La noticia de las 12
Bon dia, os informa Sara Riera.
Els disruptors endocrinos son uns dels responsables de l'avançament de la pubertad i la regla en les nenes.
Es tracta de substàncies químiques que estan presents en multitud de productes que mengem
o ens posem a la pell cada dia i que podríem dir que hackegen el nostre sistema hormonal.
Cada dècada s'avança, 3 mesos, l'inici d'aquesta pubertat i, per tant, de la primera regla.
Es considera que la pubertat és precoç quan comença abans dels 8 anys i quan la regla arriba abans dels 11.
Aquests disruptors endocrins els trobem, ho dèiem, en productes de neteja, en aliments ultraprocessats,
plàstics, productes d'higiene, cremes o maquillatge.
Són substàncies que es comporten com hormones i confonen el nostre sistema endocrí
i, en el cas de les nenes, fan que s'iniciï abans la pubertat i la primera menstruació.
El doctor Nicolás Olé és catedràtic, expert en contaminants de la Universitat de Granada.
Porque las niñas desarrollan a los 8 años, vello público, desarrollo mamario, aunque no lleguen a tener la regla.
Durante años habíamos dicho, esos son los pollos estrogénicos, ¿te acuerdas que se decía de broma, no?
Tio, no son las hormonas de los pollos, son los disruptores endocrinos,
son componentes químicos que están en productos de consumo diario.
Més notícies, Marta Prat.
El secretari d'organització del PSOE nega de totes-totes que Coldo García fos un protegit seu.
Santos Cerdán, que compareix en la Comissió d'Investigació del Senat
sobre la suposada compra fraudulenta de mascaretes durant la pandèmia,
assegura que García, el presumpte cap de la trama, era un company més de partit.
A més, Cerdán es defensa dient que des del seu càrrec no estava el cas d'aquest tipus de contracte.
Anem cap a Madrid. Alex Giral, Robert, bon dia.
Hola, bon dia. Sí, el número 3 dels socialistes ha reconegut que va ser ell
qui va portar l'exassessor d'Avalos, Coldo García, a Madrid
per custodiar els avals de Sánchez per liderar el PSOE ara fa 7 anys.
Lo traje al señor Coldo García en las primeras del 2017.
Però ha desmentit haver-lo blindat.
En ningún momento fue conductor, ni eso que dicen que amigo íntimo de Pedro Sánchez,
ni nada, no era ni mi pupilo ni era nadie dentro del raniorama de Ferraz.
En una sessió de to crispat al Senat, Cerdán ha negat responsabilitats en les contractacions de l'exministeri d'Avalos
perquè, diu, Coldo García no tenia cap càrrec orgànic a Ferraz.
Alex Giral, Robert, Catalunya Ràdio, Madrid.
L'economia de la zona euro surt de la recessió i el primer trimestre ha crescut un 0,3%.
En el tercer trimestre de l'any passat com l'últim, l'activitat a l'eurozona havia caigut una dècima.
Aquest canvi de tendència s'hi afegeix prou a una dada no tan positiva referent a la inflació.
Després de tres mesos consecutius de moderació dels preus, a l'abril la taxa s'ha mantingut invariable al 2,4%.
Aquestes dues variables, el creixement econòmic i els preus, són les que tindrà en compte ara el Banc Central Europeu al juny a l'hora de decidir si comença a baixar els tipus d'interès.
La Guàrdia Civil ha detingut un centenar de persones, una quarantena a Catalunya, en relació a l'estafa coneguda com la del fill amb problemes.
Calculen que haurien robat un milió d'euros a base de transferències que anaven dels 800 als 55.000 euros.
De moment, s'han identificat més de 200 víctimes de l'estafa a la província de Alacant.
La xarxa dels detinguts operava des de Torrevella al Baix Segura i actuava a Barcelona, Girona, València, Alacant, Madrid, Granada i Màlaga.
Segons la Guàrdia Civil, els detinguts contactaven amb pares i mares que tenien fills de viatge o estudiant fora
i els demanaven ajuda econòmica fent-se passar pel fill a través d'una coneguda aplicació de missatgeria mòbil.
Llum verda, finalment, a les obres de construcció de la futura Biblioteca Pública de l'Estat a Barcelona.
L'Ajuntament ha aprovat la llicència d'obres de l'equipament i això permet al Ministeri de Cultura
que comenci els tràmits per licitar els treballs de construcció de la nova biblioteca.
S'edificarà al costat de l'estació de França en uns terrenys cedits per l'Ajuntament
i tindrà una inversió estimada de 80.000.0007 euros.
Aquest equipament serà la biblioteca pública més gran de l'Estat i una de les més grans també d'Europa.
A dels esports, Marcos García.
El Barça recupera la segona plaça, primera divisió, després de superar ahir el València per 4, gols a 2.
L'equip de Xavi va remuntar un 1-2 en contra al segon temps amb un hat-trick de Lewandowski.
Van de recuperar aquesta segona posició a la Lliga actual.
El Barça es garanteix d'aquesta manera una plaça a la propera Champions.
Avui arrencan les semifinals de la Champions masculina de futbol.
A les 9 del vespre, Bayern de Munic-Reial Madrid a la Champions femenina.
El Barça posa avui a la venda per a sòcies i socis una part de les entrades de que disposa per la final del proper 25 de maig a Bilbao contra l'Olimpí de Lió.
Demà se'n posaran a la venda més per les penyes i divendres per al públic en general.
El Barça de Bàsquet afronta aquest vespre el tercer partit del play-off de quarts de final a l'Eurolliga a la pista de l'Olimpia Cos.
És una limitatòria que està empatada a una victòria.
El partit començarà a dos quarts de nou i el transmetrem a l'app de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT.
I en ok patins, el noi ara nova Martí Gavarró.
Fins aquí les notícies.
El 22 de febrer, el tot costa...
Jo tenia la samarreta i les botes al Museu del Barça i no sé si segueixen allà.
Què vols dir?
La Marta és la primera golejadora del Barça a la Champions.
I les van treure?
Però això és greu.
Uns dies més tard...
No hi és perquè no podem exposar tot el que tenim al museu.
El que podríem fer és treure aquestes botes, treure aquesta samarreta i exposar-la a unes altres.
El que a mi m'agradarà de veritat és el dia de demà quan les meves filles siguin més grans podent al museu i les vegin i explicar-li la història.
En l'esport tot costa, però no hi ha res impossible.
Tot costa. De dilluns a divendres a les 7 del vespre, amb Sònia Germà i Jordi Costa.
Catalunya Ràdio
Vols així, se t'enxuqui, Molares, perquè...
Què passa, Ricard?
És una exposició que l'estudi...
Ai, que bé.
Està fent gira per totes les ràdios i per tots els mitjans.
Espera los Sánchez.
Què tal? ¿Cómo estáis?
Carai.
Això a vostè, això a vostè, com està?
Hi ha hagut un tipus d'aplaudiment teu?
Hi havia una intenció d'aplaudir, m'ha saprat?
Sí, pensava que l'havíem d'aplaudir.
És que ets una mica socialista.
No, no, jo aquests dies no sé què s'ha de fer, de veritat.
Jo no dic res.
Però s'aplaudir me parece una buena opción, la verdad.
Sí, no? Home, escolta'm, aquest home és un home que ha renascut de la seva pròpia.
Però, bueno, el primer, com està la Begoña?
La Begoña està bien.
Està bien, està contenta.
Està muy bien, hemos estado cinco días en casa, tranquilos.
Sí, clar.
Eso ha ido muy bien.
Què habéis hecho?
Bueno.
Heu fet l'amor?
Sí, la verdad que mucho, mucho.
Nos gusta mucho hacer el amor.
Y suave, ¿no?
Sí, siempre es un poco suave, pero ya sabes que tengo un poco...
Ya, ya, cuando...
Sí, es el que es mío el guiré.
En Joel insinuava ahí que era sexe tàntrico el que practicaban en aquesta parella.
Porque están molt en forma y poden aguantar moltes hores.
Sí, es verdad, es verdad.
Aguantemos mucho.
Sí, sí, sí.
¿Tú controlas la ejaculación, Pedro?
¿Es capaz de retenerla?
¿Retienes la...?
No, no me hace falta retenerla.
La saco cuando quiero.
La saco cuando quieras.
O sea, si...
Fasa voluntad.
Llegamos al minuto 93 y todavía no ha salido, pues...
Ya está.
Ya está.
Pam, Sergio Ramos, ¿no?
Sí.
Y si no, siempre os pueden regenerar.
Minuto...
Minuto 90 y Sánchez.
El 90 y Sánchez.
Ay, Pedro, Pedro, Pedro.
¿Y ahora qué? ¿A dónde va? ¿A dónde voy ahora?
Bueno, pues estoy aquí por las radios, haciendo un poquito de gira, que me hagan preguntar.
Sí, claro.
Bueno, está. Hacer un poquito esto.
Avui, ara començaràs a aparèixer per Catalunya, a la campanya.
Sí, claro, claro. Conservadoria.
Què tal? Comenceu? Bon dia.
Soc sobra de lilla.
Sí, començarem a fer campanya.
Bueno, no m'interessa.
Què tal?
Per Catalunya.
Sí.
Per Catalunya ens tancarem 5 o 6 dies, els que tu diguis.
En Catalunya ens cenarem?
Pots tancar-te a casa meva, si vols.
Prefiero que no.
Si vols, eh?
Si vols.
I és que elles.
Senyor Illas, si vostè veu les eleccions, passarem a dir-nos Catalunya ràdio?
Sí, amb doble 1.
Amb doble 1, Catalunya ràdio.
Catalunya ràdio.
Catalunya ràdio.
Catalunya ràdio.
L'última hora del matí de Catalunya ràdio.
M'encanta.
Això no és millor que l'original.
Moraues.
Moraues.
I el jueu?
Jueu dies.
Sí, sí, sí.
Jueu.
Molt jueu sóc jo, sí.
Però escolta, tota aquesta fau...
I Aida, Aida, futa.
No?
Què?
Pedro.
No, Pedro.
No, Pedro, Pedro, Pedro.
Bueno, Pedro, vés a pensar 5 dies més a la Montcobar.
Sí, sí.
No, però, no la fies tot con us?
Pues Aida, fita, Aida, futa, no?
A això està desvariant.
Aida, futa.
Pobre senyor.
Prou, eh?
Venguardos a la veguanya.
Prou de burlar-se de mi, eh?
Prou, prou.
Ja no ho fem més.
Perdoni, senyor.
Al vostre programa.
I som.
Gràcies.
Un abrazo.
Molt bé.
Al Matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del Matí de Catalunya Ràdio,
la mesa radiofònica dels vostres migdies,
amb uns apoderats de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Jueu.
Bon dia.
L'Aida, futa.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
1897.
És un club que no neix al cor, eh?
No neix al cor.
L'Aina Austrell, l'Àlex López i la Xènia Molera a la producció,
amb Víctor Lorenz i en Miquel Jario fent cosetes al control central.
Pujar en fàder, va ser pujar en fàder, va ser fàder.
És la feina del control central.
Miquel ha dit, diu, a mi no cal que em digueu perquè estic fent cosetes.
Si estàs fent cosetes al control central, també se t'ha de dir, i tant que sí.
Tenim el control de Sol Albert Joder i qui us parla en Quim Morales,
dimarts 30 d'abril, vigília del dia del treballador,
que a l'última hora celebrarem com cal, és a dir, no treballar.
Home, clar que sí.
Per tant, demà us quedareu sense saber què farà en Joel Díaz amb els vostres impostos.
Vostres impostos!
Vostres impostos!
Impostos vostres!
Benvinguts a aquest espai de transparència extrema, catalans i catalanes.
Avui us he de dir que amb els vostres impostos he estat a punt,
a punt de comprar un article a una mena de botiga online,
que a mi em surt molt a l'Instagram, i crec que molta gent també,
que es diu Temu.
Ah, sí?
No sé si esteu al cas del Temu.
Em temo que sí.
Ai, Quim.
Aviam, l'article en concret era una liquadora, d'acord?
El preu era de 4,95.
No pot ser.
Jo estava a punt de comprar-ho, perquè, evidentment,
l'ocasi gratis amb llama, que deia la meva àvia,
però m'he dit a mi mateix, un moment, Joel,
però parlant, en veu alta, un moment, Joel.
Llavors he pensat, només els materials, només el transport,
només la mà d'obra, només una d'aquestes coses,
i hauria de fer que una liquadora, per cutre que sigui,
costi més de 4,95 euros.
Inclús si la liquadora...
Això, tot això, aquesta reflexió l'he fet.
I tot en veu alta, ho anaves dient, eh?
Sí, sí, sí, la meva nòvia dient, però què et passa?
Res, estic pensant amb el Temu.
Inclús si la liquadora estàs fabricada per esclaus,
cosa perfectament possible,
només portar-la des de la Xina hi hauria de costar 4,95 euros.
Llavors la pregunta és,
de quin material pot estar feta una liquadora
perquè tingui un cost de 0 euros?
Quin és l'únic material gratis del món?
És una pregunta retòrica.
I aquí és on m'he adonat, catalans i catalanes,
que les coses que es venen al Temu
probablement estiguin fetes de caca.
Però ben compostada.
Perquè és el material...
Clar.
Clar, allò ho comprimeixes bé.
Clar, tio.
És més, jo crec que poden arribar a cobrar
per fer-se càrrec de tota la caca de la Xina.
Podria ser.
Convertir-la en liquadores,
en rellotges digitals, el que sigui.
A la Xina hi ha d'haver caca per avorrir.
Per parar un tren, literalment.
Doncs escolta'm, ja tenim l'explicació
d'aquestes ofertes extremadament barates
que ens apareixen en aquesta pàgina Temu.
Temu, molt raro, eh?
Doncs res, escolta'm, Joel, que...
Digital, satèl·lite, no sé què.
Tot, sí, tot.
Què passa aquí?
No ho entenc.
Doncs que està fet amb merda.
Doncs ja està.
Aclarit aquest tema, aquest Temu,
passem a un altre.
Concretament a la fita de la setmana,
amb l'Aida Fita.
Aida Fita.
Hola.
Sí, sí, de la setmana.
Doncs bé, com que demà és el dia del treballador,
aquesta setmana estan busquen a l'Oient...
Estan busquen, estàvem buscant...
Estan busquen.
O sigui, és estem buscant, estan busquen.
M'agrada molt.
Estic començant ja a no treballar gaire
amb el meu cervell, com veieu.
Estàvem buscant a l'Oient amb la feina més curiós.
Sí, sí.
Recorrem que nosaltres vam dir les nostres.
I què, què?
Ah, vale, sí.
Ah, no, no, res, res.
Això me la passió en aquest tema.
Va, doncs mira, tenim la Marta de Mataró
que diu que quan tenia 20 anys
vaig fer de model de nus
per les classes de dibuix de la uni.
Ostres.
Era una feina molt dura,
ja que havia d'estar diverses hores
aguantant el posat sense moure ni un múscul.
Era dur, però pagaven prou bé.
Ah, perquè si no et surts moguda en el dibuix.
Si no us...
Ostres.
Algú d'aquí ha fet mai classes de dibuix?
Sí, a mi.
O sigui, és que potser va venir la Marta.
T'ho has fet de model?
No, no, jo he sigut alumne de dibuix
i és un moment, era a l'Institut a la Massana
amb 16 anys.
Amb 16 anys, també.
Amb les hormones com les tens en aquell moment.
Era venit un senyor o una senyora?
Venien senyors, venien senyores.
I allà...
I et dic una cosa, sortia una mica el dibuix mogut.
Saps què?
Bé, no, perquè...
Nervis.
Nervis, clar, perquè vols fer-ho molt bé.
Però tu en aquell moment ets pintor,
ets la mirada artística.
Sí, sí, els pintors, és una gent que mai has tingut...
Sí, és veritat.
Mai ha pensat en el pinzell.
Són una cosa...
Sobretot Picasso.
Picasso, per exemple.
No, però escolteu una cosa, jo no entenc mai
per què s'ha d'anar despullat del tot
quan ets model de dibuix artístic.
Perquè, a veure, poses un tanga, tapes les parts...
No, no.
És que és aquest tabú.
És aquest rol cap tabú, cap tabú,
però que genera incomoditat,
doncs escolta'm, que es tapin una mica i ja està,
perquè la resta ja ho sabem tot com és.
Sí que recordo que hi havia la broma
de que quan hi havia un model masculí,
la gent li pintava la tita més petita
per molestar-la.
Ah, és un dèner.
Saps, per dir...
Veus, veus, una mica Miquel Àngel.
Sí, teníem 16 anys, vull dir, tampoc és perigès.
Sí, no en sabíem més, teníem 16 anys.
També tenim en Jordi de Ripoll, que diu,
la feina més bizarra que he tingut
és la d'exterminador de tèrmits,
on tenia un company que se les enduï a casa seva
per, segons deia ell, estudiar-les.
Vaig durar dos mesos perquè era insuportable.
Per matar-les millor.
Bueno, per estudiar-les.
L'estudiava, quan hi havia un tema de zoofilia aquí,
el que passa és que no em surten els números.
No em surten els números.
Se'n portava la feina a casa, eh, ben bé.
I després teniu en Quim de Sant Quirzada del Vallès
que diu, he treballat de xofer al Mobile World Congress
portant empresaris i vaig guanyar més per les propines
per aconseguir coses que el mateix sou que pagaven.
Què aconseguia?
Cocites.
Cocites.
No, no, no, i tant.
No, no, no, i tant.
No, no, no, i tant.
I de vegades...
I fan desplaçaments que no són ben bé al Mobile World Congress,
també, van a altres llocs...
Sí, a un restaurant.
Llums de neu en forma de palmera.
Ah, on han esgotat.
Has deu deixar el carregador del mòbil,
com que és el Mobile i n'és en el carregador del mòbil,
vés-me a buscar el carregador, no?
És això.
O que no, no, que conec un noi que ha treballat molts anys
de xofer del Mobile World,
i paren molt bé, eh?
Sí, eh?
Són...
Bueno, perquè has de ser molt discret,
has de veure i callar, eh?
Has de veure i callar.
I 24 hores al cotxe, eh?
Ah, sí, eh?
Oh, clar.
Et truquen a les 5 del matí?
Vé, m'anar a buscar.
Ara vull anar a un altre lloc amb palmera de colors.
Exacte.
Però el lloc de palmera de colors,
que és com un parc o alguna cosa?
No, són clubs socials.
Ah, clubs socials.
Bé, hem de xerrar.
Ah, val, val.
Doncs bé, si vosaltres també heu tingut una feina curiós
al llarg de la vostra vida,
no cal que l'estigueu fent ara, potser fa anys,
envieu-nos-la al 667 37 27 29.
667 37 27 29
és on esperem les vostres feines més curioses
que hagueu fet al llarg de la vostra vida
i divendres la persona que, segons Aida Fita,
l'hagi fet aquesta feina tan espectacularment curiosa,
se'n portarà un àpat per dues persones
al tastem restaurant,
al carrer Provença 88,
on gaudireu d'un sopar menudagustació del xef.
Encara, bueno, sí, que suposo que estaves.
Sí, sí.
A veure com m'hi portaves.
Està molt bé, està molt bé.
No, suposi, ja t'ho assegurem nosaltres.
Que hi ha anat diverses vegades
i s'hi mengen molt bé, Aida.
Sí, jo també hi ha anat a la lloc.
Dono fe, i a vegades hi ha actuacions musicals.
Doncs sí, aquest cap de setmana.
I aquí, dissabte, actua Víctor Vax.
Hòstia, Víctor Vax!
Víctor Vax és qui és un el.
Clar.
Descendent de Johann Sebastian Vax.
Vax, o del senyor Vax, no ho sabem.
Sabem que és un gran músic,
que toca la guitarra i que està...
Fa pinta de cantar-li molt a l'amor, eh?
Sí, sí, sí.
Penseu que està com l'arròs amb llet, eh, aquest tio?
Què dius?
Està molt bo.
Ai, no t'ho sabia la metàfora, perdó.
Jo tampoc la vindés, però ara...
Jo he vist algunes fotografies a l'Instagram de Víctor Vax.
T'he de dir que és el típic tio que treu la guitarra...
Mare meva!
...i ja t'ha destrossat el dissabte, eh?
Sí.
Vull dir, en el sentit que ell té tot el protagonisme.
O sigui, que és molt bo.
Què més és guapo, Víctor Vax?
No, escolta, aneu-hi, aneu-hi igualment,
perquè ara estem desincentivant a les parelles a anar-hi,
no, que acabareu de la música de Víctor Vax aquest cap de setmana,
dissabte a les 9, al Tastem Restaurant Carrer Provença, 88.
És el moment de saber què ens farà avui en Jordi Ramoneda,
què ens prepararà des de la seva barra dels sentiments,
des del còctel d'emocions.
Vinga, va, a veure si ara no dic tot el contrari del que volia dir.
Avui a còctel d'emocions, Joan Laporta, i ja està.
Oh, què dius? Està molt emocional, eh?
Clar, Joan Laporta, farem un best moments de Joan Laporta,
de totes les emocions, farem una mica un tac de les emocions de Joan Laporta.
Tot el que fem fins que arribi aquest moment em sembla un tràmit.
Doncs primer tràmit.
Anem per feina perquè estàs complint un somni que teníem de fa temps,
que era un especial còctel d'emocions amb Joan Laporta.
Clar, clar, emocions per aspiració, emocions per explosió.
També.
Emocions per síl·labes, és que té molts tipus d'emocions, Joan Laporta.
Molts tipus d'emocions, el president del Futbol Club Barcelona,
que avui serà protagonista del còctel d'emocions,
i ara el protagonista és en Xavier Pérez Esquerdo.
Pérez Esquerdo, no, Pérez Esquerdo, sí, no, sí, no, sí.
Passen tres minuts d'un quart d'una del migdia
i a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio tenim un home intrigat,
perquè avui en Xavier Pérez Esquerdo ha sortit de la ràdio
sense saber què hauria de fer.
O sigui, estàs nerviós?
Ah, d'acord.
O sigui, a veure, és aquells nervis de no sé què hi ha.
Si sé que hi ha una cosa però no sabré fer-la és quan estic nerviós.
Però quan no sé el que hi ha...
Clar, no et pots posar nerviós, no?
No em puc posar nerviós.
Aviam, sí que sabràs fer-la perquè és una cosa que es pot fer,
una altra cosa és que ho aconsegueixis,
perquè és un repte que hem anomenat el joc de les nacionalitats.
Ah, ah.
I tindràs un temps determinat, que seran tres minuts,
per trobar una persona d'una nacionalitat que et direm d'aquí una estona.
Ai, com ho farem?
Ah, com ho farem?
Doncs mira, hauràs d'anar buscant entre la gent
algú d'aquella nacionalitat que et demanem.
La gent no porta una bandereta del seu país.
No, per això mateix,
però com que sabem que hi ha molts estrangers en aquesta zona de la zona
on ens movem,
doncs podríem convidar en Xavi a desplaçar-se a un lloc
on hi hagi molt de trànsit de persones
i a veure si té sort
i troba algú de la nacionalitat que li proposarem.
Em sembla un pla brutal.
No ho sé.
Veus? Ara hi estic nerviós.
Veus? Doncs posa-t'hi una mica més
perquè encara no diem la nacionalitat,
ho farem de seguida quan tornem a connectar amb tu.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quimorel és.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Un que diu
sigui el perro salxitxa.
Ai, quina gràcia.
Aquest és ficció en castellà.
Sí que no l'ho compro jo, eh?
Sigui el perro salxitxa.
Apostem-me a la llum de Xavi.
Sigui el perro salxitxa.
Ei!
Uu!
Ha, ha!
Doncs sí, reflecteix el nostre esperit,
un programa picadet i divertit,
aquesta sintonia que ens convida a anar visitant
a les persones que formen part de la ràdio
i de la televisió pública.
Mica en mica els hem coneixent,
descobrim els seus secrets amb l'Aida Fita
i la seva corporació confidencial.
Aquesta setmana us porto
una persona
que es diu
Sergi Roca.
Home!
Mita.
Autoritat.
I tant.
Persona internacional.
Qui és en Sergi Roca?
Ara mateix no ho sé.
Internacional.
És cap d'Internacional,
és el que gestiona
tot l'equip de corresponsals
que tenen repartits per tot el món.
És un senyor molt alt i molt guapo
que ens hem crevat.
Molt alt.
Molt alfegat.
Molt educat.
Molt simpàtic.
I també, a part de gestionar
tots els corresponsals,
té un equip de redactors
que estan tant a la redacció de Barcelona
o, per exemple,
ara els que estan enviats especials
a Israel, a Palestina,
o a l'Iran,
o on estigui.
O sigui, que gestiona tanta gent
que jo no sé com aquesta persona segueix viva.
És com la ONU.
Sí, sí, sí.
Una petita ONU.
És un cofianant.
Exacte.
Doncs sabeu quants anys fa
que treballa en aquesta casa?
No ho sé.
Mira, l'1 de juliol
farà 20 anys.
A més, és un dia
que jo recordo molt especialment
perquè va ser una mala notícia
però, vaja,
va ser el dia que es va morir Marlon Brando
i jo, el meu primer contracte
en aquesta casa
va ser a la secció de cultura.
Va ser començar a Força.
Imagina't començar a Catalunya Ràdio
havent de fer una notícia
sobre l'amor de Marlon Brando.
El morituri.
Mal dia especialment per Marlon Brando,
no?
Sí, sí, sí.
El Marlon Brando
que li deien per fer la broma.
Que, per cert,
fa 20 anys que està en aquesta casa.
Sí.
Però, clar,
abans havia estat treballant ja,
que també va estar treballant amb tu.
A una catalana farà entre 25 i 27 anys.
Quants anys va començar?
Era molt jove,
era molt jove.
I està igual,
és d'aquesta gent que es manté jove.
Sí, eh?
Doncs bé,
ell va ser corresponsal a la Xina,
també,
durant molt de temps.
I jo el que volia preguntar-li
és què és el que li va xocar més,
doncs,
culturalment.
Sobretot,
veure una societat molt individualista
per poder avançar i sobreviure,
has de pensar molt en tu mateix.
Però, a la vegada,
també vaig conèixer gent
que et donava tot.
I després,
com a cosa molt negativa,
la pol·lució.
Va haver dies que jo,
amb el meu fill,
no me'l podien dur a l'escola
perquè el nivell de contaminació
era una autèntica
borròstia.
Imagina't, eh?
A vegades aquí ens queixem,
però és que es veu que allà,
diu,
sortir al carrer i no veia l'edifici
de davant de la pol·lució
que hi havia,
de la contaminació.
Mare de Déu.
És fort.
Doncs bé,
si viotgeu a la Xina,
em porteu-vos...
Cap ganes,
cap ganes,
de veritat.
No,
com es deien aquestes...
FFP2.
Sí, sí.
Anava a dir C3PO,
no és una altra cosa.
Però si pot ser FPP4,
millor.
Ah,
hi ha de 4 ja.
O posar-vos dues de 2.
També et dic que la Xina
és molt gran, eh?
Sí, sí.
Vull dir que igual te'n va...
Vull dir que quan dic molt gran
és molt gran.
Vull dir que no te'n...
Te'n pots anar a una zona
que segurament no hi hagi evolució.
Ja diré una cosa
que segurament a mi m'interessa
més de la Xina
és que hi ha un parc de Disneyland
a la Xina.
Què m'estàs dient?
Sí, sí, sí.
Tinc molta curiositat
per saber com és,
perquè ho adapten
tota la cultura del país.
Ah, ah.
Tenen els ullets així més...
No sé què els hi deuen fer.
O deuen anar vestits
tradicionals,
amb batins d'aquells llacetí.
Quina gràcia, quina gràcia.
Doncs en Sergi
ha de ser una persona
molt viatjada,
com us imaginareu.
Home, tu ho mires.
I també és una persona
molt cinèfila,
també li agrada molt.
Però a banda d'això
té alguna afició
que no pot practicar
tant com li agradaria?
Hi ha un esport concret
que a l'estiu,
quan puc,
el practico
al poble on estiuejo,
que és remar.
Remar amb llagut català.
Malgrat tot,
ho puc fer poc.
Perquè a més és molt a l'estiu
amb un grup d'amics
que han recuperat el club,
però és un esport maquíssim
i que m'hi aprofito
per reivindicar.
Doncs des d'aquí
reivindiquem el llagut català,
que no sé què és.
És un llagut català.
És un tipus d'embarcació,
tot i que té nom d'instrument.
Sí, és veritat.
Toco el llagut.
Toco el llagut català.
Però sí que fa cara de remar, eh?
La gent que rema
és així com molt alta.
M'equivoco,
però jo diria
que està com fet de fusta,
un llagut.
No ho sé,
però ara tu em dius
aquest cap de setmana
el d'estem restaurant
i hi ha algú tocant
un llagut català
i jo m'ho crec.
Jo he pujat
un llagut mallorquí
i et confirmo
que és de fusta.
Veus?
De fet,
n'hi ha molts que són de fusta.
Tampoc no he descobert res,
però com molt tradicional,
com molt rústic.
No és una barca
per anar a fer regates.
No, clar,
no és una fàbia.
Mira,
una barca de passeig.
Un llagut català
és una barca de fusta
sovint amb una parella
vella de vela llatina.
Ja ens hem complicat
perquè la vela llatina
que és aquella
més quadrada.
És molt maco.
Doncs també vaig descobrir
una cosa que va fer molt
en Sergi
a banda de Ramà
que em va sorprendre bastant.
Vaig anar a petar
encara no sé ben bé com
el rècord Guinness
de tas de cerveses
que es va fer a Barcelona
fa 3 o 4 anys,
que a més es va aconseguir.
Doncs sí, sí.
Va batre el rècord ell
de beure cerveses.
Amb més gent,
amb més gent.
Hi havia més gent
i van batre el rècord
de cerveses.
Allà també hi teníem
l'Aina Austrell.
Estava com presentant...
Presentant l'acte
Aina Austrell,
perquè és aquesta confluència
d'estrella.
Sí, i tant, sinergies,
mai millor dit, és veritat.
Doncs bé, perdoneu-me.
I com a ésser humà
què és,
quines coses li molesten
a en Sergi Roca?
Sobretot criticar,
és un esport nacional,
criticar els altres.
I segurament jo també ho faig.
Però moltes vegades dic
prou ja de criticar
uns altres
o passar amb companys
o amb amics
o família.
Vas, penso que n'abusem.
N'abusem.
Estic d'acord, eh?
No han de criticar.
Per què ho dius?
Per companys?
No, no.
Passes el dia criticant.
Jo?
El dia sencer.
Però quan he critiquet jo algú?
En Jordi mai critica.
Jo mai he criticat.
Demostra un dia
que jo estigués criticant algú.
Ara no hi caic.
En fi,
no diré res més.
Arriba el moment final
de l'entrevista,
que ja sabeu
quina és la pregunta,
que és
quina és la persona
de l'equip
de l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio.
Aquí podria ser
que sortís jo.
Podria ser que sortís jo
perquè fa molts anys
que el conec
i em cau molt bé.
Com no sortís tu
ja xasmo.
L'hi estàs fent
el prot de massa.
A veure,
escoltem què diu.
Home,
d'entrada,
tu m'estàs agradant molt
aquesta.
Toma,
Guim.
Oh,
vaja.
Ha dit d'entrada,
però i de sortida.
Vale,
vale,
sí,
pot ser que això,
o sigui,
no fos la resposta completa,
així que anem a escoltar
què va dir,
va.
No,
però jo trobo que en Quim
em transmet bon rotllo,
així,
en general.
No sé per què.
Potser és zero
merescut.
Però fins i tot
quan parla per entena
en moments determinats
em genera bon rotllo.
Sí que ho tens,
això,
sí,
Quim.
Doncs mira,
ets el seu favorit.
Mira,
zero merescut no serà,
potser és mig puntet de...
No?
Sí,
una mica,
una mica t'ho has guanyat.
Ai,
que bé.
Escolta'm,
en Sergi Roca,
cap internacional de Catalunya Ràdio,
si som líders en moltes coses,
n'hi ha una que destaca,
també és amb la informació internacional
que surt de la ràdio pública de Catalunya
i és gràcies a gent com ell
i a tota la seva redacció.
Eh que ho he fet bé, això?
Molt bé.
De vegades em sorprèn
de la capacitat que tinc
per fer ràdio.
Que no vens a dir gaire cosa,
tampoc, eh?
No,
però hi ha això,
una mica l'ofici,
no?
Molt bé,
molt bé.
Ai de fita,
moltes gràcies.
Molt bé.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Hola,
sóc el Joel.
Quin Joel?
El Joel Díaz.
Sí,
ara no hi caig.
Sí, home,
sóc molt famós.
Jo tenia un programa TV3,
en Zona Franca,
també vaig ser reporter de l'APM
i hi ha molt més abans
en el tema d'importància
que col·laboro amb un programa
de Catalunya Ràdio.
Ja ens ha quedat la part més interessant
d'aquesta petita conversa
que mantenies
amb una de les persones
del Noi dels Encàrrecs
que era
doncs no et conec.
No,
no em coneixia,
no.
Mira que anàvem dient coses
i la sotana...
Ja em va bé
que de tant en tant
la gent em posi
els peus a terra.
És molt pràctic.
Però això també va bé
tenir parella,
també.
Sí,
sí,
sí.
Les parelles
els fan baixar els fums ràpid.
No tenir parella també,
segons com et fa baixar els fums
també bastant.
Sí,
sí,
sí.
Mira la fita com està.
Jo amb els fums per terra.
La fita és una parella.
Bé,
en Xavier Peresquerdo
està amb els nervis
a flor de pell
perquè li hem dit
que avui estrenàvem
un espai amb ell,
un petit joc,
una joguesca
que volem fer
i que hem anomenat
el joc de les nacionalitats.
Les nacionalitats,
les nacionalitats.
Va,
que estic nerviós.
A veure,
Xavi,
abans,
però,
t'ha quedat clar
de què anava aquest joc?
Sí,
que he de buscar gent
d'alguna nacionalitat
tan concret
que en direu ara mateix.
Per fer-nos una idea,
t'ha quedat tan clar
com el guió de la gala
dels Premis Sonor
que vam presentar ahir?
Sí.
Perfecte,
molt bé,
doncs anirem bé.
Dit això,
tu ara tindràs 3 minuts
per trobar una persona
d'una nacionalitat
que et direm a continuació.
Estàs preparat
perquè avui
tens 3 minuts
per trobar
una persona
francesa.
Oh!
Ah,
però jo parlo francès.
Oh sí,
però has de trobar
una persona francesa.
Però com els atrauràs?
Com captaràs
la seva atenció?
Com ho fem,
Xavi?
Doncs parlant en francès,
no?
Molt fort,
has de cridar,
clar.
Sí.
Bueno,
a veure si hi ha algú.
Doncs vinga,
temps que comenci ara.
Som-hi.
Bonjour.
Bonjour.
Bon dia.
Bon dia.
Ah,
no,
bonjour,
jo busco
algun francès.
No,
no,
no fa ofensa.
Ara,
que he estat
fa poc a França
i et diuen
ja sou català,
ja sou català,
però no,
ja no sou català,
ja són francesos,
perquè són del nord de França
i no se n'enteren,
no parlant català,
però ells es pensen que sí.
No,
no la volíem entrevistar,
no?
No,
no és francesa,
no?
En Xavi té aquesta vivitat.
Agafat el braç,
és d'aquelles que t'agafen
al braç
el micro.
No,
silenci,
que estic parlant.
Formaix,
formaix,
que parles francès?
No,
m'era va.
D'on n'habit?
M'era va.
Turco,
però no parles francès.
Árabe,
no?
També n'hi hable espanyol,
muy poquito.
Ok,
merci.
Champagne?
Champagne?
Sí.
Champagne?
Cava,
cava,
no facis promes.
No ens interessa.
És cava,
no champany.
Champagne,
no.
No em renyi.
No,
res.
Que proteccionista,
aquesta senyora.
Digues Torre Eiffel,
segur que la Torre Eiffel
l'algués gira.
Torre Eiffel?
Torre Eiffel?
Torre Eiffel?
Torre Eiffel,
c'est francès,
vous savez?
També pots cantar
la marcellesa,
Xavi,
si vols.
Ah,
espanyol.
Espanyol.
Bé,
també pots preguntar
si hi ha algun francès
per aquí.
El conde la pratia.
No,
no,
Macron,
Macron.
No sé,
Notre Dame,
Notre Dame,
c'est francès,
vous.
Català,
no?
Oh,
català,
vaja.
Mai n'hi he trobat
tants catalans
en aquest barri.
Mira,
ells que de veritat,
eh?
No sé,
Louis Vuitton.
Louis Vuitton.
No sé,
Marité,
François Givon.
Sabia que ho diría.
No sé,
tío.
Digues,
una escena de picoteo.
Briggs y Pardo?
No,
no.
Jorín,
tío.
A ver,
Zidane?
Zidane?
No?
No dan,
no dan.
No sé francès.
Eh,
ostres,
no sé.
República?
República de la Francesa?
C'est francès,
vous?
No,
no sé francès.
C'est francès,
vous?
No.
Soy italiano.
Ah,
italiano.
Ai,
quasi.
Ai,
si haguéssim canviat la nacionalitat,
eh?
Gaire bé,
gaire bé.
Aviam,
aviam algú...
Et queda un minut per trobar una persona francesa a la ciutat de Barcelona.
No.
Eh,
caram.
Bordeaux?
París?
París?
C'est francès,
vous?
No,
no,
moi n'y suis pas francès,
mais...
Ostres.
Parlo en ce moment.
Ah,
jude,
tu estaves présent parlant francès?
Bon,
je...
mais je ne peux pas,
parce que je suis...
Pero c'est fou francès?
Non,
je suis espagnol.
Sangue francès?
Parla molt bel francès.
Sangue francès.
Parla la lengua francesa?
Mais je ne peux pas,
maintenant.
Au revoir.
Au revoir.
Au revoir.
Has trobat un senyor que parlava molt bel francès,
però que no és francès?
Ai,
i si vas direcció francesa,
en direcció nord,
jo què sé,
t'aniràs acostant una mica a França,
potser a 100 metres
i et trobes un francès.
A veure,
on van els francesos?
On van?
Sí,
me gusta.
Sí,
Saint Paul Gautier?
Sí.
10 segons.
És un estanc,
Xavi.
9,
ho compren molt aquí,
que és més barat.
Sí.
4,
3,
Versailles?
C'est francès,
vous?
En que vous,
frances?
No.
Vous êtes francès?
No.
Temps!
Temps!
Xavi,
ho has perdut tot!
Hosti,
quin fracàs,
Xavi!
Uau.
Pratatuel?
C'est francès,
vous,
eh?
No.
No,
Xavi.
És molt estrany,
perquè hi ha molt francès
per aquesta zona.
I sempre que surten Xavi
es troba un francès,
per això hem pensat...
És francès,
vous,
c'est?
D'on évo?
De Barcelona.
Ja,
bueno,
avui han sortit
tots els autòctons.
Ostres,
tot.
En fi,
Xavi,
res,
que no te n'has sortit
amb aquest joc
de les nacionalitats,
pensàvem que...
Quin fracàs.
Quin fracàs,
Quim.
Com es diu fracàs?
Fracàs en francès.
Le fracà.
Le fracà.
Le frape.
No,
res,
fracà.
Xavi,
el tornarem a intentar
no ho sé,
ja ho veurem.
I ara és contra un francès.
Doncs ara li recorda
per nostra
i nosaltres anem a publicitat
i quan tornem
una cosa que esperàvem
amb candeletes.
Avui,
el còctel d'emocions,
un especial,
Joan Laporta,
en totes les facetes
de la persona emocionalitzable.
Sí,
sí,
és ell.
És ell.
Fins ara mateix.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Where are you from?
France.
Ah,
som franceses.
Ah,
je parle François.
Meritès Gerbó.
És una marca de roba,
això.
Ei!
Quant val el teu cotxe?
Descobreixo a
compremostocotche.es
ràpid i senzill.
Introdueix les dates del teu cotxe
i aconsegueix el preu de venda.
No només una estimació.
I després d'una ràpida revisió
a una sucursal,
ens vens el teu cotxe.
Aconsegueix ara el preu de venda
a compremostocotche.es
La motxilla del Titor
és suau com el tutor.
Es diu sol solet.
La motxilla del Titor
a la venda als punts habituals
i a la botiga Trescat.
Catalunya ràdio.
Catalunya ràdio.
Catalunya ràdio.
Al matí de Catalunya ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Només voldria preguntar-hi
si vostè és pas
o no és pas.
Si sóc què?
Pas.
Basc.
Sí.
Bé, hem conegut un pai.
Un pai.
Un pai del País Basc.
Pai Basc.
I ara darrere tu.
Passen cinc minuts
de dos quarts d'una del migdia.
Com que sóc gran,
anava a dir,
poseu a gravar.
Això que ve a continuació.
Bueno, poseu a gravar.
No, no cal,
perquè ja es grava tot.
Ah, sí, sí.
Ja està tot gravat
i d'aquí res podreu sentir
el podcast del programa.
Vull dir que no cal que poseu a gravar res,
sinó que gaudeu
del que ve a continuació
amb el barman dels sentiments.
Avui, un especial la porta
al còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Serveix l'ofrenc.
Còctel d'emocions.
Ai, quina vergonya passo a vegades.
Tontament.
La setmana passada,
Xavi Hernández i Creus
va dir finalment que renovava
i això que ens va regalar,
doncs un altre any de joc
Mè del Barça.
Mè.
Què vol dir Mè?
Mè.
Ah, Mè.
Com dient.
I sobretot...
Perquè ara ja s'hi ha trobat
el desnidicador de l'equip.
Ja sap com va tot.
Molt bé, molt bé.
Ja està.
Val, val, val.
Doncs ja està.
És com el piano
que el primer dia no saps tocar
i després acaba sent un virtuós.
Sí, sí.
Al cap de dos anys
és Manu Bix.
Llavors això, ell en porta tres.
I sobretot una altra gran escena
on el president del Barça,
Joan Laporta,
s'emocionava.
Així que avui farem un tag
on Joan Laporta...
O sigui,
de veure com Laporta s'emociona.
És un tio molt emocional.
Com una ressonància dels sentiments.
Una ressonància emocional.
És la segona presidència de Laporta al Barça.
Va començar fa més de vint anys.
Sí, 2003, no?
Sí, sí.
21 anys, concretament.
Sí, sí, sí.
Ja s'emocionava cap a aquella època.
Mirarem moments actuals
i mirarem moments
de la seva primera presidència.
Quin exercici més...
De veritat, eh?
Precís de l'emoció de Joan Laporta.
Però comencem per la setmana passada,
que és emoció amb Xavi Hernández.
Una emoció que apareix per síl·labes.
Transvite il·lusión,
transvite confianza,
transmite también generosidad
y la verdad es que el barcelonismo
puede estar orgulloso.
Guauís, no?
Guauís, crec que li ha pujat
un bunyol de bacallà
que tenia a mig baixa.
Sí.
Or, l'emoció normalment et fa plorar.
Sí.
O et fa enrabiar-te.
A ell li fa separar les parades per síl·labes.
Or, bulloso.
És molt fort.
Llavors, quan Laporta s'emociona,
hi ha com un seguit de palmeros
que aplaudeixen.
Sí, sí.
El grafayús té tots aquests...
Enric Massí.
Enric Massí.
De fet, Enric Massí per què el va contractar?
Perquè, com que era jugador d'enbol,
tenia les mans grosses,
l'aplaudiment d'Enric Massí és molt bo.
Aleshores...
Fa una expansiva, eh,
l'aplaudiment d'Enric Massí.
Llavors, les juntes directives tenen tanta gent
perquè, clar,
tots aplaudeixen a Joan Laporta.
Seguim amb un altre...
Ah, no, el Guido està aquí.
Perfecte.
Anem a descobrir un dels primers moments
on Laporta s'emociona,
allà cap a l'any 2008,
on ja començava a fer les portades.
Ara tenim un altre tipus d'emoció,
que és emoció per reflexió.
És a dir, ell reflexionarà
i veureu com li apareix l'emoció.
Jo les he manifestat
i els meus companys...
Canvi de veu, eh?
I després, referent a aquesta imatge
que he procurat donar
com a president del Futbol Club Barcelona,
em sap molt de greu
que els moments en els que he fallat,
això, doncs,
hagi perjudicat els meus companys...
els meus companys de Junta Directiva.
Uf.
I, evidentment,
els palmeros aplaudin a darrere.
Aquí es pot veure clarament
el moment en què es trenca, no?
Sí, sí, sí.
Però sembla que pensi.
Sembla com un gran pensada, no?
Emoció real fort.
A mi m'ha passat, això,
que a vegades estàs parlant
i quan diu als companys,
en aquell moment se li apareixen els companys.
Tota.
Se li apareixen, se li apareixen.
Recordem qui eren els companys
en aquell moment, no?
Bueno, però en aquell moment
encara no estaven tan enfadats, no?
Sandra Rossell.
Sandra Rossell.
I Bartomeu.
Em sempre plorava per això.
I no sé quins companys m'han trucat.
Un blau.
M'estan fotent, han dit tot el dia.
Anem a una de les meves favorites,
ara fa uns mesos,
quan esclata el cas Negreida.
Ell està molts dies sense fer-ne referència,
però hi ha un moment, un acte,
amb la Masia, amb la joventut,
que la té allà davant,
i ell és el primer moment
que decideix parlar-ne.
I aquí és, per mi,
de les meves emocions favorites
de Joan Laporta,
que és emoció per explosió.
Ja, ja, ja, ja.
Dona gust, dona gust, és un honor.
Ho podeu, tots els joves,
això ho podeu comprovar
i aneu d'aprendre de tot això.
Com representen els...
Uf!
Què ha passat?
Emoció per explosió és...
Saps? Ha sortit, ha sortit de dins.
Com un foc artificial que va per dins, no?
El tema és el següent,
que el Barça està acusat de corrupció,
que durant anys ha pagat
a un estament arbitral,
i ell diu,
els joves aneu d'aprendre.
Sí, també li passa una cosa,
que ens passa a molta gent,
particularment a molts homes,
que diem tot el contrari del que volen dir.
Sí, sí, ja ens passa això, ja.
Sí, sí, ens passa molt.
Tot i que a Laporta després s'ha un aclariment
que a mi m'agrada molt,
que és un dels aclariments més estranys
barra estúpids que es pot dir,
que és aclarir per què s'emociona una persona.
No penseu que m'emociono per debilitat.
M'emociono perquè tinc moltes ganes
d'enfrontar-me a tots aquests poques vergonyes
que estan tacant el nostre escut.
Que ningú s'ho pensi que és per debilitat.
No, tranquil, Joan,
és que és això, masculinitat fràgil.
Sí, senyor Laporta,
no passa res per plorar, per debilitat, eh?
I tant que no.
Jo crec que s'emociona
perquè estava veient una mica
que estava en aquest arrenc,
que és
No s'han pillado con el carrito de l'Elao.
Seguim amb un altre tipus d'emoció,
aquesta ja d'impotència.
Això és un mes després
que Leo Messi...
Perdó, un mes abans
que Leo Messi
s'anunciï que marxerà del Barça.
Va ser un estiu, un mes d'agost,
que es va anunciar.
I Joan Laporta...
Perdona, una cosa.
Sí.
És d'aquelles notícies
que marquen tant a la gent
i als sabidors del Barça
que crec que tothom recorda
on era quan li van dir
que Messi marxava del Camp Nou.
Jo no me'n recordo.
Doncs mira, jo no...
Era finals d'agost, no?
Potser...
Sí, estava compornant de vacances o alguna cosa.
Jo me'n recordo
que estava d'excursió per Tabertet.
És maco, Tabertet.
I quan es va connectar
va sortir Messi i deja el Barça.
No, jo me'n recordo
un any abans
que va fer un burofax
i es van fer programes especials
a les ràdios
d'un senyor que ve met un burofax.
Vale.
Un mes abans
Laporta
tenia molt clar
que Messi es quedava.
Vale.
Sí, sí.
Jo vam fer un acte
al Palau de la Música
on es presentava un documental
de Messi, no sé què,
aquest home que gira.
I Laporta venia emocionat de casa
que la primera paraula
que diu en aquest acte
ja venia emocionada.
Vaixa.
Incomparable.
Ganes de tornar-lo a dubtar.
Molt bé.
Però no et dono la sensació
sempre que és molt...
podria ser emoció
o podria ser mala digestió?
Això és una mania que tens tu.
No, no, però quan has parlat...
El que a mi passa, sí.
Quan jo tinc una mala digestió
vas fent com...
T'he de dir que aquest últim tall
Laporta s'està convertint en núñez.
Bé, és que és una cosa
que està passant, eh?
Tu dius que això és refluxa.
És refluxa.
No és emoció.
A vegades va de la mà, no?
Això que diuen que les emocions
s'ha sortit molt des de l'estómac.
Bé, és que aquesta és l'altra.
És que, perdona,
els intestins són els de la cervella.
Sí, ja ho sé.
No, no, per favor.
I si el producte és gratis,
el producte ets tu, eh?
Quan vas amb moto,
els xassis també ho ets.
I els negres tenen el ritme de la sang.
Això sí, però no saben nedar.
Acabem amb emoció.
No eren els xinus.
Ai, no, que no floten.
Els xinesos no saben nedar.
És una llegenda urbana que hi ha.
Acabem amb un altre tipus d'emoció
que es diu emoció per madridisme.
Per madridisme.
És molt fort que un president del Barça
tingui aquest tipus d'emoció,
però Laporta,
quan parla del Real Madrid,
també s'emociona.
Un club que tots sabeu
que ha estat afavorit
per decisions arbitrals.
És que està molt emocionat.
Però aquí és de la ràbia que li té.
Sí, i tant, més aviat.
No ho sé.
I sí que ja li surt un nuñet,
un nuñisme, eh?
Esvitrals, eh?
Esvitrals.
És que les decisions esvitrals
són difícils.
En fi, Joan Laporta,
un home que viu molt emocionat
i que per molts anys
es pugui emocionar
i ens pugui regalar moments així.
Gràcies, Joan Laporta.
Doncs ens has emocionat molt
amb aquest recull
de grans moments de l'emoció
on es trencava
el president Joan Laporta
i jo crec que en viurem més.
Sí, a veure,
hi ha documents de Joan Laporta
organitzant l'aeroport de Barcelona,
però això ja serà un altre dia.
Tot arribarà al còctel d'emocions
d'en Jordi Ramoneda.
Moltes gràcies, Jordi.
A tu, Joan Laporta i Quim Morales.
I ara atenció
perquè de seguida
anirem al mur de les lamentacions
amb en Joel Díaz.
Per tant,
si us voleu queixar d'alguna cosa,
voleu rondinar,
us voleu desfogar,
teniu el 93-201-7474
per fer-ho.
93-201-7474.
També llegirem
els missatges que ens heu enviat
a l'últimora
robacatradio.cat
i el nostre WhatsApp
667-372729.
Però tenim ganes de sentir-vos
93-201-7474
i entre totes les queixes
i denúncies que rebem
sortegem una tassa del 3CAT.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
A veure, diguem un embarbussament en xinès.
Oh, li, u, li, u, li, u, li.
Connecta't a la cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer.
I molt més
perquè tot el que complis
en articles de running
al Corte Inglés
d'Avinguda Diagonal
i de Plaça Catalunya
té un 30% de bonificació
per canviar en properes compres
en esports.
Només fins al 4 de maig
consulta les condicions
de la promoció.
Recorda-ho
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
al Corte Inglés.
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Compromís de pagament
en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem
100% garantit
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort
78
prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Un lloc
allà on sempre
podràs tornar
El matí
de Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
I amb tu
ens connectem
Som 3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'última hora
amb Quim Morales
Jo volia saber
Ja que sou tan eixerits
Si sabeu
un remei
per una pilota
de futbol americà
No som venit
del Tic Notants
No, ja ho sé
Es van massa tard
aquella gent
Passa un minut de 3 quarts
durant el migdia
Som els de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
Una mica d'emoció
Hem canviat el nom
Què he dit?
Som els del...
Ah, és per reclamar l'atenció
Perdó, segueix
I ara és el moment
en què vosaltres
preneu part del programa
us feu protagonistes
amb les vostres queixes
i denúncies
al mur de les lamentacions
Hola
Hola Joel
Vinga va
És que cada vegada
em costa més
fer aquesta secció
Per què?
Perquè jo he d'estar molt fort
És veritat
Per fer aquesta secció
Quim
perquè jo absorbeixo
les queixes
els laments de la gent
i ho he de metabolitzar
això, no?
I no...
Bé, ho intentaré
Si em trenco
doncs em trenco
Podríem dir que
somatitzes les emocions
dels agents
Somatitzes
Et surten
ronxes a la pell
Boticària
Hosti, mira
Em canvia la veu i tot
Si vols llegim els missatges
que ens han arribat
mentre anem recollint
Han arribat
Whatsapps
Almenys de Whatsapp
Mira, un de Whatsapp
tinc aquí
Doncs va
D'una persona
que es diu Venus
Va
No sé si és senyor o senyora
o...
Intenta posar-te tu també
en la pell de la Venus
O sí, eh?
A veure
O el Venus
El Venus
Hola
Hola Venus
Em lamento del nom que tinc
Home
Carai
Jo sóc una persona seriosa
Tímida
Tremendament racional
i molt tranquil·la
I trobo que tinc nom
de tot el contrari
Hòstia, és veritat
El problema és que tinc 16 anys
I encara me'n falten dos
per poder canviar-me el nom
Bueno
Ja està?
Sí
Ja està, ja està
És normal, Venus
Efectivament
tens nom de drag queen
O de persona que creuen el tarot
O de concursant d'eufòria
Valgui la triple redundància
I no vull ni imaginar
els malentesos
que això et pot comportar
Això és de pares hippies
normalment
No, ja tenia pares hippies
o pares que es van vendre
aia huasca
en un moment donat
Ah, sap o bufo, no?
Sapo o bufo, no?
Per part meva
ja et dic
rep tot l'escalf
i també d'apropina
aquesta frase
de la gran Dolores Nadal
més coneguda
com a cuplatista
del cabaret
com a Afrodita
Sant Jordi
Ho penso pensar
que te les inventes
No
Mira
que també es va canviar el nom
la Dolores Nadal
però justament
per un problema
oposat al teu
Venus
A ella
el seu nom original
Dolors
Dolores
tampoc li agradava
però per què?
Per el contrari
I ho explicava molt bé
la gran Doloritas Nadal
la Afrodita Sant Jordi
quan cantava allò de
no sé por qué me llamo Dolores
si en el coño tengo flores
Clar, si es preguntava això
Realment no tenia flores al coño
això era impossible
era una manera d'expressar
que li floria
li floria l'alegria
la jove de vibre
Era una persona alegre
no li corresponia dir-se Dolores
I era una pregunta
que convidava a una reflexió
Clar
però si et fixes
diu
no sé por qué me llamo Dolores
és retòric
No me llames Dolores
Llama-me
Lola
Flores
Tenim un altre missatge
que ens ha enviat l'Adrià
que ho deixo a llegir
intentant reflectir
la tristor
i la indignació
que té
El Tarana
L'Adrià diu
el meu lament
pel mur de les lamentacions
és que he descobert
que les coplatistes aquestes
que citen Joel
no existeixen
Perdona?
Mira, veus aquest
és dels meus
No
Se les inventa ell
No
Espera, diu
Cada dimarts
les busco a internet
i mai no trobo
ni una sola referència
No, no
No
No
No, no
No, no
Adrià es deia
Sí
Les coplatistes
i les vedettes
actuaven al paral·lel
a principis de segle
no surten a la Viquipèdia
I d'on ho treus tu això?
Perquè la història
l'escriuen els guanyadors
I en aquella època
les artistes de revista
guanyaven poquíssim
Poquíssim
Ho explicava molt bé
la gran Miquela Muragas
Ah
Que era de Solsona
Actuava al Molino
sota el nom de Miguelita
la Protestona
Ah, sí
Ja, ja
Que és coneguda
perquè li va clavar
el taló de la sabata
a l'ull d'un senyor
que li va tocar el cul
sense consentiment
i ella va començar
a anar una anada
de protestes
Miguelita la Protestona
cantava allò de
Per a mi no habla gloria
no habla gloria
per a mi
Per a mi no habla gloria
No
Pero mi coño
ya ha hecho historia
Com dient
Jo ja sé que la historia
no em recordarà
No, no
Però jo cada dia
tinc aquí tot de senyors
aquí
fent palmes
Jo era amb unes a Catalunya
Jo era amb unes a Catalunya
Bé, doncs escolta'm
Miguelita la Protestona
Per a ella no hi ha una gloria
però sí que ella el recorda
en Joel Díaz
que és una mica
és el Lluís Permanyer
de les coplatistes
de Barcelona
Sóc l'última rèmora
Sí, sí
Bé, doncs ara si et sembla bé
tenim el 932017474
gent que espera
Ja quasi no em queda escalf
El teu escalf
doncs espero que n'hagis guardat
una mica, per exemple
per en Ramon
Ramon
Bon dia
Bon dia Ramon
Estic està tristíssim
Ramon ja et noto trencat
ja només
amb aquest bon dia
ja et noto trencat
Ramon, mira
triaré
triaré jo
l'instrument
que t'acompanyaran
al teu element
i serà l'UBOE
Tenim un
Perfecte
Mira
Mira quin UBOE
que sembla que estiguis
al Palau de Versalles
Va Ramon
lamenta't
Em lamento
que ens
intentin fumar els pols
per tot arreu
i que intentin
posar el nom
de Montserrat Cavaller
a l'estació de Sants
en lloc del
de la mitiquíssima
Núria Feliu
veïna del barri
i persona importantíssima
dintre de la nostra història
I coplatista també
i una mica vedet
també tenia
tenia aquest punt
també
doncs estic completament
d'acord amb tu
més encara
tenint en compte
que si alguna
si alguna
infraestructura
hauria de rebre
el nom de Montserrat Cavaller
hauria de ser
una infraestructura
d'Andorra
que és on aquesta senyora
no pagava impostos
sí que és veritat
que la Montserrat Cavaller
se'n va anar
a viure a Andorra
però després
quan va tenir una malaltia
es va venir a curar aquí
a l'Hospital de Sant Pau
que és públic
quines coses
coses
que t'ha dit
Ramon
o Raimon
ara no recordo
ai
compte
Raimon
què passa
estic al carrer
m'he enganxat al carrer
i havia de dir-t'ho
estàs millor Ramon
almenys ara has buidat el pap
perquè la veritat
és que sentia
les notícies aquestes
i dic
no pot ser
et bullia la sang
sí
ja ho entenc
em dol moltíssim
estàs a Barcelona Ramon
o a algun altre
estic a Barcelona
estic a Barcelona
molt bé
quants anys tens Ramon
61
estàs bé de salut
no
em fa molt mal l'esquena
ah sí
Ramon
m'he hagut de ser un banc
perquè no puc
això és el temps
és el temps eh Ramon
ves a l'osteòpata
a l'osteòpata Ramon
Ramon
vanem vanem
no re re
ja està no
és que hi ha més trucades
hi ha més trucades Ramon
t'abandono
però si ets tu que has de petjar
adeu Ramon
gràcies Joel
pel teu escalf
gràcies Ramon
adeu Ramon
i hola
hola
hola
Montserrat
Montserrat
Montserrat
quin nom més bonic que tens
gràcies
et posarem una mica de piano
d'acord
Montserrat
ai d'acord
perquè t'acompanyi
en el teu lament
endavant Montserrat sisplau
doncs jo em lamento
de les faroles
dos fanals
que estan al mig del carrer
jo justament
fa 10 mesos
que vaig perdre la vista
vas perdre la vista
jo em vaig pel carrer major
al carrer major
de Morint de Rey
amb el meu bastó
em trobo un fanal
que està a 50 centímetres
de la paret
i que m'almenjo cada dia
jo sé que necessito fer-lo
però no tant
hòstia
hòstia Montserrat
Montserrat
però
és que tens tota la raó
han posat el fanal
al mig
al mig de la vorera
no apartadeta
creus que ho han fet
per fer-te la guitza?
potser perquè estigui atenta
i no tingui el cap
amb altres coses
perquè he d'estar
molt pendent
per on vaig
i el que faig
o potser perquè dic
mira
ja estàs a prop
dels bolsos de Calvila
i deu ser per això
no ho sé
clar
m'has comentat
que havies perdut la vista
l'has perdut
de manera total
total
sí
jo no he vist mai
bé
sempre he tingut problemes
però ara ja s'ha acabat
a dir a Déu
i bueno
doncs
vas amb allò
amb el bastó
amb el bastó blanc
sí sí sí
m'ajuda molt
per sort
el bastó
si vaig amb compte
m'avisa
clar
això és el que t'anava a dir
en principi
el bastó hauria de fer
la seva feina
sí sí
el fa
però a vegades
clar
el bastó va d'una banda
a l'altra
i a vegades mentre estava a terra
em trobo ja al final
a la dreta
saps
i
saps què podríem fer
podríem posar un d'aquells antics
tan macos
que els penjaven de la paret
oh
allò sí que era
de ferro forjat
eh
allò tan modernista
amb un banquet
per seure
allò és que
ah clar
sí
bueno
Montserrat
ja et dic
l'únic que puc fer
és enviar-te
el poquet escalf
que em queda
perquè avui m'he buidat
i
i ja està
hosti
te saps bon de plorar Joel
ja està
mira
és que és una putada
el que li hem fet a la Montserrat
Montserrat
per alegrar-nos tots una mica
sàpigues que has guanyat
la tassa del 3CAT
sí
oh
que bé
veus
Montserrat
si vols una cosa que pots fer
és posar-te un casco de moto
sí
on han m'ho nescut
és una
o una armadura
o alguna cosa
demanarem a algun veí
que té la moto
que me la parca
davant de la mota
doncs mira
no seria mala idea
gràcies
Montserrat gràcies per participar
al mur de les lamentacions
i ja ho saps
et farem arribar
la teva tassa del 3CAT
una abraçada
moltes gràcies
adeu Dolors
ahim no Montserrat
Montserrat
Montserrat
tant d'escalf
i tant d'escalf
tant d'escalf
i no saps ni com es diu
està passant el cantant de buos
per davant de la ràdio
amb la Santalla Vira
no entenc res
no entenc res
aquesta parella
el deuen entrevistar
perquè ell és com molt digital
i la Xantal
tracta els temes de la revolució digital
ja no sé per quin punt zero va la Xantal
Catalunya Ràdio
ha tornat a ser reconeguda
en la tercera edició
dels Premis Sonor
dels millors podcasts en català
Premi el millor podcast
de no ficció
per Extrema Catalunya
Premi el millor podcast
d'innovació
per El Llindar
avui creu El Llindar
amb nosaltres
Premi el millor disseny sonor
per Terra Cremada
Què té el foc?
Premi a la millor producció
per El Mar, El Múr
Ei!
Everybody listen to me!
Catalunya Ràdio
és podcast
No puc veure què passa
Un home queda paralitzat
i connectat a un respirador artificial
Quant de temps estarà així?
La paràlisi és irreversible
Però viatjarà molt
i ajudarà centenars de malalts com ell
Perquè no vull només sobreviure
vull viure la vida de veritat
Protagonitzada per Andrew Garfield
Respira
És la gran pel·lícula
Dimecres a la nit
a la plataforma 3K
i a TV3
Us deixem amb els espais electorals
Nosaltres demà a les 12
el tornem a deixar tot
per l'última hora
Que vagi bé, gràcies
Catalunya Ràdio
12 de maig
Eleccions al Parlament de Catalunya
Espais gratuïts de propaganda electoral
Per un sóc un heroi
Per d'altres un covard
Per un sóc un problema
Per d'altres una solució
No ens equivoquem
Aquestes eleccions no van de mi
Va de nosaltres
Va del que Catalunya necessita
Necessitem lideratge
Bon govern
I moral la victòria
Poder viure plenament en català
I la independència
Per fer el país millor que necessitem
Puigdemont president
Junts més
Estaràs cansado
de unos y otros
que durante tanto tiempo
te han defraudado
Y no eres el único
Hay miles de catalanes honrados como tú
que también han sido engañados
Pero no estás solo
Ahora
nos toca a nosotros
A todos los catalanes
Porque Cataluña
torni a ser Cataluña
Este 12 de mayo
Vota a Vox
Votem en defensa propia
Volem, volem, volem
Cataluña de primera
Volem
Barrios seguros
y sin ocupas
Menos impuestos
Una educación de calidad
y trilingüe
Una sanidad
sin listas de espera
Inversiones contra la sequía
Ni más vivienda
para nuestros jóvenes
Si quieres una Cataluña de primera
Vota Partido Popular
Tu voto
lo cambia todo
Defensar la terra
es defensar
quien la trabaja
Defensar la terra
es fer-ne
terra de collida
Defensar la terra
es defensar una escola pública en català
per a tothom
Defensar la terra
és blindar la sanitat
de la privatització
Defensar la terra
per garantir
una vida digna
per a tothom
Defensa la terra
El 12 de maig
vota CUP
Amb el govern republicà
Catalunya ha liderat
la inversió social
més important
de la seva història
Hem obert un camí
per pal·liar les desigualtats
i sobretot
un camí
de democràcia
sense repressió
Nosaltres
els republicans
on hem estat sempre
al costat de la gent
al costat de Catalunya
Esquerra Republicana
Hem perdut 10 anys
és veritat
però nosaltres
no som dels que es rendeixen
perquè creiem
en el futur d'aquest país
tornar a creure en el diàleg
en unir en servir
en la nostra sanitat
i la nostra educació pública
El proper 12 de maig
tornem a creure en Catalunya
amb totes les nostres forces
Vota Socialista
Força per governar