Ha interpelado de forma directa, pero no se me ha dejado contestar.
Endavant, todo tu, como amante de la música urbana.
Digues, ¿qué has de decir?
Me daba a decir que escucho música a la ciudad y que pertenece a la urbana.
¿Això es un acudit?
Es de pensar.
Escolta, ¿qué hemos de hacer ahora?
¿Has de estar muy amante, esto?
Pues mira, aún lo tiraremos más amante.
¿Amb las noticias?
¿Que vienen de vosotros?
No, no, no me estoy perdiendo.
Claro, diremos noticias que heu traído vosotros.
¿Has traído tú el matí de Catalunya a ràdio, no he reaccionat?
Sinergies.
Avui hi ha hagut una ministra, hi ha hagut el Trias...
Hem dit moltes coses avui.
I m'han intentat matar.
Exacte, obrirem amb això, va.
Van intentar matar Xavier Trias.
Aquest és el titular, no?
Bueno, pues vota, fes lo que haguis de fer, no?
Sí, anàvem amb l'altra cosa, anàvem amb el tema del tabac.
Bueno, políticament.
És que qualsevol...
Bueno, és que jo fumava tres paquets al dia, eh?
Pues t'he explicat que havia tres consultes fumant.
Sí, fumant.
Sí, sí, que rebia pacients fumants.
Poros.
Poros.
Pipa.
Pipa.
I aquella pipa dels indígenes americans,
que porta allà guasca o...
Tota la vegada, eh?
Va, escolta, vota, va, notícies.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Joan Bota.
La ministra de Sanitat, Mònica García,
creu que s'ha de prohibir fumar a les terrasses de bars i restaurants.
En plena negociació del Pla Integral contra el tabaquisme
amb les comunitats autònomes,
la ministra en declaracions al matí de Catalunya Ràdio
assegura que això no suposarà cap perjudici
per l'economia del sector de l'hostaleria,
com argumenten en contra les comunitats autònomes
governades pel Partit Popular.
Ya se ha demostrado que la gente no deja de ir a los sitios,
ni, por supuesto, deja de ir a las terrazas,
ni deja de ir a las playas,
ni deja de ir a la universidad,
porque haya una medida en la que se protege del humo de segunda mano, ¿no?
Yo no creo que sea así,
pero bueno, todo lo estudiaremos y lo veremos,
y, por supuesto, ayudaremos a las comunidades
a que lo puedan poner en marcha con todas las garantías.
I continuem amb aquesta entrevista.
Més notícies, Sara Riera.
Doncs en relació amb el Nolotil
i la investigació oberta per la Fiscalia
per investigar els efectes adversos,
la ministra de Sanitat, Mònica García,
ha assegurat que l'Agència Espanyola de Medicaments
ja s'encarrega d'analitzar els beneficis
i els riscos d'un medicament com aquest.
Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
Lo que hacemos es esa vigilancia, esa evaluación previa,
pero siempre poniendo por encima los beneficios
frente a los riesgos, ¿no?
Entonces hay una serie de indicaciones que se llevan a cabo.
No sé si es un tema de Fiscalía,
lo que sí es un tema de farmacovigilancia,
que es lo que hacemos aquí,
bueno, lo que se lleva haciendo...
I el Departament d'Acció Climàtica
es compromet a assumir les possibles pèrdues
que han tingut els pagesos del sud del Segrià
arran de la crescuda del riu 5 a diumenge passat.
Els pagesos han tingut les finques de fruiters inundades
durant tres dies.
Massa Alcoret, Estela Bussoms.
Bon dia.
Es van inundar unes 40 hectàrees de fruiters
i ara cal veure si l'excés d'aigua
acaba provocant la mort d'algun arbre,
sobretot preocupa les finques
on hi ha perseguers petits acabats de plantar.
Fa 10 anys hi va haver un episodi similar
que va acabar sense cap compensació per als pagesos
i ara el secretari d'Alimentació, Carmel Mòdul,
ha assegurat després de visitar la zona
que, si hi ha danys,
tindran ajudes per continuar l'activitat.
Però l'entomarem,
com hem fet en els àmbits de sequera,
que hem donat la cara.
De la mateixa manera,
posaríem aquests arbres
dintre del mateix paquet
perquè revessin unes compensacions
per continuar l'activitat agràvia.
Els afectats es mostren impotents
davant d'una situació
que ja havien alertat reiteradament
que podia passar.
Estela Bussoms, Catalunya Ràdio,
Massa Alcoreig.
El municipi d'Olost
consultarà els pròxims mesos
els veïns
si volen formar part del Lluçanès o no.
L'alcalde és crític
amb com s'ha fet el procés
per crear aquesta nova comarca.
Olost Natiadell.
Bon dia.
Encara no hi ha data ni pregunta,
però la idea és fer la consulta
abans o després de l'estiu
i, per poc important que sigui la participació,
que el resultat sigui vinculant.
L'alcalde, l'independent, Gils Salvans,
ha dit en declaracions a aquesta emissora
que les coses s'han fet massa correcuita.
Per això només s'hi ha adherit
8 dels 13 municipis.
I que el sentiment hi és,
però no veu clar el projecte.
Davant de la decisió
que la Generalitat ordena i mana
i el territori no decideix,
nosaltres tornem a posar
sobre la taula una nova consulta
i que els ciutadans de Olost i Santa Creu
acabin decidint
ni dient si volen continuar endavant
amb el projecte d'aquesta comarca administrativa
de 8 municipis
o que no en volen formar part.
El 2015 el municipi va votar que sí,
però amb una participació baixa
i es va abstenir la votació
per aprovar els estatuts de la Mancomunitat.
Natiadell, Catalunya Ràdio, Olost.
Esports, Marcos García.
El Barça de Bàsquet segella
matemàticament una plaça
per als play-offs dels quarts de final
de l'Eurolliga.
Ahir, Barça 92, Macavi 89.
L'equip de Roger Grimau
depèn d'ell mateix
per ser cap de sèrie en aquests play-offs.
La selecció espanyola femenina de futbol
amb una gran presència
de jugadores catalanes i del Barça
disputa avui el primer partit
de classificació per l'Eurocopa
de l'any 2025.
A tres quarts de nou,
a Lovania, Bèlgica, Espanya.
Destacen les baixes
de les Blaugranes, Catacoll
i Aitana, bon matí.
A l'Alebor de Bàsquet,
Força Lleida, Valladolid.
És un partit que juga a les 9.
A la mateixa hora,
la Lliga de Futbol,
Sala, Indústria, Santa Coloma,
Val de Penyes.
En ciclisme, avui es disputa
la cinquena etapa
de la volta al País Basc,
molt marcada per les baixes,
molt destacades per la culpa
de la multitudinària
i greu caiguda d'ahir.
Va afectar, per exemple,
grans favorits com
Vingegor, Ebenepul i Roglic,
que avui ja no han pres la sortida.
La darrera actualització
de l'equip Visma sobre Vingegor
afegeix que pateix
un nou motòrex
i una condució pulmonar.
Ha passat bona nit,
però segueix ingressat a l'hospital.
I el davanter portuguès
d'hoqueipatins del Barça,
Joao Rodríguez,
ha anunciat la seva marxa del club
el proper 30 de juny.
Fins aquí les notícies.
T'atreveixes a travessar
el llindar?
Benvinguts al llindar.
M'encanta aquest local!
Arriba la segona temporada
amb Sobina Ural.
És un gran personatge
i ell es conec riu.
Més actors
i posant els convidats
encara més contra les cordes.
No, he acabat de parlar.
No m'escoltaràs.
Es posa entre tu
i la porta de la cuina
Marc, sisplau.
Sense deixar-te sortir.
El llindar
són històries de ficció
però amb reaccions reals.
Doncs he passat por.
Una experiència sorprenent.
Direcció i guió
de Toni de la Torre.
Toni, quan vulguis
et pots treure d'antifàs.
Uf, ostres, m'ha fet plorar.
Amb la narració
de Jordi Buixaderes.
Ja t'han tapat els ulls
completament, oi?
El llindar
a l'api web
de Catalunya Ràdio
i el 3CAT.
Catalunya Ràdio
12 i 7 minuts.
Sorpresa, com sempre,
amb la vostra puntualitat britànica
sempre a l'estudiu de Catalunya Ràdio.
Com esteu?
Aquí estem la merda bé.
Nosaltres, ja saps que sempre
a les 12 hi som.
Avui us trobo apagadors en general.
Què teniu?
Què us passa?
Què passa?
Què passa, Joel, Aida?
Ah, no, jo estic bé, eh?
Tu bé, eh?
Jo estic bé.
Ramoneda.
Bé, jo estic trist
perquè ara ve el cap de setmana
i no veureu els meus companys
a l'última hora.
Ah, bé, tu aquí.
I també perquè...
Bé, avui no he vist l'Aina,
vostre ell.
On està l'Aina?
Ah, perquè la tenim a roses.
Sí, amb un catamarà.
Sí, amb un catamarà, amb els que no surti d'aquí
que fan el programa des d'un catamarà.
Intentarem parlar amb ella
durant el programa.
Segur que surt bé.
Perquè els divendres s'encarrega
de trobar-nos les peges
i les pífies de la setmana.
A veure que no sigui ella una pífia, avui.
L'Aida també la veig apagadota.
Bueno, a dir-ho.
Què ha passat?
No, res.
Però com estem venent aquest programa
de gent apagadota?
És la Marina Romero, eh?
És que...
La Marina Romero...
Mira, no ens interessa.
Sí, per favor,
parleu tots mentre estic parlant.
Anem a criticar a la Marina Romero.
És que has de respondre més ràpid, Aida,
si no, no...
Sí, sí, serà això.
Endavant.
Per què no la deixo parlar?
Bueno, tu què creus?
Seguim.
Parla, parla, Aida.
No, ara no vull.
No digues.
Però què t'ha passat?
Ara no vull.
És apagadota.
Digue, digue.
Res, res.
Deixem-ho.
És igual, deixem-ho.
Peres Esquerdo,
ens pots pujar una mica els ànims, tu?
Esquerdo.
Esquerdo.
Sí, doncs mira, hi vaig fer...
Cada setmana igual, eh?
Estic preparant un programa
que sortiré a partir de la setmana vinent.
Sí, és veritat.
A la tele.
Si hi ha un any que no sortia a la tele,
doncs tornaré a sortir.
Molt bé.
Ara la vida té sentit.
Ja penxava-hi perquè torna a sortir per la tele.
Ja està.
Per un preu molt raonable, a més a més.
Sí, sí, està molt bé de preu.
Molt ben pagat, eh?
Algú més que prepari programes de tele.
Joel, la tornada a la tele,
les pots anunciar?
No, i tu?
Jo, que ja ets a fer la tele.
No ho sé, el mateix que jo.
No?
Però si tu ja hi vas, al plat de baixa.
No, vaig el tot esmou.
Ai, el tot esmou.
Està molt bé, tot esmou.
Com que van canviant de franja,
jo no sé mai quin és un i quin és l'altre.
Fa una altra companyia.
Bé.
Bé, doncs res.
Ens hi posem, eh?
Avui bé?
Sí, som-hi, som-hi.
Gràcies.
Al matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
al gratacel radiofònics dels vostres migdies
amb uns arquitectes de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Laida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramonera.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellví,
l'Àlex López, la Mònica Molló de la producció,
en Xavi Vall, el control central,
no en Xavi Valls.
No.
Què vas dir?
Xavi Valls aquell de...
Ah, de l'esport club.
No, sí, però no és aquell.
És en Xavi Vall.
Que si volgués també podria fer-ho, eh?
Ah, sí, però sí, sí, que volgués.
Que es diu esport club, eh?
No te'n fotis.
No, no, no, m'ha fet gràcia
perquè m'ha sonat a un programa
molt dels anys noranta.
Bé, és que és una mica això.
El control de Sol, Albert Joder,
i que us parla en Quim Morales
és divendres 5 d'abril.
Atenció, que acabem la setmana,
diguéssim, de la millor manera possible,
perquè avui de seguida tindreu amb vosaltres
l'actuació del millor, pitjor cantant del món,
en Joel Líaz.
Sí, sí, sí.
Avui amb una interpretació sensacional.
Uf, avui m'enfrento a un repte,
perquè a més és una...
Avui faig un homenatge.
Però hi ha alguna setmana
que no t'enfrentis a un repte?
Jo crec que totes les setmanes
t'enfrentes a un repte.
Les vegades que faig eurodance
no ho considero gaire repte.
D'acord.
Però és que avui afronto
una de les cançons més populars
de la història del Soul.
Mare meva.
Caram.
Una mica de Marvin Gaye, pot ser.
Una mica de Marvin Gaye.
Doncs avui tindrem Soul del Bo
amb el millor, pitjor cantant del món,
però abans hem de saber
què fa avui en Joel Líaz
amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Doncs mireu, catalanes i catalans,
avui em gastaré 20 euros
dels vostres impostos
per reservar el llibre
Vull estar despert quan mori.
Diari d'un genocidi.
Un llibre que publicarà aquí Blackie Book
juntament amb 9 editorials
més d'altres llocs del món.
És un llibre escrit
per un senyor que es diu
Atef.
Espera't que ho tinc aquí.
Atef Abu Saif.
Molt bé.
Un senyor de Gaza, periodista,
que ha escrit aquest llibre
i els distribuirà
per aquestes editorials
que ara mateix no recordo.
Llavors tots els diners
seran destinats a llavors.
Llavors es diu?
No, llavors no.
A feines humanitàries.
A llavors?
A llavors.
És que aquí posa labores.
Clar, estàs traduint directament
en el castellà.
No tinc el dia avui.
En fi, que si voleu també
us podeu gastar vosaltres
aquests 20 euros
entreu a la pàgina web
d'aquesta editorial
que he dit
que es diu Blackie Books.
Sí.
Compreu el llibre
i llegireu un llibre
que es veu que està molt bé
i a part doncs ajudeu
a que el tema de Gaza
sigui una miqueta menys escandalós.
Doncs avui els vostres impostos
destinats a una molt bona causa.
Aquest llibre que es diu
Bull ha estat espert
quan mori
diari d'un genocidi
juntament amb Blackie Books
hi ha 9 editorials més
que ara no sabem quins són.
For around the world.
Però vaja,
a tu m'interessa parlar de Blackie Books
que són els teus.
No, perquè el que vols comprar
a veure si el vols comprar en català
clar, si no
doncs hi ha altres editorials
que també...
Ah, no, no, jo el vull en català.
Per exemple, Coma Press,
Bicom Books,
Natura Books,
Berria, Euskadi...
No, però en eusquera
no m'interessa que encara...
És que no s'entén l'eusquera.
És que el porto molt fluixet, eh?
Jo tinc la teoria
que l'eusquera
no l'entén ningú,
és un idioma totalment inventat
i tothom fa veure que s'entén.
Entre ells fins i tot.
El que diuen
no té significat.
Són els gestos.
Quan dues persones parlen eusquera
l'una amb l'altra,
un està dient una cosa...
Estan fent veure
que tenen un idioma.
I després què parlen?
En català?
No, però llavors
amb petits gestos faciats.
S'entenen així.
A mi de la cultura basca
m'agrada molt
aquell ball que fan institucional
quan arriba un moment de cari.
L'Euresco.
Que és el moment més incòmode.
Arribes tu allà,
tothom super seriós,
i arriba un tio vestit de blanc
amb la oina
i es fot a ballar
aquella sardana individual,
que és el que és,
aquells saltirons, no?
I ningú sap què fer.
Ojalà la sardana
fos la meitat d'espectacular
que l'Euresco.
Que fan allà amb els peus
que crec que només ho poden fer
els balladors d'Euresco
i Prince,
que és mort.
Sí, és veritat.
Allò t'ha de guardar-se els peus
així com molt ràpid saltant.
Salten i a l'aire
treuen els peus.
I a l'aire treuen els peus.
I a l'aire treuen els peus.
A l'aire treuen els peus.
A l'aire treuen les peus.
A l'aire treuen les peus.
Tenen unes pantorrilles.
O uns bessons.
A l'aire dins de l'orresco
impressionants.
Bé, doncs, escolteu,
avui coneixerem la persona
que ha guanyat el sopar
degustació menú del xef
del Tastem Restaurant
al carrer Provença 88
perquè haurà triomfat
en la proposta
que havia fet aquesta setmana
a l'aire de fita
a la fita de la setmana.
Un bai de fita.
Un bai de fita.
Un bai de fita.
Un bai de fita de la setmana.
Bé, ja sabeu
que aquesta setmana
estem buscant a la persona
amb més tasses curioses.
Sí.
Estàvem a unes 10 de mitjana.
Sí.
Però és que avui,
bueno, ha petat.
Ha petat.
Hi ha hagut una allau de tasses.
Ha hagut una allau de tasses.
Sí, perquè ahir dèiem
home, és que 8, 9,
ja està bé, eh?
Ja està bé.
Ara mínim en tenim 20.
Ara mínim en tenim 20.
Què dius, ara?
Què dius?
Una bajanada, per exemple,
tenim la Dolors,
que en té 32.
Hòstia, verge, santa.
Que, bueno, té...
No sé com les té guardades,
aquestes tasses,
però bé,
després tenim la Sandra,
que en té 28.
Algunes de té,
una molt hortera de Moscú,
una d'una aerolínia húngara,
que no sé ni on surt,
i una molt xula també d'una llama,
que si us fixeu,
té el bocadillo
d'aquest del còmic en negre.
Llavors, per calor,
quan tu poses el llibre de talent,
doncs canvia de color
i surt un missatge.
És veritat que...
Això em sembla divertidíssim.
O sigui,
les tasses que canvien,
que tens dos en una,
és genial.
Llavors,
això comptaria com a dues tasses o no?
No ho sé,
ara n'hi ha unes que es regalen a la parella,
i que li regales una tassa,
i dius,
ai, moltes gràcies,
però no veus res.
I el dia que et poses una cosa calenta,
posa t'estimo molt.
Oh!
Mira,
m'has donat una idea.
Veus?
M'has donat una idea.
Després també tenim en David,
que en té més de 30,
que diu que la majoria són de temàtica Disney,
perquè la seva parella n'és fan.
Després tenim en l'Enric Gutiérrez,
que diu que en té gairebé unes 50.
El seu origen són espanyoles, asiàtiques,
algunes són rococó,
són de diferents èpoques,
anys 50,
anys 40,
anys 60,
anys 70.
És increïble.
O sigui,
unes tasses d'aquestes,
de porcellana,
de tota la vida,
que surten,
o sigui,
sí, sí,
de tretzo,
increïble.
Una en forma de calavera,
fins i tot.
A més,
la tatera a joc.
Un Darth Vader,
una bota d'esquià,
estic veient també.
No, no,
és una meravella.
Després tenim a la Sònia,
que en té 38.
Algunes són d'Euro Disney
i unes altres pintades a mà,
que ens les van regalar
quan van vindre a viure el pis.
Algunes altres,
ho sé,
són sobrevivents d'un moble
que se'ns va despenjar una vegada
i es van quedar
mig desaparallades
i tot plegat.
També hi ha molta gent,
he vist això,
que fa elles mateixes les tasses,
molta gent que es fa tasses a mà,
ells mateixos se les pinten.
Això és increïble.
Si no ho feu amb plastidiàcors,
que se'n va tot, eh?
No.
Però això té relació
amb l'auge dels cursos de ceràmica?
Segurament sí.
Segurament sí.
Un fa una gràcia.
I per últim,
escoltem en Jordi.
Totes aquestes tasses
són de la meva filla,
perquè jo només tinc una.
A mi la se desplau,
a les amigues,
o quan vagi per a...
No vull més tasses,
sisplau.
No se'n ficar-la.
I això els passa a molts
dels nostres oients,
que diuen,
bueno,
hi ha prou.
Prou,
perquè és clar,
una cosa és que te'n regalin
una i una altra
és que te'n regalin mil
i després no saps què fer-ne.
Ah, clar.
És que no hi ha lloc a l'armari.
I ja hem comentat aquesta setmana
que són de mal guardar.
Sí.
Les tasses són de mal guardar.
No pots posar-ne una sobre l'altra,
la logística no funciona.
Però de veritat
que hem de donar les gràcies
als nostres oients,
que són els millors.
Sí.
Perquè no s'han limitat
a explicar-nos
amb una o altra de veu
les tasses que tenen,
sinó que, a més a més,
les han posat totes a una taula,
han fet fotos,
són moníssims.
Ja n'han fet fotografies,
vídeos de tot,
bueno, de tot.
Sou els millors
i avui un serà el millor
o la millor dels millors
i s'emportarà un àpat
per dues persones,
un sopar,
menú de degustació del xef,
el tastem restaurant.
Recordeu que demà
hi tenim música, eh?
Ah, sí?
Actuació d'Almari.
Almari.
Música llatina.
Llatina.
Camisa florejada
i a ballar, tu.
T'imagines que surt
vestit d'emperador romà.
Que és una senyora.
Que és una senyora.
Ah, doncs el mateix.
D'emperadora romana.
Sí, amb l'Orem Ipsum,
tal o igual.
Doncs, com que és llatí.
El Mari, allà repetit.
Hi ha una cançó
que digui l'Orem Ipsum
d'algú que s'hi corregut.
Sau.
Sau.
Sau a l'Spotify.
Aira, quedem pendents
de qui serà el guanyador o guanyadores.
Després ho descobrim.
Ens ho expliques de seguida.
Gràcies.
I atenció que avui tenim
en Jordi Ramoneda
amb una secció dedicada a l'amor.
A l'amor en temps de Tinder
que es diu Cupido Ramoneda.
Perdona un moment, Quim.
És que he buscat a Apple Music
totes les cançons
que es diguin l'Orem Ipsum
pensant que amb sort
n'hi hauria una.
I què?
Quantes n'hi ha?
Verge Santo.
Vaig fent escro.
Ai, per favor.
La gent es pensa que és original.
Sí.
Hi ha vegades.
És com en un programa
posar-li sense títol.
Quim, avui a Cupido Ramoneda
homes deconstruïts que lliguen.
Què dius?
Ja era hora.
Ja era hora
perquè portem una ratxa
d'homes, diguéssim,
amb masculinitat fràgil
que espanta.
És que no m'he pogut acabar.
Ah.
Que ells es pensen.
Ai, quina plena.
Aquests me'ls conec.
Llàstima.
Com els cales
a un home
que pensa que està de construir?
Per què diu?
Estem a 2024
i s'ha de deconstruir.
Ens hem de deconstruir.
Doncs avui ho explicarem
de forma clara
i contundent
amb el Cupido Ramoneda
però ara és el moment,
no sé,
per això estaves de mal humor,
no, Aida?
Perquè avui toca
el teu combat
contra els campassats.
Ah, era per això.
És que feia molt que no...
Ja me n'havia oblidat.
Feia molts dies
que no tocava
un combat
d'Aida Fita
contra la nostàlgia.
Ai,
Aida Fita
contra la nostàlgia
Ja ho sabeu,
són sis preguntes
que li fan senyors
ja de més de 40 anys,
diguem-ho així,
a una persona
que no en té ni 30.
Exacte,
no en tinc ni 20.
No,
els 20 sí que els tens.
Bueno, va,
si 20.
El 20, físicament.
L'altra cosa
és que mentalment
que hi ha molta gent
que ens vam quedar aturats
als 17,
saps?
Als 17 et vas quedar aturats.
Jo crec que sí,
carai.
Jo crec que sí.
No soc ni major d'edat.
En fi,
comencem,
primera pregunta,
amb un superheroi de pega
que va triomfar
a la televisió
a principis dels 80
i l'anomenaven
El Gran Héroe Americano.
Aquesta sèrie
emesa per la televisió espanyola
explicava les aventures
d'un home
i desventures també
d'un home corrent
que rebia un vestit
amb superpoders
i es veia obligat
a fer el bé
per tota la humanitat.
Es veia obligat, eh?
Sí, perquè clar,
deia, ostres,
si no ho faig jo,
no ho faré ni jo.
Clar, clar, clar,
és una responsabilitat.
Tenia força,
volava,
però volava molt malament.
Molt desmanegat,
no sabia com volar,
era molt interessant.
Sabries dir-nos,
però,
com rebia
aquest vestit
al protagonista
de la sèrie
El Gran Héroe Americano?
Li donaven uns extraterrestres?
Se'l trobava en un contenidor?
O era un prototip del govern americà?
Ja,
lo típic, no?
Jo vull apostar pel contenidor.
Pel contenidor?
Sí.
No, estàs equivocat.
Ai, sí, sí, sí.
Ah, no.
Oh, Aida.
Perquè...
És un rol otípic, no?
Per variar, sí,
però també li donaven uns extraterrestres
com Passa amb Superman
i com amb altres sèries de...
I feien entrega, no?
Sí, sí, sí,
amb una capseta molt mona
que brillava
i a dins hi havia el vestit
del superheroi.
Referia al contenidor,
la veritat.
Hauria estat millor,
potser sí.
Continuem amb una pregunta
d'en Joel Díaz,
atenció.
Aida, Aida,
escolta'm bé.
La política,
a finals dels anys 80,
va estar marcada
per personatges
que deixen els rubiales
o els àvalos
de torn
com a absoluts amateurs
de la picaresca.
Dos d'ells
van ser
l'empresari
José Ruiz Mateos,
José María Ruiz Mateos,
i el polític i ministre
Miguel Ángel Boyer,
que es van enfrontar
en una batalla judicial
i mediàtica
sense precedents.
De fet,
de fet, Aida,
a la sortida d'un judici
amb aquestes dues persones
de protagonistes
va passar el següent.
Boyer,
quan jo te tenga
que da un puñetazo
i que lo doi
en directo sin un judici
és un mariconat.
Pues a veure,
no haver alquilat,
no haver alquilat.
Maricó,
vente a la calle,
quítate de protecció
i peleemos com a machos.
Peleemos com a machos,
però amb quina frase
amenaçava realment
Ruiz Mateos a Boyer
i de una manera física,
més enllà de
peleemos com a machos?
Quina frase deia?
Deia A,
te mato
por mis muertos
que te mato.
B,
deia
que te pego leche,
que te pego.
O C,
diu
te voy a clavar
mi aguijón.
Que te pego leches,
que em sona molt això.
Que te pego leche,
que te pego.
Escoltem-ho,
escoltem-ho.
Que te pego leches,
que te pego leches.
Que te pego,
que te pego.
Ho feia amb el punt retràctil,
una mena de braç de tiranosauri.
Sí, sí, exactament.
Que te pego leches.
Però el va picar, eh?
Sí, sí.
El va picar així molt malament,
que se li van moure les ulleres.
Va trencar la mà, segurament,
el Ruiz Mateus.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
portem-ho a una de dues,
al 50%,
però encara queden moltes preguntes
per compte en aquest combat.
Contra la nostàlgia,
la segon pregunta la formola
en Xavier Pérez Esquerdo.
L'any 1994,
el director de cine Vigas Luna
va estrenar la pel·lícula
La teta i la luna.
La teta i la lluna.
Gràcies.
No ho havia entès.
Teta i lluna,
mira quina teta i lluna.
Però això és la Vigas Luna.
És el que acabes de dir, Xavi.
Perfecte.
Sí, senyor.
No, no,
doncs tot el xec ha fet el...
Molt bé, molt bé, jugueu.
Si el tenia aquí el Lluís Cobos
no en tenia res,
ara ho entenc.
D'acord.
Seguim.
Aquesta va ser la primera pel·lícula
que va aparèixer l'actor
l'actor Biel Durán,
que només tenia 10 anys.
Ai, cuqui.
Era mono.
Interpretava el paper
d'un nen una mica deprimit
i gelós
perquè es veia desplaçat
pel seu germanet,
que el germanet mamava
del pit de la seva mare
mentre ell havia de beure
llet d'una ampolla.
Anda, lluny a teta, eh?
Biel, Biel.
Però aquest no era
l'únic problema
que tenia el personatge del Biel.
Què li passava, a més a més,
de la gelosia
del seu germà petit?
Què li passava?
Era una enxaneta
que mai arribava
a coronar els castells.
Ah, aquesta no la sé ni jo, eh?
Sempre ficava els gols
en pròpia porteria
i el seu pare el pagava.
Pagava, però per això el pagava.
Però això són moltes coses,
són dues.
Això el passava llavors, eh?
Sí, però és bigasgluda, eh?
I pot ser que l'ensenyessin
a ser caçador,
però sempre fallaven el tir
expressament
per amor als mamífers.
Recorda, Aida,
que tens el comodí Ramoneda,
com que si anem...
Sí, l'estim mirant als ulls,
però no m'està fent cas.
I ell ha estudiat a l'ESCAC,
doncs potser us la vam posar,
la teta de la lluna.
No l'has vist, no l'has vist, Jordi.
A mi se m'ha dit
que no puc donar cap indicació
de si podria respondre
o si l'has vist.
Per tant,
és que no estic ni mirant a l'Aida.
Clar, clar, molt bé.
Tot i que avui l'Aida
a mi m'ha dit una cosa,
que se m'ha enfadat
aquest matí a la redacció...
Tenim mal dia avui.
Però no expliqueu les vergonyes.
No, no, expliqueu.
Jordi, ja m'he disculpat.
Ja m'he disculpat.
No, creu que no he sortit.
No penso explicar res
del que ha passat avui a la redacció.
No, no.
No, no, mira,
explica-ho, Quim.
Explica-ho.
Va, no hi ha res.
Diu, Quim, digu.
Explica-ho, explica-ho.
No, explica-ho.
No, explica-ho.
No, explica-ho.
No, explica-ho.
No, explica-ho.
No, explica-ho.
Explica-ho.
Bé, perdó.
Enxaneta,
era una enxaneta.
Gòpia porteria.
Com es deia la sèrie aquesta?
La sèrie no.
La teta i la lluna.
La teta i la lluna.
Tu no en tens idea, eh, Jordi?
Tu m'ho pots ajudar?
No.
A veure, espera't.
Enxaneta,
papa que el pega,
queden dos segons per recordar.
O anirem a...
No hi ha nada más feo
que pegarà un padre,
però al revés.
Doncs no,
era una enxaneta
que no arribava mai
a coronar els castells.
Sempre tenia por
de pujar fins a dalt.
I això,
si coneguessis una mica
la biografia del Biel Durant,
que és un gran casteller,
haguessis...
Però precisament,
jo he pensat,
en Biel és casteller,
segur que ho heu posat
per despistar.
Crec que és al revés,
el van agafar per aquest paper
precisament perquè era casteller.
Perquè era casteller.
Anda, perdona, Biel,
no he vist la pel·lícula,
ja la miraré.
Bé, doncs una salutació
a Biel Durant,
que de 20 segons està escoltant.
Cada dia ho fa.
I a continuació,
ens regalem les oïdes
amb un dels directors
d'orquestra més popular
dels anys 80.
Ara arriba
Lluís Cous.
Vinga,
aquestes grenyes.
Esteu cantant la resposta,
per ser?
No,
estic cantant cap resposta,
no, no.
És que la pregunta
no saps per on va.
Perquè aquest senyor
va vendre milions de discos
i, de fet,
encara els ven
fent versions
excessivament populars,
segons diuen els puristes.
Sí, és veritat.
Que es passava una mica
de pop.
Crec que els no puristes
també ho pensaven.
Sí, en penxí.
Embafava una mica
amb els grans clàssics
de la música.
Però volem que ens diguis,
Aida,
quins trets físics
caracteritzaven,
o caracteritzen,
perquè aquest senyor
es viu encara, eh?
Sí, sí.
I encara els porta
aquestes físics.
Com es diu?
No, no, no.
No ho pots fer, això.
Aquest director.
Luis Cobos era calp
com una bola de billar,
una mica rubiales.
Vale.
S'assemblava molt
a Julio Iglesias
o portava els cabells
molt llisos
i bigoti?
Portava bigoti
i els cabells?
No, bigoti
i els cabells.
Cabells molt llisos
i bigoti.
Jordi.
Responc?
Responc, va.
Juraria que el cabell llis
i bigoti
és marca de la casa
Luis Cobos.
Bueno, doncs,
diem el cabell llis
i bigoti.
És correcte, eh?
Sí, senyor.
Gràcies, Jordi.
Gràcies.
Bé, doncs, escolta,
l'estem remuntant, eh?
Queden un parell
de preguntes
i la següent
a la formula,
en Joel Díaz.
Jo crec que aquesta
potser la saps,
Aida Fita.
Primer em preguntaré,
t'agraden els musicals,
Aida Fita?
Sí.
No tant com en en Jordi,
però sí.
Si t'agraden els musicals,
potser saps
que la mítica cançó
Footloose
de Kenny Loggins
va arribar
al número 1
del top
als Estats Units
l'abril
del 1984.
Footloose
Keep it up
with the sun
and let's use
Please
I'm Luis
I'm
Put me off
my knees
Ja no es fa música,
ja no es fa música
com abans, realment.
Aquest tamarro
és part de la banda sonora
oficial
de la pel·lícula
homònima
que es deia
Footloose
ambientada
a la petita ciutat
de Beaumont
a l'estat de Virginia
i aquesta pel·lícula
estava protagonitzada
per 15 actors.
15 actors?
Opció A
Quins, quins, quins actors.
Qual és el, eh?
Opció A
de parella d'actors.
Kevin Bacon
i Lori Singer
eren els protagonistes
de Footloose.
Opció B
eren Charlton Heston
i Julia Roberts.
O opció C
eren Tom Cruise
i Pamela Anderson.
Pamela.
Jo diria la A.
Kevin Bacon
i Lori Singer
és la teva resposta definitiva?
Sí.
Doncs és correcte!
Ai, que t'estem
a la llengua el dia.
Aida, va!
Vinga, a la meitat.
Ja he fet la meitat.
Ja he fet la meitat.
Ja estic content.
Doncs ara ja l'estat notable, eh?
Si respons correctament
la següent pregunta
després d'aquesta
relacionada amb Footloose.
Arriba en Xavier Pérez d'Esquerdo
amb una altra
pregunta judicial.
Als anys 90
hi va haver un jutge
de l'Audiència Nacional
que es va fer molt famós
per iniciar el primer gran cop
contra les bandes
del narcotàràfic
que hi havia a Galícia.
Ha posat un error
no ha tocat.
Narcotaràfic.
Ha dit narcotàràfic.
Les bandes
és el narcotàràfic.
És que queria imitar-lo
per un xale.
El jutge era
Baltasar Garzón.
Juntament amb el fiscal
antidroga
Javier Zaragoza
van perseguir
les bandes
del narcotàfic.
Tabac,
aixís,
cocaïna.
Totes aquestes bandes
que operaven
a les ríos gallegues.
I parlant d'operar,
Aida,
saps que aquestes operacions
sempre es bategen
amb un nom.
És veritat.
Com es va anomenar
aquesta macrooperació?
Operación
Femtoyo,
Operación
Nécora,
Operación
Percebe.
Bé,
al final
tot són tres elements
del que és
el producte,
el producte de la costa.
Què m'has dit que va passar?
A veure,
un narcotràfic Galícia,
Operació Policial
i Judicial
per acabar amb el narcotràfic.
Anem amb el Percebe.
Percebe.
Tu creus que,
un moment,
tu creus que la policia
i un jutge espanyol
batejarien una operació
com a Operación Percebe, eh?
Perdona,
i Operación Centollo?
És veritat.
Sí,
no,
i Necora.
Jo m'has dit
Necora,
aquí s'ha vingut, no?
Bueno,
Necora potser sona més...
Més d'operació,
però vaja,
menys ridícul,
no ho sé,
no ho saps.
Home,
hi havia l'operació
de un Pokémon
durant una època.
Sí,
sí,
l'agurta.
Vaig a Necora.
És que si ara es Percebe...
Què vols dir?
Va.
Canvio.
Va, va.
Queda un segon,
un segon per ser.
Va, Necora.
Necora.
Correta!
Ai!
Mira que contenta està.
Més tonta?
Ai,
doncs escolta'm,
un notable, eh?
Un notable que t'emportes
en aquest combat
contra la nostàlgia.
Pots anar-te'n
de cap de setmana
ben tranquil·la.
Puc marxar ja?
No,
encara no,
carinyo.
Encara no,
però pots posar-te
una mica de més bon humor.
Vale, va.
A veure si ho aconseguim, eh?
Ai,
d'enhorabona.
Gràcies,
Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Joc Lady, eh?
Va.
Vinga, va.
Juga el Joel.
Lady...
Merda.
Ja m'he colat.
Ha fallat.
Espera, ja m'he colat.
Lady...
No!
No!
Ara jo.
Veig jo, veig jo.
I...
Un,
dos,
tres i...
Lady!
Lady!
No!
No!
Lady!
Lady!
Lady!
Va!
Va!
Va!
Va!
Que ho aixequem, això, eh?
O i tant que ho aixequem
per de seguida ensorrar-ho de nou
o enfonsar-ho,
mai millor dit,
perquè passa un minut de dos quarts d'un adal migdia
i hem de fer una connexió
amb Ultramar,
amb l'Aina Austrell
i parlar de les pífies de la setmana.
Pífies, pífies!
Pífies, pífies!
Pífies, pífies!
Brr, brr, brr!
Ai, no, Austrell, què tal?
Ai, bon dia, nois, com esteu?
Oh, però si et sentim perfectament.
Estàs en un catamaran?
Mira, estic al mig del mar,
de fet estem fondejant a Cala Rostella,
que perquè es fa una idea
és a dues cales de Cala Montjoi.
Oh, nena!
Es deu sentir l'olor de les esferificacions.
I us fa bon dia o què?
Molt bon dia, fa un solet.
A més a més, no fa vent,
vull dir que és perfecte.
Poseu-vos crema, eh?
Sí, i Biotramina també.
De seguida, l'equip del que no surti d'aquí
ens farà el seu programa
des d'un catamarà a prop de Roses.
Amb motiu de què, Aina?
Som aquí perquè se celebra Roses al PodFest.
Exacte.
Amb tot de podcast que formen part d'aquest festival
i nosaltres som un d'ells.
Per exemple, el que no surti d'aquí,
i també la Sotana.
I tant.
Sí, sí, demà dissabte actuem,
som una mica els camps de cartell d'aquest festival.
Escolta'm, Joel.
Digue'm.
D'entrada, t'informo que aquí estàs Roses
ara mateix sóc jo, eh?
Vull dir que...
Sí, bueno, perquè jo, sí,
ara avui no hi volia anar,
no hi he volgut anar.
No hi he volgut anar.
Em fa por el mar.
Però és que l'Aina hi dormi tot, no?
Ja has dormit o hi dorms avui?
Avui, avui.
Apa, que bé.
D'alguna manera entenc que els que no surti d'aquí
han fet taloners, no?
De la Sotana, Aina?
Podríem definir-ho així.
Bueno, vosaltres veniu a acabar el que comencem nosaltres, no?
Uuuuh!
És que no la guanyaràs, no la guanyaràs.
I tot això ho estem fent per allargar
el moment crític i fatídic
en què ens expliquis quines són les pífies de la setmana.
Doncs mira, noi, si us sembla bé,
comencem pel Jordi,
que la setmana passada
va començar les vacances de Setmana Santa
I aquí tenim en Jordi Ramoneda
que ens avança de què parlarem avui
a l'espai Com Criar un Bon Català.
Quim, a quina Setmana Santa estem?
A la Setmana Santa.
Déu-n'hi-do, eh?
Que tonto!
Estàvem amb la Setmana Santa, no?
Sí, home, i tant.
Tot quadra.
I n'hi ha un altre que també tenia pressa
per marxar de vacances, eh, Quim?
Ah, sí?
Saps quan al col·le veies que faltaven 5 minuts
per acabar i anaves recollint?
Doncs el Quim fa això.
La Marina està conviada en el programa,
se'n va de l'estudi,
i llavors el Quim s'adona que potser
no era hora de plegar.
Nosaltres tornem dilluns,
com sempre, a les 6 del matí.
És que queda un minut i em pensava que em quedaven...
Hòstia!
O sigui, ara em compliu un minut.
Ara tenim un minut aquí.
De veritat que encara no entenc què em va passar
per calcular tan malament.
O sigui, vaig calcular tan malament
que va sobrar un minut de programa.
Bueno, Quim, al final,
aquí ens sent què va dir,
que el temps és relatiu.
És molt relatiu.
Si tu ets un geni com a Einstein,
i el vas fer relatiu.
Hi ha una altra cosa,
que les ràdios no són matemàtiques.
Ara, ara, ara.
Ai, no sé.
No, no, i que el temps és hora,
les ràdios.
Ah, sí.
Molt ben dit, Quim, molt ben dit.
Molt ben dit, Quim.
Un minut que no podíem perdre
i que us vam regalar.
Clar que sí.
Clar, però, Quim,
a mi el que em sorprèn és
per què tenies tantes ganes de marxar?
O sigui, què havies de fer
que tenies tanta pressa?
Per què tenia gana?
No, perquè...
O sigui, ara em compliu un minut.
Ara tenim un minut aquí.
Ai, no sé què dir.
Què fareu, què dir?
Ah, no sé.
Aquest cap de setmana, a casa.
Home, quina decepció, Quim, per favor.
Ai, no, perquè tinc obres a casa.
O sigui, és que és anar-hi ràpid
perquè vés a saber que m'hi trobaré
cada cop que hi vaig.
Però què estàs construint?
La Sagrada Família, tu?
Pràcticament, pràcticament.
Quan estigui tot a punt,
ja us convidaré un dia i anem allà.
Ah, bé, bé.
Sí, sí.
I en el grau li deixaré provar l'aspiradora.
Ai, que tens una Dyson.
Ah!
Oh!
Jo veus tu.
És el Ferrari de les aspiradores.
Increïble.
I Aida, tu que ets de fer poques pífies,
t'he de dir que quan t'hi poses,
t'hi poses bé, per això.
Sempre és complicat
quan vols dir el nom d'una persona
i no el recordes.
Però, clar,
quan es tracta del nom del jefe,
doncs...
Ai.
Nosaltres hem pujat fins a davant del...
del...
que no em surt ara,
del despatx del director
i ens hem assegut als sofàs.
Quin director?
Com es diu el director
d'Aquest de l'Unya Ràdio?
En Jo...
Jordi Borda.
Ai, no ho sé.
Mira, tant de bo...
Jordi, no t'enfadis.
En moltes feines
no se sapigués el nom del director.
Sí, senyor.
Perquè vol dir que és un home discret,
que les coses funcionen
i ja està.
Quan parlen molt del director
és que no va bé la cosa.
Som com els àrbitres.
Ara.
Molt bé.
Ara sí.
Que bé.
I en aquest programa
estem a favor de la transparència,
d'explicar les coses que passen,
però clar, potser, Joel,
tu t'ho prens una mica massa
al peu de la lletra, això, eh?
Sí, ja em coneixes.
Ara m'està passant una cosa
i és que tinc l'entrevista,
diguéssim, al mòbil.
I què passa?
I el mòbil no se'm desbloqueja
perquè va per huella dactilar
i tinc la huella suada.
Sí, sí.
Però jo hi crec molt
en aquest tipus de transparència, eh, Aina?
Sí, sí.
Sí, no, no, ja ens ha quedat clar
que et suen els dits.
Sí, em suen els dits.
Ràdio Verité,
també et passa quan, per exemple,
menges ganxitos o patates fregides
o cacauets i et queda una mica de sal,
tampoc et detecta la...
Perds la capacitat prèncil.
Exacte.
I el mòbil no et reconeix.
Qui ens reconeix i ens coneix
de dalt a baix és l'Aina Austrell
i per això cada setmana
es porta aquesta secció
de pífies de la setmana
i avui molt pendents
del que passarà
que no surti d'aquí
en directe des d'un catamarà
a tocar de roses.
Nois, això és preciós, eh?
A gaudir.
Teniu una mica de vermut
o una cosa així o què?
No encara,
perquè després ens espera
una fideuà
que també ens guarda amb gana.
Escolta'm, de veritat,
entenc perfectament
que hagis marxat
amb els que no surti d'aquí, eh?
No sé, el que no sabeu
és que no tornaré.
No ho guardeixis molt.
Apa!
Gràcies, Aina.
Adéu!
Dos quarts i mig d'una
som els de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
remetant aquesta setmana,
la primera després
de Setmana Santa, Jordi,
tu que volies saber
quina Setmana Santa era,
doncs és la primera
després de Setmana Santa.
Però aquesta Setmana Santa
és Santa o és Setmana?
No ho sé, això t'ho dirà en Xavi.
Però és Setmana de Glòria, eh?
És Setmana de Glòria, eh?
Ah, millor que Setmana.
Setmana de Glòria
de Resurrecció, eh?
Doncs res millor
que per tancar
una Setmana de Glòria
amb en Joel Díaz
com el millor
pitjor cantant del món
que vindrà de seguida,
s'està preparant.
I també amb una trobada
amb l'amor en temps de Tinder
amb el copidor Ramoneda.
Serà de seguida.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Fac, Merri, Quil.
Un tal fac,
un tal Merri i un tal Quil.
Només et diré una cosa,
n'hi ha un que ja me l'he follat.
Oh!
Aquest cap de setmana
al Tot Gira
ens preparem per a la tempesta.
Ens preparem per al PSG Barça.
Analitzarem l'eliminatòria
des de tots els angles.
Com s'atura Mbappé?
Com es pot fer mal
al PSG de Luis Enrique?
També descobrirem
la història
del club antagònic del PSG,
el Red Star de París.
Un cap de setmana
sense futbol de primera
però amb el retorn
de la nostra selecció.
Des de Palamós,
la selecció femenina
contra el Paraguay.
Al mes,
us explicarem
l'espanyol Albacete de segona.
I el clàssic de la Lliga ACB.
Des del Palau,
Barça-Madrid.
Tot Gira.
Dissabte i diumenge
a partir de les 4 de la tarda
amb David Clopés.
El matí de Catalunya Ràdio.
Torna l'oportunitat
d'avançar-te a l'estiu
amb un 20%
en aire condicionat.
Fujitsu Mitsubishi Electric,
Daikin Toshiba,
Midea,
Hire,
Hisense.
A més,
10% en la instal·lació
i finançament
fins a 12 mesos.
Recorda,
20% de descompte
en aire condicionat
al Corte Inglés.
Només fins al diumenge
14 d'abril.
Finançament ofert
per finançar el Corte Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta en les condicions
i exclusions
al Corte Inglés Pones.
Uf,
ja ha tornat el fred.
No surtis de casa
sense el tubular del nit
que més t'agradi.
Troba-la als punts habituals
i a la botiga 3CAT.
Hola,
que sóc el Corte Inglés
comprant.
Hi ha un 70% de descompte
a la segona unitat
amb milers de productes.
Mira si ens queda
pavimbo,
que està en oferta
al gran de 700 grams.
O tonyina clara
amb oli d'oliva
que també està al 70%.
I el que t'agrada,
el pack de 6 lleunes d'albo.
Fes-hi un cop d'ull
i supermercat
al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga Web i App.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Di cocodrilo.
Cogigo, digo.
No cocodrilo.
Cogigo, digo.
D'aquí 5 minuts
seran 3 quarts d'una
del migdia
i aquí a l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
està ja tot a punt
per l'actuació
del millor pejor que tant
del món.
Ves-te preparant, Joel.
T'estan maquillant, no?
Una mica.
Ara em vaig a fer gàrgores
amb whisky.
I t'has de posar
aquella americana
amb lluantons.
Sí, sí, sí.
Me la deixa el Salai Martí.
Que li queda tan bé.
Però abans,
una mica d'amor
en temps de xarxes socials
una mica de
Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Cupido.
Cupido.
Avui, com us heu promès,
homes en estat de deconstrucció
aparentment
o presumptament
o que ells creuen
que estan en això.
Un tema que apassiona
i de fita.
Ah, m'encanta.
Que intenten lligar.
El primer de tot
és un home,
un noi
que es diu Salvador Gutiérrez
i això, en realitat,
no és un WhatsApp
que va enviar
sinó és un tuit
que va fer.
Va fer un tuit,
molt bé,
per lligar-s'hi com genèric.
Això és pesca de rastre.
A veure què passa.
Sabeu aquella gent
que a la universitat
deia
jo més que una pregunta
tinc una reflexió?
Sí.
I que ho feien
quan ja s'havia acabat la classe.
Doncs en Salvador
és una mica així
perquè fa un tuit
que diu
si un hombre como yo
i aquí diu
hi ha dos punts.
Dos punts.
Si un hombre como yo
dos punts
en proceso de deconstrucción
te pide nudes
és a dir, fotos d'espullar
sí,
no és para sexualizar-te.
No, que va, home.
Ni para...
I aquí
diu
jalármela
que jo crec que
deu voler dir
masturbar-se.
Masturbar-se.
Sí,
deu ser de Mèxic.
Deu ser de Mèxic.
No és estar majúscula.
Sí, no és estar majúscula
perquè aquí dic clar que no.
No és.
Ell diu que si et demana fotos d'espullada
no és ni per sexualitzar-te
ni per masturbar-se.
Per què deu ser llavors?
És perquè me gratifica
ver cómo te apoderarás
però és l'accent aquí
de tu cuerpo,
de tu sexualidad
i de tu sexualidad.
Me enloquece y me complace
el simple hecho de saber-te
libre, feliz y loca.
Oh, quin cabron.
M'ha convençut.
Que estàs empoderada.
M'ha convençut.
Vaig a enviar nudés.
Jo a aquest senyor
li donaria un càrrec
al Ministeri d'Igualtat
perquè em sembla
que fa unes reflexions
molt, molt, molt interessants
i que aplicarem...
Ai, et deixo aquest tuit.
Per tu, sisplau.
Ai, d'acord.
Aquí tens.
Jo, per demanar
per demanar
a la gent a mi
que no m'enviïn nudés.
Perquè m'envien molts.
És un no parat.
També és nudés, Joel?
Sí, sí, sí.
Molts, molts.
No ho entenc, no ho entenc.
A mi em violenta.
Vull dir que si podeu parar de fer-ho.
Home, si ho envieu
que feu algú que us ho...
Tu, Ramoneda, sí.
Tu, Ramoneda, sí que m'ho pots enviar.
Pensava que m'ho deies a mi.
No, tonto.
Tu me'ls envies per WhatsApp.
Va.
Va, clar.
Vale, una altra persona.
Un home que realment
jo crec que és el...
Per mi,
és l'amic del Salvador.
Li obre...
Del Salvador,
que és el noi
d'abans del que parlava.
No dels ostres, no.
Hola, què tal?
I envia una emoticona.
Potser sí que és amic dels ostres.
Envia una emoticona.
Home, què tal?
Da, ok.
Hola, què tal?
Ja respondeu.
Hola, què tal, ok.
M'encanta, m'encanta.
Vale, diu.
Perdó que t'escriva un desconocido,
pero solo me gustaría
decirte algo breve.
Y posa les dues mans
pregant o xocant,
que això realment
no sabem si és pregant o xocant.
Es veu que són...
Es veu que són unes mans aplaudint.
Ah, sí?
I llavors hi ha molta gent
que quan es mor algú
posa aquestes mans
i en realitat
estàs aplaudint.
Estàs aplaudint la mort d'aquesta persona.
Estàs aplaudint la mort.
Com si no, això no és veritat.
Jo te l'ho interpreto
com una pregària
o com per demanar perdó.
Els creients us ho heu apoderat.
No, però hi ha una altra
emoticona d'aplaudiment.
Sí, vale, vale, tu mateix.
Una persona que comença dient
Hola, què tal?
Perdón que t'escriva un desconocido,
pero solo me gustaría
decirte algo breve.
I aquí, ara fa la frase
que a mi, jo de veritat,
diu
¿Te puedo decir
cómo puedes solucionar
la violencia de género
si deseas claro?
I emoticona de riure.
I emoticona de riure.
O sigui, ella arregla
la violència de género.
Molt bé, a veure.
Jo crec que això,
per entrar lliga així.
Em sembla perfecte.
Clar, clar.
Estàs oferint una solució
o un problema bastant gros.
Un problema bastant gros.
No, no.
És heavy.
A Tinder.
Vull dir que és allò
quan enviar...
A Tinder.
Potser una persona té la solució
i ningú s'ha atrevit a dir-li que sí
i per això estem com estem.
Una persona que envia
Hola, què tal?
I ok?
No té la solució d'entrada.
I, per exemple,
també tenim una altra persona
que, home,
de construcció,
que diu molt la veritat,
diu
Hola, ¿quieres bon sexo?
I la dona li diu
No.
I ell contesta.
Diu
Entonces encontraves
l'hombre que buscabas.
Ah, mira.
Molt ben tira.
Aquest m'alfullava jo.
Molt ben tira.
Així és l'amor en temps de Tinder
amb en Jordi Ramoneda,
el copidor Ramoneda.
Cada 15 dies ens regala
les millors virtuts que teniu
per lligar
i per intentar posar-vos a la butxaca
segons quines persones.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Arreglim el problema
o tornaré el proper rebut.
Jo diria que aquí no anava l'estribillo.
Ara em podries tornar a cantar.
Tornaré el proper rebut.
Com, pon, xim, pom, pata, pim, pom.
No, però ho estem salvant, eh?
Sí, sí, sí.
Molt partíssimes, diu.
Tres quarts d'una del migdia
a Catalunya Ràdio
a l'última hora
ha arribat el millor, pitjor cantant del món
en Joel Díaz
i ja porta el micròfon a la mà
com un autèntic cruner.
Tornaré, que és el final del que soc, no?
Exacte, i avui a punt
per regalar-nos un clàssic
de la música sou.
Sí, no és casualitat
que hagi triat
aquesta cançó
del Marvin Gaye
perquè dilluns
va fer 40 anys
que va morir aquest pobroma
a més va morir
d'una manera molt xunga
que és que el va matar son pare
que això és una cosa
que no acostuma a passar.
Però em sembla que
o un matava l'altre
o l'altre matava l'altre.
Sí, se les van tenir
se les van tenir
la cosa va anar escalant
i al final va guanyar el pare, no?
Sí.
Fa 40 anys que va morir aquest home
i justament aquesta setmana
s'ha sabut que s'han trobat
60 cançons inèdites
de Marvin Gaye a Bèlgica
en unes cintes de caset
que són la hòstia.
Què dius?
I ara estan a veure
si les remasteritzen i tal
perquè es veu que això
podria suposar
un canvi de paradigma
en la història del sou.
Això amb intel·ligència artificial
en 5 minuts ho tens, eh?
Jo crec que sí,
jo crec que sí,
però escolta,
deixem els belgues que ho facin
perquè ho han trobat ells.
Molt bé.
Llavors jo versionaré
una cançó que jo diria
que és de les més...
Aquesta i la de Mountaine,
la de...
I no matter how you are.
Jo no he triat aquesta,
he triat la de sexual healing
per molestar el Xavi,
bàsicament,
perquè és una persona
que el tema del sexe
li violenta moltíssim.
No, Xavi.
Violenta que es faci públic.
Que es faci públic.
És una cosa íntima.
No, no,
el sexe s'ha de fer a les fosques
i en catacumbes,
si pot ser a sota terra.
I és per això,
és per això
que avui vull parlar del sexe,
però d'una manera
que no li molestarà el Xavi
perquè és una realitat
que és les parelles
que estan bé,
estan bé,
però follen poc.
Follen,
perquè al final,
l'estrès,
la rutina,
no sé què,
doncs acabes follant poc
i no passa res,
però sí que com a parella
a vegades t'has de proposar
de dir, va,
sí, home, sí.
Fem una mica,
fem un...
Preparem una mica això.
Però que al principi
és una cosa
que no és normal tampoc.
Després dius,
ara ja...
Ara sí.
No, però al principi no...
Si no ho folles
i t'acabes de conèixer malament.
Ara, si ja portes 5 o 6 anys...
Aleshores,
aleshores,
jo,
per, diguéssim,
afrontar aquesta realitat social
de les parelles
que no follen gaire,
he titulat aquesta cançó,
no me'n recordo,
sexe de mínims.
Sexe de mínims.
En comptes de sexual healing
cantarem
sexe de mínims.
En fi,
costumbrisme sexual
avui a l'última hora.
A veure què tal ho faig,
perquè ja ho sabeu,
el tema és que jo entri a temps.
Una vegada entro a temps,
doncs ja tot bé.
Doncs som-hi,
a veure si entres bé.
Jugar-ho.
Vinga, va.
Sí, la bateria.
Oh, sí.
Vinga, vinga.
Baby,
ja fa molt temps que no foqui,
hauríem de foqui una mica més.
Baby,
les parelles fan foqui
i hauríem de fer foqui
de tant en tant.
Hem de posar un límit,
potser,
sexe de mínims.
Sexe de mínims.
Oh, baby,
crec que és important
perquè estem follant
tres cops l'any.
Sexe de mínims,
baby,
dissabtes al matí.
Sexe de mínims,
baby,
sense patir.
Tots dos tenim estrès
i coses.
Anem cansats
i no estem hornis,
però no cal patir.
A mi m'encanta
fer-ho amb tu.
Ens posem una peli,
porno.
I qui sap, baby,
honey,
tu i jo ens agradem
moltíssim,
però jo crec que sí.
En principi,
recuperem els moments íntims
de tant en tant, darling.
Sí,
fem sexe de mínims.
Kerap, kerap, kerap, kerap,
tornem a follar.
Wake up, wake up,
wake up, wake up,
molt de tant en tant.
Baby,
al foc encara hi ha brases,
per què no m'abrases
i anem al llit.
Baby,
hem de recuperar l'hàbit,
però tampoc cada dia
que no som conills,
però hem de posar un límit
i potser
sexe de mínims,
sexe de mínims.
Oh, baby,
crec que és important.
Estem follant
tres cops l'any.
Ja està, eh?
Gràcies.
Sense suport.
Crec que pot representar bé.
Oh, i tant que sí.
No sé fins a quin punt
és autobiogràfica aquesta cançó.
No!
Per favor.
Però segur que molta gent
s'ha sentit identificada
i fins i tot està d'acord
amb aquest pacte.
Al final és parlar-ho tot, home.
Ni tant, ni tan poc.
Ni tan poc.
No cal cada dia.
No.
Però cada trimestre tampoc.
Trobar un punt mitjà que si xavi.
Sí.
Al final és això.
Estimar-se.
Estimar-se.
Quina sensualitat per això.
El millor pitjor cantant del món
en Joel, dir.
No, és que a més anaves cantant
i anaves fent el moviment.
Oh, clar, anaves fent el moviment
com de penetrar, no?
Sí, sí.
I estàs suant també, vull dir.
És com...
T'has posat molt en la cançó.
Sí, sí, sí, sí.
A mi m'agrada, eh, follar.
Molt bé.
I aquí no, a veure.
No, hi ha gent que no.
Ah, sí, és veritat.
Hi ha gent que no.
Hi ha gent que no.
El xavi, per exemple, no li agrada?
Sí que li agrada.
Ah, sí que t'agrada.
Vale, vale, vale.
Si no no hagués tingut fills...
Tampoc han tins anys, eh, de fills.
Tens dos.
Però ja ho intento.
Com a mínim, com a mínim,
dues vegades, com a mínim.
Bé, ho podreu veure a les xarxes socials
perquè ho hem gravat, això.
Ja, diguéssim que ja tenim proves
davant d'un jutge.
I només podem felicitar en en Joel Díaz
per aquesta interpretació màgica
del sexual healing de Marvin Gaye.
Moltes gràcies, Laura.
Gràcies a vosaltres.
Enhorabona.
Que sentint-te me n'he adonat
que el mèrit està en la veu
perquè aquesta cançó no té res musicalment.
És una guitarra que ho fem el mateix tota l'estona.
No, no, no.
Ell li donava tota la intenció.
Que bonic, que bonic.
Tan bonic com guanyar 30 euros
per gastar a qualsevol dels capràfos de Catalunya.
Aquest és el premi del nostre concurs invertit.
Ja ho sabeu com va.
Us donem la resposta
i vosaltres ens heu de fer la pregunta
marcant el 93-201-7474.
Avui la resposta és Rafa Nadal.
Rafa Nadal.
Rafa Nadal, perquè l'acabo de veure a la tele.
I mira, m'ha fet il·lusió posar-lo de resposta
a la pregunta d'avui, 93-201-7474.
La resposta és Rafa Nadal.
Penseu en alguna cosa original, sisplau.
A veure, no allò d'un tenista mallorquí.
No, perquè n'hi ha molts.
N'hi ha molts, home.
A veure com ho feu per preguntar-nos una cosa
que la resposta sigui Rafa Nadal.
Rafa Nadal.
93-201-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
En Perú siguen las protestas
contra el gobierno de Dina Boluarte
que ya han dejado 48 muertos en un mes.
No puedo.
Cataluña Ràdio
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
AmbuliCat
ImpliCat
ComuniCat
Identificat
I Cat
La ràdio inquieta
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio
Som 3Cat
L'última hora
Quim Morales
A Catalunya Ràdio
Capravo
Us ofereix el concurs de l'última hora
Capravo
Preus bons
Sempre
5 minuts i la una del migdia
Moment pel concurs invertit
de l'última hora
La resposta la sabeu
Ens heu de fer la pregunta al 93207474
És el cas d'en Bernat
Bon dia, Bernat
Bon dia
Des d'on truques, Bernat?
Des de Palma, de Mallorca
Mira
Què tal?
Com estem per allà?
Una calorada que fa por
Uf, és que
Sí, no, no
Si aquí hi ha preta, imagina't allà
Doncs escolta'm
A la platja
A banyar-se
Sí, sí
Fem feina en un camió
O sigui
Ui, que bé, no, tot
Escolta'm
Amb aire condicionat, espero, eh?
Sí, això sí
És que si no, no podria
Doncs a veure, Bernat
Quina és la pregunta que ens vols fer?
Quin és el tenista mallorquí
Més famós del món?
Rafa Nadal
A veure, que he estat a punt de dir
Carlos Moyà, jo, eh?
Home, però més famós del món
Ja, ja, ha de ser el Nadal
En Rafa Nadal
En Rafa Nadal, que gràcies a ell
T'emportes aquests 30 euros
Per anar a comprar a qualsevol establiment
De Caprabo
De Caprabo
Sí, sí
En teniu, de Caprabo?
En teniu, de Caprabo a Mallorca?
És bona aquesta
Sí, crec que sí
Doncs vinga, a buscar-lo i a comprar
Gràcies
Una cosa més
Ai, ai
Com mai podré anar a vores a la ràdio
Volia enviar-vos un paquet
En quelita, sobreçada i estimada
Home, per favor
Diagonal 614, Catalunya Ràdio
Home, sí, canc
Diagonal 614, Catalunya Ràdio
Sí senyor
A nom de Quim Morales
Gràcies, Bernat
Una abraçada
Bon cas de setmana
Adéu, maco, adéu
I ràpidament, ara que estem en temps de concursos
Qui s'emporta aquest fantàstic sopar per dues persones
Al Tastem restaurant, Aida?
L'Eric Gutiérrez de Pando
Més de 50 tasses
Chulíssimes tontes
Més de 50
Sí, felicitats, Eric
I a més, amb foto inclosa
Que és una autèntica meravella
Gràcies, Aida
I la setmana que ve
Una altra fita de la setmana
El restaurant Tastem
Us ofereix cada divendres
La fita de la setmana
Oh, oh
Oh, oh
Oh, oh
Oh, oh
Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
El teu enllaç amb la cultura
A Catalunya Ràdio
De l'11 al 14 d'abril
La 35ena Mostra Igualada
Proposa una programació d'arts escèniques
Sense límits ni fronteres
Amb 37 espectacles de teatre
Música, circ, dansa i titelles
A més, en aquesta edició
De la fira d'espectacles infantils i juvenils de Catalunya
Tornaran els espectacles de gran format al carrer gratuïts
Més informació a Mostraigualada.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Incat
En temps de guerres, Impact Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya
Fa una aposta per la pau
El dret a la pau
Un dret a reclamar
I també migració, empoderament femení, drets laborals
Pel·lícules de qualitat per entendre millor el món
Del 9 al 28 d'abril
La quarta edició del festival Impacte
A diverses ciutats catalanes i també en línia
Més informació a impactafilmfest.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Incat
L'Incat
L'Incat
A Catalunya Ràdio
El partit més especial mereix una TDT especial
El 21 d'abril et convidem a viure al Madrid-Barça
Des de la casa SEAT de Barcelona
Podràs vibrar amb el partit en directe
I un cop acabat participar en el tercer temps
Viu el clàssic més especial amb la comunitat de la TDT
Entra a catradiopuntcat i omple el formulari
Per optar a una de les places disponibles
El 21 d'abril un clàssic que et farà vibrar
El 21 d'abril forma part de la comunitat de la TDT
30 segons i la una del migdia
De seguida a Bulletí Informatiu
Us actualitzem de tot el que està passant al món
Gràcies als companys de Catalunya Ràdio
I després ens n'anem a encatàmarar
Amb els de Que no surti d'aquí
Els tenim allà prenent el sol
Que ben
I a més a més
És el millor ambient per fer una mica de safreig
O sigui que no us perdeu aquesta edició especial
Del que no surti d'aquí
Nosaltres dilluns a les 12
Ho tornem a deixar tot per l'última hora
Que vagi bé
Beime
Beime
Beime
Beime
Beime
Beime
Beime
Beime
Of 돌� meant
To so
To so