El gobierno español respira tranquil después de salvar
i inextremis todos los decrets que va sotmetre a votación al Congrés,
el ministro de la Presidència, Félix Bolaños, celebra que s'hagi superat el primer examen de la legislatura
i després dels acords tancats amb Junts aquest matí s'ha posat en contacte amb el govern de la Generalitat.
Madrid, Àngel Clofente, bon dia.
Bon dia. No han passat ni 24 hores els pactes amb Junts i Félix Bolaños,
ha explicat en una entrevista a Televisió Espanyola que aquest matí ja ha parlat amb el govern de la Generalitat.
Uns contactes que, segons el també ministre de Justícia, són habituals,
però la conversa d'avui diu que s'ha centrat en els acords pactats ahir amb Junts.
Y esta mañana ha habido contactos, efectivamente,
y lo que en esa conversación se ha producido ha sido
vamos a ver cuál es el alcance de lo que hemos pactado
y a partir de ahí, obviamente, pues el govern de Cataluña
pues también tendrá que asumir las competencias.
Bolaños, un cop superada la tensió, reconegut que el d'ahir va ser un dia molt intens
amb la satisfacció, diu, d'un final feliç.
Àngels, la Fuente de Catalunya, Ràdio 1 Madrid.
Un nou decret llei pactat entre el PSOE i Junts
inclourà les mesures per impulsar el retorn a Catalunya
de les empreses que van marxar el 2017
i revertir l'impacte de la reforma de Rajoy,
que va facilitar que marxessin.
Mesures com ara incentius econòmics
per a les empreses instal·lades a Catalunya
i en paral·lel també sancions derivades
si s'incompleix la llei de societats de capital.
Ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio
el secretari general de Junts, Ser Jordi Turull.
El govern de l'Estat és aquell que diu
que la llei s'ha de complir i que no compleix la llei
i estem parlant d'aquestes grans corporacions
amb la llei de capital, societats de capital.
Doncs si t'ho diuen que qui té l'activitat principal
a Catalunya, per exemple, i té la social a fora...
Entenem que algun tipus d'assunció hi hauria d'haver.
Però és que això passa amb totes les lleis.
Diu, escolti, si vostè no es pot passar
un semàfon en vermell i se'l passa, doncs...
Val.
El jutjat gallec que ha obert diligències
pel vessament de microplàstics al mar
reconeix ecologistes en acció com a acusació popular.
Els ecologistes també han aconseguit
que el SEPRONA, el Servei de Protecció de la Natura,
faci de policia judicial.
Enviat especial a la Noia La Coruña, Marc Jurador.
Bon dia, el SEPRONA determinarà
la toxicitat del vessament
i també l'embargadura a una victòria
per a ecologistes en acció.
En declaracions al matí de Catalunya Ràdio,
el seu portaveu, Cristóbal López, apunta a la Junta.
No entendemos un porqué el gobierno gallego,
en vez de actuar ya de una vez,
en vez de poner los medios de que se vean hechos,
siguen zarzados en una dialéctica,
en unas pavientos, en gesticulaciones, en subactuación,
pero es que a día de hoy sí que sin haber medios de la asunta
en las playas recogiendo este material.
Marc Jurador, Catalunya Ràdio 1, ya.
El Banc de Sang engega avui una campanya de donació
durant una setmana per revertir el baix nivell de reserves
després de les festes de Nadal.
L'objectiu és arribar a les 10.000 donacions
per poder recuperar els nivells necessaris.
Barcelona, Mònica Mas, bon dia.
Bon dia.
Doncs la reserva està en sota mínims.
El Banc de Sang en té per als pròxims 4 dies,
quan hi hauria d'haver pels 8 dies.
La Marató de Donació de Sang del Banc de Sang
vol revertir aquesta situació.
També de cara al fred dels pròxims dies,
l'Ernest és receptor de sang,
va necessitar 6 bosses de sang i una de plasma
després d'un trasplantament de fetge
i des de llavors cada any està aquí
fent difusió i comunicació per animar la gent a donar sang.
Sí, sí, el fet de rebre sang em va salvar la vida
perquè jo vaig necessitar 6 bosses de sang i una de plaquetes.
Vol dir que aproximadament 10 persones,
perquè la sang es fracciona,
10 persones o van ser els artífecs
a que jo tingués una segona oportunitat.
Des del 18 fins a hores d'ara
està abocat en explicar-li a la gent
que hi ha una necessitat
i que tenim la solució, que és la donació.
Mònica Mas, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Els veïns d'alguns punts de Ballirana al Baix Llobregat
són els primers a patir restriccions d'aigua
a l'àrea metropolitana.
Des d'avui, un camió cisterna amb 7.000 litres
subministra aigua de boca a qui ho necessita.
Ballirana, d'Editala.
La sequera ha reduït de tal manera
la quantitat d'aigua d'alguns pous.
Aquesta surt tèrbola i, per tant, no es pot consumir.
Això obliga els veïns, com en Pere, a fer mans i mànigues.
Estem gastant 100 litres diaris.
Nosaltres som 6 a casa.
Sí, la dona va al gimnàs, es dutxar al gimnàs,
però, clar, és per menjar, per beure,
per dutxar el petit,
que tenim un petit de dos anys a casa.
L'Ajuntament de Ballirana ha ofert als veïns
les dutxes del Poliesportiu Municipal
mentre espera resoldre aquesta situació.
David Àngela, Catalunya Ràdio, Ballirana.
Esports, el del Serra.
El Barça s'enfronta aquest vespre a l'Ossassuna
a la segona semifinal de la Supercopa Espanyola de Futbol
que es disputa a l'Aràbia Saudita.
El partit començarà a les 8
i la transmissió de la TDT de Catalunya Ràdio
partit d'una hora abans.
Qui guanyi s'enfrontarà a la final de diumenge al Madrid,
que ahir va superar l'Atlètic de Madrid
a la pròrroga per 5 a 3.
El ral·li de Car, mentrestant,
arriba a la sisena etapa, una etapa marató,
i la més destacada d'aquesta edició,
dividirà en dues jornades, avui i demà.
Té 572 quilòmetres cronometrats
i avui només hi haurà classificació provisional
a l'espera de la definitiva de demà.
El fins ara líder en cotxes, Al Rají,
ha hagut d'abandonar després de tenir un accident.
L'equip espanyol femení de Waterpolo
juga aquest vespre davant Grècia
l'accés a la final de l'europeu
que es fa als Països Baixos.
Pel que fa a l'europeu masculí que es disputa a Croàcia,
l'equip espanyol sabrà avui quin serà el seu rival
als quarts de final,
que sortirà del partit Georgia-Romania.
I en Hockey Patins, avui,
tercera jornada de la Lliga de Campions
amb aquests partits en presència catalana.
Barça-Barcelos, Sporting de Portugal-Calafell,
Banfí-Carreus i Lleida-Porto.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Divendres vinent s'estrena a Disney Plus
la miniserie Cristóbal Valenciaga,
inspirada en la vida del dissenyador basc,
considerat un dels creadors més importants de l'alta costura.
Al llarg de sis capítols recull els gairebé 30 anys
que va passar a París una de les icones espanyoles més universals
que alhora és un gran desconegut
per al públic pel seu armatisme i la seva discreció.
La Mariola Covells, crítica de televisió d'aquest programa també.
Mariola, què tal? Bon dia.
Bon dia, Ricard, què tal?
Has vist dos capítols d'aquesta sèrie?
Jo he vist dos, sí.
Què t'ha semblat?
Pues es una sèrie excepcional,
es una sèrie fantàstica.
Estic...
Bueno, es que me vaig enamorar de...
A mi m'agrada molt Valenciaga,
m'agrada molt el protagonista
i crec que ho té tot,
perquè, a més, són tres directors molt insòlits
per a aquest tipus de ficcions,
per a aquest tipus de ficció,
i han fet, jo crec que han fet una joia.
És una sèrie bellíssima, a més.
I res gens contemporitzadora amb el personatge,
que a mi això em feia molta...
Clar, Valenciaga, dius,
qui pot protagonitzar Valenciaga, no?
Quin actor?
Ja no veus a Valenciaga...
O sigui, veus fotos de Valenciaga
i ja dius, este no és Valenciaga.
Dius, no, és el verd de Sant Juan.
Te lo dic en serio, eh?
Alberto de Sant Juan,
¿qué tal? Bon dia.
Bon dia.
Hola, Alberto, ¿qué tal?
¿Cómo estás, compañero?
Bueno, ya te lo vaig dir.
A él ya le vaig escriure,
perquè és que no m'aguantaba, eh, Alberto?
Muy contento de...
Es que no sabía que ibas a estar también en el programa.
No, yo tampoco, yo tampoco.
He venido otra cosa,
pero como he llegado antes me ha entrado, eh?
No, perquè sabía que l'havia vist, la sèrie.
Claro, sabía que l'havia vist
i l'havia comentat.
Que etxerraré estupendo.
¿Creus que agradarà molt aquesta sèrie, Alberto?
Eh, pues, me has preguntado, perdona...
Sí, sí, creus que agradarà, que surpandrà.
Ah, sí, eh, eh...
Yo espero que sí, yo espero que sí, la verdad.
Yo no la he visto entera todavía,
he visto los tres primeros capítulos,
y a mí me ha gustado mucho lo que he visto,
a pesar de verme tanto,
que verse tanto a uno, pues es un poco...
O sea, es verdad que tienes...
Sí, sí, o sea, es un protagonismo absoluto,
eso es verdad, pero bueno, normal.
Pero lograr dejar de verme a mí
y ver al personaje, pues es toda una experiencia...
No sé, yo creo que la serie
es de una solidez extraordinaria.
No hablo en particular de mí,
sino de la labor de dirección
de este trío
de John Garaño,
José Mari, Goenaga
y Aitor Arregui.
Me encanta porque te has aprendido los nombres,
yo he sido incapaz.
O sea, no soy incapaz
de decir los tres de corrido,
me los tengo que apuntar,
cada vez que el otro día en la ventana
me los tuve que apuntar
para poderlos decir.
Genera muchas dificultades
que sean tres,
una de ellas es nombrarlos.
Otra es cuando recogen premios
que lo hacen a menudo
y son tres hablando.
Pero también el trabajo
de Vina Daygeler
y Pepo Ruiz
en vestuario
y el de Carmele Soler
en maquillaje
y Sergio Pérez
en la peluquería
porque,
aparte de todos,
Javier Aguirre
en la luz y tal,
pero el trabajo
de maquillaje,
peluquería
y particularmente vestuario,
lógicamente,
al tratarse de la serie
Humodisto,
es extraordinario,
lo creo de verdad.
¿Tú qué coneixies
de Valenciaga
abans de fer
esta serie?
Pues mira,
con sinceridad,
apenas nada.
Yo soy bastante ignorante
en general,
pero respecto
del mundo de la moda,
no ya ignorante,
sino analfabeto
y con prejuicios.
¿Ah, sí, eh?
Sí.
¿Pero sobre Valenciaga
o sobre la moda?
No, no, no, no.
O sea,
cuando me dijeron
que me llamó
una directora de casting
para hacer una prueba
para una serie
que iba a tratar
sobre el modisto
Cristóbal Valenciaga,
entonces inmediatamente
me metí en internet.
A ver,
¿qué hay que decir
o me alta o me baixa?
No me creo,
hombre,
pero Valenciaga
sí sabías quién era.
No,
no me lo creo.
Me sonaba
la palabra Valenciaga,
simplemente.
No, ya te digo
que mi ignorancia
llegaba a...
Es que yo podría ir a robar
en todos los museos
en el de Getaria,
podría ir allí ahora
y asaltar el museo
y a importarme
todo el vestuario
porque es una cosa
increíble.
El museo de Getaria
y hasta el 21 de enero
una exposición
en el Jardín Botánico
de Madrid
donde se exhiben
muchas de las
maravillosas réplicas
que se han realizado
de sus diseños
para la serie.
Pues mira.
Están expuestas ahí.
Dime, dime.
No, no, no.
Esto que apenas
sabía nada
y tuve que meterme
en internet
y descubrir
la poca información
que había
sobre su persona
que era lo que
a mí me interesaba.
La serie
comença
el genero del 71
al funeral
de Coco Chanel
con una periodista
a bordo de Valenciaga
per demanar-li
una entrevista.
La moda
ha dejado de ser
lo que era.
Se están yendo
todos los grandes.
¿No cree
que es el momento
de que hable?
Ya he concedido
una entrevista
al Pagui Mats
cuando me retire.
Bueno, sí,
pero fue algo
muy breve.
Ahora que ya lleva
tres años retirado
puede hablar
con total tranquilidad.
No, gracias.
No insista, por favor.
Ya le dije
que no la última vez.
Por favor,
si me disculpa.
Vamos,
señor Valenciaga.
Déjenos vislumbrar
un poco más allá
del misterio
que le rodea.
Es aquesta
elegancia francesa,
¿eh?
Total.
Yo no sé,
Alberto,
claro,
tú tienes,
este ver es que
este papel
portabas
mucho tiempo
sin ser un
protagonista
de este tipo,
tan cridaner
que no fuera
en teatro,
claro,
porque te envís mes.
Tanto tiempo llevaba
que no lo había hecho nunca.
No, hombre,
sí que has hecho
protagonistas,
protagonistas.
Sí, evidentemente.
Sí,
he hecho algunos protagonistas
en el cine,
pero nunca
un personaje
de tal dimensión
y de tal relevancia.
Por eso dice
que es tu mejor trabajo
que he leído por ahí.
Al menos el más esforzado.
Sí.
El que más,
evidentemente,
han sido cinco meses
de un rodaje
de una intensidad total
es como hacer
tres películas seguidas,
prácticamente.
Son seis horas
de ficción.
Sí,
es una barbaridad.
Es un exceso
de visibilidad
que me abruma
y me tranquilizo
pensando que es
a Valenciaga
quien se le ve
y no a mí.
Y tanto,
sí,
sí,
pero de una forma
rotunda.
Es que no semblas tú,
¿no?
De copio de voltas
de un mar,
¿qué tal San Juan?
No, no,
es que ya te digo,
hay una...
Y luego,
sobre todo,
yo insistía mucho,
Alberto,
en lo de,
bueno,
te puedo hablar catalán,
¿no?
Sí,
por supuesto.
Insistía muy
en lo de que
no es Chens,
eso no es un biopic
de estos contemplativos,
a geográfico y tal,
y a mí eso me ha dado
moltísimo,
porque no han tenido
cap problema
los guionistas,
los protagonistas
y tú,
los directores y tú,
en, bueno,
en Anar a saco,
¿no?
Sí,
era una cosa
que fíjate
que lo hablábamos
durante el rodaje
los directores
y yo pensando,
ostras,
a ver si este personaje
va a caer antipático,
en el sentido
de que como que
la gente
no llega a generar
un vínculo
con él
y si el protagonista
de la cosa
pues provoca distancia,
pues sería difícil,
no sé,
que la gente
viera la serie,
pero,
pero, bueno,
confiamos en el carisma
del personaje
y en su magnetismo
más allá
de su simpatía
o no.
Y el misteri
que genera,
¿no?,
també,
una mica,
tot el que
envolta la seva figura,
porque aquí,
aquí,
aquí,
¿qué más que se puede
aspirar a la hora
de contar una historia,
ya sea,
a través de la ficción
o del periodismo
o lo que sea,
es una intención
de honestidad
y de rigor.
Entonces,
se ha sido muy leal
y muy fiel
a los pocos datos objetivos
con los que se cuenta
y entonces,
a partir de ahí,
evidentemente,
se ha fabulado,
pero siempre
a partir de los datos objetivos
que sí se saben.
A mí me sorprendió,
me va a sorprendre
molt que els tres directors
estos,
que no diré
els cognoms,
s'adensaren
en esta historia,
¿no?,
perquè està llun
de la seva filmografía.
No sé si a tu
et va a sorprendre
que ells
te proposaran això.
Bueno,
en realidad,
lo más importante
de la serie,
o sea,
la moda
es importantísima
en la serie,
es el ámbito
en el que transcurre
la vida
de este ser humano,
pero lo realmente
importante
es el ser humano
en sí.
Y yo creo que
todas las películas
de este trío,
Moriarty,
que es como se llama
su empresa común,
digamos,
el centro del interés
son los misterios,
el misterio
que supone
cualquier ser humano
y las contradicciones
que inevitablemente
arrastramos todos.
Y entonces,
digamos que
yo creo que ellos
conciben historias
y las cuentan
desde su propia humanidad
y es lo que hace
hermoso,
a mi entender,
su trabajo
y se acercan a...
O sea,
lo que querían
era contar la historia
de un personaje.
A ellos mismos
les sorprendió
cuando llegó
Lourdes Iglesias
y Disney
a proponerles
el proyecto.
Es que
Tots está...
Yo recordé
la presentación...
A més Disney,
que es como...
Claro.
Choca,
Choca.
Y mira,
voy a contar una anécdota.
Yo recuerdo
la presentación
allá en el Museu
San Telmo,
en el Festival de Donosti
de fa ya dos años,
que estábamos allí
todos y claro,
vore a estos tres
directores tan sobrios,
vascos,
con Alberto,
que también es obre,
pero bueno,
sobre todo también ellos,
a mí se componen
que tienen de pelis
de pelis dures
y demás,
y dalt de sus caps
estaba el logo
de Disney,
¿no?
Y entonces,
claro,
o sea,
no te...
Bueno,
has llegit l'article
aquest de La Razón
que t'han fet,
Alberto?
No,
no l'he visto.
Alberto no suele leer
nada de lo que
escriben sobre él,
¿verdad?
Riurás bastante.
Bueno,
bàsicament,
una de las cosas que te digo,
anticapitalismo,
antisistema,
antimonarquía,
Cuba,
revolución,
sorprend que
amb aquest actor
estigui ara tot
sota l'encantari
de Disney
i en la distingida
pell de Valenciaga.
Hòstia,
por favor,
Mariola,
manda'm el link.
Ahora te lo envío.
Sí, sí,
ves també,
diu,
l'actor republicà,
anticapitalista,
natural de la progresia
pija del viso madrileny,
s'haurà d'acostumar
a sergir
amb rodets de fil de plata
flors de llis
del signo de la reialesa
i de la gràcia de Déu.
Qué pena,
qué pena
perder el tiempo
en atacarse,
¿no?
Nosotros.
Aquest article
l'has d'emmarcar.
La sèrie
és fantástica,
tu fas un treball increïble
i jo destacaria també
el de Vina,
que és la directora
de vestuari,
que és la directora
de vestuari
per antonomàcia,
va a fer tard,
que també va a fer
una tasca impressionant
amb la pel·lícula
i jo crec sincerament
que serà molt ben rebuda
de la sèrie.
Perquè jo ja he parlat
amb molta gent
que la ha vist
i, ostres,
és que ja consens,
Albert.
Ojalà.
I jo no la he vist
completa
encara,
només he vist
els tres primers capítulos,
però me han contat
qui l'ha vist entera
que va evolucionant
bastant
la personalitat
de la sèrie,
o sigui que va canviant
bastant.
És un treball
increíble.
Me decían los directores
te sorprenderá
porque los tres últimos capítulos
encontrarás bastantes contrastes
en el ton
o en muchas cosas
con los tres primeros.
Así que me da mucha curiosidad.
Això que ara
et llegiré
aquest article de La Razona,
a tu et sorpren
encara que hi hagi actors
que no perdonen
l'activisme
que puguis tenir tu
o els Bardem
o el Guillermo Toledo,
és a dir,
que això t'afecta
d'alguna manera...
Hombre,
siempre es triste
que alguien te insulte
o que alguien
tenga intención
de hacerte daño.
O sea,
te puedes reír
pero en el fondo
es triste.
El otro día
me contaban
un tuit
de Herman Terz
describiéndome
como analfabeto,
que eso no me importa
porque se acerca
bastante a la realidad,
pero también
como odiador
y eso me dio pena
porque no,
no siento odio.
Mira,
pues yo es que creo
que hi ha personas
que no se han de tindre
en compte.
Eso yo sí que
he dado clarísimo.
Pero seguro
que le ha afectat
d'alguna manera
la feina.
Hombre,
depende de quién.
T'han sat
d'oferir
projectes
com aquest
que ara
estàs fent,
per exemple,
en altres ocasions,
pel que has dit
o has deixat de dir.
Yo nunca he sabido
que haya perdido
un trabajo
por mi participación
en la vida política
como ciudadano
sin más.
Alguna vez me han dicho
joder,
es que tú sales
defendiendo
a los titiriteros,
aquellos que
metieron
en aislamiento
durante tres días
acusándoles
de
propetarras
básicamente
y piensan
y piensan
que tú eres
proetarratabén
y digo,
bueno,
pues entonces
será que se cuenta
mal lo que hacemos
porque nada más
lejos de la realidad
y bueno,
yo creo que
la única persona
a la que sí creo
que le han
jodido bien
durante años
en lo laboral
es a Willy Toledo,
a él sí.
Afortunadamente
ya está de vuelta,
afortunadamente
para el cine
y para la tele
porque es un gran actor
que nos estábamos
perdiendo un tiempo
pero en cualquier caso
mi esfuerzo personal
está en
intentar no contribuir
a
bueno,
a ninguna forma
y a ningún grado
de violencia
porque creo
en la necesidad
de convivir
quienes pensamos
diferente
y quienes creemos
diferente
entonces
mi esfuerzo
va en ese sentido
aunque tampoco
tenga mucho éxito.
Yo de todas formas,
bueno,
yo reivindico
que no soporto
cada vegada
menos
a la gente
que se posa
de perfil
en todos los sentidos
y creo que
además
el actor
es que
posarse de perfil
ya es posicionarse
ya es posicionarse
sí, yo no lo soporto
y hay temas
que no puedes
posarte de perfil
porque además
creo sinceramente
que por ejemplo
en el caso de Alberto San Juan
o de Juan Diego Bot
o de Javier Bardem
gente que ya está
que ya está
digamos
está
consolidadísimo
que es inquestionable
sí,
y sobre todo
no ha de
no ha de
no ha de patir
¿no?
pel seu futur
profesional
yo le reclamé
a ese tipo de gente
bueno, le reclamé
a todo el mundo
pero le reclamé
sobre todo
que tiene una veu
y que tiene una manera
de estar
y que tiene un predicamento
y a un deura
y a un deura
sí, yo sí
que yo creo
daban cosas
hombre, no
sobre las chorrades
pero daban de cosas
sólides
con las que se posiciona
siempre Alberto
o Juan Diego Botto
claro que sí
sí, o sea
han de dir la segua
pero también digo una cosa
respeto absolutamente
a aquel
que no
que
tengo algún amigo actor
grandísimo actor
que alguna vez
le he llamado
ya no llamo a nadie
para firmar un manifiesto
pero en su día lo hacía
ahora los firmo yo o no
pero no llamo a nadie
para que lo haga
y algún amigo me ha dicho
mira Alberto
mi decisión
es comprometerme
a través de mi trabajo
y ser
radicalmente comprometido
a través de mi trabajo
más allá de mi trabajo
no quiero
que nadie sepa
nada de mí
y me parece
absolutamente respetable
y en el caso
de la serie Valenciaga
es uno de los temas
importantes de la serie
porque él reivindicaba
su derecho
a no participar
en política
viviendo tiempos
muy convulsos
como la guerra civil
la dictadura franquista
la ocupación nazi
de Francia
etcétera
etcétera
y en el hecho
en el caso de Valenciaga
siendo un personaje público
conocido
en la España franquista
el no pronunciarse
políticamente
bueno
podía tener un valor
de dar el visto bueno
al sistema
pero tenía un valor
de no participar
en la exaltación
del sistema
franquista
como hicieron
creo Mariola
si no me equivoco
Pretegaz
otro diseñador
de la época
si se declaró
abiertamente franquista
Valenciaga
nunca dijo
ni mu
al respecto
de la política
oye
y tú has visto
tú viste
el hilo invisible
si
es que a mí
me gustó
muchísimo
muchísimo
una gran película
y me recordó
si una gran peli
y una gran interpretación
pese a que
bueno
fue bastante cuestionado
él
pero bueno
y dicen que
Valenciaga
la figura de Valenciaga
era una de las inspiraciones
para el trabajo
sí
por eso
a eso iba
porque
a mí me recordaba
un poco
esa especie
de sutileza
de Daniel Day
Lewis
sí
sí
aunque la película
trataba
se desarrollaba
absolutamente
en el mundo
de la moda
y la costura
pero trataba
de una relación
sentimental
bastante
perversa
doncs
recomanada
aquesta sèrie
Disney Plus
que ja
podrem veure
el divendres
vinent
Cristóbal Valenciaga
es inspirada
en la vida
d'aquest dissenyador
Alberto Barcer
que el dia
divendres
vens
demà
demà
al vespre
al Teatre Auditori
de Sant Cugat
amb Macho Grita
exacto
exacto
què podrem veure
perdón
què hi podrem veure
ah
Macho Grita
es digamos
como todo
lo que he escrito
se titula
Macho Grita
y se subtitula
Crónica
de mi propia
ignorancia
sobre la historia
invisible
de España
entonces
entonces
como todo
lo que he escrito
para el teatro
en los últimos
diez años
tiene que ver
con mis ganas
de vivir
y convivir
mejor
y con la pregunta
de por qué
nos resulta
tan difícil
convivir en paz
y bueno
pues echando la mirada atrás
pues inevitablemente
uno piensa en la transición
uno piensa en la dictadura franquista
en la segunda república
pero si va más hacia atrás
pues tiene sentido
pensar también
en 1492
y esto es lo que hace
esta obra
a través de un formato
de comedia musical
pues es una aproximación
a 1492
la expulsión de los judíos
la llegada a América
etcétera
a el macho
eso es
eso es
y casualmente
hoy lo hago
o sea mañana
el viernes 12
en San Cugat
y el martes 16 de enero
lo estrenamos en Madrid
en el Teatro del Barrio
tres días antes
de que se estrene Valenciaga
en la plataforma Disney Plus
Estás que lo tiras
Alberto San Juan
Alberto San Juan
gracias
como siempre
un abraçado a vosotros
y un abraçado
a vosotros
muchas gracias
que vagi molt bé
y manda'm ese link
ahora mismo
ahora mismo
te lo enviaremos
a este artículo
de la razón
a reírme con pena
exacto
adeu
adeu
no marxis
perquè parlem del Barça
bueno
que saps
que és el meu tema favorit
per això t'ho dic
quan vam dir la polèmica
vas dir
jo del Barça
no sé res
però després
quan em van dir el tema
sí
la polèmica d'avui
amb Vicent Sánchez
i Mariela Covells
és el Barça
de jugar
a l'Arabia Saudita
ara tornem
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Comarcal 947
una carretera sonora
que passa pels 947
municipis de Catalunya
comarcal 947
el podcast de Catalunya Ràdio
per recórrer el país
per trepitjar el territori
i conèixer la gent que hi viu
ha estat en perill
fa cosa de 10 anys
o una cosa així
sí, vam arribar a quedar
amb 5 alumnes
jo recordo
les famílies
coneixíem molt bé
les persones
que vivien aquí
Comarcal 947
amb Eloi Barrera
descobrim històries apassionants
fora de la ciutat
a l'app i al web
d'aquest ràdio
i al 3CAT
Hola
que ja sóc a casa
i me'n vaig al gym
passa tu pel cort anglès
i fas la compra
que no ens queda res
i aprofita que hi ha
un 70%
en la segona unitat
amb els productes
el brau anet
tot a pollastre
que no en quedava
i el de litres
ten oferta
ah, i patates lleis
les gourmet
que també ho estan
bé, que ho aprofitis
que un 70%
és molt de descompte
Supercori
percori
supermercat
el cort anglès
què necessites avui?
A la Fonda de Catalunya Ràdio
obrim cada dijous
un nou programa
un nou programa
en podcast
així
ben enllaunat
amb tot el seu sabor
amb el pica pica
que hi hagi molta variant
i després
un bon plat
d'aquells que tenen suc
dels que s'hi pot sucar pa
i amb unes bones postres
ah, tot ben amanit
Pep Nogué
us obre les portes del podcast
de la Fonda
i amb productes
del territori
cada dijous
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
vinga va
comencem
amb el suport
de la Federació Catalana
D.O.P.I.G.P.
i la Generalitat de Catalunya
un diari ple de secrets
va començar
una relació
amb el meu millor amic
quan anàvem
a la universitat
un amor de joventut
per què em vas deixar?
i una obsessió
no vull que em segueixis
recuperar-lo
això va de
tancar el cercle?
el sentit d'un final
a TV3
divendres a la nit
és
la gran pel·lícula
si circules
per la C16
tenim bones notícies per tu
mantenim els descomptes
pels trams
lateral i troncal
de Sant Vicenç
de Castellet
i ampliem
la franja horària bonificada
perquè se'n puguin beneficiar
més vehicles
així que ja ho saps
a la C16
fes via i estalvia
informa-te'n
a territori.gencat.cat
per una mobilitat
més fàcil
i més segura
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Vendermi cotxe
et comprem el cotxe
Vendermi cotxe
et comprem el cotxe
Vendermi cotxe
et comprem el cotxe
Vendermi cotxe
compromís de pagament
en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem
100% garantit
Vendermi cotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
Catalunya Ràdio
Dos minutos serán dos quarts de 12 del migdia.
Esta semana ha habido polémica al voltante de las recomendaciones
que el Barça ha penjado a la página web
para los seguidores que van a la Arabia Saudita,
donde se disputa la Supercopa de España hoy.
Entre otros, que no tengan relaciones con personas del mismo sexo,
o por ejemplo, que no tienen apoyo a las entidades LGTBI a las xarcas.
Mariola Covells, Vicente Sánchez. Hola, Vicente.
Bon día.
Avui será polémica la cosa.
El Barça hauria de jugar a la Arabia Saudita?
Sí o no, ràpidament?
A veure, el Barça, clar, que ha de jugar a la Arabia Saudita.
Mariola? No.
Molt bé, doncs abans de res, Ricard Torquemada.
Què tal, com estàs? Bon dia.
Bon dia, el que puc assegurar és que jugarà, eh?
Això no sé si hi hauria o no.
On ets tu, Ricard, ara?
Doncs a Riyad, a l'hotel,
esperant les hores per veure la segona semifinal de la Supercopa,
que ha de jugar el Barça contra l'Assona,
després que el Madrid es classifiqués ahir per la final.
Hem de dir que el Barça hi guanya pasta, aquí.
Mira si guanya.
Guanya 6 milions d'euros per participar.
Fenomenal, fenomenal.
Més un milió d'euros si passa la final,
és a dir, si avui guanya seran 7 milions,
i si guanya la final, mig milió d'euros més, 7 milions i mig.
Si avui perd, 750.000 euros,
és a dir, es quedaria amb 6.750.000 euros si perd avui,
7 milions si perd la final,
i 7 milions i mig si guanya la final.
Haurem de fer, Ricard, un crowdfunding, per si perd, no?
No, però a veure, això és important,
perquè al Barça la situació econòmica sempre és delicada, diguéssim,
i per tant això pesa ara mateix.
Però és que no només és això.
Això és una competició que va buscar i va posar allà el senyor Rubiales,
en Gloria Estiga,
i que la Federació Espanyola de Futbol, per tant, avala amb el seu pes.
I si un equip es nega a jugar una d'aquestes competicions,
sempre les conseqüències són molt bèsties.
Vale, quines són les conseqüències?
Quines són les conseqüències?
Doncs mira, si tu vas a la Federació Espanyola de Futbol
i dius que no participes en aquesta competició,
pots dir, doncs molt bé,
la pròxima competició que hi hagi,
que estigues a tot aquest control,
tampoc jugaràs.
O tindràs aquesta sanció,
o tindràs aquest càstig.
I ara després ve l'última reflexió,
perquè les coses es fan per diners,
mira com està el Barça,
i com estan els clubs,
que també podien fer una reflexió
que no sé de què serviria
sobre com estan els grans clubs de la Lliga Espanyola
o els petits clubs de la Lliga Espanyola
respecte a pressupostos
i el que fan i el que no fan.
Però més enllà d'això,
els països, tots els països,
per què es mouen habitualment?
Per què diuen sí, no,
perquè accepten una cosa
o deixen d'acceptar-nos en rebuig en una altra?
Per què?
Per què?
Per interessos, no?
Per interessos jo estratègics,
per interessos nacionals,
per interessos econòmics,
si no, no s'entén
perquè el govern actual d'Espanya
va dir que sí al Marroc
i va dir que no a Algèria.
I si no mires el que passa en Ceuta,
en Melilla,
el Marroc com a etap per la immigració subsahariana,
etcètera, etcètera,
no entens per què es mou a Espanya.
Però és que és només Espanya.
És a dir,
el que haurien de fer potser
seria una reflexió col·lectiva de la humanitat,
és perquè hem fet el món que hem fet
i què passa.
I si a partir d'aquí
l'únic heròi ha de ser el Barça...
Ah, i la pau al món.
I si a partir d'aquí
l'únic heròi ha de ser el Barça...
Sí, és que algú ha de començar
i algú ha d'escriure la història.
Un moment, un moment.
Si tu fossis jugador del Barça, Vicent,
i et diguéssim
si no has de jugar a la selecció espanyola.
Sí.
Si jo fossi jugador del Barça...
Tu aniries?
Jo no aniria.
Però ja estàs.
Un moment,
un moment,
després miraria,
en la meva carrera,
professional,
perquè n'hi ha algú que no ho haig fet,
a part d'Iribar,
i algú que no ho haig de fer del Barça...
Se me donen, mateixa?
No, a mi no em dóna el cas d'Ulaguer.
Ulaguer, Ulaguer, Ulaguer, Ulaguer Preses.
Ulaguer, Ulaguer, Ulaguer, Ulaguer Preses.
I ara està intentant parlar-ho.
No, dic el cas d'Ulaguer,
que va tenir una conversa
amb el seleccionador,
que era Lluís Araonès,
perquè no el convoqués més.
És com una conversa privada...
I que ell ho va acceptar.
I si tu pots parlar
amb l'entrenador
i arribés a un acord,
em sembla meravellós,
que jo el que he dit
i no m'ho he deixat acabat,
és que si hagués de decidir jo això,
com que no hi vull anar,
doncs miraria totes les possibilitats.
Tampoc volia fer la mili
i vaig mirar totes les possibilitats
i no la vaig fer.
I en aquella època,
quan no feies la mili,
aquest queia damunt.
Anem a veure.
A mi, esta situació,
em pareix que mereix
la mateixa resposta que va tindre,
vos en recordeu perfectament,
de com va ser
el sistema de bloquets
en l'apartheid,
que em pareix que és supersemblant.
És a dir,
este sistema està...
és absolutament antidemocràtic,
és homòfob,
és masclista,
ho té tot,
és explotador.
Llavors, a mi,
que un club com el Barça
poguera dir-li a la federació
no, no vaig,
i assumir...
Vosaltres vos penseu
que realment la federació,
amb el que té damunt,
diria el Barça,
no,
doncs no jugues la Lliga
l'any que ve.
I després una altra cosa.
Això un moment,
això ho sap millor el senyor Torquemada,
quines conseqüències podria dir?
Torquemada,
digues,
quines conseqüències?
Que no jugue la Lliga
l'any que ve?
Doncs jo crec que el poble de Catalunya...
Apa!
Vinga,
estaria contentíssim.
I tant.
I seguir ahir dient,
sí senyor,
aquest és el meu club.
El club que té
una sèrie de valors democràtics,
els estatuts,
els famosos estatuts del Barça,
que el Barça és més que un club,
totes aquestes coses,
no?
Ricard,
tu què dius?
Això del Barça és més que un club,
ho diu la divisa i vostè.
Això el Torquemada,
diga vostè...
No ho sé,
jo ho he sentit tant.
Jo vull saber,
això el Torquemada,
que es mulli una mica
i que em diga
quines conseqüències tindries.
Va.
No,
de cara a la Lliga
no n'hi hauria d'haver,
perquè la Lliga
la presideix Javier Tevez
i és una...
I és,
no és la Federació.
D'acord.
El que passa és que...
Quina?
El que passa és que...
No,
m'imagino que la Federació Espanyola
sancionaria el Barça
sense participar
a les seves competicions,
feria la Copa,
i el que afectaria
a competicions europees,
perquè les federacions nacionals
pertanyen a la UEFA
i, per tant,
podrien fins i tot
arribar a la Champions.
Durant un any?
No,
durant un any
el Barça no jugaria a la Champions.
No,
Sí,
molt bé.
No,
això ho hauria de ser
la UEFA.
Una altra vegada
a lo mateix
i com quedaria el Barça
cap a la història.
O sigui,
estem parlant del bloque...
En San Recordet tot
de com va funcionar
lo de la parqueta Sud-àfrica.
D'ací 20 anys,
en una tertúlia com aquesta,
que ja no estarà el Ricard
perquè estarà ja
en la BBC,
algú dirà,
no,
recordem que quan va jugar-se
la Supercopa
en Aràbia Saudí
el Barça va dir no,
l'únic club
que va dir no
i va passar a la història
com los señores del futbol.
Molt bé.
Mariola, mira...
Parlava de mi, eh, Ricard?
No,
que no et vull morir.
No,
ja,
ja,
he sentit Ricard
i he pensat
que he mort
i he pensat
quina els dos moriria.
No,
no,
no,
no,
no.
Escolta'm,
Mariola,
que tindrà temps
perquè el contracte
té vigència
fins al 2029
i hem de recordar
que 20 dels 40 milions
que cobra la Federació Espanyola
són per premiar els equips
com hem explicat
en la proporció,
els altres 20
són per la Federació Espanyola
que representa
que està compromesa
a la millora
del futbol femení
a l'Aràbia Saudita
i a la millora
d'infraestructures futbolístiques
a l'Aràbia Saudita.
Bla, bla, bla, no?
Exacte.
Escolta, senyor Torquemada,
vostè se'n recorda
que va passar
en el partit del Barça
contra les Palmes
després del referèndum
de l'1 d'octubre?
El Barça va jugar...
Que era molt petit.
I jo mamava el dit.
I jo em mamava el dit.
Vostè recorda
que el Barça va dir
que sostenia...
A quina frase
em és lletxa.
No, home,
no mamàs el dit.
És lletxa.
És una jornada històrica
per dir que era molt petit
i voler xuplar-se el dit
per l'amor de...
Per l'amor de...
Fan els nens petits.
És una jornada històrica.
No és de paremiologia
ni de frases populars
ni de res.
Bueno, anem allà.
Vostè se'n recorda
que el Barça va dir
que sostenia unilateralment
aquell partit
per el que passava
en les Palmes,
la samarreta,
el que passava també
en cruix d'animació,
tota la pressió que hi havia
i en solidaritat
el que havia passat en aquests.
Què va fer al final el Barça?
Perquè més oportunitat històrica
que tenia en aquell moment...
El Barça va fer què?
Mal.
Va jugar.
Jugar al partit.
Molt bé.
I això què vol dir, senyor Torquem?
No, Mariola.
Això vol dir que
els clubs de futbol
en tenen un muntó de socis
que es deuen
a moltes sensibilitats
i que bàsicament,
i per desgràcia o per sort,
velen pels seus interessos.
Si dic per desgràcia
perquè de vegades
no ho fan bé.
Però aquí,
si hi ha
molts diners pel mig,
el Barça té la situació
que té
i a més a més
això pot,
per exemple,
influir
en la pròxima temporada
de la Champions,
que per al Barça
és importantíssim,
és de les...
Doncs jo crec,
crec que el Barça
fa bé
acceptant-ho.
El cara que m'agradaria,
però això és molt complicat,
que hi hagueren
una nota pública,
una reunió
amb els altres clubs
que han de jugar
la competició
per veure
si tots junts
diuen que no,
que això estaria molt bé.
Ara,
el Barça
anar de Joana d'Arcs
en la foguera,
doncs em sembla
que és excessiu.
Ja està.
Però el Barça,
i no és que m'assembla a mi,
és que no ho farà.
Mariola.
No, no,
no ho farà,
això està clar que no ho farà.
Però a mi,
que el Barça vaja
a un país
que ha executat
des de gener
a 112 persones,
que ha posat
en la persona xica
per fer un tuit,
etcètera,
etcètera,
etcètera,
jo sincerament
no ho entenc.
I que un grup
de multimilionaris
com són els jugadors
no puguen negar-se
a aquesta bestiesa,
a mi em sembla
que a més
el missatge que dona
no només als joves
que el seguissin,
sinó a tots els espanyols,
a tots els ciutadans
que no podem triar
moltes vegades
i que estem acostumats
a fer concessions
en les nostres vides professionals.
Sí,
un grup de multimilionaris
no pot dir
no,
no,
és que em dona el mateix,
em dona el mateix,
no vull contribuir a això.
No,
el Barça què ha fet?
Donar consells
perquè no et facis un petó
si eres gay
i vas a seguir-los.
Vinga,
per favor.
Però com diu
que un grup de...
Multimilionaris.
Però com diu?
Multimilionaris.
Però a partir de aquesta concepció
ja no s'entén
què és el Barça.
Hombre,
clar que no.
Això no és un grup
de multimilionaris.
Els futbolistes
no són un grup de multimilionaris.
Els futbolistes
han de fer cas.
I els futbolistes
perdonen.
Són proletaris.
No,
ni proletaris ni proletaris.
Els futbolistes
són un instrument més
i una part més
d'una història
que és molt important
esportivament,
culturalment,
nacionalment,
etcètera,
etcètera.
Per això han de donar exemple,
Vicent.
I que té les seues grandeses
i les seues misèries.
Per això ha de donar exemple.
I per això ha de donar exemple.
I no li agrada la frase.
I ho diu vostè,
però resulta que
quants socis té el Barça?
Ni idea.
No,
doncs molt,
sí que anem bé.
Ni idea.
Vostè creu que...
Però és que me dóna el mateix
encara que tinc 4 o 4.000.
Vostè creu que el president...
De qui és el Barça?
Dels seus socis.
Vostè creu que el president
del Barça
pot prendre una decisió
com per exemple
posar en perill
la Champions l'any que ve
i això s'ha de fer,
per exemple,
si s'ha de consultar els socis?
No, no.
Doncs no ho pot fer-ho.
No, no.
Doncs no ho pot fer-ho.
És que això ja se sap.
Que va participar en la Supercopa.
El Barça no pot dir
no, no, no.
El Barça no.
El Barça el que ha de fer...
Però ha tingut temps, eh?
Senyor Sánchez.
El Barça el que ha de fer
és sospesar inconvenients
i avantatges
i prendre decisions
que de vegades
doncs mire,
responen als seus interessos
i que poden ser
i han de ser criticades.
Ja està.
Ja està.
Ja està.
El Barça no pot anar
a tornar a insistir
donant lliçons
a tot el món sol
i a més sense consultar
amb aquesta massa social.
Sí que pot.
Doncs a veure si li faran cas
no ho sé.
Poder pot.
Una altra cosa és que vulga.
Ara me dirà vostè
un president, un
que seria capaç
de prendre aquesta decisió.
Me dona el mateix.
A mi no me dona el mateix
perquè vostè viu en el país
en aquest sentit
és el país de xauxa.
La realitat és la realitat.
Jo vull que aspirar a aquest país.
Doncs el Barça no juguen
a aquesta lliga.
Amor, no?
Doncs ja està.
Ja està que hi ha punts
entre mitjons.
Podrien jugar
perquè toca jugar
i fer el comunicar.
I fer el comunicar.
Sí, lamentamos mucho
pero aquí estamos.
Por 7 miliones de euros.
¿De qué?
De euros?
No donar consells
als seguidors
que hi han anat
perquè...
Hombre, per favor,
això és patètic, eh?
Això ja és patètic, eh?
No, però jo en això
no ho he vist ni de greu
ni terrible
ni res de tot això.
De fet fan les recomanacions
que fa l'Ambaixada Espanyola, eh?
I l'explica per què, precisament.
No, però és que el que ha dit
és no a Déu,
anar a Bia Saudí.
I l'explica per què.
Doncs mira,
potser igual millor no anar-hi.
Home, clar.
Bueno, doncs ja està.
Doncs ells van a complir.
I l'explica per què és millor no anar-hi.
Perquè ha de ser...
Perquè aquestes coses
de vegades.
Mira, vaig a guiar
i quede'm a vacunar, etcètera, etcètera.
Hi ha una sèrie de coses
que la gent
que no està informada,
com jo mateix, per exemple,
no sabem.
I, per tant,
un club
que ara arrossega
una massa social de seguidors
a un partit de futbol
en un país determinat
té tota l'obligació,
no diré el dret,
d'advertir
que pot passar.
I els socis
poden fer el que es dona la gana.
Però tu podrías fer un comunicat
com a Barça
i dir, escolta,
nosaltres discrepem
que això es faci a juguillallà
perquè aquest país
sigues tot això
i com diu l'ambaixada espanyola
sapigueu que les recomanacions
que fa són aquestes.
Però jo vos recomano
no anar.
Vos recomano
que no m'acompanyeu
en esta bestiesa,
per exemple.
Però vostè no juga al partit.
I està bé
que el Barça
tingui seguidors
en qualsevol partit.
Si el Barça fa això
de jo en rei
jo no li diran
doncs no hi vaig,
ja està.
Si el Barça
és mínimament coherent
amb els seus interessos
que es poden compartir
o no compartir
no pot dir això.
El que jo sí que faria
però així cadascú
evidentment de la seua
torna a insistir
és que són quatre equips
doncs parli vostè
amb els altres tres equips
a veure si poden
fer alguna cosa conjunta
i que tinga realment més sentit.
Perquè si els quatre equips
digueren allà no es juga
allà no es jugaria.
Això està clar.
I si els equips
de la Federació Espanyola
poguessin reunir voluntats
evidentment la pressió
seria més alta.
Mira, deixeu-m'ho explicar-vos
un cas molt concret
que és el del jugador
del Madrid
Toni Kroos
que fa alguns mesos
va fer unes declaracions
on va criticar
diríem que
tots els futbolistes
ara vinguin a jugar
a l'Arabia Saudita
per diners
que ell no es retiraria aquí
arran d'un fitxatge
d'un jugador molt jove
del Celta
Gabriel Vega
que va
diríem
aparcar la seva carrera europea
per venir
a jugar a l'Arabia Saudita.
Ahir aquí
l'afició era
absolutament madridista
o sigui
semblava un petit
Bernabéu
banderes i bufandes
del Madrid
es venien a tot arreu
aquí el Madrid
té un
diríem que
una tirada
molt important.
Bé, doncs
es va viure
la situació surrealista
que quan va aparèixer
Toni Kroos
al camp
l'esbroncada
va ser absoluta
fins al punt
que el públic
animava el Madrid
i quan tocava
la pilota Kroos
deixava de l'animat
per esbroncar
després tornava
a l'animal Madrid
tornava a tocar
la pilota Toni Kroos
però no van aturar-se
en cap moment
fins que va acabar el partit
animaven el Madrid
esbroncaven Toni Kroos
Toni Kroos
va fer aquesta denúncia
individual
i diríem que
la gent aquí
ho tenia apuntat
quan dic el públic
quin públic?
és a dir
el públic autòctol
el públic local
sí, sí, sí
perquè aquí
ah, el públic
ara?
ara, evidentment
sí, sí, sí
quan dic el petit Bernabéu
dic que aquí
la gent nadiva
és absolutament madridista
però vostè pensa
que hi ha l'oposició
és majoritària
no, no
és que no ho entenc
Ricard Torquemada
i aquí, a part d'un altre tema
també, ara Ricard
anem cap a nosaltres
però si no
que els mitjans
no ho facin, Mariola
que també es plantin
és a dir
aquí participem tots
de la...
bueno, no em sembla el mateix
estar parlant d'això
i posar el focus
sobre el tema
que el pobre Ricard Torquemada
estigui allà
cobrint el partit
perdona, eh Ricard
que introdueix ja
jo aquest tema
no, no, no
és una reflexió
que podíem fer tots
però el que ell diu
per exemple
és molt interessant
ell m'està contant
una cosa que ha passat allí
que a mi em sembla
que posa en context
la història
no, jo volia preguntar-te
una cosa
els altres equips
és a dir
els altres clubs
han fet
aquesta crida
com ha fet el Barça
als seguidors
per a que vagin
o no vagin
i com han d'anar
i com no han d'anar
no t'ho sé dir
el que sé dir-te
és que el Barça
no ha organitzat
a través de la seva agència
de viatges
cap viatge oficial
i que aquestes recomanacions
eren per aficionats
que sí
venien de manera
particular
el Madrid
o sigui
pensa que és la quarta temporada
que el Barça juga
aquí a l'Aràbia Saudita
jo no he vist mai
aficionats del Barça
catalans aquí
potser n'hi ha hagut algun
però de manera
molt individual
i qui omple el camp
és gent d'aquí
o sigui
ahir hi havia
un grup de 10
aficionats
de l'Atlètic de Madrid
que venien
des de Madrid
madridistes de Madrid
jo no n'he vist
gaires
insisteixo
grups petits
i la majoria
de gent que hi ha
al camp
són aficionats
d'aquí
del dià
potser a la final
et trobes el rei emèrit
perquè està
doncs sí
m'he pegat
m'he pegat
m'he pegat
potser t'ho poden convidar
sí sí
con los del rio
que també està allí
vostè que recorre
tots els camps
de la
Pei de Brau
sabrà què passa
quan el Barça
surten determinats camps
que jo diria
que són la majoria
cada un dels partits
que està fent
en aquesta lliga
des que va haver-hi
el procés
per exemple
i sabrà
què diu la gent
que diu l'afició local
i si ens sorprèn
o ens molesta
el que fa l'afició local
allà
doncs moltes vegades
el que fa l'afició local
aquí
és de jutjat
de guàrdia
però no
no diré jutjat de guàrdia
perquè segurament
el jutjat els donaria la raó
no
em referia més
a la protesta
de Toni Kroos
i al fet que
el que vull dir
és que si l'afició d'allà
castiga un jugador
o castiga un equip
per unes declaracions
pel que siga
imagines aquestes
aquestes aficions
que majoritàriament
cada setmana
quan el Barça va
a un camp
fora
del camp nou
les bronques
i les coses
que arriben a dir
que vostè ho sap millor
que ningú
i li recordaré
fa quatre dies
el Mestalla
això ens passa
el Mestalla
el que dia l'afició
del Mestalla
i clar
així el Barça
ha de ser una bandera
doncs el Barça
sàpiguen vostès
que quan va
als altres camps
de la Lliga Espanyola
ha de tindre
una musculatura emocional brutal
per aguantar tot
el que li diuen
ho hem de deixar aquí
Torquemada
a partir de les set
no?
a partir de les set
la TET
Barça
s'assuna a les vuit
ho seguirem
una abraçada
Ricard
a vosaltres
adeu
adeu
adeu
aneu a fer un cafè
i un esmorzar
va que
a veure si us reconciliu
una miqueta
tan valencians
i tan barallats
i així és la vint
com sempre
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
I hi ha coses
que només passen
una vegada
com ara
l'hiperestalvi
d'hipercor
ofertes irrepetibles
durant un temps limitat
com ara
un fantàstic
Smart TV
LED Xiaomi
de 55 pulsades
per només
369 euros
sí, sí
només
369 euros
és l'hiperestalvi
d'hipercor
només fins al 18 de gener
a la botiga web i app
els teus gestos ètics
inspiren Zurich assegurances
per ser millors
per això
en contractar ara
l'assegurança
de la llaro de cotxe
amb Zurich
pots guanyar
4.800 euros
per complir el cistell
d'anar a comprar
fins a dalt de tot
vols ser un dels 5 guanyadors?
consulta en les condicions
a Zurich.es
i fem-ho èpic
Zurich
aquest any
ens hem enfilat
ben amunt
per deixar caure els preus
amb la baixada
de gener
de Mediamond
let's go
només fins al 19 de gener
tens una escombra
d'Aison B15
de Detect
amb tecnologia laser
per 659 euros
Mediamond
cerco amor
salut
i tota la felicitat
del món
i a les rebaixes
una mica de tot
quan cerques
no sempre trobes
però a les rebaixes
del cort inglès
sempre trobes
el que cerques
amb descomptes
amb modes
esports
llar
accessoris
llençaria
sabateria
del 7 de gener
al 29 de febrer
les rebaixes
del cort inglès
en la botiga
web i app
la cançó del dia
de Catalunya
ràdio
amb Frank Lluís
Giro
engegant-ho tot
a pastar
amb la Rigoberta
Bandini
Qui sap
si amb la vorágine
nadalenca
us ha passat
per sota del radar
la nova cançó
de la Rigoberta
Bandini
doncs no patiu
que som aquí
just per solucionar-ho
la canta
amb la mexicana
Julieta Venegas
una col·laboració
ben reixida
que va néixer
amb un missatge
directe
d'Instagram
es diu
Què m'has d'à
una mena de carta
d'autovalidació
hombre
la Rigoberta
y la Julieta
madre mía
si hombre
esa
una buena tijerita
bueno no
la cançó
de la teta
y del feminismo
pues la tijera
me parece bien
la cançó del dia
de Catalunya
ràdio
amb Frank Lluís Giro
necessitem
que plogui
i
pues que ballem
en un poco de respeto
que estamos hablando
respeta la gente
cállate ya
anda
és un crack
muchas gracias
hora dels teus pendents
en Gerard Jován
Carles Roig
i una viñomata
què tal
bon dia
hola
bon dia
què ens queda pendent
aquesta hora
aquesta hora
ens queda pendent
acabar d'analitzar
l'assessió d'ahir
el Congrés dels Diputats
que no era
el Congrés dels Diputats
i les contrapartides
que en vau tenir junts
aplaudiment espontani
en aquests moments
a l'estudi 1
de Catalunya Ràdio
també parlarem
del Barça
que avui juga
la semifinal
un altre aplaudiment espontani
a l'estudi
de Catalunya Ràdio
la semifinal
de la Supercopa d'Espanya
a l'Aràbia Saudita
un indret
on no se respecten
els drets humans
sí, sí
no se respeten
los derechos humanos
pero pagan bien
cabrona
senyor Rubiá
es calli
no, mucho debate
y mucho ponerse estupenda
y ayer todo viendo el Madrid
y hoy a ver el Barça
no hi torni
no, no
que voy por la calle
y la gente me viene
me abraza
y me dice
ole tu huevo Luis
y vosotros aquí
con los derechos humanos
discutiendo
pero abans
s'ha tancat la porta
abans de parlar de tot això
ja ho hem comentat aquest matí
tenim aquí un home
que passa per una etapa difícil
a nivell professional
sobretot
oi que sí
fatal
no plou
no neva
no neva
encara ja fa aquest temps
de merda
de merda
com t'afecta això?
ja t'ho he dit Ricard
em sap molt greu
però en aquest país
com heu pogut comprovar
ja no calen
tants homes del país
això mateix
amb això li dono la raó
eh
per cagar-la com la caguen
amb un de sol
ja en tenim prou
eh
vostè
Armínia
si no li fa res
i si només ens en podem
cada un
jo voto l'Enric Agut
ostres
l'Enric
cada cop que surt
per la tela
i parla
amb aquella veu
amb aquella esquena
de 3 metres
té una bona esquena
l'Enric Agut
sí, sí, sí
és ample
és que és veure el jovall
i he de treure el pluviòmetre
no sé si m'explico
sí que s'explica
però és que no estem parlant
d'això
em trec les calces
i allò sona
com si portés un pèl groc
escolti
senyora
per favor
tu creus que fa
com un orimbo?
vol callar
estem parlant
amb Francesc Mauri
una persona
que ho està passant malament
sí, és que estic
enevullada
efectivament
Ricard
no vull fer més informació
meteorològica
i he pensat
que podria reorientar
a la meva carrera
els mitjans de comunicació
però què t'agradaria fer?
doncs podria fer
qualsevol cosa
aquí a la ràdio
per exemple
presentar el matí
de Catalunya Ràdio
senyors i senyors
bon dia
són les 6
no, però bueno
en principi
aquell lloc
que està cobert
si vol posar-se endavant
eh
ja ja
home
ja n'hem de boidat
ja
som 4 mesos
i ja
ja estàs cansat
eh
Ricard
ja ho he fet
a mi també m'agradaria
doncs
fer les transmissions
de futbol
podria fer la TDM
la transmissió
del Mauri
és molt difícil
eh
transmetre un partit
molt bon dia
benvinguts
a la TDM
toca la pilota
Frenkie de Jong
que afectarà
tota aquesta zona
del mig de camp
però veiem
que passi la pilota
cap a la dreta
tots no
la passa
cap a l'esquerra
la rep
de Gundogan
que podria comportar
una jugada perill
rep Lewandowski
tots els models
indiquen que marcarà gol
doncs al final no
ha anat fora
no
jo no ho veig
eh
li faltaria ritme
a la transmissió
doncs
si no
també podria presentar
la nit dels ignorants
la nit dels ignorants
amb aquesta nova sintonia
deixa
deixa
molt bona nit
molt vaga
ja està bé
amb en Xavier Solà
benvinguts
a la nit dels ignorants
3.0
companyia i coneixement
qui m'agrada
sembla que tenim
una trucada
sóc jo la trucada
el nom
que m'ho pregunta
bé
sí
sí
és a veure
és a vostè senyora
des d'on truques
hola
la meva pregunta
és la següent
sí
endavant
els pronòstics del temps
per què no els feu
davant de notari
home
Hermínia
com el verificador
del punts d'amunt
eh
em posa el mateix
amb un notari
eh
que s'apuntin les prediccions
que feu
eh
que mai estan bé
perquè foteu els dibuixets
del sol i dels núvols
on us dona la gana
molt bé
ha de ser així
home
quasi que prefereixo fer
les dones i els dies
eh
que també m'agrada molt
sí
i a nosaltres
bona nit
benvinguts a les dones i els dies
amb Francesc Mauri
avui tocarem un tema
molt interessant
que són
els homes del temps
dona
adeure
cada vegada hi ha més
homes del temps
dona
per tant avui parlarem
amb alguna d'elles
però no diguis homes del temps
no pots dir home del temps
homes del temps
dona
no però
bona nit
Gemma Puig
quan et vas adonar
que volies ser
home del temps
dona
bé
fins aquí
anem als temes pendents
avui al Matè de Catalunya Ràdio
ens ha visitat Jordi Turull
un dels temes que més en parla
és l'oli
a l'encià
hi poses oli
fas un menjar més d'això
hi poses oli
l'oli
quan vas a comprar a la botiga
és l'oli
volem fer amb oli
molt bé Turull
has trigat una miqueta
però mai és massa tard
per descobrir
que per cuinar
hem de fer servir oli
Maria Nicolau
el que explicava el senyor Turull
era aquest tall que sentíem
és que junts ha aconseguit
que l'IVA
que s'apliqui l'oli
sigui del 0%
doncs res
li posarem un gomet verd
a aquest home
de tota manera
el que més m'ha arribat al cor
és que només has sabut dir
dos plats
on s'hi posa oli
el primer l'encià
no ha dit ni tan sols amanida
que seria el plat
ha dit encià
ha dit encià
i poses oli
l'encià
es pot menjar sense oli
també t'ho dic
bueno
referia que si fas una amanida
doncs hi poses oli
i després agafa i diu
i si fas un menjar
una mica més d'això
també hi poses oli
què vol dir
menjar una mica més d'això
Turull
mira que hi ha plats
que es fan amb oli
i no en saps dir cap
estalpant tobà
que t'es fan oli
sí va
però no s'hi hem primitats
és que lo difícil
és trobar un plat
que no em porti d'oli
gràcies Maria Nicolau
en tot cas
aquesta rebaixa de l'IVA
de l'oli
és una grandíssima notícia
i és part del botí
que va obtenir
ahir junts
després de negociar
amb el PSOE
per poder tirar endavant
dos dels tres decrets
que el govern espanyol
va sotmetre a votació
si poden fer un moment de silenci
Laura Borràs
bon dia
no l'esperàvem ara
què fa?
contem
vella olivera
mentre seca l'anant
sobre la roca
noves del temps enrere
senyora Borràs
l'escrita es veig
en tesorenca soca
jo moriré
i encara
es polsarà el mestral
de negra oliva
senyora Borràs
res serà
del que és ara
un respecte per a joves
tu sobre el blau
penyal
romandràs
viva
Josep Lluís
Pons i Gallats
per què aquest problema?
gràcies
moltes gràcies
gràcies
sobre l'oli
bé com que heu parlat
amb el Jordi
fa una estona
doncs m'imagino
que ara m'entrevistareu a mi
no ho teníem previst
perquè ja hem parlat
amb el secretari general
de partit
sí
i jo en soc la presidenta
que és més important
que és més
perdó
la presidenta
o el secretari
no ho sé més o menys
però les explicacions
que ha donat el senyor
no té el torn
de la paraula
senyor Jovany
és el torn
de la senyora Borràs
endavant
gràcies
de re presidenta
s'està donant pas
el que vam veure ahir
al Congrés dels Diputats
és una demostració
de com serà
la legislatura
del senyor Sánchez
doncs moltes gràcies
senyora Borràs
no té el torn
de paraula
senyor Ostrell
senyora Borràs
prosegueixi
gràcies
presidenta
de re presidenta
com anava dient
el que vam veure
ahir al Congrés
és la materialització
de l'estratègia
que seguirem
els propers quatre anys
l'estratègia seria
en lloc de negociar
una sola vegada
per donar suport al PSOE
durant tota la legislatura
és anar negociant
amb ells
cada vegada
que el PSOE
els necessiti
correcte
és el que jo anomeno
negociació fraccionada
ah
ha dit fraccionada
si ho fracciones
doncs passa millor
eh
sí sí sí sí
doncs gràcies senyora Borràs
i fins un altre dia
també ens acompanya
el president Pedro Sánchez
president què tal
eh
quien decía
que se acercaba
a mi primera derrota
ho deia tothom
de fet
menys nosaltres
ha ha ha ha ha ha ha
aha ha ha ha haث
sí sí no que还
patiria la seva primera derrota
ahir menys nosaltres
que ahir al matí
ja vam preveure
que acabaria tirant endavant
els decrets
en el temps de descompte
Claro que sí, en el minuto 90 y Sánchez.
Somos como el Madrid, ¿visteis ayer?
Perdiendo 3-2 en la final del partido y de repente...
Sí, sí, sí, no, no, ya no en tenéis cap dubte, sabíamos que tirarían...
Ha, ha, ha, ha...
Ha, ha, ha, ha...
Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha...
Ha, ha, ha, ha, ha, ha...
Sí, como anaba dient, nosotros teníamos muy claro que eso acabaría tirando en davant.
Ya sabéis lo que dicen, hasta el rabo todo es toro.
Sí, sí, sí.
Y con eso quiero decir que yo soy el toro
y que esto es mi rato.
¡No, no, no, no!
¡Sí!
Según tema pandén, venga.
El FC Barcelona ya sabemos lo que va a hacer.
La primera parte es justo lo que no hay que hacer.
Ya estoy indignado.
Hem de ser muy autocríticos hoy
y ya estoy muy desabotado.
Muy triste.
No hemos estado al nuestro nivel.
Paguemos muy caro.
Muy triste.
Pues nada más.
Aquest és el Barça jugar a la segona semifinal
de la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita.
Ahir el Madrid va jugar a la seva semifinal
i, com sabeu, ens va guanyar l'Atlètic de Madrid
per 5 a 3.
Si m'ho pregunteu a mi, el que jo penso és que el Barça
no hauria de jugar a aquesta Supercopa.
Toni Bassas, bon dia, benvingut.
Som les 8.
No, som quasi a les 12.
Ja ens hem pas parlar ahir.
Amb tot el respecte que tinc cap als professionals, companys.
Sí.
Què tal? Com esteu?
Gràcies.
El fet que el Barça jugui a aquesta competició a l'Aràbia Saudita
fa que un... ja no percebi aquesta entitat
com més que un club.
Sí, ja.
Però ja saps com és el futbol.
És un barça aquí a la butxaca
un llibre de l'autor alemany Thomas Mann,
un barça original que es titula Die Wards.
Sí.
Sí, més o menys.
Que va arribar aquí a Espanya sota el títol de
Para los derechos conquistados
los que tengo aquí colgados.
I parla precisament d'això, de no jugar a la Supercopa.
Sí, sí.
Quan et passa que et juguen a l'Aràbia Saudita.
Sí, sí, no, no.
És això...
Entre el Barça es fa menys que un club.
Sí.
I el seu president, de manera notòria,
s'està fent més que un president.
Què és aquest somriure?
Ja ho heu entès.
Sí, sí, t'heu entès.
T'heu entès.
Gràcies, Antoni.
Vale, vale, vale, vale.
No, no, no.
És que jo ja veig d'aquí per la neu.
President La Porta, bon dia.
Vale, vale, vale, vale, vale, vale, vale.
O sigui que el Barça es creu
que no hem de jugar a la Supercopa
perquè no sé quin rotllo, no?
No, no, no, perquè l'Aràbia Saudita
no sé respecte a les drets normals.
Vale, vale, vale, vale.
I la senyora que hi havia ara
tampoc ho veu, eh, no?
La Mariola Covells.
Vale, vale, vale.
És la senyora.
I llavors pregunto,
quan tinguem partit de Lliga
al camp del València
o del Villarreal,
on hi manen molts?
Ah, sí.
Representa que també ens hem d'anar a jugar?
No, serí diferent.
És que si ens posem estupendos
no podrem jugar enlloc, eh?
No és això.
On ens apuntem?
A la Lliga de Futbol de Narnia?
No sé si hi ha Lliga de Futbol.
El Quidditch de The Howard.
Posem allà a jugar.
Gràcies, president.
Gràcies, Fer.
Ricard.
Què?
A veure quan em convides
a fer la passejada, eh?
Em passes.
A quan vulguis, això quan vulguis.
Fem una volteta i...
El Via Veneto.
Ah, mira, no seria mala idea.
Escosmelles de porc.