribarem a la independència
per ruptura democràtica,
no hi ha cap altra manera
d'arribar-hi.
I si no,
no hi arribarem,
no passa res.
Tindrem els que ens sabríem guanyar.
Però és que ara
la realitat d'ara,
president,
és una altra.
El Centre d'Estudis d'Opinyó
et diu
que el que volen la independència
només és un 25%
ara mateix a Catalunya.
Mira,
jo el que sé
és que...
Perdoni,
que sigui a través
de la via unilateral
que vostè defensa.
Jo el que sé
és que
vostè recordarà
les xifres
del referèndum
del primer d'octubre,
no?
Percentatge de vot
d'un 40 i escaig per cent,
2.300.000 vots de sí.
Si hagués votat
el 75%
i la resta de vots
haguessin sigut
vots negatius,
què creu
que hagués estat el resultat?
Que el govern
hagués dimitit?
No.
Que hagués guanyat el sí.
Encara.
Tenir en compte
aquestes condicions.
Si hagués votat
el 81%
de la població,
partint
de les xifres
dels resultats
emesos,
amb el 81%,
i suposant
que tothom,
tots els altres
que haguessin anat
a votar,
haguessin votat que no,
només amb 180.000
que haguessin votat
que sí,
s'hagués guanyat
aquest referèndum.
Jo no em crec
que aquella majoria social
que hi havia
el 2017
per la independència
hagi desaparegut.
No ho crec.
No ho crec.
Ara.
És evident
que era creïble
la independència
en aquell moment.
La ciutadania
havia entès
que els missatges
que li arribaven
eren uns missatges
que l'empenyien
a creure.
Hi havia confiança.
En aquests moments
no hi és.
Certament no hi és.
Naurí, torna d'intervenció
dels nostres tertulians.
Núria Ribó,
Vicenç Sánchez,
Sergi Sol,
Montserrat Nebrera
i Manuel Campo Vidal.
Manuel.
Hola, sí.
Jo em quedo,
diem-ne,
preocupat perquè,
abans de res,
tot el meu respecte
pel president Torra,
em quedo preocupat
perquè diu
sí,
veig que Catalunya
va al col·lapse,
però també veig que
tota la culpa
la té
i també em preocupa
el president
quan diu
els altres tindran
el mateix
que tindria
Catalunya
perquè hi ha
aquesta
homogeneització
per utilitzar
una paraula
que s'ha utilitzat
avui
amb aquesta tertúlia.
Home,
jo sóc
aragonès
de la Franja.
Jo vull
tenir
el mateix
que tingui
Catalunya,
però si Catalunya
ja té el que vol,
quin problema té
en que els altres
tinguin
el mateix.
Que no és possible
perquè
l'espoli fiscal
que viu a Catalunya
és la base
precisament
del sistema
de compensació
amb el que
viu l'estat espanyol.
Per tant,
si jo reclamo
un finançament singular
passarà necessàriament
perquè
restin recursos
per les altres
comunitats autònomes
que ara mateix
són comunitats autònomes
subsidiades
per Catalunya.
I aquest és un punt
és que les xifres
estan aquí
les acaba de dir
la consellera Mas
d'Economia
que ja són
20.000 milions
d'euros
això fa inviable
a qualsevol
projecte de país
i més
d'un país
de 8 milions.
Núria.
A veure,
sentir-lo una altra
vegada
president
és com retornar
a un passat
molt recent
però que sembla
que està
una mica superat
perquè les xifres
mateix del CEO
que deia
el Ricard
vull dir
el suport
que té
l'independentisme
etc.
A mi em dóna
la impressió
que quan s'està
fora del món
polític
i s'està
tan beligerant
i tan fort
amb aquesta defensa
que vostè
sempre va fer
i que a més
va pagar
amb allò
de les pancartes
i que ho va pagar
de la forma
que ho va pagar
la veritat
és que entenc
que es pugui
mantenir aquest discurs
però entenc
i també
que ens costa
a la resta
tant els indepes
com no els indepes
hem passat
un procés
molt complicat
molt complex
els que van estar
al front
no només
han passat
per la presó
sinó que van sortir
del país
i encara
estan fora
del país
o sigui
han passat
una sèrie
de circumstàncies
que fa difícil
que es pugui
tornar a plantejar
insistir
amb el mateix
i estic pensant
ara en Artur Mas
que l'estava veient
ara aquí
un moment
per la tele
que l'estava
entrevistant
la Nierga
i que fa
molt pocs dies
en una entrevista
amb la Vanguardia
ell
que va ser
el que ens va
diguéssim
per dir-ho clar
posar
en aquest procés
el que el va iniciar
sense venir
de les files
indepes
ell que ho va ser
reconeix
el que s'ha fet malament
reconeix
que no és el moment
reconeix
etcètera
etcètera
ell que ens va portar aquí
la veritat
és que
insistint
amb la via unilateral
com vostè
també deia
quan ha vist
que no es podia
fer res
quan vostè
diu
fins i tot
senyala
el Tribunal Superior
de Justícia
a Catalunya
que no vol
tenir
aquest lligam
amb algú
s'haurà de negociar
barallar
o el que sigui
per aconseguir
que aquesta
Catalunya
sigui independent
com vol
vostè
i molts
com vostè
encara que la veritat
és que ha baixat
però si això no ha passat
estem en el moment
que estem
vostè en algun moment
havia pensat
que es aconseguirien
indults
i sobretot
una llei d'amnistia
com aquests moments
s'està aconseguint
i com aquests moments
Puigdemont
que encara que no
dintre de Junts
l'ascendència
i la força que té
vull dir
ha aconseguit
negociar
amb Pedro Sánchez
i el PSOE
quan realment
era anatema
fa molt pocs mesos
tot això ha passat
o sigui
ha passat
perquè hi ha hagut
un 23 de juliol
unes eleccions
una pèrdua de vots
etcètera
però entenc
que la política
de vegades
és tan dura
i tan bèstia
com això
renunciar
al que ell
havia estat
fins 24 hores
abans en contra
i vostès
pensant
que era impossible
o sigui
estem en un punt
que ara
escoltar-lo a vostè
sembla que retrocedeixo
amb el túnel del temps
és que
bé
jo continuo
ja li dic
jo continuo pensant
que aquesta és l'única
possibilitat
que té Catalunya
per ser independent
i jo crec que
a més a més
vaig a favor seu
perquè crec que
una Catalunya independent
segurament a vostè
li convé
tant com a mi
perquè segurament
vaja
i segur
indefectiblement
tindrem uns millors serveis
per tots
tindrem un país millor
perquè tindrem
els nostres recursos
i ens podrem
legislar nosaltres mateixos
que ho farem tot bé
de cap de les maneres
evidentment
però és que
fins i tot
reclamo el dret
a equivocar-nos
ja ho vam fer-ho
no?
que ens equivoquem
nosaltres
en aquest procés
hi ha hagut moltes
equivocacions
hi ha hagut de tot
i hi haurà el moment
d'analitzar-lo
segurament
anatomia
del procés
això també fa molts anys
que es diu
que ho analitzarem
encara no ha arribat
l'operació
sap per què
perquè a vegades
potser podries posar
en compromís
algunes persones
però potser l'amnistia
ens donava
aquell espai
per poder també
parlar
i autoanalitzar-nos
a vegades
també es parla molt
de la unitat
i aquestes coses
jo crec precisament
la falta d'unitat
el cannibalisme
entre els partits
polítics catalans
va ser el que va
portar-nos justament
a poder arribar
el primer d'octubre
però hi havia
una data
i hi havia
un moment
a l'horitzó
i això sí que la ciutadania
va tenir clar
i és de la ciutadania
de la campanya
dels partits polítics
els partits polítics
no es van poder
despendre
de l'alè
que tenien
a la ciutadania
marcar-los
aquell camí
Sergi
jo sentia
abans
fa momentet
el Campo Vidal
i també
amb el president
Torra
discrepar
jo diria que
en un hòstia concret
diria que tots
teniu una mica
de raó
alhora
però que tot pot ser
que tot pot ser
veritat alhora
que diria
algú que conec
és veritat
que d'on s'hauria
preocupat
que allò que s'aconseguís
per Catalunya
ho compartissin d'altres
per exemple
en el tema concret
de la condonació del deute
a Catalunya
li interessa
en aquests moments
especialment
la condonació del deute
perquè com que és
la comunitat més endeutada
també és la que paga
més interessos
per tant
que li condonin a Catalunya
l'efecte que té
és molt més important
que el que li pugui passar
a una altra comunitat
alguna cosa no vol dir
que no sigui
immensament cert
que hi ha un problema
estructural
que és el dèficit
el dèficit fiscal
i que per tant
que si Catalunya
deixa de fer
aquesta aportació
en negatiu
en positiu
és a dir
que després
li retorna molt més
és evident
que algú altre
es quedarà
sense perdre
aquests recursos
i per tant
aquí
és un pastís
determinat
si en deixes
de donar
a una banda
o si algú
se'n queda més
en Catalunya
i amb tota la justícia
del món
perquè són els recursos
que genera
doncs evident
que algú altre
en tindrà de més
però diria que
les dues coses
són compatibles
hauria de poder ser
compatible
aquest dia a dia
podria ser
amb objectius
diguem
que fossin
de tipus estructural
per intentar canviar
canviar tot de fons
jo tenia ara
el camp de veritat
que és de la franja
la meva vèdia
també era de la franja
de costat
era de costat de Serós
però on vivia
la franja
era molt republicana
era catalana
diguem
100%
i molt republicana
i independentista
però a la meva vèdia
em li preocupava
el dia a dia
li preocupava moltíssim
i no crec
que li hagués servit
ni serveis al conjunt
dels ciutadans
anar esperant
aquell dia gloriós
que ens ho arreglarà tot
perquè al final
el temps va passant
i també serà una resposta
a les coses
que ens ocupen
entre altres
per exemple
un servei de rodalies
que és un escàndol
i per tant
això ens ha de seguir
preocupant
i hauríem d'intentar
tenir voluntat
de resoldre'l
més enllà
d'aquí
d'aquí tinguin
la responsabilitat
més enllà
de que un dia
estiguem
en una república
aquest país sigui
una república
i pugui decidir
com s'organitza
més enllà
que també evidentment
també tindrà
els seus problemes
em sembla molt bé
però aleshores
per què el 2015
proposem a la ciutadania
que la via
és la via unilateral
perquè hem cremat
totes les altres vies
ho hem provat
de totes les maneres
és una pregunta
ah no no
evidentment
no no
entenc
que s'arriba a aquest punt
exactament
primer perquè s'ha intentat
fins i tot s'ha fet
una gimnàstica pedagògica
de demostrar a tothom
que per aquesta via
de l'acord
no hi ha manera
d'arribar
i de fet això
és el que crec
que permet acumular
un gran capital humà
permet carregar-te
de raons
i justifica
el que en altres circumstàncies
difícilment es podria haver justificat
llavors quan tu prens una decisió
com aquesta
de portar el teu país
al límit
que és la via unilateral
i després decideixes
que no
que t'havies equivocat
o que no era
l'estratègia correcta
o que
escolta'm és molt millor
que ho pactem
o algun dia ja arribarà
de sobte
després de 300 anys
l'estat espanyol
s'adonarà que no
que pot pactar
un referèndum
de tota determinació
en Catalunya
en algun moment
t'has equivocat
o et vas equivocar
quan vas plantejar
l'avió
n'elateral
del 2015
o t'estàs equivocant ara
que les mateixes persones
que ens van portar
a una via
estiguin liderant l'altra
és el que jo penso
que ens resta
credibilitat
de tots
no ens fa creïbles
ara que està
de moda la paraula
l'aminar
ens l'amina
i a mi em preocupa
no em preocupa
un partit
un altre
un líder polític
o un altre
no em preocupa
un moment independentista
que el veig desolat
i que
l'extensió fa
que creixi
creixi
creixi
sol passar
que després
de la borratxera
ve la ressaca
en tots els àmbits
era una borratxera
no
era una petàfora
no em volies mal interpretar
era una mota
el que dic
és que
després d'haver fet
un gran
un gran esforç
i d'haver arribat
a un punt
que no has aconseguit
avançar més enllà
és com el que arriba
a la final
i perd la final
doncs clar
tens una temporada
has aconseguit
arribar a la final
ara
per tornar a arribar
a la final
s'ha de treballar molt
perquè haver arribat
una vegada
a la final
no et permet
des d'aquell dia
per dir que ja ets
a la final
sinó el que et demana
és una altra vegada
tornar a superar
totes les emiliatures
per tornar a plantar
la final
el Jorge Basenberg
té una frase
que a mi m'agradava molt
tenia
que és
no pots viure
sense contradiccions
això és així
hi ha contradiccions
a la vida
no, no pots viure
sense contradiccions
però que siguin
les mínimes possibles
aquesta era la frase
això és la coherència
la coherència
no és
escolti'm
jo sóc d'una puresa
inatacable
línia recta
sempre
no, vius
en les teves contradiccions
ara les contradiccions
no poden ser
tan bèsties
però vostè
ha dit una cosa abans
justificava
el seu escepticisme
davant la llei d'amnistia
fins i tot
perquè recorres
a l'amnistia
i ho ha fonamentat
en què era
un recurs
una tornada
o avalar implícitament
la Constitució
això m'ha saltat
no, explícitament
però és que
quan vostè va ser president
damunt de què va ser
president
si no és damunt
de la Constitució Espanyola
no sé què es refereix
vostè va ser president
a partir d'un estatut
d'autonomia
acatant aquest estatut
d'autonomia
que forma part
de la bloc
de la Constitucionalitat
si ens posem
temporistes
arriba un punt
que quan vostè parla
de contradiccions
són bastant evidents
recordi l'acte
de presa de possessió
que jo vaig fer
i miri les paraules
amb les quals
jo vaig fer
tot és veritat
alhora
vostè veixi
de la mateixa manera
que aquella era
la legalitat
i el procediment
que regulava
la Constitució Espanyola
o que penjava
la Constitució Espanyola
tot és veritat
alhora
no, que escolti'm
que finalment
la Generalitat de Catalunya
es legisla
per una legislació espanyola
que les nostres institucions
es legislen
per lleis espanyoles
i tant
que sí
això és el que jo vull canviar
això és el que jo vull
postar
i moltíssima gent
Vicent Sánchez
hi ha veu president
que concita
moltíssimes coincidències
moltes
i això
és el que li vull
preguntar
sobretot adhesions
caram
tot el món d'acord
amb vostè
tot el món d'acord
a mi em sembla xocant
que vostè diu
i pensa el mateix
que deien i pensaven
Convergència
Esquerra
i la CUP
durant el procés
exactament el mateix
vostè no s'ha mogut
i tots s'han mogut
i tots s'han mogut
segurament
com a conseqüència
d'un fracàs
perquè si no
no s'haurien mogut
i segurament
tots tenen també
una certa responsabilitat
en aquell fracàs
encara que també
puguem atribuir
tot el que va fer l'Estat
perquè allò no anirà
com ells volien que anar
la pregunta que li vull fer és
el seu discurs s'ha fet excèntric
vostè ara opina
el contrari
que tots aquests partits
se sent decebuts
amb l'actuació
dels tres partits
últimament
seria la primera
i la segona
si se sent decebut
quina és la bona opció
que ara
hauria de seguir
la política
segons el que vostè pensa
per exemple
està d'acord
en què les pròximes eleccions
del Parlament
es presentin llistes alternatives
l'Assemblea ha dit
que en farà una
o tot això
encara fragmentaria
més l'independentisme
i ho faria tot més complicat
jo crec que
primer
tots els que hem tingut
algun tipus de responsabilitats
en aquest
diguem-ne
cap a la independència
i no hem aconseguit
fer portar el país
la independència
doncs hem de demanar
disculpes
però no ens n'hem sortit
ho han fet malament
hem de demanar disculpes
no l'hi dic així
és que crec que és important
el primer
que li hem de demanar
és això
dic
escolta i miri
jo em pensava que aquesta
era la via
i no ho hem aconseguit
jo almenys
ho faig
se sent decebut
per l'opció que hem pres
els partits
després d'aquest fracàs
em sento trist
em sento trist
per tanta gent
que ho ha donat tot
jo que continuo fent conferències
arreu del país
que veig amb gent
etc
i em venen famílies
i em diuen
que no ens pensaven
que ens trobem
a mi em dol
per tota aquesta gent
sincerament
em dol molt
però ja li deia
primer
demanar disculpes
segon
adonar-se de la força
que té el moviment independentista
aquí
sempre et volen fer creure
que tu vius
en un còrner
en el còrner una mica
dels
dels hiperventilats
m'agosta una mica
sí
sí
jo he de ser
un dels més hiperventilats
no sé
però
resulta que eren
2.300.000
els hiperventilats
el 2017
i que
i que aquest referèndum
es guanyava
llavors jo
segon punt
crec que l'independentisme
ha de tornar a ser conscient
de la força que té
en aquests moments
li estan dient
que no té força
no no no tens força
no no no
tu no pots fer res
no no
ui
això s'ha de pactar
i ves a saber
perquè clar
com que
ens pot passar tantes coses
i això ho havíem superat
això ho havíem superat
creiem que nosaltres
tindríem
la força
i la voluntat
d'autodeterminar-nos
i tercer
el que abans
també comentava
li falta credibilitat
al moviment independentista
s'ha laminat molt
la credibilitat
i per tant
aquesta credibilitat
podria fer
que les llistes alternatives
tampoc tinguin
en sentit
passa
primer
per mi
necessàriament
per una renovació
de lideratges
jo m'apunto
tots els que diuen
el tema de renovació
de lideratges
crec que és així
i suposant
que no hagués arribat
a tenir mai cap
doncs el meu
el primer
no ho diria
que això
que és
de cap de les maneres
com si jo aquí
ens expulséssim
les culpes
al contrari
crec que ja ho he dit
al començament
i dos
sobre el tema
de les llistes
tothom
que en aquest país
cregui
que té
la possibilitat
o pensa
que pot
concretar
un projecte
i un programa
per arribar
a la independència
que assumi
i que ajudi
a fer canviar
les coses
té tota la legitimitat
per presentar-se
per tant
és un error polític
a part de legítim
un error
seria un error polític
fragmentar
estratègic
per l'independentisme
estratègic
per l'independentisme
però que fragmentar
encara més el vot
i convertir
que no està prou
fragmentar
l'independentisme
per això li ho dic
encara més
no
però és que
veiem-ho des de l'altre punt de vista
precisament abans li deia
aquesta fragmentació
és el que ens va portar
el primer d'octubre
és així
si vostè
creu que
Junts pel Sí
era
no sé
un espai
de vins i roses
no
en absolut
Junts pel Sí
hi havia unes batuses
monumentals
i sempre hi ha hagut
en tots aquests
anys passats
una batalla
caníbal
entre els grans partits
i la CUP
també
és perquè
el president
sempre s'ha venut
que la unitat
és el que va portar
l'octubre
vostè veu al revés
la unitat de les bases
és a dir
hi havia tal força
en el moviment independentista
que els partits
van construir
un camí
i els partits
no podien escapar-se
d'aquell camí
imagina
un partit
que hagués dit
no no
tu i jo
no ho sé
si el podrem fer
el primer d'octubre
se l'haguessin menjat viu
se l'haguessin menjat viu
i per això
tothom anava
anava tirant
mirant-se un
de reull a l'altre
tu què fas
tu què fas
anem tirant
anem tirant
i es troben que el primer d'octubre
va fabulosament bé
fabulosament bé
i això és el que trenca
tots els esquemes
i ara què fem
interessant
Montserrat
sí crec que
el discurs
que fa el president
Torra
és
molt lucid
l'amnistia
implica l'Estat
l'unilateralisme
és l'única via
per la independència
en aquest estat
el moviment independentista
està en hores baixes
els líders
que no van fer la feina
han de demanar perdó
i canviar-se
i la meva pregunta
aleshores és
per aconseguir
rearmar aquest independentisme
no
és millor escenari
lluitar
en un món
diguem
polític
estatal
on guanya
el PP i Vox
on governen
el PP i Vox
és a dir
és més fàcil
construir
aquesta
hiperventilació
per posar la paraula
hiperventilació
col·lectiva
catalana
front
la intransigència
que afronta el PSOE
és més difícil
rearmar aquest moviment
independentista
no necessàriament
el tema és que el PSOE
s'ha trobat
amb una repressió
amb la qual
ja ha sabut jugar bé
el senyor Pedro Sánchez
és un
és un crac
i
i ha sabut
jugar molt bé
les cartes
amb les que s'ha trobat
és un tros de quònim
no president
és un tros de quònim
de dalt a baix
i si jo
és més llest que vostè
és més llest que tots nosaltres
i tant que sí
però
coneix les nostres febleses
i les nostres debilitats
clar que sí
i
i ho va saber veure
el problema
mai ha sigut
per la banda d'Espanya
el problema
l'hem tingut
a la banda catalana
no
jo penso
que per mi
l'error
d'Esquerra Republicana
per exemple
fa 4 anys
era abandonar la via
de l'amnistia
no
i anar per la via
dels indults
no
si tu et mantens
en amnistia
autodeterminació
és que és amnistia
i autodeterminació
i punt
i això és
molt sacrificat
i la generació
que vol anar
a la independència
és d'una gran duresa
i tant que sí
enormement difícil
però
em dóna la sensació
que quan tu
ja has arribat
a la conclusió
que l'única possibilitat
és la via unilateral
qualsevol retrocés
destrossa
la credibilitat
del moviment
president Torra
la forma que ha parlat
de Pedro Sánchez
m'ha sorprès
perquè a més
és un home
que realment
les coses que diuen
són creïbles
perquè et poden agradar
o no
però són creïbles
i me les crec
al parlar d'ell
com un crac
sabia el que feia
i coneixia tot
jo em pregunto
vostès que van tirar
endavant això
sabent el govern central
com era
pretenien governar
un possible país
independent
sense saber
el que tenien entre mans
vostès no sabien res
de la força
del que significa
un govern central
es van quedar sorpresos
de la bestialitat
del dia 1
que va ser la bestialitat
de la violència
però es van quedar sorpresos
per tot
de la reacció
al 155
quan tot està contemplat
el senyor Torra
ha estat investigat
Pegasus
amb el programa Pegasus
per exemple
i tant
i tant
sí
la cosa més fastigosa
que m'ha passat
la més fastigosa
entre altres coses
a mi em van espiar
estant malalt
de Covid
a la casa dels canonges
però jo li preguntava
una altra cosa
ara
vull dir que
em sembla la cosa
ja més repugnant
però vostès no van ser cracs
en veure el que podia passar
jo no tenia cap responsabilitat
dels anys 15 al 17
i
tot i que
jo havia escalt llibres
dient justament
que aquesta era la via
vull dir
si a mi
clar
fan una llei de transitorietat
fan una llei de referèndum
fan un primer d'octubre
em demanen que escrigui
la declaració d'independència
jo penso que hi anem
hi anem a totes
i després resulta que no
però jo
sempre
m'he temut
el pitjor
de l'estat espanyol
només faltaria
només faltaria
és que
no sé
són 300 anys
home
si amb 300 anys
mirant la història enrere
no t'ho esperes tot
de l'estat espanyol
aleshores
per què no anàvem més preparats
és que no es podien
esclar
i conegia tant i tant
la via unilateral
com la tiraven endavant
jo m'he d'imaginar
que havien de saber
que tot això
com a mínim
ho hem de deixar aquí
però li agraeixo moltíssim
la sinceritat
president
i la manera en què s'ha expressat
perquè
en fi
hi ha molts comentaris
ja d'aquesta entrevista
hi ha moltes frases
per guardar
entre altres
hem de demanar disculpes
i em sento trist
és una de les frases
que vostè ha explicat
i ha matisat també
en aquesta entrevista
que poden recuperar
i que pensem de seguida
al web
perquè la recuperin
i entenguin també
el context d'aquestes paraules
president
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a tots vostès
i endavant amb la feina
fem una pausa
i ara tornem
el matí de Catalunya Ràdio
som 3CAT
cerco amor
salut
i tota la felicitat del món
i a les rebaixes
una mica de tot
quan cerques
no sempre trobes
però a les rebaixes
del cort inglès
sempre trobes
el que cerques
amb descomptes
amb moda
esports
llar
accessoris
llençaria
sabateria
del 7 de gener
al 29 de febrer
les rebaixes
del cort inglès
a la botiga
web i app
tu també ho has sentit
hi ha moments
que el cos
et demana caldo
per això
dona-li el que es mereix
Aneto
012
la millor resposta
poso en marxa la pel·lícula
espera espera
per què no la poses en català?
està disponible
l'oferta de continguts en català
a les plataformes
de streaming
s'ha multiplicat
per més del doble
en els últims dos anys
abans de mirar
una pel·lícula o sèrie
reviseu la disponibilitat
del català
al menú de llengües
a més
com que les plataformes
acostumen a tenir
memòria lingüística
si consumiu
un contingut
en català
la pròxima vegada
que la llengua
estigui disponible
ja la tindreu
configurada
Fem ara una connexió
per saber les novetats
del Corte Inglés
Bon dia
Hola, bon dia
En la vida a vegades
ens posem a buscar coses
que mira, són complicades
que tot ens surti bé
a la primera
o que no ens facin esperar
quan tenim cita
per exemple
però sort en tenim
de les rebaixes
del Corte Inglés
perquè, escolta
hi trobem sempre
el que busquem
sense anar més lluny
de sabateria per dona
hi ha selecció
de les marques
Wonders
Josepo
Pedro Miralles
o Gués
amb el 40%
de descompte
i per home
marques com
Timberland
Panamajac
Martinelli
o Geox
amb una selecció
de referències
amb el 30%
de descompte
Ah, també hi ha
una selecció
de bufandes
amb el 30%
de descompte
Dugo Boss
Lacost
Levis
Lotus
Michael Cors
Olimpo
Gant
o Emporio
Armani
Ai, fins al 29 de febrer
eh
so