Voy a ti.
Va votar.
¿Y al voto o no?
No sé si hay al voto.
A una marchita se dio un sorteo.
Cada matí cuando llega, me saluda.
Y hoy no...
Bon dia, os informa Joan Bota.
Reunión de urgencia entre el Departamento de Justicia
y todos los directores de presos
por las protestas de hoy
y el bloqueo de los accesos a los centros penitenciarios
per la mort d'una funcionària a la presó de Mas d'Enric
a mans d'un pres.
Després d'aquest pres es va suïcidar.
Els sindicats de presons reclamen dimissions.
Última hora, Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia.
Reclamen dimissions i desqualifiquen la gestió de la cúpula penitenciària,
especialment de la consellera Gemma Ubesar,
que a partir d'aquesta hora, com deies,
es reuneix via telemàtica
amb tots els directors dels centres penitenciaris catalans.
En Joan, funcionari des de fa anys,
en Abrians, afirma que dins de les presons
avui està tot controlat.
En Moldre està tancat,
i s'està habituant els interns a les seves cel·les i demés.
Políticament no han mostrat cap interès.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio Brians 1.
Afegim que la consellera de Justícia,
Jaume Ubesart,
ja ha demanat compareixer al Parlament
per donar explicacions sobre aquest cas
i ara la Cambra Catalana
haurà de fixar data per aquesta compareixença.
Més notícies a la Riera.
L'alcaldessa de Santa Coloma, de Gramenet, Núria Parlón,
serà la nova portaveu del PSC.
Els socialistes catalans fan canvis a l'executiva de la formació
de cara a les eleccions anticipades del 12 de maig
i aprofitaran el congrés que fan aquest cap de setmana
per ratificar Salvador Illa com a candidat.
Unitat Mòbil a Barcelona, David Mendoza i Núria Oriol, bon dia.
Illa, que serà revalidat com a primer secretari dels socialistes,
comptarà a partir d'ara amb una junta
la primera secretaria que serà l'actual alcalde de Barcelona,
Jaume Collboni.
L'actual presidenta de la Diputació de Barcelona,
Lluïsa Moret, serà la nova número dos del partit
amb un càrrec de nova creació.
Vicesecretària primera i Núria Parlón,
alcaldessa de Santa Coloma,
serà la nova portaveu del PSC.
Cúpula que es muscula aquest cap de setmana
amb l'entronització formal d'Illa dissabte ja
com a líder del partit i candidat pel 12M.
Lluïsa Moret.
I ho farem coincidir amb el moment,
també, doncs, de proclamació del Salvador Illa
com a primer secretari,
que era el que tocava i el que estava previst.
Per tant, coincidirà a les dues eleccions.
El triarem i el ratificarem com a primer secretari del PSC
i alhora el triarem com a candidat al govern de la Generalitat.
David Mendoza i Núria Oriol, Catalunya Ràdio Barcelona.
Un accident amb 40 vehicles implicats a la P7
a l'alçada de Nules a prop de Castelló
ha provocat un mort i almenys 5 ferits.
Les cues es mantenen en aquest avió
on la Guàrdia Civil ha tallat la circulació en els dos sentits.
Davant el caos de vehicles implicats,
l'origen del sinistre múltiple és la boira
que afecta aquesta zona.
La víctima mortal és el conductor d'un camió
i es treballa per treure persones atrapades entre la ferralla.
La T-Mobilitat supera els 3 milions de validacions diàries al transport públic.
El 91% del total de viatges amb títols integrats
ja es fan amb aquest sistema sense contacte
i recarregable al cap de dos anys de ventrat en funcionament.
Tres quartes parts dels abonats a la T-Mobilitat
fan servir la targeta de plàstic, un 28,
utilitzen la de cartró que també és recarregable.
Els irlandesos d'acord s'obriran el 12 de juliol
al Cap Roig Festival a Calella de Palafrugell.
La 24ena edició d'aquest certamen en portanès
comptarà amb 23 actuacions.
Algunes, com Jean Fogarty, segons el director del festival Juli Guiu,
han costat molt d'aconseguir portar.
Portem 14 anys enrere seu.
Les últimes 3 vegades que ha vingut a Espanya,
que ha fet Galícia, ha fet Madrid,
crec que va fer en primavera,
solament ve a grans festivals.
Serà únic, inolvidable, no es podrà tornar a repetir.
Entre els artistes espanyols i catalans
hi haurà Guillem Gisbert, Sopa de Cabres,
Topa, Miqui Núñez, Sergio Dalma,
Rafael, Los Secretos, Rosalén i Gossos,
que tancarà el festival el 16 d'agost.
Els tiets debutaran al certamen amb un concert solidari
i com a novetat hi haurà una nit de comèdia amb Carles Sanz.
I ara, els esports pendents del sorteig de la Champions,
Marcos García.
No sé per què, després d'aquest butllet,
hi podreu seguir el sorteig de quarts de la Champions masculina de futbol
en directe a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Ani on tenim el Ramon Salmurri,
el Bombo, els vuit millors equips d'Europa,
entre els quals el Barça.
Els possibles rivals són Madrid, Atlètic de Madrid,
Manchester City, Arsenal, PSG,
Bayern de Múnich i Borussia Dortmund.
Pau Cobercí, convocat per la selecció espanyola absoluta de futbol.
El central del Barça és la principal novetat de la llista
per als amistosos contra Colòmbia a Londres el dia 22 de març
i contra Brasil el 26 de març al Santiago Bernabéu.
També hi ha David Raya, Gerard Moreno i l'Emil Llamal.
El Barça femení, classificat per la final de la Copa de la Reina,
serà el 18 de maig contra la Reial Societat.
En bascat, eliminacions,
al Joventut i l'Uni Girona de l'Eurocup.
I a la Lliga de Futbol Sala avui es juga a la indústria Santa Coloma,
Xota Navarra.
Fins aquí les notícies.
A la una del migdia, a Catalunya Ràdio,
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial aquí l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh, però estic gestionant el Departament de Queixes.
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí, és que no és fàcil obrir el camí del cor en un país com aquest.
A la una del migdia, a Catalunya Ràdio,
que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
12 i 6. Ai, quins nervis, quins nervis.
Quim Morales, bon dia.
Bon dia, què tal?
Mare meva, quanta gent d'aquí.
Carme Llobera, Gerard Jubany, tenim el Jordi Ramoneda,
el Xavi Pérez Esquerdo, la Sònia Gialmà,
però haig de saludar...
Esquerdo.
Esquerdo.
Esquerdo. Abans que ningú i abans que res.
Ramon Salmurri, bon dia, bona hora.
¿Qué tal? ¿Bon día? ¿Bona hora? ¿Cómo estamos?
¿Qué tal, Bernión? ¿Per Suiza?
Bé, todo bien, todo a lloc.
A ver, explica'ns cómo anirá este sorteo,
donde hoy conocemos ya los cuartos de final
y las semifinals de esta competición.
Por lo tanto, el que conocemos todo seguido es
quién rival le toca al Barça
y entre los posibles rivals
Arsenal, Bayern de Múnich, Manchester City,
Paris Saint Germain, Real Madrid, Atlético de Madrid
y el Borussia Dortmund.
Eso será en un pim-pam,
tot just en 5 minuts, ho tindran fet i enllestit,
almenys la primera part del sorteig,
que són aquests quarts de final,
ara mateix, dalt de l'escenari,
Jonovi Miquel, l'exfutbolista del Chelsea,
campió de la Champions del 2012,
i com que la final la juga a Wembley,
doncs serà la mai nocent d'aquesta edició del sorteig.
Però no li han dit que no hi havia boles calentes, avui?
És que no n'hi ha.
Explica una mica més, Salmurri,
que estem aquí més perduts.
Clar, estem pendents.
No, però és a dir...
Però què farà la mai nocent?
Doncs la mai nocent és l'encarregat de treure les boles,
algú les ha de treure, no, Marina?
Saps com...
No, però ja entenc per on van, Salmo.
Gràcies, gràcies.
Perquè hi ha aparegut...
O sigui, hi ha unes informacions dels últims dies
que el pròxim sorteig de Champions,
que és la temporada vinent,
com que seran 36 equips,
l'acabaran fent per ordinador.
Ah, d'acord, jo pensava que ja eren avui.
Però aquest encara és amb boles.
No entenia res d'aquest home inocent.
Sorteig amb boles.
Clar, clar.
Sorteig amb boles.
Sorteig amb boles.
Sorteig amb boles.
Escolteu-me, una cosa.
Ara mateix tots firmaríeu perquè ens toqués el Borussia Dortmund?
No.
No, no.
No, no, no.
Ah, no, què voleu, llavors?
A la gent li agradarà molt a la contra.
Jo vull el Manchester City.
Jo el Madrid.
Perquè la destrucció sigui total i absoluta.
I tenir Pep Guardiola per aquí...
Clar, però...
Estàvem...
Estàvem molta il·lusió.
Estaria calentíssim, el tema.
A veure, Salmurri, Gelmà, Lloberes,
ajudeu-nos una mica a repassar...
Ho hem fet a la Tartòlia Esportiva,
ho tornarem a fer ara,
mentre aquest sorteig està en marxa.
Arsenal.
Punts a favor i punts en contra del que toca Arsenal.
Mira, jo t'ho resumiré ràpid.
Per mi hi ha tres esglaons.
City i Madrid no els volem veure ni en pintura,
i aquí podria ficar fins i tot el PSG.
I a partir d'aquí...
Home, allò el Bayern personalment tampoc el voldria,
però el Bayern aquest any està una mica pitjor.
L'Atlètic de Madrid, l'Arsenal, són aquests tres.
Sí, aquí sentim.
Exactament, gràcies.
I Arsenal són els que es podria...
I es podria competir,
i després hi ha el Dortmund,
que crec que, exceptuant el Ramon Edda,
tothom és el que vol.
Perquè a priori s'ha arribat més assequible, no?
Hem estat una...
Lloberes tampoc...
Jo l'únic que dic és que només faré un petit matís,
un petit matís que no és que...
Aviam, que has fet aquesta classificació
i no és que no ho vulguem.
Bé, no ho vulguem.
És a dir, que són els més d'esports.
Exacte.
Són els més d'esports.
Clar, clar, tu pots voler un fort, sí, sí.
Ara, potser penses que aquest Barça,
davant d'un potent,
i un, no sé,
un equip d'aquests que es remotivarà,
i aquests que pensen que l'esport és una casualitat,
doncs pensen que el millor poden...
Va contra aquests, si guanyes,
tens molt a guanyar i tens feta la temporada.
Salmo, Rík, que sento respirar amb unes ganes d'entrar.
Això comença ja, no?
No, no, no.
És per aportar un punt de llum,
que és una mica quina mirada hi ha al cos tècnic del Barça.
Els que s'han d'evitar,
sí o sí,
Manchester City i Paris Saint-Germain,
diguem-ne el desitjat, el Borussia Dortmund,
però si vingués l'Arsenal,
tampoc li faríem un lleig.
Això és...
Em resulta curiós que el cos tècnic del Barça,
no vulgui evitar el Madrid,
després de l'experiència d'aquesta temporada,
però està bé,
perquè les revenges també són interessants, suposo.
Mira, en qualsevol cas,
comença aquest sorteig,
i tenim la primera bola de l'Arsenal,
la bola de l'equip de Miquel Antet.
Aquest no estaria malament.
Arsenal, eh?
L'Arsenal, líder de la Premier, ara mateix.
És igual.
24, 24, 24.
Amb l'Aurana Arqueta, no?
Que ha tingut dificultats per passar amb el Porto,
els penals.
Ai, ai, ai, que no s'ha de cobrir la pilotera.
Ai, ai, ai, que no s'ha de cobrir.
Que no és bon rosca, això.
Ho veus o no, ho llegeixes?
Sí, Miquel.
And we start with Arsenal FC.
És que n'hem empratat, ara, nosaltres.
And the...
I l'Arsenal s'enfrontarà en aquest primer quart de final
contra el Bayern de Múnich.
Arsenal, Bayern, primer quart de final.
Arsenal, Bayern, primer quart de final.
Jordi Costa, bon dia.
Tu també hi ets, eh?
Hola.
Vinga, ja tenim Arsenal, Bayern de Múnich.
Llàstima.
Llàstima, eh?
Sí, sí, llàstima.
Bé.
Va, segon apareix al morri.
Jonovi i Miquel, va.
Narra'm-ho, narra'm-ho.
Amb la segona eliminatòria, Jonovi i Miquel,
atreca'm una mica de problemes per obrir.
Però què li passa?
A veure si es pensa que és rosca.
No m'ho busquen nerviós.
Bueno, és que a veces abrir la bola es complicado, ¿me entiendes?
La bola de l'Atlètic de Madrid.
Atlètic de Madrid, que jugarà a l'1-1.
Aquest és el que vol les Llueres.
Li surt el Madrid o no?
Ara t'ho diré, ara t'ho diré.
De moment, Atlètic...
Narra, narra com mou les boles, mira.
El Barça.
El Madrid, no, és que encara no les estava movent.
Està conversant amb Jorjo Marqueti.
Ara és Ovi Miquel.
Deu fer això, no?
Que no pot.
Deixi-ho, no?
No pot, no pot.
La boleta.
Agafo la segona bola.
La segona bola.
Sí, realment té una mica de problema.
El que remena la bola, clar, s'està encallant la secció amb la Marina.
Compte.
Compte.
Que l'aconsegueix obrir i l'Atlètic de Madrid anirà.
Contra el Borussia de Dortmund.
Així no, home.
Els dos més fàcils junts, home.
De veritat.
Bueno, ens toquen els semis, aquests.
Ens toquen els semis.
Madrid.
City o PSG, rival del Barça.
Ai, ai, ai.
City o PSG.
No, no ho volia.
O sigui, Guardiola o Luis Enrique, al Camp Nou.
Yes.
Al Camp Nou, amb un Juic, clar.
O Anxeloti.
O Anxeloti, clar, clar.
O Anxeloti.
Sí, sí.
Ara firmaria perquè toqués el Madrid o què?
Sí.
Surt la pilota del Reial Madrid.
Atención.
Atención.
Exclusiva.
Exclusiva.
Tenemos el Madrid.
Vale.
Vale.
7.
No, no, no, no.
Voy a cambiar, eh?
City, París, Sant Germán o Barça.
Possibles rivals d'aquesta eliminatòria.
City, París, Sant Germán o Barça.
City, PSG o Barça.
Un dels tres contra el Reial Madrid.
Obi, Miquel, desplega.
La pilota i surt el Manchester City.
¡Papet!
City.
Yes, guys.
Yes.
City.
Let's go.
Let's fucking do it.
Let's fucking do it.
Let's fucking do it.
Okay.
Ara el que cal saber és l'ordre com jugaran.
Però el Barça s'enfrontarà al PSG als quarts de final.
Perquè han amb l'Ujén Ric, eh?
Vinga, valoració.
Amb l'Ujén Ric, eh?
Ara cal saber si és l'anada a Barcelona o l'anada a París.
Jordi Costa, primera valoració, va.
Bé, no és dels més difícils, em sembla, a mi, que et podia tocar, tot i que estem
encara impressionats pel partit que vam fer a Noeta fa uns dies.
El problema és que tenen per mi ara mateix el millor jugador del món, que ja ens ha pintat
la cara algunes vegades que ens hem creuat.
Dembele.
Però vaja.
La tornada a casa, Costa.
Home, doncs bona notícia.
Sabeu dades?
La tornada a Barcelona.
La tornada a París, la tornada a Montjuïc, en aquest cas.
I al Madrid City la tornada és a Letijat.
A Letijat, sí, sí.
És molt bona notícia.
De fet, el Barça ha tingut més sort que el Madrid i menys sort que l'Atlètic de Madrid.
Bastant més sort que l'Atlètic de Madrid, sí.
Però ahir ens deia el David Sánchez que el Madrid estaven bastant pendents de tenir la tornada a casa,
perquè ja sabeu aquestes remuntades que fan, i no només li ha tocat el campió d'Europa,
sinó que a sobre la tornada serà...
Creieu que el PSG ara estan celebrant que li hagi tocat el Barça?
Sí.
Jo crec que el Barça era un dels equips que altres del Bombo podien voler, ara mateix, com està el Barça.
Això no vol dir que...
Jo també estic d'acord amb el Costa, que jo hi veig opcions aquí, eh?
A diferència de si et tocava, per exemple, al City,
home, el PSG...
És cert que té en BAP, però és un projecte que tot just acaba...
El PSG va passar segon de grup per darrere del Borussia Dortmund.
No, i tu i jo sabem, Sònia, que el perill del PSG no és en BAP.
Exacte.
Es diu Dembélé i...
Mira que com se li ocorreixi marcar Dembélé.
Ja, ja, passarà.
És que això passarà, això ja ho hem d'assumir, que això passarà.
El Barça ha de fer més gols del que farà Dembélé.
La final sabem que és l'1 de juny a l'estadi de Wembley de Londres.
Sabem les dates dels quarts, el Murray?
Sabem l'anada a París quin dia es disputarà i la tornada a Montjuí quan serà?
No tenim les dates concretes encara, però les anades són 9 i 10 d'abril i la tornada al 16-17.
I ara se sortejarà la resta del camí, eh?
És a dir, avui sabrem quin seria el camí del Barça cap a la final, qui tocaria a semifinals,
i evidentment aquí el que es tracta d'evitar és l'eliminatòria...
Bueno, us veu molt optimistes segon que passeis a semis.
No, clar.
Creo que no vais a passar, titos.
Luis Enrique, bon dia.
Buenos días, què tal, cómo estáis?
Valoració?
Bueno, menuda pregunta, la verdad.
Tenemos otra, porque es que yo con periodistas así la verdad que no respondo.
¿I qué vol que li preguntem, llavors?
Bueno, pues una pregunta con la entidad, no sé, tío, pregúntame algo.
Què dirà, Xavi?
Com valorarà que li hagi tocat al PSG en aquests quarts de final?
Podem vaticinar alguna cosa?
Va, doncs jo crec que en Xavi és un altre ador que sap el que fa.
Nosaltres estem amb ell i estem preparats perquè...
Preparats perquè s'enprendi el PSG, clar que sí.
Deixa'm afegir, Marina, que en cas de classificar-se per les semifinals, el Barça jugaria contra el guanyador en semifinals de l'eliminatòria Atlètic de Madrid, Borussia Dortmund.
I la tornada seria també a Barcelona.
Per tant, el Barça, si aconsegueix superar el PSG, amb qui s'enfrontarà a la semifinal serà o amb l'Atlètic de Madrid o amb el Borussia Dortmund.
Aquest any el Barça ho guanya.
Vale, vale, vale.
Ara, ara, ara.
Vull afegir una cosa.
El Barça té l'heroi de la remuntada contra el PSG, que és Sergi Roberto, en un estat dolç de forma.
Tenim a Sergi Roberto a punt per marcar.
Tenim a la sisena.
Un moment, un moment.
Tu no volies la destrucció?
No, jo vull tots.
Jo no em marxo.
Però, no, no, un moment.
Ara m'esteu dient...
A Cataletes tots, clar que sí, Joan.
Cap a Cataletes.
Som-hi.
Però, un moment, un moment, Jordi Costa, tu m'estàs dient que tal com ha quedat aquest calendari, amb aquests enfrontaments,
a dia d'avui el culer pot tenir alguna esperança?
I tant.
Sí.
Home, alguna sempre.
Jo veig molt difícil que el Barça guanyi la Champions, però també et dic que tal com ha començat el sorteig,
que ha arribat un moment que només et podien tocar Madrid, City o PSG,
i com ha acabat que per mi t'ha tocat el menys poderós dels tres.
I les dues tornades a Montjuïc, costa més.
I el recorregut, perquè a més, si passessis, vas contra l'eliminatòria, que a mi em sembla més fluixa.
Jo crec que el sorteig s'ha anat desembarinant a mesura que avançaven.
Vaja, podria haver estat molt pitjor, si vols un titular.
Home, clar, no estic llord.
Aquesta definició és tan costa, és tan costa, podria haver estat pitjor.
Ricardo Orquemada, bon dia.
Bon dia.
Tu estàs tan content com els de la taula aquí presents, o no?
És que està molt content de la gent, sí?
Sí, sí, sí, eufòria.
Pensa que el Jovan ja ha anat fins a Canaletes, i ja dóna la Champions per superada.
No, saps què passa? Que a mig sortet la cosa pintava fatal.
Sí, no, no.
Clar, quan quedava Madrid City i PSG, la versió perfecta és la que hem tingut.
O sigui, no hi havia una altra millor versió, que era que et toqués el PSG, la tornada a casa i la semifinal contra l'Atlètic de Madrid-Dormund també a casa.
O sigui, era l'única opció que salvava una mica la situació perquè s'havia posat molt delicada.
Però vaja, una mica en la línia del Jordi, el Barça, per creure's capaç de continuar avançant, ha de continuar millorant.
O sigui, amb el que hi ha fins ara, costarà molt continuar fent passes endavant.
Però és veritat que el PSG dels grossos probablement és el que està encara més verd, ha de madurar, perquè Luis Enrique ha acabat ara d'arribar.
I, per tant, és un equip que encara no ha agafat prou mecanismes, però té jugadors de molt talent i, per tant, que poden marcar diferències des del punt de vista individual.
I serà un equip duríssim.
Us imagineu el Barça arribant a l'1 de juny a Wembley i Xavi Hernández dient que al final no marxa?
No, marxarà igualment.
La segona part no.
Jo no m'ho imagino, Marina.
La primera sí, la primera...
A mi no m'agradaria.
Mira, jo et dic que si passa la primera, la segona passa.
Però és que la primera jo la veig...
És a dir, tot just acaba de tocar el sorteig i hem de païr-ho, però el Barça ha d'eliminar el PSG i, tot i així, després caldria eliminar semifinals o bé al Dortmund o bé a l'Atleti de Madrid.
Deixem dir que si és un entrenador com cal, un bon botifarrot faria i no es quedaria.
No, clar que no.
Mira, ha rimat i tot.
Torque, Costa, gràcies per tot.
Un plaer.
Jordi, Sònia, us escoltem avui al Tot Costa amb molt més anales.
I amb molts més detalls.
Salmo, ens dóna sort, no? Últimament o què?
Bé, jo no vi Miquel una porta al nou Camp Nou.
Deixa'm dir que en cas d'arribar a la final, el Barça seria l'equip local.
I només per posar una mica d'aigua al vi, una mica si ho voleu, el Barça està pendent o mira de coadull el que fa l'Atlètic de Madrid en aquesta Champions per aconseguir la classificació de cara al Mundial de Clubs del 2025.
Tenint en compte aquest sorteig, això ha quedat molt i molt complicat.
Salmo, una abraçada, bon viatge de tornada.
T'escoltem també avui al Tot Costa.
Lloberes, gràcies per tot.
I a l'última hora deixem aquesta invasió més que justificable.
Encantats de la vida.
Un plaer seguir aquest sorteig de la Champions. Avui què? Avui què tenim?
Avui hi ha un senyor nió que segueix obrint pilotetes.
Encara està obrint pilotetes, eh?
Perdoneu, eh? I el Joel, què li passa?
El tenim potxo. El tenim potxo. Ha caigut amb aquesta pasta d'encostipats.
Sí, sí, no, des que el Barça va guanyar el Nàpolis, tu, que s'ha pogut malalt.
Doncs sí, perquè va anar a veure el partit en Montjuïc.
Sí, i allà va agafar alguna cosa.
Ja està.
Doncs bé, farem el que podrem sense el Joel Díaz, però tenim molta feina, eh?
Perquè tenim el concurs de l'Aida Fita contra la nostàlgia...
Hola, tenim l'Aida Fita.
A Girona.
A Girona estic.
Mita-la.
Aida, acabes els premis en derroc, també.
Sí, exacte.
I a quina hora has anat a dormir? Perquè l'Aura Grau ha anat a dormir a les 6 del matí, ens ha explicat.
Doncs mira, jo fa mitja hora que he anat a dormir.
Mira, però com a mínim tu tens la teva veu, que l'Aura Grau no semblava a ella.
No, jo vaig anar a dormir a les 5.
A les 5.
I fins a les 5 què es fan els premis en derroc?
Doncs moltes coses, però jo us ho explicaran els que no surti, que això no és el nostre programa.
D'acord, molt bé, molt bé.
Quim Morales, tot vostre.
Una abraçada i bon cap de setmana.
Igualment.
Gràcies.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, l'eliminatòria radiofònica dels vostres migdies.
Amb uns finalistes de l'humor com en Joel Díaz, aquí saludem i enviem una abraçada perquè té un peu a l'altre barri.
Va, Joel.
Vull dir que no està en aquest barri de la ràdio, està en un altre barri.
Ah, no, però mira, jo et dic una cosa, no sé si se'n sortirà pas.
No sé, no sé, perquè ell mai té febre i ara té febre i això és un mal senyal.
I ell va dir, ja no tinc febre i al cap de 10 minuts tornava a tenir febre.
I la febre és infecció.
I la infecció, ves a saber què pot passar després.
No sé, aquí tenim en Xavier Pere d'Esquerdo, que és el nostre metge de capçalera, pseudometge, com veus en en Joel Díaz.
Jo faria que prengués kiwis fins que es cagués a sobre.
I sucs de taronja també, eh?
El kiwis té més vitamina C que la taronja.
Així que jo...
Bé, clar, que ell no pot sortir de casa.
Així que la seva parella o qui sigui, tots els amics envieu-li...
Amb Déu i kiwis.
Amb Déu i kiwis.
Sí, i a Cal.
Que, per cert, no li agraden els kiwis, a nens Joel.
Ah, no?
És com el meu fill petit, que només li agrada la part verda.
El negre, no.
Els puntets negres, no.
Doncs li recomano que s'alimenti amb pell.
Amb pell?
Kiwis amb pell.
Hosti, noi, com l'americà que tens a casa teva, no?
Bé, saludem també a l'Aida Fita.
Bon dia, Aida.
Bon dia, Quim Morales.
En directe des de la declaració de Girona.
En Xavier Pere d'Esquerdo, que és a Barcelona.
Bon dia, Xavi.
Què tal? Bon dia, Quim Morales.
Jordi Ramoneda.
Hola.
Aina Austrell, Alba Castellbí i en José González a la producció.
La Montse Durany i en Víctor Lorenz, un clàssic del control central.
El control de Sal Albert Joder, i qui us parla, en Quim Morales.
Acabem de viure el sorteig dels quarts de final de la Champions, ja sabeu.
El Barça li ha tocat al PSG i estem contents.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, molt.
Home, perquè com a mínim motiva, no?
És un partit que motiva, perquè el Dortmund és d'aquells equips que dius
són dolents però després et foten un vestit, eh?
Sí, noi.
En canvi, amb el PSG no s'hi val a baixar la guàrdia.
Hi ha Morbo, jo crec que hi ha recentment el Gas Neymar encara,
hi ha Dembappé, que és el Madrid, hi ha el Dembélé.
Tot, què més vols?
El Dembélé, eh?
Jo crec que Dembélé seria molt maco.
No li vull cap mal, a Dembélé, no li vull cap mal.
Però que es lesioni a Montjuïc, com a homenatge a la seva carrera.
No li volem cap mal, eh?
Però una cosa, és que el PSG al final era l'opció més bona, no?,
d'entrar al Manchester City i al Real Madrid PSG, al final, no?
Sí, sí, no, no.
Un cop ha sortit el Dortmund, dius, ara ja que ens quedi un dels bons,
que quedi el PSG, ja està.
Hi havia l'Atlètic de Madrid, també, que mai és simpàtic de jugar.
No, no, no.
Pel Simioni?
No, per això mateix, per això mateix.
Avui és divendres 15 de març.
Com us dèiem, tenim un malalt, un altre la tenim a Girona,
a la delegació de Girona, perquè l'Aida Fita hi va assistir als premis.
Mira, mira com em salta.
Exacte, aquí sí.
Els premis han de robar.
Iònica.
Què dius?
Però que hi ha més història i més premis, després dels premis, que durant els premis, no?
Hi ha de tot, a la prèmia i a la post, hi ha de tot.
Però va ser molt interessant.
Dilluns us portaré a talls de veu, ja us explicaré una miqueta com va anar la cosa,
però m'ho vaig passar molt bé.
Dilluns fem Catifita vermella amb l'Aida Fita,
però avui sí que sabrem qui és el guanyador o guanyadora de la teva Fita de la setmana.
Fita de la setmana.
Recordem que aquesta setmana estem buscant a l'oient que hagi fet el ninot de neu més peculiar
després de les nevades que havíem viscut.
Ja vam dir que podíem participar, o sigui, que haguessin fet el ninot
o l'últim cap de setmana o al llarg de la seva vida.
Exacte, vull dir, no és exclusiu dels ninots d'aquesta última nevada
perquè tampoc ja ha donat per tant.
No, exacte.
N'hem rebut moltíssims.
Hi ha gent que és increïble, o sigui, Miquel Àngel es queda curt al costat d'aquesta gent.
I llavors, més endavant, descobrirem qui ha sigut el guanyador o guanyadora
que s'endurà aquest premi, que explicarà ara també en Quim Morales.
Sí, perquè és un sopar per dues persones al Tastem Restaurant, al carrer Provença, 88.
No és un sopar qualsevol.
No.
És un menú, degustació del xef.
Sí, senyor.
És una cosa que li agrada al xef d'un restaurant.
Clar.
Imagina't si està bo.
Imagina't si està bo una sèrie de plats que no us acabeu un darrere l'altre.
No faltarà la croqueta empapada a sobre.
No, és el que més m'agrada.
Però també tenim carn, tenim peix, tenim de tot, eh?
Escolta'm, jo ja m'hi veig.
Jo ja us hi veig en aquest sopar amb el número d'el·lustració del xef al Tastem Restaurant.
Jo també m'hi veig, eh?
Xavi, tu també t'hi veus?
Sí, sí, però quants anirem?
Perquè sabeu que tenen taula rodona dalt d'un escenari.
És veritat.
Taules quadrades amagades.
Mira, fem una cosa.
O a primera línia perquè et vegi tothom.
Anem-hi, els que som ara mateix a l'estudi, que som nosaltres tres, i ja està.
I Aida, si no arribes, doncs n'hi ha un altre dia.
I l'Aida no sap que tenen un lloc a tanquen i projecten allà imatges.
Si aneu avui que estic a Girona, de veritat.
Se li diu un reservat.
Sí.
Doncs mira, potser anirem avui, Aida.
No, clar, clar, avui que no hi sou.
És que sempre feu el mateix.
Ja t'explicarem com anem.
Bueno, fill, m'esteu fent bullying, no passa res.
I avui divendres també és el dia part l'amor en temps de Tinder amb en Jordi Ramoneda,
que ens descobreix els missatges més sorprenents que s'ha trobat a les xarxes socials de gent que volia lligar els uns als altres.
És a l'espai Copidor Ramoneda.
Normalment us porto Epic Fails de lligar.
Avui us porto, jo crec que, una forma absolutament millennial i digital de lligar
i que jo, de veritat, o sigui, no sé si va funcionar, crec que no,
però que està molt ben tirat.
Està molt ben tirat.
Bé, bé, bé, o sigui, no és ironia, eh?
No, no, no, no.
De debò que és un bon sistema per lligar a través de les xarxes avui.
El que passa és que se l'han treballat molt.
D'acord.
S'ha l'han treballat molt.
Doncs a veure si funciona i si ens descobreixes de què va la cosa.
Potser massa i tot.
Després ho farem, això del Copidor Ramoneda,
perquè ara és el gran moment per l'Aida Fita.
Ai, no cal.
Un cop més es disposa a triomfar en el seu combat contra les preguntes de fa dècades,
a Aida Fita contra la nostàlgia.
Aida Fita contra la nostàlgia.
Què et passarà?
Qui guanyarà?
No serà jo, ja tu i jo.
Que sí, que sí, que la setmana passada ho vas fer molt bé, Aida.
Aquesta no sé per què tinc el pressentiment que anirà molt bé.
Doncs vinga.
Perquè no us veig les cares i vosaltres a mi tampoc.
Ah, això ho veig.
I no veieu l'ordinador que tinc al davant.
Bé, doncs a veure, depèn de les preguntes.
Tampoc serà fàcil que et localitzis les respostes.
No faré trampes, us ho prometo.
Et coneixem, sabem que ets una persona honesta i que això ho fem per passar-nos-ho bé.
Sobretot nosaltres.
Exacte, bàsicament vosaltres.
O sigui que si vols, Aida, en aquest nou combat contra la nostàlgia,
ara mateix veiem una taca blava que s'acosta volant a tota velocitat.
És un ocell? És un avió? No, és Super López.
Yo quería ser normal, pero no lo conseguía.
Siempre fuera de lugar, nunca nadie me entendía.
Estem sentint la cançó que el grup Tequila va compondre
per la versió cinematogràfica de les aventures de Super López,
o Super Llopis en la seva versió catalana.
Una mena de Superman, a la catalana, com dèiem,
amb unes maneres més desastroses, una mica més petós.
Al final ho aconseguia tot, però d'aquella manera, una mica antiheroi.
I triomfava amb els seus còmics als quioscos del país.
Super Llopis va néixer el 1973.
Però, Aida, sabries dir-nos el nom artístic del seu creador?
Es deia Jan? Es deia Fran? O es deia Sam?
A veure... Jan, què més has dit?
Fran i Sam.
Fran i Sam.
Jo crec que diré...
Va, Jan.
Jan és exactament el nom del creador de Super López.
Et sent de vista a Girona.
És el nom artístic de Juan López Fernández.
Ostres.
Molt bé.
Un molt bon il·lustrador.
I això després van fer una pel·li, no?, amb en Dani Roby, d'aquell?
Sí, sí, la cançoneta, de fet, que senties, és de la pel·lícula.
Molt divertida, la pel·lícula, a mi m'agrada.
Està bé.
Jo no l'he vist.
T'ha robat a Sabadell?
Ah, sí? Jo vaig veure una escena a Art de Triomf.
Sí, no, no, però hi ha escenes a Sabadell.
Està bé, molt bé, a l'aeroport, suposo.
No, no, a la fàbrica antiga.
Jo quería ser igual.
Endavant, Xavi.
Als anys 80, Aida, no hi havia la febre dels gimnasos que hi ha ara,
que a cada carrer, a cada cantonada hi ha un gimnàs.
O un gimnàs o un lloc d'aquests d'ungles.
Sí, també.
Ja està.
O un forn de pa.
Sí.
Ja està.
Per això, Televisió Espanyola va pensar que estaria bé fer espais
com els que feia l'actriu Jane Fonda als Estats Units.
Aeròbic per televisió.
I un, i dos, i tres, i quatre, i cinc, i cinc, i cinc, i cinc, i dos, i tres.
I sempre arribaven a ocho.
Sí, ocho.
Potser cobraven per paraules.
Perquè estiguis previngut.
Ah, molt bé.
Per lletres digues.
Bueno, bé.
I tres, i quatre, i cinc, i seis, i sete, i oix.
Levantamos.
Nos bajamos.
Bé, el programa aquest es deia Puesta a Punto, i va començar l'any 1983, al segon canal de televisió espanyola.
El presentava l'Eva Nassarre, eh?
Amb l'èxit que tenia aquest programa, doncs el van passar al primer canal i va canviar de nom.
Com va passar a dir-se aquest programa de l'Eva Nassarre?
Buenos días, España.
En marcha o a la de tres?
Ostres.
Es deia Puesta a Punto, i va tenir tant d'èxit que el van passar a...
Vale, què has dit?
Buenos días, España.
Hi havia molta gent que el mirava no per fer exercici.
Ah, no?
Per fer un altre tipus d'exercici.
Buenos días, España.
I anar feien aeròbic.
En marcha.
En marcha.
A la de tres.
A la de tres.
Jo espero que sigui en marcha.
En marcha.
És correcte!
Molt bé.
Molt bé.
En marcha, clar.
I sí que es posaven en marcha, sí?
Bé, bé, bé, bé.
Ai, d'anem bé, eh?
Dos de dos, eh?
Oh, oh, oh, oh, oh.
Tercera pregunta.
Ens recorda que tens el comodí de...
És veritat.
Comodí Ramoneda.
Ah, ja.
Pots utilitzar en qualsevol moment.
Vale, Jordi, eh?
Ten.
Parlem ara del personatge més buscat dels últims 40 anys, i no és Kate Middleton.
Perquè Kate Middleton fa 40 anys potser no havia ni nascut, no?
Potser era molt petita.
Però no la buscaven.
Del que parlem, porta gorra, ulleres i jersei ratllat.
I no pot ser altre que en Wally.
Ho és Wally.
Ho és Wally.
És en Xavi Terence de Ros, una cançó.
No, Wally.
Ho és Wally.
Ho és Wally.
We're, we're, we're.
És a dir que tenia una cançó.
Sí, perquè té una sèrie d'animació, també.
Ah, que divertida.
Des de 1987...
Ué, Wally.
Que no sé de què durien, eh?
No, perquè és Wally, doncs.
Anem buscant el Wally.
Són capítols on no surt un Wally.
No, mira.
I cobrava sense sortir.
Ja està.
Doncs des de 1987, milers de lectors de tot el món han passat hores i hores buscant aquest personatge a les atapeïdíssimes pàgines dels seus llibres creats pel dibuixant Martin Hanford.
No sabem si l'has trobat mai, Aida, però saps si en Wally porta alguna cosa a la mà?
Opció A, no porta res a les mans.
Opció B, porta un bastó. Sempre porta un bastó.
Opció C, sempre porta un paraigua.
Sí, porta un bastó. Aquesta me la sé 100%.
Segur?
Sí, jo crec que sí.
No és un paraigua, eh?
No, no, no. Bastó, bastó, bastó.
Bastó?
Doncs és un bastó, és correcte!
Guàrdia, guàrdia, guàrdia, guàrdia.
Quarta pregunta amb en Xavier Pérez Esquerdo.
El periodista i presentador a televisió Jordi González...
Jordi, Jordi, Jordi...
Va començar...
Amb major sàlvia.
Sí, ja és això.
Va començar a Televisió Espanyola l'any 1988.
Va a un programa de Televisió Espanyola de Catalunya quan només tenia 26 anys.
Sí.
Oh!
Quan tenia la meva edat.
I era ella que tocava piano?
I llavors les sintonies eren llargues.
Algunes es tocaven directe.
Jordi González ara té 62 anys i continuava treballant a la tele, però sempre havíem...
S'ha equivocat, eh?
Ha dit Coutoua.
Sí, perquè no siguin de pressa t'ha agafat, ara, xoi.
Coutoua.
Coutoua treballant a la tele.
Sempre havia sentit això que deia el Quim, que es volia jubilar amb 40 anys a Austràlia.
Sí.
No sé si hi va anar, finalment.
No ho sé.
Ostres, segur que hi ha anat.
Algun cop hi haurà anat.
Ara, anar-se'n'hi a viure i no tornar mai més, de moment, no?
Jo crec que cada vegada que ho diu, li doblen el sol.
Segurament.
I quan arriba, li diuen...
Jordi, Jordi.
Perquè són estrelians.
Where's George?
Where's George?
On és el Jordi?
La sintonia que estem sentint és la d'aquell magazín de tarda que presentava Jordi González.
Però com es deia?
Com es deia aquest programa?
La palmera, el castanyer o l'alzina?
Home, jo no...
Home, que es digués igual que el bar dels teus pares, eh?
L'alzina, t'imagines?
No, el bar del meu par es diu bar l'Olivera, al carrer de l'Olivera, 19, a Girona.
És veritat, és veritat.
Bons cafès, bons cafès.
Com es deia aquest programa de Jordi González, quan tenia 26 anys?
La palmera.
Com has dit? La palmera?
El castanyer o l'alzina?
Home, jo crec que potser la palmera, no?
Dels que... no?
Correcte!
És la palmera!
Caram!
Que fort!
4 de 4!
Bé, amb ressaca, dient que no t'encertarà ni una, i de moment en porta 4 de 4.
Ja sabeu que de dijous m'heu de deixar anar-me de festa amb tots els artistes de Catalunya,
perquè l'endemà estic upet-ho, eh?
No tinc ganes de dijous que ens expliquis exactament què va passar d'aquesta nit d'alzina.
Has conegut algú, Aida? T'ha començat a seguir algú a Instagram?
Oh, clar, és veritat!
Bueno, han passat coses, però no passa res.
Això us ho explicaré en privat.
Molt bé, molt bé.
Si no ho expliquen abans, els que no sorti d'aquí ja venen d'aquí, res.
Jo crec que algú li ha fet follow a Instagram, a l'Aida.
Followers, a veure si endevineu qui és.
Sí, però clar, com que no subten per ordre, no saps què acaba d'arribar.
En fi, anem amb la cinquena pregunta.
A la següent pregunta combinem el futbol i la creativitat
perquè volem explicar-te qui és el llegendari porter René Higuita.
Aquest home, un esportista amb unes pintes de tot menys deporter de futbol,
es va fer mundialment famós el 6 de setembre de 1995
per fer una parada que mai s'ha tornat a veure en un camp de futbol.
Va rebutjar la pilota amb els talons,
llençant-se de cara i posant les mans a la gespa.
Hòstia.
Es va complicar molt, Trevor, no?
Perquè era una pilota molt fàcil.
Sí, poden la blocar.
O sigui, no era allò un xut supercomplicat que l'obligués a fer això,
sinó que la va veure venir i va dir, ara faig això.
Imagina que li surt malament.
Queda com un primo.
Doncs mira, per sort, per ell li va sortir bé
i aquesta imatge va fer la volta al món,
tot i que era una pilota que no tenia cap mena de complicació.
Com es va batejar aquesta aturada de René Iguita?
Li van dir la taràntula, li van dir el saltamartí o li van dir l'esculpí?
Saltamartí.
Pensa que va picar amb els peus.
Es va tirar de cara i va aixecar els peus.
A veure, clar, té pinta potser, no?,
si és amb la forma del cos.
Sí.
Taràntula, saltamartí.
Jo diria escurpí, potser, no?
Com una fiblada, no?, d'una escurpí.
Sí.
Doncs tens tota la raó, Aida.
Molt bé, la fita.
Molt bé, Aida, molt bé.
Home.
Que em porta 5 de 5, eh?
És molt fort.
I em queda encara el comodí Ramoneda.
Avui ho celebrarem al T'estem restaurant, aquest comodí.
Doncs així la fallo, així la fallo.
Ja farem fotos, t'ho enviarem.
No, no, no.
Ho passaràs tan bé, veient les nostres fotos.
Avui hi ha música en directe, no?, o és demà?
Bueno, és igual.
És un dissabte al mes.
Al mes.
Avui, aquesta setmana, crec que no toca encara.
Aida.
Digues.
Tu, que estàs tot el dia enganxada al mòbil,
hauries de tenir una miqueta de coneixements de la seva història,
perquè els joves d'avui dia es penseu que tot ho ha inventat, eh?
Però t'he de dir que la primera trucada que es va fer des d'un telèfon mòbil
va ser l'any 1973, de mòbil a fixa.
Una.
I tres.
I truquen.
I quatre.
I dos.
I dos.
Pot ser que totes les músiques vagin bé per fer aerògics.
Sí, sí, sí.
Clar, jo crec que ha de tenir ritme quatre per quatre, eh?
Per això fan...
Setze.
Sí.
Un, no sé, fins al vuit.
Pum, pum, pum.
Perquè si fos tres, tres, seria on vas, no ho sé.
És igual.
Els anys 70 i 80 era impossible pensar que avui dia hi hauria gent
que es guanyaria tan bé la vida amb aquest aparell.
Però des de quin model de telèfon mòbil es va realitzar aquesta primera trucada?
L'any 1973.
Des d'un Nokia Flip Out...
Vols dir que no és Flip Out?
Flip Out.
Flip Out, que era aquell que treia cap enfora una mena d'antena, no?
Sí.
Flip Out.
Des d'un Alcatel 3210...
O des d'un Motorola DINATAC 8000X.
Com?
Motorola, què?
Motorola DINATAC 8000X.
La veritat és que els tres no em semblen inventats, eh?
Però no...
DINATAC és una mica prova mèdica, no?
També, d'anys que ho té fer un DINATAC.
Perquè l'han vist un ataca rara.
Sort que em van a dormir.
A l'anestesi local.
Nokia Flip Out, el que té el 3210...
O Motorola DINATAC 8000X.
Mira, Nokia Flip Out ho descartem, perquè clar, a mi és un nom inventat, tot i que m'encantaria aquest model de Nokia.
T'he de dir que és real, eh?
Però bueno.
I dels altres dos, jo crec que no teniu...
O sigui, no són tan bons com per inventar-vos un nom tan xulo com Motorola DINATAC 8000X.
Així que jo diré el Motorola.
Molt bé!
Són de sis!
Són de sis!
I sense acomodir, Ramoneda!
No, però ho hem d'anar a celebrar, això, companys.
I tant.
Aire, que anem a celebrar-ho.
A la teva salut, al Tastem Restaurant, al carrer Provença 88, ens entendirem de seguida.
Aire, però escolta'm, tu que tenies por que aquesta secció t'acabés sepoltant a la misèria...
No, no, cada cop la domines més.
No, no, no, soc una màquina.
Per coneixements o per deducció?
Mira, mira quina màquina, és l'Aire Bionica.
Soc jo.
Enhorabona, i la setmana que ve t'ho dic de veritat, que te les posarem tan difícils que no podràs respondre-les.
Va, va, la setmana que ve ho farem malament.
Gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
La millor pel·lícula, Los que quedan, Los asesinos de la luna, Maestro, Oppenheimer, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime.
Això és el que ens agrada a nosaltres.
Jaime, eh?
Oppenheimer.
20 minuts i arribem a la una del migdia.
Esteu escoltant l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, amb en Xavier Pérez d'Esquerda a l'estudi,
en Jordi Ramonet a l'estudi, l'Aida Fita la tenim a la delegació de Girona, en Joel Díaz desaparegut en combat.
Està en una altra delegació.
Està potxo, pobra, i qui ha arribat ara és la nostra notària oficial, la que fa recompte dels errors durant tota la setmana, l'Aina Austrell, amb les pífies.
Pífies, pífies, pífies, pífies, pífies, pífies, pífies, pífies, pífies, pífies, pífies.
Ai, Austrell, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bé, no sé, rius molt, no sé què passa.
Ai, m'ho passo molt bé amb vosaltres, jo.
Sí, d'això es tracta.
Veus?
Avui comencem per tu, Xavi.
Ai, ai, ai, ai.
Tinc un tall teu que t'he de dir que no te l'esperes en absolut.
Per què?
Perquè jo crec que no ets conscient del que vas dir.
La setmana passada estaves clavat de l'esquena.
I tant, mira.
Anaves molt medicat.
Drogat.
I a més a més vas decidir sortir al carrer amb una cadira per intentar que la gent vingués a parlar cap a tu.
Tristíssima, va ser molt bé.
És segurament el moment més baix de la teva carrera aquest, perdó.
Amb un cartell locutor contracturat, parleu a mi.
No s'aprovava, ningú em mirava amb menys preu.
Doncs va venir un noi francès que ell et volia fer sentir millor, però la cosa no m'acabava d'anar bé.
Sí, sí, sí, que amb mucho gusto.
Merci beaucoup.
Carai, quin tio més maco, eh?
Mira, i m'ha donat un copet a l'esquena, me cago en la puta.
Xavi, estàs fatal, eh?
Sí, sí, vaja, clar, això passa per posar, apropeu-vos a mi, parleu.
Sí, però no em toqueu, no toca ar.
No toca ar, que em feia mal a l'esquena.
I demà als teatres, què passa, Xavi?
Ah, sí? Demà és el dia de cap butaca buida.
Sí, si fos per la promo que has fet tu, de cap butaca buida, demà seria a totes les butaques buides.
La web té, la web és molt senzilla, és cap butaca buida, i així recordarem...
Puncat, puncat.
Puncat.
Com poden entrar aquí, a cap butaca...
Caram, cap butaca buida, cap butaca buida, puncat.
És que és complicat, eh?
Pot ser que diguis cap burca buida.
No.
Cap burca.
Cap, cap butaca...
Ai, cap...
Xavi.
Sí, sí, cap butaca buida.
Caram, ara...
És que aquesta P i aquesta B de costat fan de mal dir, eh?
Cap butaca buida, puncat.
Encara hi sou a temps, eh?
I tant.
És demà, és demà.
Sí, sí, sí.
Demà a veure si acabem d'omplir, no sé com estem de percentatge, però anava la cosa...
Ja vaig a mirar-ho i ara us ho dic.
Anava molt bé.
I Jordi, pot ser que des d'aquests pare no tinguis tant de temps de jugar al FIFA?
És així, de fet no ensenc la PlayStation des d'un dia abans que n'esqués la meva filla.
Doncs he de dir que s'està notant.
Aquest cap de setmana l'Inter de Milà, que és l'equip de merda on juga Messi...
De Miami, de Miami.
Això, de Miami.
Però l'Inter de Milà també és una merda.
També, també.
Bueno, bueno.
Estaves enfadat, eh?
Bueno.
Estaves una mica...
Perquè no estic gent ressentit amb Messi.
No, no.
Veieu que és una relació molt sana.
Que fins i tot li toca el rebre a l'Inter de Milà.
Mira, perquè sí.
Tu el que intentaves era estalviar-te la pífia i esquivar-ho, però t'he de dir que no sempre és així.
I aquesta setmana, a la secció de polemes tècnics, hi ha hagut un altre tipus de polem.
Així que l'Àngel intenta posar ordre al caos, identificant el problema i narrant-lo en directe.
Què passa?
Zapa, sí que ho sent i, per tant, comença l'entrevista i Casas va...
O sigui, perdó.
No, és que és molt complicat, eh?
No, no, jo m'ho estic dibuixant, eh?
És que era molt complex el que passava en aquell polem tècnic.
O sigui, ho estava passant tan malament l'Àngel Casas i el públic de l'Àngel Casas Show.
Qui no ho estava passant malament l'Àngel de Franc Zapa?
Per què?
Alguna copeta li devien donar, eh?
Hi havia un bon càtering.
Això de tronja li devien donar.
I, bueno, vaig intentar-ho explicar i encara no entès què va passar.
I el Quim mentre estan fent-se l'esquema que tu...
Sí, perquè...
Qualsevol moment és bo per fer sketching, eh?
Perquè vaig entendre...
Sembla un disc d'encisa.
Qualsevol moment és bo per fer sketching.
Ja, que bé.
Escolta, ja tenim la xifra de butaques venudes fins a dia d'avui, eh?
Com anem?
Hem d'omplir fins a 60.000, portem 46.000 butaques.
Ja ho tenim, això, eh?
Va, regaleu alguna cosa per demà.
Això, demà, a l'hora del vermut, és el típic.
Clar, ja.
Ai, anem al teatre, avui què farem, què farem?
I la gent s'anima i 15.000 butaques es venen demà.
Compro dos, no, jo quatre, vinga, jo el més.
S'ha d'aprofitar, que a més a més hi ha algun descompte he vist, em sembla.
No, no, hi ha ofertes, o sigui, s'ha d'anar al teatre, vinga, va.
I, Quim, tu estàs fent obres a casa, oi?
Sí, noi.
Estan sent un autèntic malson, oi?
Sí, perquè em fan ser impuntual, arribar ple de pols, totes les sabates brutes, em trobo operaris per casa quan un moment menys esperat.
T'he de dir que aquí ho estem notant, també.
I recordeu que avui també, si és dimecres, tenim problemes domèstics amb en Jordi Ramoneda.
Domèstics, no.
També tenim problemes domèstics.
No, els domèstics els tinc jo.
Jo no sé si intentaves evitar dir això de les obres, però al final ho expliques obertament.
Sí, sí.
I parlant d'algú que és com un nen, tenim en Joel Díaz, una persona encarregada els dijous de molestar...
No, dimecres, que és dimecres, que és dimecres...
Tens molta pressa que acabi la setmana, eh?
Sí, perquè s'acabin les obres de casa.
Quan acaben, Quim, a veure?
Han dit que dilluns que ve...
Ui, doncs compta el setembre, eh?
Jo ja tiro llarg, jo ja tiro llarg.
Ja han dit que dilluns que ve ja t'ho diran, o que s'acaben.
Dilluns, dimarts, com a tal.
Quina setmana.
Tenen claus de casa teva?
Sí.
És que aquest és el problema, eh?
Perquè llavors ja és un descontrol absolut, eh?
I surts de la dutxa, i et trobes un senyor allà, un cigarro...
Ah, sí, tu estaves a la dutxa, i hi havia un senyor amb un cigarro.
Ah, maca, perquè pobres, ells entren i surten, i pot material, i trobes allà un senyor i dius, ai, perdó.
Però et trobo que posar-se a fumar a la dutxa del teu client és molt agosarà?
No, la dutxa no, ha passat perquè s'aniràs.
I el cigarro està apagat, eh?
És d'aquells que em porten apagat.
Era de xocolata?
Segurament.
Hauries d'haver fet això que fa la gent que s'ho munta bé, que se'n van dos mesos a un hotel.
Clar.
I diu, això ho feu, quan torni ja m'ho trobaré.
Aquí al costat de la ràdio m'aniria bé.
Exacte.
I acabem amb una pífia de l'Aida.
No cal.
Aida, una pregunta.
Quan d'una cançó em fas com una versió nova mesclant-ho amb altres cançons, com es diu això?
Un mix, un remix, un...
No sé com es diu.
Es diu... Té un nom.
Ja t'ho dic jo, que no saps com es diu.
Ai.
I us porto un cafet en Pedro, que el podeu trobar a TikTok com
Jackson Mai.
Jackson Mai.
Ara mateix el busco.
Que és DJ.
I ha fet aquest remix d'aquesta batxata tan coneguda.
Remic.
Remic.
Quan ets més que amic, ets remix.
Som remix de tota la vida.
Bueno, perquè amic de micro, remix un altre cop...
Sí, home, sí.
Clar, clar.
La joventut també, aquelles coses que passen.
Doncs ella és la que no ens té l'ull de sobre, ni l'orella de sobre.
Cada setmana l'Aina Austrella ens porta les pífies de la setmana.
I no sé per què em temo que la setmana que ve encara en tindràs més.
I tant, si encara em guardo d'aquesta setmana.
I per això tant.
Gràcies, Aina.
A vosaltres.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
La cançó, bàsicament, és una cebollet que se colpe per l'apuntil.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Després d'una tensa nit electoral.
Macrooperació policial contra empreses.
Els eurodiputats que van visitar el 10 de març.
Continua aquest escorcoll com...
Les notícies que van arribant.
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides al moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres, l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
El matí de Catalunya Ràdio.
Vols saber l'autèntic secret de les magdalenes i pans de pessic de la granja?
Agafa només ingredients de la millor qualitat.
Posa-hi molt d'amor i paciència.
Fins a aconseguir aquest sabor i textura tan inconfusibles.
Mmm, tan bons.
La granja.
La qualitat que et mereixes.
La Kings i la Queens League arriben a 3CAT.
Descobreix un futbol que enganxa.
Go!
Estan passant coses a jijantes.
Força aniquiladores.
Un futbol que trenca amb tot.
Quina bojerida.
Si una...
Puixa la mostoleta.
Viu la Kings League InfoJocs i la Queens League Osho ara, en directe a 3CAT.
Descarrega-te-la.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Grita-lo, reina!
He, he, he, he!
10 minuts i la 1 a desenllaç d'aquesta setmana de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
De seguida sabrem qui és el guanyador de la fita de la setmana,
qui de vosaltres ha fet aquell ninot de neu tan especial
que es mereix un sopar per dues persones al tastem restaurant.
Però abans, senyores i senyors, tenim una cita amb l'amor en temps de Tinder.
És l'hora del Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Una usuària ha penjat a Twitter una tirada de canya.
L'usuària es diu Paula Ramos,
que seria credita a ella, a rebre aquesta tirada de canya,
que a mi em sembla molt treballada.
Us ho explico.
A Instagram una persona li va contestar una story
on surt ella, doncs bueno, surt ella prenent el sol i tal.
I aquesta persona li envia, com a resposta, un enllaç de Spotify.
Ah, mira!
No és sospitós de res.
Tu pots entrar per aquí, és Spotify.
Sí, una cançó.
Pot ser qualsevol cosa, per això.
A Spotify hi ha música bona i dolenta.
Potser si és molt dolenta, vull dir, t'ofèn, però bueno, és música.
Val.
Ella hi entra.
Aquesta llista és una llista de reproducció, no és una cançó,
és una llista de reproducció.
Carai, tu!
La llista es diu, etxa per a una obra d'arte.
Aquí com...
Però aquí ve el talent de la persona.
Perquè la primera cançó es diu Hola.
Ai.
Que és una cançó de Dallas, Lenny Tàvarez i Chencho Corleone.
Ah, va, no és el senyor que li ha enviat dient Hola.
No, no, ell ha fet una llista de cançons i el títol configura una frase, el títol de cada cançó.
Oh, quina meravella.
La segona es diu... La primera era Hola.
La segona és Perdón por molestar, una cançó de José Manuel.
Ah, es diu així.
Oh, línia.
La tercera es diu Pero.
Pero.
La quarta cançó, que és una cançó de Pablo Londra, es diu No puedo.
Després seguim amb Dejar de pensar en ti.
I després afegeix una cançó d'Aïlla Pany a la Sola que es diu I quisiera.
Per tant tenim Hola, perdón por molestar, però no podré dejar de pensar en ti.
I quisiera saber, que és una cançó de Litos.
Després, Si me das...
Què dius ara?
Una altra cançó de Raül Alejandro que es diu La oportunitat.
Seguim amb Para, Conocerte, llavors una cançó que es diu Espero tu Respuesta.
Uau.
Estres tu.
A veure, si ho ha fet expressament per aquesta noia té molt mèrit.
Si això ho té com a sistema per fer pesca de rastre i enviar-ho a torn i a dret, no em sembla bé.
Però és que acaba amb una cançó del cantó de la coca que es diu Besos i acaba amb Bella Ciao.
Mira.
S'ha treballat.
S'ha treballat.
S'ha treballat.
Sí, això sí, eh.
Sempre que sigui una cosa que no sigui a discreció.
Segurament també, perquè a veure, si tu t'has corret tant aquest format...
No ho gastaràs només amb una persona, no?
I acabo molt ràpid. Aquesta setmana, a First Dates, Aida, que és un programa que t'agrada molt, la Malú, de 28 anys, tradicional i inusual, la van presentar.
I de cop i volta les càmeres enganxen, que està whatsappejant, amb una persona que li diu...
I te amo, realmente estoy muy triste porque sé que estás comiendo con otro. En serio, te quiero confío en ti.
Això és un whatsapp que li envien a ella.
Durant el programa.
Uau, clar, perquè com que va a sopar...
Clar, clar.
I ella li contesta... Mi amor, estoy comiendo con él, pero pienso en ti.
O sigui, és una persona que tenim nòvio, ha anat a First Dates.
Ai, senyor.
Em sembla fatal.
És que de veritat.
I whatsappeja amb el nòvio.
Digne per aparèixer a la pantalleta de l'Aida Fita, aquesta història, eh?
No, exacte.
És que no se'n parli d'aquesta tal Malú, de 28 anys, tradicional i inusual.
Sí.
Molt inusual, com tot el que ens porta cada setmana el Cupido Ramoneta. Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
I marxarem de cap de setmana per la Porta Gran, perquè d'aquí una estona sabrem qui és el guanyador de la fita de la setmana.
I també qui s'emporta 30 euros per gastar qualsevol dels supermercats que, bravo, participen al concurs invertit.
És aquell concurs que nosaltres us diem la resposta i vosaltres heu de pensar la pregunta.
Amb certa gràcia.
Perquè no...
A veure com surt avui.
De vegades sabem la resposta i no la podem dir, perquè no esteu preguntant bé.
Ah, és molt frustrant aquesta sensació.
Feu un esforç, perquè avui jo penso que és fàcil.
La resposta és Champions.
Molt bé.
És Champions.
Per tant, quina pregunta ens faríeu que correspongués amb la resposta Champions?
93-20-7474.
Qui faci la millor pregunta o qui la faci bé, s'emporta aquests 30 euros per gastar al Caprabo.
L'altre dia, vaig parlar de tu, només portava unes calces negres, llargues, i unes botes de canya alta de taló, i ja està.
I en aquesta circumstància vas treure el meu nom.
No, no, no, en aquesta circumstància, una senyora em tocava els pits, mentre em tocava, m'agrejava els pits, i em diu, hòstia, com està el Roger?
Escolta'm, el Roger m'encanta dir-te aquesta escena, la tinc d'explicar.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
M'estava fent una mamografia a la Montserrat, però vaja...
El matí de Catalunya Ràdio.
Ara, si ets d'Ikea Family, els divendres tens dinars, berenars i sopars amb un 50% de descompte en els plats principals.
És ben fàcil.
Menges el restaurant d'Ikea el divendres i t'estalvies Helften, és a dir, la meitat.
Els FreeDuck, vull dir, els divendres, fes el suec, paga la meitat.
Més informació a Ikea Pones barra Catalunya.
Galeries del Tresillo reactiva la Woman Week per donar suport als drets laborals
de les dones.
Sent l'orgull de ser tu i asseu-te amb un descompte exclusiu del 21% només per a les dones
en sofàs, butaques, matalassos, mobiliari i decoració.
Aquesta setmana, sent l'orgull de ser tu i asseu-te a Galeries del Tresillo i a GaleriesDelTresillo.com.
Si busques inspiració, prova a conduir la Gamma Sub de Kia.
Disseny i tecnologia de la mà.
Gamma Sub de Kia, també disponible en versions híbrida.
Híbrida endollable i 100% elèctrica, amb condicions especials fins al 25 de març.
Consulta les condicions a kia.com.
Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.
Kia descobreix el que t'inspira.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
Caprabo. Preus bons sempre.
El concurs de l'última hora per guanyar 30 euros per gastar a qualsevol dels supermercats Caprabo
y a dónde participa l'Esperanza.
Bon día, Esperanza. Hola, bon día.
¿Des d'on truques? De Mataró.
¿Y nos has de hacer una pregunta, oi? Sí.
A ver, ¿quina es esta pregunta?
¿Per quina competición va bien classificada
últimamente al Barça?
¡Per la Champions!
Fantástica, Esperanza.
Es per tu,
este val de 30 euros para gastar
a cualquiera de los supermercats.
Cap Bravo. Moltes gracias y buen cap de semana.
Adiós. A vosotros, buen cap de semana.
Adiós.
I haurem d'anar molt ràpid
perquè l'Aida Fita ens ha de dir,
gràcies al Testem Restaurant,
qui és el guanyador de la fita de la setmana.
Mira, t'ho dic amb un segon.
Jesús García Oliva,
que és el que va enviar-nos baris ninots de neu,
un amb rastes, un amb barret,
i un últim que ens va enviar posteriorment,
que era un senyor assegut.
O sigui, increïble.
També ens va fer un poema,
però no tenim temps d'escoltar-lo.
Però moltíssimes gràcies, Jesús.
Aquest... aquest premi és per tu?
Aquest premi és per tu.
Aquest sopar per dues persones
al Testem Restaurant Carrer Provença, 88.
El restaurant Testem
us ofereix cada divendres
la fita de la setmana.
Catalunya Radio
Em miro el meu bany i penso,
això necessita un canvi.
Ho visualizo.
Uf, m'encanta.
Vaig a Bauhaus.
Vull aquest mirall.
I el moble també.
Res matura.
I tot el millor preu.
M'ajuden en tot.
Bauhaus, fidel aliat de les meves reformes.
Fet.
Bany nou.
Així sí.
Imagina, crea, sorprenta.
Bauhaus.
Bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Les vacances de Setmana Santa,
uns anys cauen abans i altres després.
Al Corte Inglés t'ajudem a preparar-les ja
amb una selecció de productes pensats per gaudir-les.
Com la maleta roncat o troli gran,
rígida, d'alta resistència,
per només 165 euros.
Fins al 21 de març.
Prepara't amb tot per les teves vacances.
A la botiga web i app.
Al Corte Inglés.
Fins al 17 de març,
vine a Gaudí de Passeig de Gourmets,
el festival gastronòmic del Passeig de Gràcia
amb una ruta de platets a 10 euros,
entrepans d'autor des de 9 euros,
rebostaria a 8 euros,
còctels a 15 euros
i menús gourmets a partir dels 55 euros.
Una festa gastronòmica
per recórrer 20 restaurants a preus populars.
Torna a passejar per Passeig de Gràcia
d'una altra manera
amb la família i els amics.
Més informació a passeigdegourmets.com
Hola, que he sortit abans
i sóc al Corte Inglés fent la compra.
Tenen la segona unitat
amb meitat de preu
amb milers de productes,
com ara les torrades de Santa Teresa,
el Pacte 4, boníssimes.
I el litre d'oli d'oliva
que surt per les teves amanides.
Mira a veure si falta alguna cosa més.
Un 50% és molt de descompte.
Supercori, percori supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga web i app.
A la venda, la samarreta,
la desuadora
i la motxilla dels beta del Super3.
Ho trobaràs en exclusiva
a la botiga 3CAT.
I fins aquí les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio.
De seguida,
butllet informatiu
i els que no surti d'aquí
amb tots els secrets
de la gala dels Premis en Derroc.
No us ho perdeu.
Nosaltres a gaudir d'un cap de setmana
com esperem que feu tots vosaltres.
Dilluns hi tornem.
Gràcies.
Gràcies.