El matí de Catalunya Ràdio
Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s
results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
¡Suscríbete al canal!
Aranda ha indicat a aquesta emissora que els seus representats no han tingut conductes tan greus com les tipificades en les excepcions de l'amnistia.
Asegura que, malgrat l'acusació col·lectiva, les seves actuacions no passen de lesions.
Podríem parlar de que hi ha incomès res que s'assembli.
Podríem parlar de directes de lesions.
Sí que és cert que hi ha un auto que fa un processament col·lectiu i global.
Pot haver-hi algun dret de comptar la integritat, però en cap cas és el redactat d'aquesta excursió.
Maria Núria Rebeble, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Més notícies, Sílvia Solanas.
Pedro Sánchez avisa els jutges que l'amnistia tard o d'hora l'hauran de complir i el reclama que respectin la llei que va aprovar la majoria del Congrés.
El president espanyol ha donat un ultimàtum al PP o renova en l'òrgan de govern dels jutges.
Abans que s'acabi el mes o tiraran pel dret.
El dia de la marmota acabó, ha durat demasiado tiempo, 2.000 días.
Si en junio el Partido Popular continúa con este bloqueo, las negociaciones se acabaron,
y el Partido Socialista, el Partido de su mar, el Congreso de los Diputados presentará una propuesta para desbloquear esta situación absolutamente inaceptable.
Ho ha dit en una entrevista a Televisió Espanyola, on també ha demanat tranquil·litat amb l'aplicació de l'amnistia,
ha advertit als jutges i als fiscals del Suprem que la llei s'ha de complir
i els ha recordat que l'última paraula la tindrà el Constitucional i la Justícia Europea.
Paula Brujats, Catalunya, Ràdio Madrid.
La Comissió Europea notificarà els fabricants d'automòbils que a partir del mes que ve s'aplicaran provisionalment aranzels
a la importació de vehicles elèctrics xinesos, que passaran del 10% actual fins al 25%,
segons publica el diari Financial Times.
Això pot portar bilions d'euros als pressupostos europeus,
ja que les vendes de cotxes elèctrics xinesos creixen cada any al bloc comunitari.
El Ministeri d'Afers Estranger xinès ho rebutja.
Aquesta investigació d'antisubsidis és un cas clàssic de proteccionisme.
La part europea ho fa servir com a excusa per imposar tarifes a cotxes elèctrics importats de la Xina.
Va en contra dels principis del mercat i de les regles de comerç internacional.
Mina la cooperació econòmica entre la Xina i la Unió Europea.
I l'estabilitat de la producció global i de les cadenes de subministrament de vehicles.
I afectarà els propis interessos europeus.
Bones notícies per als embassaments.
Les reserves del sistema Ter Llobregat ja freguen el 35%,
gairebé 5 punts més que fa dues setmanes.
Els nivells actuals fan preveure un estiu tranquil en què es podran garantir les reserves d'aigua.
Ho confirma l'Agència Catalana de l'Aigua, que també recorda que hem de ser prudents amb el consum.
Ara mateix hi ha més aigua als embassaments que fa un any.
El Pantà de Sau, per exemple, frega el 31% de capacitat,
quan l'any passat estava al 22%,
o el de la Baells, que està al 48% i l'any passat al 29%.
Sotmetre el cos d'un infant a canvis de temperatura extrema respecte a la mitjana de la zona on viu té afectacions en el cervell.
El cervell concretament està exposat durant l'embaràs i els primers tres anys de vida
temperatures molt més baixes o molt més altes del que seria habitual
en relació amb danys a la substància blanca del cervell que es mantenen fins a l'adolescència.
Això conclou un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona
i de l'Idi Vell, publicat avui a Nature Climate Change.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Mònica Guixent, que és investigadora d'Isglobal,
que ha participat també en aquesta investigació.
Els nens i nenes que estaven exposats a temperatures més altes i més baixes
durant l'embaràs i els primers tres anys de vida
tenen una alteració d'un marcador de la substància blanca,
mesurat quan tenen de 9 a 12 anys,
que indica una pitjor maduració d'aquesta substància blanca.
Relacionada amb un pitjor desenvolupament cognitiu
i també alguns trastorns de salut mental.
Ara els esports amb en Marcos García.
El president del Barça Joan Laporta oferirà balanç de la situació actual del club aquesta tarda.
Oferà davant el seran de l'entitat.
A més, el nou tècnic Hansi Flick comença a posar les bases del seu projecte
en una reunió amb el director esportiu d'ECU
per decidir, entre d'altres, la llista d'altes i baixes.
L'Espanyol exaureix les entrades per al partit de demà.
Tornada a les semifinals del play-off de Senza I
era contra l'esporting de Gijón.
El tercer semifinal que enfronta l'Eiberi Loviedo quedarà resolta avui.
El Barça d'en Bola acaba d'anunciar la renovació d'Antonio Carlos Ortega.
Fins al 2027 s'ha fet efectiva així l'ampliació de contracte automàtic d'Ortega
després de guanyar les Champions a Colònia.
Avui s'acaba l'europeu d'atletisme de Roma
amb la presència de sis atletes catalans en quatre finals.
Adelme Eixal participarà a la final dels 1.500 metres.
Berta Segura i Laura Bou competiran a la dels 4 per 400
i Jael Segura Bastué a la final dels 4 per 100.
Ilias FIFA i Abde Ukelen participaran a la final dels 10.000.
Les proves són a partir de les 9 del vespre.
I a l'europeu de natació a Belgrat, Guillem Pujol,
participa aquest migdia a la final de 10 quilòmetres en aigües obertes.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio. Marina Romero.
David Seijas, bon dia.
Molt bon dia.
Digues com se t'ha posat la pell.
Buah, mira.
Gallina de piel.
Gallina de piel, eh?
Pell de gallina.
Ara explicarem què és gallina de piel, perquè tot té un sentit.
Era el grup teu grup preferit i el del teu pare?
Era un dels grups favorits del meu pare,
que em va transmetre'n a mi,
i que avui en dia és un dels favorits del meu fill de 8 anys.
Del Pol, eh?
Sí, que molt bèstia, molt bèstia.
No venim a parlar de música,
perquè el David és sommelier.
12 anys, ja el vull?
Uns 12 anys, més o menys, sí.
Sí.
Un sommelier, com tots els que podem trobar,
els grans restaurants, no?
Però amb una història molt particular.
Sí, jo crec que tots tenim una història, no?
Tots els que estem aquí tenim una història,
i la meva l'he volgut explicar,
i és particular, sí.
A veure, durant 12 anys va treballar al Bulli,
primer com a ajudant de sommelier,
després com a sommelier titular ja ha rebut premis
com el Nas d'Or, el millor sommelier,
això va ser l'any 2006,
o al Nacional de Gastronomia, el 2011.
Però, durant tots aquests anys, no?,
d'estar triomfant a la feina,
d'estar triomfant a la societat,
què passava a casa?
Doncs que hi havia vides paral·leles,
hi havia com aquesta doble personalitat,
a mi m'agrada dir com
el doctor Seixas i Mr. Wine,
fent aquest paral·lelisme literari, no?,
amb el doctor Jekyll i Mr. Hyde,
que com més donava, com més m'esforçava
i com més volia fer feliç a la gent,
més buit estava
i més m'havia d'omplir d'altres substàncies, no?
Després utilitzava, sobretot, l'alcohol
com, bueno, per oblidar-me
de totes aquestes coses que passaven en el dia a dia
i em transformava.
Tu creus que ets una excepció?
Perquè, al final, un sommelier, no?,
és una persona que ha d'estar constantment
provant molt vi, bevent molt vi, no?,
perquè, clar, ha de ser un expert,
el màxim expert possible.
Tu creus que era una excepció
que tu tinguessis aquesta addicció a l'alcohol?
A veure, tu has dit,
els sommeliers estem exposats a l'alcohol,
estem exposats, no?,
els sommeliers, els cambrers,
l'ofici, no?, l'ofici,
la gastronomia, estem exposats, no?,
i fixa't que la nostra vida dona voltes
al voltant del món de l'alcohol.
I, per tant,
el dia de festa anem a beure cellers,
anem a cates, anem a tastos,
ho tenim molt a la mà,
els nostres sopars,
quan quedem amb els nostres amics,
l'alcohol és molt protagonista,
estem exposats.
Això vol dir que tothom passa per això?
No, exacte.
Per què?
Perquè no tothom,
jo tinc molts amics,
molts companys,
que conviuen d'una forma més natural
i més saludable, no?
Però estem exposats,
així com altres oficis,
estan exposats a altres coses, no?
Jo sempre dic, per exemple,
a l'amianto, no?, a l'amiant, no?
Sí.
Doncs nosaltres estem exposats a l'alcohol
i això és així.
Després,
està molt normalitzat,
tenim cultura d'alcohol,
és un país de cultura d'alcohol,
està normalitzat,
està ben vist,
perquè, clar,
ostres, que dà,
és social, que guai,
mira, jo et porto una ampolla de...
Hi ha geografia,
hi ha història,
hi ha persones a darrere,
hi ha paisatge.
Hi ha territori, fins i tot, no?
Territori.
De fet, és la beguda
que més expressa el territori, no?
Sí, sí, sí.
Tots quan viatgem,
diuen, no, és que jo sóc d'allà, no?
Sóc d'aquesta zona
que fem un vi brutal.
Per tant, estem exposats.
Per tant, tenim algun número més, no?
I en el meu cas,
m'agradava tant,
era tan bonic,
que, a més a més,
després també em sediava
i veia que podia baixar també
tota aquesta intensitat al meu cap,
oblidar, potser una miqueta també,
tot el que havia passat.
Per tant, a més a més,
tenim tan a mà sent coneixedor,
doncs, hi va ben bé.
Ara quants anys fa
que estàs net, no?
Que no veus?
El 26 de setembre
farà set anys.
Per tant, va ser 26 de setembre 2017.
Sempre tenim la nostra segona data de naixement,
els que hem passat per aquests problemes,
i el setembre farà set anys.
Clar, no veus,
però segueixes exercint com a sommelier.
Sí, aquí està una miqueta
el que a la gent li explota una mica al cap,
perquè quan tu tens un problema d'addiccions,
és dur, és molt dur.
Primer de tot, has de parar l'hemorràgia.
Quan toques fons, realment has de parar.
Jo vaig parar amb psiquiatria,
medicina tradicional, medicació.
Vaig parar separant-me del món del vi,
separant-me d'això, d'aquests encontres,
d'aquests sopars,
del contacte amb la gastronomia.
Però això, vas de ser tu.
Clar, durant un temps, no?
I aquí és on va venir la meva reflexió, no?
Perquè tots els metges, tots els psiquiatres,
em deien que havia de canviar la meva vida.
De fet, això ho he fet, no?
Amistats, el ritme de vida, els horaris, no?
Ara dic que faig horari infantil, no?
Començo molt d'hora, vaig a dormir d'hora.
Una mica cenicieta, sí?
Però, clar, a mi això no em servia, no em servia.
A mi el que em recomanaven els metges no em servia
perquè sentia que separar-me del món del vi
em feia molt trist.
Em feia trist.
Tenia una vida de merda.
Era perdre una part de la teva essència.
Jo perdia una part del meu coneixement,
de la meva passió, perquè era la meva passió.
Del meu negoci, perquè em dedicava a això.
Per tant, el que vaig fer és anar contracorrent
i aprofitar aquest esperit bullinià, no?
De mirar-te les coses des d'una altra perspectiva sempre, no?
És això, la innovació és estar disposat al canvi.
I vaig dir, com ho puc fer per seguir vinculat al món del vi, no?
Anar contracorrent.
I vaig començar a treballar, doncs, aquest canvi de mirada.
Em vaig inspirar en un músic, ja que hem començat amb música,
que m'agrada molt, que és un guitarrista,
que és el John Fruchanti,
que és el guitarrista del Red Hot Chili Peppers,
que va ser yonqui, que va ser addicte a l'heroïna.
I se'm va sortir, a més a més, no se'm va sortir,
va seguir tocant en directe.
I vaig dir, buah, si aquest tio ho fa, jo també.
I vaig començar a connectar amb el món del vi,
molt a poc a poc, de puntetes, sí?
Per poder seguir tastant.
Per tant, jo crec que la meva victòria
ha sigut seguir connectat amb el món del vi
amb una altra mirada, sense una mirada malalta,
i poder tastar amb i seguir connectat amb el món del vi
és el que em manté sobri.
Aquesta història és la del David Sija, sommelier,
durant 12 anys treballant al Bulli,
i és una història que explica un llibre que es diu
Compassions d'un sommelier,
quan la teva passió es converteix en el teu pitjor enemic.
D'acord, tu aconsegueixes superar la teva addicció a l'alcohol
sense deixar el món del vi.
I avui un dia com ho fas?
Perquè, clar, normalment, si tu has estat addicte,
no sé, m'imagino, a qualsevol droga,
el primer que vols és aquella droga ben lluny.
Com tu fas exactament? Com és la pràctica?
Perquè, clar, això em sembla un exercici de valentia
i d'autosuperació que no crec que n'hi hagi,
una de més gran, eh?
Jo això sempre és lluitar per la teva passió.
Mira, ara que aquí hi ha molt públic jove,
lluiteu, lluiteu per les vostres passions,
pels vostres somnis, a vegades no s'aconsegueixen,
però si no lluiteu, segur, segur que no els aconseguiu.
Per tant, la meva passió va anar per sobre d'aquesta addicció
i hi ha molt d'esforç.
El primer que vaig fer és intentar canviar la mirada.
Vaig tenir la gran sort de conèixer una teràpia alternativa,
perquè sempre hi ha llum i sempre hi ha alternatives.
I vaig anar a parar amb una grafoterapeuta.
Què és una grafoterapeuta?
Que fem teràpia a través de la grafologia, a través de la lletra.
Jo ara mateix, que estàs escrivint, Marina,
podria saber coses ja de tu.
Per tant, a través d'aquesta teràpia,
el que vam fer és canviar la mirada de les coses.
Jo anava als sopars, anava als tastos,
intentava vendre vim un importador
i ho passava fatal, em fuetejava,
ho passava molt malament, molt malament.
Havia de marxar, tenia ganes de veure,
em sentia estúpid, inútil.
Però amb la Montse, amb aquesta terapeuta,
el que vam fer és canviar aquesta mirada.
Vam fer noves sinapsis neuronals,
és a dir, vam construir noves sinapsis neuronals
de com canviar aquesta situació
i com portar-ho a que jo fos el més empoderat de la sala.
Per tant, ara jo, si vaig a una sala,
si vaig a una festa,
no pateixo, veig que la gent gaudeix,
puc observar i em sento el més empoderat.
I de fet penso, mira,
a aquesta persona li vendré un palet de vi.
Ho aconsegueixes.
Més o menys, perquè jo jugo amb avantatge.
Perquè estic sobri.
Ho vas arribar a parlar mai amb el Ferran Adrià?
Mira, amb el Ferran, en el nostre directe,
en el nostre dia a dia,
passaven tantes coses que eren molt difícils.
Allà hi havia un objectiu molt clar
que era aconseguir ser els millors,
aconseguir fer algo màgic, únic.
Per tant, passava per sobre de tot
i tenia que ser així.
I tots ho entregàvem tot perquè fos així.
Després, amb el temps, sí que ens hem retrobat.
Ahir vam estar junts a la presentació del llibre,
que va ser molt bonic, no?
I empatitza molt, no?
Empatitza molt perquè ell sap de l'esforç que hi ha darrere
i sap del que hem entregat tots, no?
Per tant, m'ha felicitat mai que era una de les persones
més valentes que havia vist mai
i la veritat és que això em va fer molt feliç.
Creus que l'exigència de treballar a un restaurant
com el Bullet va marcar també a l'hora de...
d'alimentar la teva passió, no?
D'alimentar la teva il·lusió per la feina
fins que es convertís també en una addicció d'alguna manera?
Fixa que gairebé tothom és addicte a alguna cosa.
Estic segur que aquí, aquests companys que són tan joves,
alguns comencen a estar una mica pendents del mòbil
i a mirar...
I és dopamina, eh?
I és una addicció.
La feina.
Conec molta gent workaholic...
Perquè amb la feina tapem coses que no volem veure, no?
I ens agrada i tal, no?
Per tant, sí, hi havia una mena d'addicció a la feina.
A mi m'encantava, m'encantava, m'encantava.
M'ho passava genial, ens ho hem passat tan bé.
I després rebies tant de la gent.
És com sortir al directe a tocar,
però després hi havia el buit de quan tu marxes,
quan s'apaguen les llums,
quan s'acaba la música, marxa el públic,
marxa el comensal i et quedes sol.
Això vol dir que tothom feia el mateix que jo?
No, molt menys.
Perquè, per exemple, ara, disfrutar des d'aquí,
els felicito per ser els millors del món,
grans persones, grans treballadors.
No han begut mai, no han fet mai res,
però jo sí que em buidava amb això, no?
I m'omplia amb això.
Per tant, jo ho gestionava malament.
Ara, amb el temps, he entès
que aquesta pressió està dintre del cap,
la gestionem nosaltres.
Jo podria venir al teu programa superpressionat
i, en canvi, he vingut a disfrutar.
Home, clar, és que s'ha de venir a la ràdio,
es ve a disfrutar, no es ve a patir.
Però que ens la generem nosaltres.
Sí, sí, sí, que...
Per tant, he entès que em generava una pressió extra
per voler donar el millor de mi.
Clar.
Anem a veure què passava quan acabaves el servei.
Quan acabava el servei, jo traia a passejar a Mr. Wine.
Em vaig reconectar des del primer minut
amb la nit de la Costa Brava.
Seguia freqüentant els meus tuguris de sempre.
Coneixia totes les discoteques
entre es puticlubs i after hours de la zona
com si els hagués parit.
També m'encantaven les festes populars,
les típiques festes de poble,
les barraques de Girona,
i era famós per fer un set de set
a les barraques de Roses.
És a dir, set nits de festa i concerts
i set nits, que jo era allí,
i les tancava.
Arribava al pis tocat,
nit sí i nit també.
Convidava qualsevol
per no quedar-me sol de farra.
Si no hi havia ningú,
m'era igual i seguia sol,
tancant tots els locals aguts i per haver.
I el pitjor,
a vegades seguia amb les últimes copetes
i les últimes clenxes al pis
com si no n'hagués tingut prou.
Sempre en volia més,
era insaciable.
Em feia por
el simple fet de pensar
en l'última copa.
Déu-n'hi-do.
I ningú del teu entorn se n'adonava.
Sí, home, sí.
El que passa que tu et tornes,
et saltes els teus valors,
et tornes una altra persona
i et fas venir bé tot
perquè puguis anar bevent
i anar agafant gent.
Amb què t'ajuntes?
Amb quina gent t'ajuntes?
Doncs amb gent que sigui com tu,
que pugui veure,
que li sembli bé,
que tu els puguis dir
ja invito jo,
i que no hi hagi un final.
I com acaba aquest relat,
que m'he emocionat molt
d'aquesta confessió que he fet,
doncs et feia por l'última.
Per tant,
tu ja t'envoltes amb gent
que et segueix una miqueta el rotllo
i intentes amagar-ho tot.
Per això una miqueta aquesta figura
del Mr. Hyde,
que és més mentider,
que és manipulador
i que no en té mai prou.
En quin moment tu ets conscient
de tot el que et passa?
Perquè, clar,
dius,
m'envoltava de gent
que portava el mateix ritme de vida
que jo, no?
Al final,
tenia amics a qui poder convidar,
no?
Que ells em convidessin.
I en quin moment,
dius,
a qui està passant alguna cosa?
Jo sempre dic,
he tingut com uns 10 anys
de Superman,
que et penses
que ets el rei del Mambo
i tot,
eh?
I tot va,
tot bé.
I mira,
la gent jove,
doncs mira,
ara els hi dic,
no,
al principi tot fa,
eh?
Tot fa baixada,
ets el rei,
que guai,
però hi ha un moment
que veus que et comença
a controlar.
Hi ha un moment
que veus que tu no ets
el pilot de la teva vida
i que ets un simple copilot.
Tot gira al voltant de...
Has de consumir
cada vegada més d'hora,
has d'enganyar
cada vegada més.
La teva creativitat,
perquè som molt creatius,
va al voltant
de les addiccions,
eh?
I hi ha un moment
que et te'n dones compte
que no condueixes tu.
El problema
és que tu te'n dones compte,
però es repeteix
dia si dia també.
És a dir,
tu despertes
flagelant-te,
dient-te burro,
has tornat a caure,
tornes a estar fatal,
avui no,
i al cap d'unes hores
tornes a estar exactament igual.
I això és duríssim,
això és duríssim.
I també s'ha de dir
que normalment
hi ha moltes recaigudes.
Tu te'n dones compte,
és una lluita constant,
perquè dius,
vinga, va, ara,
ara ho deixarem,
vinga,
que ja n'hi ha prou,
que estic enfonsat,
que ho haig de fer millor
que la meva família,
el que sigui,
però fas uns dies
i tornes a recaure,
és duríssim.
Però no compta
les vegades que caus,
sinó les que t'aixeques.
Hi ha un moment preciós
al llibre,
que el descrius molt bé,
dius,
mentre estava empenyent
el meu pare terminal
a la cadira de rodes,
el meu fill,
que hi ha a terra
cada dues passes,
era molt petit
i encara estava
aprenent a caminar.
Aquesta imatge tan potent,
la d'un pare que se'n va
i la d'un fill
que necessita
i no se sap valdre
per si mateix,
va ser l'òstia definitiva.
Què li va passar
al teu pare després?
Sí,
aquesta és l'òstia definitiva
perquè és això,
el meu pare va morir
al cap de molts pocs dies,
molts dies,
unes hores.
Sí, sí.
Per tant,
era l'òstia a despedir,
ho vaig veure claríssim.
Em sempre he dit
que va tindre que marxar ell
per començar a viure jo
i aquesta imatge
va ser la que va dir
s'ha acabat,
s'ha acabat,
s'ha acabat,
s'ha acabat.
Perquè ell,
per exemple,
que està lluitant
per viure,
no pot
i jo ho tinc
tot a les meves mans
per canviar aquesta situació
i vaig a fer càrrec
de la meva parella,
la meva mare,
la meva empresa,
aquest nen
que no sap caminar
i allà és quan vaig decidir
que s'havia acabat tot.
El pare va marxar
sabent
de les teves addiccions?
El pare només
li explicava
els premis,
la nariz de oro,
el Premi Nacional
de Gastronomia,
que bo que soc.
Lògicament,
els pares,
us ho dic,
que sou joves,
no són tontos,
ho saben tot.
Per tant,
ell ho vivia
amb frustració
i ho sabia
però no li vaig confessar mai
i a part d'aquest llibre
és una confessió
que vaig fer
en el meu pare
perquè aquesta grafoterapeuta
el primer que va detectar
amb la meva lletra
és que no m'havia despedit
bé del meu pare
i el que vam fer
és una confessió,
una despedida,
una carta,
una carta molt emotiva
per poder-me despedir,
per poder-me quedar en pau,
per poder seguir endavant
i va ser la,
va ser una mica
la llavor d'aquest llibre.
I la parella,
com ho va viure tot?
La parella
és molt important,
la família,
la parella,
clar,
la parella
ha conegut
dues persones
totalment diferents,
ara està encantada
de la vida,
em veu amb un somriure,
em veu feliç,
ell és feliç,
i és això,
la gent que veu,
la gent divertida
que veu,
alcohol,
drogues,
el que sigui,
la veu en el seu millor moment,
la veu
quan està fora,
quan està de catxondeo,
quan s'abraça amb la gent
i riuen
i expliquen acudits,
però no el veu a casa,
a casa treus el pitjor,
a casa treus els alts i baixos,
treus la depressió,
treus el punt potser més espontani,
més violent,
tot i que no ha sigut mai violent per sort,
no?
Sense cap filtre,
no?
sense els filtres que et poses
quan surts al carrer
de la societat.
Exacte,
es veuen una cara molt amable,
molt divertida
i a casa s'emporten al pitjor,
per tant,
el que passa a la gent a casa
és duríssim,
per tant,
si algun s'està escoltant
totes les famílies,
doncs,
bravo i petons
a tota la gent
que està al costat
d'aquestes persones
perquè fan molta falta
i jo crec que ara ella
doncs és això,
és molt feliç
i se sent part
d'aquesta victòria.
Fins demà!
Sometimes I feel like
I don't have a partner
Sometimes I feel like
My only friend
Is the city I live in
The city of angels
Lonely as I am
Together we cry
Red Hot Chili Peppers
Quin grup, eh?
Tens bon gust, David.
Avui amb el David Seijas
estem descobrint la seva història,
són les confessions
d'un sommelier
que explica en aquest llibre
quan la teva passió
es converteix
en el teu pitjor enemic.
Ha estat terapèutic
escriure aquesta història?
Sens dubte,
sens dubte.
Els hi faig la broma
als editors
a Planeta
i ara llibres
els hi dic
moltes gràcies
per pagar-me part
de la teràpia.
És molt terapèutic.
En el meu cas
ha sigut
tancar una etapa.
La vaig portar molt cap
a dintre
i escriure
i compartir-ho
ha sigut
tancar la teràpia.
Per tant,
jo a partir d'ara
ja començo
una nova vida,
una nova etapa.
És molt terapèutic.
He plorat moltíssim
i recomano a tothom
que escriviu,
que quan arribeu a casa
un dia dur,
un dia complicat,
escriviu.
Deixeu-ho,
deixeu-ho escrit,
baixeu-ho.
Us el sentireu molt millor.
Per tant,
és molt terapèutic,
és molt terapèutic
i a mi m'ha servit
per tancar aquesta etapa
i per compartir-ho
i aquesta part una miqueta
que no havia compartit
durant aquesta soledat, no?
Després hi ha una part
d'egoisme
i una part de generositat aquí, no?
Que parlen d'egoisme
de dir
Ostres,
ara em poso focus,
em fas una entrevista marina,
per tant la gent m'escolta,
no puc veure mai més
i hi ha una part de generositat
per poder ajudar
o intentar ajudar algú.
David Seijas,
gràcies avui
i gràcies també
per la teva valentia
que és un exemple a seguir
i aquesta força de voluntat
i aquestes ganes de viure
i sobretot
de tenir una passió,
una il·lusió
i aquests consells també
que has donat
a tota la gent jove
que aquí ens acompanya.
No hi ha millor manera
de dir les coses,
que és el meu cor.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres,
de veritat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El Matí de Catalunya Rádio. Marina Romero.
Aquest estiu viatja a la teva pròxima illa preferida, Sardenya, i amb un 15% de descompte, i viatjant amb vaixell i portant el teu cotxe, molt millor, esclar, viatja amb Grimaldi.
Aquest estiu compartim històries al Festival Grec.
Un centenar d'espectacles a les sales de tota la ciutat.
Així com a l'escenari emblemàtic de Montjuïc, el Teatre Grec.
Venta d'entrades a Festival Grec 1 Barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
Ja sóc autònoma. Quina emoció.
Però ja no puc posar-me malalta o agafar una baixa?
Doncs jo, si necessito agafar una baixa, tinc Previsió Mallorquina, que m'indemnitza per cada dia que no puc treballar.
Previsió Mallorquina?
Sí, Previsió Mallorquina, única companyia especialitzada en assegurances de baixa laboral per a autònoms.
Pregunta al teu mediador d'assegurances o informa't a la seva web.
A Catalunya cada dia es produeixen centenars d'accidents de treball i encara hi ha persones que moren a la feina.
Molts d'aquests accidents es poden prevenir contra la sinistralitat laboral preparades, previngudes, segures.
A la feina, cap risc. Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Pearl Jam en directe.
Dark Matter World Tour. El 6 i 8 de juliol del 2024 al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Els Pearl Jam estan a punt de tornar a Barcelona.
I presentaran el seu nou àlbum i repassaran grans èxits de la seva carrera.
Compra les entrades a lifenation.es i ticketmaster.es.
Què és exactament cegar i batre?
Cegar i batre és fer la feina que ja feies als egitsis.
Ei, ei, ei, ei. Pau, pau, pau. Vigila-ho, vigila-ho.
Oh, que no es pot dir endavant, Anna.
Ai, no es pot dir-ho, es pot dir-ho.
Ha hagut com una mica de caos.
Benvinguts una nit més al Pati de l'Aspals.
El Trós, aquesta nit a TV3.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
No s'entén que les dones siguin ambicioses professionalment.
L'ambició sempre és en un home és positiu i en una dona és negatiu.
Una pregunta que hem fet també a les nostres oients.
Si és compatible casar-se i ser feminista.
Sí, pot ser compatible casar-se i ser feminista.
Soc feminista i m'he casat. Casar-me no vol dir res.
La independència com a persona la tens igual.
Jo suposo que depèn del significat que es doni.
El fet de casar-se, per mi, és una festa.
Les dones i els dies, un programa on les dones no tenen por a respondre preguntes incòmodes.
Les dones i els dies, de millons a divendres, d'onze a dotze de la nit.
Són dos quarts de dotze. Hola, som a Tavia.
Hola, bon dia.
Hola, Bernat de Déu.
Bon dia, què tal?
Com estàs?
Molt bé.
Sí?
M'ha canviat el partenera avui, eh?
Hola, Bernat.
Bueno, jo sóc autònom, ja saps, m'adapto.
Sí, jo també.
Ens adaptem a tot.
Són poligàmics, els autònomos.
Avui vaig directe amb vosaltres.
Mira, i més després d'aquesta conversa que manteníem amb el David Sijas, amb aquest sommelier.
Es pot ser feliç a la feina?
Home, i tant.
No és que es pugui.
S'ha de ser feliç a la feina i passem masses hores per ser feliços?
No, no, no, jo no suportaria una feina que no em fes feliç.
Bernat?
No.
Pots obligar-te a creure't que ets feliç.
Oh!
Perdó, és una resposta de filòsof i ja sé que les respostes de filòsof sempre són emprenyadores.
Però, a veure, bàsicament ser feliç dins d'uns límits raonables i de no fer mal als altres
es basa en fer el que vulguis i quan vulguis.
I quan treballem, en general, intentem fer el que volem o que el que treballem s'assembli al que ens agrada,
però molt sovint no s'hi assembla i massa sovint no passa quan volem que passi.
Però no és veritat que per ser feliços has de fer el que vulguis sempre que vulguis?
També hi intervé la capacitat d'adaptar-te i d'acceptar la vida tal com és per ser feliços.
Veus? Ja comencem amb les excuses?
No, però això per res.
Què és ser feliç per vosaltres?
Home, mira, ser feliç és... i et semblarà una tonteria, eh?
Però ser feliç és tot el que no és ser infeliç.
I no... ho tinc molt reflexionat, això.
És a dir, hi ha persones per les quals la felicitat és la tranquil·litat
o la repetició de les rutines o... no?
I hi ha determinades persones per les quals...
S'ha de dormir tranquil, bàsicament.
Això mateix.
I, en canvi, hi ha gent que dormint tranquil cada dia i fent el mateix
els fa tremendament infeliços perquè ho troben avorrit.
Per tant, o sigui, tot allò que no és infelicitat és felicitat.
Ja està.
Tu estàs d'acord amb altres formes?
Sí.
A veure, a mi m'agraden les definicions negatives,
que és el que acaba de fer la Samantha, sí.
Perquè realment la felicitat és un ideal.
Llavors, mai no som entenament feliços.
I aquesta nit, quan t'ha sonat el despertador, Marina,
perquè suposo que et deus sonar a les quatre.
Just.
No? Més o menys?
No crec que hagi estat el moment més feliç de la teva vida, no?
Quan ha sonat el despertador.
Saps què passa?
Que a aquella hora no penses, no pots pensar.
Bé, això és robot.
Perquè si penses no et lleves.
No, és que si penses no, no.
Tot el que no és infelicitat ja és felicitat.
Clar.
Llavors, no, sí.
A veure, la feina té moments feliços
i et permet conèixer moltes persones
o fer una cosa molt agradable que estem fent nosaltres,
que ara que és conversar.
Però sí que és cert que tots els humans, al final,
treballem per coacció, perquè no tenim més remei.
És a dir, a mi, aquella gent que em diu
no, no, a mi, jo si em toqués la loteria i fos milionari,
no canviaria res de la meva vida.
Dic, bueno, següent.
És a dir...
Però hi ha una cosa que sí que hem d'acceptar,
que encara que tinguéssim totes les nostres necessitats cobertes,
alguna activitat faríem pel plaer de fer-la.
O sigui, la feina...
Però no s'ha de treballar.
Vale, a canvi d'una remuneració, que és treballar,
no ho hauríem, no necessitaríem fer-ho,
però continuaríem fent activitat.
Per tant, en teoria, sí que és possible
que tu la teva activitat et faci feliç.
I si a sobre te la paguen,
doncs ja és això, que ets feliç de la feina.
Home, a veure, si s'assembla la teva activitat,
a mi em passa, per exemple,
a mi les meves passions són llegir i escriure.
Si al final et pots guanyar la vida,
més o menys, d'alguna cosa que s'assembli això,
diguéssim que no és que siguis feliç,
però que no et pots queixar.
Dit això, clar, la majoria d'aixers humans
jo trobo que tenim unes passions,
intentem que la nostra feina s'hi assembli.
Crec que s'hi assembla en molt menys ocasions
del que et matem, siguem clars.
Però, clar,
el cuit de la qüestió és la llibertat.
És a dir, si nosaltres tinguéssim
molts milions d'euros al compte bancari,
faríem coses similars a les que fem.
Segur que la Samantha i jo faríem coses similars a les que fem.
Sí, perquè són molt vocacionals.
Però segurament triaríem molt més.
Segurament?
Per això estàs d'acord, no?
Que trigaríem més?
Triaríem, triaríem.
Ah, que seleccionaríeu més.
Sí, segurament, clar.
Però jo crec que aquest debat no és absurd,
perquè en el mercat laboral
parlem moltes vegades de,
sobretot entre la gent més jove,
la sobrequalificació, no?,
tants universitaris que tenim
que no troben feina del que han estudiat, no?
I ara comença a sorgir amb força
aquesta teoria que defensen alguns economistes
de, és que la gent ha d'estudiar
aquelles coses que després et permetran treballar,
no el que t'agradi,
sinó el que demana el mercat laboral.
Jo trobo que és una filosofia nefasta.
Quan els ho dic així als economistes,
dic, escolta, no et fa sentit.
A més, a més, no funciona, Samantha.
Això mateix.
No funciona.
Els hi poso l'inversa.
Dic, jo no recomanaria a cap empresari
que contracti una persona
que no li agrada la feina que farà.
És molt evident, això, no?
Exacte.
A més, a més,
quan jo vaig començar a estudiar filosofia,
hi havia el tema del que abans anomenàvem sortides.
Sí.
T'acordes?
Quan feies una carrera,
els pares et deien,
això no té sortides.
Periodisme no té sortida, diuen ara.
Clar.
I ara té conya la vida,
perquè, per exemple,
a Silicon Valley
i a moltes empreses dels Estats Units
d'intel·ligència artificial,
els filòsofs van buscadíssims, per exemple.
Mira, i quan estudiàvem...
Que sortides professionals,
quan treballes bé i estudies bé,
sempre n'hi ha.
Clar.
No, no, per tant,
no és una tonteria plantejar-se
si has de ser feliç a la feina.
Jo crec que s'ha de procurar,
tant per nosaltres mateixos,
com a treballadors, no?,
i que estem obligats a treballar,
per sobreviure,
com pels propis empresaris,
fomentar la felicitat dels treballadors.
És crucial.
És que una empresa
on la gent comenci a desmotivar-se,
amb el tanto, eh?,
porta aquelles altres endavant.
Però també és important
que es fomenti,
no la infelicitat, evidentment,
però sí que la feina és dura.
Si t'hi fixes això
de fomentar la felicitat empresarial,
és una cosa que ve molt dels Estats Units.
Si recordeu,
quan Google comença a ser omnipresent,
comença a fer aquelles oficines
que tenen un espai per jugar ping-pong,
uns pafs allà per descansar,
vull dir,
és aquella conya
que la feina és de manera divertida.
Però jo això
sí que ho trobo una xurrada.
La feina no et farà més feliç?
Clar, hi ha moments
que a la feina hi ha problemes
que això,
el que deia la Marina,
és que quan surt el despertador
millor no pensar
perquè si no el matí
de Catalunya Ràdio
el farà sa tia
i a vegades hi ha dificultats.
És a dir,
hi ha empreses
que tenen dificultats econòmiques,
que no poden arribar a fi de mes
i aquells dies no són feliços,
és que no poden ser feliços.
Però és que a més,
la felicitat a la feina
no depèn
que et posin un billar allà
per jugar mitja hora al dia.
Ja jugaré jo
quan surti de la feina.
I què depèn
la felicitat a la feina?
És a dir,
per exemple,
què és clau?
Tenir una bona relació personal
amb els companys,
tenir un bon cap,
que hi hagi una bona organització,
que hi hagi un bon ambient,
que no hi hagi estrès.
Expliqueu-me els elements
que possibiliten
que puguis ser feliç a la feina.
Punt número 1,
jo crec que tu tinguis objectius clars
i que els puguis assolir
i que sentis que ets útil
i que treballes
i que assoleixes allò
i que estàs satisfet
amb el que has fet.
Això és importantíssim.
Per descomptat,
tenir uns companys
que siguin bona gent.
Jo he treballat
en ambients tòxics,
he sortit fugint.
Però fugint, eh?
Què és un ambient tòxic,
per exemple?
Un ambient on tot és rajar de tot,
tot és criticar,
on la gent està súper desmotivada,
on tu ets la nova que entres,
a més ets de fora,
ells són de la casa,
tu no,
ja ets la rareta...
Parles de la televisió, no?
Bueno, és igual,
no cal posar exemples,
no?
N'hi ha molts.
Però, o sigui,
hi ha un moment que penso,
uf,
si no estic...
No encaixo.
On entre els companys
us parleu malament,
no?
Ja directament,
és que això ja és intolerable.
O sigui,
jo no acceptaria
que un company em parlés
amb faltes de respecte.
Això sí que ja seria
per anar a recursos humans,
no?
I plantejar-ho.
Però hi ha com ambients
en què tot es critica,
no?
En què qualsevol cosa
sempre està malament.
Bueno,
és molt difícil
en un ambient així.
A mi em costa molt,
a mi, eh?
Hi ha persones que s'adapten
a la primera, eh?
Arriben tot bé.
Per mi és fonamental
que dins la feina
hi hagi un àmbit
de llibertat compartida.
Ara parlaves de la comunitat,
no?
És a dir,
mai fem feina sols.
És a dir,
encara que estiguis
escrit un llibre,
que és la feina
més solitària
que hi ha al món,
doncs tens un editor,
tens un corrector.
No es poden fer
les coses sols,
afortunadament,
perquè si no seria
un rotllo
i acabaríem tots
en una habitació, no?
Però per mi,
les feines
on jo he estat més feliç,
com per exemple
aquí al matí
de Catalunya Ràdio,
és on se't dona més espai,
on ja sé que és un cliché,
on més se't deixa
ser tu mateix.
Home,
que et sentis valorat,
no?,
amb les teves capacitats,
clar,
que valorin les teves idees,
el teu desenvolupament,
de la feina,
que tinguis un feedback.
Això és molt important,
que s'obliden els caps,
a vegades, no?,
de dir-te
ei, molt bé,
això que has fet,
o mira,
aquest punt no l'he acabat d'entendre,
podríem tirar cap aquí,
cap allà?
A vegades jo m'he sentit
molt desemparada,
sobretot quan vas assolint responsabilitats,
no tenir uns caps per sobre
que et marquin unes línies
en el sentit d'una coherència,
no?,
mira,
hem pensat que el projecte aquí
és aquest,
i ens agradaria que això
derivés cap aquí,
no?,
i no,
hi ha una improvisació...
Sí que és cert,
Samantha,
també que això
ens estem posant una mica romàntics,
és a dir,
al final,
el que tots busquem en la feina,
ja des de la baixa de mitjana,
és una compensació monetària,
és a dir,
si tu estàs en un entorn fantàstic
de companys,
és mega realitzat
i molt lliure,
però no hi ha caler,
i no et paguen malament,
adios.
Ah, no,
no,
però també pot passar al contrari,
que quants treballadors hem vist
que tenen uns sous
molt,
molt alts,
però les condicions de vida
poden amb la seva salut
o poden amb la seva felicitat
i diuen fins aquí.
Home,
si has de treballar 80 hores a la setmana,
que això també passa,
doncs jo per mi no val la pena,
o almenys no val la pena indefinidament.
Durant un temps
sí que pots dir,
va,
sobretot quan som autònoms,
no?,
i et vénen feines de diverses bandes
i que dius,
va,
anem que sí,
pum, pum, pum, pum,
i el moment que dius,
ja està.
Això és un dels pocs avantatges
que hi ha en ser autònom,
perquè tota la resta
són inconvenients,
sobretot la càrrega impositiva
que tenim,
Samantha,
que és un autentic robatori.
Jo estic a favor de pagar impostos,
ja t'ho dic.
Sí, sí,
crec que en la socialdemocràcia.
No, no, no,
però tant no cal,
diguéssim,
fa il·lusió,
això de sofrer els llits dels hospitals
i els sous dels mestres.
Sí,
bueno,
els que més entenen
que paguin més,
això també.
Clar,
però sí que és cert
que una cosa bona dels autònoms
és que et permet treballar
amb molta gent,
és a dir,
diversificar molt
les teves energies,
i a vegades sí que és cert
que és una mica una penitència
perquè a vegades
no saps on estàs,
però sí que és cert
que això
de tenir molts caps
o de treballar
amb molts conjunts humans
sí que et fa sentir
molt més lliure,
perquè jo crec
que acabes agafant
el millor de cada casa,
o almenys això
és el que intento.
I és molt entretingut,
que jo crec
que un tipus
determinat de personalitat
ja ens va bé,
això, no?
Aquesta varietat,
que no hi hagi
una monotonia
a la feina,
trobo que és
molt important,
també.
Per això dins
de les grans corporacions
és bo establir
que cada X anys
hi hagi un canvi
de lloc de feina,
de departament,
noves,
nous objectius,
nous reptes, no?
Això és molt motivador
per la gent en general.
També hi ha la personalitat
que no vol canviar
en 30 anys, eh?
Per tant, aquesta,
escolta, cap problema,
que es quedi allà,
tot bé.
S'ha d'adaptar,
s'ha de ser flexible
i s'ha de saber estudiar
la persona que tens al davant
i què la pot fer més feliç.
Això és un win-win
per empreses?
Perquè no tothom
necessita el mateix,
no?
Com a la vida mateixa.
Exactament.
Samantha Villar,
barrot de Déu,
crec que la persona
que ha volgut
tancar aquest espai
és ni més ni menys que...
El abuelo no dejó
un duro deudas
y, clar,
a la familia
no nos ha quedado
otra alternativa
en la vida
más que practicar
ese noble arte
que practica
el 99,9%
de la humanidad
que es
el trabajar.
El trabajar,
ya saben ustedes,
con todo lo que el trabajo
conlleva,
el trabajo
dignifica al hombre,
el trabajo
te honra,
el trabajo
te realiza,
el trabajo
te pule,
te abrillanta,
te da esplendor,
trabajo en la hostia,
el trabajo hasta
te pone cachondo,
hay que ver lo cachonda
que va la gente
a trabajar
a las 6, 7 y 8
de la mañana,
todo el mundo
cantando y bailando
por la calle,
vamos a trabajar.
Així és com anem
cada dia a treballar
tots i totes
a Sabant de Millar.
Amb les Maraques.
Amb les Maraques.
Barrot de Déu,
Sabant de Millar.
Un plaer,
com sempre.
Una abraçada.
Gràcies a tu.
Adéu.
Va, que arriba
l'humor,
l'humor del Jubany,
l'Ona Vinyamata
i el Xavi Espinosa.
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Hi ha decisions
que ho canvien tot.
Per això,
si el teu somni
és tenir un fill,
tria IBI Barcelona.
Disposem de les millors
taxes d'èxit,
l'última tecnologia
i un gran equip
de professionals
per ajudar-te
a formar una família.
Demana cita
a ibi.es.
IBI,
on neix la vida.
A tots els qui
busqueu l'equilibri.
L'hem trobat.
Gaudeix del millor
de cada món
amb la gamma híbrida
de Kia
i la seva etiqueta Eco.
Ara,
amb condicions especials
fins al 24 de juny,
consulta'ns les condicions
a kia.com.
Visita'ns a la xarxa
Kia
de la província
de Barcelona.
Kia
descobreix
el que t'inspira.
En moments excepcionals
sempre hi som.
Amb un equip
de professionals
compromès amb l'actualitat,
rigorós amb la informació,
a tot hora
i a tot arreu.
Catalunya Ràdio,
Catalunya Informació.
Connecta'm
Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
per ràdio,
pel web,
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram.
Tria Formidable Solar
i emporta't ara
3 anys de consum
de llum gratis,
s'instal·les
les teves plaques solars
i ho combines
amb la tarifa solar
Simpli Zero
perquè tot Indesa
és formidable.
Consulta condicions
i contracten indesa.com
en el 800 76 0909
o en els punts de vent
d'Indesa.
L'estiu a la xarxa
de centres cívics
de Barcelona
és sinònim
de Pantalla Barcelona.
El juliol
t'esperen
aquestes projeccions
gratuïtes
i a la fresca.
20.000 especies
d'abejas
Les Buenes Companyes
Suro
Basil
Loli Tormenta
Apon Entri
Te estoy amando locamente
i Tadeo Jones 3
Pantalla Barcelona
Més informació
a barcelona.cat
barra centres cívics
Institut de Cultura
Ajuntament de Barcelona
Fa anys
que veïns i veïnes
compartim
la sal
la cura
dels animals
de companyia
festes i rebelles
i ara és l'hora
de compartir
l'energia renovable
Honesta el canvi
des d'una comunitat
energètica
Setmana Europea
de l'Energia Sostenible
de l'11 al 13 de juny
Més informació
a icaen.gencat.cat
barra Setmana Energia
Generalitat de Catalunya
En Jaume Sisa
per Sallers Maset
A Sallers Maset
creiem en el vi de casa
perquè el vi de casa
és molt més que un vi
és una manera de fer
de ser aquí
el vi de casa
és un vi que parla
de tradicions
de moments compartits
de celebracions
el vi de casa
és el vi de casa
de l'Albert
de casa de la Marta
de casa meva
i és el vi de casa teva
si és que hi ha
cases d'algú
Maset
el vi de casa
Aquest estiu
viatja a la teva
pròxima illa preferida
Sardenya
i amb un 15%
de descompte
i viatjant amb vaixell
i portant el teu cotxe
molt millor
esclar
viatja amb Grimaldi
L'APM puja al cotxe
Ole tu
Criadors
En aquests moments
ja hi ha
dues generacions
que han vist l'APM
Personatges icònics
reporters èpics
Els polítics
no en fotien ni cas
Pujaran al cotxe
per compartir
20 anys
d'APM
Gràcies a l'APM
Especial
al cotxe
Aquesta nit
a la plataforma
3CAT
i a TV3
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro
Mira
Et dic una cosa
No, no
Demà
demà comença el sonar
Demà no vindrà
Veuràs
És veritat
Per contracte
això no
no s'hi haurà
Un firme desmenteix
Demà què?
Demà seré aquí en directe
Bravo
I avui també sóc aquí en directe
Ah, perquè el sonar
a quina hora comença?
No
Demà si s'hi haurà
M'ho preguntes a mi
que no sabia ni que començava
demà el sonar
Avui és dimecres
i el que us porto
són les ballaruques
fresques
d'Oc Déu
Tots sona igual
avui en dia
fixa-t'hi
Això ho balles tu
Frank Lluís
Això
Com es balla això
Això es balla
remenant molt de maluc
Armínia
però molt, eh?
És a dir, gairebé
a la seva edat
desenqueixant el maluc
m'atreviria a dir-li
O a la seva edat
el fèmur
alerta
Jo, per tu, me'l trec
Catalunya no és jamaica
Catalunya no s'ho mereix
però el dans el català
va agafant
empenta i volada
i cada cop
fa remenar més malucs
com els de l'Armínia
a veure si us podeu estar quiets
amb aquesta bomba
que es diu Gatsara
i que és l'aposta
Doc Déu
com a possible cançó
de l'estiu
2024
Ballarucas
Això ho dius
tota la cançó que portes
a la cançó del dia
dius que pot ser
la cançó de l'estiu
És que clar
ara tothom està com
traient les seves gales
per demostrar
qui té la cançó
de l'estiu
i ensenyar
segons quina melodia
segons quin son
segons quina cançó
s'estan posant
a veure qui acaba al final
jo no t'ho puc pas dir
això ara
Tu creus?
No, a mi
descobriré quina és
la cançó de l'estiu
quan vegi a Gerard Jubany
movent les caderes
i els malucs
i de moment
No crec que sigui aquesta
L'altre dia
amb les Salvatges
va dir que li agradava
Oi que sí
que acaben de publicar
segon disc
Rullet de Dropkick Morphys
Sí que col·laboren
amb Fetus
i això
Les Salvatges
B
Fetus
El grup que col·labora
amb les Salvatges
que fan música així
aquest rotllo
Sí, com els Pogues
una mica
Exacte
Una mica de folklore
vitaminat
com si diguéssim
¿Va a dir una cosa?
Sí, endavant
Lleu Messi
Esta cançó
me parece que es otra
O sea
A veure
Ostres
Aquí potser
potser és el més llarg
de tot l'estudi
¿Què has volgut dir?
Esta cançó me recuerda
de la del taxi
¿No saben esa de
Melo
pero
el taxi
Ah, sí
Tiene una base
que es
pum pum
pum pum pum
Bueno, com totes
Perquè ara
juguen
al ritme
jamaicà
Això és dansal
Sí, sí
No, no, no
No, no
Sí, sí
Tiene un taxi
Tiene un taxi
Tiene un taxi
A veure
No quiero ser short
que es enmarcar
cosa, eh
Però
Ara
Però
Dóna't bé
aquesta cultura musical
Leo
Ara m'ha sorprès
No, perquè esta cançó
suena mucho en Miami
Clar
Ah, sí
És una cançó
que cantamos ya
Ara
Doncs estem fent
un bon majap
aquí, eh
unit les dues cançons
Ves que no
puc preparar ja
l'autor del taxi
la seva demanda
contra
com has dit
com has dit
el grup de música
Ok, déu
Ok, déu
Que ets ara
El títol de la cançó
és preciós, eh
Ok, déu
Si truquen d'un telèfon
així desconegut
és l'advocat
Vinga, va
Pran Lluís
Demà en directe
i divendres
potser també, Marina
Ai
Aquí que engegues
el ventilador
ja no controles, eh
I el dilluns següent
I el dilluns
també en directe
Va, però ja volen
que arribi
el Toruí
i no se'l veu, llavors
Molt bon dia a tothom
Bon dia, Marina
Crec que és molt important
anar a les fàbriques
d'aquest país, no?
Una clínica de fertilitat
aquí al costat
Anava amb Clio
per tot arreu del país
Jo sempre estic preparat
Mig motor
per ser a cas
Un Dacia Sandero
de color blau
És un carro
que porta oxigen
Sí, però no estan endollats
els auriculars
Això sí, és veritat
Ai senyor
10 minuts
seran les 12
hora dels temes pendents
Gerard Jovany
Llora Vinyamata
Xavi Estinosa
i Armínia Soler
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
És que no la saludes mai
Sempre és el meu
És que no la saludes mai
Ai em saludes
Rombret
Tranquilitat, eh
No em van aixer
És que
Exactament
Vostè s'ha deixat a l'Ajuntament
i avui han dit
que potser marxes ja, eh
Bueno, jo estava a la Farga
aquest matí
i no m'he assabentat
És veritat
Aquest matí
No, però per cada dia ja és
Sí, sí, sí
Però aquest matí l'hem trobat
Avui m'han dit
Xalo lo espera
el meu senyor Trias
Perquè sempre deu seure
a la mateixa taula
Deu prendre el mateix
per esmorzar cada matí
En castellà l'hi han dit?
Sí, en castellà
Però vostè com respon?
Això ho respon en català
Sempre
Posa'm-ho de sempre, eh
Baristo
I què és de sempre, Baristo?
Això ho deixo
Això és personal
D'acord
Aquesta hora tenim els teves pendents?
Sí, a aquesta hora tenim pendent
parlar de les negociacions
entre partits
per la investidura
del president de la Generalitat
Jo no penso facilitar
la investidura del senyor Puigdemont
Jo no penso facilitar
la investidura del senyor Puigdemont
Jo no penso pas
facilitar
la investidura del senyor Puigdemont
I don't think about facility
the invitation
of mister Puigdemont
Com li hem de dir
Salvador Illa
Bon dia
Com li hem de dir
que els noms no es canvien?
Buenos dias
Good morning
Buongiorno
Per la matina
Principessa
Buongiorno
Guten Morgen
Muy bien
Escolta
Escolta
Escolta
Escolta
Només que ens ho diguin català
ho entenem a la primera
vull dir
no cal que anem fent aquest numeret
Avui també haurem de parlar de futbol
perquè ha començat una nova etapa al Barça
Això és important
Nosaltres, si em permets
demà tenim un partit cuau
on ens juguem-ho a Sens
Un partit com?
Amb Westporting
Com ha dit el partit?
Un partit clau
Un partit clau
Sí, perquè l'Espanyol es juga a l'Ascens
Demà és
Contra Westporting
Contra Westporting
I en aquesta emissora
sempre parlen del Barça
Sí que parlem del Barça
perquè és d'interès general
El PSC ha guanyat
I per això mateix
això canviarà
S'ha baix on gè
The change will
I have a dream
Un moment
Si hem de seguir així
Deixa'm-ho estar
No, és que ens estem posant nerviosos
D'acord, perfecte
Bueno, no se'n falla
Humiutat
Humiutat
Deia que ha començat una nova etapa al Barça
perquè ahir va començar a treballar Hansi Flick
Bueno, bueno, bueno
Treballar
A veure, Xavi Hernández
Bon dia
Què fas amb els llits?
Treballar
Què passa?
Què fas?
Què vol dir?
Treballar
Bueno, com us hem de treballar
A cara de qualsevol cosa se'n diu treballar
Esto es así
Bueno, el Hansi Flick va començar a treballar ahir
Van veure les imatges de l'home a la ciutat esportiva
en un despatx
No, no, no
Amb el Deco
No, Marina
Aquestes imatges també les he vistes jo
I surt el març
No, Marina
T'estàvem parlant jo
Què vol dir, Marina?
Perquè la tinc aquí
Va de vermell
I destaca molt
Destaca molt
Sóc com un toro, tio
Jo veig el vermell
I amb el pelopo et punxo
Bueno
El pelopo
Dic que surt el poc
Què diu, que punxa?
Amb el cabell
Ah
Està més duro, això
Ah, d'acord
T'he jurat la cosa
No, no soc un erizo, eh
En fi
Bueno, que estava així el bitxo
El senyor aquest
Mirant una tablet amb el Deco
Sí
I això és el que tu li dius treballar, Gerard
Bueno, semblava com si estiguessin
El Deco i el Flick
Com planificant alguna cosa
Mirant una tablet
I assenyalant així
En valdint la pantalla
Fem veure que comenten alguna cosa
I això és treballar
Vinga, en breu
Tu no saps què comentaven
Que vols que mirin en una tablet
Home, realment amb això
Li donaré la raó a Xavi
Que la imatge era lamentable
Que s'entrenen en una tablet
Era lamentable
Per què era lamentable
I ara pots veure que estàs treballant
Ja et farem unes fotos
Això passa
Això passa
Tanta gent fent això
Mare meva
El Flick té pinta d'empotredor
Oi, veritat
Hermínia, sisplau
No ho pèixer
Hermínia
Escolta, jo crec que sí
Has dit que té pinta de què?
D'empotredor
Mare meva, Hermínia
Mare meva, com que l'asca no tanca
És més gran del que sembla
El Flick
Flick
Flick
Flick
Flick
Flick
Flick
Flick
Marina
No et miris amb aquesta cara
No, el que no entenc
És per què em mireu tots a mi
Jo no conec el Flick
No, bueno, vostè
Ja sapé la teva opinió
Però em sembla que ja et toca als 60 anys
Sí, sí, 59 anys
59?
Està bé conservat, aquest senyor
I tant
59 anys
Hermínia
Sí
Per si li interessa
És una mica Rachel Crau, eh?
És un noi, exacte
Home, un noi tampoc
Sí, sí
59 anys
Sí, sí
Del 24 de febrer del 65
Bueno, a veure, jo
Se'l veu potent
Conjugor, sí
El que flic
I fills
Catherine Flick
I la Hanna
Que tu també veus ser un flic
No en té tants, eh?
Per ser un empotredor
No en té tants
És que un empotredor, no
Això no té res a veure
Però per què estem parlant d'això?
Estàvem parlant de la planificació
de la temporada amb Deco
Hermínia
Xavi
Hermínia, tu a mi també em veus
com un empotredor
No, anem per aquí, Xavi
Hermínia, no respongui
A veure
No respongui, Hermínia
Xavi
Com t'ho explico, vacu
Com t'ho explico
Hòstia, sóc jove, estic en forma
Tinc valors
Tinc valors
Pressió en tres pèrdues
Jo, mira
Em recolzaria
El quadrador
En tu
Quadrador
Pues poder
És igual
Molt bé, Xavi
Què collons fotien amb la tablet?
Una tauleta de nit, ets tu
Hòstia
Una tauleta de nit
Va, 5 minuts i estaran les 12
Anem al teva pendent número 1
Ara digueu
Doncs queda escollit com a president del Parlament de Catalunya
El molt honorable senyor José Luis
Ja poden empezar
Doncs ens ara i fins a Sant Joan estarem molt pendents de les negociacions entre els partits
per obtenir suports per aquesta investidura del president de la Generalitat
Encara no sabem qui serà el primer a presentar-s'hi
I serà el primer que desencarà
Per tant, el flamant president del Parlament
Exacte
De moment només s'han postulat pel càrrec Carles Puigdemont
Salvador Illa també
Jo, en aquest sentit, seré perfectament neutral
Escrupolós i respectuós amb tots els candidats
Saludem el president del Parlament, Josep Rull, bon dia
Jordi
Josep, Josep, es diu Josep
Ai, sí
Sí, sí, sí
Molta gent es confon
Jordi Turull
No
Jordi Turull
Josep Rull
No
Ramon
Ramon Rull
Ramon Rull
Hòstia, estic un amic, perdoneu
És l'emoció del càrrec
No, és que va venir aquí
El vam veure puntent, platòric, eufòric
Sí, veritablement
Ja ens va dir que el 25
I estigui fora, que vagi tornant
Exacte
I escolti'm
Sí, digui'm
Senyor Rull
Com li van les primeres hores al càrrec?
Doncs estic, veritablement
Ens va molt i molt bé
No podem estar més contents, oi, Josep?
Home, Laura Borràs
Ho preguntaven a mi
Vostè què hi fa aquí, senyora Borràs?
Com a expresidenta del Parlament
De fet, soc la presidenta legítima del Parlament
Doncs estic ajudant, no?
Guiant el company Rull
En les seves primeres passes en aquest càrrec
I jo t'ho agraeixo, Laura, de debò
Però no et preocupis per mi, eh?
Penso que estic perfectament
És un cas important
Josep i tal com va escriure
Mercè Rodoreda
Un gran poder, comporta una gran responsabilitat
Això ho va dir l'Spiderman
No ho va dir Mercè Rodoreda
Josep Rull
Senyor Rull
President
Sí, pot ser, denomina'm de més maneres
És que clar
No, li he parlat de tu, perdoni
I és la segona institució més...
Endavant
No és la segona persona més important del país
Correcte
El president de la Generalitat
En tot cas, ahir vam intentar treure-li
Quin creu que seria el primer aspirant a optar a la investidura
I avui torno amb la mateixa pregunta
Marina, en aquesta qüestió he de mantenir-me en una postura neutral
El que diuen Josep és que Carles Puigdemont optarà en primer lloc a la investidura
Pot seguir, Josep, pot seguir
Val, deia que al capdavall hem de ser conseqüents amb la configuració
I de la correlació de forces que l'electorat ha decidit
Diu que ja tenim el Parlament
Algun la puta mare
Ara hem d'anar a parlar a la Generalitat
Segueix, Josep, pots continuar
També voldria deixar clar que els interessos de la ciutadania
L'interès general passarà per davant dels interessos particulars
I una cosa que vaig aprendre a la presó
Exacte, diu que el meu cas quedarà inclòs a la llista d'amnistia
Ja que és un cas evident de l'Àufer
Que s'ha d'abordar amb absoluta celeritat
Molt bé, si em pogués deixar parlar amb ell tot sol
Gràcies
No m'agradaria acomiadar-me de vosaltres, Marina i companyia
Sense adreçar-vos unes paraules d'un poeta que m'agrada molt
Home, espriu, eh?
Un fragment d'un poema de l'espriu
Sí, a més a més és que és el mateix poema que es diu
En tots els actes electorals, en campanya
Sí
Home, si ets polític has de tenir un poeta de referència
I saber-te un trosset d'un poema
Per a qualsevol lloc, a qualsevol moment, el deixes anar
Resta de la següent manera
Ara digueu...
Laura, me cago en la puta
Si us plau, president
Això no forma part del poema
Això és que tenim el micropujat
Ara digueu...
Nosaltres...
Sí, d'acord
Pots continuar, Josep
Nosaltres escoltem les veus del vent per l'alta mar d'espigues
Molt bé, doncs gràcies
Ara digueu...
Que no s'ha acabat, perdó
Joder
No, no, faci, faci
Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble
D'aquest poble
Molt bé
Gràcies
Molt emotiu
Gràcies
Com és que tot sovint recorre aquest poema?
És un poema que m'ha marcat molt
De fet, a la presó, mireu, me'l vaig tatuar
No, no
A la cuixa amb un tornavís
Que vaig robar discretament del taller
No, això, no menteixi
Me'l vaig tatuar
No, no menteixi, no porta cap tatuatge
Vostè no és de portar tatuatges
A la cuixa, el porta
Ah, sí?
Sí, sí
Tot tatuat
Me'l vaig tatuar amb l'esquerra, la vaig cagar
Fins el genoll
És una...
Aranda ha indicat a aquesta emissora que els seus representats no han tingut conductes tan greus com les tipificades en les excepcions de l'amnistia.
Asegura que, malgrat l'acusació col·lectiva, les seves actuacions no passen de lesions.
Podríem parlar de que hi ha incomès res que s'assembli.
Podríem parlar de directes de lesions.
Sí que és cert que hi ha un auto que fa un processament col·lectiu i global.
Pot haver-hi algun dret de comptar la integritat, però en cap cas és el redactat d'aquesta excursió.
Maria Núria Rebeble, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Més notícies, Sílvia Solanas.
Pedro Sánchez avisa els jutges que l'amnistia tard o d'hora l'hauran de complir i el reclama que respectin la llei que va aprovar la majoria del Congrés.
El president espanyol ha donat un ultimàtum al PP o renova en l'òrgan de govern dels jutges.
Abans que s'acabi el mes o tiraran pel dret.
El dia de la marmota acabó, ha durat demasiado tiempo, 2.000 días.
Si en junio el Partido Popular continúa con este bloqueo, las negociaciones se acabaron,
y el Partido Socialista, el Partido de su mar, el Congreso de los Diputados presentará una propuesta para desbloquear esta situación absolutamente inaceptable.
Ho ha dit en una entrevista a Televisió Espanyola, on també ha demanat tranquil·litat amb l'aplicació de l'amnistia,
ha advertit als jutges i als fiscals del Suprem que la llei s'ha de complir
i els ha recordat que l'última paraula la tindrà el Constitucional i la Justícia Europea.
Paula Brujats, Catalunya, Ràdio Madrid.
La Comissió Europea notificarà els fabricants d'automòbils que a partir del mes que ve s'aplicaran provisionalment aranzels
a la importació de vehicles elèctrics xinesos, que passaran del 10% actual fins al 25%,
segons publica el diari Financial Times.
Això pot portar bilions d'euros als pressupostos europeus,
ja que les vendes de cotxes elèctrics xinesos creixen cada any al bloc comunitari.
El Ministeri d'Afers Estranger xinès ho rebutja.
Aquesta investigació d'antisubsidis és un cas clàssic de proteccionisme.
La part europea ho fa servir com a excusa per imposar tarifes a cotxes elèctrics importats de la Xina.
Va en contra dels principis del mercat i de les regles de comerç internacional.
Mina la cooperació econòmica entre la Xina i la Unió Europea.
I l'estabilitat de la producció global i de les cadenes de subministrament de vehicles.
I afectarà els propis interessos europeus.
Bones notícies per als embassaments.
Les reserves del sistema Ter Llobregat ja freguen el 35%,
gairebé 5 punts més que fa dues setmanes.
Els nivells actuals fan preveure un estiu tranquil en què es podran garantir les reserves d'aigua.
Ho confirma l'Agència Catalana de l'Aigua, que també recorda que hem de ser prudents amb el consum.
Ara mateix hi ha més aigua als embassaments que fa un any.
El Pantà de Sau, per exemple, frega el 31% de capacitat,
quan l'any passat estava al 22%,
o el de la Baells, que està al 48% i l'any passat al 29%.
Sotmetre el cos d'un infant a canvis de temperatura extrema respecte a la mitjana de la zona on viu té afectacions en el cervell.
El cervell concretament està exposat durant l'embaràs i els primers tres anys de vida
temperatures molt més baixes o molt més altes del que seria habitual
en relació amb danys a la substància blanca del cervell que es mantenen fins a l'adolescència.
Això conclou un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona
i de l'Idi Vell, publicat avui a Nature Climate Change.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Mònica Guixent, que és investigadora d'Isglobal,
que ha participat també en aquesta investigació.
Els nens i nenes que estaven exposats a temperatures més altes i més baixes
durant l'embaràs i els primers tres anys de vida
tenen una alteració d'un marcador de la substància blanca,
mesurat quan tenen de 9 a 12 anys,
que indica una pitjor maduració d'aquesta substància blanca.
Relacionada amb un pitjor desenvolupament cognitiu
i també alguns trastorns de salut mental.
Ara els esports amb en Marcos García.
El president del Barça Joan Laporta oferirà balanç de la situació actual del club aquesta tarda.
Oferà davant el seran de l'entitat.
A més, el nou tècnic Hansi Flick comença a posar les bases del seu projecte
en una reunió amb el director esportiu d'ECU
per decidir, entre d'altres, la llista d'altes i baixes.
L'Espanyol exaureix les entrades per al partit de demà.
Tornada a les semifinals del play-off de Senza I
era contra l'esporting de Gijón.
El tercer semifinal que enfronta l'Eiberi Loviedo quedarà resolta avui.
El Barça d'en Bola acaba d'anunciar la renovació d'Antonio Carlos Ortega.
Fins al 2027 s'ha fet efectiva així l'ampliació de contracte automàtic d'Ortega
després de guanyar les Champions a Colònia.
Avui s'acaba l'europeu d'atletisme de Roma
amb la presència de sis atletes catalans en quatre finals.
Adelme Eixal participarà a la final dels 1.500 metres.
Berta Segura i Laura Bou competiran a la dels 4 per 400
i Jael Segura Bastué a la final dels 4 per 100.
Ilias FIFA i Abde Ukelen participaran a la final dels 10.000.
Les proves són a partir de les 9 del vespre.
I a l'europeu de natació a Belgrat, Guillem Pujol,
participa aquest migdia a la final de 10 quilòmetres en aigües obertes.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio. Marina Romero.
David Seijas, bon dia.
Molt bon dia.
Digues com se t'ha posat la pell.
Buah, mira.
Gallina de piel.
Gallina de piel, eh?
Pell de gallina.
Ara explicarem què és gallina de piel, perquè tot té un sentit.
Era el grup teu grup preferit i el del teu pare?
Era un dels grups favorits del meu pare,
que em va transmetre'n a mi,
i que avui en dia és un dels favorits del meu fill de 8 anys.
Del Pol, eh?
Sí, que molt bèstia, molt bèstia.
No venim a parlar de música,
perquè el David és sommelier.
12 anys, ja el vull?
Uns 12 anys, més o menys, sí.
Sí.
Un sommelier, com tots els que podem trobar,
els grans restaurants, no?
Però amb una història molt particular.
Sí, jo crec que tots tenim una història, no?
Tots els que estem aquí tenim una història,
i la meva l'he volgut explicar,
i és particular, sí.
A veure, durant 12 anys va treballar al Bulli,
primer com a ajudant de sommelier,
després com a sommelier titular ja ha rebut premis
com el Nas d'Or, el millor sommelier,
això va ser l'any 2006,
o al Nacional de Gastronomia, el 2011.
Però, durant tots aquests anys, no?,
d'estar triomfant a la feina,
d'estar triomfant a la societat,
què passava a casa?
Doncs que hi havia vides paral·leles,
hi havia com aquesta doble personalitat,
a mi m'agrada dir com
el doctor Seixas i Mr. Wine,
fent aquest paral·lelisme literari, no?,
amb el doctor Jekyll i Mr. Hyde,
que com més donava, com més m'esforçava
i com més volia fer feliç a la gent,
més buit estava
i més m'havia d'omplir d'altres substàncies, no?
Després utilitzava, sobretot, l'alcohol
com, bueno, per oblidar-me
de totes aquestes coses que passaven en el dia a dia
i em transformava.
Tu creus que ets una excepció?
Perquè, al final, un sommelier, no?,
és una persona que ha d'estar constantment
provant molt vi, bevent molt vi, no?,
perquè, clar, ha de ser un expert,
el màxim expert possible.
Tu creus que era una excepció
que tu tinguessis aquesta addicció a l'alcohol?
A veure, tu has dit,
els sommeliers estem exposats a l'alcohol,
estem exposats, no?,
els sommeliers, els cambrers,
l'ofici, no?, l'ofici,
la gastronomia, estem exposats, no?,
i fixa't que la nostra vida dona voltes
al voltant del món de l'alcohol.
I, per tant,
el dia de festa anem a beure cellers,
anem a cates, anem a tastos,
ho tenim molt a la mà,
els nostres sopars,
quan quedem amb els nostres amics,
l'alcohol és molt protagonista,
estem exposats.
Això vol dir que tothom passa per això?
No, exacte.
Per què?
Perquè no tothom,
jo tinc molts amics,
molts companys,
que conviuen d'una forma més natural
i més saludable, no?
Però estem exposats,
així com altres oficis,
estan exposats a altres coses, no?
Jo sempre dic, per exemple,
a l'amianto, no?, a l'amiant, no?
Sí.
Doncs nosaltres estem exposats a l'alcohol
i això és així.
Després,
està molt normalitzat,
tenim cultura d'alcohol,
és un país de cultura d'alcohol,
està normalitzat,
està ben vist,
perquè, clar,
ostres, que dà,
és social, que guai,
mira, jo et porto una ampolla de...
Hi ha geografia,
hi ha història,
hi ha persones a darrere,
hi ha paisatge.
Hi ha territori, fins i tot, no?
Territori.
De fet, és la beguda
que més expressa el territori, no?
Sí, sí, sí.
Tots quan viatgem,
diuen, no, és que jo sóc d'allà, no?
Sóc d'aquesta zona
que fem un vi brutal.
Per tant, estem exposats.
Per tant, tenim algun número més, no?
I en el meu cas,
m'agradava tant,
era tan bonic,
que, a més a més,
després també em sediava
i veia que podia baixar també
tota aquesta intensitat al meu cap,
oblidar, potser una miqueta també,
tot el que havia passat.
Per tant, a més a més,
tenim tan a mà sent coneixedor,
doncs, hi va ben bé.
Ara quants anys fa
que estàs net, no?
Que no veus?
El 26 de setembre
farà set anys.
Per tant, va ser 26 de setembre 2017.
Sempre tenim la nostra segona data de naixement,
els que hem passat per aquests problemes,
i el setembre farà set anys.
Clar, no veus,
però segueixes exercint com a sommelier.
Sí, aquí està una miqueta
el que a la gent li explota una mica al cap,
perquè quan tu tens un problema d'addiccions,
és dur, és molt dur.
Primer de tot, has de parar l'hemorràgia.
Quan toques fons, realment has de parar.
Jo vaig parar amb psiquiatria,
medicina tradicional, medicació.
Vaig parar separant-me del món del vi,
separant-me d'això, d'aquests encontres,
d'aquests sopars,
del contacte amb la gastronomia.
Però això, vas de ser tu.
Clar, durant un temps, no?
I aquí és on va venir la meva reflexió, no?
Perquè tots els metges, tots els psiquiatres,
em deien que havia de canviar la meva vida.
De fet, això ho he fet, no?
Amistats, el ritme de vida, els horaris, no?
Ara dic que faig horari infantil, no?
Començo molt d'hora, vaig a dormir d'hora.
Una mica cenicieta, sí?
Però, clar, a mi això no em servia, no em servia.
A mi el que em recomanaven els metges no em servia
perquè sentia que separar-me del món del vi
em feia molt trist.
Em feia trist.
Tenia una vida de merda.
Era perdre una part de la teva essència.
Jo perdia una part del meu coneixement,
de la meva passió, perquè era la meva passió.
Del meu negoci, perquè em dedicava a això.
Per tant, el que vaig fer és anar contracorrent
i aprofitar aquest esperit bullinià, no?
De mirar-te les coses des d'una altra perspectiva sempre, no?
És això, la innovació és estar disposat al canvi.
I vaig dir, com ho puc fer per seguir vinculat al món del vi, no?
Anar contracorrent.
I vaig començar a treballar, doncs, aquest canvi de mirada.
Em vaig inspirar en un músic, ja que hem començat amb música,
que m'agrada molt, que és un guitarrista,
que és el John Fruchanti,
que és el guitarrista del Red Hot Chili Peppers,
que va ser yonqui, que va ser addicte a l'heroïna.
I se'm va sortir, a més a més, no se'm va sortir,
va seguir tocant en directe.
I vaig dir, buah, si aquest tio ho fa, jo també.
I vaig començar a connectar amb el món del vi,
molt a poc a poc, de puntetes, sí?
Per poder seguir tastant.
Per tant, jo crec que la meva victòria
ha sigut seguir connectat amb el món del vi
amb una altra mirada, sense una mirada malalta,
i poder tastar amb i seguir connectat amb el món del vi
és el que em manté sobri.
Aquesta història és la del David Sija, sommelier,
durant 12 anys treballant al Bulli,
i és una història que explica un llibre que es diu
Compassions d'un sommelier,
quan la teva passió es converteix en el teu pitjor enemic.
D'acord, tu aconsegueixes superar la teva addicció a l'alcohol
sense deixar el món del vi.
I avui un dia com ho fas?
Perquè, clar, normalment, si tu has estat addicte,
no sé, m'imagino, a qualsevol droga,
el primer que vols és aquella droga ben lluny.
Com tu fas exactament? Com és la pràctica?
Perquè, clar, això em sembla un exercici de valentia
i d'autosuperació que no crec que n'hi hagi,
una de més gran, eh?
Jo això sempre és lluitar per la teva passió.
Mira, ara que aquí hi ha molt públic jove,
lluiteu, lluiteu per les vostres passions,
pels vostres somnis, a vegades no s'aconsegueixen,
però si no lluiteu, segur, segur que no els aconseguiu.
Per tant, la meva passió va anar per sobre d'aquesta addicció
i hi ha molt d'esforç.
El primer que vaig fer és intentar canviar la mirada.
Vaig tenir la gran sort de conèixer una teràpia alternativa,
perquè sempre hi ha llum i sempre hi ha alternatives.
I vaig anar a parar amb una grafoterapeuta.
Què és una grafoterapeuta?
Que fem teràpia a través de la grafologia, a través de la lletra.
Jo ara mateix, que estàs escrivint, Marina,
podria saber coses ja de tu.
Per tant, a través d'aquesta teràpia,
el que vam fer és canviar la mirada de les coses.
Jo anava als sopars, anava als tastos,
intentava vendre vim un importador
i ho passava fatal, em fuetejava,
ho passava molt malament, molt malament.
Havia de marxar, tenia ganes de veure,
em sentia estúpid, inútil.
Però amb la Montse, amb aquesta terapeuta,
el que vam fer és canviar aquesta mirada.
Vam fer noves sinapsis neuronals,
és a dir, vam construir noves sinapsis neuronals
de com canviar aquesta situació
i com portar-ho a que jo fos el més empoderat de la sala.
Per tant, ara jo, si vaig a una sala,
si vaig a una festa,
no pateixo, veig que la gent gaudeix,
puc observar i em sento el més empoderat.
I de fet penso, mira,
a aquesta persona li vendré un palet de vi.
Ho aconsegueixes.
Més o menys, perquè jo jugo amb avantatge.
Perquè estic sobri.
Ho vas arribar a parlar mai amb el Ferran Adrià?
Mira, amb el Ferran, en el nostre directe,
en el nostre dia a dia,
passaven tantes coses que eren molt difícils.
Allà hi havia un objectiu molt clar
que era aconseguir ser els millors,
aconseguir fer algo màgic, únic.
Per tant, passava per sobre de tot
i tenia que ser així.
I tots ho entregàvem tot perquè fos així.
Després, amb el temps, sí que ens hem retrobat.
Ahir vam estar junts a la presentació del llibre,
que va ser molt bonic, no?
I empatitza molt, no?
Empatitza molt perquè ell sap de l'esforç que hi ha darrere
i sap del que hem entregat tots, no?
Per tant, m'ha felicitat mai que era una de les persones
més valentes que havia vist mai
i la veritat és que això em va fer molt feliç.
Creus que l'exigència de treballar a un restaurant
com el Bullet va marcar també a l'hora de...
d'alimentar la teva passió, no?
D'alimentar la teva il·lusió per la feina
fins que es convertís també en una addicció d'alguna manera?
Fixa que gairebé tothom és addicte a alguna cosa.
Estic segur que aquí, aquests companys que són tan joves,
alguns comencen a estar una mica pendents del mòbil
i a mirar...
I és dopamina, eh?
I és una addicció.
La feina.
Conec molta gent workaholic...
Perquè amb la feina tapem coses que no volem veure, no?
I ens agrada i tal, no?
Per tant, sí, hi havia una mena d'addicció a la feina.
A mi m'encantava, m'encantava, m'encantava.
M'ho passava genial, ens ho hem passat tan bé.
I després rebies tant de la gent.
És com sortir al directe a tocar,
però després hi havia el buit de quan tu marxes,
quan s'apaguen les llums,
quan s'acaba la música, marxa el públic,
marxa el comensal i et quedes sol.
Això vol dir que tothom feia el mateix que jo?
No, molt menys.
Perquè, per exemple, ara, disfrutar des d'aquí,
els felicito per ser els millors del món,
grans persones, grans treballadors.
No han begut mai, no han fet mai res,
però jo sí que em buidava amb això, no?
I m'omplia amb això.
Per tant, jo ho gestionava malament.
Ara, amb el temps, he entès
que aquesta pressió està dintre del cap,
la gestionem nosaltres.
Jo podria venir al teu programa superpressionat
i, en canvi, he vingut a disfrutar.
Home, clar, és que s'ha de venir a la ràdio,
es ve a disfrutar, no es ve a patir.
Però que ens la generem nosaltres.
Sí, sí, sí, que...
Per tant, he entès que em generava una pressió extra
per voler donar el millor de mi.
Clar.
Anem a veure què passava quan acabaves el servei.
Quan acabava el servei, jo traia a passejar a Mr. Wine.
Em vaig reconectar des del primer minut
amb la nit de la Costa Brava.
Seguia freqüentant els meus tuguris de sempre.
Coneixia totes les discoteques
entre es puticlubs i after hours de la zona
com si els hagués parit.
També m'encantaven les festes populars,
les típiques festes de poble,
les barraques de Girona,
i era famós per fer un set de set
a les barraques de Roses.
És a dir, set nits de festa i concerts
i set nits, que jo era allí,
i les tancava.
Arribava al pis tocat,
nit sí i nit també.
Convidava qualsevol
per no quedar-me sol de farra.
Si no hi havia ningú,
m'era igual i seguia sol,
tancant tots els locals aguts i per haver.
I el pitjor,
a vegades seguia amb les últimes copetes
i les últimes clenxes al pis
com si no n'hagués tingut prou.
Sempre en volia més,
era insaciable.
Em feia por
el simple fet de pensar
en l'última copa.
Déu-n'hi-do.
I ningú del teu entorn se n'adonava.
Sí, home, sí.
El que passa que tu et tornes,
et saltes els teus valors,
et tornes una altra persona
i et fas venir bé tot
perquè puguis anar bevent
i anar agafant gent.
Amb què t'ajuntes?
Amb quina gent t'ajuntes?
Doncs amb gent que sigui com tu,
que pugui veure,
que li sembli bé,
que tu els puguis dir
ja invito jo,
i que no hi hagi un final.
I com acaba aquest relat,
que m'he emocionat molt
d'aquesta confessió que he fet,
doncs et feia por l'última.
Per tant,
tu ja t'envoltes amb gent
que et segueix una miqueta el rotllo
i intentes amagar-ho tot.
Per això una miqueta aquesta figura
del Mr. Hyde,
que és més mentider,
que és manipulador
i que no en té mai prou.
En quin moment tu ets conscient
de tot el que et passa?
Perquè, clar,
dius,
m'envoltava de gent
que portava el mateix ritme de vida
que jo, no?
Al final,
tenia amics a qui poder convidar,
no?
Que ells em convidessin.
I en quin moment,
dius,
a qui està passant alguna cosa?
Jo sempre dic,
he tingut com uns 10 anys
de Superman,
que et penses
que ets el rei del Mambo
i tot,
eh?
I tot va,
tot bé.
I mira,
la gent jove,
doncs mira,
ara els hi dic,
no,
al principi tot fa,
eh?
Tot fa baixada,
ets el rei,
que guai,
però hi ha un moment
que veus que et comença
a controlar.
Hi ha un moment
que veus que tu no ets
el pilot de la teva vida
i que ets un simple copilot.
Tot gira al voltant de...
Has de consumir
cada vegada més d'hora,
has d'enganyar
cada vegada més.
La teva creativitat,
perquè som molt creatius,
va al voltant
de les addiccions,
eh?
I hi ha un moment
que et te'n dones compte
que no condueixes tu.
El problema
és que tu te'n dones compte,
però es repeteix
dia si dia també.
És a dir,
tu despertes
flagelant-te,
dient-te burro,
has tornat a caure,
tornes a estar fatal,
avui no,
i al cap d'unes hores
tornes a estar exactament igual.
I això és duríssim,
això és duríssim.
I també s'ha de dir
que normalment
hi ha moltes recaigudes.
Tu te'n dones compte,
és una lluita constant,
perquè dius,
vinga, va, ara,
ara ho deixarem,
vinga,
que ja n'hi ha prou,
que estic enfonsat,
que ho haig de fer millor
que la meva família,
el que sigui,
però fas uns dies
i tornes a recaure,
és duríssim.
Però no compta
les vegades que caus,
sinó les que t'aixeques.
Hi ha un moment preciós
al llibre,
que el descrius molt bé,
dius,
mentre estava empenyent
el meu pare terminal
a la cadira de rodes,
el meu fill,
que hi ha a terra
cada dues passes,
era molt petit
i encara estava
aprenent a caminar.
Aquesta imatge tan potent,
la d'un pare que se'n va
i la d'un fill
que necessita
i no se sap valdre
per si mateix,
va ser l'òstia definitiva.
Què li va passar
al teu pare després?
Sí,
aquesta és l'òstia definitiva
perquè és això,
el meu pare va morir
al cap de molts pocs dies,
molts dies,
unes hores.
Sí, sí.
Per tant,
era l'òstia a despedir,
ho vaig veure claríssim.
Em sempre he dit
que va tindre que marxar ell
per començar a viure jo
i aquesta imatge
va ser la que va dir
s'ha acabat,
s'ha acabat,
s'ha acabat,
s'ha acabat.
Perquè ell,
per exemple,
que està lluitant
per viure,
no pot
i jo ho tinc
tot a les meves mans
per canviar aquesta situació
i vaig a fer càrrec
de la meva parella,
la meva mare,
la meva empresa,
aquest nen
que no sap caminar
i allà és quan vaig decidir
que s'havia acabat tot.
El pare va marxar
sabent
de les teves addiccions?
El pare només
li explicava
els premis,
la nariz de oro,
el Premi Nacional
de Gastronomia,
que bo que soc.
Lògicament,
els pares,
us ho dic,
que sou joves,
no són tontos,
ho saben tot.
Per tant,
ell ho vivia
amb frustració
i ho sabia
però no li vaig confessar mai
i a part d'aquest llibre
és una confessió
que vaig fer
en el meu pare
perquè aquesta grafoterapeuta
el primer que va detectar
amb la meva lletra
és que no m'havia despedit
bé del meu pare
i el que vam fer
és una confessió,
una despedida,
una carta,
una carta molt emotiva
per poder-me despedir,
per poder-me quedar en pau,
per poder seguir endavant
i va ser la,
va ser una mica
la llavor d'aquest llibre.
I la parella,
com ho va viure tot?
La parella
és molt important,
la família,
la parella,
clar,
la parella
ha conegut
dues persones
totalment diferents,
ara està encantada
de la vida,
em veu amb un somriure,
em veu feliç,
ell és feliç,
i és això,
la gent que veu,
la gent divertida
que veu,
alcohol,
drogues,
el que sigui,
la veu en el seu millor moment,
la veu
quan està fora,
quan està de catxondeo,
quan s'abraça amb la gent
i riuen
i expliquen acudits,
però no el veu a casa,
a casa treus el pitjor,
a casa treus els alts i baixos,
treus la depressió,
treus el punt potser més espontani,
més violent,
tot i que no ha sigut mai violent per sort,
no?
Sense cap filtre,
no?
sense els filtres que et poses
quan surts al carrer
de la societat.
Exacte,
es veuen una cara molt amable,
molt divertida
i a casa s'emporten al pitjor,
per tant,
el que passa a la gent a casa
és duríssim,
per tant,
si algun s'està escoltant
totes les famílies,
doncs,
bravo i petons
a tota la gent
que està al costat
d'aquestes persones
perquè fan molta falta
i jo crec que ara ella
doncs és això,
és molt feliç
i se sent part
d'aquesta victòria.
Fins demà!
Sometimes I feel like
I don't have a partner
Sometimes I feel like
My only friend
Is the city I live in
The city of angels
Lonely as I am
Together we cry
Red Hot Chili Peppers
Quin grup, eh?
Tens bon gust, David.
Avui amb el David Seijas
estem descobrint la seva història,
són les confessions
d'un sommelier
que explica en aquest llibre
quan la teva passió
es converteix
en el teu pitjor enemic.
Ha estat terapèutic
escriure aquesta història?
Sens dubte,
sens dubte.
Els hi faig la broma
als editors
a Planeta
i ara llibres
els hi dic
moltes gràcies
per pagar-me part
de la teràpia.
És molt terapèutic.
En el meu cas
ha sigut
tancar una etapa.
La vaig portar molt cap
a dintre
i escriure
i compartir-ho
ha sigut
tancar la teràpia.
Per tant,
jo a partir d'ara
ja començo
una nova vida,
una nova etapa.
És molt terapèutic.
He plorat moltíssim
i recomano a tothom
que escriviu,
que quan arribeu a casa
un dia dur,
un dia complicat,
escriviu.
Deixeu-ho,
deixeu-ho escrit,
baixeu-ho.
Us el sentireu molt millor.
Per tant,
és molt terapèutic,
és molt terapèutic
i a mi m'ha servit
per tancar aquesta etapa
i per compartir-ho
i aquesta part una miqueta
que no havia compartit
durant aquesta soledat, no?
Després hi ha una part
d'egoisme
i una part de generositat aquí, no?
Que parlen d'egoisme
de dir
Ostres,
ara em poso focus,
em fas una entrevista marina,
per tant la gent m'escolta,
no puc veure mai més
i hi ha una part de generositat
per poder ajudar
o intentar ajudar algú.
David Seijas,
gràcies avui
i gràcies també
per la teva valentia
que és un exemple a seguir
i aquesta força de voluntat
i aquestes ganes de viure
i sobretot
de tenir una passió,
una il·lusió
i aquests consells també
que has donat
a tota la gent jove
que aquí ens acompanya.
No hi ha millor manera
de dir les coses,
que és el meu cor.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres,
de veritat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El Matí de Catalunya Rádio. Marina Romero.
Aquest estiu viatja a la teva pròxima illa preferida, Sardenya, i amb un 15% de descompte, i viatjant amb vaixell i portant el teu cotxe, molt millor, esclar, viatja amb Grimaldi.
Aquest estiu compartim històries al Festival Grec.
Un centenar d'espectacles a les sales de tota la ciutat.
Així com a l'escenari emblemàtic de Montjuïc, el Teatre Grec.
Venta d'entrades a Festival Grec 1 Barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
Ja sóc autònoma. Quina emoció.
Però ja no puc posar-me malalta o agafar una baixa?
Doncs jo, si necessito agafar una baixa, tinc Previsió Mallorquina, que m'indemnitza per cada dia que no puc treballar.
Previsió Mallorquina?
Sí, Previsió Mallorquina, única companyia especialitzada en assegurances de baixa laboral per a autònoms.
Pregunta al teu mediador d'assegurances o informa't a la seva web.
A Catalunya cada dia es produeixen centenars d'accidents de treball i encara hi ha persones que moren a la feina.
Molts d'aquests accidents es poden prevenir contra la sinistralitat laboral preparades, previngudes, segures.
A la feina, cap risc. Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Pearl Jam en directe.
Dark Matter World Tour. El 6 i 8 de juliol del 2024 al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Els Pearl Jam estan a punt de tornar a Barcelona.
I presentaran el seu nou àlbum i repassaran grans èxits de la seva carrera.
Compra les entrades a lifenation.es i ticketmaster.es.
Què és exactament cegar i batre?
Cegar i batre és fer la feina que ja feies als egitsis.
Ei, ei, ei, ei. Pau, pau, pau. Vigila-ho, vigila-ho.
Oh, que no es pot dir endavant, Anna.
Ai, no es pot dir-ho, es pot dir-ho.
Ha hagut com una mica de caos.
Benvinguts una nit més al Pati de l'Aspals.
El Trós, aquesta nit a TV3.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
No s'entén que les dones siguin ambicioses professionalment.
L'ambició sempre és en un home és positiu i en una dona és negatiu.
Una pregunta que hem fet també a les nostres oients.
Si és compatible casar-se i ser feminista.
Sí, pot ser compatible casar-se i ser feminista.
Soc feminista i m'he casat. Casar-me no vol dir res.
La independència com a persona la tens igual.
Jo suposo que depèn del significat que es doni.
El fet de casar-se, per mi, és una festa.
Les dones i els dies, un programa on les dones no tenen por a respondre preguntes incòmodes.
Les dones i els dies, de millons a divendres, d'onze a dotze de la nit.
Són dos quarts de dotze. Hola, som a Tavia.
Hola, bon dia.
Hola, Bernat de Déu.
Bon dia, què tal?
Com estàs?
Molt bé.
Sí?
M'ha canviat el partenera avui, eh?
Hola, Bernat.
Bueno, jo sóc autònom, ja saps, m'adapto.
Sí, jo també.
Ens adaptem a tot.
Són poligàmics, els autònomos.
Avui vaig directe amb vosaltres.
Mira, i més després d'aquesta conversa que manteníem amb el David Sijas, amb aquest sommelier.
Es pot ser feliç a la feina?
Home, i tant.
No és que es pugui.
S'ha de ser feliç a la feina i passem masses hores per ser feliços?
No, no, no, jo no suportaria una feina que no em fes feliç.
Bernat?
No.
Pots obligar-te a creure't que ets feliç.
Oh!
Perdó, és una resposta de filòsof i ja sé que les respostes de filòsof sempre són emprenyadores.
Però, a veure, bàsicament ser feliç dins d'uns límits raonables i de no fer mal als altres
es basa en fer el que vulguis i quan vulguis.
I quan treballem, en general, intentem fer el que volem o que el que treballem s'assembli al que ens agrada,
però molt sovint no s'hi assembla i massa sovint no passa quan volem que passi.
Però no és veritat que per ser feliços has de fer el que vulguis sempre que vulguis?
També hi intervé la capacitat d'adaptar-te i d'acceptar la vida tal com és per ser feliços.
Veus? Ja comencem amb les excuses?
No, però això per res.
Què és ser feliç per vosaltres?
Home, mira, ser feliç és... i et semblarà una tonteria, eh?
Però ser feliç és tot el que no és ser infeliç.
I no... ho tinc molt reflexionat, això.
És a dir, hi ha persones per les quals la felicitat és la tranquil·litat
o la repetició de les rutines o... no?
I hi ha determinades persones per les quals...
S'ha de dormir tranquil, bàsicament.
Això mateix.
I, en canvi, hi ha gent que dormint tranquil cada dia i fent el mateix
els fa tremendament infeliços perquè ho troben avorrit.
Per tant, o sigui, tot allò que no és infelicitat és felicitat.
Ja està.
Tu estàs d'acord amb altres formes?
Sí.
A veure, a mi m'agraden les definicions negatives,
que és el que acaba de fer la Samantha, sí.
Perquè realment la felicitat és un ideal.
Llavors, mai no som entenament feliços.
I aquesta nit, quan t'ha sonat el despertador, Marina,
perquè suposo que et deus sonar a les quatre.
Just.
No? Més o menys?
No crec que hagi estat el moment més feliç de la teva vida, no?
Quan ha sonat el despertador.
Saps què passa?
Que a aquella hora no penses, no pots pensar.
Bé, això és robot.
Perquè si penses no et lleves.
No, és que si penses no, no.
Tot el que no és infelicitat ja és felicitat.
Clar.
Llavors, no, sí.
A veure, la feina té moments feliços
i et permet conèixer moltes persones
o fer una cosa molt agradable que estem fent nosaltres,
que ara que és conversar.
Però sí que és cert que tots els humans, al final,
treballem per coacció, perquè no tenim més remei.
És a dir, a mi, aquella gent que em diu
no, no, a mi, jo si em toqués la loteria i fos milionari,
no canviaria res de la meva vida.
Dic, bueno, següent.
És a dir...
Però hi ha una cosa que sí que hem d'acceptar,
que encara que tinguéssim totes les nostres necessitats cobertes,
alguna activitat faríem pel plaer de fer-la.
O sigui, la feina...
Però no s'ha de treballar.
Vale, a canvi d'una remuneració, que és treballar,
no ho hauríem, no necessitaríem fer-ho,
però continuaríem fent activitat.
Per tant, en teoria, sí que és possible
que tu la teva activitat et faci feliç.
I si a sobre te la paguen,
doncs ja és això, que ets feliç de la feina.
Home, a veure, si s'assembla la teva activitat,
a mi em passa, per exemple,
a mi les meves passions són llegir i escriure.
Si al final et pots guanyar la vida,
més o menys, d'alguna cosa que s'assembli això,
diguéssim que no és que siguis feliç,
però que no et pots queixar.
Dit això, clar, la majoria d'aixers humans
jo trobo que tenim unes passions,
intentem que la nostra feina s'hi assembli.
Crec que s'hi assembla en molt menys ocasions
del que et matem, siguem clars.
Però, clar,
el cuit de la qüestió és la llibertat.
És a dir, si nosaltres tinguéssim
molts milions d'euros al compte bancari,
faríem coses similars a les que fem.
Segur que la Samantha i jo faríem coses similars a les que fem.
Sí, perquè són molt vocacionals.
Però segurament triaríem molt més.
Segurament?
Per això estàs d'acord, no?
Que trigaríem més?
Triaríem, triaríem.
Ah, que seleccionaríeu més.
Sí, segurament, clar.
Però jo crec que aquest debat no és absurd,
perquè en el mercat laboral
parlem moltes vegades de,
sobretot entre la gent més jove,
la sobrequalificació, no?,
tants universitaris que tenim
que no troben feina del que han estudiat, no?
I ara comença a sorgir amb força
aquesta teoria que defensen alguns economistes
de, és que la gent ha d'estudiar
aquelles coses que després et permetran treballar,
no el que t'agradi,
sinó el que demana el mercat laboral.
Jo trobo que és una filosofia nefasta.
Quan els ho dic així als economistes,
dic, escolta, no et fa sentit.
A més, a més, no funciona, Samantha.
Això mateix.
No funciona.
Els hi poso l'inversa.
Dic, jo no recomanaria a cap empresari
que contracti una persona
que no li agrada la feina que farà.
És molt evident, això, no?
Exacte.
A més, a més,
quan jo vaig començar a estudiar filosofia,
hi havia el tema del que abans anomenàvem sortides.
Sí.
T'acordes?
Quan feies una carrera,
els pares et deien,
això no té sortides.
Periodisme no té sortida, diuen ara.
Clar.
I ara té conya la vida,
perquè, per exemple,
a Silicon Valley
i a moltes empreses dels Estats Units
d'intel·ligència artificial,
els filòsofs van buscadíssims, per exemple.
Mira, i quan estudiàvem...
Que sortides professionals,
quan treballes bé i estudies bé,
sempre n'hi ha.
Clar.
No, no, per tant,
no és una tonteria plantejar-se
si has de ser feliç a la feina.
Jo crec que s'ha de procurar,
tant per nosaltres mateixos,
com a treballadors, no?,
i que estem obligats a treballar,
per sobreviure,
com pels propis empresaris,
fomentar la felicitat dels treballadors.
És crucial.
És que una empresa
on la gent comenci a desmotivar-se,
amb el tanto, eh?,
porta aquelles altres endavant.
Però també és important
que es fomenti,
no la infelicitat, evidentment,
però sí que la feina és dura.
Si t'hi fixes això
de fomentar la felicitat empresarial,
és una cosa que ve molt dels Estats Units.
Si recordeu,
quan Google comença a ser omnipresent,
comença a fer aquelles oficines
que tenen un espai per jugar ping-pong,
uns pafs allà per descansar,
vull dir,
és aquella conya
que la feina és de manera divertida.
Però jo això
sí que ho trobo una xurrada.
La feina no et farà més feliç?
Clar, hi ha moments
que a la feina hi ha problemes
que això,
el que deia la Marina,
és que quan surt el despertador
millor no pensar
perquè si no el matí
de Catalunya Ràdio
el farà sa tia
i a vegades hi ha dificultats.
És a dir,
hi ha empreses
que tenen dificultats econòmiques,
que no poden arribar a fi de mes
i aquells dies no són feliços,
és que no poden ser feliços.
Però és que a més,
la felicitat a la feina
no depèn
que et posin un billar allà
per jugar mitja hora al dia.
Ja jugaré jo
quan surti de la feina.
I què depèn
la felicitat a la feina?
És a dir,
per exemple,
què és clau?
Tenir una bona relació personal
amb els companys,
tenir un bon cap,
que hi hagi una bona organització,
que hi hagi un bon ambient,
que no hi hagi estrès.
Expliqueu-me els elements
que possibiliten
que puguis ser feliç a la feina.
Punt número 1,
jo crec que tu tinguis objectius clars
i que els puguis assolir
i que sentis que ets útil
i que treballes
i que assoleixes allò
i que estàs satisfet
amb el que has fet.
Això és importantíssim.
Per descomptat,
tenir uns companys
que siguin bona gent.
Jo he treballat
en ambients tòxics,
he sortit fugint.
Però fugint, eh?
Què és un ambient tòxic,
per exemple?
Un ambient on tot és rajar de tot,
tot és criticar,
on la gent està súper desmotivada,
on tu ets la nova que entres,
a més ets de fora,
ells són de la casa,
tu no,
ja ets la rareta...
Parles de la televisió, no?
Bueno, és igual,
no cal posar exemples,
no?
N'hi ha molts.
Però, o sigui,
hi ha un moment que penso,
uf,
si no estic...
No encaixo.
On entre els companys
us parleu malament,
no?
Ja directament,
és que això ja és intolerable.
O sigui,
jo no acceptaria
que un company em parlés
amb faltes de respecte.
Això sí que ja seria
per anar a recursos humans,
no?
I plantejar-ho.
Però hi ha com ambients
en què tot es critica,
no?
En què qualsevol cosa
sempre està malament.
Bueno,
és molt difícil
en un ambient així.
A mi em costa molt,
a mi, eh?
Hi ha persones que s'adapten
a la primera, eh?
Arriben tot bé.
Per mi és fonamental
que dins la feina
hi hagi un àmbit
de llibertat compartida.
Ara parlaves de la comunitat,
no?
És a dir,
mai fem feina sols.
És a dir,
encara que estiguis
escrit un llibre,
que és la feina
més solitària
que hi ha al món,
doncs tens un editor,
tens un corrector.
No es poden fer
les coses sols,
afortunadament,
perquè si no seria
un rotllo
i acabaríem tots
en una habitació, no?
Però per mi,
les feines
on jo he estat més feliç,
com per exemple
aquí al matí
de Catalunya Ràdio,
és on se't dona més espai,
on ja sé que és un cliché,
on més se't deixa
ser tu mateix.
Home,
que et sentis valorat,
no?,
amb les teves capacitats,
clar,
que valorin les teves idees,
el teu desenvolupament,
de la feina,
que tinguis un feedback.
Això és molt important,
que s'obliden els caps,
a vegades, no?,
de dir-te
ei, molt bé,
això que has fet,
o mira,
aquest punt no l'he acabat d'entendre,
podríem tirar cap aquí,
cap allà?
A vegades jo m'he sentit
molt desemparada,
sobretot quan vas assolint responsabilitats,
no tenir uns caps per sobre
que et marquin unes línies
en el sentit d'una coherència,
no?,
mira,
hem pensat que el projecte aquí
és aquest,
i ens agradaria que això
derivés cap aquí,
no?,
i no,
hi ha una improvisació...
Sí que és cert,
Samantha,
també que això
ens estem posant una mica romàntics,
és a dir,
al final,
el que tots busquem en la feina,
ja des de la baixa de mitjana,
és una compensació monetària,
és a dir,
si tu estàs en un entorn fantàstic
de companys,
és mega realitzat
i molt lliure,
però no hi ha caler,
i no et paguen malament,
adios.
Ah, no,
no,
però també pot passar al contrari,
que quants treballadors hem vist
que tenen uns sous
molt,
molt alts,
però les condicions de vida
poden amb la seva salut
o poden amb la seva felicitat
i diuen fins aquí.
Home,
si has de treballar 80 hores a la setmana,
que això també passa,
doncs jo per mi no val la pena,
o almenys no val la pena indefinidament.
Durant un temps
sí que pots dir,
va,
sobretot quan som autònoms,
no?,
i et vénen feines de diverses bandes
i que dius,
va,
anem que sí,
pum, pum, pum, pum,
i el moment que dius,
ja està.
Això és un dels pocs avantatges
que hi ha en ser autònom,
perquè tota la resta
són inconvenients,
sobretot la càrrega impositiva
que tenim,
Samantha,
que és un autentic robatori.
Jo estic a favor de pagar impostos,
ja t'ho dic.
Sí, sí,
crec que en la socialdemocràcia.
No, no, no,
però tant no cal,
diguéssim,
fa il·lusió,
això de sofrer els llits dels hospitals
i els sous dels mestres.
Sí,
bueno,
els que més entenen
que paguin més,
això també.
Clar,
però sí que és cert
que una cosa bona dels autònoms
és que et permet treballar
amb molta gent,
és a dir,
diversificar molt
les teves energies,
i a vegades sí que és cert
que és una mica una penitència
perquè a vegades
no saps on estàs,
però sí que és cert
que això
de tenir molts caps
o de treballar
amb molts conjunts humans
sí que et fa sentir
molt més lliure,
perquè jo crec
que acabes agafant
el millor de cada casa,
o almenys això
és el que intento.
I és molt entretingut,
que jo crec
que un tipus
determinat de personalitat
ja ens va bé,
això, no?
Aquesta varietat,
que no hi hagi
una monotonia
a la feina,
trobo que és
molt important,
també.
Per això dins
de les grans corporacions
és bo establir
que cada X anys
hi hagi un canvi
de lloc de feina,
de departament,
noves,
nous objectius,
nous reptes, no?
Això és molt motivador
per la gent en general.
També hi ha la personalitat
que no vol canviar
en 30 anys, eh?
Per tant, aquesta,
escolta, cap problema,
que es quedi allà,
tot bé.
S'ha d'adaptar,
s'ha de ser flexible
i s'ha de saber estudiar
la persona que tens al davant
i què la pot fer més feliç.
Això és un win-win
per empreses?
Perquè no tothom
necessita el mateix,
no?
Com a la vida mateixa.
Exactament.
Samantha Villar,
barrot de Déu,
crec que la persona
que ha volgut
tancar aquest espai
és ni més ni menys que...
El abuelo no dejó
un duro deudas
y, clar,
a la familia
no nos ha quedado
otra alternativa
en la vida
más que practicar
ese noble arte
que practica
el 99,9%
de la humanidad
que es
el trabajar.
El trabajar,
ya saben ustedes,
con todo lo que el trabajo
conlleva,
el trabajo
dignifica al hombre,
el trabajo
te honra,
el trabajo
te realiza,
el trabajo
te pule,
te abrillanta,
te da esplendor,
trabajo en la hostia,
el trabajo hasta
te pone cachondo,
hay que ver lo cachonda
que va la gente
a trabajar
a las 6, 7 y 8
de la mañana,
todo el mundo
cantando y bailando
por la calle,
vamos a trabajar.
Així és com anem
cada dia a treballar
tots i totes
a Sabant de Millar.
Amb les Maraques.
Amb les Maraques.
Barrot de Déu,
Sabant de Millar.
Un plaer,
com sempre.
Una abraçada.
Gràcies a tu.
Adéu.
Va, que arriba
l'humor,
l'humor del Jubany,
l'Ona Vinyamata
i el Xavi Espinosa.
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Hi ha decisions
que ho canvien tot.
Per això,
si el teu somni
és tenir un fill,
tria IBI Barcelona.
Disposem de les millors
taxes d'èxit,
l'última tecnologia
i un gran equip
de professionals
per ajudar-te
a formar una família.
Demana cita
a ibi.es.
IBI,
on neix la vida.
A tots els qui
busqueu l'equilibri.
L'hem trobat.
Gaudeix del millor
de cada món
amb la gamma híbrida
de Kia
i la seva etiqueta Eco.
Ara,
amb condicions especials
fins al 24 de juny,
consulta'ns les condicions
a kia.com.
Visita'ns a la xarxa
Kia
de la província
de Barcelona.
Kia
descobreix
el que t'inspira.
En moments excepcionals
sempre hi som.
Amb un equip
de professionals
compromès amb l'actualitat,
rigorós amb la informació,
a tot hora
i a tot arreu.
Catalunya Ràdio,
Catalunya Informació.
Connecta'm
Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
per ràdio,
pel web,
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram.
Tria Formidable Solar
i emporta't ara
3 anys de consum
de llum gratis,
s'instal·les
les teves plaques solars
i ho combines
amb la tarifa solar
Simpli Zero
perquè tot Indesa
és formidable.
Consulta condicions
i contracten indesa.com
en el 800 76 0909
o en els punts de vent
d'Indesa.
L'estiu a la xarxa
de centres cívics
de Barcelona
és sinònim
de Pantalla Barcelona.
El juliol
t'esperen
aquestes projeccions
gratuïtes
i a la fresca.
20.000 especies
d'abejas
Les Buenes Companyes
Suro
Basil
Loli Tormenta
Apon Entri
Te estoy amando locamente
i Tadeo Jones 3
Pantalla Barcelona
Més informació
a barcelona.cat
barra centres cívics
Institut de Cultura
Ajuntament de Barcelona
Fa anys
que veïns i veïnes
compartim
la sal
la cura
dels animals
de companyia
festes i rebelles
i ara és l'hora
de compartir
l'energia renovable
Honesta el canvi
des d'una comunitat
energètica
Setmana Europea
de l'Energia Sostenible
de l'11 al 13 de juny
Més informació
a icaen.gencat.cat
barra Setmana Energia
Generalitat de Catalunya
En Jaume Sisa
per Sallers Maset
A Sallers Maset
creiem en el vi de casa
perquè el vi de casa
és molt més que un vi
és una manera de fer
de ser aquí
el vi de casa
és un vi que parla
de tradicions
de moments compartits
de celebracions
el vi de casa
és el vi de casa
de l'Albert
de casa de la Marta
de casa meva
i és el vi de casa teva
si és que hi ha
cases d'algú
Maset
el vi de casa
Aquest estiu
viatja a la teva
pròxima illa preferida
Sardenya
i amb un 15%
de descompte
i viatjant amb vaixell
i portant el teu cotxe
molt millor
esclar
viatja amb Grimaldi
L'APM puja al cotxe
Ole tu
Criadors
En aquests moments
ja hi ha
dues generacions
que han vist l'APM
Personatges icònics
reporters èpics
Els polítics
no en fotien ni cas
Pujaran al cotxe
per compartir
20 anys
d'APM
Gràcies a l'APM
Especial
al cotxe
Aquesta nit
a la plataforma
3CAT
i a TV3
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro
Mira
Et dic una cosa
No, no
Demà
demà comença el sonar
Demà no vindrà
Veuràs
És veritat
Per contracte
això no
no s'hi haurà
Un firme desmenteix
Demà què?
Demà seré aquí en directe
Bravo
I avui també sóc aquí en directe
Ah, perquè el sonar
a quina hora comença?
No
Demà si s'hi haurà
M'ho preguntes a mi
que no sabia ni que començava
demà el sonar
Avui és dimecres
i el que us porto
són les ballaruques
fresques
d'Oc Déu
Tots sona igual
avui en dia
fixa-t'hi
Això ho balles tu
Frank Lluís
Això
Com es balla això
Això es balla
remenant molt de maluc
Armínia
però molt, eh?
És a dir, gairebé
a la seva edat
desenqueixant el maluc
m'atreviria a dir-li
O a la seva edat
el fèmur
alerta
Jo, per tu, me'l trec
Catalunya no és jamaica
Catalunya no s'ho mereix
però el dans el català
va agafant
empenta i volada
i cada cop
fa remenar més malucs
com els de l'Armínia
a veure si us podeu estar quiets
amb aquesta bomba
que es diu Gatsara
i que és l'aposta
Doc Déu
com a possible cançó
de l'estiu
2024
Ballarucas
Això ho dius
tota la cançó que portes
a la cançó del dia
dius que pot ser
la cançó de l'estiu
És que clar
ara tothom està com
traient les seves gales
per demostrar
qui té la cançó
de l'estiu
i ensenyar
segons quina melodia
segons quin son
segons quina cançó
s'estan posant
a veure qui acaba al final
jo no t'ho puc pas dir
això ara
Tu creus?
No, a mi
descobriré quina és
la cançó de l'estiu
quan vegi a Gerard Jubany
movent les caderes
i els malucs
i de moment
No crec que sigui aquesta
L'altre dia
amb les Salvatges
va dir que li agradava
Oi que sí
que acaben de publicar
segon disc
Rullet de Dropkick Morphys
Sí que col·laboren
amb Fetus
i això
Les Salvatges
B
Fetus
El grup que col·labora
amb les Salvatges
que fan música així
aquest rotllo
Sí, com els Pogues
una mica
Exacte
Una mica de folklore
vitaminat
com si diguéssim
¿Va a dir una cosa?
Sí, endavant
Lleu Messi
Esta cançó
me parece que es otra
O sea
A veure
Ostres
Aquí potser
potser és el més llarg
de tot l'estudi
¿Què has volgut dir?
Esta cançó me recuerda
de la del taxi
¿No saben esa de
Melo
pero
el taxi
Ah, sí
Tiene una base
que es
pum pum
pum pum pum
Bueno, com totes
Perquè ara
juguen
al ritme
jamaicà
Això és dansal
Sí, sí
No, no, no
No, no
Sí, sí
Tiene un taxi
Tiene un taxi
Tiene un taxi
A veure
No quiero ser short
que es enmarcar
cosa, eh
Però
Ara
Però
Dóna't bé
aquesta cultura musical
Leo
Ara m'ha sorprès
No, perquè esta cançó
suena mucho en Miami
Clar
Ah, sí
És una cançó
que cantamos ya
Ara
Doncs estem fent
un bon majap
aquí, eh
unit les dues cançons
Ves que no
puc preparar ja
l'autor del taxi
la seva demanda
contra
com has dit
com has dit
el grup de música
Ok, déu
Ok, déu
Que ets ara
El títol de la cançó
és preciós, eh
Ok, déu
Si truquen d'un telèfon
així desconegut
és l'advocat
Vinga, va
Pran Lluís
Demà en directe
i divendres
potser també, Marina
Ai
Aquí que engegues
el ventilador
ja no controles, eh
I el dilluns següent
I el dilluns
també en directe
Va, però ja volen
que arribi
el Toruí
i no se'l veu, llavors
Molt bon dia a tothom
Bon dia, Marina
Crec que és molt important
anar a les fàbriques
d'aquest país, no?
Una clínica de fertilitat
aquí al costat
Anava amb Clio
per tot arreu del país
Jo sempre estic preparat
Mig motor
per ser a cas
Un Dacia Sandero
de color blau
És un carro
que porta oxigen
Sí, però no estan endollats
els auriculars
Això sí, és veritat
Ai senyor
10 minuts
seran les 12
hora dels temes pendents
Gerard Jovany
Llora Vinyamata
Xavi Estinosa
i Armínia Soler
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Bon dia
És que no la saludes mai
Sempre és el meu
És que no la saludes mai
Ai em saludes
Rombret
Tranquilitat, eh
No em van aixer
És que
Exactament
Vostè s'ha deixat a l'Ajuntament
i avui han dit
que potser marxes ja, eh
Bueno, jo estava a la Farga
aquest matí
i no m'he assabentat
És veritat
Aquest matí
No, però per cada dia ja és
Sí, sí, sí
Però aquest matí l'hem trobat
Avui m'han dit
Xalo lo espera
el meu senyor Trias
Perquè sempre deu seure
a la mateixa taula
Deu prendre el mateix
per esmorzar cada matí
En castellà l'hi han dit?
Sí, en castellà
Però vostè com respon?
Això ho respon en català
Sempre
Posa'm-ho de sempre, eh
Baristo
I què és de sempre, Baristo?
Això ho deixo
Això és personal
D'acord
Aquesta hora tenim els teves pendents?
Sí, a aquesta hora tenim pendent
parlar de les negociacions
entre partits
per la investidura
del president de la Generalitat
Jo no penso facilitar
la investidura del senyor Puigdemont
Jo no penso facilitar
la investidura del senyor Puigdemont
Jo no penso pas
facilitar
la investidura del senyor Puigdemont
I don't think about facility
the invitation
of mister Puigdemont
Com li hem de dir
Salvador Illa
Bon dia
Com li hem de dir
que els noms no es canvien?
Buenos dias
Good morning
Buongiorno
Per la matina
Principessa
Buongiorno
Guten Morgen
Muy bien
Escolta
Escolta
Escolta
Escolta
Només que ens ho diguin català
ho entenem a la primera
vull dir
no cal que anem fent aquest numeret
Avui també haurem de parlar de futbol
perquè ha començat una nova etapa al Barça
Això és important
Nosaltres, si em permets
demà tenim un partit cuau
on ens juguem-ho a Sens
Un partit com?
Amb Westporting
Com ha dit el partit?
Un partit clau
Un partit clau
Sí, perquè l'Espanyol es juga a l'Ascens
Demà és
Contra Westporting
Contra Westporting
I en aquesta emissora
sempre parlen del Barça
Sí que parlem del Barça
perquè és d'interès general
El PSC ha guanyat
I per això mateix
això canviarà
S'ha baix on gè
The change will
I have a dream
Un moment
Si hem de seguir així
Deixa'm-ho estar
No, és que ens estem posant nerviosos
D'acord, perfecte
Bueno, no se'n falla
Humiutat
Humiutat
Deia que ha començat una nova etapa al Barça
perquè ahir va començar a treballar Hansi Flick
Bueno, bueno, bueno
Treballar
A veure, Xavi Hernández
Bon dia
Què fas amb els llits?
Treballar
Què passa?
Què fas?
Què vol dir?
Treballar
Bueno, com us hem de treballar
A cara de qualsevol cosa se'n diu treballar
Esto es así
Bueno, el Hansi Flick va començar a treballar ahir
Van veure les imatges de l'home a la ciutat esportiva
en un despatx
No, no, no
Amb el Deco
No, Marina
Aquestes imatges també les he vistes jo
I surt el març
No, Marina
T'estàvem parlant jo
Què vol dir, Marina?
Perquè la tinc aquí
Va de vermell
I destaca molt
Destaca molt
Sóc com un toro, tio
Jo veig el vermell
I amb el pelopo et punxo
Bueno
El pelopo
Dic que surt el poc
Què diu, que punxa?
Amb el cabell
Ah
Està més duro, això
Ah, d'acord
T'he jurat la cosa
No, no soc un erizo, eh
En fi
Bueno, que estava així el bitxo
El senyor aquest
Mirant una tablet amb el Deco
Sí
I això és el que tu li dius treballar, Gerard
Bueno, semblava com si estiguessin
El Deco i el Flick
Com planificant alguna cosa
Mirant una tablet
I assenyalant així
En valdint la pantalla
Fem veure que comenten alguna cosa
I això és treballar
Vinga, en breu
Tu no saps què comentaven
Que vols que mirin en una tablet
Home, realment amb això
Li donaré la raó a Xavi
Que la imatge era lamentable
Que s'entrenen en una tablet
Era lamentable
Per què era lamentable
I ara pots veure que estàs treballant
Ja et farem unes fotos
Això passa
Això passa
Tanta gent fent això
Mare meva
El Flick té pinta d'empotredor
Oi, veritat
Hermínia, sisplau
No ho pèixer
Hermínia
Escolta, jo crec que sí
Has dit que té pinta de què?
D'empotredor
Mare meva, Hermínia
Mare meva, com que l'asca no tanca
És més gran del que sembla
El Flick
Flick
Flick
Flick
Flick
Flick
Flick
Flick
Marina
No et miris amb aquesta cara
No, el que no entenc
És per què em mireu tots a mi
Jo no conec el Flick
No, bueno, vostè
Ja sapé la teva opinió
Però em sembla que ja et toca als 60 anys
Sí, sí, 59 anys
59?
Està bé conservat, aquest senyor
I tant
59 anys
Hermínia
Sí
Per si li interessa
És una mica Rachel Crau, eh?
És un noi, exacte
Home, un noi tampoc
Sí, sí
59 anys
Sí, sí
Del 24 de febrer del 65
Bueno, a veure, jo
Se'l veu potent
Conjugor, sí
El que flic
I fills
Catherine Flick
I la Hanna
Que tu també veus ser un flic
No en té tants, eh?
Per ser un empotredor
No en té tants
És que un empotredor, no
Això no té res a veure
Però per què estem parlant d'això?
Estàvem parlant de la planificació
de la temporada amb Deco
Hermínia
Xavi
Hermínia, tu a mi també em veus
com un empotredor
No, anem per aquí, Xavi
Hermínia, no respongui
A veure
No respongui, Hermínia
Xavi
Com t'ho explico, vacu
Com t'ho explico
Hòstia, sóc jove, estic en forma
Tinc valors
Tinc valors
Pressió en tres pèrdues
Jo, mira
Em recolzaria
El quadrador
En tu
Quadrador
Pues poder
És igual
Molt bé, Xavi
Què collons fotien amb la tablet?
Una tauleta de nit, ets tu
Hòstia
Una tauleta de nit
Va, 5 minuts i estaran les 12
Anem al teva pendent número 1
Ara digueu
Doncs queda escollit com a president del Parlament de Catalunya
El molt honorable senyor José Luis
Ja poden empezar
Doncs ens ara i fins a Sant Joan estarem molt pendents de les negociacions entre els partits
per obtenir suports per aquesta investidura del president de la Generalitat
Encara no sabem qui serà el primer a presentar-s'hi
I serà el primer que desencarà
Per tant, el flamant president del Parlament
Exacte
De moment només s'han postulat pel càrrec Carles Puigdemont
Salvador Illa també
Jo, en aquest sentit, seré perfectament neutral
Escrupolós i respectuós amb tots els candidats
Saludem el president del Parlament, Josep Rull, bon dia
Jordi
Josep, Josep, es diu Josep
Ai, sí
Sí, sí, sí
Molta gent es confon
Jordi Turull
No
Jordi Turull
Josep Rull
No
Ramon
Ramon Rull
Ramon Rull
Hòstia, estic un amic, perdoneu
És l'emoció del càrrec
No, és que va venir aquí
El vam veure puntent, platòric, eufòric
Sí, veritablement
Ja ens va dir que el 25
I estigui fora, que vagi tornant
Exacte
I escolti'm
Sí, digui'm
Senyor Rull
Com li van les primeres hores al càrrec?
Doncs estic, veritablement
Ens va molt i molt bé
No podem estar més contents, oi, Josep?
Home, Laura Borràs
Ho preguntaven a mi
Vostè què hi fa aquí, senyora Borràs?
Com a expresidenta del Parlament
De fet, soc la presidenta legítima del Parlament
Doncs estic ajudant, no?
Guiant el company Rull
En les seves primeres passes en aquest càrrec
I jo t'ho agraeixo, Laura, de debò
Però no et preocupis per mi, eh?
Penso que estic perfectament
És un cas important
Josep i tal com va escriure
Mercè Rodoreda
Un gran poder, comporta una gran responsabilitat
Això ho va dir l'Spiderman
No ho va dir Mercè Rodoreda
Josep Rull
Senyor Rull
President
Sí, pot ser, denomina'm de més maneres
És que clar
No, li he parlat de tu, perdoni
I és la segona institució més...
Endavant
No és la segona persona més important del país
Correcte
El president de la Generalitat
En tot cas, ahir vam intentar treure-li
Quin creu que seria el primer aspirant a optar a la investidura
I avui torno amb la mateixa pregunta
Marina, en aquesta qüestió he de mantenir-me en una postura neutral
El que diuen Josep és que Carles Puigdemont optarà en primer lloc a la investidura
Pot seguir, Josep, pot seguir
Val, deia que al capdavall hem de ser conseqüents amb la configuració
I de la correlació de forces que l'electorat ha decidit
Diu que ja tenim el Parlament
Algun la puta mare
Ara hem d'anar a parlar a la Generalitat
Segueix, Josep, pots continuar
També voldria deixar clar que els interessos de la ciutadania
L'interès general passarà per davant dels interessos particulars
I una cosa que vaig aprendre a la presó
Exacte, diu que el meu cas quedarà inclòs a la llista d'amnistia
Ja que és un cas evident de l'Àufer
Que s'ha d'abordar amb absoluta celeritat
Molt bé, si em pogués deixar parlar amb ell tot sol
Gràcies
No m'agradaria acomiadar-me de vosaltres, Marina i companyia
Sense adreçar-vos unes paraules d'un poeta que m'agrada molt
Home, espriu, eh?
Un fragment d'un poema de l'espriu
Sí, a més a més és que és el mateix poema que es diu
En tots els actes electorals, en campanya
Sí
Home, si ets polític has de tenir un poeta de referència
I saber-te un trosset d'un poema
Per a qualsevol lloc, a qualsevol moment, el deixes anar
Resta de la següent manera
Ara digueu...
Laura, me cago en la puta
Si us plau, president
Això no forma part del poema
Això és que tenim el micropujat
Ara digueu...
Nosaltres...
Sí, d'acord
Pots continuar, Josep
Nosaltres escoltem les veus del vent per l'alta mar d'espigues
Molt bé, doncs gràcies
Ara digueu...
Que no s'ha acabat, perdó
Joder
No, no, faci, faci
Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble
D'aquest poble
Molt bé
Gràcies
Molt emotiu
Gràcies
Com és que tot sovint recorre aquest poema?
És un poema que m'ha marcat molt
De fet, a la presó, mireu, me'l vaig tatuar
No, no
A la cuixa amb un tornavís
Que vaig robar discretament del taller
No, això, no menteixi
Me'l vaig tatuar
No, no menteixi, no porta cap tatuatge
Vostè no és de portar tatuatges
A la cuixa, el porta
Ah, sí?
Sí, sí
Tot tatuat
Me'l vaig tatuar amb l'esquerra, la vaig cagar
Fins el genoll
És una...