Pero hay, por ejemplo, Ponent, para poner un nuevo banco que conecta la ley de Barcelona,
porque a día de hoy los usuarios, con amor a punta, van realmente en trens muy plenos.
Gracias, Miquel Jarque.
Milagros Pérez Olipa.
Bueno, yo creo que tenemos en el tema del transporte ferroviario una tempesta perfecta.
Es decir, todos los factores que pueden conjuminarse para hacer un desastre se conjuminen.
La manca de infraestructuras, de inversiones en las infraestructuras, es crónica.
Ahora se está haciendo, pero justamente porque se hacen obras, es causan problemas.
Es decir, en una xarxa tan atapeída y tan densificada como la que tienen en las rodillas de Cataluña,
cualquiera obra implica una afectación.
Eso es evident.
Entonces, nos hemos de mentalizar que si queremos mejores y reclamamos inversiones,
y si tenemos estas inversiones que faltan, también tendremos problemas de incidencias como la que se ha explicado antes.
Pero después hay una gran sobrecarga y es que estamos ahora mismo en un cambio que parece poco perceptible,
pero es bastante importante.
Nosotros siempre hemos considerado que la Gran Barcelona era la conversión inmediata de la área metropolitana,
los 36 municipios de la área metropolitana.
Y ya hace tiempo que esto se está desdibuñando.
De hecho, se está desdibuñando a toda Europa.
Las grandes ciudades, las grandes metrópolis, son cada vez más un conglomerato urmán muy más extens.
En el caso de Cataluña...
Aquí hay un fich de Altafulla, que dius...
Exacto.
Venir a treballar cada día a Barcelona, des de Altafulla, también es un compromiso personal, un sacrificio personal bèstia.
Es...
En aquests moments, la Gran Barcelona es la región de Barcelona,
que son más de 100 municipios, ya no son los 36 de la área metropolitana, sinó más de 100,
y abarca desde Granollers hasta hasta Altafulla.
Y además es un tipo de urbanización que, a diferencia de la área metropolitana,
que es una urbanización compacta, en la que los problemas que tenemos son de más atapeimiento de la población, etc.,
en esta región metropolitana tenemos el peor de dos dos models,
el compacta a l'àrea metropolitana i el dispers a la resta de la región.
I el dispers sempre comporta problemes de mobilitat.
Bé, aquest és un debat recurrent en aquest país,
el desastre de rodalies de funcionament,
amb totes les afectacions a tants i tants milers,
centenars de milers de persones cada dia,
però jo vull fer un plantejament més enllà del que és el debat tradicional,
de si s'ha de traspassar, de que si això fos gestionat amb el model de Ferrocarrils de Catalunya,
tota aquesta dispersió que tu deies no planteja mai allò,
no és més que un problema d'organització i un problema d'inversió.
Sí, sí, inversió fonamentalment.
Per tant, a part del traspàs.
Però el que sí que jo, des del punt de vista de molts ciutadans,
és ara que ha començat el moment de la declaració de la renta,
que s'ha inaugurat la campanya de la renta,
tenim uns impostos abusius per totes bandes,
tenim una pressió fiscal,
el ciutadà n'és conscient de la que té,
i si això com a mínim fos compensat
per una percepció dels serveis públics positius i que funcionen,
doncs com a mínim alguns tindrien més dificultats
a explicar que estem en un esquema fiscal terrorífic.
Però, a més a més, és que no s'aguanten gaires de serveis públics
i hi ha alguns de fonamentals que tothom estaria d'acord
a la dreta i a l'esquerra que formen part de l'esfera pública,
que són el transport públic,
doncs, francament, lamentable.
Per tant, a declarar amb alegria a tothom.
Jo crec que la manca d'inversió en infraestructures
és crònica però també és deliberada
i parteix d'una falta de respecte, crec,
cap a la classe de treballadora d'aquest país
per la qual la xarxa ferroviària és una autèntica estructura d'estat,
una estructura que impacta directament en les seves vides
i ho han evidenciat els testimonis que han parlat
abans que arrenquéssim la tertúlia.
Té un impacte directe sobre la teva obligatorietat laboral,
té un impacte directe en la teva conciliació familiar,
té un impacte directe sobre el teu dret al temps
i, sobretot, falta de respecte a l'hora de donar importància a la infraestructura,
i això probablement les responsabilitats són compartides,
i falta de respecte també a l'hora de donar informació.
La ciutadania pot entendre moltes situacions i moltes coses
i moltes situacions d'obres que s'estiguin fent en aquests moments.
El que no pot entendre de cap de les maneres
és no rebre una bona informació,
que no li diguin quan passarà el seu tren
i que ni tan sols sàpiga si passarà,
perquè de vegades estem parlant de retards,
però directament altres vegades els trens no passen
i ningú en dona explicacions,
i cap dirigent polític en dona o s'assumeix les responsabilitats.
Jo crec que ha arribat un punt en què és veritat que s'està negociant el traspàs,
és veritat que s'ha pactat una inversió major en la xarxa ferroviària,
però ha arribat un punt en què els mig milió de ciutadans
que cada dia agafen el tren,
el que volen és que el tren funcioni
i li és igual qui ho gestiona,
sinó que volen arribar a la feina alhora
i volen arribar a casa a l'hora que tenien prevista.
Jo crec que això ho han perdut de vista els dirigents polítics,
perquè una cosa és la manca d'inversió per la part estatal
i l'altra cosa és que ja ha faltat també des dels governs de la Generalitat
que se li doni la importància que té la xarxa ferroviària,
insisteixo, com a estructura de l'estat de la vida de la ciutadania,
de la classe treballadora d'aquest país,
que és la que majoritàriament utilitza el tren.
Jo crec que es queixaven que arribaven tard cada dia 15 minuts,
havien de comptar amb 15 minuts,
i que aquest no és el problema.
El problema d'arribar cada dia 10 o 15 minuts
és simplement que menteixen en la durada del trajecte,
menteixen descaradament,
és a dir, com ho fan també els avions,
que posen més temps del que realment necessiten
per després, si arriben tard, que no hi hagi queixes.
Però, en tot cas, no són capaços de mantenir la durada dels trajectes
i ho eren en el passat.
Però aquest no és el problema.
El problema és la intempèrie
i la poca seguretat de saber quin dia passarà.
Aquestes darreres dues o tres setmanes...
Avui arribaré d'hora o arribaré tard, no?
No ho saps.
És igual a l'hora que surtis a treballar.
És molt probable que arribis més tard de sopar a casa teva
i, per tant, ja no vegis ni tan sols la gent a casa.
És molt probable.
I que, a més a més, et quedis tirat en qualsevol estació...
Això ha passat les dues altres últimes setmanes.
A mi, que faig el trajecte d'ici a Vilanova-Barcelona cada dia,
m'ha passat unes quantes vegades
fins al punt que m'han hagut de venir a buscar amb cotxe a Viladacans,
que està tocada a Barcelona per nosaltres,
des de Vilanova.
Però hi ha un altre constant,
que és la desinformació que té a veure amb un concepte...
O sigui, amb un maltractament i un desinflament
del servei públic de Rodalies o Ferroviari,
que comença a dividir l'empresa en diferents parts,
a explicar-nos que una part és...
Cada dia fes responsable d'un terç i res fes d'un altre,
com si a mi em dóna la sensació
que ens pren bastant el pèl amb aquesta...
Buidar les estacions de personal,
buidar els trens de personal,
posar-hi informadors,
que amb tot el que els aprecio,
perquè me'ls creu cada dia i fan el que poden,
no?
Deuen ser contractes temporals,
contractes...
No tenen informació.
No tenen informació,
amb prou feines saben com funcionen les màquines,
les mateixes màquines,
però no hi ha més serveis a les estacions,
les han buidat.
I una cosa...
I un deteriorament del manteniment dels trens
que fa que ni tan sols per megafonia dels trens
poden informar quan informen,
d'aquesta passant perquè no se sent.
Sí, sí, sí.
Això, a què respon això?
O sigui, tan difícil és mantenir l'àudio.
No anar a la Lluna,
no a la intel·ligència artificial,
no 3D, ni hologrames,
ni al Mobile Congress, ni res.
És a dir,
no una cosa molt evolucionada,
una cosa que als anys 90 funcionava.
I que per deixades ara no funciona.
I el que han comentat també
dues de les oients que han trucat,
començar el dia veient que el tren que arriba amb l'andana plena
només té 3 vagons
i que només s'obre a la porta.
Et queda una hora de trajecte,
una hora i quart de trajecte,
perquè no arribarà l'hora,
perquè m'enteixerà amb la dura del trajecte,
però et queda una hora...
I vas dret?
I vas dret, però a més a més,
diguéssim,
enxubat.
Posant el colze i el genoll al cap
i a la panxa d'algú altre
és arribar destrossat a Barcelona.
Paco Maruenda.
Bé, jo ara és veritat
que no visc a Barcelona des de fa temps,
però quan era petit anava a Girona amb tren,
estava intern els caps de setmana
i no recordo tot això.
I sí que és cert
que ara n'hi ha una exigència
molt interessant d'una societat rica,
moderna, avançada,
sobre el valor del temps.
És a dir, teníem molta, molta pressa.
Al món de les infraestructures ferroviàries,
jo vaig ser conseller del gestor d'infraestructures,
és un tema complex, no?
És a dir, es va separar les dues companyies
per decisió europea
i per poder accedir als fons, etcètera.
Va ser un debat complex, no?
No va ser un caprici de cap govern, no?
Ni del govern actual,
ni de l'anterior, ni de l'anterior,
sinó que és més eficaç
i, a més, és el que n'hi ha a Europa, no?
És a dir, un gestor d'infraestructures
que gestiona i que cobra
perquè sabeu que n'hi ha competència,
pot haver més competència, etcètera, no?
Després, per fi,
aquest és un debat molt més interessant,
ho sento, eh?,
que el de la sobirania,
la independència,
les utopies, etcètera,
perquè afecta a la gent, no?
I ara, jo també el que no entenc
és per què no es fa una comissió
al Parlament de Catalunya,
o no s'ha fet, no?,
per controlar si, efectivament,
el que s'està dient s'ajusta, no?,
perquè és molt greu,
un govern que està en debilitat,
com és el govern de Pedro Sánchez,
que depèn dels vots d'Esquerra
i de Junts, perdó,
ja em faig gran, no?,
de Junts i d'Esquerra,
resulta que fa el que li dóna la gana, no?
És a dir, és bastant sorprenent,
en lloc de parlar de la independència,
que segur que quan siguem
els catalans independents
arribarem a l'utopia
i aconseguirem ser la nació
més avançada, dinàmica
i eficaç de la història de la galàxia, no?
Però la realitat és que on estan les inversions,
on està l'eficàcia,
totes aquestes denúncies
que encertadament s'estan fent
avui en aquest debat,
doncs l'interessant seria,
insisteixo,
que tant al Congrés dels Diputats
a part de fer investigacions
per controlar l'oposició al govern
i al govern de l'oposició,
dic al govern de l'Estat,
al Congrés dels Diputats, perdó,
doncs es demani una comissió
sobre les infraestructures ferroviàries, no?,
i a l'aigua,
que són des temes que interessa a tothom.
També et diré, Paco, que aquests debats...
A la meva filla,
a la meva família que viu a Barcelona, clar.
Sí, estic d'acord.
L'única cosa és que és un debat
que...
Quants anys fa que el tenim?
O avui mateix, per exemple,
que Pere Aragonès va al Senat
a defensar una proposta referent
d'un pactat amb l'Estat,
fa 10 anys exactes avui,
Joli Turull, Marta Rovira i Herrera
anaven a presentar la mateixa proposta.
Avui fa 10 anys.
És a dir...
Estem allà,
que estem allà mateix, tot.
Però vull dir,
el que em sembla, Paco,
que estaràs d'acord,
és que el mig milió de persones
que cada dia es pujen en un tren
perquè necessiten arribar a l'hora a la feina,
no vol dir que es queixin
de com funciona la infraestructura
perquè són independentistes.
Es queixen amb raó de causa.
Es queixen perquè realment
els trens no funcionen.
I es queixen també perquè,
insisteixo en la falta de respecte,
quan de vegades surten responsables
d'infraestructures
o responsables de la infraestructura ferroviària
i el que diuen és que és una percepció
que els trens no funcionen.
Això va passar.
I va passar, no fa pas gaires mesos,
amb la ministra Raquel Sánchez.
Van dir que era una percepció.
I això és una sensació de greu ja afegida
a uns ciutadans,
doncs que, evidentment,
si tu et lleves al matí
i saps que arribaràs tard a la feina,
per molt d'hora que et llevis,
o que tens una incertesa
sobre si arribaràs a l'hora,
malgrat que et llevis tres hores abans,
doncs és evident que té un impacte
sobre les seves vides.
I el temps no és un caprici, Paco.
Ni és una cosa de rics,
ni és una cosa de societat moderna.
És una cosa de societat moderna.
És un...
A veure...
No, de rics, simplement,
jo no sóc rics,
no importa el temps,
hi ha la meva família,
hi ha meus amics...
Podríem parlar de la pobresa temporal
i de la bretxa que hi ha
de classe social i de gènere
sobre el temps.
Però que, en tot cas,
és un dret de la ciutadania
i, sobretot,
és un mínim de funcionament
de la xarxa
que et diguin,
com a mínim,
el que deia el Quim,
que no et menteixin
i que et diguin
la durada exacta del viatge
i que, realment,
si el tren teu no passarà
o no vindrà,
que hi hagi una magofonia
que funcione.
Jo el que deia
és que és transversal,
no?
Això no és una cosa
que afecti ni els rics
ni els pobres, no?
Afecta a tothom,
tothom que vagi...
O als rics van a una mitja
o a una autopista.
Sí, exacte.
No et sorprendries,
però, bueno,
ja sé que...
No, però les classes...
Els usuaris de Rodalies,
la immensa majoria
són classes populars.
Hi ha excepcions,
però són classes populars.
No, perdona,
i gent,
fills de rics
o de gent que té diners
i que no pot posar el xòfer,
perquè no tothom
té 3 o 4 xòfers a casa
a disposició del poble.
No, és que el d'entro
de tenir un xòfer,
jo ja...
Això, home,
és una ironia.
No m'ho imagino.
Clar,
però és una ironia,
no?
Perquè és que si no...
De veritat,
jo crec que aquí
no és un tema de classes.
Evidentment.
És un tema de ciutadania
en general
que afecta a tothom
i, sobretot,
vull insistir,
sobretot la indignació
bé,
perquè
tota aquesta gent
que treballa
paga uns impostos
altíssims
per tots,
abusius,
d'una manera
molt clara
i obté
aquests serveis.
Per tant,
estan plenament,
plenament,
estan indignats.
I és una cosa
que dura i dura
i dura anys
i no s'arregla
i no s'arregla
i no s'arregla
i van passant
i donen voltes,
passen les culpes
els uns als altres.
Bé,
aquesta és
el drama
de Rodalies
a Catalunya
que és una constant
en el temps,
no?
Clar,
la barreja que fas
de pagar impostos
i del servei
de Rodalies
és pertinent
però podríem
estendre-la
a tots els altres
serveis públics.
Estic totalment d'acord.
I, per tant,
si podem estendre-la
a tots els altres
serveis públics,
jo estic d'acord amb tu
que pot haver-hi
un problema
de gestió
dels diners
que recaudem
de la ciutadania
perquè,
bueno,
aquí hem tingut
un govern
a Catalunya
durant molts anys
que ha gestionat
la sanitat
i la sanitat
ha empitjorat
extraordinàriament
en els darrers anys.
També ha empitjorat
el servei educatiu.
També han empitjorat,
no només han empitjorat
les Rodalies,
han empitjorat
una mica
tots els serveis.
Llavors,
aquí tenim
diversos problemes.
Un d'ells,
no es pot passar
d'un país
de 6 milions
d'habitants
a un país
de 8 milions
d'habitants
en poc temps
sense augmentar
els pressupostos
en la mateixa proporció.
I això
és evident
que ara
el país
se'ns està
escardant
per totes
les costures.
Espera,
deixa'm acabar.
Deixa'm acabar.
L'altra qüestió
és el tema
dels impostos.
Semblaria
que aquí estiguessim
a Suècia
en impostos
o que estiguessim
a Finlàndia
en nivell impositiu.
I tu saps
perfectament
per totes les estadístiques
que hi ha
que a Espanya
tenim encara
un marge
d'increment
dels impostos
per equiparar-nos
a la mitjana europea
de la zona euro
encara bastant llarg.
És més,
una cosa
és el tipus
impositiu
que tenim
que el tenim
més baix
que la major part
dels països
del nostre entorn
que tenen bons serveis
o que tenen
millors serveis
i l'altra
és la recaudació
efectiva
perquè el tipus
i la recaudació
no sempre
són el mateix
i a Espanya
tenim una
de les recaudacions
més baixa
del sistema
impositiu europeu.
Això és una mentida
que aneu repetint
els de la banda
de posar
la mà
a la butxaca
de la gent
l'aneu repetint
constantment.
No te referiràs
que anem robant
a la gent?
Sí, sí,
aneu robant
a la gent
tot aquest sistema
fiscal que tenim
roba a la gent
d'aquest país
d'una manera abusiva.
La situació fiscal
quina és?
Anem a tocar
aquest tema
perquè efectivament
està vinculat
en els serveis públics.
Una persona
de classe mitja
d'ingressos
que van
sobre els 30.000 euros
30.000,
40.000 euros
té una
pressió fiscal
real
no només
perquè
la primera trampa
és parlar
només
d'una part
de la fiscalitat.
Si tu fas
tota la bossa fiscal...
No, si comptes
els directes
podem parlar-ne
llavors.
Sí, sí, sí.
Ja podem parlar-ne.
És que tu has de fer...
Que llavors són els pobres
els que paguen.
És que tu has de fer
tota la bossa fiscal
que és l'IRPF
que és el 21%
diva de tot allò
que compres.
I els indirectes.
Els indirectes
els especials
el 50%
de l'aigua
el 80%
dels hidroferburs
efectivament
tot el paquet
tu te'n vas
a les classes mitges
en aquest país
entre el 60%
i el 70%
que vol dir
que el que tens
aquí no tenim
un problema
greu de sous
tenim un problema
de renda disponible
No tenim un problema
de sous
també, eh?
Per favor
Però sobretot
de renda greu
perquè vostès
quan diuen
el nivell de sous
quan es parla
del nivell
de sous
s'ha de parlar
de la renda disponible
que és allò
que realment
et queda
després de que
et posin la mala butxaca
per totes les bandes
O potser parlar
del preu de l'habitatge
O potser parlar
Clar, clar
I aquí
el que tenim
és una fiscalitat
abusiva
amb una agència
tributària
extractora
d'una manera
brutal
i uns serveis públics
que no van
a l'hora
I això no té
O sigui, el replantejament
que s'ha de fer
ha de ser
molt general
perquè no és una qüestió
d'incrementar
els ingressos
Quan tu parles
dels 8 milions
de persones
de l'increment
això ha anat seguit
d'uns increments
pressupostaris
contínus
Però el que tenim
és un model
de gestió pública
absolutament
que ha fet metàstasis
en tens
una pila
de superposicions
de regulacions
d'impostos
de normes
de taxes
per totes bandes
Però parlar d'aquesta manera
tan general
No, no, no
Has de posar un eixemple
perquè podíem entrar
en cada un dels impostos
Tu, ciutadana de Barcelona
per organitzar la teva vida
que no fas una vida
que te'n vas a la lluna
cada cap de setmana
fas una vida normal
tens 7 nivells administratius
amb 7 capacitats normatives
diferents
sobre diferents temes
Sí, això és un altre tema
No, no, no és un altre tema
és el mateix tema
tenim un sistema públic
absolutament mal
Això és un meló
que ja l'has obert alguna vegada
No, perquè m'agrada molt
En mig d'un altre demà
sobre un altre tema
No, no, no
Perquè és un tema
No, però com que és complex
però és veritat
Quim, perdona
però és que la sensació
de molta gent
és que paga impostos
i que no funcionen
els serveis públics
Això que és així
i és
que molta gent paga impostos
i que no acaba
I només és conscient
de la meitat dels impostos
que paga
I només és conscient
de la meitat
dels impostos que paga
Sí, però ara que parlava
de moltes superposicions
de diferents nivells administratius
i moltes companyies
i moltes companyies privades
una companyia privada
per cada funció
No, per cada funció
Per cada parell
Perdona
Però les companyies privades
són les que generen impostos
i generen riqueses
i treball
I les que s'incorten també beneficis
perquè no treballen gratis
No treballen gratis
No treuen els diners
les companyies privades
home, dels clients que paguen
Clar, no treballen gratis
I dels salaris baixos
I dels salaris baixos
A veure
Qui paga aquell màrqueting
Sí, sí
El client
Al final en alguna factura
haurà de pagar
o el màrqueting plou del seu
Però perdona, Quim
Bueno, però és que tenim
Un concepte
Bueno, apartat per apartat
podríem rebatre
Un concepte bàsic
Un concepte bàsic
Tu entens
que qui genera riquesa
producció
pip
és el sector privat
i que el sector públic
Avui mateix
es publica
en unes estadístiques
utilitza
el que cobra
No, no, no
Perquè és molt important
És una manera molt simplista
d'entendre
Escolta
Avui mateix
es publica unes estadístiques
que diuen
com ha pujat
el nivell de beneficis
de les grans empreses
i de les no tan grans
també
i com els salaris
han perdut poder
relatiu
respecte del PIB
en els darrers anys
i en l'últim
un 2,5%
Deixa un momentet
Llavors
podem discutir
que els serveis
funcionen o no funcionen
i si podrien estar
millor gestionats o no
i aquí hi hauria
responsabilitats
de molts partits polítics
que ara es queixen
que hi ha masses impostos
Llavors
podem discutir la gestió
de totes maneres
ja ho hem vist
avui hem començat
dient que hi havia
una mala gestió
del tema
de les rodalies
d'acord
però el tema impositiu
allò de pensar
que l'Estat
és extractiu
i que es dedica
a
diríem
a esquilmar
a la pobra gent
no és veritat
no és veritat
en el sentit següent
tu dius
la renda disponible
si els salaris
mira
una persona
un periodista
que avui comenci
a treballar
de periodista
cobre exactament
la meitat
en diner constant
de lo que jo cobrava
quan vaig començar
doncs
amb salaris
de mil euros
no es pot mantenir
ni un sistema
de pensions
ni un sistema
d'hospitals
ni un sistema
d'educació
competent
que d'entrada
no et pots ni emancipar
ni pegar un lluet
tu sola
milagros
que falla
amb un sistema
que dona aquesta realitat
a la que
jo estic totalment d'acord
que falla
aquest sistema
de salaris
explica'm-ho tu
per què tenim
els salaris
tan baix
tu m'ho pots explicar
potser m'ho pots explicar
sí
t'ho puc explicar
perquè falta
el que és de generar
més creixement
més riquesa
això és el que és de generar
per repartir més beneficis
als que se queden
la major part dels diners
per repartir
per repartir
sobretot
que no t'impedeixi
seguir creixent
això està molt bé
que creixi tothom
que no t'impedeixi
que no t'impedeixi
però sobretot
el que també m'interessa
no només és
el número del sou
sinó allò que queda
de renda disponible
allò que la gent
realment
li queda a la butxaca
i la diferència
entre el que li queda
a la butxaca
i el que és això
és el que cobra
menys
tot
de saque
tots els impostos
que li surten
de la seva butxaca
que són connectats
i que no n'és conscient
i això
en aquests moments
és una crisi
quan tu fas les comparatives
a nivell europeu
aquí està la trampa
perquè no estàs
comparant la renda disponible
inditex
inditex
inditex
figura aquest any
com l'empresa
que més beneficis
ha tret
cada any
supera el rècord anterior
de beneficis
a tot el món
inditex
és una empresa
d'èxit
admirable
s'estudia
a les escoles
de negoci
i quin problema té
que les empreses
guanyin diners
i generin riquesa
cap problema
només que hi ha
milers de treballadors
al carrer
avui demanant
que tenen salaris
de misèria
però el problema és
quan tu generes riquesa
a costa d'explotar
el treballador
directament
que és el que passa
i que no pagues
preus impostos
quan se generen
aquests beneficis
qui és el principal
beneficiari d'això
qui és el principal
beneficiari d'això
les administracions
quan per exemple
parlem de la llum
del preu de la llum
que és una vergonya
jo he estat president
d'una companyia elèctrica
a Catalunya
el 50% del preu
de la llum
són impostos
són impostos
perquè volem que els arribi
un cable a casa
segurament
no
no no
aquest és un sistema
que es va escollir
però són impostos
com el 50% de l'aigua
com el 70% dels hidrocarburs
i això
és un model
que s'ha decidit aquí
perquè és una fiscalitat
oculta
perquè és una fiscalitat
que reporta
molts diners
en aquesta maquinària extractiva
i que
està així
no tenim
un problema
de preu industrial
de la llum
no la tenim
com no la tenim de l'aigua
com no la tenim dels hidrocarburs
Paco
és un tema apassionant
perquè per una part
la visió estatista
que jo respecto
està demostrat
de forma clara
sens dubte
etcètera
que no funciona
es va aprovar
als països de l'est
alguns països europeus
democràcia
però des de què parles
no em deixes acabar
no
si no
escolta
parla tu
jo no te
jo
volia donar la meva idea
si no us importa
no
i aquesta visió estatista
no
de nacionalitzar
empreses
que els sectors públics
aquesta idea
que els empresaris
el que volen
és guanyar
guanyar
guanyar
moltes d'aquestes
empreses
que citeu
per no dir totes
és capitalisme popular
hi ha uns fons
que tenen efectivament
un 1%
un 2%
i el resto
són gent
que ens està escoltant
que no ho sap
però que té
les seves inversions
petitones
no parlo dels grans rics
perquè no s'ha de parlar
dels rics
que Espanya suporta
una pressió fiscal
molt elevada
jo que és una evidència
però no la suporta tothom
parlar d'Inditex
que és molt interessant
que és un cas d'èxit
d'una empresa
creada per una persona
visionària
i que és una de les grans
empreses del món
i que guanya els diners
i si n'hi ha problemes
entre cometes
que no és veritat
però és igual
d'explotació
escolta
està en l'inspecció de treball
la ministra de treball
tothom sap qui és
és una gran progressista
escolta
per què la inspecció
no va
i no posa
les coses clars
perquè no n'hi ha
aquesta explotació
i això de sous de misèria
també depèn
moltes vegades
jo tinc filles
ja ho he dit
moltes vegades
que tenen sous
sous molt baixets
no?
bueno
doncs cada un
va evolucionant
jo quan vaig començar
tenia
estava notícia universal
i els meus sous
era baix
i vaig anar creixent
no?
és a dir
que tot això dels sous
de la pressió fiscal
etcètera
però també
haurem que plantejar
l'eficàcia
de l'administració pública
tants nivells
d'administració
si realment
tanta gent
cobrant
de l'administració
com assessors
cotxes oficials
etcètera
etcètera
que se'n podrà dir
que és poc diners
però si sumes tot
són molts diners
molts diners
d'aquest país
que s'ampleen
en coses
que no són productives
i al final
si les empreses
no funcionen
no funciona
l'economia
d'un país
per això
deia
el model
estatista
que s'ha aplicat
a molts països
del món
i que a molts
economistes
els agradava molt
no?
per cert
els agradava
moltíssim
Són les 9 i 26
anem cap a Euskadi
Si marca Berenguer
és campeon
en l'Atlètic
va Berenguer
i és que la final
de la Copa
del Rei de Futbol
de l'issabte
ha tapat
amb bona part
l'inici
de la campanya
electoral
al País Basc
i aquí creu
que la victòria
de l'Atlètic
de Bilbao
feu històric
del PNB
pot tenir incidència
també en els resultats
del 21 d'abril
de fet dijous
s'espera
festa grossa
a Bilbao
amb la celebració
del títol
i entremig
els partits
intentaran anar
colant
en un escenari
molt igualat
Pol Foradada
Sí, i no és habitual
que pràcticament
totes les enquestes
que anem coneixent
en aquests últims dies
i setmanes
es posin
tan d'acord
en dibuixar
un mateix escenari
avui per exemple
passa amb el Mundo
i la Razón
empat tècnic
entre PNB
i Bildu
potser
amb un lleu avantatge
pel PNB
però estem parlant
de un o dos diputats
de marge
en el millor
dels casos
pel PNB
i per tant
qualsevol
dels dos partits
es podria
emportar la victòria
el dia 21
estarien tots dos
al voltant
dels 27
28 escons
això vol dir
que el PNB
en perdria
entre 3 i 4
respecte a fa 4 anys
mentre que Bildu
amb un resultat històric
pujaria
al voltant
de la mitja
dotzena
d'escons
els socialistes
mantindrien
al voltant
dels 10-11
diputats
que tenen ara
i podrien tenir
la clau
de la governabilitat
ja que podrien
decidir
donar els seus vots
al PNB
o a Bildu
recordem tots dos partits
socis
de Pedro Sánchez
a Madrid
mentre que els sondejos
donen pràcticament
tots
Vox
fora del Parlament
i sumar
algun fora
algun amunt
dos o tres diputats
podem saludar
aquesta
la periodista
Jordina Arnau
què tal Jordina
com estàs
bon dia
molt bon dia
com explicaries
tu des d'aquí
des del País Basc
aquesta pujada
de Bildu
doncs mira
diria que aquesta pujada
no és una tendència nova
aquí ara sorprèn
i es llegeix
com
ostres
què explica
aquest factor
de novetat
però el cas
és que si anem analitzant
tots els últims
comissis
que hi ha hagut
al País Basc
es va dibuixar
en aquesta tendència
un creixement sostingut
d'Escaleria Bildu
mentre que paulatinament
el PNB
el Partit Nacionalista Basc
ha anat perdent suports
mirem
si fa un any només
el 28 de maig del 2023
a les eleccions municipals
Escaleria Bildu
pujava un 4,5%
dels vots
i el PNB
en perdia
un 20%
llavors diria
que l'estratègia
d'Escaleria Bildu
ens hem de començar
a mirar
el 2009
ve de molt lluny
està molt pensada
està molt premeditada
i alguns factors claus
l'Escaleria Bildu
en si mateixa
és una coalició
molt àmplia
un espai
que neix
per jugar
amb la centralitat política
és a dir
que reuneix
sensibilitats
molt diverses
dins l'àmbit
abertsale
justament amb aquesta
voluntat
d'hegemonia política
de centralitat política
que han anat disputant
d'altra banda
han anat fent camí
sense fer molt de soroll
els municipis
a poc
anar marcant
un model propi
i sobretot
una altra qüestió
molt important
que em sembla destacada
les propostes polítiques
que presenta actualment
Euskal Herria Bildu
no són rupturistes
no generen por
a l'electorat
generen una millora
en la gestió
però no es veu
com aquest monstre
d'esquerres
anticapitalista
que de sobte pot
posar en joc
tot el model públic
sinó que es presenten
com una millora
i una altra qüestió essencial
estan rebent suport
d'exconsellers
d'Iba Retxe
i de Patxi López
entre d'altres
i una altra qüestió
sobre la taula
que és que el PNB
segons els experts
també patiria el desgast
de 40 anys de governs
és una campanya
que estem veient
que és molt centrada
en qüestions més socials
i econòmiques
és a dir
la independència
no és el motor
d'aquesta campanya electoral
totalment
és una campanya
a la basca
és a dir
la qüestió
escatal nacional
no entra
dintre els paràmetres
d'aquesta campanya
la gran qüestió
d'aquesta campanya
perquè ens en fem una idea
és la sanitat pública basca
que és curiós
hem de pensar
que per primera vegada
es va suspendre
per part dels bascos
i basques
o saquidetsa
que és aquest sistema
de salut basca
i aquesta és la segona qüestió
que més preocupa
la ciutadania basca
i és la qüestió
que està ocupant
més mediàticament
aquesta campanya
seguida de qüestions
com el model policial
l'habitatge públic
la indústria
i com a molt
l'autogovern
és a dir
és evident que la qüestió
independentista
està enterrada
en aquesta campanya
i que els dos principals partits
tant el PNB
com l'Escaleria
i a Bildu
com a molt
parlen de
refer
l'estatut basc
del 1979
i reclamar
un nou estatut
un nou estatus polític
però clar
la qüestió independentista
completament enterrada
i fora del debat públic
seguirem parlant aquests dies
Jordi Arnau
gràcies
a vosaltres
que sigui molt bé
aquí la clau
David Madrid serà
d'acord
si guanya Bildu o no
serà una cosa interessant
a analitzar
però l'altre és
qui governarà
i sembla ser
que aquí
PNB i socialistes
volen repetir
a veure
jo crec que des de fa temps
les enquestes
jo conec bé
el País Basc
i conec
particularment bé
el PNB
efectivament
el PNB
té fatiga dels materials
porten instal·lats
en el poder basc
durant molt de temps
i té un fenomen
de fatiga dels materials
que ha portat
el canvi de candidat
de l'Orcullo
al Pradales
que no els està funcionant
o que no està remuntant
com volien
que remuntés
i Bildu
ja fa molt de temps
que les enquestes
indiquen
que segurament
serà la guanyadora
no aquí
estan parlant
d'enquestes empatades
però a mi em parlen
que amb molta probabilitat
serà la guanyadora
Bildu
no és el que
els catalans
ni la gent
del resta d'Espanya
té en el cap
que són els exetars
sinó que és una cosa
més sofisticada
més moderna
més àmplia
i per tant
s'ha de trencar
quan es parla de Bildu
s'ha de trencar
perquè si no
no s'entén res
no es pot entendre
que no estem parlant
d'una campanya
no es pot entendre
el que està passant
al País Bàs
si et situes
no
aquests són els etarres
no
és una altra història
que això en tinc
no
i per tant
doncs això
pot acabar
pot acabar així
perquè no sembla
que estiguin remuntant
amb el candidat
però
el que hi ha
darrere
de tot això
jo crec que serà
l'estabilitat
és a dir
el 23
després de les eleccions
el 23 de juliol
jo crec que va quedar
segellat
una sèrie de pactes
de model d'estat
on passaven
a Navarra
per Bildu
on passen
al País Basc
pel PNB
és a dir
l'aliança
per governar
si la suma
ho permet
doncs jo crec que serà clara
entre el PNB
i el Partit Socialista
i per tant
diguéssim
és un joc
entre aliats
de l'actual escenari
i per tant
doncs
el resultat
pot ser sorprenent
per alguna gent
però
la governabilitat
al final
quedarà bastant estabilitzada
amb un tema de fons
que ningú en parla
que ningú en parla
que és
la relació
entre Navarra
i Euskadi
que està
en el rerefons
del que podria ser
l'entesa
de tot això
perquè
vull recordar
que hi ha
en la Constitució Espanyola
un referèndum
d'autodeterminació
previst
això
molt poca gent
ho sap
però hi ha un referèndum
d'autodeterminació
previst
que és el de
Navarra
i el País Basc
i el Parlament Basc
té 25 escons
reservats per Navarra
en té 25
per cada un
per Vizcaya
per qui
per a l'Àraba
però aquest no és
aquest és un rerefons
però sí
és interessant
hi ha tres qüestions
sobre aquestes eleccions
que voldria destacar
el primer és el relleu
generacional
que es produeix
de candidats
el CIS diu
que el 50%
de la ciutadania basca
no coneix
el nom i cognom
de les persones
que opten
principalment
a l'Enda Caris
i això demostra
que la gent
anirà a votar
més per les sigles
més ideològicament
que no pas
pel candidat
la segona qüestió
és que ens trobem
efectivament
amb aquesta batalla
entre el PNB
i Bildu
batalla insòlita
a nivell de probabilitats
de guanyar
que té Bildu
i que ho fa
efectivament
sense parlar
de referèndum
o d'independència
sinó que
s'assenyeix
aquest concepte
de nou estatus polític
que comparteix
també el PNB
però en el cas
de Bildu
el que ha fet
és guanyar terreny
ens ho explicava
la Jordina
a base de
capitalitzar
el desgast
del PNB
en qüestions
de la gestió
com és la sanitat
i habitatge
i la tercera qüestió
és
en realitat
la principal incògnita
és qui guanyarà
però no tenim
cap mena de dubte
sobre qui governarà
perquè sabem
que està tancat
aquest acord
entre el Partit Socialista
i el PNB
també
per un interès
no només a Euskadi
sinó també
per un interès estatal
a Pedro Sánchez
li interessa
tenir lligat curt
al PNB
al llarg de la legislatura
perquè sap també
que Bildu
no canviarà
la seva actitud
respecte
al govern de Pedro Sánchez
si es queda fora
del govern a Euskadi
que jo crec
que aquesta és
la gran diferència
amb les eleccions catalanes
les eleccions basques
no suposaran
un factor
de desestabilització
a nivell estatal
veurem
si el resultat
de les catalanes
i les dificultats
per teixir pactes
sí que suposen
una desestabilització
de la legislatura espanyola
en funció
de quins siguin
els resultats
ara
el que segur
que no hi ha dubte
és que els vots
d'Euskadi
i ho dic
per llegir-ho
a més a mig i llarg termini
seran
vot més nacionalista
i vot més d'esquerres
vull dir que ara
l'aliança és
PCE-PNB
però d'aquí quatre anys
veurem què passa
jo crec que
la primera
que m'agrada veure
és que les eleccions basques
estan discurrent
en un clima
i en un ambient
que no té res a veure
amb el que veiem a Madrid
i el que veiem
en altres llocs
i això és d'agrair
és a dir
que se facin unes eleccions
en les que es discuteixi
d'assumptes
que interessen a la gent
i que es debateixi
obertament
i sense aquesta criminalització
de l'adversari
que sovint veiem
en altres parts
jo volia fer èmfasis
en una part
que ha dit la Sara
en el tema
del trencament generacional
les enquestes
totes
revelen
que
l'electorat jove
de menys de 45 anys
està massivament
recolzant
a Bildu
i que
l'electorat socialista
i l'electorat del PNV
és
majoritàriament
més gran
d'aquesta edat
per tant
aquí s'està produint
que ja fa temps
que s'està produint
una substitució
generacional
d'una classe política
que ha governat
el País Basc
sota l'hegemonia
del PNV
però gairebé sempre
quan ha necessitat
amb concurrència
dels socialistes
i ara emergeix
una nova societat basca
que és una sèrie de gent
que quan mira
pel retrovisor
ETA
cada vegada
és una lletra més petita
que es va allunyant
al darrere
i el que és molt rellevant
és com
el País Basc
ha deixat enrere
aquest escenari
de crispació
i de violència
que comportava
l'existència
del terrorisme
i com això
ha
provocat
una eclosió
de
diríem
d'energia
nacional
per entendre'ns
és a dir
el País Basc
pateix com tots els demés
totes les conseqüències
de la crisi energètica
de tota mena de crisi
és veritat
que tenen
el cupo basco
que fa
que es puguin quedar
el 70%
dels impostos
que recauden
i això és una xifra
molt important
però això
no ho explica tot
ells
han gestionat bé
algunes coses
com per exemple
l'aposta per noves tecnologies
la substitució
de la gran siderúrgia
per indústries emergents
etc.
llavors és interessant
veure com
aquesta generació
segurament ara
no governarà
però serà una anomalia
serà una anomalia
perquè com ha dit la Georgina
això es ve freguant
des del 2009
i porta una força
i aquesta substitució
acabarà fent-se
si no és ara
serà la següent
és possible
és possible
jo crec que
a veure
la política basca
des de fa molt de temps
a diferència
de la catalana
que improvisa
cada cap de setmana
i cada sis mesos
improvisa
la seva estratègia
té una reflexió estratègica
de llarg recorregut
tant per una banda
com per l'altra
en el País Basc
funciona així
jo crec que
el que dius tu
és molt clar
el tall generacional
és molt evident
això és el que ha provocat
el canvi
que en el seu moment
va ser sorprenent
inclús pel propi
Orcullo
amb
perdona que t'interrompeixi
s'ha de dir
que Pradales
és un clon d'Orcullo
és un clon d'Orcullo
amb 20 anys menys
exacte
i tant això no és creïble
com a relleu
és per atacar
aquesta generació
perdó eh
no sé si funcionarà o no
perquè
l'edat és una cosa
i el carisma és una altra
exacte
sí
però el perfil
sí que va cap aquí
Ocullo no tenia carisma
al seu moment
clar
és veritat
bé
n'ha arribat a tenir
n'ha arribat a tenir
bueno
al final
és molt interessant
el tema basc
perquè els que manen
no es presenten
que són Otegi
i és
Ortúzar
és una evidència
és a dir
és un blanquejament
molt interessant
i molt seguint
el model irlandès
que fa
tot el món
d'ETA
més afegits
ja sé que no agrada dir-ho
però és
que estan manant
allà darrere
gent que estava
a l'aparell polític militar d'ETA
això és indubtable
no només n'hi ha
es té que agafar Bildu
separar Bildu
que n'hi ha a cada part
i s'han donat compte
que poden governar
el País Basc
poden intentar governar
Navarra
i tenen que fer
aquest blanquejament
que ha ajudat Sánchez
es té que dir
ja està
i el resultat
és el que és
hi ha un partit socialista
de Euskadi
que es conforma
en situar-se
en la confortabilitat
del 13%
aquestes eleccions
també veurem
diverses coses interessants
primer
si el tema del vot útil
del PNB
funciona o no funciona
és a dir
quin és el resultat
del Partit Popular
que creix
i està allà al voltant
del 10%
que és una xifra
no menyspreable
jo sé que des de l'esquerra
política i mediàtica
s'intenta dir
ah total
el PP
escolta
potser es troben
en el problema
el PNB
i el Partit Socialista
d'Euskadi
que necessiten
el Partit Popular
no cal descartar
aquesta opció
està tot tan obert
que insisteixo
és apassionant
que el PNB
perd atractiu
és evident
està perdent atractiu
i bildo
com ja
el tema d'ETA
queda molt antic
les vinculacions
de l'esquerra
berxale
a meta
ja queda molt difuminat
i és cert
que es parla de gestió
per què?
perquè a diferència
del nacionalisme català
el nacionalisme abans
va ser molt intel·ligent
des del principi
de la transició
i es va dedicar
a aconseguir competències
consolidar
el concert
i negociar
el concert
cada vegada
que li fots favorable
i tenen molts diners
amb la qual
qualsevol
que tots
ja heu estat
moltes vegades
al País Basc
el coneixeu molt bé
disposen de grans recursos
grans recursos
que a l'època d'ETA
utilitzaven
jo conec casos
molt concrets
d'empresaris
que volien fugir
d'empreses espanyoles
del rest de l'estat
que estaven allà
i que anava
i que anava
el diputat foral
i deia
escolta
això no et preocupis
que nosaltres
et compensem
i fora
i això és molt conegut
s'ha escrit sobre això
etc.
Mentrestant
els catalans
estaven dedicats
a barallar-nos
sobre la fira
de Barcelona
si m'anava
més a l'alcalde
si m'anava més
a la president
i tothom va girar
i tothom va girar
i aquesta és una realitat
ells tenen una posició
de força molt bona
i ara el tema
d'independència
per què no el sorgeix
perquè estan en un altre rotllo
el rotllo de Bildu
ja ho han aconseguit
era Irunya
era Pamplona
que és la capital
emblemàtica
simbòlica
com tots sabeu molt bé
de l'Euskal Herria
i totes aquestes coses rares
que diuen
jo soc defensor
que el que hauria de ser
és que Navarra
absorbís
les províncies
bascongades
que es deien històricament
o Escàdi
no, no, no
és una ironia
ja m'entens
crec que estem
amb un nivell
que podem fer ironies
he dit expressament
províncies bascongades
que és com es deien
perquè era
el senyorio de Vizcaya
el comtat d'Àlava
això de l'Euskal Herria
històrica
no ha existit mai
és una cosa rara
que s'ha inventat
el nacionalisme
dic històricament
no, no
és un dada
hi pots viure
que he estimat amic
però és veritat
és curiós
que no sé
què té
la idea d'Espanya
o de la elecció espanyola
que adora els bascos
malgrat practiqui la lluita armada
i malgrat hi hagi un conflicte armat
i no pot amb els catalans
no pot
en general
no els traga
no sé
no ho entenc
intento tirar
diguéssim
línies d'investigació
però li encanta
li encanta
la mort dels bascos
no sé
pels toros
per
no
perdona
no
no traga res
no obris carpetes
tangenciales
amb els baros
això que diu
el Quim
és mitjà broma
però en realitat
és una l'estrutura
això que diu el Quim
és veritat
ara explicaré una anècdota
i el per què
per dues coses
una
una és la llengua
que és insuportable
pel concepte d'unitat d'Espanya
Déu-n'hi-do
això és un tema
i l'altre
és la cultura de la força
Espanya
és una nació
forjada
i com una gran nació
forjada
per la força
la guerra
i per tant
una cultura
del poder
i de la força
que els catalans
som diferents
una nació
notoriamente
diferent
i els bascos
i els bascos
amb això s'assemblen
i deixa'm explicar
una anècdota molt bèstia
Déu-n'hi-do
fa molts anys
quan jo vaig començar
vaig estar
en el Departament d'Interior
vaig formar part
del Gabinet d'Estudis d'Interior
i en aquelles vegades
que encara
ETA estava actuant
en algun dels atemptats
o en algun dels records
assistia
com a membre
del Departament d'Interior
doncs
manifestacions
enterraments
homenatges
etc
i me'n recordo
perfectament
que una vegada
doncs estava darrere
discretament
hi havia una primera fila
de comandants
de la Guàrdia Civil
etc
i ara no recordo
exactament
quin era dels atemptats
però me'n recordo
la conversa
entre els dos
comandants
de la Guàrdia Civil
que estaven allà
comentant
i bàsicament
deien
parlaven molt
despectivament
d'ETA
però un d'ells
de cop i volta
deixa anar
diu
però això
ha de reconèixer
que tenen cojones
i això
quan parlo
de
per què
uns s'entenen
d'una manera
i d'altres
s'ha d'entendre
això
Bé
jo era un comentari
una mica així
en general
per no
ara s'hobert un meló
aquí
de difícil
recordar
estaria molt bé
obrir-lo
però jo
sincerament
me n'alegro molt
que hagi canviat
la situació política
al País Basc
en un cert sentit
perquè jo
hi havia participat
en comissions
que en dèiem
d'observadors internacionals
que érem
de diferents organitzacions
que treballàvem
entorn als drets humans
als drets col·lectius
als pobles
etc
que anàvem
en temps
en què no hi anava ningú
a col·legis electorals
plens
dels anys
encaputxats
amb matalletes
i en el temps
de la il·legalització
de totes les candidatures
que es van presentar
i que a més a més
sense desmereixer
que en el mateix temps
passaven també
atemptats
i tot el d'allò
amb els mateixos dies
el mateix sincronitzadament
diguéssim
però allò era un drama
era un drama
perquè veure col·legis electorals
amb policies encaputxats
amb matalleta
diguéssim
l'objectivitat del vot
o la neutralitat
del lloc de votació
va pels aires
el fet que hi hagi
tot un sector de població
i una ideologia
que no pugui presentar-se
en unes eleccions
desmunta
de la idea de democràcia
sigui la situació
hi ha moltes situacions
amb conflicte armat
al voltant
que tiren endavant
processos democràtics
i aquests
es caracteritzen per això
i
així com dic
que m'agrada molt
que la situació
hagi canviat
en el conjunt
per totes les coses
també
ens mirem
o miro
amb certa expectativa
de veure
quina és la intel·ligència política
que saben desplegar
en un futur proper
un cop
diguéssim
la normalització
i institucionalització
de la força política
de l'esquerra
hagi arribat
als seus límits
o hagi arribat
allà on vol ser
què faran
per desplegar
diguéssim
una part important
del seu programa polític
no només el de la independència
sinó el d'avançar
cap a formes econòmiques
socialment més justes
que no
basin
la seva viabilitat
en la recaptació
únicament d'impostos
al País Basc
és a dir
en la llei foral
sinó que despleguin
com ho faran
com canviar el sistema
com ho faran
com desplegaran
i com desplegaran
també la proposta
de referèndum
de tu atreviació
en un estat
que fins al moment
ha deixat molt clar
que has de passar
per la presó
i per un procés
d'amnistia
si ets conseqüent
amb la ideologia democràtica
que defensa
perquè no totes
les ideologies democràtiques
són acceptades
jo crec que ells
ara viven un moment
especialment dolç
que és que tenen
totes les expectatives
de millora pel davant
tenen tots els factors
de tensió
i de paràlisis
que representava
la violència
en el passat
d'alguna manera
i ara
i tenen
la situació privilegiada
que tenen
gràcies al seu sistema econòmic
és a dir
és una de les parts
d'Espanya
de més alt nivell
de despesa pública
d'ingressos
de tota mena
de recursos
en una fiscalitat
molt alta també
una fiscalitat
molt alta
i molt
i molt
i d'alguna manera
que reverteix molt
sobre
el país
hem de veure
com tenen
les guarderies
com tenen
els serveis sanitaris
és bastant
impressionant
analitzar
les estadístiques
comparatives
per comunitats
a Espanya
i sempre
el País Basc
no tenen expoli fiscal
és una gran diferència
el servei ferroviari
el servei ferroviari
llavors clar
una societat
que té
totes aquestes condicions
millors
que les altres
i que no té
perquè fins ara
dèiem
és del País Basc
i si són molt rics
tenen el Cupo Vasco
però pobres
viuen d'una manera
que han d'estar mirant
cada dia el cotxe
ara no
llavors això
llibera energies
que poden ser
realment interessants
i serà
jo també estic d'acord
molt interessant
veure
el debat
de models
de models de societat
ara farem una pausa
amb la publicitat
i de seguida
volem parlar
del que està passant
a Europa
a alguns països europeus
hi ha un debat
sobre si cal recuperar
el servei militar obligatori
l'últim país
que ha obert la porta
ha estat Alemanya
i ara ho explicarem
després de la publicitat
El Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
A bon preu i esclat
l'estalvi és marca de la casa
unes patates leix mediterrànies
unes olives farcides
d'enxovacerpis
un paquet de 3 unitats
de 52 grams
de tonyina clara
en oli d'oliva calvo
i un paquet
de 12 cerveses
Estrelladam
de 200 mil·lilitres
per només 9 euros
amb 95 cèntims
fins al 8 d'abril
T'estalvies
7 euros amb 3 cèntims
La senyora Garrapeta
es diu improperis i barbarismes
cada vegada que es rep
la factura de la llum
No ha contractat la llum
a factor energia
i no s'estalvia
un 12,5%
i no pot dir
un 12,5% menys
d'improperis i barbarismes
Fàcil i ràpid
Contracteu tots
la llum
a factorenergia.cat
i no farem més anuncis
Per fi hi ha una altra llum
Factor Energia
Empresa col·laboradora
amb la Barcelona Equestrian Challenge
Ai, els dilluns
No t'apassionen els dilluns?
El sol brillem més força
el mar fa més olor de mar
la gent somriu
Com m'agraden els dilluns
i els dijous també
Eurodreams
El joc de loteries
i apostes de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits
perquè amb Eurodreams
pots guanyar 20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més
No t'oblidis d'Eurodreams
perquè si ja hi ha
no guanyadors a Espanya
tu podries ser el següent
Eurodreams
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat
Paul Oster torna
amb una novel·la
lluminosa i brillant
Baumgartner
Viure amb por de perdre
és refusar de viure
Baumgartner
de Paul Oster
Un llibre d'edicions 62
Si aquestes són les reaccions
dels clients de Mazda
sobre l'atenció
que posem en els detalls
Uau, que maco
Mare meva
Quina qualitat
Imagina't com serà
conduir els nostres cotxes
Mazda CX30
El supíbrit
amb 6 anys de garantia
i etiqueta eco
Crafted in Japan
Prova-la a la xarxa
de concessionaris
Mazda de Catalunya
Torna la setmana
del superestalvi
de Lidl Plus
Descarrega't l'app
i escaneja la caixa
Tota aquesta setmana
estalvia encara més
amb Lidl Plus
Detergent líquid color
per 2,79
T'estalvies un 30%
Lidl marca la diferència
Hi ha res millor
que un viatge
per descomptat
Molts viatges
Reserven en el mes
del circuit
amb viatges
al cort inglès
i mapaturs
Circuits per Sicília
Alsàcia
Irlanda
Escòcia
i molts més destins
europeus
i de llarga distància
amb fins al 12%
de descompte
I si trobes un preu millor
te l'igualem
Consulta en les condicions
Un circuit
Molts viatges
La vermella
és el meu podcast preferit
És de doblatge
L'hauria d'escoltar
i li agradaria
Faci'm cas, doctor
Sabies que la vermella
és el llum
que s'encena
a una sala
de doblatge
El que més m'agrada
de la vermella
és que amb l'excusa
del doblatge
parlen de sèries
i de cinema
com mai s'havia fet
fins ara
La vermella
El podcast de Catalunya Ràdio
sobre el doblatge
en català
amb Jordi Domena
Un gran podcast
comporta una gran responsabilitat
Els dilluns
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i el 3CAT
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
La guerra al Pròxim Orient
i a Ucraïna
han revifat
aquestes últimes setmanes
el debat
a diferents països europeus
sobre si cal recuperar
o no el servei militar obligatori
L'últim país
que ha obert la porta
ha estat Alemanya
Anem cap allà
Oriol Serra
corresponsal a Alemanya
Què tal?
Com estàs?
Bon dia
Hola, bon dia
La idea
entenem que és
agafar com a exemple
el model suec?
Sí, aquesta seria
la idea
diguéssim
prematura
inicial
que ha insinuat
el ministre federal
la defensa
però hem de dir
que aquest debat
està molt
als seus inicis
i de moment
es pensa
en aquesta possibilitat
Penseu que
el servei militar
obligatori a Alemanya
igual que
a l'estat espanyol
fa anys
que està
diguéssim
suspès
hem de dir suspès
perquè encara consta
encara està ancorat
a la Constitució
a Alemanya
però en qualsevol cas
ja fa temps
que això ha passat
a la història
i ara hi ha tot un debat
al voltant
de què caldria fer
en una situació
real
d'amenaça de guerra
Perquè ara mateix
sobre la seguretat
sobre en aquest cas
la guerra
per exemple
la inversió
que hi ha en armes
quin debat
hi ha ara mateix
a Alemanya?
El debat
és intens
d'ençada
l'inici
de la guerra
a Ucraïna
ha canviat tot
és a dir
Rússia
se sent
l'amenaça russa
diguem-ho així
se sent propera
i l'estat de salut
de la Bundeswehr
de l'exèrcit federal
doncs
ha estat
qüestionat
molt qüestionat
els darrers anys
pel que fa
a l'estat
de l'armament
a les capacitats
de reacció
davant
d'una guerra
tecnològica
és a dir
hi ha molt la sensació
a l'opinió pública
que tenim
un exèrcit
que ha quedat
arrobellat
estancat
clar
heu de pensar també
que l'exèrcit
federal de l'alemany
es diferencia
de la resta
per qüestions
històriques
perquè no pot actuar
d'una manera
diguéssim
desinhibida
és a dir
és un exèrcit
que ha funcionat
des de mitjans
dels anys 50
quan es va fundar
però sempre ha hagut
d'actuar
d'una manera
molt molt controlada
és un exèrcit
parlamentari
totes les operacions
i missions
internacionals
sempre han de ser
estrictament
controlades
per Nacions Unides
per l'Utran
per la Unió Europea
per tant
és una manera
de
diguéssim
de tenir relació
amb l'exèrcit
molt diferent
a d'altres països
i ara
podríem trobar-nos
davant
d'un clic
d'un canvi d'era
que es diu
des del govern
pensa que el ministre
federal de defensa
que és socialdemòcrata
s'ha convertit
en un dels ministres
de defensa
més militaristes
de les últimes dècades
en aquest país
i ha portat
un concepte
ha posat un concepte
diguéssim
en boca de tothom
que és el d'eficiència
per a la guerra
és un concepte
que en Alemany
doncs
sona fort
perquè vol dir
que l'exèrcit
deixi de ser
una institució
més del país
i que passi a ser
una institució
realment preparada
per entrar en guerra
en qualsevol moment
i ara
ara per ara
no estan ni molt menys
preparats per fer-ho
moltes gràcies
que vagi molt bé
adeu
bon dia
com dèiem
on fa set anys
van recuperar
el servei militar
és a Suècia
allà l'Emili
és obligatòria
saludem a aquesta hora
Maria Blanco
que és periodista
al diari
Jotebok Posten
bon dia Maria
com estàs?
hola bon dia Ricard
ara mateix
qui ha de fer
el servei militar
obligatoriament
a Suècia?
ara mateix
són els nois i noies
o sigui
tant nois i noies
de 9 anys
però alerta
que no és
un servei militar
obligatori
exactament
per a tothom
sinó que això
es tracta
d'un procés
primer es convoquen
els nois i noies
que tenen 19 anys
en guany
són 7.000 nois i noies
que han de respondre
a un qüestionari
que les forces militars
sueques
els envien
l'han de respondre
per internet
i a partir d'aquí
es triaran
28.000 persones
que han de fer
proves físiques
i a més també
superar una sèrie
de proves psicològiques
i d'aquí
es quedaran
8.000 persones
que han de fer
aquest servei militar
o sigui que aproximadament
ara mateix
és un 8%
d'aquestes nois i noies
de 19 anys
que hauran de fer
el servei militar
i socialment
com es rep això?
Potser sorprèn
però no és
una cosa
que hagi
generat
gran oposició
per res
és més
quan es va fer
aquest canvi
en el 2017
hi havia un gran
suport
polític
per exemple
tant a les esquerres
com a les dretes
de fet va ser una proposta
del govern
soc de coalició
dels socialistes
i els verds
i
més del 60%
de la població
estava a favor
de que
s'introduís
aquest servei militar
obligatori
una altra vegada
penseu també
que llavors
el 2017
Suècia
no era membre
de l'OTAN
com és ara
per tant
es veia
una necessitat
tenint en compte
per exemple
el que s'estava veient
que estava passant
ja a Ucraïna
el 2014
amb l'anecció
de Crimea
un increment
també
de l'activitat
militar russa
però dels països
bàltics
inclús
el territori suec
i s'estava veient
una necessitat
molt gran
de reforçar
les forces armades
suecas
simplement
Maria Blanco
gràcies per acompanyar-nos
que vagi bé
una abraçada
gràcies
adiu
una mica
sí que la sensació
diguéssim
és que
d'entrada
per totes les declaracions
que hem anat sentint
de la presidenta
de la Comissió Europea
aquestes últimes setmanes
o la mateixa
ministra de Defensa
Margreta Robles
parlant de risc real
de guerra
sí que hi ha un context
d'anar cap aquí
d'armar més
els governs
i per tant
de justificar
qualsevol increment
per exemple
del finançament
pel que fa a les armes
està clar
que el discurs
del rearme
i de la militarització
està instal·lat
en el debat públic
en aquests moments
de tota Europa
i que cada vegada més
hi ha més veus
que demanen
que Europa
s'ha de reforçar
en matèria de defensa
l'urgència d'això
ha vingut
ja se plantejava abans
però l'urgència d'això
ha vingut
per una banda
per la guerra d'Ucraïna
però sobretot
per la perspectiva
que al novembre
guanyi Trump
als Estats Units
i l'OTAN
passa a ser
un artefacte coix
perquè en aquests moments
la major part
del pes
militar i econòmic
de l'OTAN
el suporten
als Estats Units
amb la seva
economia
i amb la seva
política militar
diríem
militarista
llavors
què passa a Europa
que Europa veu
que té una guerra
a les portes
que té un dilema
enorme
perquè
mantenir
un discurs
de la pau
pot ser interpretat
per Rússia
com un laissez-faire
en el sentit
que si veu
que Europa
és dèbil
Putin pot
intentar alguna aventura
als països bàltics
o als països nòrdics
o a alguns dels altres països
i per tant
el risc de guerra
comença
a percebre's
com no tan hipotètic
ni tan llunyà
no vol dir
que estigui proper
però tampoc tan llunyà
llavors
Alemanya
aquesta reforma
que ha fet
de l'exèrcit
penseu que
necessita una modernització
els tres exèrcits
que té
el Marta Ray Aired
clàssics
ara hi afegeix
un altre exèrcit
que serà
exclusivament
tecnològic
i ciberseguretat
tot i està
a les portes
d'una recessió
exacte
exacte
llavors
aquí tenim
per què això
cuidado
perquè també
en temps
de recessió
o en temps
de problemes
econòmics
la indústria militar
és utilitzada
com a motor econòmic
també pel creixement
i potser
estem davant
de les dues operacions
una operació econòmica
i una operació defensiva
és Milagros Pedro d'Oliva
que ajuntaran Paco Barruén
de Sara González
David Madí
i Quimarrufat
a la Tartuia
els dilluns
del matí
de Catalunya Ràdio
deixeu-me dos minuts
ara ho comentem
el matí
de Catalunya Ràdio
el meu pare
està buscant
una residència
per a l'àvia
però no sap
per on començar
el cercador
el cercador de residències
i centres assistencials
per a gent gran
és una eina
que facilita
el procés de selecció
tant a les persones
interessades
com a les seves famílies
el web
que compta
amb més de 1.800 referències
inclou fotografies
dels espais
i informació
com els serveis
de cada equipament
la titularitat
o el nombre
de places
entre d'altres
trobareu el cercador
a dretssocials.gencat.cat
barra cercador
residències
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
Descobreix un cor furtiu
la millor biografia
imaginable de Josep Pla
un dels autors
més venerats
de la literatura catalana
Un cor furtiu
de Xavier Pla
Un llibre de Destino
Hola
sou l'Alfred Rodríguez Picó
i us vull parlar
de l'humitat
la pluja fa que l'humitat
afecti greument
la vostra casa
infiltracions
capilaritat
condensació
salitre
des de fa més de 50 anys
Murprotec
soluciona definitivament
els vostres problemes
d'humitat
demaneu el vostre
diagnòstic complet i gratuït
al 900
102
103
Murprotec
900
102
103
és en Picó
qui us ho diu
Necessites un cop de mà
per cuidar els teus pares?
Cuideo
l'empresa líder
d'atenció a domicili
per gent gran
la teva tranquil·litat
en mans de
Cuideo
Un moment, un moment
mireu a càmera
Lluís
Uau
mireu això
posa-t'hi mama
Oh, quina passada
Amb el programa
Vacances en Família
de la Xanascat
no pararàs de...