La terrassa que se va ensorrar dijous a Palma, on van morir 4 personas, era il·legal i no tenia llicencia d'activitat.
Ho han confirmat ara fa uns minuts els bombers i l'Ajuntament de la capital de Mallorca.
Anem fins a Palma.
La Caterina Carmany, bon dia.
Bon dia.
Informe duríssim contra el Medusa.
La terrassa esfondrada no tenia permís d'explotació i en aquell moment, en el moment de l'esfondrament, hi havia 21 persones.
Sí, havien fet unes obres il·legals el 2013 que havien contribuït a la sobrecàrrega d'aquella part del restaurant.
Sentim el bal de Palma, Jaime Martínez.
La planta cubierta no dispone ni de licencia, de actividad ni autorización para ocupar la terrassa.
El informe de obras indica que no hay solicitud de ninguna licencia de obras en la zona del derrumbe y también consta en el expediente una IT, un informe de la edificación desfavorable.
Els informes s'han remes a la policia i a la fiscalia que iniciaran les seves investigacions.
L'Ajuntament avança que es personarà en la causa.
Caterina Kerman Jaume, Catalunya Ràdio, Palma.
Més notícies, Sílvia Solanes.
Els tancs israelians han arribat per primera vegada al centre de Rafal, sud de Gaza, segons ha informat l'agència Reuters, que cita testimonis.
Aquesta situació arriba tres setmanes després de començar l'ofensiva sobre aquesta ciutat i encara amb la convulsió de l'atac de diumenge a la nit contra un camp de desplaçats que va deixar 45 palestins morts.
Les condemnes internacionals van forçar ahir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a qualificar-ho d'incident tràgic, però a continuació va deixar clar que l'operació militar continuaria.
Volodymyr Zelensky reclama el dret a fer servir armament europeu per atacar territori rus.
A Brussel·les el president ucrainès ha signat un acord amb Bèlgica que donarà ara al seu exèrcit 30 avions F-16 fins al 2028, però que només podrà utilitzar dins de les fronteres d'Ucraïna.
Anem fins a Brussel·les, Jordi Baró.
Bon dia. 30 F-16 de Bèlgica a Ucraïna els primers aquest any.
Després d'ahir a Madrid, Zelensky ha tancat avui a Brussel·les un nou paquet d'ajuda.
El govern belga ha limitat, però, que els avions de combat s'utilitzin només en territori ucrainès.
És un debat obert.
L'Utant vol que les armes europees es puguin utilitzar també en territori rus.
Els ministres de defensa dels 27 ho discuteixen avui.
Zelensky ho reclama, com també ha insistit en defensar la cimera de pau de mitjans de juny a Suïssa, amb aquesta apel·lació als Estats Units.
M'agradaria molt que el president Biden hi anés en persona.
I sé que els Estats Units donen suport a la cimera, però no sabem a quin nivell.
Penso que això no és una decisió molt forta.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Una vintena de dotacions dels bombers treballen en l'extinció d'un foc a la zona de Coll de l'Alba.
Tortosa, es tracta d'una zona de difícil accés.
Les flames es veuen des de diversos punts de les Terres de l'Ebre.
Tortosa, Jordi Barranca, bon dia.
Bon dia. Els equips d'emergència han rebut l'avís a un quart d'onze del matí.
El foc afecta una zona de difícil accés que està rodejada més de massa buscosa i camps erms.
Ara, per ara, la prioritat dels bombers és el flanc dret, és a dir, la zona del fons del barranc del racó de l'ermita d'aquesta zona del Coll de l'Alba del municipi de Tortosa.
De moment hi ha 21 dotacions terrestres dels bombers i 4 d'aèries que aquí estan treballant.
Jordi Barranca, Catalunya, Ràdio Tortosa.
I a aquesta hora, centenars de taxis es manifesten pel centre de Barcelona,
convocats per l'organització Elite Taxi per reclamar la regulació de les plataformes tecnològiques
que estan darrere dels BTC, els vehicles de transport amb conductor,
i evitar el que ells consideren competència deslleial.
Anem-hi en directe.
Dani Batxiller, Joan Garcia, bon dia.
Doncs sembla que no tenim aquesta connexió.
Us seguirem aquesta concentració dels taxis manifestant-se aquesta hora pel centre de Barcelona
per reclamar aquesta regulació de les plataformes tecnològiques.
Ara, si podem connectar amb en Joan Garcia.
Doncs no, ho hem de deixar aquí.
Ara sí que tenim els esports, avant Marcos Garcia.
Sí, el jove lateral del Barça Hector, fort he previst firmar avui la renovació del seu contracte,
fins al juny del 2029.
Fort ha debutat aquesta temporada amb el primer equip del Barça.
De fet, el vagorana masculí no anunciarà el fitxatge de Hansi Flick com a nou tècnic,
fins que abans no resolgui la rescissió del contracte de Xavi Hernández.
Alexi Apotellas es veu jugant fins als 37 o 38 anys.
En una entrevista a Barça-Uan, la capitana blaugrana celebra la seva renovació.
Amb 30 anys, Alexi admet que serà la primera a fer un pas al costat
quan ja no senti diu que té l'energia per guanyar tots els partits i tots els títols.
A la Lliga CB de bascat, avui comencen les semifinals,
amb el primer partit Unicaja-Màlaga o Camp Múrcia.
El Barça avui acaba de preparar el partit de demà a la pista del Madrid,
que serà l'inici de la segona semifinal.
Els Boston Celtics esperen rival a la final de l'NBA.
Els de Boston han guanyat Indiana per 102 a 105.
Han sentenciat, per tant, la seva conferència.
El rival sortirà de l'enfrontament entre Dallas i Minnesota,
que dominen l'equip dels Dallas Mavericks per 3 a 0.
I en tenis, Paula Badusa debuta avui a Roland Garros contra la britànica Bowler.
En Butter Polo aquest vespre comença el playoff final de la Lliga Masculina
entre el Barceloneta i el Sabadell.
Fins aquí, les notícies.
El 22 de febrer, el Tot Costa...
Jo tenia la samarreta i les botes al Museu del Barça i no sé si segueixen allà.
Què vols dir?
La Marta és la primera golejadora del Barça a la Champions.
I les van treure?
Per què?
Uns dies més tard...
No hi és perquè no podem exposar tot el que tenim al museu.
El que podríem fer és treure aquestes botes, treure aquesta samarreta i exposar-la a unes altres.
Te'n recordes?
El que a mi m'agradarà de veritat és el dia de demà, quan les meves filles siguin més grans,
poden anar al museu i les vegin i explicar-li la història.
En l'esport, tot costa, però no hi ha res impossible.
Tot Costa. De dilluns a divendres a les 7 del vespre, amb Sònia Germà i Jordi Costa.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya Radiu.
Pim, pim, pim, pim.
Si ho fas sempre tu, nosaltres no ho fem, eh?
Ets tu la que ho fas?
Sempre ho feu vosaltres.
y a mí sumo. ¿Com esteu?
Bé, ¿y tú?
Bé, aquí el Cidob, un marco incomparable,
envejable, una tranquilidad aquí,
Quim Morales, y Aida Fita.
I un buen programa, a més a més, eh?
También y soy Marina.
Y el Xavier es fuera.
Y yo soy aquí. Hola, ¿qué tal?
Mira, aquí lo tenemos, al carrer, al costado de unas obras.
Sí, debe haber una toneladora, también, por allá.
Y en Joel Díaz, de Madrid, avui.
¿Qué fue a Madrid?
Mira, aquí lo tenemos.
¿Qué me escucháis?
Te escuchamos, te escuchamos.
Mira, Marina, cariño, es que estoy en Madrid,
he venido a hacer una cosa que no la puedo explicar del todo.
Ai.
Ui.
Que t'han fitxat.
Ai.
Bueno, tan de bueno, tan de bueno,
perquè aquí em sembla que ha pagat millor.
No, l'únic que puc dir és que he tornat a fer
una mica de feina per una empresa,
per un programa, m'he dit, que té tres lletres, tres lletres.
Molt bé.
Un acrònim.
Sí, el hormiguero.
No.
No, no, és l'APM, però no us puc dir què.
Ah, d'acord, d'acord, d'acord.
No us puc dir què, però...
Però que tornes a l'APM, ara?
Una sorpresa.
És una cosa que no es pot dir.
No, alguna cosa hemos de hacer la temporada de viernes, Joel, por eso.
Es que hay un aniversario, bien aviat, de la PEMA.
Sí, exacto, 20 años.
¿Un aniversario?
Sí.
20 años, pues ve que no tenga algo que ver con esto.
Ve que no sea esto.
¿Te han tirado ya la canyeta como nomás la sabanera a Madrid o no?
A mí me tiran la canya a todo arreo, cariño.
No, no, no dic si a tú te la tiran.
Dic si has ido a un bar y te han tirado la canyeta como nomás la sabanera a Madrid.
Encara no, porque yo abans de las 12 no vec,
i clar, just ara són les 12 i estic al carrer, estic aquí al carrer.
Al carrer, no et sabria dir quin carrer és,
perquè aquí tots els carrers són tan senyorials que s'assemblen entre ells.
No se't pot treure de Barcelona.
Joel, dia, et passa tot molt bé a Madrid.
I tant, i tant.
Es quedem més tranquils, eh, després d'aquesta informació que ens has donat.
Última hora, tot a punt des de l'estudi 1?
I tant que sí.
Va, tot vostre.
Som-hi.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
l'ADN radiofònic dels vostres migdies,
amb uns cromosomes de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Buenos días, compañeros.
Buenos días, buenos días.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramonera.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Àlex López, que avui acaba la seva estada en pràctiques a l'última hora.
No, Àlex, per què?
No, per què, doncs per què.
Ha de seguir triomfant a d'altres sectors d'aquest món nostre.
Però ara qui ens explicarà coses de Tor?
És el que en sap més.
En sap més que el Carles Porta.
Més que el Palanca.
Més que el Palanca i cansança.
Escolteu, l'Àlex venia bé, del postgrau de minoria absoluta, de Ràdio i Televisió d'Humor,
i escolta, ha estat un plaer tenir-te amb nosaltres, i moltes gràcies per tota la feina que ens has fet.
Que això és el que va bé, de tenir estudiants en pràctiques.
Clar.
Bàsicament, perquè si no aquest programa...
Saludem també la Xènia Molero i l'Anna Guimarà a la producció,
la Montse Durany i en Miquel Jario al control central,
el control de Sol Albert Joder i qui us parla en Quim Morales.
És dimarts 28 de maig i hem de donar una notícia molt important sobre l'última hora,
un tema que s'ha estat comentant molt en les últimes hores, precisament,
i és que avui és l'aniversari d'en Xavier Pere d'Esquerra.
Molt bé!
Bravo!
Ai, moltes gràcies.
Per molts anys, Xavi, no pateixis que no farem sortir la Carme Lloberes d'un pastís,
ni vindrà en Falete a cantar-te Happy Birthday.
Ai, que bé, em quedo més tranquil.
Que sigui un dia molt feliç per molts anys estimat,
i el primer regal que et volem fer és la sinceritat d'en Joel Díaz,
que ara ens explica què fa avui a Madrid amb els vostres impostos.
Vostres impostos!
Vostres impostos!
Impostos vostres!
Què tal, catalans i catalanes des de Madrid?
Que sapigueu que m'estic jugant la vida,
perquè estic parlant en català i aquí és el que està molt mal vist.
I a més l'estàs fent al mig del carrer.
No has trobat un lloc per aixupugar-te o què?
És que he trobat... Saps què passa? Que fa molt bon dia aquí.
I a més tenen aquest clima, aquest clima que fa molt de sol,
però a l'ombra a Madrid sí està molt bé.
Oh, que bé.
Molt bé.
Bé, i a més es respira aquest aire de libertat, no?
Perquè al final...
Sí, és el que té, és el que té.
Tu arribes aquí, surts de l'AVE i dius,
hòstia que és aquesta olor, és la libertat.
És que no t'hi quedis, perquè això passa.
Bé, ja et dic, tot seria parlar-ho.
Tot seria parlar-ho.
En tot cas, companys i companyes,
avui amb els vostres impostos he pensat
que us portaré algun detallet de Madrid.
Ai, que bé.
Una mica de souvenir, m'hauríeu de dir què voleu.
Aigua, que està molt bona.
Tu què vols, aigua?
Aigua, que diuen que l'aigua de Madrid.
Jo l'entrepà de calamars.
A veure, bocata calamars pel guim,
una contemplora d'aigua de l'aixeta, eh?
Sí, sí, que és bona.
Ramoneda, què vols tu, carinyo?
Jo vull una samarreta del Real Madrid.
Hola, què dius?
Hòstia, però això ha de ser caríssim, tio.
No, no, però cal que sigui pirata.
Una samarreta pirata del Real Madrid.
Bé, bé.
De fet, del Butraguenyo te la portaré.
Tu no col·lecciones samarretes falses de futbol?
Sí, però al principi aquest equip
estava quedant fora de la col·lecció.
Però, Joel, és una manera de trollejar el Real Madrid.
Clar, perquè els diners no van al Madrid.
Vas en contra del Madrid.
Pots fer trontollar l'imperi de Florentino Pérez
comprant samarretes pirata del Madrid.
D'acord. Xavi, estàs aquí?
Sí, ja m'han obert.
Sí, què vols?
Què vols que et porti de Madrid?
Jo una estampeta de l'Almodena.
D'acord, estampeta, l'Almodena,
aigua de la xeta per l'Aida Fita,
bocata calamaris pel Quim,
i una samarreta falsa de Butraguenyo pel Ramoneda.
Fem això?
Sí, la nostra demana entrades pel Rei León.
Entrades...
Bueno, m'estic començant a penedir, eh?
Sí, clar, tu t'ofereixes i nosaltres ens...
Entrades pel Rei León...
Sí, però és que això no és un souvenir, hòstia.
Això és un recado.
Tens raó, té raó.
En fi, companys, torno la connexió.
Sí.
I quan la torni ja m'hauré fotut un parell de canyes, d'acord?
Doncs vinga, salut i a gaudir d'aquest dia fantàstic
que et fa a Madrid, aquí a la Fresqueta, a l'Ombra,
si està molt bé.
I que truqui la gent per lamentar-se, per favor, eh?
Ah, sí, és veritat.
Que d'una estona estaré recollint els laments de la gent.
Avui tenim murs de les lamentacions amb en Joel Díaz,
ja ho sabeu, com cada dimarts us podeu queixar, rondinar,
dir que us heu donat un disgust important,
marcant el 93207474,
i, entre tots els que participeu,
sortejarem una tassa del 3CAT.
O sigui que ben atents al mur de les lamentacions d'en Joel Díaz
i ben atents al que passarà el 27 de juny...
Què passarà?
...a la sala B del Luz de Gasca.
Què passarà?
Que farem la gran festa final de l'última hora
amb el millor, pitjor karaoke del món.
Karaoke del Joel.
Jo crec que les cançons ens les hauríem d'escriure abans.
No, no.
No, no, però...
Però t'estic senyalant perquè ho estàs fent molt bé,
perquè m'agrada molt, com t'arrenques a cantar.
M'encanta.
Fantàstica aquesta interpretació de l'Aida Fita,
de la cançó del karaoke de l'última hora,
el millor, pitjor del món,
amb la selecció excel·lent dels millors temes
que ha cantat el millor, pitjor cantant del món
els divendres aquí a l'última hora.
O sigui que podeu estar preparats per una nit espectacular.
A més a més, obrirem a les 7,
la sala B del Luz de Gas,
hi haurà barra lliure i després a cantar,
que és com s'han de fer els karaoke.
S'ho dirà tan bé.
O sigui que moltes ganes de viure aquest comiat
amb tots vosaltres de l'última hora
des de la sala B del Luz de Gas
i atenció que ara mateix alliberem 20 entrades més,
és a dir, 10 de dobles,
que podeu aconseguir si marqueu...
No, marqueu no.
No, marqueu res.
Bueno, marqueu en el teclat.
Marqueu en el teclat l'última hora arroba catradio.cat.
L'última hora arroba catradio.cat.
Allà poseu a l'assumpte karaoke
i us esperem, doncs, els que pugueu venir, ja està.
Sí, sí.
I que pigueu, perquè la cosa es va omplint, eh?
La cosa es va omplint perquè serà una gran festa,
serà el comiat de l'última hora
des de la sala B del Luz de Gas el dia 27 de juny.
I ara hem de saber de què ens parlarà avui en Jordi Ramoneda
el seu còctel d'emocions.
Avui estic, realment, m'ho he passat molt bé
fent la secció d'avui,
i està terapèutic per mi,
perquè us porto un recull
de situacions que van passant en un programa
de televisió on la gent trucava per desfogar-se.
Molt bé, mira, com el mur de les lamentacions.
Sí, el que passa és que el programa no era per desfogar-se.
Ah, no?
No, era un programa d'aquests de truca i guanya.
Sí.
Saps aquests programes, per exemple,
hi ha molts, no?, de què hi ha a la carta
o què suma aquestes xifres.
En aquest cas era un programa d'aquests de
què hi ha en aquesta imatge.
I era una imatge molt ampliada, borrosa,
i tu havies d'intuir què passava.
Sí, allò que van tirant enrere i llavors al final...
Però la gent trucava per desfogar-se.
Per desfogar-se.
Servei públic.
Sí, sí, sempre.
Tens un servei públic, és un tipus de servei públic, ja està.
Aleshores, doncs, sentirem com la gent truca,
obre l'aixeta del seu pit,
metafòricament, i es desfoga.
Emocions.
Emocions.
Emocions per tots els gustos avui.
Això m'ha fet pensar aquell dia que estàvem fent
el nostre concurs invertit,
i va trobar una senyora que ens volia explicar
no sé què de l'Eugenio.
Sí, sí, sí.
Vos en recordeu, o no?
Aquestes coses que a vegades tu obres el telèfon per una cosa
i el fan servir per una altra.
Exacte.
Fantàstic, per això estem.
I també, si voleu guanyar un sopar per dues persones,
el tastem restaurant.
Aquest restaurant fantàstic que tenim al carrer Provença, 88.
Podeu participar fins divendres a la fita de la setmana.
Fifi-fita.
Fita de la setmana.
Som-hi, aire.
Ara, què ens expliques?
Doncs mira, aquesta setmana estàvem buscant
a la persona que estigui al nivell més avançat a Candy Crush.
Ai, sí, ai, sí.
Ja sóc una fanàtica d'aquesta...
Música de Candy Crush.
Per mi és el millor joc que s'ha inventat mai,
i jo porto, bueno, des que es va inventar que porto jugant-lo,
he intentat moltes vegades fer algun altre tipus de joc,
un Crash Royale, una cosa d'aquestes,
i mai m'ha enganxat tant com el Candy Crush.
Mira, avui he vingut amb transport públic,
per coses de la vida, i ja n'estalviant, perquè...
I m'he fixat que hi ha molta gent, molta gent,
que juga al Candy Crush.
A mi em fa una il·lusió, quan veig algú és com...
Però és que em metro un altre autobús,
i allà m'he trobat tot de gent jugant al Candy Crush,
és al·lucinant.
Que, per cert, la gent que ens està contactant,
que són jugadors, em podeu agregar,
ja us buscaré també vosaltres, i ens podem agregar,
i així podem...
Sí, pots tenir amics...
Ai, xarxa social, també.
Sí, o sigui, no pots com parlar, però et pots enviar vides,
et pots coneguar una mica, pots demanar vides...
Ai, no ho sabia, això.
Sí, sí, sí, per tant, ja us agreguem.
Però abans de parlar de la gent que ens ha escrit,
el Candy Crush és tan... tan addictiu,
que fins i tot en moments molt delicats
la gent no pot parar de jugar.
Com, per exemple, és el cas d'un...
Bé, la Martina és una ginecòloga
i explica el que li va passar a un dels parts que ella va assistir.
Estoy con una mujer, lleva 20 horas en trabajo de parto,
estamos en el expulsivo, está cansada,
ya quería epidurar, la epidural no le acaba de hacer efecto,
no puede más, y cuando ya está diciendo,
voy a tirar la toalla, no puedo más, Martina,
sacamela, de repente veo al marido jugando al Candy Crush.
Ostres, però potser és per la seva manera de passar els nervis.
Home, és que 20 hores de part...
Clar.
No, amb una partideta pots fer, no?
Un capítol d'una sèrie, pots mirar-te...
Bueno, pots mirar-te una temporada.
És una sèrie sencera.
Per tant, que jo entenc, eh?,
que la Martina explicava això, no?,
que la dona està allà patint i el seu acompanyant ha d'ajudar-la.
Però tu també saps el que és 20 hores allà agafant una mà.
Bueno, però és que...
Bueno, hem passat de l'altra mà, en jugues.
Del pare repartint puros a la sala d'estar,
el pare jugant al Candy Crush al peritori.
Mira, això que s'ha aconseguit.
Sí, sí, és nous temps.
Com a mínim, el Candy Crush no contamina, no?
Correcte.
Sí, el Candy Crush no.
O una mica de petxada ecològica deu tenir, eh?,
tot el tema aquest de servidors i això,
però vaja, en qualsevol cas,
estem sentint la música del Candy Crush,
entenc perfectament que la gent em tregui la música.
Sí.
Tu t'imagines estar jugant al Candy Crush amb això?
Jo sempre ho faig en silenci,
perquè si no, no puc.
Quants nivells té el Candy Crush?
Crec que no té com...
O sigui, cada setmana em van traient de nous.
Ah, val, val, val.
Per tant, ara no et sé dir quin és el més elevat.
Te'n deixa infinit.
Però sí, perquè cada setmana en trauen com 40 i pico, no?
Si no m'equivoco, això m'ho ha explicat l'Àlex, el nostre...
I els nostres oients queden explicats, eh?
45 per programa.
Molt bé.
Ah, i per programa, per setmana.
Per setmana.
Sí, doncs bé, comencem amb l'assumpte que té 73 anys.
I estic en el 12.350, però sense comprar mai res, eh?
Sense comprar mai res, eh?
Sense comprar mai res, clar.
Què vol dir sense comprar?
Perquè tu també pots comprar coses al Candy Crush.
Ah, val, val, val.
També et pots gastar i dir-tos...
O això que t'envim vides, o això sí que ho deu fer.
Home, jo crec que sí.
Ella deia que no es gastava diners.
No, perquè a vegades si mires uns anuncis o no sé què, llavors tens una mica més de vida.
Clar, exacte, jo això ho faig molt.
I després tenim la Carme de Lleida.
Doncs mira, jo vaig pel nivell 14.773 del Candy Crush.
Aquí queda això.
Mare de Déu.
Sí, sí, sí, o sigui, la Carme 14.773 i jo estic impactada.
Jo pensava que era una friki, però veig que em quedo molt baixa comparada amb l'assumpte i la Carme.
Per tant, el llestor està bastant alt.
Home, sí, sí, estem a principis de setmana, ja tenim la Carme amb 14.733 nivells del Candy Crush.
Però és que és una borrada.
És el moment que vosaltres us mireu el vostre Candy Crush, comproveu a quin nivell esteu i si la supereu,
o si teniu ganes d'afarrar una mica de la vostra habilitat amb aquest entreteniment,
ens ho podeu explicar als 6.67372729.
I divendres, l'oient que tingui més nivells al Candy Crush, se n'anirà a jugar al Candy Crush al tastem restaurant.
Perquè segurament no podrà evitar-ho, no?
Això de...
No, home, clar, és que...
Entre plat i plat.
Si estàs al nivell 14.000 és perquè tu estàs...
Ets un malalt.
...tot el dia amb el mòbil a la mà.
Ets un professional, fins i tot.
Ah, és això.
Has de tenir un dit polsa en forma.
Que té bola, el dit polsa.
Segur que sí, té un bíceps petitó, més mono.
Doncs ja ho sabeu, 6.67372729,
els vostres missatges explicant-vos a quin nivell del Candy Crush esteu
i el que el tingui més amunt.
Suposo que no es pot fer trampa, no, amb això, no?
No, perquè ens estan enviant captures de pantalla
i es veu el nivell, és molt difícil.
Molt bé.
Som els millors oients del món i també els més honestos, cosa que agraïm.
I divendres, a veure qui se'n va al tastem restaurant,
és el moment de saludar en Xavier Pere d'Esquerdo,
que és l'home de l'aniversari.
Pere d'Esquerdo, no, Pere d'Esquerdo, sí, no, sí.
No, sí, no, sí.
Us ho explicàvem abans, avui és el seu aniversari
i, a més a més, l'aniversari d'en Xavier Pere d'Esquerdo
coincideix amb una gran celebració planetària.
Avui, ves per on, és el Dia Mundial de l'Hamburguesa.
Ostres, tu!
On estan les hamburgueses?
Però té relació?
No ho sé, Xavi, tu sabies que el teu aniversari
coincidia amb el Dia Mundial de l'Hamburguesa?
No, m'ho heu comentat avui, estic molt sorprès
i estic molt content per aquest esdeveniment, no?
Molt bé, molt bé.
Que coincideix una cosa així tan bonica
com el dia del meu aniversari.
Clar, o sigui, avui passen dues coses molt importants.
És el teu aniversari i, a més a més,
és el Dia Mundial de l'Hamburguesa
que, si vols que no sé, va reivindicar
el consum d'aquest producte que no cal reivindicar.
Però, vaja, com ho seleccis una cosa
de les coses menys reivindicables de mort,
jo crec, no sé...
Menjau hamburgueses, home, no sé això, seria...
No en menjau...
Perquè es feia un honor, no?, aquest gran aliment.
Doncs, eh, Xavi...
És originari d'Hamburg, allà a Alemanya, eh?
El que és l'hamburguesa, el que és la carn picada,
que seria com les restes del porc, per exemple,
que no has pogut menjar-te,
doncs la piques una miqueta i fas la forma de l'hamburguesa
i això ho van inventar a Alemanya, a Hamburg.
Però, tal com la coneixem així,
amb el sandwich, el pa, l'anciam i el tomà i tot això,
doncs això va ser l'any 1900 a Connecticut, als Estats Units.
Aquí ja va passar el monopoli americà,
el tema de l'hamburguesa,
que avui celebra el seu Dia Mundial.
I com ho farem, Xavi, això, per celebrar-ho?
Doncs mira, Quim, ara mateix estic
al centre neuràlgic del lloc de l'hamburguesa.
Ah, sí, a Conèctica?
Davant d'una hamburgueseria, que no diré el nom,
però té com a imatge corporativa un pallasso.
Molt bé, d'acord.
Hamburgueseria Circ de Reluí, no?
Exacte, Circ de Reluí, històric.
Hijos.
I hi ha una cua enorme de gent a punt d'entrar
per celebrar, crec que és per celebrar
el Dia Internacional de l'Hamburguesa.
Però, Xavi, què és torna? La gent ja menja hamburgueses.
Estan a punt de...
Mira, hi ha una...
Hi ha una terraceta que sí estan prenent la seva hamburguesa
i hi ha gent a punt d'entrar amb bicicletes
i una caixa gran per omplir-la d'hamburgueses.
Xavi, són els del Globo, aquests.
Són els del Globo, eh?
Ens en portaran alguna, Xavi?
Doncs no ho sé, perquè jo crec que s'estan acabant.
Ai, no...
Ai...
No incitis a falses notícies sobre les hamburgueses,
que encara hi haurà un corralito d'hamburgueses
al Dia de l'Hamburguesa i no és el que voldríem.
Escolta, us dono una dada?
Digues.
Es venen 75 Big Macs al segon, xaval.
Se ven poca, a tot el món.
I a l'estat espanyol...
I la mateixa persona?
Sí, la mateixa persona.
Sí que té sac.
Quina gana, no?
I a l'estat espanyol, 550 milions d'hamburgueses cada any.
O sigui, 12 hamburgueses per persona a l'any.
No sé quantes hamburgueses mengeu vosaltres l'any, calculeu.
12 al mes.
No, tantes no.
No, jo m'estic quitant, de fet.
No, un dia de tant en tant, entre setmana, o així...
Jo sempre que puc.
Però que siguin bones.
Això sí que és important.
La carga sigui bona.
I avui celebrem el Dia Mundial de l'Hamburguesa
amb en Xavier Pere d'Esquerdo,
que anirà felicitant a tota la gent que trobi davant d'una hamburgueseria.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Catalunya Ràdio.
Molt bé, Xavi.
Cinc minuts i dos quarts d'una del migdia.
Esteu sentint l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i és el moment d'actualitzar-nos
i posar-nos una mica moderns,
que ja ens convé,
perquè si no després et volen jubilar abans d'hora.
O sigui que és el moment que l'Aida Fita
ens expliqui que hi ha el TikTok
perquè ella està sempre operativa.
Doncs em sap greu
perquè avui porto una mica de nostàlgia.
O sigui, no ens modernitzarem gaire.
Justament jo que volia posar-me al dia de coses modernes.
Porto també altres coses, així que no us preocupeu.
Però mira, jo crec que amb els primers dos segons d'aquest TikTok
ja sabreu de què estic parlant.
Home!
Que sumun, que sumun.
Que tun.
Atún claro calvo.
Sacatún que pen.
Que sumun, que tun.
De costat.
En Jordi estava mirant amb una cara de donòstica.
Però què és això?
Perquè és Chimo Bayo.
És Chimo Bayo.
Sí, però van fer aquesta versió
amb l'anunci de Tonclaro Calvo.
Molt bé.
I jo vaig conèixer aquesta cançó per aquest anunci.
Ah, no, nosaltres no.
Sí, qui és Chimo Bayo?
Jo vaig conèixer perquè era el músic
que va crear aquesta cançó, Juhà.
Tenia aquesta cançó que era...
No sé, que li agradava molt a Tonyina, a Chimo Bayo.
Sí, sí, i tant, i tant.
A Tonyina.
Li agradava molt.
Me'n recordo una cançó que deia
Bombes, bombes, què passa?
En tota la cançó deia així
Bombes, bombes, què passa?
Bombes, bombes, què passa?
I així es tirava, doncs, cinc minuts cantant.
Una broma que no era quan era.
I a més, clar, dius
Bombes, bombes, què passa?
Doncs que caem bombes.
Sí, clar.
Això és el que està passant.
Ara passem a la secció infantil, d'acord?
Ah, molt bé.
Perquè hi ha un joc que és molt típic
que segurament hi haureu jugat alguna vegada
i, de fet, una persona d'aquest equip
hi va jugar sent ell propi al joc.
Ai, era molt divertida amb els hipopòtams aquells, no?
De diversos colors.
És un clàssic per això, eh?
Vull dir, se segueix fabricant.
Sí.
El que passa que si veieu l'actual
és molt d'anyigonyau.
Ah, sí?
Sí, comparat amb el que jugàvem nosaltres de petit
que era una cosa bastant sòlida i que aguantava
el d'ara és molt d'anyigonya
i de pedra, de sílex
doncs ara és una cosa material una mica més justet.
A mi el que m'agrada molt també
era aquell del cocodril, de les dents.
Ah, sí?
Els sacamueles.
Els sacamueles, que ara el tinc en versió mini.
Ai, que molt.
I també funciona, eh?
No saps mai quan li treus un queixal
o no sé de raó.
És un cocodril.
És que per què voleu Candy Crush i la PlayStation
teniu el cocodril i el sacamueles?
Home, perquè el cocodril a la que jugues dues vegades
i ja està, i és el mateix.
Sí, també és veritat.
No, però sí, però va canviant, no, la muela que salta?
Bueno, sí, però al final tampoc.
En fi, ara passem a una altra joguina
que vosaltres no sé si la coneixereu tant
perquè és més de la meva època.
Ai.
Que semblava una joguina, bueno, increïble,
però és d'aquelles que després hi jugues dues vegades
i ja està.
A veure si sabeu quin és.
Pepo, Pepo, píntame, pinta, pinta, Pepo.
Con Pepo, píntame, pintaràs miles de dibujos
sin tener que borrarlos.
Desaparecen solos.
Rellena el rotulador mágico,
pinta divertidos dibujos i, guau,
al rato los dibujos desaparecen
sin tener que lavarlos.
Quants de vista més?
Pepo, píntame.
Pepo, David Hach.
Clar, dius, això ni el Mago Pop és capaç de fer-ho.
No, no, no.
O sigui, era una història...
D'en pintura.
D'en pintura.
Clar, perquè el que passava
era que era un nino que tu tenies un bol
i que l'emplenaves amb aigua
i, clar, el mullar-se era d'aquelles teles
que canviava el color.
I, clar, després et dius, no l'has de netejar
perquè al final ja és aigua i ja s'asseca.
I pinta-me el Pepo.
Jo m'he espantat perquè tinc una amiga
que la paraula Pepo la feia servir
per descriure una part del seu cos.
Sí, sí, sí, sí.
Jo em sembla que no és l'única.
Per això que quan he sentit
pinta-me el Pepo dic a veure què passa.
I si voleu acabem,
sabeu a vegades quan du una cançó en anglès
no te la saps i t'inventes una mica
i sona així guetxo, guetxo, guetxo?
Sí.
Doncs, clar, això també passa a la gent que parla anglès
i escolta cançons en castellà.
Oh, això fa molta gràcia.
Exacte.
Doncs, per exemple, en Benzell Crisp
ens ensenya com sona.
This is what I hear in Spanish.
Vete que nene.
Vete conmuello.
Vete conmuello.
Oh, no, no.
Vete conmuello, eh?
Vete conmuello, no, no, no.
Pero va a...
Pero va a Stefano, Jiménez.
Pero va a Stefano a la mío.
Stefano en la mío.
Lo que mueve...
Lo que mueve en este novenyo.
Alguna paraula diu, eh?
Oh, clar, per...
Inventada.
A veure, última.
It's lo...
It's so Lilo.
Aquí ja es va anar per vençut, va dir no, no.
Soy Lilo, soy Lilo.
Ha suat, eh, pobresa.
Estava suant, estava suant, increïble.
Però ho ha fet molt bé i són coses que descobrim cada setmana navegant entre la nostàlgia i la modernitat que és el TikTok.
La xarxa social de moda, amb la sempre operativa Aida Fita, gràcies.
Aida.
A tu.
El matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
No autorizo, això, eh?
No ho sap.
No, no, que no autorizo.
No autorizo.
No autorizo.
Esborrem, esborrem aquest dos de programa.
Podem esborrar-ho?
Digue-li que ho estem esborrant.
Sí, estem esborrant el programa.
Ho estem esborrant.
Dos quarts d'una del migdia, dia assenyalat a l'última hora.
Avui és l'aniversari d'en Xavier Pérez d'Esquerdo.
I, a més a més, és el dia mundial d'una cosa que, de tant en tant, a tots ens agrada menjar.
Avui és el dia mundial de l'hamburguesa, Xavi.
Sí, hi ha molta gent prenent hamburguesa aquesta hora del migdia.
No sé si s'ho estan prenent abans de dinar o què,
però, per exemple, ens apropem aquí a la terraceta,
hi ha una parella que estan prenent-se un McDonald's...
Ai, perdona, he dit McDonald's.
Em dic que no diríem la marca, Xavi.
No, no, no, és que a més a més no és el McDonald's, és un al costat,
que és el personatge d'un...
Saps aquell que menjava moltes espinats?
Allò dels pollastres, no?, que està al costat.
Exacte, les hamburgueses del pollastres.
Què tal? Bon dia, com esteu?
Bona dia, muy bien.
Com et dius tu?
Carbi.
Jo, Xavi, mira, quasi.
Bé, sabies que avui és el dia mundial de l'hamburguesa?
No, no lo sabía.
Doncs moltes felicitats.
Habitualment vens a menjar hamburgueses.
Tu t'agraden més de pollastre?
No, la verdad me ha pillado de camino,
entonces sí que me gusta el pollo,
pero son días puntuales.
I, per exemple, al llarg de tot l'any,
quantes vegades vas a prendre hamburguesa?
Pues unas 20.
20 vegades al llarg del año.
Em semblen poques.
Sí, molt bé.
Gràcies, eh, Carbi?
Nada.
I tu què tal, com et dius?
Marta.
Marta, tu també t'agraden molt les hamburgueses?
M'agraden més els que faig a casa, sense...
Ah, molt bé, esclar que sí.
Escolta, mira, doncs aquest és el secret que ho diria saber.
Tu les fas només de pollastre o les fas també de, no sé, de porc o de vedella?
Com les fas tu?
M'agrada fer-les de vedella amb la carn de blacangus.
Ah, això, home, ah, sí.
Hi ha pressupost aquí, eh?
Hi ha pressupost aquí, eh?
Hi ha pollastre que no tenen molta grassa.
Clar, poc greix, eh?
Sí, clar, poc greix, així, a la planxa i ja està.
Jo crec que fins i tot et surt més a compte que no pas anar a un restaurant de menjar ràpid.
Molt més econòmic.
I, a part, que això perquè acabem de sortir d'un final, d'un examen final, però no som molt partidaris tampoc.
Fixa't aquí, m'estan celebrant el final d'un examen aquí, menjant hamburgueses de pollastre!
Ostres, moltíssim!
Interessantíssim, Xavi!
Bueno...
És una bona, eh?
És una exclusiva, perdona que t'ho diguis.
Moltes gràcies.
Però sí que és veritat que quan estàs una mica eufòric, això que anaves a dir, Xavi, en lloc de drogar-te moltes vegades dius
Anem a fer una hamburguesa!
Sí, clar que sí!
Anem a menjar un Frankfurt ben oliós!
Ara entenc per què no vaig a menjar mai hamburgueses.
A veure, ara ens endinsem a dins del... Ai!
Ai!
Em sobren de costat les portes.
Estàs entrant a la hamburgueseria?
Sí, estic entrant a la hamburgueseria.
Home, demana!
Com te'n va el pallasso, eh?
A quina estàs? Però a la que has dit abans o a la del...
La del pallasso.
Ara la del pallasso.
A la del pallasso, doncs encarrega unes hamburguesetes.
Fes unes patates d'aquelles que no són les fregides normals.
No diré...
Espera, que hi pregunto, aquest noi, què tal? Com et dius?
T'ho veig.
Oi, jo, Xavi, estem celebrant el Dia Internacional de l'Hamburguesa.
No, Xavi.
Sí? I de què te la prendràs tu?
De què me la comeré? De pollo.
De pollo. T'agrada més, eh?
Ja.
Quantes t'arribes a menjar a la setmana?
Tres.
Tres hamburgueses a la setmana?
Uau, és del lloc.
Què és? Un dia sí, un dia no, un dia sí o no?
O un un dia et ve dins tres hamburgueses?
No, no, no. Un dia sí, un dia no.
Clar, per compensar. O sigui, avui toca, eh, xaval?
Claro.
Molt bé, escolta, moltes gràcies. Felicitats, eh?
Avui toca, eh?
Sembla allò, eh?
Avui toca. Avui toca a la hamburguesa.
Avui està content.
I se la menja ell de pollastre.
Anem a preguntar aquí.
Què tal? Hola, bon dia.
Ai, està jugant al candigraix.
Què dius?
Ai, de debò? Que participi a la fita?
Quin nivell?
Quin nivell? Quin nivell?
Quin nivell? No, no vol que la molesti.
No, esclar, és que si està jugant al candigraix.
Està jugant al candigraix.
És que t'ha de concentrar.
Què tal?
Mira, un senyor que s'està menjant amb hamburguesa.
Segur que sí.
Què tal? Bon dia.
Hi ha moltes versions, eh?
Com et dius, tu?
Hablo espanyol.
Vale, jo...
Hablo espanyol, es diu.
Hablo espanyol.
Maximiliano, com estan?
Com?
Maximiliano.
Maximiliano.
És que no l'entens bé perquè s'està menjant una hamburguesa de què és?
Big Mac.
Big Mac.
Big Mac, Big Mac, Big Mac, escolta'm.
Què significa per ell a la seva vida una Big Mac?
Què significa una Big Mac en tu vida, a la teva vida?
Simplemente un momento para pasar a comer algo que tienes un poco de hambre y la verdad que...
Però, per exemple, ara passen cinc minuts a dos quarts d'una del migdia.
Una comida ràpida.
Després aniràs a dinar?
Eh?
Després menjaràs?
No, no, no. Esto está bien. Con esto es suficiente.
Molt bé.
D'acord.
Què et prens? Només una o més coses?
No, una nomás y un poco de patatas y ya.
De les patates com són? Des de luxe o sin luxe?
Deluxe.
Deluxe.
Deluxe.
Són a les deluxe, que no sé per què diuen deluxe, perquè són amb la pell, o sigui, han tingut lavandra de pelar-les.
És veritat, del deluxe.
Deluxe, què?
Me gusta más esta, sí.
Aquesta li agrada més.
D'acord. I la beguda què és?
Whisky?
No.
Coca-Cola Zero.
Ah.
Bueno, però la Coca-Cola Zero quant?
Quan la deixes cap una estona al got, sembla whisky.
Ah, espera.
Per menta.
Per menta.
Sí, sí, escolta. No estaria mal, no?
Bueno, que si es un viernes puede ser, pero estamos muy temprano, ¿no?
Claro, martes.
La semana, ¿no te parece?
Sí, senyor. Escolta, tu cada quant vens a prendre-te una hamburguesa?
Una vez cada 15 días, nada más de eso.
Només?
Y dos al mes.
Ah.
Bueno, bueno.
Ara sí, són cada 15 días.
Sí, claro.
Que burros que som.
Dos al mes.
Escolta, Maximiliano, sabies que avui és el dia internacional de l'hamburguesa?
Hoy?
Sí?
No, ni...
Què?
Entonces, te habrían de regalar una más, ¿no?
Venga, Maximiliano.
Demani.
No, la verdad que no sabía.
D'acord, Maximiliano, enhorabona, que acabis de gaudir d'aquest últim mos d'hamburguesa.
A veure com te la menges.
Uy.
Uy, tota sencera.
Uy, que bo.
I la digues Pamplona.
Ai, eh, que...
Doncs res, Xavi, et deixem celebrant el Dia Mundial...
Ja digues Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Sí.
Molt bé, gràcies.
Adéu.
Enhorabona.
Et deixem celebrant el Dia Mundial de la Ràdio amb en Maximiliano.
El Dia Mundial de la Ràdio.
De la Ràdio, he dit?
Sí, sí.
És que em feu ballar el cap.
De l'hamburguesa, de l'hamburguesa, el Dia Mundial de l'Hamburguesa a la Ràdio.
Hem celebrat avui.
Ara.
Fins ara, Xavi.
I'm loving it, Quim.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Percibir en estos momentos las primeras imágenes que estaremos a punto de ofrecer en cuanto estemos en disposición de poder ofrecérselas.
I hi ha molts podcasts que parlen sobre cançons, però cap que parli de l'Olivia, l'Anna, la Manela, la Teresa, l'Eva i la Jana, la Marjorie, la Mireia, la Coloma i la Carme.
Dones, flors i violes.
Hola, sóc l'Olivia, tinc dos anys.
Històries de cançons amb nom de dona que fins ara havien quedat amagades entre versos i notes musicals.
Blai Mercè descobreix les protagonistes de cançons d'amor a àvies, germanes, nebodes, parelles, personatges del poble o fins i tot víctimes oblidades de la barbària.
Dones, flors i violes. Un podcast a l'api web de Catalunya Ràdio i 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
Aquest estiu viatja a la teva pròxima illa preferida, Sardenya.
I amb un 15% de descompte i viatjant amb vaixell i portant el teu cotxe, molt millor, esclar.
Viatja amb Grimaldi.
I?
Bon dia, li truquem del seu banc. Necessitaríem les seves danes...
A mi ja no m'enreda ningú.
N'estàs segur?
Cibersegur.
Ja puc tornar a fer continguts per tots vosaltres.
Estàs segura que no et tornaran a robar el perfil?
Cibersegura.
Ara ja puc comprar online sense problemes.
Segur que no et tornaran a estafar?
N'estic cibersegura.
Entra a ciberseguretat.gencat.cat i descobriràs com gaudir amb tranquil·litat del món digital i navegar en plena ciberseguretat.
Generalitat de Catalunya.
Que ve que et ve el finançament total per clients amb targeta al cor d'inglès.
Finança les compres fins a 12 mesos en electrònica, electrodomèstics, esports, modellar i molt més.
Finançament total a la botiga Web i App del Corte Inglés.
Fins el diumenge 2 de juny per compres superiors a 200 euros.
Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions al cortinglès.es.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Per tramitar matrimonis i tot això no es donen números, eh?
6 minuts i arribem a 3 quarts d'una del migdia a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Són dies especials, són dies emotius i per això nosaltres tenim un especialista en aquest tipus de sentiments.
En Jordi Ramoneda amb el còctel d'emocions.
Còctel d'emocions
Còctel d'emocions
Avui a Còctel d'emocions us porto la història d'un presentador anomenat Òscar Vidal
que presentava un espai televisiu anomenat Adivina lo que es.
El seu nom no deixa molt a interpretar.
Adivina lo que es.
Adivina lo que es.
Poc treballat això, no?
Sí, però és telelocal o telepetita que s'emet arreu del territori espanyol
i que és un plano d'un senyor i darrere hi ha una imatge.
Més natural, no?
Tu truques i has d'intentar descriure què creus que és aquella imatge perquè la imatge no es veu bé, està molt ampliada...
És un concurs, és un trucar i guanya, no té més història.
Molt bé.
Però clar, de cop i volta, com és que aquest concurs surt de còctel d'emocions?
Hola, què tal?
Hola, Joel.
Hola, Joel.
Què tal?
Què tal?
Tot bé?
Ah, mira, estic punxat.
Sí, sí, sí.
S'has punxat.
No, estic punxat en el sentit físic del tema.
No, no, estàs en antena.
Estàs en antena.
Doncs, per favor, continueu, ara no voldria jo.
No, bueno, jo continuï.
Deixa'm explicar de nou que estàs a Madrid per fer un encàrrec especial per l'APM i ja està.
Ja està.
I ja està.
Ja està.
Però jo només penso...
Fins aquí ja puc llegir.
Jo penso.
Joel Diaz, Madrid...
Doncs, a veure què passarà.
No, aviam, jo soc una persona que jo, el que és els espanyols, me'ls estimo moltíssimment.
Ah, no, i tant.
Però si no...
Jo el problema el tinc amb Espanya.
Però els espanyols són gent estupella.
Que t'hi has de dir ara qui ets.
Hasta tinc família a Espanya i tot, eh?
Que t'hi has de dir ara qui ets allà, no t'atreveixes.
No, clar, que t'hi has de dir ara.
Doncs res, escolta, que estàvem amb el còctel d'emocions d'en Jordi Ramoneda.
Joel, escolta, com era aquest concurs que començava així?
Hola, amigos.
Bienvenidos a este espacio de juego.
Adivina lo que es.
Un espacio donde se trata de que lo pasemos lo mejor posible.
Un saludo, como no, cariñoso de nuestro amigo Cinecito.
Bueno, bon rotllo.
Una hora para pasarlo bien.
Tenim el Cinecito, que és una mascota.
La marda simpàtica.
De una compañera, el Cinecito.
Jo no me'n recordo.
No ho sé.
Era una mascota que era com un projector, no?
Sí, sí, sí.
Què pot sortir malament, doncs?
Que es va posar de moda trucar a aquest programa per insultar al presentador.
No.
Ens agrada l'insult.
No.
No ens agrada.
Perquè, sobretot, respecta.
Però això provoca que la gent...
Si això provoca que la gent es desfogui, doncs al final va bé per la societat.
Sí.
La gent...
Per què trucava i feia això?
Doncs perquè la gent creia que el programa era una estafa, perquè la trucada, a part de
la trucada, era desorbitat.
Molt bé.
Però, clar, trucaven per quejar-se, llavors estaven pagant, també.
Sí, sí, sí.
Així que es va posar de moda trucar per insultar-lo, així que anem a sentir algun dels exemples.
Comencem amb la trucada d'un tal Iago.
Sí, ¿cómo te llamas?
Iago.
Raúl.
Iago.
Ah, Iago.
¿Desde dónde nos llamas, Iago?
De Barcelona.
De Barcelona.
¿Y qué crees que puede ser, Iago?
La puta que te parió.
Escolta'm.
Però aquest nen, ja està amb aquestes coses.
El Iago s'ha quedat més tranquil.
El nostre amic Iago, a qui mai ho oblidarem, s'ha quedat més tranquil.
Iago, per què fas això?
Com que estem avisats ja es veu a venir una mica, però tal com saluda el nen, Iago, està
a punt de fer la bratulada.
Des d'aquí, s'ha de dir que Òscar Vidal aguantava aquests insults estoicament, eh?
Molt bé.
Anem a una altra trucada.
Ara trucarem a un home que es diu Basilio.
Ai, que...
Jo us asseguro que en Basilio necessitava fer aquesta trucada.
Necessitava fer aquesta trucada per lo que sigui.
Però, Basilio, endavant.
Hola.
Hola.
Sí, ¿cómo te llamas?
Basilio.
Basilio.
Vamos a intentarlo, Basilio, a ver si...
Cabrón!
Ai!
Però...
És que Basilio...
Escolta'm...
Però que enfadat, no?
Basilio.
Em sap molt bé.
Ha tingut un mal dia, potser s'ha discutit a casa, eh que m'entens?
Ai, sí, però el presentador...
La moneda que el Basilio estava molt nerviós.
Molt.
L'has notat com nerviós.
Molt.
Ara lo digo, lo digo.
Sí.
O sigui...
Cabrón!
Cabrón!
Però hi havia raons reals per insultar aquest presentador?
Perquè hi havia la història que aquest concurs potser cobrava preu de sorbitats per un premi,
que era unes entrades a cine a Madrid.
I tu trucaves, i tu trucaves des de, no sé, Alacant, que ja tens prou de desgràcia
de viure a Alacant, i a sobre has d'anar a Madrid per unes entrades...
O sigui, era un premi que era una estafa.
Molt bé, però si la gent és tonta i truques...
Però llavors no truquis, clar.
Va, anem amb una altra persona que és...
No tothom és com en Basilio, eh, però...
És que en Basilio estava molt nerviós.
En Basilio estava fatal.
També hi ha gent que ve a faltar el respecte.
O sigui, hi ha gent com en Basilio, però que ho afronta des d'una altra banda.
I et vol dir el respecte, però se m'escaparà el riure.
Hola.
Sí, i tu nombre?
Rafael.
Rafael.
Ah, Rafael.
I què creus que poden ser, Rafael?
¿Puede ser un aparato para medir tus cuernos?
Pues podría ser.
Un aparato para medir tus cuernos.
Aguanta la broma, Rafael.
Sí, s'ha dit que en Rafael ha portat el personatge molt de pressa.
Molt de pressa, molt de pressa.
En finitat, en Rafael, i fins i tot l'Òscar, que és el presentador, ho ha gaudit.
Sí, sí, perquè diu, puede ser.
Bueno, sí, puede ser.
Va, també hi ha trucades que sembla que van per un lloc,
sembla que van abordar el contingut del programa, no?
De dir, hòstia, va, intentaré esbrinar qui caraï és la imatge.
Però al final hi ha un gir.
Sí, ¿cómo te llamas?
Juan.
Juan, ¿desde dónde?
I de Cuslada.
¿Y qué puede ser, Juan?
¿Qué puede ser?
Hay que adivinarlo.
A ver, es muy difícil coger a un hijoputa.
Què?
Perdón.
Jordi, Jordi, aquest senyor, jo que he estat a molts bars a la meva vida,
et puc confirmar que porta un ciego de soberano.
Hi havia uns quants carajillos.
I fumaducados, també.
Home, bisontes.
Va.
Hay que responder.
Hay que responder.
Però hi ha gent que, o sigui, imagineu aquest programa de la tasca social que feia,
que hi havia gent que estava tan malament i tan nerviosa que no sap ni com es diu ell mateix.
Sí?
¿Cómo te llamas?
¿Qué, Antonio?
Te llamas Carlos.
Anda.
Te llamas Carlos.
Però això em va passar a mi una vegada.
Sí, ho sé, ho sabem, ho sabem.
Vas estar dient Carlos durant 15 dies.
Sí, sí, per això m'he identificat molt amb...
A veure com és la trucada del cap, vull dir Antonio.
Antonio, ¿y qué crees que puede ser?
El clómetro 7 de los cuernos de tu padre.
Ja li han baixat el micro.
Han dit no.
De tu padre.
De tu padre.
De los cuernos de tu padre.
Però que truquin nens.
O sigui, a mi això em sembla molt fort, que truquin gent...
Els nens ja estiguin també insultants.
Perquè són nens esclavitzats.
Haig de guiar el pare darrere dient-li, ara di l'est.
També és veritat que aquest ha fallat perquè ho ha fet molt llarg.
I el senyor del control li ha baixat el micro.
L'insular ha de ser ràpid, directe o imprevist com el de...
El de...
Ai que respondre.
Ai que respondre.
Però, per mi, la millor trucada,
que em sembla que és el contingut definitiu que ha portat a adivinar el que és,
són aquests 30 segons d'or pur.
Hola.
Hola.
¿Cómo te llamas?
Sí, mi llamo José Antonio.
José Antonio, ¿desde dónde?
Desde Málaga.
Muy bien, desde Málaga, José Antonio,
¿qué crees que puede ser esta nueva imagen?
Primero me gustaría felicitarte por tu programa.
Bueno, muchas gracias.
Cómo se lo baña, ¿eh?
Parece un programa muy entretenido.
Pretendemos que os entretenga y nada más.
Sí, por eso.
No hay otra pretensión.
Sí, porque es un programa súper entretenido, ¿sabes?
Muchas gracias.
Bueno, señor, ¿podrías dar una pista?
Pues mira, lo que ves es de plástico.
Es plástico, ¿no?
Plástico todo.
Ajá, pues...
¡Carbo, cabrón!
De plástico, pues, calma, cabrón.
Ha dit calma, cabrón, com tirant-se d'una veu per a caigudes.
O sigui, ha aguantat, aguantat, i de cop i volta ho ha deixat anar.
Com s'ho ha fet donar, eh?
El Hitchcock de l'insul, eh?
Sí, sí.
Escolta'm, això hauria quedat bé si hagués improvisat una rima en plàstic.
En plàstic, oh, i tant.
Joel.
No me'n ve cap a mi.
Joel.
Això és una tasca social que aquest senyor, l'Òscar Béal, ha fet, ha fet més que la mediació de molts ajuntaments.
I tant, i tant.
Perquè la gent s'ha desfogat.
Santa paciència.
I ja està, i...
I ja està, ja està, ja està.
Això és el que té els mitjans de comunicació.
Sí, sí, sí.
Aquest exposes el que pugui venir.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Recordeu que de seguida anirem al mur de les lamentacions d'en Joel Díaz, 932017474.
Us podeu queixar i lamentar del que vulgueu, però no l'insulteu, eh?
No feu això de...
No, no, no.
De felicitats pel procés.
Si m'insulten, m'hi torno, eh?
Ja, no, i ets molt ràpid.
És el dret a la legítima defensa, eh?
I en Joel és molt ràpid i molt ocorrent.
O sigui que jo no jugaria a insultar-lo a veure què em diu ell.
932017474.
De seguida al mur de les lamentacions, aquí, a l'última hora.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Hola, amics, bon dia.
Mira, sóc en Ricard Ostres.
La gran imitació, Ricard.
Ai, no, perdona, Paula.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
El teu cotxe, que soni Catalunya Ràdio.
Ja pots escoltar la nostra app mòbil també mentre condueixes.
Gaudeix de totes les nostres emissores i podcasts preferits
directament des de la consola del teu vehicle.
Allà on vagis, tant si ets aquí com a l'estranger.
Escolta la primera aplicació de ràdio en català per al teu cotxe.
L'am de Catalunya Ràdio ja circula.
Compatible amb Android Auto i Apple CarPlay.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Al restaurant caníbal ens mengem els millors cervellets.
I som l'únic restaurant que sempre convida els seus clients.
Un restaurant caníbal a Berlín no és un restaurant, és una altra cosa.
Què és? No ho sé, però alimenta.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Diumenges d'una a dues del migdia amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
M'explico, no?
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Una gallina agavinada la faries?
10 minuts i la una del migdia és el moment en què aquest programa es converteix en un servei públic i en una teràpia col·lectiva perquè entrem al mur de les lamentacions.
I no perquè nosaltres tinguem coses per lamentar, que com tothom en tenim, sinó perquè ho feu vosaltres al 93-201-7474.
Sí, però abans, Quim, si hi pogués ser, de manera totalment excepcional, podria lamentar-me jo.
Perdona, o sigui, fer-me com un auto-lament.
Si no, es m'enllargui perquè si no tenim ja 3 persones esperant.
Ràpidament, ràpidament.
Quina música vols?
Quina música vols?
La de la gaita.
La gaita trista?
Sí, gaita.
Doncs mireu, m'agradaria lamentar-me, sense cap connotació política, que no tinguem un estat propi els catalans.
Perquè ara, venint aquí a Madrid, me n'he adonat que el PAC-Estat té més coses que el PAC-Autonomia.
Ah, sí?
Què dius? Ara ho descobreixes?
Sí, és molt més guai.
És que és molt més guai.
Pots fer moltes més coses.
Pots jugar a moltes més institucions.
I res, volia lamentar-me d'això.
És una pena.
Però no per res polític, eh?
No, ja, ja.
Sinó per un tema logístic, que tens més coses.
Que pots tenir un barri que es diguin nuevos ministerios, no?
Per exemple, clar, si no tens ministerios, Quim...
No tens ni nuevos llocs.
Collons has de tenir un barri que es diguin nuevos ministerios.
És que és impossible, Quim.
Doncs és impossible.
Aquest és el lament d'en Joel Díaz, però és que, a més a més, el 93-201-7474,
hi tens l'Albert, que vol parlar amb tu.
Albert, hola, com estàs?
Bones.
Bones, Albert.
Et pregunto que com estàs?
Bé, estic bé.
No, doncs una mica malament estàs perquè et vols lamentar d'alguna cosa.
Hi ha alguna cosa que tens una...
Em vull lamentar algú...
Ei, Albert, per favor, d'aquí fem les coses per ordre.
M'hauries de dir quina música vols de fons per lamentar-te.
Vull alguna així d'alguna de sàdic, així d'assassinat, saps?
D'assassinat.
Bé, ara te la triem, ja veuràs, mira.
Si vols et posem la cançó de Tor.
La de Tor, clar, la de Tor.
L'hem de trobar primer, eh?
Sí.
I que no es fàcil.
Mentre està, Albert, si em vols explicar una mica més de tu...
Ah, mira, ja la sentim, perfecte.
Albert, les zones de Catalunya Ràdio són teves.
Què, me la menta allà o...?
Sí, la menta allà.
Sí, home, sí, però no et posis xulo, eh?
No et posis xulo que...
Ui, Albert, quin pronto, tu.
Digues, company.
Doncs mira, ja em volia lamentar per la no extinció
de totes aquelles persones que conduïu
al mig de les autovies autotistes.
Mira, Albert, això de la no extinció
és una doble negació, no?
El que estàs volent...
Tu, al final, el que estàs dient
és que aquestes persones vols que es morin.
Ah, bueno...
No, no, Albert, t'ho dic perquè aquestes persones tenen família.
Jo estic aquí per donar-te escalf,
però també...
Hòstia, tinguem dos dits de front, no?
Una diarrea, desitja'ls dir, un mal de cap,
però, hòstia, l'extinció, no sé...
Albert, no t'ho vols pensar?
Bueno, una diarrea també estaria...
Una diarrea.
Vinga, va, una diarrea per la gent que condueix pel mig,
evidentment podem conduir per la dreta, no?
Sí.
Vull dir...
És que crec que hauríem d'intentar canviar una mica
això de les esquerres, no?
Sí.
Canviar una mica la circulació, anem una mica a dreta.
Passem a la dreta.
Vale, vale, vale.
Ara estàs donant un missatge polític
i estem en campanya electoral, eh, Albert?
Jo m'estic posant nerviós, eh, que us opineu.
Crec que tot va una mica lligant, no?
Barallem una mica la política amb la circulació viària, saps?
Sí, al final, com dic jo, tot és política
i si el producte és gratis, Albert, el producte ets tu.
Sí, senyor.
Moltes gràcies pel teu lament, Albert.
Circula per la dreta i no facis allò de fer llums llargues,
en plan perquè s'apartin.
Això no ho facis?
No, no, això no ho faig.
Això és de mala educació.
Molt bé, Albert, gràcies pel teu lament
i disculpa'm, però és que tenim cua, d'acord?
Gràcies a vosaltres.
Adéu, maco.
Adéu, maco.
La següent persona que tenim a la cua és en Josep.
Ai, Josep. Ai, Josep.
Bon dia.
Bueno, ja et veig trencat.
És que ja et noto trencat, Josep.
Hola.
Estàs bé, Josep?
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
El tema de saludar-nos, jo crec que ja el tenim.
Ja el tenim separat.
Ho tenim per mà, sí.
Vinga, aleshores ara ja m'hauries de dir quin tipus d'instrument.
Jo et recomanaria ara el violí,
perquè al final el violí ho aguanta tot, eh?
Va, el violí.
Ja el tens.
Va, lamenta't, guapa.
Tens un minut per fer-ho, Josep, que si no se'l ferà.
Un minut, eh?
Josep, per favor, eh?
Vale, estoy comprando una planxa.
Però aquesta no és la meva lamentació.
Podria ser, podria ser-ho.
Val, lamenta't.
Podria ser, podria ser.
Escolta'm, la meva lamentació és que...
Arrenca.
...a tot arreu es posa massa publicitat, inclús també la ràdio.
I no m'agrada tanta publicitat.
Albert, Albert, Albert, tens tota la raó.
Tota la raó.
Em sents?
Sí.
No vull que em sentin els del Departament Comercial de Catalunya Ràdio,
però tens tota la raó.
De fet, Albert, Albert, saps què passa?
Saps què farem ara?
Què?
Anar a publicitat.
Les pupil·les es dilaten.
La freqüència cardíaca augmenta.
I sents un impuls irrefrenable.
Revolucionat abans d'accelerar amb els nous A3 Sportback,
Old Street i Sedan.
Condueix-los des de 250 euros al mes amb visirenting en 36 quotes,
assegurança i manteniment inclosos, entrada 9.545 euros.
Oferta a Volkswagen Renting fins al 30 de juny.
Consulta les condicions a Audi i Boners.
Xerxa de concessionaris oficials Audi.
Digui.
Bon dia, li truquem del seu banc.
Necessitaríem les seves danes per...
A mi ja no m'enreda ningú.
N'estàs segur?
Cibersegur.
Ja puc tornar a fer continguts per tots vosaltres.
S'estàs segura que no et tornaran a robar el perfil?
Cibersegura.
Ara ja puc comprar online sense problemes.
Segur que no et tornaran a estafar?
N'estic cibersegura.
Entra a ciberseguretat.gencat.cat i descobriràs com gaudir amb tranquil·litat del món digital
i navegar en plena ciberseguretat.
Generalitat de Catalunya.
Aquest estiu viatja a la teva pròxima illa preferida, Sardenya,
i amb un 15% de descompte i viatjant amb vaixell i portant el teu cotxe,
molt millor, esclar, viatja amb Grimaldi.
La motxilla del Titor és suau com el tutor.
Es diu Sant Soler.
La motxilla del Titor, a la venda als punts habituals i a la botiga 3Cat.
O-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
Cataluño radio.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Ens ha quedat per entregar la tassa del 3Cat per aquells que us lamentàveu el mur de les lamentacions.
Pues mira, se la quedará en Josep
Que deia que posemos mucha publicidad
Pues mira, ahora una mica de promoción también del 3CAT
Que le llegará en forma de tassa
Nosotros demá a las 12
Lo tornamos a dejar todo por la última hora
Que tengáis un gran día, muchas gracias
Y hasta luego
Elecciones Europeas
Espais gratuïts de propaganda electoral
Menys CO2, més verd
Menys ultradreta, més drets
Menys fons voltor, més fons de recuperació
Menys ostres de vidre, més igualtat
Per una Europa més social, més feminista i més verda
El 9 de juny, vota més Europa
Vota socialista
Silenci
He dit que calleu
Va com va
La vida és així
No
El futur no està escrit, el fem en comunitat
El 9 de juny, vota lluita
Vota alegria
Vota ràbia
Vota tornar o intentar
Vota soroll
Vota vida
Vota Podemos
En Bruselas
Somos coalición desde hace mucho tiempo con el Partido Socialista
Acabas de escuchar a González Pons del PP
Reconociendo que su partido y el PSOE
Son coalición en Europa
Un pacto que destruye nuestra industria
Nuestro campo
Nuestra seguridad
Y nuestra libertad
Este 9 de juny, vota Vox
En Europa no es van a oír
Estem aquí per assegurar un planeta millor per a les generacions futures
Davant l'extrema dreta
Reivindiquem l'Europa de les nacions lliures
Per una Europa verda
Per una Europa de nacions lliures
Vota Europa republicana
Vota Esquerra republicana
Vam marxar a l'exili fa quasi set anys
Van dir que ens detindrien
Que ens jutjarien i condemnarien
Que mai entraríem a l'eurocambra
Però hem persistit
I una i altra vegada hem guanyat
I amb tu, junts, seguirem persistint
Per l'oficialitat del català
Per teixer aliances
Per la independència de Catalunya
I per avançar en drets i llibertats
Per seguir guanyant a Europa
Junts més
Lliures per a Europa
Catalunya Radio