La Generalitat
vol fixar que todas las administraciones
catalanas tengan una tercera
casella que incorpori el género no binario.
Esta es una de las medidas que preveu
la Banprojecta de Llei Trans Catalana
que està pendent de publicar-se i que impulsa
el Departament d'Igualtat i Feminismes.
Aquest Banprojecte de Llei reconeix el dret
a la identitat i l'expressió de gènere
de les persones trans i vol garantir
el dret del col·lectiu i es complementaria
amb l'actual llei trans que ja hi ha
a l'Estat. Moltes de les mesures
ja s'apliquen, de fet, i ara el govern
el que vol és agrupar-les en aquest Banprojecte de Llei
que també preveu l'accés de les persones
trans a tècniques de reproducció assistida
i preveu sancions contra
la transfòbia de fins a 500.000 euros.
Per les infraccions molt greus
com, per exemple, teràpies de conversió.
Justament avui s'ha sabut que el NIE,
que és la targeta d'identitat dels estrangers a Espanya,
tindrà per primera vegada també
l'opció de gènere indefinit.
Més notícies, Núria Oriol.
Les empreses estan obligades
a adaptar en lloc de treball els empleats
amb discapacitats permanents útels.
Segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea,
aquest tribunal diu que la legislació espanyola
que permet el seu acomiadament automàtic
és contrària al dret a comunitari.
La sentència recorda que la directiva europea
sobre igualtat en el treball
té com a objectiu l'integració professional
de les persones amb discapacitat
i que els empresaris han de fer justos
per facilitar la seva adaptació.
El cas fa referència a un treballador
de les Illes Balears
que va portar el seu acomiadament
per incapacitat permanent total
al Tribunal de Luxemburg.
El govern comença una campanya
per promoure el vot dels catalans
que viuen a l'estranger.
La participació d'aquests electors
va caure en picat fa una dècada
quan es van complicar els procediments per votar.
Malgrat que l'any 2022
van tornar a simplificar-los,
el percentatge de vots
segueix per sota del 10%.
Per això la consellera Sarret ha explicat
que volen donar garanties als votants.
Fer totes les accions
que ajudin a simplificar-ho,
a acompanyar tots aquests votants
i, per tant,
a donar totes les garanties
perquè puguin exercir aquest dret
allà on siguin,
al país que siguin.
El president de la patronal Foment del Treball,
Josep Sánchez Llibre,
ha criticat la ministra de Treball,
Yolanda Díaz,
per haver dit que cal obrir un debat
sobre els salaris elevadíssims
d'alguns empresaris.
Declaracions de Sánchez Llibre
al matí de Catalunya Ràdio.
Bé, jo crec que les declaracions
de la senyora Yolanda Díaz,
amb molt de respecte
i amb molt de carinyo,
són declaracions
que falten al respecte als empresaris,
són declaracions populistes.
Els dos principals acusats
per supremacisme blanc,
jutjats avui a Lleida,
han reconegut els fets
a canvi d'una rebaixa de la condemna.
La més alta s'ha quedat
en tres anys i mig de presó
per delictes d'odi
i tinença d'armes.
Ens ho explica des de Lleida,
l'Estela Bossoms.
Bon dia.
Ha estat el primer judici
a l'Estat
contra supremacistes blancs
acusats de difondre
en xarxes socials
missatges que animaven
a temptar contra immigrants,
homosexuals o discapacitats.
Com que han acceptat
el pacte entre les seves defenses
i la fiscalia,
no han arribat a declarar.
Els seus advocats,
Fernando Oriente i Albert Pons,
justifiquen la condemna
com un mal menor
i han estat molt crítics
amb la investigació dels Mossos.
Estamos ante casi, casi
un delito provocado.
Entendemos que se ha intentado
hacer una causa general
contra, entre comillas,
podríamos llamar
la extrema derecha.
Evidentment,
es van trobar
amb una realitat
molt més atenuada,
molt, molt, molt més lleu
de la que s'esperaven trobar.
El judici ha continuat
per un tercer acusat
que no ha volgut pactar.
Estela Bossoms,
Catalunya Ràdio Lleida.
Els esports, Montserratia.
Comencem amb novetats.
El Dakar,
penúltima etapa,
enviat especial.
Damià Aguilar,
bon dia.
Bon dia.
Sebastián Loepa
ha reprès la marxa
amb l'ajuda d'un equip xinès
que li ha deixat peces.
Havia demanat assistència
i fins i tot l'helicòpter
perquè el duguessin al bivac,
però ha tingut aquesta ajuda
i segueix en cursa.
Ha perdut més d'una hora
de qual cosa
el deixaria fora
de la lluita
per la victòria,
a l'espera
de com els vagi
a Carlos Sainz
i Lucas Cruz,
que lideren
el quilòmetre 260
dels 420
que té la penúltima etapa
a l'Ula-Yambo
sobre el paper
la més dura
de la 46a edició.
La pana de Loep
podria afavorir
que la parella
catalano-brasilera
Moraes-Montleón
passessin a ser segons
de la general.
En motos,
etapa guanyada
per Ross Branch.
Brabeck manté
el lideratge
per 10 minuts
sobre el pilot de Botswana,
tercer de la general,
el francès
Van Beveren.
Damià Aguilar,
Catalunya Ràdio,
Yambo.
El Barça pendent
a aquesta hora
del sorteig
dels quarts de final
de la Copa
de la Reina
de Futbol.
El rival serà
un d'aquests equips,
Madrid-Llevant,
Atlètic de Madrid,
Sevilla,
Reial Societat,
Tenerifeu,
Atlètic Club.
Els quarts de final
es jugaran
en una jornada
intersemanal
programada
per al 7 de febrer.
A la Copa Masculina,
el Barça busca avui
l'accés
als quarts de final
al camp
de l'Unionistes
de Salamanca,
equip de la primera ref.
El partit
és a dos quarts de vuit
amb transmissió
a la TDT
de Catalunya Ràdio.
Per cert,
es confirma
la marxa
de Fran Carbó,
cap de gestió
de l'àrea esportiva
del club,
quan finalitzi
el mercat d'hivern.
A l'Eurolliga de Bàsquet,
avui en Adolo
Efes,
Barça,
dos quarts de set.
El podeu seguir
a la transmissió
per l'app
de Catalunya Ràdio
i la plataforma 3CAT.
I el bàsquet Girona
han canviat
de director esportiu,
segons s'ha sabut.
Catalunya Ràdio
Jordi Pla
se'n va
després de quasi
quatre anys
i el substituirà
Jesús Escosa.
Fins aquí
les notícies.
Avui juga
l'Eurobarça
de bàsquet.
Treballaré en equip,
espero tots junts
i treballarem molt
el Barça
de Grimau
continua el camí
cap a la final
fort de l'Eurolliga.
Viu l'emoció
del millor bàsquet europeu
en directe
al web o l'app
de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià,
Carme Lloberes
i l'equip
del Tot Gira.
Avui,
a partir d'un quart de set,
Efes-Barça.
No veus
els nostres teus.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
12 i 6,
arriba l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio.
Quim Morales,
hola.
Bon dia,
Ricard Ostrell
i gràcies per no deixar-nos avui
en mans de Luis Rubiales,
com vas fer ahir.
Veus?
Que vas marxar
i ens vas deixar que hi haurà aquí.
Té una vacància
un moment i vam...
No, no, res, res.
Escolta'm,
encantador, eh?
Sí.
Així a les distàncies curtes.
I tant, i tant, tant.
Digue-li a la Hermoso.
Què deu fer aquest home, ara?
Ell ho estava pensant.
Va fent entrevistes.
Entrevistat...
Sí.
Està de gira, no?
Va publicar una carta de suport
de no sé qui.
Algú li va donar suport
i va dir que estava molt content
pel suport rebut
per no ser exactament
quina institucció.
Una associació de toreros...
La seva mare va fer
una vaga de fam
de 20 minuts, em sembla.
Va estar 20 minuts i ara.
Sí, sí, pobret.
No, no, sí que sí.
Però ho va fer a l'hora de dinar.
Ho va fer a l'hora de dinar.
Li van portar una bandeja
de torrijes
i va dir...
Pobre mare.
Van posar en una balança
el seu fill i les torrijes.
Allà hi havia un escletx interessant
del capítol Rubiales
que es va tallar massa aviat.
Massa aviat.
Hi havia la cosina,
hi havia més elements.
Jo crec que la cosina
l'acabarem veient
en algun reality
de Telecinco.
Estic convençut.
Aquesta noia sortirà...
Però, evidentment,
el Rubiales, també.
I no t'estranyi que el Rubiales
de l'hermano VIP.
Home, i tant que sí.
Clar, sí.
Home, seria la salsa
del programa, segur, eh?
Bequito.
Sí, exacte.
Bé, tot a punt, sí?
Tot a punt.
Avui en Xavi va al quiropràctic,
que ho sàpigues.
Un lloc que no hauríem d'anar
nosaltres més sovint
i no ho fem.
Correcte.
Doncs arriba l'última hora
del Matí de Catalunya Ràdio.
Al Matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Moràlis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del Matí
de Catalunya Ràdio
a l'administració radiofònica
dels vostres migdies
amb uns gestors de l'humor
com en Joel Díaz-Tià Riu.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim.
Què passa?
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Moràlis.
En Xavier Perdésquerdo.
Bon dia, Quim Moràlis.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim.
L'Aina Ustrell,
l'Alba Castellbí,
hosti, noi, avui.
En David Torta, la producció,
la Montse Dranya,
en Víctor Lorenz,
el control central,
el control de sol Albert Hodder
i qui us parla...
Riu una mica com el Rubiales,
eh, Albert Hodder?
I qui us parla,
en Quim Moràlis.
Dijous 18 de gener,
tot preparat per una última hora
plena d'ocorrències
i desori intel·lectual
que comença
amb la integritat econòmica
d'en Joel Díaz
que ara ens informa
què ha fet avui
amb els vostres impostos.
Bueno, avui.
Avui, amb els vostres impostos,
el primer que he fet
i me n'acaba de donar
és venir amb la samarreta
del pijama.
Oi que sí,
anava a dir que
aquesta no te l'havien vist,
aquesta samarreta.
És una samarreta
que sempre em poso de pijama.
És suau, eh?
M'està fent una mica de vergonya.
No, no, però queda bé.
Però queda bé, home.
I calçotets a sota
o porto pantalons iguals?
Porto calçotets.
No, vull dir-te,
quan dorms amb aquesta samarreta
de pijama,
tens uns pantalons
d'aquesta samarreta de pijama?
No, no, jo no he tingut...
Jo pijama, diguéssim,
ortodox,
des que era nen,
que no ho toco jo això.
Estricto senso no has tingut
mai un pijama.
Estricto senso no.
Mai un pijama.
Estricto senso.
Però bé, jo el que volia dir avui
és que els impostos
de tots els catalans i catalanes
me'ls vaig gastar ahir
a Cal Antonucci.
Ahir vaig tornar a Cal Antonucci,
un dels millors barbers de Barcelona,
per no dir el millor.
Especialista en gent
que s'està quedant calva.
Ell és especialista en això
i vaig sortir una altra vegada
molt content
perquè ell fa com una enginyeria
de pel a pel, pel a pel,
te'ls va col·locant
de manera que tu saps d'allà
i dius
no soc calvo.
No, no, no, no soc calvo.
Estan endavant, eh?
Estan endavant,
posats de manera
com una mena de cortineta
que fa que més o menys
se'm tapen l'AP7 i l'AP2
que l'estic aquí
amb els peatges oberts ara.
Molt bé.
Escolta'm,
no sé si et farà gràcia saber
que Xavier Salai Martín
ja comença a pentinar-se
com tu també.
Què dius?
Sí, sí.
És veritat.
És el mercado, amigo.
Exacte.
Hi ha un post a X,
també conegut com Twitter
fa un temps,
que hi ha una fotografia
que ben bé porta
tot cap endavant, eh?
Bueno,
serà perquè els seus cabells
lliurement
en un mercat
econòmic lliure
doncs han decidit
marxar del seu cap.
Doncs mira,
jo com més calpa
em quedo més en pentino
cap enrere.
Sí,
pel o patràs.
Saps allò de pel o patràs?
És que veig un senyor
a la tele
que és com jo
d'aquí uns anys.
Si et deixes
aquestes granyetes
de senyor d'esquerres
entrat en anys,
sí,
sí, sí, sí.
Bé,
doncs,
li estem ensenyant
la fotografia
de Xavier Salai.
Sí,
sembla una mica
Julio César,
eh?
És aquell pentinat
dels emperadors romans.
Molt bé.
Que ens has d'explicar
què faràs amb els...
Això ja està.
Ves que no tocar
avui d'explicar, eh,
Quim?
Què m'has explicat?
Ah,
ja està molt bé.
Qui és un senyor
espistat en gent
que s'està quedant calma.
Sí, sí,
és que ve despistat
amb el pijama.
Pensava que després
ja venia alguna altra cosa
i no.
Doncs bé,
aquesta setmana
podem dir,
sense por equivocar-nos,
que aquest és un espai
de ràdio
amb més famosos
per metre quadrat.
Una proesa
que està aconseguint
l'Aida Fita
amb la vostra col·laboració
importantíssima
i indispensable
a la fita
de la setmana.
Recordem que aquesta setmana
estem buscant
la persona
que s'hagi fet
una foto
amb algú més famós,
una persona més famosa.
Avui tinc 4 pàgines noves
de gent famosa.
És que és un no parar.
És un no parar.
També us hem de dir una cosa.
Aquests que envieu
57 fotos
triarem
el més famós
amb qui heu estat.
No suma.
Però feu la tria vosaltres.
Clar,
ja decidiu
que és el més famós.
Com perquè nosaltres
diguem-ne...
No, no, escolta,
que no som el Dropbox.
La cosa, per exemple,
tenim la Mercè
amb la Núria Feliu,
tenim en Juan Carlos
que té amb Marc Rivas,
Marc Giró,
Xavi Hernández,
Alberto Chicote,
Miquis Parvé,
José Pedreró.
Sí, molt bé.
Tenim en Francesc
amb Pepe Rubianes.
Tenim molta gent,
però és que hi ha un
que és l'Albert Linares
que té una foto
amb Piqué
i Shakira.
Oh!
Això puntua molt, eh?
Tenim les parelles
que ja no estan juntes
que puntuen molt.
Hòstia, quin morbo, tu.
I en Messi.
Coroll.
Sí.
En les dues fotos,
Aida Fita
surt amb una baralla
de cartes obertes a la mà.
Ves que no sigui mac,
aquest tio.
És que això
estàvem debatent una mica
a la redacció
que, clar,
aquest noi és mac.
Jo hi vaig vestit
igual a les dues fotografies.
Per tant,
jo entenc que aquest va
anar a fer un espectacle
i hi havia aquesta gent.
Llavors, clar, això...
O que no hagi nascut
amb un...
Refa una mica de punts
perquè és com...
Bueno, també potser...
Fa pinta de dia a dia.
Que n'atigui una persona
amb una deficiència
que hagi nascut
amb una baralla
de cartes a la mà.
Deficiència és una paraula
que ja...
Està col·locada igual.
Bé, clar,
perquè és així.
Que no sigui un mac de restaurant.
No veig jo
en aquests jugadors
anant a restaurants
amb macs,
però vaja...
Per què ara conec
un mac?
És un...
Però un mac de restaurant
baixes com vines glaons
de cop i bo.
Tot i que ho trobo més difícil
perquè fer màgia,
gent que està menjant
i no sé què...
La màgia de prop.
De prop, exacte.
La màgia de prop, sí, sí.
Doncs, bé...
Què?
Sí, sí, de benidò.
Llistor bastant alt.
Està bastant alt.
Encara us queden unes hores
per participar
a la fita de la setmana
i intentar guanyar
aquest fantàstic
sopar-menú degustació
del xef
d'en Jordi Anglí
al Testem Restaurant
Carrer Provença 88.
Ja us dic una cosa,
jo estic a punt
de deixar la ràdio
i fer-me-ho ient
d'aquest programa
per guanyar
aquest menú degustació.
Jo també.
Sí.
Per què no sortiries
perdent una mica?
Home, si cada setmana...
Cada dia em dono
el menú degustació, no?
No, hi surt guanyant, clar.
Sí, sí, sí.
Va bé, d'acord.
Si sumes
amb els menús degustació
per 20 dies...
Són més diners
que els que cobres tu aquí
pagant-te els menús degustació.
Jo crec que sí.
D'acord.
Perfecte.
No sé, Quim.
Poder, poder, penseu.
Ho dic perquè
ahir vam anar
i el vam tastar.
I ens vam fer una foto
amb això?
No, no, no.
Digo, digo,
hi vau anar.
Hi vam anar uns quants.
Una petita representació...
Ah, és veritat,
perquè l'Aida Fita
i jo no...
Ja hi tornarem.
No ho sabia que em veurà.
No, doncs anem un dia
tu i jo, Joel.
Anem un dia.
Anem un dia tu i jo.
Ahir era per un tema de negocis.
Ah, d'acord.
Un altre dia ja serà més lúdic.
Tampoc...
No t'avelar-vos.
No passa res.
Un tema d'un cossier,
és un tema, un tema.
Sí, sí, sí, exacte.
Si teniu una fotografia
amb algú molt famós
ens la podeu fer arribar
al 667-37-27-29.
Va, agafeu el mòbil
aquest sistema de puntuació
que ens hem inventat.
Per exemple,
a mi m'agrada molt la categoria
estat del famós,
que és si és viu o mort.
Exacte.
Els morts valen més, no?
Home, clar.
Demà ens haurem de reunir
tots plegats
i fer la puntuació corresponent.
Haurem de fer la crim,
perquè és de la marinera.
Sí, sí, perquè això aquí, per exemple,
si és fàcil de trobar
resta punts, també.
Exacte.
Si és un famós d'aquells
que et pots trobar
a qualsevol moment...
Clar.
Llavors els morts
els morts valen molt més, no?
Clar.
Sí, segur que això
diem que suma punts.
Suma punts,
fàcil de trobar resta punts.
per exemple,
el que s'ha fet la foto
amb Messi,
no vagis a matar Messi ara.
No, no, no.
Que ningú mati a ningú ara.
No mateu famosos.
Però el matrimoni
pique Shakira
està mort.
Tècnicament,
ja no els trobaràs junts
mai més, aquests dos.
Parelles trencades
també puntuïts.
Demà reunió
i tindrem per fi
un guanyador,
una guanyadora
d'aquest fantàstic sopar
al carrer Provença 88
al Tastem Restaurant.
I amb en Jordi Ramoneda,
avui tenim
una de les nostres seccions
predilectes,
que és la dels
polemes tècnics.
I avui tenim
polemes tècnics,
però m'agrada molt
perquè tindrem
un regidor
dient Mayday,
o sigui,
saps allà,
un regidor de
no tenim el vídeo,
no li donis pas,
i crido molt fort.
I se sent per l'orellera.
I se sent per l'audiòfon aquell.
I també tindrem
bàsicament
el mateix polem tècnic
a TV3
i a Televisió Espanyola
i veurem com es reacciona
a un lloc o a l'altre.
Ah,
ja ho fet
diferències culturals.
Ho fet diferencial,
correcte.
No, no,
Catalunya i Espanya.
És que es veu.
Doncs mira,
de maneres diferents
és com es reaccionen
a Catalunya i Espanya,
una cosa que es podria
fins i tot
argumentar
a l'hora de demanar
la independència.
Aquí som diferents
quan hi ha un problema tècnic.
Estava una mica aparcat
ara la independència.
Sí,
però per si de casa es revifa...
No sé ni si es pot dir
per la ràdio,
mira què et dic.
No es pot dir independència.
Independència energètica.
Ha quedat fora del llibre d'estil.
Mare de Déu senyor.
No, però si dius
independència energètica
o independència de coses
que no tenen res a veure
amb la política, sí.
Moment per connectar
amb l'exterior de Catalunya,
ràdio.
No,
sí,
no,
sí,
que no,
que sí.
Us estàs tocant les tetes?
És que de veritat
aquesta gent...
Ho explico,
ho explico.
En Jordi Ramoneda
i en Joel Díaz
estan escenificant
un moment
d'homoerotisme.
És que m'ho prenen,
en Joel,
amb aquesta samarreta.
M'ha agafat el mugró
i com si fos el dial
de la ràdio del cotxe.
No, perquè se't marca
una miqueta.
A veure,
jo us ho explico.
En Joel i jo,
que no tenim la mateixa edat,
ell és extremament
molt més vell que jo,
té 7 anys més que jo,
em sembla,
7, sí.
M'és igual.
Estem en procés
de construcció física
de la joventut.
Aleshores,
cada dia ens fem
un xaqueig
de com estem.
Molt bé.
El vice,
pura amica i tal.
I avui,
que va amb aquesta samarreta
més de pijama,
li he dit,
se't marquen una mica
la pectoral tetes.
Sí, sí, sí.
Perquè estem en aquest punt
que no tenim pectoral tetes.
És d'allà que no saps
si és pectoral o teta.
Aleshores,
no, no,
el Joel i jo tenim tetes.
Estem fent tetes.
Estem fent tetes.
Ja està.
Molt bé.
Tu t'hi tens pectoral,
perquè tu treballes,
però el Joel i jo...
No, perquè les tetes també,
una mica.
I tu aire tens tetes
al ser una dona.
Bé, deixem d'autoexplorar-nos.
Després del programa,
si voleu, podeu anar al turoparc,
eh?
Que us amagueu allà.
Ha fet coruíssim.
Home, turoparc?
Ja que s'ha de fer,
es fa el turoparc, no?
Sí.
És maco, turoparc.
Parc, sí.
Hi ha molta vegetació allà.
Doncs bé,
abans de tot això,
salutem en Xavier Ferret d'Esquerda.
Bon dia, Xavi.
Hola, què tal,
Quim Morales?
Dia de noves experiències,
com la que tu vas viure un dia
al turoparc
i que a mi mateix
no ve a Tom de res.
No.
En canvi,
el que sí que ve a Tom
és el teu manestar físic.
I per això,
avui, que és dijous
i t'enviem a fer coses diferents,
has anat al quiropràctic.
Sí,
és un cintre quiropràctic
que es diu columna vertebral
que està a l'Eixample Dreta
de Barcelona.
Molt bé.
Al carrer Pau Clariss 139
i estic amb el doctor
Jean-François de Diez.
Això mateix.
Molt bé.
El que més m'agrada
és el nom.
És el més complicat de diez,
ja, seguro.
Jean-François de Diez.
Qui està nerviós aquí
soc jo
perquè a part d'una camilla
aquí superortopèdica que té,
té tota la sala plena de parells
que són per col·locar-me bé
la columna vertebral
perquè la dec tenir com mig torta.
Abans m'has...
Ei!
Què ha passat?
Què ha passat?
He tocat una pistola.
Mira, escolta.
Una pistola.
Què és això?
Què fa aquesta pistola?
Què és això, Charles?
Això és un petit impuls mecànic
per fer la correcció
a nivell de les vertebras
quan no estan funcionant bé.
Es diuen les subluxacions
que anem corregint, justament.
Ah, molt bé.
Però no és una pistola de bales.
Sí, té forma de pistola.
Oh, carai, tu.
Xavi, aquest senyor...
Aquest senyor està homologat.
Sí.
Vale, vale, vale.
El Xavi no torna avui.
Clar, Xavi, tu has anat al físio,
tu has anat a l'osteòpata,
però al quiropràctic
hi havies anat mai?
No, al quiropràctic no.
Escolta,
què són aquestes dues pilotes
aquí que tens?
Bueno...
Ah, marx, la trícia...
No, perdona, a veure, Xavi,
que estem a les ràdio.
És un aparato...
És un aparato justament
per tractar una vida
al tema muscular
que està associat justament
als temes de les vertebres,
a la galaxia dels musculs.
A veure, són com dues pilotes de tenis.
A veure, toca-li les boles, aquest senyor.
A veure, les pilotes.
A veure.
Una cosa...
Clar, que vibren.
Hòstia.
A mi això, aquest senyor ja em sona, eh?
Porta'm una pilota d'aquestes, Xavi,
quan tornis.
I, escolta,
i després m'estirarà amb una camilla...
Que és una llitera, no?
Una camilla.
És una llitera, doncs això.
Una llitera,
però com molt ortopèdica
en moltes fases
i no sé com funciona això.
Bueno, és una camilla
que s'adopta en funció de tothom
i de com ve, justament.
Jo, tu m'has dit
que carrego cap a l'esquerra, no?
Vas descompensar,
també l'estudi que hem fet abans.
No, perdona,
carrego cap a la dreta.
Sí, cap a la dreta.
I, aleshores, justament,
per equilibrar això,
després amb la camilla
ja ficarem unes quantes coses
que faran justament
una mica de...
Què?
Però què ha sigut un minut?
Què ha passat ara, Xavi?
Ai, ha col·locat la...
Ja us he dit
que és una llitera així com...
Passa que eres tu.
Amb diverses...
Posicions.
No, no, és que no sé,
són com peces
i depèn de la part del cos
que estigui malament
fa que...
Fa que baixi, exacte.
Hi ha una connexió,
justament,
corrent el contacte
sobre l'articulació corresponent
i va baixant,
fa aquest soroll que espanta molt
però que no esperava tant, un poc.
D'acord,
doncs em vaig traient els pantalons
i de seguida em practiquen.
Per cert,
hi ha el famós ganxo
per col·locar les últimes vèrtebres?
On hi ha el ganxo
per col·locar les últimes vèrtebres?
I això?
L'últim pacient.
Ah, ostres!
Ah, se l'han portat posat.
Ah, bona.
És això que et posen per darrere, oi?
Ja riu, ja riu.
El doctor Jean-François
que està tenint en Xavier Pere d'Esquerda
des del Centre Quiropràctic
de la Columna Vertebral.
Avui una nova experiència.
A veure si el deixem una mica redreçat.
Perquè va tort.
En Xavi, va tort.
Sí que va tort, sí.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, aquí Morales.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què fas, aquí, tio?
Home, quina sorpresa.
Estem en directe
per l'últim dia del matí de Catalunya Ràdio.
Tot bé?
L'últim dia, molt bé.
L'últim dia.
L'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Ara mateix passen sis minuts
d'un quart d'una del migdia
i a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
arriba un dels moments amb més glamour.
L'Aida Fita ens guia
pels esdeveniments més selectes
mentre passegem per la Catifita Vermella.
En Joel avui va perfecte
per passar per la Catifita Vermella
amb la seva samarreta de pijama.
Va guapíssim.
Bé, doncs, demà s'emetrà a les 10 i 5 de la nit,
apunteu tots,
40 anys i una nit,
que és aquest programa especial
dels 40 anys de TV3.
No ens hi han convidat.
No.
No, perquè no treballem a TV3.
Qui hauríem treballat?
Bueno, sí, mira,
és que si hagués d'anar amb tothom
que ha treballat a TV3...
És a dir, jo vaig assistir a la Catifita Vermella,
que és per tu avui,
i allà faltava gent.
Bé, la Núria Roca va fer un programa a TV3
durant dos dies, em sembla,
i no la van convidar tant.
I aquell noi que es presentava un concurs
que no parlava gaire bé el català,
que no me'n recordo com es diu, pobre.
Sí, com es deia?
Javier Estrada.
Sí, Javier Estrada.
Bueno, sí que no el doblaven.
Deu ser això.
Doncs bé, com a bona Catifita Vermella,
tothom anava guapíssim, estupendíssim,
i vaig veure la Judit Mascó.
Oh, molt bé.
La Judit Mascó, clau,
bueno, què hem de dir d'ella?
Home.
I clar, qui millor per donar-me un tip de moda
en una Catifita Vermella?
Perquè les gales són hores,
és estona,
i jo, amb els anys,
per mi va primant la comoditat.
Perquè estic més contenta, més feliç,
no em fa mal res.
També et dic...
Que anava amb xàndal?
Sigui en Judit Mascó,
vagis com vagis.
Sí.
Estàs guapa.
Però pot ser que anés amb un llacet,
com de corbatí?
Sí, una pajarita,
no sé com es diu ara.
Un llacet, un corbatí d'aquests.
No sé què es deia llacet en català.
Sí, amb una americana,
com així granate,
amb uns pantalons,
i unes sabates planes,
però anava guapíssima,
anava estupendíssima.
És que ho és.
És que ho és.
Sí, és que ho és.
Bueno, després em vaig trobar a una fuente.
Home, home,
que anés tan guapo.
Què passa, xec?
Bueno, mira,
a algú li agradarà.
Però bé, a mi,
jo estava nerviosíssima,
també us dic.
A part ser nervios, Andreu.
Bueno, clar,
però jo no havia parlat mai amb ella en persona.
No, però és un mitat,
és un mitat.
Sí que ho és, sí, és veritat.
Però ara fa aquest programa
que parla amb gent normal,
vosaltres mateixos.
Bueno, normal, normal.
Molt normals no són, eh?
L'altre dia va anar un senyor
amb un espanta-ocells al programa, eh?
Que era un...
un...
un...
un espanta-ocells,
una cosa així.
Però les espanta-ocells
era el senyor
o era de tretzo?
No, no,
era un senyor
que portava un...
estima-ocells, perdona.
Era com un espanta-ocells
amb un forat al cap
perquè hi visquessin
els ocells a dins.
Es confirma que no entrevistes
gent normal.
Increïble.
Bé, doncs, clar,
jo el vaig conèixer
a la Cosa Nostra,
com molta gent, segurament.
Home.
I clar, ell només...
Bé, jo ja el conec
del terrat de ràdio.
Bueno, imagina't.
Sóc veterano.
Jo en aquell entonces
encara no havies nascut.
No havies nascut.
Llavors jo ja vaig començar
una miqueta més tard,
però clar, molts anys.
I ell, clar,
només posar un peu a TV3
ja li van anar les coses molt bé.
Doncs ell com ho va viure, això?
Jo aquí me'ho vaig passar bé
i vaig patir molt, també, eh?
Perquè era el teu debut,
jo venia de la ràdio,
em vaig trobar de cop
provant un programa de tele
que va anar molt bé
per el que era
la digestió personal meva.
I, per tant,
jo també recordo
moltes tardes, nits de...
Hosti, que notava
la responsabilitat i tal.
Tot això ja va passar
i em sembla
que ara experimento
com una serenitat
de dir, hòstia,
ja no ha tas d'examinar.
Que una mica sempre sí, eh?
Però sense l'ànsia
del començament.
Crec que aquesta és
l'única cosa bona
de fer-se gran.
I li va passar factura?
Va ser
una d'aquestes
celebritats
que va explicar
escolta,
tinc una petita depressió,
de nervis,
d'angoixes
i necessito parar.
I ho va fer.
Però bueno, mira,
aquí el tenim una altra vegada.
Oh, i tant, oh, i tant.
Doncs bé,
ja sabeu això, no?
Que jo soc una tia estupenda
i vosaltres em veieu allà
als catifes
i dieu
l'Aida no té vergonya de res,
cap aquí, cap allà.
Jo et vaig veure
en fotos amb famosos.
Em vaig veure en fotos amb famosos,
exacte,
i aquí anem
perquè és que, clar,
jo també em poso
una miqueta nerviosa
sobretot
quan em trobo
en aquestes situacions.
Puc colar-me aquí,
perdona,
en aquesta...
En aquesta...
Perdó,
estic una mica nerviosa
perquè, clar,
són aquí Joel, Joan,
Jordi Sánchez
i Sigfried Gras.
No sé qui em fa més impressió,
sincerament.
Jo crec que ells.
Nosaltres, sens dubte,
perquè nosaltres som ja
part de l'organigrama català,
saps?
És com el Tió,
la Moraneta,
el López,
el David Güell,
el David Malé del Bruc
i ja està.
El Malé del Bruc,
o sigui,
nosaltres som icònics.
Clar, és que...
Està bé que s'ho digui ell.
Sí, sí, sí.
No, està bé.
Escolta,
però no diu cap mentida, eh?
No, no, no.
És que té raó.
A vegades pequem de falsa modèstia.
Sí.
M'he posat nerviós jo també, eh, Aida?
Que sàpigues que he palpat
el teu nerviosisme
i ara estic nerviós
com si estigués en aquella escena.
No, però és que...
Mai ho he passat tan malament.
O sigui,
jo vaig sortir d'aquella entrevista
dient en Montilla,
que també estava per allà,
el nostre company del matí.
Ah, em passava que el president Montilla.
No, no, no,
de rompre una conversa important.
Clar, potser estàvem parlant de...
A veure si fem alguna cosa, Joel i Jordi.
És que a veure si tornava a plat,
un petit molt carregat jo una mica.
Encantat de tenir gent tan vaca com aquesta,
gent que formi un part
de la història d'aquests anys,
com sempre pensant en futurs projectes,
que ja ho sabeu, eh?
Ui, sí, com...
Bueno, aquí, aquí,
els futurs projectes, eh?
Aquí...
Ja n'hi ha hagut molts a descartats, eh?
Ui, ui, ui, ui, ui.
Sí, home, sí.
Ui, ui, ui, ui, ui, això.
Bueno, pollites, no ho sé.
Bueno, a veure, no és cap secret
que el Joan no està una mica...
Sí.
Una mica dolgut,
perquè no li compren les coses, no?
I perquè és un gran creador
de sèries i de continguts.
Té, diré.
Doncs bé, després em vaig trobar
a Laura Escanes,
que estava allà sola,
i vaig dir que és la meva,
és la dona del moment.
Com li hem de dir?
Escanes o Escanes?
Perquè ara estic sentint molt
que se li diu Escanes.
Ah, sí?
Jo crec que és Escanes, ja.
Jo sempre he dit Escanes.
Tot en vocal neutre.
Escanes, Escanes, Escanes.
L'Oru Escanes.
L'Oru Escanes.
L'Oru Escanes.
I li vaig haver de fer la pregunta.
Hi haurà segona temporada
de La Travessa?
Jo tinc moltes ganes
que hi hagi segona temporada
de La Travessa
i la gent ho demana moltíssim, també.
T'apuntaries al càsting?
No.
El Miqui sí que s'apuntaria al càsting.
Sí que apuntaria al càsting de presentador.
Què passa?
Que no em treguis la feina.
No, però els dos.
Que no, que estic molt bé sola.
Però serà possible.
Bueno, ja veieu
que aquí hi ha una mica de...
Sí, no?
Sí.
Què passa?
Què és aquesta tonteria?
Aquests dos.
Què passa, eh?
Doncs clar, i sabeu
que van fer les campanades junts.
Sí.
I els hi vaig preguntar
com va anar.
Ho vam gaudir
i això es transmet.
Després la gent també va veure
que ho estàvem gaudint.
Sí.
No sé, potser tu ho has viscut
d'una altra manera.
No, no, no.
Jo ho vaig veure sobre més.
Vaig passar poc fred.
Jo ho hem preguntat abans
i he dit...
Jo és que crec que estàvem tan nerviosos
que no hi vam pensar.
O potser perquè estava
al teu costat, Miqui.
Ai, ai, ai.
Oi, oi, oi.
Però com van aquests dos?
Què en passa?
Clar, jo dic tant de bon rotllo.
Us coneixeu d'abans?
No.
Alguna vegada m'havia intentat
tirar la canya per Instagram.
És mentida, no?
Això és mentida.
Havíem parlat per Instagram,
això és veritat.
Jo l'havia escrit
quan estaves a OT, imagina't.
Eres fan de Miqui Núñez?
No.
No, no era molt fan, la veritat.
Oi, oi, oi.
Però primer contacte al campanar.
Sí.
Però jo vaig tenir la sensació
com si ens coneixessin
de tota la vida.
Sí, de molt abans.
Bé, la veritat és que
és el primer moment
és una noia molt fàcil.
És superguai, tio.
I tu també, Miqui.
Que es fàcil, lupa, tu.
No tens un paper?
Bueno, és que jo estava allà
que t'hi dic, nois,
jo marxo d'aquí
perquè crec que s'obre una mica.
Totalment,
les feies d'espelma.
Bàsicament.
Bona nit, quina parella.
No, no, és que a les catifes
aquí passen moltes coses, eh,
entre la gent de la faràndula.
I com ens agraden aquestes catifes,
catifites vermelles
amb l'Aida Fita
que eres reportera
i protagonista.
Tu també formes part de TV3
i ets una celebritat
a la ràdio.
Demà, demà m'hi podeu veure
una altra vegada.
Demà toca a planta baixa?
Demà toca.
Molt bé.
I què faràs, què faràs?
No ho sé, ja ho veiem.
Ja ho veiem.
Donar records.
Donaré records de part tema.
De part d'en Jordi Ramoneda.
A veure si se'n recorden
de qui és.
Què?
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Soltad a los ojos.
Dejad las armas.
El caudillo perdona y redime.
Seguid el ejemplo
de vuestros camaradas
pasados a nuestras líneas.
Solo así lo dareis.
Dos quarts d'una del migdia
és el moment de comprovar
com està en Xavier Pérez Esquerdo,
si és que està d'alguna manera,
perquè avui l'hem enviat
al quiropràctic.
Una figura molt important
pel benestar físic i emocional
de molta gent
que surt de bon humor
d'un quiropràctic
perquè t'has recol·locat bé
les vèrtebres
o la columna vertebral,
que és el cas d'en Xavier Pérez Esquerdo,
que carrega cap a la dreta
i el doctor Jean-François
mirarà d'arreglar-lo.
Bon dia de nou, Xavi.
Com estàs a la llitera?
Bon, mira, estic a...
Però està bé,
saps que a vegades
quan estàs així com adolorit
és impossible estirar-te la llitera?
Sí.
Doncs aquest senyor,
el doctor Jean-François de Diez,
té la llitera que es pot aixecar,
o sigui, ara està completament vertical,
tu és com si et recolzessis a la paret,
que ho faré ara,
i llavors ell automàticament
baixa la llitera
perquè tu no hagis de fer cap esforç
per estirar-te.
Ah, la meva àvia tenia una butaca
i ja que funcionava així.
Té una...
Ah, l'estic completament estirat.
I estic aquí.
Escolta...
El doctor diu que és com si estigués a porta
amb tu.
Cap a la luna.
Doctor, una cosa.
Sí.
Aviam.
Per què ve aquí la gent al quiropràctic
de la columna cerebral?
La consulta en general és veritat que és molt variada,
però és veritat que por lombalgia,
dolor de cervicals,
mal de caps,
amb a vegades algunes històries així
una miqueta cruixent
de la manera que havia vingut justament
de quedar-se clavat.
Ah, i què?
Bueno, a vegades algunes posicions sexuals
així una miqueta extravagant.
Què diu ara?
Ah, sí?
I es pot quedar clavat en el pleno...
en el momento cumbre.
Què dius ara?
Ah, bueno, ja,
només que, clar,
hi ha posicions que són molt exigents.
Tens que fer cuidado,
perquè a baix aquí està molt...
Carregat.
Molt carregat, sí, sí.
A baix sí que carrego a baix.
Sí.
Amb l'estudi preví que hem fet
ja he vist que tenies,
com hem dit,
la pelvis una miqueta torta.
Sí.
El que farem ara...
Jo també l'havia vist.
D'acord, que no estaran
a nivell de la teva pelvis aquí baix.
D'acord.
Col·loca unes falques a...
Sí, cuida't,
que no et vagi pillant alguna cosa aquí baix,
però jo crec que no.
Sentirem-los un crec o què?
Això ja ajuda justament
a reequilibrar la posició de la pelvis
en funció de la col·locació de l'asfalques.
Avisa'm quan hagi de fer algun crec.
Sí.
No, no, ja t'aviso.
No, és que arribi a posar el micròfon
i que se sent...
Ah, vale, vale, perfecte.
Que no us pensin que estem aquí de xàxera,
tu ja saps?
No, no, no, no.
Perquè estic despullat a la teva habitació.
Ara canviarem el cabessal de la màquina,
que és una miqueta més gros, aquest.
Vinga.
I ara què em toca, ja?
Ara, a nivell del sacro,
per justament descomprimir una miqueta
el teu últim disc lombar, sobretot.
I això ja farà una mica de soroll, ja.
A veure.
Ai, mama.
Ai, no.
Una mica més.
Ai, no.
Mama, per favor.
Què, Xavi?
Com ha anat això?
Som una màquina d'aquelles de grapes.
Sí, exacte.
La pistola grapa.
És com si et grapessin les lombars.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Així ara ja m'ha grapat les lombars.
El cable, això.
Molt bé.
I això...
Els pacients molt sovint els diuen la grapadora,
de fet, la màquina aquesta.
I diu la grapadora, veus?
I ara et passa una màquina
que justament després de la col·locació
és per al·liberar una miqueta les tensions musculars.
Hosti, quin soler que fa, eh?
Quina por.
Estic baixant un ovni ara mateix.
És que estem vibrant a l'estudi.
Dio, nano.
Com vas, Xavi?
Ara, això ajuda que els músculs vagin relaxant-se.
Doncs mira, m'ha passat aquesta nau marciana
del cul al coll.
Molt bé.
I què d'haver?
Estàs parlant raro, eh, Xavi?
T'està afectant el...
Sí, m'està afectant.
Ai, què és que ho fa per cigolles?
Per favor, detenca-s'hi.
És que això fa per cigolles
perquè a més t'activa la circulació
a nivell muscular
per permetre justament als músculs
de relaxar-se més encara.
Clar, clar.
És que clar, saps què passa?
Que jo agafo el micròfon amb la dreta,
per això carrego més per la dreta, oi?
Jean-Paul...
Home, és veritat que...
No, perdona, Jean-Paul és Jean-Paul.
Però és veritat que amb el braç que tens,
la posició és veritat que
estàs una mica més en tensió del cantó d'eret
que del cantó esquerre, eh?
Doncs deu ser el micròfon, eh, Xavi?
Totes aquestes posicions
que ens afecten en el dia a dia, això, eh?
Quan estem sentats a l'ordinador,
a les posicions asimètriques que tenim,
tot el dia els músculs treballen malament, eh?
I seure malament, també.
És molt important, l'educació postural, eh?
Molt bé.
Sempre ho vull dir.
Ara empataràs alguna cosa, ara?
Encara no, però a dalt
ficarem la mateixa pistola que abans, justament.
A veure.
La pistola.
A mi m'agrada molt aquesta pistola.
Cata, cata, cata.
Mira, mira.
Pinyau, pinyau.
Foli, foli, doctor.
Foli, m'agrada molt.
Estan cosint atrets a Xavier Pérez de Cierdo.
Demà estarà de baix, el Xavier, a veure si.
Això a vegades passa, eh?
Sí.
Passa a l'hosteo, potser i demà estàs una mica groi.
Això t'agafes febre.
Demà estaré bé, oi?
Demà estaré bé, oi?
Demà estaré bé, ja ens fa...
Demà estaràs molt millor, molt millor.
No, el que més agrada és el cognom, que és de dieu.
De dieu, sí, sí.
De dieu, en català, és aquella?
Clar.
Estàs sent...
Ai, mama.
En les mans de dieu.
Espera't, que ara s'ha aixecat la part del mig de la guitera,
perquè em vols petar alguna cosa.
Sí, ara...
Tens ganes d'aquest peti, eh, Xavi?
Tens ganes d'aquest punt.
Ah, el què?
El punt de tensió exacte.
Ah, havia entès que em anaves a petar el cul.
No, no.
Moltes vegades també s'ha de fer, eh?
Això no fa part del tractament.
Això ja seria un caprís de dieu.
Molt bé.
Caprís de dieu.
Mira aquest t'arrogista.
Ara és molt més bé.
M'acaba de petar el cul.
Calla, Xavi, home.
No, per sort, però...
Déu meu.
Ostres.
Xavi, ara tens el sacro, que està més lliure,
i l'últim disc l'omba, que està una mica més descomprimit.
Tenim moltes ganes de veure com arribes a la ràdio,
perquè seràs un home nou.
Com més està relaxa, no?
I Xavi...
Està caminant com un càlvol.
Que m'hi hem ficat abans.
El deixem amb aquesta sessió de quiropràctic.
Abans tenies una cama més curta que l'altra.
I ara ja no?
Ha tingut a...
Ja no!
Ja no tinc la cama més curta que l'altra!
Però què li ha posat?
Què li ha posat?
Una pròtesis?
La femí s'ha anat corrigida.
Ja no és un pati, cojo!
Mare meva, Xavi.
Ai, que bé!
No m'hauré de posar la falca.
No, no, una alça no farà falta.
Un alça a dos.
No farà falta.
Gràcies.
No hi ha un defecte de fàbrica que no sigui irreversible.
Doncs, Xavi, moltes gràcies al doctor Jean-François de Dier,
aquest centre quiropràctic de la columna vertebral,
i continueu tranquil·lament.
Escolta'm, i després que repassin amb Pep Casanovas,
que ha fet possible aquesta connexió.
Xavi, calla!
Home, que...
Anem, anem, anem, que ja no ens escolta.
Anem, anem.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Desde luego, esto no ha pasado.
A Catalunya Ràdio...
Postdates.
Resseguir-te amb tinta el nom.
És com ballar a poc a poc i sense música.
De Còrpora.
De Clara Fiol Dols.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio...
amb la literatura.
No hi ha res que t'acompanyi més que la ràdio.
Així és.
A Catalunya Ràdio tornem a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat.
El dimarts, 13 de febrer, venim amb tu.
Tornarem a fer els nostres programes on ens proposeu els oients.
Farem la ràdio al menjador de casa teva.
O a la cuina, o al vàter, o al dormitori, que així podem posar a prova el matalàs.
Sí, Joel, però sempre actuant civilitzadament.
Sí, sí, sí.
I fins i tot podem canviar de país.
El Dia Mundial de la Ràdio ens multipliquem per arribar on ens proposis.
A mi m'agrada més que la gent vingui que no pas ve d'anar enlloc.
Però ho hem de fer per la ràdio, vei-ho.
Què vols que et digui?
Fes-nos la teva proposta a catradiu.gat.
Arribarem fins on ens digueu.
Farem la ràdio junts!
El Dia Mundial de la Ràdio farem autèntica ràdio de proximitat.
Catalunya Ràdio.
El dimarts, 13 de febrer, venim amb tu.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ja és aquí Blancolor, amb teixits i dissenys de qualitat per casa teva.
Ara, amb fins a un 50% de descompte en una selecció de reba de llit, bany, taula, catifes, cortines, mobles de dormitori, descans i molt més.
Blancolor, el moment de vestir casa teva.
Només fins al 29 de febrer, a la botiga Web i App del Cort Inglés.
Amb les subvencions per a la modernització d'empreses de transport per carretera, per a pimes i autònoms,
agafa la drecera cap a la digitalització, cap a la sostenibilitat, la connectivitat, la renovació dels sistemes i la innovació.
Agafa la drecera cap al futur, amb un transport més eficient i competitiu.
Finançat per la Unió Europea Next Generation.
Informa-te'n a territori.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Com a fotògrafa, cerco cap a un instant únic.
I a la rebaixa és un abric molt fashion.
Quan cerques, no sempre trobes.
Però a les rebaixes del Cort Inglés sempre trobes el que cerques.
Amb descomptes, amb moda, esports, llar, accessoris, llenceria, sabateria.
Del 7 de gener al 29 de febrer, les rebaixes del Cort Inglés.
A la botiga Web i App.
Al matí de Catalunya Radio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Bueno, me perdía, pero en realidad yo pensaba que estaba roto, el grifo.
Y me imagino que del otro lado nos estarán riendo, ¿no?
No, no, no, no.
No se o rían hoy.
Estamos muy seriosos.
Va, que va, que va.
Un, dos, tres, tres.
20 minuts i la una del migdia.
Continueu aquí escoltant-nos i atenent a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
I heu de saber que enlloc trobareu una millor anàlisi de la dialèctica dels nostres mandataris
que el que fa els dijous en Joel Díaz endavant amb els talls curiosos de polítics.
De polítics, talls curiosos de polítics, talls curiosos de polítics, talls curiosos de polítics.
Hola, bon dia, amics i amigues dels talls curiosos de polítics.
Ha dit galls, ha dit galls.
Galls, galls, galls curiosos de...
Galls curiosos.
Podria ser un dia de polítics que fan galls.
Galls curiosos de polítics.
Galls purosos de polítics.
Galls purosos.
També.
Galls purosos.
Bé, en tot cas, amigues i amics dels talls purosos de polítics,
Hoy los más jóvenes conocen y los más veteranos recordan la figura del gran José Antonio La Bordeta.
No sé si gaire cristianamente a la edad de 75 años.
Natural de Saragossa, va ser un escritor político y cantautor, también conocido como El Abuelo.
Algunos el conocen en su faceta televisiva cuando presentaba el mitiquérrim programa de televisión española
Un País en la Mochila, donde La Bordeta era una mena de crossover entre José María Espinás y Quim Masferrer.
Escoltem-lo al capítol, per exemple, random, dedicat al Priorat.
El Priorat es una comarca situada al sur de la provincia de Tarragona.
Sí.
Tierra encrespada de montañas que emergen y se hunden como grandes olas petrificadas.
Aquí jo ja dormia.
Por los ríos Monsant y Cirana.
Cuando la recorres, te produce la sensación de un territorio salvaguardado al tiempo,
pero también en duro combate entre la supervivencia y el abandono.
Sí, sí, és exactament el que penses quan arribes al Priorat.
Aquí ja estaven hòsties entre la supervivencia i el abandono.
Quin ritme televisiu, eh?
Això s'ho hauria d'escriure a ell perquè era un bon escriptor també.
Sí, era un molt bon escriptor.
Perquè a la Bordeta eren moltes coses.
Sí.
Eren moltes coses.
Potser, en comptes de parlar a la tele, el coneixeu més per la seva faceta de cantautor o protesta.
Era una mena de Raimon, però versió manyu.
Era un Raimon amb una boina molt, molt calada.
Escoltem el seu orangit, Canto a la Libertat.
Un dia que todos al levantar la vista
veremos una tierra que ponga libertad.
Oh, que bonic!
Escolta, escolta aquesta.
Aquí mi mano será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerás sin levantar.
Una canes de miedo ante la libertad.
Vale, vale.
El Víctor Jaramano, no?
Era una passada, aquest tio.
Bueno, ja tenim el La Bordeta, situat com a presentador de tele i com a cantautor.
Ara anem al que ens interessa, la seva faceta política.
Ara, ara, ara.
La Bordeta va ser durant nou anys diputat al Congresso per la Junta Aragoneixista.
Ah, és veritat.
Que vindria a ser una mena d'Esquerra Republicana de Catalunya, en versió manya,
el que el convertiria ella en una mena de putxarcós encara més farestec.
Oh, i tu, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, la Bordeta...
Jo el recordi fumant al Congrés, sí, senyor, que anava que feia el que volia.
I en pantalons de pan anava sempre aquell senyor.
La Bordeta anava al Congresso bàsicament a fer de crossa del PSOE.
No ens enganyarem ara, vale.
Però...
Sí, sí, era una crossa del PSOE, una crossa esquarrana, però una crossa.
Però pel que va ser conegut va ser sobretot pels seus exabruptes
contra el postfranquisme, que en aquell moment al Congresso
encara només estava representat pel Partit Popular.
Els del Partit Popular s'enfotien d'ell,
li deien que era un catet o no sé què, d'on està la motxilla,
i ell, evidentment, s'enfadava.
Aquí, per exemple, es va enfadar moltíssim, en la Bordeta.
No hable usted solo.
Tengo la palabra yo.
Yo tengo la palabra.
Señoría, yo tengo la palabra.
¿Qué haces tú con el puño cerrado?
Si el puño cerrado lo tengo yo, tío.
Yo voy con el puño cerrado y con dignidad.
No me lo cierres tú.
Gilipollas.
Gilipollas.
Això li diu a Álvarez...
No, a...
Com es deia?
Fernández Cascos.
Que era el ministre de...
Álvarez Cascos.
Bueno, el faig aquell.
Bueno, sí, sí, era una cosa...
Però em mola, perquè es va escalfant.
Primer diu, senyoria, com dient, no et dic senyoria...
Però era un home que tenia l'autoritat moral
de dir-li gilipollas a un tío, a un ministre de paper.
No passava absolutament res.
Per exemple, aquí el teniu també en la seva frase, jo diria, més famosa
durant els seus nou anys de diputat.
No sé quantes veces vamos a estar en un coche lento,
no con un quart de espaldas a esas velocidades que van ustedes.
No, yo voy tranquilamente.
Pero, hombre, yo voy tranquilamente.
¿Pero no puedo hablar aquí o qué?
Coño, a ver si no puedo hablar aquí.
A la mierda, joder.
A la mierda.
Espera, que hi ha un segon a la mierda.
Que per mi és millor.
Te he hablado con el ministro y no con ustedes.
Es tan habituados a hablar siempre porque aquí han controlado el poder de ustedes toda la vida.
Y ahora les fastidia que vengamos aquí,
las gentes que hemos estado torturados y roturados por la dictadura,
a poder hablar.
Eso es lo que les jode a ustedes.
Coño, y es verdad, joder.
A la mierda.
A la mierda.
A la mierda.
José Antonio La Vardeta.
Perquè a més d'aquest el fa fins i tot amb accent aragonès.
És el millor.
És el millor.
I com a detall, anys després, l'Ébola, quan encara molava, el va entrevistar.
I aquí el tenim explicant-li a l'Ébola com va anar la cosa de la mierda.
Entonces yo ya he dicho cuál va a ser mi epitáfio.
Yo quiero que me incineren y me tiren por ahí al monte.
Pero si me pusiera un epitáfio, ¿qué pusiera a la mierda?
¿Por qué me sembliaste a la mierda?
Bueno, había sido un día muy duro.
Había sido un día que habíamos estado todo el día discutiendo sobre la guerra de Irak.
Mira lo que le deían.
Entonces cuando yo estaba hablando, pues hay unos tíos diciendo...
Ah, Laura, con la mochila, vete con la mochila, vete con la mochila, mochila.
Siempre te recordaban lo del programa.
Claro, la mochila, vete con la mochila, tío, vete con la mochila.
Y entonces uno dice...
¿Qué me dices, cantautor de las narices?
Ya no aguanté.
Aquí no aguanté.
A la mierda, dejarme tranquilo.
Quiero hablar y no me dejan hablar y tal.
I tal.
Té gràcia que els del PP li parlessin de la mochila,
quan precisament són ells els que van tenir problemes amb mochillas.
Sí, sí, senyor, sí, senyor.
I li van fotre les culpes a l'ETA, si no recordo malament.
En fi.
Doncs bé, molt completet avui el tall curiosos de polítics.
Sí, trobo que sí, que queda rodó.
Redescobrint a José Antonio Labordeta com a cantant,
com a mite de la comunicació i com a polític no a l'ús,
però molt, molt...
A la mierda, que li polla.
Exacte.
Gràcies, Joel.
A la mierda.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
És fan de la mortarela?
De la mortarela bonos, sí.
Ara s'ha posat de moda, mira.
Perfecte, m'alegro molt.
Gràcies.
Catalunya Ràdio.
Tot s'accelera.
I el pop-up s'adapta als nous hàbits i te'ls explica.
T'expliquem com tenir una vida digital en català,
com trobar informació contrastada esquivant les notícies falses,
saber cap on va el món audiovisual,
descobrir les claus per ser viral.
T'ajudem a entendre la cultura d'internet.
Pop-up, el videopodcast de Mariola Vinerès,
a l'àvia web de Catalunya Ràdio i al 3K.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra empresari...
I pactes va produir al voltant de la passada...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies tal com vénen.
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Al moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia,
l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Josep, no seràs tu la persona que fa una estona
ha trucat per explicar això mateix que estàs dient.
No, no, no, no, bueno, sí.
Tenim problemes...
Problemes...
Tècnics...
Problemes tècnics...
Tècnics...
És els que tenim els dijous amb en Jordi Ramoneda,
que analitza petits moments, petits conflictes
que passen als mitjans de comunicació.
Ens passen a tots,
però val la pena analitzar-los
per si podem evitar-los d'alguna manera.
O sí, sí, sí,
ho aprendre'n.
Correcte.
O sí, si ens passen,
saber com s'ha de reaccionar.
Mira, com us he promès abans...
Perdó.
No, digues, digues.
Saps què vol dir problema en xinès?
Oportunitat?
Sí.
Però era crisi.
I no era en japonès.
És que...
Per fer portacions així, jo.
No?
Perdó, és que jo el tema àsia no...
No, però potser...
Potser això ho hauríem de consultar...
Potser sí, eh?
...a una persona que parli...
Que truqui a algú d'ell.
Si algú que sap xinès, per favor,
és veritat que problema en xinès vol dir oportunitat.
No, problema.
O problema.
Quim, tenim problemes.
Digues, digues.
El primer problema que us he...
O sigui, avui us he dit que veurem com es reacciona al mateix problema a TV3
i a Ràdio Televisió Espanyola.
Molt bé.
No us dic quin problema és.
Vosaltres el sentíeu.
Se sent.
Un problema que se sent.
És un problema que se sent.
Anys 2005, Julio Otero i Ángel Pablovski...
Oh, veia dos.
...estant a la columna,
el problema que feia en aquella època a la tarda, la Julio Otero,
i el problema.
La reacció més que de Julio Otero és de Pablovski.
Vale.
Sentim-ho.
Independitzar-me por qué?
Independitzar-me de qué?
Yo soy muy libre.
Mire, vivimos en una casa,
la casa con mamá,
donde yo nací,
donde yo me crié,
donde yo estudié,
donde yo me recibí,
porque yo soy...
Ah!
Ah, ja sé el que és això.
S'ha espantat, s'ha espantat,
hasta l'aig de fita.
Hasta l'aig de fita.
S'ha espantat...
Que és que 22 anys després, eh?
Que li van pagar amb un fuet, no?
No.
Bueno, potser sí,
però un altre dia...
Que gran sort.
Va a petar un foco.
Un foco.
El típic petament de foco.
Correcte.
El típic petament de foco.
Si s'escalfen molt,
agafen molta temperatura,
de tant en tant...
Pum!
Pum!
Pum!
El mateix problema tècnic,
però aquí,
a Televisa Espanyola,
també no només és petament de foco,
sinó també hi ha
desprendiment de foco,
però...
Cacau, cacau.
Hòstia, cacau, cacau.
Hòstia, hòstia, hòstia, hòstia.
Però, atenció...
És molt perillós, això.
Atenció com fan
que no ha passat absolutament res.
Partiendo de un principio fundamental,
que el arte no es un lujo.
Cultura.
No és mala fórmula.
Què us ha semblat?
Quina sang freda, aquest senyor, eh?
Doncs mira,
de moment,
de moment,
em quedo amb com ho gestiona
Televisa Espanyola, tu.
Sí, sí, sí.
És que...
Cultura.
És que fins i tot
és com si fos l'espai del foco.
Saps que ho diguis?
A cada dia, el foco...
La sintonia, la sintonia de cultura.
Un indicatiu.
Pam!
Cultura.
Ja està.
Va,
seguim amb un altre informatiu
de Televisa Espanyola,
anys 80,
on el presentador...
Mira, he estat buscant
el nom d'aquest presentador,
em sap greu perquè no l'he trobat,
però crec que és el senyor
més sèrio que he vist mai.
O sigui...
Que ja has dit,
perquè tu us coneu
persones molt serioses.
Molt serioses.
Va,
és l'estiu de Som Sèrius.
Què passa?
Que ella està parlant,
hi ha problemes
de no entrar un vídeo,
hi ha un retorn,
li passen moltes coses,
el vídeo no entra,
ella es posa nerviós,
comença a fer
espavientos,
que es diu
en el seu castellà.
Sí, sí,
en català també.
Ella es posa molt nerviós,
fins i tot
el truquen,
que als anys 80...
O sigui,
ara truquen molt
perquè tens un telèfon model.
Als anys 80,
el senyor el truquen
en un telèfon
que té allà a plató,
però no acaba d'arrencar
la connexió.
La actualidad informativa
del día
tiene previstas
estas noticias.
Millones de franceses...
No entra?
Perdón.
Ahí.
Millones de franceses...
Millones.
Ja ho veieu,
no acaba d'arrencar
millones de franceses.
Has l'ha trucat
i ha agafat el truquen.
Has l'ha trucat
i ha agafat el truquen.
T'he agafat el truquen.
T'he agafat el truquen.
T'he agafat el truquen.
No té curiositat
per saber
millones de franceses.
Què?
No,
millones de franceses
van comptar-nos.
Que hi ha millones
de franceses,
millones d'americanos.
Així en general.
Va,
i acabarem
amb una persona
que a mi
m'ha semblat excepcional
perquè davant del problema tècnic
en lloc de posar-se nerviós
el que fa és dolçó.
Dolçó?
Dolçó.
Llum de la meva vida.
Llum de la meva vida.
És Annie Cartiburo?
Annie Cartiburo,
mitiquíssima presentadora
de televisió espanyola
amb el corazón, corazón.
Sí,
i tant.
Hola, corazones.
Hola, corazones.
Encara es fa això?
No,
penso que ja no.
Ah,
ara té metat aquí, eh?
Ara,
ara ens ho mirarà
els dos companys.
No ho sé.
No ho saps?
Però tens un telèfon a la mà?
Podries consultar-ho?
Ah,
Noi,
un dia en el programa
Corazón-Corazón
han d'entrar un vídeo
i no li entra.
No sabem si encara fan aquest programa, eh?
Corazón-Corazón.
Jo diria que no,
però, bueno,
t'ho miro, t'ho miro.
És que, no,
Corazón-Corazón no el fan,
però ella fa un altre
que es diu
algo de Corazón.
Això,
de veritat,
us ho dic.
Ah, molt bé,
perquè té una marca, ella,
que és el Corazón.
Ara hi ha un programa
que es diu
De Corazón.
Veus?
De Corazón.
I ho presenta ella?
Amb la D,
només, saps?
De Corazón.
Ah, De Corazón.
Ah, que modern, això, eh?
I ho presenta ella.
Agostrofat.
Sí, sí, sí.
Un Corazón,
però amb una D davant.
I han externalitzat un Corazón.
Hi ha un canvi.
I és que aquí
és una mancuerna
que ho presenta, això.
L'Anne Gertiburu
i Jordi González.
Ah!
Què et sembla?
Ah, no m'ho esperava,
pas això.
De Corazón.
Però Jordi González
no estava a Telecí.
Estava molts gols.
Estava molts gols.
Sí.
Austràlia també deien
que estava un temps.
Sí, sí.
¿Te recordes
quan havia d'anar a Austràlia?
Un dia vaig fer una broma
així em va bloquejar Twitter, eh?
Bueno.
A mi em va...
Tampoc et perd res.
No, no, no,
perdó absolutament res.
A mi m'agraden
les mil i una nits
que feia Jordi González
aquell programa que teníem ara
que feia Jordi, Jordi...
I hi havia el Torete.
Hi havia el Torete.
El Torito, el Torito.
El Torito.
És que el Torito era un delinqüent
que potser algun dia
el van entrevistar.
Bueno.
Jo tinc un amic
que un dia es va barallar amb el Torito.
Amb el Torito?
Què dius?
Es van barallar?
En serio?
Per un cajillo o per un cajillo?
Per el carrer de Madrid
que el vaig haver d'estar de separar.
Què dius?
Què dius?
Com que és el que puc dir?
No, sí que ho pots dir.
Però van arribar a les mans.
No, vaig parar-ho abans.
Però què va passar?
Van topar?
Com va ser això?
Ui, el Ramoneda
s'està de fondar cada dia.
Ara s'estan recordant de l'anècdota.
Ara, moneda,
que si et radio això,
has de sobreposar-te a la risa.
Doncs ho podes explotar.
No, anàvem amb el meu amic Isbac,
que només passa ell.
Home, no,
que només tens aquest amic?
L'anècdota al carrer de Madrid
i mira,
aquell és el Torito
que s'ha de sortir a la ràdio
i a la tele,
que és un imbècil.
A Bany Sotà,
l'Isbac a Bany Sotà.
Anàvem borratxos?
No, no, sí.
És que l'Isbac és molt...
És molt l'etxa o palenta.
I el Torito va dir
què passa a tu, no sé què?
I li va ensenyar el dit al...
El dit al de l'Edo Corazón.
No, què passa?
Que tu m'has dit
No, ja està, ja està.
Si es diu Torito
serà per alguna cosa, eh?
Torito Bravo.
Que t'embesteix aquest tio, eh?
Torito Torito.
Bueno, les milionis
estava molt bé
perquè tant entrevistaven
un senyor que havia matat
a no sé quanta gent
com una mica d'entrevista fresqueta.
Molt bé, molt bé.
Home, un mestre, Jordi González,
això sí, combinant gèneres.
Home, t'ho diràs.
Tornem a Aní Gartiburo.
Tornem, perdó.
El vídeo no li entra
en el corazón, corazón.
I Abregón,
sigui feliç.
No entra?
No entra?
Eh?
No?
Sí?
I, de cop i volta...
Estamos esperando
porque además
ha sido muy curioso
este fin de semana.
Quina dolçor!
Ai, qué mona.
El problema tècnic
amb dolçor.
I què explicava
d'este fin de semana?
Ana Abregón
vuelve a ser feliz, ha dit-ho.
Sí, volve...
No, però això
des de fa temps, eh?
Abans de...
Sí, huy, con això.
Ara ja no has de tenir netes.
No sé com està.
Neta filles.
Neta filles.
Va, què passa?
Que el problema
és tanque el vídeo
no és que no entri,
és que no està fet.
Ah!
O sigui, la persona
que ve a fer el vídeo
de patates, no?
Una cosa així.
Deu estar menjant patates,
el tècnic.
Què passa?
Que ara sentirem
a través de l'orellera,
és a dir, del pinganillo
en català correcte de la...
Sí, allò que porten a dins
que els van donant ordres.
El porta ella molt fort.
Sí.
El regidor crida molt fort
dient...
Ai, mare meva.
No lo tengo.
I sentirem
com no lo tiene.
Quizá tendrá que esperar
un poquito más la canta.
Te lo vemos.
No lo tengo,
no lo tengo.
Home, però...
Però...
No lo tengo.
No, ho pim vegades, eh?
No lo tengo.
No lo tengo.
No lo tengo.
No lo tengo.
No lo tengo.
No lo tengo.
No lo tengo a dir les coses
a Nigar Tiburó.
Tiburó.
No, es que no, escolta.
Està fent un Mayday.
O sigui, és Mayday.
No lo tengo.
No lo tengo.
Socorro.
I és que ara, o sigui...
Bueno, vamos.
I la Nigar Tiburó,
a mi què me cuentas?
A mi m'han posat...
M'han posat a la guió.
No lo tengo.
No lo tengo.
No lo tengo.
En cap d'un minut,
seguim amb la mateixa escena.
Que no lo tengo,
no lo tengo.
Si ya li ha dit que no lo tiene.
Estamos en directo
y nos están diciendo
que tampoco tenemos esa información.
¿Qué me dice?
Al principio hemos hecho una conexión
con Alcalá de Guadair.
Bueno, eh?
Ha dit conexión.
Ha dit conexión.
S'ha posat tan nerviosa
que ha acabat dient conexión.
Pobre la Nigar Tiburó.
Sí, sí, sí.
No lo tengo.
És que a mi un cop ja n'hi ha prou.
Jo crec que sí.
No lo tengo.
En fi,
i aquests són els problemes tècnics,
sí,
que hem tingut.
Doncs, Déu n'hi do.
Que no lo tengo.
Ja està.
Ja ho sabem.
Que no lo tengo.
Albert Hodder,
ja ho sabem que no ho tens.
Però el que sí que tens
és la publicitat, no?
Doncs la posem.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, Xavi.
Bola, bon dia.
Abans d'entrar-me'n...
Has dit bola, bon dia.
Bola, bon dia.
Bola.
Tonto, què?
Apunta.
Ai...
Na.
Catalunya Ràdio
Fa molt temps que la Barça no marca un gol de falta.
Tres anys.
Juta Ferran...
Vindem a l'altre d'Esteve.
Tot és possible un dia de partit.
Allà ve a la cama, no!
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de set,
la TDT de l'Unionista esbarça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Mercè, sóc en Dani.
He acabat l'escola de cuina i començo a treballar.
Estic supercontent.
Vull domiciliar la nòmina.
Serà el meu primer sou i ho vull fer bé.
El millor de tenir algú a prop és que t'escolta.
A CaixaBank estem a prop per posar-t'ho fàcil.
Beneficia't de tots els avantatges de domiciliar la nòmina.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
Més informació a caixabank.cat.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial
d'assistència sanitària,
d'AM i CaixaBank.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Ens retrobarem demà divendres.
Si voleu venir a veure'ns en directe, és un bon dia
perquè estem tots esbarats i som tots a l'estudi, a més a més.
Per tant, no us ho perdeu. Ens escriviu a l'última hora
a robacatradio.cat
i ens veiem demà aquí a l'estudi en directe.
Senyores i senyors, nosaltres demà a les 12
i estimat Ricard, ho deixarem tot per l'última hora.
Que vagi bé.
Fins aquí, doncs, el matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Quim. Ho deixem aquí nosaltres
i tornarem demà a les 6 del matí, com sempre, puntuals
després dels senyals horaris
a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Adeu-siau.
Gràcies.