en un campo de fútbol, que son personas
que son normales, de reacciones pacíficas.
Se los veu, el demas está trabajando, pero hoy está
como una fiera. Pero es que van allá, no, no,
es que es béstia, es muy béstia, y a las dos dios, bueno,
pues los clubes tienen la obligación de regular
eso, y de controlarlo, porque si no lo hacen
los clubes no puede hacerlo ninguno, no puede hacerlo la policía
municipal, ni puede hacerlo los padres también.
Ah, evidentemente, el club
el que ha de hacer... Els pares son el
pitjor problema, son el drama.
Pues se han de controlar, pero bueno, pero los pares
¿quina responsabilidad tenemos que controlar?
En 13 o 14 años, m'havien ofert
a Blanca sobre de Sitges, anaves allà
i tu, que et quedes jugador del club, t'ho farien
perquè llavors hi havia categories inferiors, i t'ho farien
més tu arbitrat, deien, perquè eren els nanos del poble
i jugaven, no? I recordo que un dia, i et duraven
quatre duros, o sigui, eren 50 pessetes, aleshores, alguna cosa
i un dia ho vaig voler fer, eren 50 pessetes
per mi eren moltes pessetes en aquell moment, no?
I recordo que vaig dir, mai més,
mai més, mai més, perquè
tenia 13 o 14 anys, eh?
Perquè els pares, davant
de qualsevol decisió, els pares, vaig
patir un nivell d'agressivitat que vaig dir, no val
la pena. Qui controla els pares? Està parlant de
13 anys tenia jo, i 8-9 anys
tenien els nens, i els pares d'aquests nens
de 8-9 anys eren els més agressius. Qui controla els pares?
Qui té l'obligació de controlar els pares, a part d'ells mateixos,
que no siguin tan animals? Qui controla els pares?
Les instal·lacions esportives, evidentment,
que no entren, que se se separen.
La Federació Catalana
de Futbol, o l'Espanyol, el que sigui,
hauria de fer una
acció potent per respectar
un futbol que no sigui el de competició,
el que ens deia ara l'Oleguer Ptessas.
Fixeu-vos en un esport, és molt violent
el rugbi. Si heu vist
aquests dies la Sociedad de la Nieve,
la pel·lícula de los Andes,
un dels supervivents
el que deia és, nosaltres érem un equip
de rugbi, i què passa al rugbi?
Que la violència només es practica d'una
determinada forma, la resta és il·legal,
i l'àrbitre mana.
Per això vam sobreviure, perquè les decisions
que preníem, les preníem per tots.
Això el futbol ha desaparegut.
És a dir, tu vas als camps d'aquests,
de nanos, allà on sigui,
perquè hi ha una tendència a dir, no,
quan menys recursos és pitjor.
No, no, no, no, això passa a tot arreu,
passen camps de rics i passen camps de portes.
Perquè hi ha menys control.
Si en un camp hi ha molt més control,
perquè també el club disposa de més mitjans,
perquè és un espectacle, diguem-ne,
que mou diners,
al voltant és molt més fàcil,
i a més el territori es fiscalitza molt més.
Quan tu vas a un camp d'aquests,
en què hi juguen aficionats,
aficionats que podran ser aferats no,
però que són aficionats,
no a la tercera regional com insistia,
els menys ja en són molt poquets.
No, no estic d'acord,
perquè en un camp gran...
És igual, si vostè s'ha de fer...
No, a mi no, perquè sou jo que ho diu.
Ah, jo també ho he viscut,
a veure si és l'únic que viu coses senzilles...
A veure si acabaran marallant-se, senyor, eh?
Escolta, en un camp gran hi ha...
Clar, en un camp gran hi ha 100.000 persones,
100.000 persones.
En un camp petit hi ha 80.
I vostè diu,
en un camp gran és molt fàcil perquè hi ha molts recursos.
Caramba, però hi ha 100.000 persones allà.
I, per tant, en un camp petit que hi ha 80 persones,
amb 3 persones, amb 4 persones,
pots controlar la situació.
I si no pots controlar la situació,
pots anotar-te el nom d'uns quants pares,
perquè solen ser els locals i no els visitants,
que no han de tornar a deixar-los entrar.
És que no hi ha ni grades,
que tu estàs...
Ja sé que no hi ha ni grades.
Ja sé que no hi ha ni grades.
E' que hi ha un club que organitza,
doncs és el responsable.
I si no, que l'organitza.
Òscar Fernández, com a pare afectat, va.
Bon dia, bon dia.
No esteu retratant la realitat del futbol,
però més amb la dificultat de controlar,
en alguns camps s'estan jugant 12 hores el dissabte
i 12 hores el diumenge,
un partit darrere de l'altre.
Surten uns i n'entren uns altres
i és impossible controlar durant 24 hores
entre dissabte i diumenge
els centenars...
Els accessos, ja.
No, i els centenars,
no, milers de camps que hi ha a Catalunya
en què juguen futbol
des de nens molt petits
fins a categories amateurs.
Vull dir, és que...
Donem-vos-te una solució.
No, no, no la trobo.
Ah, però si no la troba,
caldrà facilitar-la
per evitar que continuïn reproduint
aquestes escenes, aquests episodis.
Sí, sí.
I com a mínim acostar-se.
I si falla,
doncs en buscarem un altre.
Però el que no pot ser
és que això és incontrolable
i no té remei.
No, això no es pot dir.
Bé, al final depèn
de l'educació de la gent.
Bueno, ja,
però si la gent no està educada...
No, clar.
I a més, la gent que som gent
raonable i sensata
a prendre el paper...
A veure si tornarem...
A veure, si la gent no sap conduir
no han de prohibir els cotxes, ara, Vicent.
Si la gent no està conduir
vostè té el codi de circulació
perquè la gent no fa el que li dóna la gana
amb un cotxe.
D'acord.
Tens la policia.
Tens la policia.
Tens la policia.
Aquí tens el club.
Aquí tens el club que se n'ha de...
I si no, perdone,
que no faci tant partit.
De seguida,
Baltasar Garzón,
al matí de Catalunya Ràdio,
parlarem de Juliana Sánchez.
No marxeu per abans,
actualitzem-nos.
Última hora,
al matí de Catalunya Ràdio.
Òscar Fernández, va, tot teu.
Mira, doncs sentirem aquesta entrevista
a Baltasar Garzón
perquè avui el fundador de Wikileaks,
Juliana Sánchez,
afronta avui l'última oportunitat
d'evitar que el Regne Unit
l'extradeixi als Estats Units
on se'l busca per filtració massiva
de documents classificats
i és que el Tribunal Superior de Londres
examinarà entre avui i demà
el recurs dels advocats
basat en la mala salut del seu client
i en la transcendència del cas
que s'ha convertit en un símbol
de la llibertat de premsa.
El seu entorn és pessimista
tot i que encara podria recórrer
la justícia europea.
Veurem què t'explica
Baltasar Garzón en aquesta entrevista
perquè Baltasar Garzón
és el coordinador de la seva defensa
i el seu advocat.
En marxa mentrestant
una operació dels Mossos
desquadra l'àrea metropolitana
de Barcelona
contra un grup criminal
especialitzat en el tràfic
de marihuana i de haixix
i participen un centenar
d'agents de diferents unitats
i s'estan fent escorcolls
en domicilis dels investigats
i també en naus industrials
on hi hauria les plantacions.
Com a mínim,
a hores d'ara hi ha un detingut
en aquesta operació
que continua oberta
i per tant haurem
durant el matí d'actualitzar-la.
El govern de Jaume Collboni
a la ciutat de Barcelona
aconsegueix tramitar els pressupostos
amb els vots favorables d'Esquerra
amb qui els ha pactat
i dels comuns
El debat ha evidenciat
el distanciament
entre socialistes i comuns
tot i que avui
els dada Colau
han facilitat tramitar els comptes.
Sentim la portaveu dels comuns
Genet Sanz
i el tinent d'alcalde d'Economia
el socialista Jordi Valls.
Votarem en contra
si en 30 dies
vostès no han fet
aquest exercici
de responsabilitat
perquè Barcelona es mereix
un govern
uns pressupostos progressistes.
Si realment volen
que aquest ajuntament
desplegui polítiques d'esquerres
al ple de març
tenen la segona volta.
La tenim tots
però vostès també
han d'assumir
aquesta responsabilitat.
Junts,
el Partit Popular i Vox
han votat en contra
de l'aprovació inicial
dels pressupostos
que ara es comencen a tramitar
i s'hauran de votar
definitivament
en el ple
d'abans de Setmana Santa.
Jordi Corbalan,
Catalunya Ràdio,
Ajuntament.
Aquesta aprovació
de pressupostos
a l'Ajuntament de Barcelona
té una derivada
i és l'entrada o no
dels partits
que els aproven
en el govern municipal.
Esquerra desbrossa
aquest camí
per entrar al govern
després de l'acord
de pressupostos
la portaveu d'Esquerra
al consistori
l'Isent d'Alemany
ha assegut a TV3
que un partit
que governa
la Generalitat
ha de ser també decisiu
a la capital catalana.
Hem trobat
un partit socialista
bastant receptiu,
és un govern feble,
només amb 10 regidors
i per tant nosaltres
diguéssim
que hem de trobar
totes les escletxes
per condicionar
el rum i el pressupost
que al final
és el full de ruta
que ha de seguir Barcelona.
I mentrestant
el líder dels socialistes
catalans
Salvador Illa
ha insistit
que les negociacions
que han provocat
aquest acord
entre el PSC
i Esquerra
a l'Ajuntament de Barcelona
són separades
respecte a les que
hi pugui haver
a nivell català.
No hi haurà
un intercanvi de suports
ha dit
si bé ha reconegut
que li costaria
molt no facilitar
l'aprovació
dels pressupostos
del govern de Pere Aragonès.
En una entrevista
a Ràdio Televisió Espanyola
Illa ha revelat
que manté
un contacte permanent
amb el president
de la Generalitat
pels pressupostos
i per la crisi de Sequera.
He tingut interlocució
amb el president Aragonès?
Sí.
Bastant fluida
en aquestes darreres setmanes.
No em demani detalls
de quinze...
Quan hi ha parlat
l'última vegada?
Doncs miri,
molt recentment
però no vull donar detalls
Ahir, per exemple.
Molt recentment
però no vull donar detalls
perquè jo soc respectuós
amb la confidencialitat
de les converses
però no faig res mal fet
dient-me que efectivament
i crec que és normal
que hi parlo ahir.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Doncs a seguida
anem cap a Londres
perquè està a punt
de començar aquesta vista
en el judici
a Juliana Sánchez
per decidir
si accepta
o no l'extradició
cap als Estats Units.
Serà després
de la publicitat.
012
La millor resposta
Què passa?
La Gemma ha anat
a fer una entrevista
de feina
però com que l'oficina
no està adaptada
no hi pot pujar
amb la cadira de rodes.
L'oficina d'Igualtat
de Tracte
i no Discriminació
vella per garantir
els drets de les persones
davant de qualsevol
forma de discriminació
ja sigui per raó
de raça
etnia
edat
discapacitat
gènere
orientació sexual
l'oficina
atén les persones
discriminades
i facilita
la recepció
el seguiment
i la gestió
de les denúncies
administratives
que es poden presentar
de manera presencial
o telemàtica
també s'ofereix
un servei de mediació
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
El desconcert d'Igualtat 2024
arriba a Tarragona
la festa més boja
de l'escena catalana
presenta 5 artistes
compromeses i diverses
roba estesa
10
llum
fades
i DJ Trapella
vine al desconcert
de Tarragona
divendres 23 de febrer
a la sala 0
entrada exclusiva
amb invitació
demana
l'al web
o l'app
d'Igualtat
Occident
l'asseguradora
que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina
tot, tot i tot
el desconcert d'Igualtat
El matí
de Catalunya
Ràdio
Connectem ara
amb el Corte Inglés
per saber
totes les novetats
Bon dia
Hola, com va?
Bon dia
Que bé que et va
el finançament total
del Corte Inglés
oi?
Que bé que et va
per el teu nou televisor
el frigorífic
el sofà
per tot el que t'agrada
per el que et calgui
finançament total
per clients
amb targeta
el Corte Inglés
amb fins a 12 mesos
per pagar
d'electrònica
electrodomèstics
llarg, moda
rellotgeria
jolleria
esports
de tot
i més
a més a més
no carreguis tu
les bosses
gràcies al servei
carta de compra
que et permet
recollir i abonar
en un sol punt
totes les compres
i així
pots finançar-ho tot
en un sol tiquet
informa-te'n
i sol·licita'l
al personal de la botiga
que tinguis més a prop
aprofita
el finançament total
a la botiga
web i app
del Corte Inglés
fins al 21 de febrer
i per compres
superiors
a 200 euros
finançament ofert
per financer
el Corte Inglés
i subjecte
a la seva aprovació
consultant les condicions
i exclusions
al Corte Inglés
punt és
i una altra cosa
aquest divendres
t'esperem al Corte Inglés
de Sabadell
a dos quarts de set
de la tarda
amb
La màgia per recordar
de Nil Hidalgo
recorda't en aquest divendres
a la tarda
molta màgia
al Corte Inglés
de Sabadell
res més per avui
fins demà
molt bon dia
de seguida entrevistarem
el tercer Garzón
aquí al matí
de Catalunya Ràdio
perquè avui
el fundador de Wikileaks
Juliana Sánchez
afronta
l'última oportunitat
per evitar
que el Regne Unit
l'extedeixi
als Estats Units
anem cap a Londres
Colla Ballester
bon dia
hola bon dia Ricard
on et trobes ara mateix?
mira
estic anant just
cap al Tribunal Suprem
que està situat
a Fluitestrit
curiosament
al carrer tradicional
de la premsa
el judi
bé
la vista oral
començarà a dos quarts de doze
a la vostra
però abans
ja estan citades
concentracions
de gent
que li dona suport
a Juliana Sánchez
en un dia marcat
com el dia més important
per decidir
el futur immediat
per decidir
si és expedit o no
als Estats Units
hem de dir
Colla
com dèiem abans
que hi ha molt pessimisme
al seu entorn
ara mateix
sí
Estadla Sánchez
la seva esposa
ens deia
que no és optimista
de fet
l'estadla Sánchez
estava molt afectada
els últims dies
que l'hem vist
quan la vam entrevistar
per Catalunya Ràdio
i fins i tot
li vaig parar
l'entrevista
dues vegades
perquè estava
bastant remolosa
molt dolorosa
estan molt camarosos
que finalment
als Estats Units
aconsegueixen l'extradició
avui és l'últim
recurs d'apel·lació
l'última opció
que tenen
de poder presentar
una apel·lació completa
al Regne Unit
si no els donen
la raó
en la vista
d'aquests dos dies
a Sánchez
serà extradit
als Estats Units
excepte
si prosperés
un últim recurs
que els seus advocats
poden presentar
al Tribunal Europeu
dels Drets Humans
és un recurs
que recordem
que està basat
en la mala salut
que té ara mateix
Juliana Sánchez
i també
en la transcendència
del cas
perquè s'ha convertit
sense dubte
en una mena
de símbol
de la llibertat de premsa
ara mateix
exactament
Estadla Sánchez
deia
si els Estats Units
al final
aconsegueixen
hauran de canviar
la terminologia
i en comptes
de dir-ne
periodisme
d'investigació
no hauran de dir
espionatge
ells mantenen
argumenten
i de fet
és així
al final
que és un judici
també
no un individu
sinó
el periodisme
d'investigació
ara presentem
també tots els casos
que hem anat coneixent
que han portat
aquesta situació
Coia
una abraçada
gràcies
bona feina
fins ara
com veieu
que acabarà
tot plegat
Vicent
de fet
això fa molts anys
que dura
175 anys
de presó
té per davant
fa molts anys
que dura
i fa
molt mala fila
tot això
és a dir
que
segurament
acabarà estredit
i segurament
els Estats Units
aplicaran
aquest sentit
de la justícia
que es basa
en el concepte
de secret d'estat
i secret d'estat
també secret
en revelació
de dades
pernicioses
per la seguretat
de l'estat
la gran pregunta
és
això
qui ho decideix
qui decideix
que aquestes dades
són pernicioses
per la seguretat
de l'estat
que secret d'estat
i tal
perquè
ara mateix
per exemple
la Fiscalia
va utilitzar
per dir
que la família
Pujol
no té dret
a interposar
una demanda
contra Bellarejo
perquè això
són segredes
d'estat
i clar
és l'estat
que interpreta
qui són els segrets
que pot ser
pernicios
per la seguretat
de l'estat
i llavors
estàs
absolutament
indefens
contra les estructures
i contra els poders
de l'estat
i jo
ho veig
negre
en el cas
de Sánchez
crec que això
anirà seriosament
crec que als Estats Units
s'ho va plantejar
ara
també faria bé
l'opinió pública
nord-americana
de pensar
què hauria passat
en el cas
Watergate
si s'hagués aplicat
el mateix criteri
i a més
en aquest cas
l'estat
exactament
no és un estat
qualsevol
són els estats
d'unitamèrica
és el que fan
bandera
de la llibertat
de secrets
que són escabrosos
que demostren
que escoltar
clar
que totes les guerres
hi ha accessos
i sovint
no pas pocs
i això és el que posa
en evidència
el Joan de Sánchez
en el seu moment
hi ha entrat
moltes altres coses
però en particular
aquest vídeo
que s'explica
d'aquest helicòpter
abatut
que hi ha
una matança
que seria qualificable
en qualsevol dels casos
d'un crim
d'un crim
no sé si ho compta
la humanitat
però en cas
un crim
irreprovable
en què no obeeix
a cap mena
de voluntat defensiva
que es va matar
i sap a més
que es pot matar
indiscriminadament
a qualsevol persona
estem davant
d'aquesta denúncia
i és evident
que l'Estat
i en aquest cas
els Estats Units
reacciona contra això
La qüestió no és menor
des del punt de vista
de, diguem
la confrontació
de dos drets
un que era personal
i l'altre que té a veure
amb la preservació
dels estats
que pels estats
és la cosa més important
que hi ha
per sobre de qualsevol dret
de les persones
perquè és cert
que existeixen
els secrets oficials
és cert
que qualsevol persona
que intervingui
en una cadena
de difusió
d'aquests drets
és responsable
des del mitjà
de comunicació
fins a la persona
que en utilitza
o la que la replica
etcètera
i el Tribunal Europeu
de Drets Humans
que en general
ha estat molt favorable
o molt més favorable
i tendent
a garantir
i a protegir
la llibertat informativa
està davant
d'un repte molt important
perquè al final
tot i que sigui
un tribunal
que va més enllà
de les estructures
dels estats
ha de respondre
també als interessos
d'aquests estats
i no estem parlant
d'una qüestió qualsevol
és a dir
no estem enfrontant
com es deia
per exemple
injúries a la corona
front llibertat d'expressió
que va dir
clarament
que es podien cremar
fotografies del rei
en aquell cas
d'aquells activistes
a Girona
això
és una qüestió
que enfronta
un bé
que considera superior
que és la preservació
de la seguretat
d'un estat
i per tant
es confronta
amb un bé
encara més global
que és que
ell denunciava
que hi havia
crims de guerra
és a dir
no estem parlant
de filtracions
de qualsevol cosa
que posen perill
la sobretat de l'estat
però què pensem
que en els secrets oficials
no hi ha crims de guerra
aquí no estem parlant
en qualsevol
d'aquests secrets oficials
no m'agren crims de guerra
aquí on se l'enganxa
diguéssim
i on se el persegueix
és perquè ell va publicar
noms
que desvalava
agents secrets
dels Estats Units
a diferents països
i per tant
això
revelava una informació
i per tant
posava en perill la vida
d'aquestes persones
però això ho feia
perquè deia
que eren persones
que havien comès
crims de guerra
per tant era per un bé
aquest era el debat
el cas que explicaves
aquest dematí
la primera cosa
que denuncia
Joana Sánchez
és com s'abat
un helicòpter
això no té res a veure
com s'abat impunament
un helicòpter
no té res a veure
amb una revelació
amb un codi secret
a través del qual
amb l'exèrcit dels Estats Units
es comuniquen entre ells
no no
denuncia
precisament això
no no no
el que intentava
precisament
el que intentava
precisament
era preservar
preservar un excés
del exèrcit dels Estats Units
com és
matar unes persones
innocents
no té res a veure
amb protegir un secret d'estat
que posa en perill
la seguretat
del mateix estat
hi ha una cosa
a tenir en compte
evidentment va tenir
moltíssims documents
moltíssims
que se consideren
de seguretat
pel país
i això evidentment
a tots els països
està regulat
que és per
si tu tens accés
i els treus cap a fora
tens una responsabilitat
aquí
fins aquí
la llei està fent
el que caldria
jo crec que és la feblesa
del sistema americà
que ha vist
que la seva cadena
d'informació
era tan feble
que podien sortir
tota aquesta quantitat
de documents
i que han dit
no, no
la nostra fortalesa
serà jutjar
aquesta persona
portar-ho
i la repressió
ara bé
ara us poso
un repte a tots
si vosaltres
tinguéssiu un paper
i estiguéssiu a Auschwitz
dient
escoltem
jo a la cadena
de mando d'Auschwitz
veig que això
és un crim de guerra
què fem?
ho publiquem o no?
perquè la responsabilitat
és fer-ho
els Estats Units
tenen la primera esmena
que és la que parla
de llibertat d'expressió
tenen la segona
que parla d'armes
però la primera
parla de llibertat d'expressió
per mi el més important
és si hi ha un crim de guerra
que ell pugui dir
escoltem
jo no vull ser criminal
i he tingut accés
a una informació
que em fa criminal
per mi el més important
en aquest cas
és dilucidar
si és més important
la primera esmena
la llibertat d'expressió
que el dret
que té un Estat
a protegir-se
i a la sòa
segurament arribarem
a la conclusió
que en fi
que els Estats
tal com som
i amb el cinisme
oficial habitual
és molt més important
protegir-se
que aquesta llibertat d'expressió
és que és l'únic
perdone
aquí vostè
ha de triar bàndol
i ha de decidir
si està
entre la defensa
de l'Estat
o la defensa
de la llibertat d'expressió
quan una persona
té uns documents
que qüestionen
l'actuació
de l'Estat
que et permet
tenir aquesta llibertat d'expressió
ah vale
vale
mira
Putin també està
defensant l'Estat
però et permet
les llibertats
clar
arribats a això
al límit
l'Estat
es converteix
en una maquina opressora
perquè ell
és qui decideix
què és important per ell
i qui no
d'acord
doncs vinga
tira-li
Carmeta
jo li dic
ell no n'és conscient
però avui
tinc la sensació
que podem trobar la solució
a aquesta cosa
dels camps de futbol
allà que hi passen
els camps de futbol
hi ha molta tensió
hi ha una cosa d'aquestes
que la gent va al camp
ja
amb la ràbia
des de casa
si tothom
entrés a un camp de futbol
com a exemple
amb unes crocs
que te relaxen
que te fa
saps
te fa anar més còmode
te fa anar
saps
la sang circula més bé
no va tan apretat el peu
per tant
si el peu no va tan apretat
la sang que surt del cor
circula
fins a la punta del digros
fins a dalt el cervell
jo crec que amb això
aturaríem
bastantes patacades
ep
ho deixo aquí
ell no n'és conscient
en sol
mira que en sap de coses
però n'és conscient
que potser té la solució
a tots els peus
els crocs
hola
hola
hola
hola
hola
hola
hola
hola
hola
hola
hola
hola
hola
hola
carlos
estic emprenyat
estic emprenyat
estic emprenyat
jo em pensava que a les 8 del matí
em trucaria avui
i em cantarien una cançó
saps
i no
que fas anys avui
no m'ha fet res
home
soliguera per molts anys
i m'he emprenyat
i m'he emprenyat
no ho sabia
no ho sabia
quants nefas
quants nefas
digue'ls-hi
64
no sé
52
no
i no sé
amb alguns col·laboradors
saps
els portes aquí en directe
i pastissos
i no sé quantos
tens raó
escolta
tens raó
quan tens raó
tens raó
a mi
és que ni m'ha trucat
se m'ha passat
se m'ha passat
per cantar-me la cançó
per cantar-me la cançó
però escolta
és que no m'ha trucat ni la Carmeta
els aniversaris
tenen vuitada
no és com a metge
un temps d'aquests peixaters
perquè no fa ni tres dies
els vaig portar a sopar
amb el Roca
amb els germans Roca
els vas portar tu
els vas portar tu
els vas portar tu
amb crocs
amb crocs
amb crocs i banà
amb crocs també
no van deixar ni una gruna al plat
vaja
ni el que van servir
per veure tampoc
que ens expliquin
aquells vins de la Borgonya
que vaja
que en saben en xuriguera
i catalans
una disgressió
ui ui ui
sí
no canvies de tema
no canvies de tema
que vull
els oliverdoig
vam veure dels oliverdoig
també vam veure
sí sí sí
la nova presidenta
de la Déu Empordà
i tant que sí
escolta
no canvies de tema
que avui ens has fotut
la digressió tu
senyor Sol
amb la teva cultura cinematogràfica
quins títols
quins títols
el Castanyazo
segur que la recordes
el Castanyazo
jo en recordo
un de Castanyazo
aquí Argúcia
és un divendres a la nit
que allò
no en vam fer una pel·lícula
però va ser
gros gros gros
avui un rato
ja us l'explicaré
el Castanyazo
explica'l'ho
explica'l'ho
no es pot explicar
no es pot explicar
escolta
jo us convido
que vingueu
una estona
a Argúcia
al camp de futbol
i
veureu
tant d'aquí
com de fora
pares
que hi ha ratos
que la mare que en va
vull dir que
el dia que els pares
ens sapiguem
comportar en un camp de futbol
totes aquestes coses
no passaran
pares
i entrenadors
i entrenadors
hi ha cada entrenador
de canalla
que fa vergonya grossa
ha sortit el president
saps?
que dius
m'acago en denes
si això és el futur del futbol
en quatre dies s'acabarà
perquè ho fotran tot en l'aire
vull dir que és un tema
que és molt malparit
és molt malparit
això del futbol
un rato
hauríem de tractar-ho
això
però si ho hem tractat mitja hora
ja en tractarem més
ja en tractarem més
un especial d'aquests teus
que fots
la tarda
avui
la carot
festa
anar passant per camps
no
el cap de setmana
anar anant per camps municipals
això està bé
mira
ara
ja ho veuràs
ja ho veuràs
ja ho veuràs
el que et trobaràs
anar a posar el micròfon
només escoltar
només escoltar
sí sí sí
quedaria esperat
ostrell
quedaria esperat
doncs ja ho farem
el micròfon és secret
perquè s'inhibeixen
quan veuen que poden quedar retratats
sí
se'n portaria apagat
exacte
també és veritat
ara què?
acabaran acusant-lo a vostè
de posar en secret
de posar en circulació
com a mínim de poble
de poble
exacte
de poble sí
de poble sí
on comença i on acaba l'estat
Carles Soliga
felicitats per molts anys
i celebreu fort
gràcies
vés preparant
l'espai
que el faig
la paella
que hi ha el Vicent Sánchez
que ens deu
al final la demà a casa
el Soliguer
per tant
vés-ho preparant
que s'acosta
els joguers que
gent Sánchez
no van
adeu Fel
que vagi bé
adeu siau a tots
passiu bé
adeu adeu
i gràcies també
a la Montserrat d'Ebrera
el Vicent Sánchez
Sergi Sol
i Rafael Vilassan Juan
per acompanyar-nos
que vagi bé
farem una pausa
i de seguida
Baltasar Garzón
amb nosaltres
dos minuts
ara tornem
fa quatre dies
eres un nen petit
i mira't ara
fet un home
amb feina
amics
casa teva
ai
estic molt i molt orgullós
de tu fill meu
gràcies
em pot arreglar la cisterna
o
hauré d'encarregar una peça
però sí fill meu
sí
per 17 milions d'euros
et fas parar de qui sigui
ja hi ha la venda
el cupó de l'extradia
del pare de l'once
el 19 de març
17 milions d'euros
extradia del pare de l'once
ara qualsevol vol ser pare
a tots els que jugueu a l'once
ben jugat
jugues responsablement
i només si ets major d'edat
m'encanta
la teniu en caputxa?
la paella?
en caputxa?
tapa
tapa
tapa
em tapa
fins al 29 de febrer
arriben les rebaixes
de la llar del Corte Inglés
fins al 50%
de descompte
emparament de cuina
a la botiga
web i app
al Corte Inglés
que bé que et val
finançament total
per clients amb targeta
al Corte Inglés
finança les compres
fins a 12 mesos
en electrònica
electrodomèstics
esports
moda
llarg
i molt més
fins al 21 de febrer
finançament total
del Corte Inglés
a la botiga
web i app
per compres superiors
a 200 euros
finançament ofert
per financiar
el Corte Inglés
i subjecte
a la seva aprovació
consulta les condicions
i exclusions
al Corte Inglés
punès
l'Enigmarius
amb Marius Serra
avui
l'Enigmarius
feia
el comercial
estableix
el benefici
i el del pagès
en delimita
les terres
i la resposta
era
marge
que li ha associat
dos dels sentits
de marge
el marge
de benefici
comercial
i el mur
de pedra
que marca
límits
1.436
dels 1.641
participants
l'han encertada
per tant
dona 6 punts
per a la lliga
guanya
el lot
de xocolates
Torres
Carme
Buscà
Quadrada
i avui
també ens heu dit
terme
límit
o tanca
en què et fixes
quan escolls un llibre
en el títol
l'autoria
l'editorial
la coberta
però té el segell
d'Ecoedició
l'Ecoedició
és una forma innovadora
de gestionar les publicacions
amb criteris de sostenibilitat ambiental
entre a institutecoedició.cat
i descobreix quin paper jugues a l'hora d'escriure, editar, imprimir, distribuir o llegir un llibre
fes un bon paper
escoll a coedició
l'art
no és
l'art és una cosa que es fa
no hi ha cap norma celestial
que digui com ha de ser l'art
tu te'l pots inventar cada dia
l'art
en el marc de l'any Tàpies
s'obre un diàleg viu i actual
al voltant del llegat escrit
d'en Toni Tàpies
avui és Tàpies
la paraula de Tàpies
és més viva que mai
i podem seguir tenint converses
d'aquestes idees
avui és Tàpies
el podcast de Rita Roig
en coproducció de 3CAT
i Museu Antoni Tàpies
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
10.27 avui el Regne Unit
comença a la vista per decidir
si accepta l'extradició
de Julana Sánchez als Estats Units
la justícia nord-americana
el reclama per jutjar-lo
per revelar documents secrets
i l'acusació pot suposar
fins a 175 anys de presó
avui hi ha convocades manifestacions
a diverses ciutats
per demanar-ne la llibertat
a Barcelona, per exemple
serà a les 7 de la tarda
el consulat anglès
d'aquesta ciutat
i abans de res
repassem una mica
la història tot plegat
Frederic Vincent
Sí, Julana Sánchez i Wikileaks
van publicar el 2010
documents confidencials
de la guerra de l'Aguanistan
i de l'Iraq
que recollien entre d'altres coses
centenars de milers de morts
de civils
no reconegudes
pels Estats Units
tortures
també
això no va agradar gens
a Washington
que de seguida
va dir
volem jutjar Julana Sánchez
i el mateix any
que Wikileaks
publica els papers
des de l'Afganistan
i de l'Iraq
el 2010
dues dones acusen
Sánchez de violació
i assetjament
cosa que ell sempre ha negat
aprofitant que el deixen
en llibertat sota fiança
per aquesta qüestió
ell se'n va a l'ambaixada
de l'Equador
i allà hi passa 7 anys
en aquest temps
les denúncies s'arxiven
però l'acaben detenint
el 2019
aquest és el moment
de la detenció
Julana Sánchez
demanant al Regne Unit
que resisteixi
el detenen
perquè a l'Equador
li retira
la protecció
a Julana Sánchez
la justícia britànica
llavors el condemna
per saltar-se
aquesta fiança
que dèiem
i és en aquest moment
que els Estats Units
demanen la seva extradició
que és el que s'hauria
de començar a decidir avui
el germà de Julana Sánchez
deia al programa
Collapse de TV3
que tenia molt poqueta confiança
la veritat
jo crec que els tribunals
de Reina Unit
han sigut instrumentals
per seguir
amb aquesta persecució
per seguir
amb el Julana Sánchez
dins de la presó
llavors jo no tinc
molta esperança
per part dels tribunals
de Reina Unit
és veritat que el Reina Unit
ha rebutjat de vegades
extradicions als Estats Units
però sobretot ha estat
per exemple
si en el pres en qüestió
se li demana la pena de mort
Anem a saludar el matí de Catalunya Ràdio
l'exjutge de l'Audiència Nacional
Baltasar Garzón
que en aquests anys
ha dirigit la defensa
de Julana Sánchez
senyor Garzón
bon dia
buenos dias
i gràcies per acompanyar-nos
Buenos dias
abans de res
com està
ara mateix Julana Sánchez
Bueno
Julana Sán
no està bien
ja és
mucho el tiempo
que lleva
desde
2010
noviembre de 2010
que començó
la petició
de extradició
de entrega
para
Suecia
hasta el día
de hoy
prácticamente
y desde
el 19 de junio
de 2012
no ha tenido
libertad
primero
en la embajada
de Ecuador
a Londres
luego en la
prisión
de Belmar
donde ya
de alta seguridad
conocida
como la
Guantánamo
inglesa
que ya lleva
7 años
de modo que
una persona
normal
no puede
estar bien
ya tuvo
un amago
de infarto
en su momento
su salud
es muy delicada
pasa
prácticamente
casi dos días
en una celda
de apenas
dos metros
por uno
encontrado
sin comunicación
con grandes
limitaciones
para los abogados
cuando nos desplazamos
para hablar
con él
de modo que
en estas condiciones
el deterioro
de su salud
es manifiesto
y muy grave
¿Qué diría
usted que está en joc
en este caso
en el caso
que estamos
hablando
bueno
principalmente
aparte de la
propia
vida
de la persona
en cuestión
de Yuri
Hassan
si
no olvide
que
la primera
pues
Vanessa
Barister
denegó
la extradición
por el riesgo
de
contra su vida
incluso
habló
de
suicidio
ante las
largas
penas
que le pueden
esperar
en Estados
Unidos
y
en segundo
lugar
cosa que sigue
estando vigente
al día de hoy
a pesar de las
aparentes garantías
que ha dado
Estados Unidos
y lo que está
en juego
es la libertad
de prensa
sin un periodista
o un editor
de un medio
como Wikileaks
que de nacionalidad
australiana
que publica
en Europa
que nunca ha pisado
Estados Unidos
se puede ver
sometido
por una
aplicación
exacerbada
de la
extraterritorialidad
de las leyes
norteamericanas
a una
expectativa
de 175
años
de cárcel
por
cumplir
la obligación
de informar
informaciones
que fueron
recogidas
por los más
importantes
medios
de todo
el mundo
que se han
comprobado
que se han
probado
que son ciertas
y que
denuncian
gravísimos
atentados
contra los
derechos humanos
contra la vida
de corrupción
etcétera
se puede ver
sometido
a este proceso
pues imagínese
lo que supone
para cualquier
periodista
y la amenaza
que supone
para la libertad
de información
y de prensa
está en juego
esto
de forma
muy principal
y por tanto
muy grave
haciendo una
comparativa
no sé
a Navalny
presuntamente
lo han matado
en la prisión
y
a
en Julian Assal
lo están matando
poco a poco
desde
con este
procedimiento
de extradición
prolongado
que
quebran
todas las normas
del proceso
Clar, si finalment
el Regne Unit
diu que sí
aquesta extradición
encara hi ha marge
judicial
o s'acaba
definitivament
el camí?
Bueno, la idea
la vista
que se
comienza
hoy
mañana
también
lo que está
en juego
son
dos
dos
resoluciones
es que
se denegaron
de plano
por
la Corte
Suprema
y es que
se pueda
recurrir
para entrar
que haya
dos recursos
de
los dos recursos
de revisión
ante la propia
Jai Corp
digamos
sería el equivalente
a la Corte
de
apelación
para revertir
las dos
inadmisiones
de plano
que hicieron
una contra
el
Home Office
es decir
con
el ministerio
o el ministro
o la ministra
de interior
de la época
Priti Patel
que se rechazó
de plano
y también
para que entren
en el fondo
de los
alegatos
de la defensa
que hemos planteado
como la persecución
política
la libertad
de prensa
la falta
de proporcionalidad
la extraterritorial
unidad
de la ley
y las violaciones
de
derechos
de defensa
si nos dicen
que no
hay posibilidad
de apelación
en este
en este
caso
en estos dos casos
se termina
todo el procedimiento
es decir
no podríamos
acceder
a la Corte
Suprema
para que
estudie
el fondo
de la cuestión
y quedaría
sencillamente
la entrega
a los Estados Unidos
es verdad
que también
hay planteado
un recurso
ante
el Tribunal
Europeo
de Derechos Humanos
pero
incluso
en este caso
aunque
el TDAH
hiciera
la adopción
de medidas
cautelares
para evitar
la entrega
como ha ocurrido
por ejemplo
con el barco
que tiene
a migrantes
con destino
a Ruanda
en Gran Bretaña
puede no cumplir
lo Gran Bretaña
porque
puede
no es
no le vincula
bueno
le vincula
pero
es igual
porque
es probable
que sirva
incluso
para
desapegarse
absolutamente
ya del
Tribunal
Europeo
de Derechos Humanos
cosa que está
más que
en riesgo
de modo que
es
la última
posibilidad
que tenemos
para que
se pueda
entrar
en el fondo
que se plantea
en toda
esta historia
y aparte de ello
hay un procedimiento
abierto
en España
en la Audiencia Nacional
en el Tribunal
Central de Instrucción
número 5
muy importante
en donde
se han desvelado
todas las
irregularidades
el espionaje
durante todo
el tiempo
que estuvo
Julian
en la Embajada
de Ecuador
en Londres
a través
de una empresa
española
de Global
con vinculación
y relación
directa
con los servicios
de inteligencia
norteamericanos
donde espiaron
no solamente
a Julian
a su mujer
sino a todos
los que
formábamos
parte
del equipo
de defensa
y
teniendo
teléfonos
colocando
micrófono
de fet
vostè
hi ha un episodi
curioso en això
que és que
l'any 2017
quan Assatge
encara estava
a l'Ambaixada
d'Equador
i estava gestionant
la seva sortida
va passar això
que ara es pot
realmente
en diciembre
2017
es cuando
hay un momento
en que
planteamos
la salida
de Julian
con
protección
diplomática
y ahí
se activaron
todas las
alarmas
y poco tiempo
después
se produjo
la expulsión
el 11 de abril
de 2019
¿Pero vas saber
mai qui eren
aquells encaputxats
que van entrar
en el seu despatx?
Ese es un tema
también
muy
muy interesante
porque
nunca hemos
sabido
qué ocurrió
con esa investigación
se planteó
la denuncia
ante la policía
nunca nos han dado
una respuesta
solamente
nunca llegó
esa denuncia
a un juzgado
de instrucción
de Madrid
y por la
coincidencia
de fechas
y demás
tenemos
la sospecha
que podría
estar vinculado
también
con todo este tema
porque
en el despacho
en esa época
no había
nada de interés
que pudiera
dar
causa
para un
un asalto
de ese tipo
como no fuera
toda la
información
y documentación
de
Julian
alzán
lo que ocurre
es que también
teníamos
asegurada
esa circunstancia
y es
lo cierto
que no se pudieron
llevar nada
¿Li sorprèn
per això
la posició
diguéssim
dels tribunals
en aquest
en el cas
de Sánchez?
¿En cuanto a la
prohibición de
perdón?
No, si li sorprèn
diguéssim
la posició
que hi ha hagut
fins ara
dels tribunals
en el cas
de Sánchez
Sí
bueno
es sorprendente
que cuando
está en juego
pues
algunos aspectos
tan esenciales
como los que
están en este
caso
pues
tratándose
de Julian
Azzan
se olvida
con mecanismos
y también
se ha echado
de menos
a lo largo
de todo este
proceso
el apoyo
al propio
Julian Azzan
cuando
como decía
al principio
está en juego
algo fundamental
y no olvidemos
que Julian Azzan
su gran
pecado
ha sido
enfrentarse
a través
de Wikilis
al poder
y en este
caso
principalmente
de Estados Unidos
poniendo
muy en claro
algunos
de los
métodos
y algunas
de las
violaciones
más graves
de derechos humanos
por tanto
eso es muy difícil
que se lo perdonen
Bueno, preguntar
a usted
porque usted
es un jutge
de muy larga
experiencia
y de fet
usted
aquí a
Catalunya
ha estat
qüestionado
por algunas
decisiones
judicials
penso en
la operación
Garzón
que va ser
anomenada
en el seu momento
a Catalunya
y en los últimos
años
per ejemplo
ha estat
un referent
per denunciar
las injusticias
no sé si
con la experiencia
que tiene ahora
y veiendo
también
como funciona
la justicia
por ejemplo
usted
hauria actuado
diferente
como a
jutge
en el seu momento
bueno
la verdad
depende del lugar
donde estés
ves
con una óptica
o con otra
en cuanto
a mi me gustaría
que cualquier
acción judicial
respetara
de forma
absoluta
el debido proceso
y en este caso
que nos ocupa
que así fuera
también
y que
se ejemplificara
esa separación
de poderes
y que no responde
ningún tipo
de acción judicial
o al menos
que no quede
sospecha
alguna
de que
se está cumpliendo
la legalidad
en el caso
de Juliana Sán
eso no es así
desgraciadamente
y lo que espero
es que
finalmente
pueda
debatirse
ante
el Tribunal Supremo
ante la Corte Suprema
de Londres
de Gran Bretaña
todos los argumentos
que se pueden
que se deben
de conocer
para que
se tomen una decisión
y estoy seguro
que una vez
que eso pueda hacerse
no puede
otorgarse
ningún tipo
de tradición
en contra
de Juliana Sán
Deixe-me preguntar
una pregunta
así más genérica
y si vol
más específica
Clar,
vostè
aquests últimos
anys
ha defensat
diverses causes
internacionals
per denunciar
diverses injustícies
no sé
com veu la justicia
espanyola
en comparación

también de las personas
al final
la interpretación
del derecho
no siempre
no siempre es uniforme
precisamente porque
quienes interpretan
las normas
no somos
idénticos
de modo que
siempre
hay un componente
amplio
en la interpretación
pero lo importante
es que
no se haga
extensiva
ninguna
interpretación
que pueda
perjudicar
los derechos
de las personas
de modo que
siempre
cuando
nos movemos
en el ámbito
de la jurisdicción
penal
debemos de tener
muy en cuenta
esa interpretación
restrictiva
del componente
penal
de las conductas
y no
exacerbarlo
ampliarlo
en perjuicio
de quienes
son
las personas
objeto
de investigación
Li preguntaré
d'una altra manera
i acabaré
señor Garzón
pero por ejemplo
avui el país
publica
i assegura
que la justicia
suïssa
ha cuestionat
que l'Audiència Nacional
investigui
per terrorisme
la causa
del tsunami
democràtic
hem vist
també
com alguns
jutges
han ampliat
causes
davant la
possibilitat
de la
amnistia
a vostè
li sorprèn
aquesta actuació
dels jutges
creu que això
forma part
de la normalitat
democràtica

Las órdenes de comunicación, de detención, etcétera, y de cooperación son mucho más automáticas. En el caso de Suiza, a mí me parece respetable absolutamente lo que ha dicho el juez o la autoridad judicial suiza, pone en cuestión la interpretación de este hecho y el carácter que se le otorga por la jurisdicción española.
Yo soy respetuoso con la jurisdicción española, pero no comparto el calificativo de terrorismo que se está vincitando en estas fechas. Por tanto, siendo consciente, deberíamos esperar a que la instancia correspondiente, que es la Unión Internacional, es la Sala de lo Penal, tome su decisión y también en orden a la decisión de una exposición razonable,
en la Sala Segunda del Tribunal Supremo, que la Sala Segunda decida si finalmente considera que el caso de Suiza es objetivo o objeto de investigación por un presunto de terrorismo que yo no creo que en ningún modo pueda tener ese calificativo.
Pero respeto la independencia judicial aunque critico esa calificación.
Ha fet pensar que vostè va ser el primer jutge a investigar la trama Gürtel, per exemple, i poc després va ser jutjat i condemnat per ordenar una gravació a la presó amb converses dels principals caps d'aquella trama.
De fet, el Comitè de Drets Humans de la ONU va dir que el van condemnar sense garanties.
Vostè va sentir també una mica part atacat per aquesta laufer que ara es diu a Espanya?
Bueno, ese es un caso de... para mí es el caso que se... los casos que se siguieron contra mí son un claro ejemplo de no ser, ¿no?
En definitiva, si después de la resolución tan contundente del Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas por unanimidad de sus 18 miembros se dijo que fue arbitraria, parcial y que no es la sentencia contra mí
y que no existía una previsibilidad penal para que se me imputara y se me condenara como se me condenó, pues no hay otra alternativa que afirmar, y así lo hago, que evidentemente esa juición no fue justo
y España no está exenta de casos de lofer. Yo me he manifestado públicamente y por escrito desde que todo el tema del proceso empezó a una andadura cada vez más desquiciada
que todo este proceso, todos estos procesos judiciales no tendrían que haber nunca llevado a los derroteros que llevaron
y desde luego nunca consideré que hubiera disminución y por tanto lo sigo manteniendo al día de hoy. Creo que los casos son diferentes a los que se han utilizado
con unas consecuencias que a día de hoy las estamos sufriendo todos los ciudadanos.
Pelsa Garzón, gràcies per acompanyar-nos i que tingui un bon dia.
Muchas gracias. Chao.
Farem una pausa i de seguida tornem al matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Busseja el Mediterrani en Diving Show, la fira del submarinisme referent per tots els bussejadors.
Del 23 al 25 de febrer a Fira de Cornellà, amb la presència d'expositors internacionals, primeres marques, centres i escoles de busseig, equipaments, destinacions i conferències.
Submergeix-te el Mediterrani en Diving Show, del 23 al 25 de febrer a Fira de Cornellà, l'epicentre del món del busseig.
Informa-te a emadivingshow.com
En la venda del teu cotxe, com en tot, pots ser un loser o un pluser.
Un loser no valora el seu temps. Un loser es deixa amb el camp ofertes de compra que no es respecten.
Vols ser un pluser? Vine directe a Ocasión Plus per rebre sempre la millor taxació, pagament a l'acta i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus. Ja som més de 200.000 plusers. T'hi afegeixes?
Amb ambulància! A portar o a visitar-me, no vas amb una ambulància!
Jo estic molt accelerada, això.
Això de la sang, de la grassa, com se diu?
La colesterol.
Ara, ara.
Ara, 103 anys, eh?
101.
101.
No en tinc tants, eh?
Aviam com camines. Estupendo, eh?
Em flipa una mica saber quantes coses.
Històries plenes de vida.
Històries de la primària.
A TV3, dijous a la nit, últim capítol de la temporada.
Cada migdia, a Catalunya Ràdio, una experiència immersiva única.
Una ràdio vertiginosa.
Sensacions explosives.
Vine de públic a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio amb Quim Morales.
Finga!
Sentiràs l'emoció de la ràdio com si hi fossis.
Coi, perquè hi seràs.
Xapum!
Escriu-nos a l'última hora arroba catradio.cat
i prepara't per viure l'última hora en quatre dimensions.
No vindrà ningú, Quim.
És que no vindrà ningú amb aquest xum-brum-riblix-bum.
La gent, el que estem fent és espantar els oients.
No, home, no, Joel.
Pitjors coses han sentit.
Comença el dia amb molta energia a Basic Fit.
A casa o al gimnàs de la cantonada.
Apunta-t'hi ara.
Gaudeix de quatre setmanes extra i emporta't una motxilla.
Senta't bé i fes del fitness el teu bàsic.
Consulta't les condicions a basicgeofit.es.
Basic Fit.
Descobreix la bellesa de les illes gregues al nord d'Europa amb MST Cruceros.
Vuit dies amb tot inclòs i vols des de Barcelona.
O visita la Mediterrània amb embarcament a la ciutat a partir de 823 euros per persona.
Reserva a MST Cruceros.es o a la teva agència de viatges.
MST Cruceros. Un viatge cap a la bellesa.
Hola, carinyo. Et truco des de Galeries del Tresillo perquè he vist que tenen el nostre sofà llit molt rebaixat.
I com que a la teva mare li encanta quedar-se a dormir perquè diu que és tan còmode, doncs n'hi podríem regalar un.
Què hi dius? El compro?
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo comença la rematada final.
Rebaixes de fins a un 60% en sofàs, sofàs llit, matalassos, decoració i molt més.
Galeries del Tresillo.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
A la una del migdia, a Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh, però estic gestionant el departament de queixes.
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí, és que no és fàcil obrir el camí del cor en un país com aquest.
A la una del migdia, a Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
La reina del metal neix a partir de la col·laboració inèdita
entre el ball flamenc de Vanessa Ibar
i els sons de la percussió metàl·lica
i la música electrònica d'Enric Mumford.
Una original cerimònia artística
que es podrà veure el 29 de febrer i l'1 de març
al Mercat de les Flors.
Més informació a mercatflors.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
Per primera vegada a casa nostra,
Becoming Marilyn and Becoming Elvis.
La història de l'ascens a la fama de les dues icones dels anys 50,
Marilyn Monroe i Elvis Presley.
Narrades a través de les fotografies d'André de Dienes
i Alfred Berheimer.
Fins al 24 de març, a la Galeria Fotonòstrum.
Més informació a fotonòstrum.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Al matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
I a aquesta hora, Alberto, un bon dia.
Què tal? Bon dia, Ricard.
Però on ets avui?
Doncs mira, molt a prop de Catalunya Ràdio.
Sóc a l'altra banda de la diagonal.
Potser a 400 o 500 metres teu.
I estic, perquè mira, l'altre dia passejant,
passejant sense tu, que a vegades també ho faig això,
a primera hora del matí...
No em diguis, no em diguis.
Sí, sí, a vegades també.
A vegades també.
Doncs mira, passo per aquí, per la diagonal,
estic molt a prop de l'illa, eh?
I veig un retallable del rei Juan Carlos,
de dos metres d'alçada,
a darrere d'un aparador,
i posa Museu Juan Carlos.
I dic, com?
Però què és això?
Dic, hi ha un museu dedicat al rei Emèrit,
a la diagonal, i no ho sabem.
Llavors miro, i veig que això és un restaurant.
Estava tancat, era d'hora al matí,
i dic, home, això hem d'averiguar,
a veure què és això.
O sigui, un museu del rei Juan Carlos,
en un restaurant de la diagonal,
a 500 metres de Catalunya Ràdio,
doncs, si et sembla, entrem.
A veure, ja hem...
Sí, ara anem entrant directe, perfecte.
Entrar al museu, rei Juan Carlos,
no és conya, eh?
Vull dir, qui vulgui, al costat de l'illa,
diagonal 500...
No sé si veig ara el número...
530...
35, em diu ara.
35, sí.
535, doncs, pot venir.
Mira, entro.
Ara, aquesta hora ens han obert per nosaltres,
i t'has d'imaginar un local petit
on totes les parets estan plenes d'objectes
relacionats amb el rei Emèrit.
Hi ha un gran rètol que posa al museu Juan Carlos
l'arte de vivir,
i a partir d'aquí, per exemple,
primera cosa que veig, que em crida l'atenció,
un peluix d'un elefant
amb una escopeta
i tres bales, aquí com si fos un pin,
el pit de l'elefant.
Després, dues crosses.
La porta al lavabo, per exemple.
Si vas entrar al lavabo,
hi ha dues crosses,
i hi ha una portada de la revista Hola
que diu
La històrica abdicació del rei.
Quan entres al lavabo és el que veus.
Una tele,
on van passant amb l'UP,
Gags del Polònia,
on surt el rei Juan Carlos.
Però bé, no hi ha.
Això és conyo que és...
Clar, moltes portades de revistes del cor.
Però això fa una mica de por, Albert, diguéssim,
o no?
Home, a veure,
fa riure.
D'acord, d'acord.
Fa riure,
i, bueno, clar, per exemple,
hi ha tot un pany de paret
que està dedicat a la Corina,
i aquí hi ha fotos
on pots veure la Corina amb el rei,
una altra foto
on pots veure la Corina amb la reina Sofia,
que aquesta jo crec que està una mica muntada,
portades de la revista El Jueves,
Campechano Enxotxado, per exemple,
el podcast de Corina,
una altra portada d'El Jueves,
i una de les peces estrelles,
si anem a l'altre pany de paret,
és un polo,
un polo,
del bribón,
amb la bandera,
o sigui,
t'has d'imaginar amb la bandera espanyola el coll,
el logotip de la caixa sobre el bribón,
emmarcat aquest polo.
Clar, dius, a veure,
però això...
O sigui,
què és això?
Què és això, sí.
Què és això, exactament?
Això és una persona que ho ha decidit fer,
això passa a altres llocs...
Bueno, això...
Jo no sabia que existia això,
aquest monotip.
No, no,
jo no en tenia ni idea,
clar,
t'has d'imaginar,
això hi ha, per exemple,
amb això de les crosses,
està en un altre pany de paret,
on tot són fotos d'accidents
que ha tingut el rei Juan Carlos,
on només el veus amb crosses.
L'apartat d'accidents.
L'apartat d'accidents.
Hi ha també una armilla,
una armilla d'anar a caçar,
hi ha moltes frases seves d'aquestes històriques,
i, mira, anem a aclarir-ho,
veuríem què és això.
Tinc aquí un dels socis d'aquest negoci,
que és el Borja Vallesté.
Borja, què tal, bon dia?
Hola, què tal, bon dia i benvinguts.
Escolta, primera pregunta,
això va de debò o això és una conya?
Què és això?
Això és una manera de fer més divertida
l'experiència de visitar aquí el Bertus Milanesa,
de donar-li un toc d'humor,
d'ensenyar coses tan llums com ombres
de personatges que considerem vividors, polèmics,
i fer que la persona que entri aquí i dini
no només se'n porti una bona experiència culinària,
sinó que només se'n porti històries,
ribres o fins i tot coneixements.
O sigui, per tenir un museu dedicat a tu
amb un dels restaurants de la vostra cadena
has de ser un vividor.
Correcte, has de ser un vividor
i has d'haver fet de tot.
Quants restaurants teniu i a qui més els dediqueu?
Doncs ara mateix tenim tres locals,
la idea és crear un grup de restauració gran,
ara mateix tenim el del rei Juan Carlos aquí a la Diagonal,
tenim el de la Diogarmando Maradona
a Traveçera de Gràcia amb el Montaner,
aquest és impressionant, és el més gran de tots,
i a l'Esplau tenim un de Julio Iglesias,
veig que són del mateix perfil per això de persona, una mica, eh?
Sí, tu creus que sí, Ricard, sí, Julio Iglesias, Maradona
i el rei Juan Carlos, creus que és el mateix?
Vividors, sí, i algun, fins i tot...
Bueno, en fi, vull dir que sí, que sí.
A veure, Borja, el rei Maradona i Julio Iglesias,
no hi ha cap català.
Teniu un projecte algun català o no?
Hi ha vividors a Catalunya?
Hi ha vividors a Catalunya, hi ha vividores també,
i estan en camí.
De fet, el quart i el cinquè local estan ja cuinant-se,
i com bé dius, entrarà un català,
i entrarà una dona, que creiem que és fonamental també donar-li...
A veure qui són.
Bueno, vaig a fer l'espoiler,
el segon local, Guillem, serà de la Belén Esteban.
No dono la localització, ho haureu d'investigar aquí.
Però és a Barcelona.
És a Barcelona.
I el segon serà del Joan Laporta.
Home!
M'agrada molt, m'agrada molt.
Home, jo crec que hem d'aconseguir que Laporta vingui a inaugurar-lo,
perquè seria bastant divertit.
Sí, ara aquests quart i cinquè locals són els primers que són de personatges
que encara, diem-ne, que estan en actiu.
No, que són suficientment propers.
A veure si ho aconseguim.
Ho intentarem.
Aquí què passa?
Quan la gent entra,
perquè clar, la sorpresa que jo vaig tenir passejant per la Diagonal,
a Museu Rei Juan Carlos,
és la que deu tenir tothom.
Quan la gent ve aquí,
o sigui, hi ha gent que s'ha emprenyat?
Que diu, què esteu fent aquí?
Hi ha hagut gent.
Hi ha hagut gent que s'ha queixat, sí.
Sí, sobretot per fills més monàrquics
que no han dedicat un minut a entrar a dins.
És veritat que tenim aquí el gag a la porta
amb la figura del rei
i la gent de vegades ja es queixa i ni entra.
Però la veritat és que és menor del que ens ha passat.
De fet...
De què us pensàveu.
De què us pensàveu, exacte.
Però, clar que sí, sí.
O sigui, però podria ser un homenatge.
Un museu al final és un homenatge, no?
És que et pots queixar...
Jo crec que aquí et pots queixar per dues coses.
Però a dues plantes, no?
O sigui, els monàrquics es poden queixar per dir
i només destaqueu això del rei emèrit, no?
Quan va fer tantes coses, etcètera, etcètera.
Aquella cançoneta que ja sabem.
O et pots queixar també
perquè d'alguna manera estàs fent simpàtic
un personatge que ha fet coses, diguem,
molt poc simpàtiques, no?
Correcte, 100%.
I aquí el perfil de Pública Volent també
és aquell que és capaç de disfrutar de la vida,
de treure un riure en comptes d'una queixa,
que és el que volem transmetre també com a negoci.
Aquí feu el Carna Rebussada, no?
Sí, fem el perfil de Milanesa Argentina,
que va ser Carna Rebussada,
amb tòpings de sobre.
És a dir, és aquest perfil com de pizza
fet sobre un tall de carn
i és un menjar guarro per disfrutar,
per gaudir i també té polèmica.
És a dir, fot quilets, però ho passes bé.
Doncs aquí ara mateix.
Clar, és que a més a més hi ha una taula,
diguem, Ricard, t'has d'imaginar
que hi ha una taula com una barra amb tamborets
on tens la tele al costat
i llavors tu seus aquí i fins i tot tens els cascos,
diguem, que et pots posar uns auriculars
per si vols sentir bé.
M'han fet arribar una fotografia, clar,
és com quan vas a un museu, no?
Que dius, et pots posar els auriculars i dir,
vaig escoltar aquest vídeo concret,
doncs és el mateix, però en vídeos de gags del Polònia.
Sí, sí.
En fi, no ho sé,
vull dir, mira,
diguem-ne, hem aclarit aquesta incògnita
de què és això que hi hagi un museu del rei Joan Carles
a la Diagonal,
que m'ho vaig trobar l'altre dia passejant.
Clar, és que, si em dius,
si hagués de comptar quants marcs hi ha a la paret,
no sé, és que potser n'hi ha 200 o 250...
No, i el tema és que qui ho ha fet tot això?
I qui ha guardat tot aquest diari?
Perquè hi ha coses d'anys diversos, no?
Perquè aquí hi ha una feina de col·lecció.
A veure, Borja, per exemple,
els diaris,
d'on te'ls traieu?
O, en el cas,
aquest polo del Bribón, no?
Sí, sí, tot això,
hi ha molta feina darrere.
Aquest museu em trigà a preparar-lo
uns 4 o 5 mesos,
buscant retalls,
contactant amb gent,
col·leccionistes,
existeix gent que guarda revistes
de fa 20, 30 i 40 anys.
I és una feina de xinos,
entre cometes,
d'anar parlant amb tothom,
apropant-te i trobar-lo,
i negociar-ho, fins i tot,
perquè hi ha gent que et vol cobrar una milionada.
I, bueno, donar-li tot un...
El que no aconseguim,
diguem-ne, original,
doncs fotem algú que faci riure,
com tens aquí l'elefant,
que no hem portat un de veritat, de moment.
No.
I, bueno,
i és anar fent a poc a poc tot aquest...
Però és un elefant de peluix
que potser fot un metre,
que és el primer que veus,
diguem,
amb aquesta escopeta.
Una escopeta.
Sí, sí.
De fira.
El sol de l'elefant l'has posat tu,
em sembla, eh, Ricard?
Sí, sí, aquest és meu, aquest és meu.
No és real, no és real.
Doncs passejant,
avui l'Albert ens ha portat fins aquí,
fins a la Diagonal 535 de Barcelona,
en aquest restaurant Bertos Milanesa,
per descobrir aquest museu del rei Joan Carles.
I que ve al museu Joan Laporta, eh?
Sí, sí.
Aquest i avui anirem,
però aquest ja serà una altra època.
Albert, una abraçada.
Que vagi molt.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu.
Adéu al punt de les 11.
Ara tornem.