Hasta la última hora, hasta la última hora, sí.
Cataluña Radio, las noticias de las 12.
Bon día, os informa Sara Riera.
¡Sara, gracias!
Brusseles abre una investigación contra Facebook e Instagram
per determinar si violen las reglas europeas sobre protección de menores.
És la segona investigació els últims 15 dies de la Comissió Europea
contra aquestes xarxes socials.
Brussel·la, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia.
Nova investigació de la Comissió Europea contrameta
per possible incompliment de la llei europea
procediment obert ara davant la sospita que l'empresa nord-americana
no respecta les obligacions en matèria de protecció de menors
a les xarxes socials Facebook i Instagram.
En concret, Brussel·les està preocupada que les dues xarxes socials
i els seus algoritmes puguin estimular conductes addictives en els nens.
La Comissió Europea també alerta sobre els mètodes que té Meta
per verificar l'edat dels usuaris que apunta que poden no ser efectius
per impedir l'accés de menors a contingut inapropiat.
A finals d'abril, la Comissió Europea va obrir una primera investigació a Meta,
llavors per no fer prou per lluitar contra la desinformació,
sobretot de Rússia, de cara a les eleccions europees del juny.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Més notícies, Marta Prat.
El sistema d'emergències mèdiques no va detectar en un primer moment
que estava viva la mare que va matar la filla Sant Joan d'Espí el 2013.
Van ser els policies que custodiaven els cossos de mare i filla
a l'habitació del crim els que se'n van adonar.
Audiència de Barcelona, Maria Núria Revelle.
Bon dia.
Els agents van sentir de manera reiterada sorolls al llit,
i ja que els dos cossos estaven tapats de cap i tot i van advertir els serveis mèdics.
Inicialmente nos pensábamos que habían dos personas fallecidas.
Comenzamos a realizar la inspección de grabar y vídeo
y durante ella se oyeron algunos sonidos.
Se oyeron algunos sonidos que procedían de la cama.
Avisamos a los servicios del SEM.
Els pèrits han conclòs que va ser un assassinat premeditat
i que possiblement va asfixiar la nena amb una bossa de plàstic.
Maria Núria Revelle, Catalunya Ràdio, Audiència de Barcelona.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea no es pronuncia
sobre si les famílies monoparentals tenen dret a un doble permís de maternitat.
Els jutges de Luxemburg han desestimat la consulta
que li havia fet un jutjat de Sevilla sobre el cas d'una mare
a qui van denegar el permís de 16 setmanes que correspon al segon progenitor.
El Tribunal Europeu rebutja la petició per motius tècnics.
Diu que no veu raons per pronunciar-se
i creu que és el jutge de Sevilla el que ja pot dirimir aquest cas.
A la temporada d'estiu, al Port de la Selva i Pals
multipliquen per 5 la seva població en relació amb els ciutadans
que hi estan empadronats.
Ho diu un estudi dit escat de l'any 2022.
Santa Susanna, Sant Pere Pescador, Nautaran i la Jonquera
són altres municipis que també incrementen molt la població estacional
i en tots els casos l'augment supera el 100%.
En termes absoluts, qui augmenta més el nombre de població
que no està empadronada és Barcelona,
seguida de Salou, Lloret de Mar i Tarragona.
Per contra, les poblacions que a l'estiu perden més població
són l'Hospitalet de Llobregat, Bagalona i Sabadell.
La Guàrdia Urbana ha identificat 37 persones
al desallotjament de l'antiga escola Massan,
al barri del Raval de Barcelona.
Entre tots acumulaven 149 antecedents policials.
Són 36 homes i una dona, i hi ha dos detinguts,
un investigat i 5 persones més que han passat ara a mans del jutge.
Des de primera hora del matí, un fort dispositiu policial
s'ha desplegat per fer fora la gent que vivia a la Tancada,
un edifici de titularitat municipal ubicat a la plaça de Gardunya
de Barcelona i que estava ocupat des del 2018.
Hi vivien entre 30 i 40 persones,
la majoria migrants, en situació irregular.
El tinent d'alcalde i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle,
ha assegurat que aquest edifici estava en molt males condicions.
No es reunia cap condició d'habitabilitat.
La gent que ha pogut entrar a dintre de l'establiment
en el moment de la intervenció,
relaten unes situacions absolutament degradades
d'aquest espai, de pudors,
inclús de precarietat.
Una de les coses que es deien és dir que hi havia un perill cert físic
pels ocupants.
Ara els esports amb en Marcos García.
El Barça visita avui l'Almeria amb l'objectiu de consolidar
la segona plaça a la Lliga de Primera.
Gundogan, Persenció i Araujo, amb molèsties,
no formen part de l'expedició blaugrana.
Almeria-Barça, a dos quarts de deu,
una hora abans, a la TDT de Catalunya Ràdio.
Alexia Potelles i el Barça faran oficial els pròxims dies
l'acord de renovació de la blaugrana.
Les dues parts han avançat de forma decisiva
per ampliar el seu vincle més d'una temporada.
El Barça també ha fet oficial la renovació de la portera Gemma Font,
en aquest cas només per una temporada més.
Encara en futbol, l'Espanyol buscarà aquest vespre
tornar a la Primera Divisió Femenina, dos anys després.
Per aconseguir-ho ha de remuntar un gol de desavantatge
sobre dos a Suna a partir de les set.
El màxim en res de debutar al play-off de quarts de final
pel títol de la Lliga CB de bàsquet.
Juga a la pista de l'Unicaja, el líder de la competició,
a dos quarts de nou.
El torneig de tenis de Roma, Marcel Granoller,
es busca la classificació per a les semifinals dels dobles,
fem parella amb Ceballos,
i juga en contra la parella belga Gilles Vliegen.
I en ciclisme avui es disputa la dotzena etapa del Giro d'Itàlia.
Tadip Pogacar està al capdavant.
Fins aquí, les notícies.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
A partir de les dues.
Quim Morales, hola.
Bon dia, Ricard Rostrell. Com estàs?
Molt bé.
Bé, no em puc queixar.
No em pots queixar.
No em puc queixar.
Ara estàvem acordant, en aquesta estona entre l'informatiu i l'última hora,
que el millor estat d'ànim és no em puc queixar.
Sí, perquè no donen a peu a que et preguntin coses incòmodes.
Exacte.
Però a vegades no em puc queixar.
Però a vegades no em puc queixar.
Si jo estic bé, diuen-li per què estàs bé.
Això és el que diu també la gent que viu sota règims dictatorials, autoritaris.
Sí, sí, sí.
No és el cas.
No és el cas, però...
No és el cas, Ricard.
En altres aspectes no ens podem queixar.
És interessant, jo crec que pot ser interessant preguntar-li com està a Pedro Sánchez,
que el tenim compareixent en aquests moments.
Pedro, buenos días.
Què tal?
¿Cómo estáis?
Però ¿cómo puede ser, Pedro, si estás en la convención de los fondos europeos?
No, soy tan guapo que puedo hacer cuatro cosas a la vez, no hay problema.
Ah, per la bellesa, això és, eh?
Sí, sí, todo esto es por mi cara bonita.
Ah, muy bien.
Pedro, ¿cómo es que insistes, insistes en el tono azul marino d'americana?
Sí, espera, es muy interesante, perdón que te digui.
A ver, ¿por qué, Pedro?
Porque le queda bé, eh?
Sí, pero...
Creo que es el mejor color que podemos tener.
Con el azul íntegro.
Però azul marino, a mí no me transmite.
No, ¿y es el que le ve?
Clar.
No, pero el negro está muy visto, chicos.
Tenemos que hacernos un poco modernos.
Mira, ¿tú lleves una sudadera azul?
Sí, jo llevo la típica sudadera...
¿Desde hace cuantos días?
No, a ver, calma-te, Pedro.
Sí que...
Calma-te.
Potser...
No, jo porto la típica sudadera de persona de 43 anys que no accepta l'edat que té.
Carhamp.
Carhamp, eh?
Sí, la marca.
Amb caputxa.
Se n'ajudi, n'ajudi.
És una cosa que combina perfectament amb les meves ulleres de persona que no dorm.
Perfecto.
De persona que pot dir, no em puc queixar.
No em puc queixar.
No em puc queixar.
No, jo sé que puc queixar-me.
De què queixes, va?
De Pedro Sánchez, per exemple.
Per què, pobre?
Me que jode a ti, Pedro.
Però per què?
Estàs posant la política espanyola patas arriba, Pedro.
Però jo soy una víctima per la política.
És veritat, és veritat.
Jo soy una víctima de tot.
He tenido que encerrarme cinco días en casa.
És veritat.
A reflexionar.
I a masturbar-te, també, un poco.
Bueno, eso queda en la intimidad.
Sí.
Tu te masturbes mirándote al mirall?
No soy un bufón.
Soy el presidente del gobierno.
Vale, vale, perdona.
Per favor, eh?
No, no, no.
No m'hi gostaria.
Hòstia, el tema del mirall deu ser molt complicat, ara qui penso, per això, no?
Veure't a tu.
No, a veure, si ets Pedro Sánchez ha de molar.
Si ets jo, per exemple, no.
Soc Xavier Hernández.
Jo crec que es pot fer, eh?
Sí que es pot fer.
M'ho han dit, eh?
Què t'ho has dit o no?
No, m'ho han dit un conegut que tinc.
Oh!
El del mirall t'ho ha dit, no?
Sí, el del mirall, bueno, és igual.
De què estem parlant?
Això és el que passa amb això d'aquesta manera.
No sé, mira, això és el que passa...
Sí, però tinc molt de ritme, aquesta estona de ràdio.
Una mica de desgovern, no?
Està bé, també.
Està bé.
Ara, aixaqueu-ho, perquè això...
Serà difícil, però intentarem.
Vinga, va.
Vinga, som-hi.
Última hora.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Moràlis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
la possessió radiofònica dels vostres migdies,
amb uns exorcistes de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Moràlis.
En l'Aida Fita.
Bon dia, Quim Moràlis.
Què et passa?
Ah, que estàs posseguint l'exorcista.
Ah, no, però tu ets exorcista.
És el de la guarra de tu hija, no?
Clar, tu has de dir, sal de ahí dentro.
Bon dia, Quim Moràlis.
Sal, abandona este cuerpo.
Abandona aquest cos.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Moràlis.
En Jordi Ramoneda.
Un 51% de possessió.
L'Aina Austrell, l'Àlex López, la Xènia Molero
i l'Anna Guimarà a la producció.
La Montse Durany i en Víctor Lorenz al control central.
Ho he encertat? Correcte.
El control de sol, Albert Joder, i qui us parla, en Quim Moràlis.
És dijous, 16 de maig,
i a partir d'ara us garantim una hora lliure de tertúlia
sobre el futur polític del país.
Perquè en portem quatre.
Sí.
Vull dir que tot el que es pot arribar a dir sobre la situació...
No diríem res.
Ja no cal que diríem res.
Això sí, tindrem l'espai dels talls curiosos de polítics.
Sí, però res a veure amb la política catalana ni per a som-ho.
És un gir espectacular de format.
Sí, sí.
Deformadíssim, a més a més.
I ho farem amb aquest analista transparent, que és en Joel Díaz,
que ara ens explica què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Bon dia, catalans i catalanes.
Avui, amb els vostres impostos,
he decidit que n'invertiré uns quants
en començar ja
a posar fil a l'agulla
amb el tema de combatre
la gravetat
que afecta la composició de la meva cara.
És a dir, jo, des que he fet 40 anys,
el que noto és que, no sé si et passa a tu,
se m'està caient la cara.
Sí.
El que són les galtes van avall,
a la mateixa vegada que el cabell va enrere.
Amb la qual cosa cada vegada tinc més cara.
Que te convertiràs en Alejandro Fernández.
Se m'estan caient les galtes com un buldog.
I llavors el que he decidit
és comprar-me un làpiz anti-ojeras.
Ai, sí.
Efecto reparador para ombre, molt important.
Home, home.
Para ombre vol dir que l'envàs és negre.
O brau fosc.
Molt fosc.
Però ha de ser molt fosc.
Molt fosc, vale?
I ha de tenir lletres com negreta.
Sí, sí, sí.
Que no et faci dubtar de la teva masculinitat.
Em compraré un lápiz d'aquests anti-ojeras
per combatre.
Clar, si se't baixen...
A mi se'm van baixant les gotes,
se'm van baixant les gotes...
Llavors, clar,
se'm genera com un buit a sota els ulls
que això és el que em fa semblar vell, jo crec.
Però has posat de dormir més?
O de...
No puc.
De beurar molta aigua,
que diuen que va molt bé també,
i d'hidratar-se, no?
Però vaja, qualsevol cas...
És que hem de dir,
has de veure quan no tens set.
Sí, que ho dic.
Però clar, a mi el que em fa beure aigua...
És tenir set.
És tenir set.
Si no, no hi penso.
Clar.
No, és estrany, no?
Comper tu un casc d'aquells
que té dues llaunes,
que pots posar dos tretres d'aigua,
o no sé què,
amb una...
El teu Homer Simpson,
jo en tenia un també,
amb unes canyes que van directe a la boca.
Com de la cervesa Taf, aquella, no?
De la cervesa Taf.
No, jo el que podria fer és sondar-me directament,
no sé si ho he pensat.
També, també.
A mi m'agradaria molt anar sondat,
però pertot arreu.
Menjar fruita.
Va ser molta fruita, també.
Molta fruita, també va bé,
però vaja, que benvingut seguir
el llapis corrector de bolleres.
A veure què tal.
Demà a veure si veieu algun canvi.
Molt bé, i si vols,
ens el deixes
i ens el anem posant entre tots.
No, no, no, per favor,
això és com el raspall de dents.
Això no es pot deixar, eh?
No es pot deixar.
No, no, no,
penso deixar el meu raspall antiogueres.
Clar, però si el cabellet va enrere
i la cara et va caient,
pot ser que hi hagi un moment
que, per exemple, el foron
se t'obri i et veiem el cervell.
Hi ha un moment en què, segurament,
el forat de la pell dels ulls
ja no em considerarà amb els ulls.
No.
T'entens?
Em caurà més avall.
Llavors m'ho hauré de pujar la pell
per poder veure-hi.
Com els gossos, oi?
Sí, sí, sí, sí, de veritat.
Igual, a mi em riu aquella senyora, sí.
Doncs escolta'm,
esperem que tot això trigui,
aquesta decrepitut d'en Joel Díaz,
mica en mica,
i si anem corregint-ho
amb un llapis corrector,
millor que millor.
I avui, escolteu,
estem bocabadats
amb el que ens esteu arribant
a enviar a la proposta setmanal
de l'Aida Fita.
Sabíem que el tema bidet donaria de sí,
però mai ens hauríem imaginat
el que ens heu arribat a explicar
a la fita de la setmana.
Fifi-fita!
De la setmana!
Ai, ai...
Fifi-fifita!
Aquesta setmana
estàvem buscant la persona,
o bé, la manera més original
d'utilitzar un bidet.
Sí, sí, sí.
Fins ara tenia una
que el tenia a la dutxa amb una plata,
per deixar-hi la roba,
una que havia posat com una aixeta amb flexo...
Sí, sí.
Però és que avui jo estic fascinada.
Jo estic fascinada per les coses...
que ens han arribat, perquè és increïble.
Comencem amb la Clàudia.
L'ús que li donem nosaltres
també és per netejar la closca a la tortuga.
Nosaltres tenim una tortuga d'aigua
i per rentar-la
sempre li raspallem la closca
i ho fem allà al bidet.
És que és la mida universal de la tortuga, no?
Ja sé que sempre estic igual,
però això de netejar la closca a la tortuga
no us ha semblat la típica metàfora,
el típic eufemisme?
No, Joel, no és tan pervertida.
Nena, vols que et netegi la closca de la tortuga?
Però en realitat està donant l'ús al bidet,
que és d'higiene.
Sí, sí, està molt bé.
Si és un ús correcte,
el que passa que en principi està pensat per éssers humans,
però la gent també utilitza...
Amb animals per animar...
Amb animals, sí, amb animals.
De fet, està tenint un ictus en directe.
Amb les proposicions, eh?
Ictus preposicional.
Sí, com per exemple la Magali.
Vos envideu un vídeo
amb l'ús que fa el nostre gat Piqui del bidet.
Està com a fonteta.
T'ho encanta veure de la ixeta del bidet.
Oh, eh!
T'hi sap engegar l'aixeta?
Això no ho sé, no ens ho ha explicat encara.
Però sí, sí, ens ha enviat un vídeo que dura bastant.
També hem vist vídeo de la tortuga, per cert, eh?
També tenim vídeo de la tortuga.
Sí, tenim vídeo de tot això.
Bé, abans que deies...
Compartirem amb les nostres xarxes.
Ah, no, que no en tenim.
Ah, no, que no en tenim.
No, no, és igual, deixem-ho, doncs.
Sí que en tenim, tenim unes de Catalunya a ràdio, Quint.
Sí, home, ara que has de posar una tortuga en un bidet, per favor.
No, que embrutaries...
Entre Junqueras i Junqueras una tortuga allà banyant-se amb el bidet no quedaria bé.
No, embrutaries el timeline.
Qui no ens ha enviat vídeo és l'Ester,
menys mal perquè ens explica que ho feia servir per moltes coses,
com per exemple aquestes.
Depilar-me les cames, després tenia orquídees,
llavors agafava i les posaven allà,
omplir, per reguessin una mica.
I després, això que ja és una mica més com marrano,
també ho feia servir per tallar-me els pèls de baix.
Em sentava, posava aigua, m'ensagonava,
i després amb allò moll, que va més bé,
ho tallava amb les estisores.
Espera't un moment.
Per depilar-se la cuca, clar que sí.
El bidet és un molt bon lloc.
No depilar-se, eh?
Retallar-se.
Retallar-se.
Jo crec que es feia una mica com un jardiner, no?
Exacte.
Quan poda un seto, forma de cor, no?
Sí, li porto una forma, sí, sí.
Anem amb en Manolo.
El meu bidet és fent la torratza.
No el feia servir mai.
Bueno, el blanc no quedava massa bé.
Una mica em va pintar, que sembla un porquet,
i ha de curar el menjador, el vaig ficar.
Em sembla fascinant,
perquè han pintat el bidet com un porc.
Sí, sí, color rosa.
He posat plantes, i a mi em sembla increïble, o sigui, m'agrada moltíssim.
Sí.
I per últim, tenim a la Carme.
Van tindre un accident que teníem un aquari aquí amb els peixos,
i netejant-lo es va trencar.
I bueno, el meu marit, una solució que va trobar va ser agafar el bidet,
i l'ha ficat amb els peixos al jardí.
És que l'estanc que tenim a darrere, hi ha una tortuga, una mordedora,
i si fiquem els peixos allà, se'ls menjarà.
També ens ha enviat un vídeo, gràcies per no posar els peixos amb la tortuga.
Avui peixos, tortuga, gats, bueno, increïble.
I a mi em sembla com molt curiós, molt divertit.
No sé si m'agrada o no, m'agrada, és com...
Però bueno, estarà...
Sí, és un punt així de cadent, com de finca abandonada.
Però també ara està de moda una mica aquest rotllo, no?
Però hi ha el peixet a dins, eh?
Un peixet d'aquests taronges aquí, voltant.
Sí, perquè no té vistes, el peix.
No, això no, pot ser que es torni boig.
Bueno, cap a dalt, sí.
No, però a dins del bidet hi ha posat pedretes,
ens ha enviat un vídeo i ha posat pedretes, plantetes, així,
doncs els peixos, doncs mira, tenen aquí el seu...
Que a mi un cop em van dir, que no ho he provat, eh?
Però que els que estan a dins d'una peixera o d'un aquari
tampoc veuen l'exterior.
Ah, no?
Veuen el reflex.
I com ho saps, això?
Perquè has parlat amb algun peix?
No, però igual que et diuen que els gossos hi veuen en blanc i negre,
no m'ho ha explicat.
És que no et creus res, tu.
Tu no has cregut.
Però és que és impossible que cap científic sàpiga com hi veu un gos.
No, veuen, mira, quines coses...
Què tenen a dins els ulls?
Potser tenen unes coses que no els permetten veure colors.
No, però amb això de la peixera, no sé, hauríem d'anar a l'aquàrium...
I posar el cap a dins, a veure si es veu des del que hi ha fora o no.
Enviem el Xavier Pérez d'Esquerdo a banyar-se entre tiburones, allò que fa.
Ja ho ha fet dos o tres cops.
Ah, sí?
Sí, és que ho ha fet tot, ja.
Els tiburons van demanar sisplau que no torni ni sisplau.
Per tant, crec que les maneres d'avui són bastant originals.
I tant.
Si vosaltres també en teniu alguna de nova, envieu-nos-la al 667-37-27-29.
I demà, doncs, decidirem qui és el guanyador o guanyadora.
Que està la cosa difícil.
Molt difícil, molt difícil, perquè sou molt originals amb l'ús dels vostres videts.
Era la proposta d'aquesta setmana.
Busquem l'oient que té el videt per una cosa totalment diferent del seu ús habitual.
Us agraïm la confiança, perquè hi ha persones que han explicat coses molt íntimes.
Sí, no cal tant de detall.
Però és bonic, perquè, clar, us sentiu com de la família, i això és bonic, i veure que feu totes aquestes coses per nosaltres ens agrada molt.
667-37-27-29, vull dir, explicar-nos-ho, no fer-ho.
Sí, no, d'aquestes coses no cal vídeo.
No cal, no cal, i ja ho sabeu, demà algú se n'anirà a sopar al Tastem Restaurant, menú degustació del xef, cuina mediterrània, de quilòmetre zero, al carrer Provença, 88.
A veure demà com queda la cosa, Aida.
A veure.
Quines ganes.
I també tenim ganes de saber què ens explicarà avui en Jordi Ramoneda com el nostre coach econòmic i motivacional de l'economia mundial.
Avui parlarem d'un concepte que és el valor fiduciari.
Sabeu què és? No cal que contesteu, perquè no sabeu què és que ha de saber vosaltres.
No ho sé, no ho sé.
I parlarem del valor fiduciari, que és una cosa que ens afecta a tots, i també de quan hem d'estalviar cada mes.
Ho farem amb dos nois experts en ser altament idiotes.
Molt bé. Doncs a veure si en traiem l'aigua clara amb en Jordi Ramoneda, el nostre especialista en l'economia dels dijous.
És moment de connectar amb l'exterior, de connectar amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
12 i 19 minuts del migdia, som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, molt ben acompanyats avui pel públic que ens ha vingut a veure.
Un aplaudiment per vosaltres, per favor. Gràcies.
Gràcies.
Recordeu que podeu venir de dilluns a divendres, perquè m'han preguntat, només es pot venir els divendres, no?
I dic, no, però si és dijous i heu vingut, és que es pot venir també un dijous? Ja està, ho tenim arreglat.
I avui en Xavier Pere d'Esquerdo, en aquestes experiències que li agrada viure els dijous, ha anat a una de complicada.
Perquè es troba a la que és la parada d'autobús més difícil d'entendre i per on hi passen més autobusos del món.
Hòstia.
Xavi, bon dia.
Bon dia, Quim. Ahir estava molt content perquè a la nit vaig anar a veure el Cirrus Soler i tota la màgia del món
i avui estic en el puro caos.
En el caos.
És un caos, Quim, és un caos. És la parada número 0108, la que hi ha a Plaça Espanya.
Uau.
Allà a la Gran Via, sortint de Plaça Espanya a direcció de l'Hospitalet, saps?
Allà que porta cap a la Passa Sardà, els Gran Via 2 i tot això.
Hi ha 19 línies diurnes i 8 de nocturnes.
És un total de 27 línies d'autobús en una única parada aquí.
Hauríeu de veure el cartell.
Una única.
Hauríeu de veure el cartell que està replet.
Pensa que el cartell. No hi caben. No hi caben els adhesius ni les enganxines per posar.
Estan sobreposats els noms dels autobusos.
És terrible. O sigui, ara començarien a fer l'alineació però no acabarien.
No, no cal, no cal.
I, Xavi, que hi ha gent molt desorientada, no?
Molt desorientada, sí, senyor, perquè saps què passa?
Que s'aturen els autobusos urbans, també els metropolitans que van cap a Sant Boic,
Gabac, Castelldefels i tot això.
I a causa d'aquesta acumulació d'alguns autobusos...
Oi, oi, oi, oi.
No paren exactament a la parada.
I com que no paren exactament a la parada, estan generant un caos amb els usuaris, Quim.
Molt bé, Xavi.
Xavi, veig que hi ha una línia que es diu CJ.
Quina línia és aquesta?
La Ciutat de la Justícia.
Ah!
No, no, perquè treballava allà, home, en una oficina.
No, no, res, a veure amb la meva vida legal.
Us he de dir que he parlat amb un enginyer que estan fent obres aquí, amb un enginyer.
Clar, tot això ve perquè estan fent obres a la plaça Espanya.
Clar, clar, per això han hagut de concentrar totes aquestes línies a un sol punt.
Doncs he parlat amb aquest enginyer que vol romandre l'anonimat.
Ai, mare, normal.
Vol romandre l'anonimat.
El tinc aquí davant.
Vol romandre l'anonimat.
No, anonimat, sí.
Escolti'm una cosa.
Saps què passa?
Tu saps que a Barcelona hi ha dues línies de ferrocarrils de la Generalitat?
No, no ho sabíem.
Pensava que només n'hi havia una.
No, n'hi ha dues.
La que va per la Gran Via, d'acord?
Sí.
I després la que hi ha, la que va cap a...
Cap al Vallès i al Tiberacat.
I Terrassa.
Ah, clar.
Saps?
Sí.
Sí, sí.
És la que hi ha cap a Igualada i tot això.
I després hi ha Terrassa i Sant Jordi.
Però a què ve tot aquest rotllo, Xavi?
Clar, perquè Sant Doní.
Ah, Sant Doní.
Ho entens ara, Sant Doní.
Ara ho entenc.
Allò que fa tants anys que deien que s'ho anirien, doncs finalment s'han unit.
I parlant amb aquest enginyer diuen, trigarem 5 anys a fer el túnel.
5 anys a fer el túnel.
Això sí, la roca aquella, la tuneladora, doncs no s'espatlla.
5 anys fent el túnel.
Però ara, totes aquestes obres que estan fent, no són del túnel.
Són que estan apartant el cablejat de les línies de telefònica, de llum, d'aigua i tot això.
Quina tensió.
Quan acabin d'això, començaran els 5 anys de túnel.
I un cop hagin acabat aquests 5 anys de túnel, llavors faran la construcció de tota la via que porta la plaça Espanya cap a fora la plaça Sardà.
Hòstia, Xavi, tu.
Mare meva, el que ens queda, eh?
M'estàs entendent?
No.
Jo no.
No t'estic...
Sí que t'estic entendent.
Però ens has d'entendre nosaltres, Xavi, que tornarem amb tu d'aquí una estona, quan estiguis més tranquil, més assossegat...
Sí, sí, sí.
Explau, calma't, Xavi.
I hagis pogut parlar amb la gent, amb els usuaris d'aquesta parada d'autobús on hi paren tots els autobusosos de Barcelona, 27.
Imagineu-vos quin caos de circulació que es pot arribar a organitzar.
Gràcies, Xavi, fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Hola, amics, bon dia. Mira, sóc en Ricard Ostres.
Una gran imitació, Ricard. Ai, no, perdona, Paula.
Un quart i mig d'una, aquí al migdia, a Catalunya Ràdio, i teniu els de l'última hora, en Xavier Pérez d'Esquerdo, en un lloc caòtic de la ciutat de Barcelona, la parada d'autobús, que per on hi passen 27 línies.
33, 33.
Ah, molt bé.
El Xavi no l'ha comptat bé.
Ah, d'acord. Gràcies per fer el recompte.
33 línies. De seguida hi tornarem, però abans hem de viatjar al món de la joventut, dels continguts, del TikTok, amb l'aida fita sempre operativa.
L'aida fita té un TikTok. L'aida fita té un TikTok.
L'aida fita té un TikTok.
Tiktok, tiktok, tiktok, tiktok, tiktok.
Primer vull que escolteu aquest àudio, i no mireu el guió, sisplau.
No el miro.
No el mireu, i vull que intenteu endevinar de quin tipus d'ésser es tracta.
Un gat. Es un mínion.
Ya digo un gat.
¿No es la nena aquella que no sabe decir cocodrilo?
No.
Efectivamente es un gat.
Un gat que a mi, hola, pues,
estranyamente.
Pero se sembra que empezaba a cantar el himno del Barça, ¿no?, al principio.
El himno del Barça potser no,
pero ya sabeu que a TikTok,
cuando encuentro algún áudio
estrany hi ha gent que fa de les seves.
Doncs en aquest cas ha estat en Madara Dussal
que ha volgut fer aquesta obra d'art.
Està guapo, això.
Sí, d'un relló així.
Sí, sí, sí, com urban caribenyo, no?
Sí, sí, i tant, i tant.
Oh!
Però que té...
Té ners i té tornaves.
I el tio que ha fet un remix del gat aquest.
Efectivament.
Del gat de la iaiai.
Moltíssima feina.
Es diu Madara Dussal, a TikTok,
si el voleu buscar, perquè té altres tamacles.
I de moment ho deixarem aquí.
Ho deixarem aquí?
Sí, i per avui ja està.
Perquè si no, si començo no paro.
Doncs ets així, Aida.
Sí, soc així.
És una virtut i també un problema, de vegades.
Sí, també és veritat.
Moltíssimes gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Di cocodrilo.
Di cocodrilo.
No cocodrilo.
Di cocodrilo.
Di cocodrilo.
3 minuts i mig i arribem a dos quarts d'una edat del migdia.
A l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
avui ens preocupa i molt un enclavament de la ciutat de Barcelona,
la parada d'autobusos amb més línies que hi van passant.
33, hem comptat.
És molt fort.
33 línies pel tema de les obres que hi ha a sota,
de la unió de les línies dels ferrogaris catalans.
Marat de Crist.
En Xavier Pere d'Esquerdo abans estava molt nerviós
pel caos que s'ha trobat.
És difícil fer periodisme en segons quines situacions.
Sí.
Guerres i parades d'autobús.
A veure com ens el trobem ara.
Xavier Pere d'Esquerdo, bon dia.
Què tal, Xavi?
Xavi?
Ai, s'ha perdut entre els autobusos.
He agafat un infant.
No, tanta línia.
Hola, ara sí.
Ara, ara, ara.
Sabeu què ha passat?
S'ha afegit la pluja.
Ara plou, Mésia.
Ara plou, ara plou, sí, senyor.
I llavors, entre tots, tots, imagina't,
tota la gent que ha d'agafar aquestes 28 línies,
28 línies,
estan tots aixuplugats a sota del porxo d'aquesta parada.
O que l'estiguessin a sobre del porxo, Xavi.
T'imagines?
Sí.
Escolta'm una cosa, Xavi,
puc fer una pregunta com a corresponsal?
Sí, senyori.
Les marquesines d'autobús acostumen a ser petites, no?
I cap un número limitat de gent.
Clar, i ara estic pensant,
tants autobusos vol dir molta gent,
no tots hi caben protegint-se de la pluja sota la marquesina.
No, clar, els que queden fora van amb paraigües,
i els que no han portat paraigües queden a dins.
A dins, clar, clar.
Bueno, si s'organitzen ells...
Però si són 33 línies, quanta gent hi ha d'haver allà?
Mira, multiplica.
Mira, comptant, ara mateix,
que acabo de comptar totes les enganxines, són 28.
28 les línies que hi ha aquí,
però hem de descomptar les que són nocturnes, eh?
Per tant, ara mateix, de diurnes,
hi hauria entre 19 i 20.
No vull posar-me...
Xavi, Xavi, Xavi, Xavi.
No polis, no polis, tio.
Hola, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Quin autobús agafa vostè?
El HD-16, ara llega, ja.
Vaja, quina casualitat, eh?
Quina casualitat.
I què?
Hi ha una miqueta de caos des que hi ha hagut això?
Este suele ser freqüente,
però ara ha tardat un poquit más de lo que indicava aquí.
Indica una cosa y luego llega en otro...
Puerta!
Ja, no, no.
Ha perdut l'autobús, per culpa teva?
No, però el tio es n'ava a quedar amb mi, eh?
Tu si dius Puerta...
T'obren.
T'obren, això sempre.
Sí, tu si dius Puerta i t'obren.
Si vas a la caixa, per exemple, t'obren...
Puerta!
Una cosa, aquí, el Xavi ens ha posat una foto en el guió
amb tots els adhesius de les línies.
Però és que ens ha enviat una altra foto ara mateix
en el grup de WhatsApp d'ara,
i hi ha línies diferents, és a dir, s'actualitzat.
Clar, clar, clar.
S'actualitzat.
És l'anarquia, és l'anarquia del transport públic.
Han afegit la línia N20, que és la nocturna,
si no existeix, i han tret la 91,
que era un autobús que tampoc hi hagi.
91.
A veure, un senyor que va amb maleta.
D'on va vostè?
No.
A la Guerra Civil?
Està enfadat, eh?
A la Guerra Civil, va.
A la Guerra Civil, va.
Clar que està enfadat.
Està enfadat perquè està plovent,
no sap quin autobús ha d'agafar.
No sap on és l'aeroport, si és cap al centre.
No, home, no.
Hola, què tal, bon dia.
Quina línia és la seva?
La 72.
Però és aquí, aquí parla 72?
Ah, sí, la 72.
Cap on va?
A Sant Boi.
A Sant Boi.
Bé, i des que totes les línies s'han concentrat en aquesta parada,
com es troba vostè?
Bé.
És igual?
Igual, mentre me lleve...
Clar, sí, sí.
No veu que hi ha molt de caos aquí,
amb tanta gent, i les obres?
Que fem-ho, ja hi ha que fer obra,
que la haguen.
Clar, que sí.
Aquest home ha baixat els braços, ja, eh?
No, però és que és la manera de ser feliç, eh?
Resignar-te.
Sí.
Resignar-te.
Sí, sí, aviam.
A veure.
És així.
Passa al menos, doncs passa al menos.
Hola.
Què tal, tu quina línia agafes?
Per a Vila Nova.
Per a Vila Nova.
Ja saps quina línia has d'agafar?
També per a Vila Nova.
Quina és?
Bé, el 15.1.
Ah, el 15.1.
És la versió que no és.
Sí, és un gust.
Molt antic, això, no?
No hi és, el 15.1.
No hi és, aquí?
Això que és un sudoku, això.
Però no hi és, perquè estic mirant tots els rètols i no hi és.
A veure, no ho trobem.
Què?
No, perquè, bueno, no sé, no surt aquí, però...
Però bé.
O sigui, parlen autobuses que no han de parar.
Parlen autobuses que no estan indicats.
Autobuses il·legals.
I això com t'has assabentat?
Això és un senyor amb una furgoneta.
Una guagua.
Perquè hi ha molta informació des de la web i això.
D'acord, o sigui, és una noia informada.
Com et dius?
Maria del Mar.
Maria del Mar, jo sóc el Xavi.
Estem en directe per l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
I bé, ets una noia informada.
Vas bé?
Va bé?
Tot això?
Tot aquest caos?
Va bé?
Perquè et veig feliç, eh?
La pregunta, va bé el caos?
Quina remei.
S'hauria de litjar, eh?
No, no, no.
És que jo pensava que aquí estaríeu barallant-vos i tot això.
No, no, t'has de prendre amb calma.
És que ni tan sols portes per aigua i t'estàs mullant.
No, perquè he sortit de casa feia sol.
Si haguessis escoltat Catalunya Ràdio,
haguessis sentit que al migdia començaria a ploure molt.
Ara.
No, he pensat, no.
Bueno, no passa res, eh?
Ara no ploris, eh?
Que estaves molt contenta.
No, no ploro, no.
A veure, què més?
Què més?
Qui més hi ha per aquí que parli català?
Hola.
Señor, yo no hablo español, lo siento.
Ah, no.
Señoría.
Señoría.
S'ha pensat que et jutge, Xadro.
Ah, russo.
Sí.
Soy inglesi russo.
Espaciva.
Espaciva.
Salladilla russa.
Sí.
No, home, no, Xavi.
Montaña russa, també, no.
Montaña russa?
No.
No.
¿Tú has ido en autobús?
Sí, estoy esperando.
Quin número estás en autobús?
Que passen autobusos que van a Rússia.
És imprescindible.
La línia 70, L70?
Sí, creo que sí.
El transsiberiano.
El tenim aquí.
La l70 encara no arriba.
Tens per una bona estona.
Cap a on vas?
Ah?
Where is your direction?
Ah, I'm going to...
Aquest senyor va a...
Un aeroport.
Un aeroport.
Si conoces el...
Hay un...
Igo a Merlén, hotel,
y voy a jugar al pádel.
Ah, va jugar al pádel.
Ah, molt bé.
Ai, que potser va jugar amb els de la tarda.
Ah, de la tarda.
Que jugares amb la tarda.
Elisenda Carot?
Ah?
Elisenda Carot juga a pádel.
Yo no te entiendo.
Però a pádel.
Ah, sí, pádel.
Sí, pádel, sí.
Ves, ves, ves el...
Adéu, gràcies.
De nada.
Que ja li arriba l'autobús.
Hola, què tal?
Hola.
Vostès agafen habitualment aquestes línies de bus?
És la primera vegada.
Els veig tristos, no?
Sí.
Ay.
Per una mica de caos, no, aquí?
No mucho.
En Colombia es peor.
Ah, claro.
Ah, sí, sí.
Hòstia, en Colombia.
A veure, aquí per una parada hi ha una trentena de línies.
Per una parada hi ha una trentena de línies.
I a Colòmbia?
15, 20 minuts.
També.
Clar, clar.
Però quants busos?
Clar, perquè, home, això és...
Home, això és com per nosaltres a Alemanya, no?
Sí, sí.
Per per...
Molt bé.
Bueno, escolta, moltes gràcies.
Cap on aneu?
Vale.
Estic bé.
Vinga.
Està volgut, Lucca.
Cerca del Cap Nou.
Ah, però no, molt bé.
Ah, molt bé.
Digue'l, sí que no existeix el Cap Nou.
Sí, bueno, també estan obres.
Avisa el Xavi.
Estan obres, eh?
Vale.
No, no funciona, eh?
No volen parlar amb tu.
No funciona el Cap Nou, eh?
Bueno, posem a veure el museu, si vols.
I un pans and company.
Anem a casa d'una amiga per...
per saludar-la.
Ah, molt bé.
Ah, molt bé.
Ja no queden amics que vagin a casa a saludar, eh?
No hauria d'estar a escola.
No, que hem plegat ara.
A dos quarts.
A dos quarts d'una.
Hi ha plegats.
Hi ha les escoles que sí.
Però així va la societat.
M'estic aprofitant aquí sota la parada de l'autobús per no mullar-me gaire.
Doncs Xavi, et deixem aquí que no et mullis.
Agrair-li també la feina a José Antonio Muñoz.
Realment era el tècnic adequat per aquesta connexió.
Ja està acostumat a anar a països en guerra, a situacions dramàtiques.
I la d'avui, a la parada d'autobús per on hi passen més línies.
Estem entre 28 i 150 línies.
És que no ho sabem, no ho sabem.
Perquè passen línies que...
Estan posant més enganxines a línies d'autobús.
No pot ser, no pot ser.
Quines, quines?
On, Xavi?
No ho sé, escolta'm.
Ara està plovent moltíssim, perdoneu, eh?
D'acord, d'acord.
Ara hi ha la matxa.
Et deixem tranquil.
Gràcies, Xavi.
Adeu, Quim Morales.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Jo vaig vestit amb una armilla així antireflectant, d'aquestes de color hora que es vegi.
Molt bé, Xavi.
Jo diria que precisament és reflectant l'armilla.
Si no antireflectant no se't veuria.
Estaries desaparegut.
Passen cinc minuts de dos quarts d'una del migdia.
Atenció que ara ve una d'aquelles seccions que s'han de sentir amb una llibreta i un llapis on voli al costat.
Perquè, si no, s'ho descaparan molts dels conceptes que ens aporta sobre el món de l'economia motivacional en Jordi La Moneda.
Diners.
M'agrada amb aquesta secció perquè només sona la sintonia del Joel Ribó.
Li agrada molt.
És que és molt graciosa aquesta sintonia, no?
No, no ho sé, no ho sé.
Jo vinc aquí a fer una mica explicacions d'economia.
L'economia pot ser divertida.
És una secció amb les mans a les butxaques.
Efectivament.
Va, hola, contribuents!
Hola, Jordi La Moneda.
Jordi La Moneda, el vostre expert de confiança en gastar o no gastar diners.
Com ho he dit abans, descobrirem el valor fiduciari, que sembla una cosa que et fa el seguro en el parte.
Oi que sí?
Sí.
O també el cosí tonto del Fórum Filatélico.
Però no, no és cap dels dos.
Ho descobrirem amb un noi que ens trencarà els esquemes.
Què és el valor fiduciari?
Què és?
Doncs és el fet que tinguem paper moneda, perquè un bitllet de 20 euros és només paper.
No és 20 euros.
A l'hora li donem nosaltres.
Efectivament, és un pacte...
Respon a l'hora del Banc d'Espanya o una cosa així, no?
Efectivament, és un pacte social que tenim entre tots.
És un pacte social.
Què passa?
Doncs que, aleshores, com podem fer per follar-nos el sistema?
Per dir, no, no, no, no, no ens interessa.
No, va bé, va bé.
De com he voltat, doncs mira per el sistema.
Jo sí, jo sí, jo sí.
Jornel, escolta, doncs podem fer això.
Mira, acabo de romper 25 euros.
Com a 25 euros.
I tu diràs, pa què?
Pa' què rompes 25 euros?
Pa' què rompes 25 euros?
Pa' ensenyar el desapego del dinero, chavales.
Pa' demostrarselo a un col·lego.
I que canviï su puta mentalitat de una vez.
I tome acción.
Ha sido el mejor consejo que le voy a dar.
Porque ha sido el mejor consejo que me ha podido dar a mí mismo.
Brutal.
Primer de tot, deixem de fer vídeos mentre estem fent la migdiada.
Sí, no?
Ens despertem, ens arreglem.
Aixequeu-vos.
Que no vingués del dentista, que no, ja.
No, no, no.
Del dentista espero que vingués del psicòleg.
Per què estem preocupants dels diners?
No passa res perquè els trenquem i tu no n'has perdut.
O sigui, com a societat no han perdut 25 euros.
Perquè els diners segueixen estant al Banc d'Espanya.
Sí, sí, és veritat.
Clar, clar, clar, és una noia.
Vostè ho entenem?
Sí, sí, sí.
No has perdut tu.
Sí.
Però no s'han perdut del món.
No.
Ja.
No, no, no, clar.
Però érem teus.
I aquest noi fa molta gràcia perquè ho ha fet amb 25 euros, no amb 50 o 100.
No, clar, clar.
No els passem tampoc, eh?
I ho ha dit que és...
I més una altra cosa que tenim absolutament clara,
que és que automàticament després de fer el vídeo ha agafat el celo i els ha recosit.
Òbviament.
Sí, sí, sí.
Què més?
Que dius, no vull fer servir el paper moneda,
perquè no crec en el valor fiduciari.
Hi ha un invent nou que es diu targeta de crèdit.
Sí, va molt bé.
Va molt bé.
Llavors no fas servir el paper moneda, fas servir bàsicament el que tens el banc.
Seguim.
Ara parlem dels estalvis.
Quan hem d'estalviar a final de mes?
Això és important.
Que això ens interessa molt per, diguéssim, tenir una bona economia.
Aleshores, arribem amb aquest testimoni.
Literalmente acabo de hacer la compra y me acabo de dar cuenta a tú que tengo cero,
porque he ido a pagar y no me llegaba.
He dicho tú, ¿cómo?
Que no me lo creo, no me lo creo, pero tú.
Es que me ha estado reído, ¿sabes?
Una persona que no té diners al banc semblaria que ha d'estar preocupada.
No, no, no.
Rient.
No està passant bé.
Ha estado reído.
Com gràcia, no?
Però és que tornem a lo d'abans.
Què són els diners, quan en realitat...
O sigui, què són els diners?
Si no són res, si són papers, mira, mira, aquest paper.
Això podrien ser diners.
No ho són, però podrien ser.
No ho són.
Sí, sí.
Una convenció, no?
Però pots tenir una cosa més important, que és una cosa com aquesta.
La cajera s'acaba como...
¿Sabes?
Tú que me he reído, tío.
Sabes, ni la suda.
Tengo un desarrollo personal brutal.
Ah!
I uns pares que m'ho paguen tot, entenc, també, no?
No, no.
Ara veurem.
No, ara n'hi pares.
Tengo un desarrollo personal brutal.
Potser el mental l'hauríem d'analitzar, el desarrollo, però el personal sembla que el tenim molt bé.
Tu veus algú que riu sol pel carrer, que potser fins i tot el cap no se li aguanta i li cau una mica la bava?
Sí.
Que té un desarrollo personal brutal.
Brutal, brutal.
Una dada que us interessarà.
En què s'han gastat els diners?
Perquè sí que tenia diners i ara ja no en té.
Doncs perquè sempre s'ha dit que estalvis o entendeix estalviar una amiga, aquest no ho està fent.
Descobrim en què s'han gastat els diners.
Què passa?
Que tenia 1.600 euros.
1.600 euros.
Los invertí en llado.
Vale, después pagué la habitación.
Otros 300.
Más la compra, más el programa que tengo de coaching y tal y no sé qué, no sé cuántos.
Pues pum.
Yo ve que si me cago en cero.
Vale, 1.600 euros, 1.000 en llados.
Llados és un coach que és online.
Que ens vas parlar, no?
L'hem parlat ampliament en aquest programa, m'ha sentit potser massa.
Li ha donat 1.000 euros en aquest dia.
Li ha donat 1.000 euros, 300 en l'habitació, una xifra que no diu en curs de coaching i una mica de compra.
Aquest noi clarament va dupat de coaching.
Sí, sí.
Per això està tan contenta.
El pare la publici en un control de coaching i el pare.
Però anem a un moment, el que a mi em sembla més important de tot és, si no té diners, com ha pogut fer la compra?
Clar, és que es morirà de gana.
Descobrim-ho.
Un desarrollo personal, absolutamente igual, ja està.
Tengo la compra hecha para la semana con 14 euros.
14 euros.
14 euros la compra, perdoneu.
No sé què hora ha comprat.
Què menjarà? Arros blanc.
Va molt per endavant de nosaltres, perquè jo em gasto bastant més.
Molt arros blanc, eh?
Arros blanc i, mira, el dia que fas una mica de festa, un Frankfurt.
Sí, un Frankfurt, un Frankfurt, un Frankfurt.
Estàs molt esplèndit, eh?
Desarrollament personal molt bo i també gran capacitat per trobar ofertes d'aquest noi.
Però aquest noi encara donarà la volta al marcador, perquè si no té diners i està fotut, què li pot passar encara pitjor?
Doncs perdre la feina.
Bueno, chicos, se acabó.
Me acaban de decir que no he superado el periodo de prueba en el supermercado.
Y, bro, eso que hay, empieza una nueva etapa.
Otra vez sin trabajo, otra vez incomodidad.
Esto es la puta hostia.
Eso es que me da absolutamente igual.
He firmado con unas horas a la cara.
Molt bé, així s'ha de firmar un acomiadament, amb un somriure a la cara.
Sí, ara amb una gran actitud.
Contents.
Amb molt de coaching.
Molt.
No ha superat el periodo de prova d'una ser reponedor d'un supermercat,
però està content perquè té molt de desenvolupament personal.
Acabarà vivint sota d'un pont, però estarà millor que nosaltres, per exemple.
A nivell de desenvolupament personal segur.
I per què?
Doncs perquè tot és una percepció.
Perquè, o sigui, 25 euros no són 25 euros.
Clar.
I ja està.
Això és el que hem après avui.
I nosaltres patim pels diners i per arribar a final de mes.
Perquè no és més ric i més té, sinó que menys necessita.
Sí, menys necessita.
I aquest noi...
Perquè sembla, el tal Llados necessita molt.
El Llados, sí.
El Llados, home, és que el Llados té molts cotxes, eh?
Una pregunta, Jordi.
Digues.
Si a tu t'estafen, no?
Sí.
Però tu estàs content...
Llavors no, és que ja estafa.
No hi ha estafa.
No.
Perquè al final tots que busquem la felicitat, no?
I tant.
I quina diferència hi ha entre un psicòleg i el Llados?
Per exemple, que un té carrera.
Exacte.
Per exemple.
I que potser et dedica una hora.
Sí.
I a Llados no.
Però és el que diuen jo.
Si tu estàs content...
Ara farà bromes, eh?
Hi ha gent que diu...
Llados no treu en consell d'economia, però fa de gent feliç.
Per tant, on és el problema?
Endavant.
Endavant.
El mateix diuen de la cocaïna, per exemple.
Per exemple.
Per això és tan important cada setmana tenir aquesta cita amb el nostre especialista en economia motivacional,
amb en Jordi La Moneda, i sortir de dubtes.
Està clar que heu d'invertir en Llados.
No, no.
És broma, eh?
Ho dic en broma.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Un debate sosegado sobre la gestación subrogada después de que Ana Obregón
anunciara que ha sido nieta de un hijo en Estados Unidos.
Seguimos con más noticias.
Que tal luna era tu.
Que tal luna era tu.
Que tal luna era tu.
Tenim totes les claus.
Podem obrir totes les portes.
Barça reservat.
Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.
Tots els secrets blaugoranes, el Barça reservat.
Barça reservat.
El podcast dels secrets del Barça.
Cada dijous, un nou capítol a l'àpia al web de Cat Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Gaudeix l'únic finançament que t'emocionarà tant com el futbol.
El finançament total per clients amb targeta al Corte Inglés.
Emporta't un televisor i la GQ net de 65 pulsades per 799 euros.
I finança'l fins a 12 mesos.
Al Corte Inglés, la botiga oficial de les teves emocions.
A la botiga web i a...
Fins al dimecres 22 de maig.
Finançament ofert per finançar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.
Consulta en les condicions i exclusions al cortinglés.es.
Les blaugoranes ja han assegurat la Lliga.
Ara, volen la Copa i fer el doplet.
Final de la Copa de la Reina.
Futbol Club Barcelona Reial Societat.
A la plataforma 3CAT i a TV3, dissabte a 3 quarts de 7.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Com es diu el seu marit?
No, ara no en tinc, però Lluís.
Lluís.
Bueno, posa José.
José.
Tres quarts d'una del migdia, hem parlat de circulació, de xarxa viària, hem parlat d'economia i ara toca parlar una mica de política.
Una mica tona.
Una mica tona, però ho fem sempre els dijous amb en Joel Díaz, que ens porta els seus talls curiosos de polítics.
Bon dia, amics i amigues dels talls curiosos de polítics.
Ara potser esteu pensant, bueno, ja han acabat les eleccions del Parlament de Catalunya,
el Joel pot tornar a fer servir talls curiosos de polítics nostrats, d'actualitat?
Sí.
No, per precaució he decidit que no, perquè en 10 dies comença la campanya de les europees, nosaltres encara no hem renovat,
jo l'últim que voldria ara seria ofendre qualsevol partit de l'arc parlamentari, perquè tots els pactes són possibles.
Jo ara em penso, potser, que està tot obert, tota l'aigua.
Han fotut un Vox i resulta que després Vox acaba controlant la Corpo, no?
T'imagina't.
Millor no fotre's en fregaus i tirar del que vindrien a ser les collonades que ens fan gràcia, no?
I quina collonada més graciosa té el món de la política que quan els polítics es posen a fer cançons per les campanyes electorals.
És una cosa divertidíssima i, per tant, avui necessito, joder, que estiguis atent i canviar-me de música
i, sobretot, això, estar molt atent a les meves pujades i baixades de braç, perquè atenció al que comença ara.
Hola, què tal? Sóc el Joel, el primer que veu el cel.
Hola, guapa, hola, guapo, no moguis el dial, perquè avui et porto el millor de la música electoral.
Electoral Music, all around the world.
I comencem el nostre worldwide chart, el nostre top of the pops de la música electoral,
amb una proposta que ens arriba des de Torrejón de Ardoz,
de la mà del seu alcalde Ignacio Vázquez Casavilla
i la seva versió de la Shakira Ambizarrap.
Un 10 en producció i un 0 en originalitat,
que el va portar fins al de tot dels resultats electorals amb el 66,71% dels vots.
I us pregunto, a vosaltres us agrada Torrejón?
Nos gusta Torrejón.
Nos gusta Torrejón.
Nos gusta Torrejón.
Nos gusta Torrejón.
Ahora somos la ciudad de moda.
Toma.
Claramente.
La gestión es buena.
La gestión es buena.
Todos juntos la mejoraremos.
Claras.
Gente.
Somos gente como tú.
I aquí no li agrada Torrejón, eh, si te'l venen amb aquesta vella factura
i aquest autotune fet amb una aplicació del mòbil d'aquestes
que si la vols fer servir dos vegades et fan veure 30 segons d'anuncis.
Torrejón.
Seguim amb un autèntic temacle que ens arriba des d'aquí, des de casa nostra,
from el Baix Penedès to the world.
Atenció a la proposta de l'empresària Lídia Rodríguez
que es va presentar amb aquest autèntic himne a les municipals del Vendrell de 2019.
Canta, Lídia, canta.
Canta com et van ensenyar a la coral de l'Escola de Monges.
Ara el Vendrell, ara el Vendrell, ara el Vendrell.
Bota, bota, ara el Vendrell, ara el Vendrell, ara el Vendrell.
Bota, bota, ara el Vendrell.
Ja som aquí, ara el Vendrell.
Nosaltres sí que som municipals.
André.
Nosaltres sí que som municipals, diu la lletra.
Un autèntic himne.
Com ens la traurem del cap?
Com ens la traurem del cap?
Com ho farem?
Com ho farem?
Doncs amb una altra tamacle.
Sóc el Joel, el primer que veu el cel,
i res com una altra tamacle per treure't una altra tamacle en el cap, no?
Que tamacle quita tamacle.
I atenció, perquè ara agafem la màquina del temps
per fer les delícies dels fans del rei del pop de Tibissa.
Un senyor que es diu Jaume Martí
i que va aconseguir 246 vots i dos regidors a les municipals 2022.
No està malament.
No està malament, gràcies a aquesta versió quilòmetre zero
del Black or White de Michael Jackson.
Veïns dels pobles que viviu al botànic.
Molt bé.
O les persones són el més important.
Sí, senyor.
Tenim projectes, venim amb ganes de començar.
Mola bastant, aquesta, eh?
I l'efecte que porta, també, eh?
Podem trobar-nos si a puntes tornarà el bon govern.
Tornarà el bon govern.
Tenim projectes, venim amb ganes de començar,
diu el Jaume Martí,
amb la gorra del revés i la camisa per fora.
Fet un autèntic raperu.
I aquí el Joel, el primer que veu al cel,
té ganes d'escoltar el següent tema
i de canviar de rotllo completament,
perquè també hi ha espai en aquesta llista,
en aquest chart,
per la música acústica,
per la música que no guanya eleccions,
però se't guanya sempre un espai al teu cor.
La proposta, guitarra i veu,
i molta, molta sensibilitat
per intentar convencer la gent d'Oropesa
que votés Araceli de Moya,
candidata de Ciudadanos a les municipals de 2023.
No ploreu.
Desde que Araceli llegó,
siempre tan cercana a su gente,
¿Sabías que dejamos atrás
aquella historia de las dos Espanyas?
¿Es el Leiva de Pereza?
¿Es el film bastardo del canto del loco
y la oreja de Van Gogh?
No, és un nano que fa pinta
d'haver-se presentat a tots els càstings
d'Operació Triunfo de totes les edicions
i sempre el descarten abans que obri la puta boca
perquè va amb un gorret de llana
amb la bandera de Jamaica.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Segueixo sent el Joel,
el primer que veu al cel.
S'agrada molt tot, eh, Quim?
Tot, tot.
I ara sí que anem ja amb el número 2.
Ens arriba directament des de Perú,
des del país del Machu Picchu.
Ens arriba una proposta 100% pop
amb la que Sílvia Velásquez, a Mesa,
es va presentar per l'alcaldia de la ciutat de Comas
pel Partido Popular Cristiano.
Va treure el 3,39% dels vots,
però va trencar el 100% d'acords
amb aquesta lletra que interpel·la directament
a les persones, als ciutadans,
als veïns de la ciutat de Comas.
Perú.
Atenció.
Estan allí, vecinos?
Estan allí?
Me oyen?
Me escuchan?
Me sienten?
Estan allí, vecinos?
Estan allí?
Estan allí o no están allí?
Me oyen, me escuchan, me sienten.
Sembla que els teus veïns, Sílvia Velásquez,
ni te oien, ni te escuchaven, ni te sentien.
Però avui t'ha escoltat tot Catalunya
cantant tota la cançó sense canviar de nota,
Sílvia Velásquez.
I ara sí que acabem amb el nostre número 1.
Sóc el Joel, el primer que veu el cel.
I des de Perú també ens arriba,
pujant com l'espuma,
l'Entero Flores Araoz.
Qui és Entero Flores Araoz?
No ho sabem.
No ho sabem.
Nou valor de la música.
No ho sabem, Joel, toca el cel.
Va ser president del Consell de Ministres al Perú
i l'any 2016 es va presentar a les presidencials del Partido Político Orden.
Orden, eh?
Es diu Acien Partido Orden.
Orden.
Amb aquesta versió de David Yankee,
amb la que només va aconseguir un 0,35% dels vots
i presentar-se a l'electorat com un autèntic Gato Fiero.
Ja saben que jo estoy postulando.
Escucho al poble, muchos se quejan.
I para que no gane cualquiera,
él es nuestro gato fiero.
Ya saben que yo estoy postulando.
Escucho al poble, muchos se quejan.
I para que no gane cualquiera,
él es el gato fiero.
Què millor que vendre't el teu electoral,
l'electorat,
amb la idea de que para que no gane cualquiera,
ya gano yo.
Yo gato fiero, que per cert és un senyor de 70 anys.
Em traje, crubat.
Del Partido Orden.
Orden!
Orden!
Caraccio, quin especial musical de...
Electoral Music.
Joel, el primer que veu al cel.
El primer que veu al cel i que veu clar
què són els talls curiosos de polítics
i avui n'ha fet una demostració més que palpable.
Gràcies, Joel.
Gràcies a vosaltres, companys.
I avui encara em fas admirar més a tots aquells
que es dediquen a la ràdio musical
que fan això que has fet tu ells sols.
Amb el self.
Fan el control ells
i et passen vuit hores així.
Home, una abraçada des d'aquí a l'Ernest Codina,
al camp de matina,
encara que sigui de la competència,
és un gran professional.
I també els del matí, la mare que el va perill,
tota aquesta gent que desperta en el país
i primer s'han de despertar ells.
Sí, clar.
Que té molt mèrit, que té molt mèrit.
En fi, anem amb el concurs invertit de l'última hora?
Sí.
Sí.
Sí.
Perquè tenim un val de 30 euros
perquè gasteu a qualsevol dels establiments Capravo, eh?
Escolta'm, quin premi.
Clar, que de vegades et diuen,
no, te'ls has d'anar gastant en aquesta botiga que et queda...
Sí, que t'has gastat 30 euros de benzina.
Mira, Jordi, li aniria bé
a aquell noi que ens has ensenyat abans
que va anar al super i no tenia quartos.
Doncs mira, és que participi.
Amb 30 euros la compra que podria.
Ens hi dona l'amadeo allà, segurament.
Són dos mesos de menjar per aquell tio.
30 euros per gastar el Capravo
a la persona que avui trobi una pregunta,
la resposta de la qual sigui Sardana.
Oh!
Avui la resposta és Sardana.
Quina pregunta ens faríeu?
I us en portareu 30 euros
per gastar qualsevol dels establiments Capravo.
93-201-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Que el Barça visca a Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
Aquest estiu descobreix amb la teva família
la bellesa de les illes gregues
amb vols des de Barcelona.
O visita el Mediterrani
amb embarcament des de ports espanyols
i bus gratis des de la teva ciutat.
Tot inclòs de begudes des de 743 euros.
Reserva a msccruceros.es
o a la teva agència de viatges.
msccruceros.es
Un viatge cap a la bellesa.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta,
vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermi cotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Decorar casa teva a Ikea,
trobar el teu look d'estiu a un iglo,
menjar saludable a on screens,
fer la compra a Carrefour
i gaudir d'una pel·lícula al cinema.
I si poguessis fer tot això un diumenge?
Això només passa a Westfield Glòries,
amb dues hores de pàrquing gratuïtes.
Els diumenges són dies de plans.
Ara els diumenges són de Westfield Glòries.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Capravo us ofereix el concurs de l'última hora.
Capravo. Preus bons sempre.
4 minuts i l'hora del migdia.
Tenim aquest bal de 30 euros
perquè gasteu a qualsevol dels establiments de Capravo.
I avui podria ser, podria ser,
veurem com ho fa per la Dolors.
Bon dia, Dolors.
Hola, bon dia.
Des d'on truques?
Bon dia.
Bon dia, des d'on truques?
Des d'Olot.
Des d'Olot?
Molt bé, molt bé.
I teniu Capravo, l'Olot, segur que sí.
Sí, sí.
Sí, a les preses el tenim, eh?
A les preses?
A un quilòmetre d'Olot.
Sí, sí.
Endavant amb la teva pregunta, Dolors.
Mira, la meva pregunta és,
quina és la dansa tradicional de Catalunya?
Home, és la...
És la...
La sardana!
Ostres, l'hem encertat, Dolors.
I tu te'n portes 30 euros per gastar el Capravo.
Enhorabona i gràcies.
Moltes gràcies.
A tu, Dolors, a tu.
La motxilla del Titor és suau com el tutor.
Es diu Sol Solet.
La motxilla del Titor, a la venda als punts habituals i a la botiga Prescat.
Així sona la cançó de l'estiu.
De l'estiu, quan gaudeixes del mar a les Balears.
Viatja a les Balears amb vaixell i amb el teu cotxe amb fins un 40% de descompte.
Viatja amb Transmet.
El matí de Catalunya Ràdio.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Del 16 al 19 de maig arriba la setzena edició del Festival Ambassat de Sabadell.
Amb les actuacions d'Antoni Afon, Musca, Samantha Hudson, Guillem Gisbert i molts més.
4 dies, 3 escenaris i 28 artistes en un entorn amable, natural i sense massificacions.
Més informació a ambassat.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
Amb motiu del centenari del naixement de Victòria dels Àngels,
la pianista Marta Puig i l'actor Josep Maria Flotats posen en diàleg la poesia de Rilke i la música de Bosoni.
Música i poesia juntes al Life Victoria el 26 de maig al recinte modernista de Sant Pau.
Més informació a lifevictoria.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
I ara entrem al búnquer.
El meu palet estava tirant una casa a terra, no sé,
i em va portar aquesta garrafa d'aigua de l'Urdes.
En tinc una altra casa.
No ho toquis.
Que empegui que faràs uns caguerrines que no s'agradarà això.
Qui vol que begui?
Mal parits, eh?
Una miqueta.
Has menjat coses pitjors, que jo.
Una mica, va.
Però només una mica, eh?
Està fresqueta.
Com et sents?
Com saps?
És ben bona.
El búnquer.
M'empegui en Jaer Domínguez i la Neu Rossell.
Aquest dijous a partir de les 9 del vespre
a través del canal exclusiu digital de l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Me n'ha fet com unes ganes d'anar a missa.
Ah, sí?
Sí?
I fins aquí, les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Moltes gràcies als que ens heu vingut a veure,
a les que ens heu vingut a veure.
Demà us esperem també aquí a l'estudi.
De seguida, butllet informatiu i el que no surti d'aquí.
I nosaltres.
Demà a les 12 el tornarem a deixar tot per l'última hora.
Que vagi molt bé, que tingueu un gran dia. Gràcies. Fins demà.