El judici contra el futbolista Dani Alves arrenca amb la demanda de nulidad del procediment
per part de la seva advocada per les presumptes irregularitats en la instrucción del caso
i el judici paral·lel des dels mitjans de comunicació.
Alves, acusat de violar una noia de 23 anys, s'enfronta a una petició de pena de fins a 12 anys de presó.
Audiència de Barcelona, Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia. La seva lletrada ha dit al tribunal que Alves va saber de què se l'acusava quan ja estava empresonat.
Ara porta 13 mesos. Sosté que s'ha vulnerat el seu dret a defensa, també ha retret a la sala,
que no se li va poder fer la prova d'alcoholèmia i ha assegurat que es van filtrar abans els mitjans de comunicació
el que passava durant la investigació que a ell.
És per això que ha demanat que el judici s'anuli i es torni a la fase d'instrucció.
Per la seva banda, la defensa de la jove ha portat diversos documents,
com ara que la noia continua de baixa mèdica,
les entrevistes fetes a Alves durant la investigació
i la denúncia que ha presentat contra la mare del futbolista
per haver-hi fos la imatge de la noia de festa,
de manera que s'ha vulnerat la seva identitat.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, audiència de Barcelona.
Més notícies, Sara Riera.
En marxa la reunió entre la vicepresidenta espanyola Teresa Rivera
i el conseller d'Acció Climàtica David Mascor
per intentar tancar les condicions en què es durà aigua en vaixells
del País Valencià fins a Barcelona si l'emergència per sequera va pitjor.
També s'han de posar les bases per pal·liar futures situacions
de falta d'aigua a Catalunya.
Anem en directe fins al Departament d'Acció Climàtica.
Montse Poblet, bon dia.
Bon dia, el conseller Mascor i la vicepresidenta Rivera
amb els seus assessors ja estan asseguts a la vuitena planta
de l'edifici del Departament d'Acció Climàtica
per tancar les condicions en què el govern central
ajudarà el català a encarar el que encara queda de sequera
i preparar-se per les que vindran.
Sobre la taula, el transport d'aigua en vaixells
si l'emergència no reverteix
i la demanda de la Generalitat al govern espanyol
perquè pagui el transport d'aquest operatiu
que, segons hem sabut aquest cap de setmana,
passa prioritàriament per dur aigua
des de la dessalinitzadora de segon al País Valencià.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El ministre d'Agricultura, Lluís Planes,
per la seva banda, entén les reivindicacions dels pagesos
però descarta posar fi als acords comercials
en països de fora a la Unió Europea.
Planes ho ha dit en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.
El secretari d'Estat nord-american,
Anthony Blinken, a terra avui a l'Aràbia Saudita,
primera etapa del seu cinquè viatge al Pròxim Orient
des que va esclatar la guerra.
Blinken arriba a la regió després que els Estats Units
hagin atacat objectius proiranians a l'Iraq i Síria
en represàlia per la mort de tres soldats nord-americans.
També han bombardejat els hutis del Yemen
que agredeixen vaixells al Mar Roig.
En aquest escenari d'extensió del conflicte,
Blinken vol impulsar l'últim intent d'alto al foc a Gaza.
La proposta dels mediadors,
està en mans de Hamasca, n'estudia la viabilitat.
Segons fons del grup islamista,
aquest text preveu una treva de sis setmanes
per intercanviar uns 400 hostatges
per uns 300 presos palestins.
El que sentiu al Garrotin és un gènere musical
molt arrelat a Lleida
que ara l'Ajuntament vol reconèixer com a patrimoni immaterial
de la ciutat amb una proposta aprovada
per unanimitat al ple.
Experts i intèrprets ho celebren i confien
que serveixi per preservar i protegir el Garrotin
i, sobretot, perquè es transmeti a les pròximes generacions.
Lleida Estela, vos homes.
Bon dia.
El Garrotin és una música festiva
molt pròxima a la rumba catalana
que combina estrofes tradicionals i improvisació
en un exercici d'enginy barrejat amb crítica i humor.
Va néixer a finals del segle XIX fruit de l'agermanament
de gitanos i paios.
Ara el reconeixement que impulsa la paieria
ha de servir perquè s'estudiï, es difongui
i es transmeti a les noves generacions.
Hem parlat amb un dels principals noms del gènere,
Carlos Justelo Beethoven.
Sóc optimista.
Potser no ho veuré jo.
Passaran 15-20 anys.
Però si estem fent aquestes coses
que estem fent de voler conservar
i això ja vindrà el moment.
Estela, vos homes, Catalunya Ràdio Lluïda.
Esports, Marcos García.
El Girona ocupa la segona plaça a primera divisió
amb només dos punts del Madrid
després de l'empat a un dels blancs ahir al derbi
madrileny, Madrid 1, Atlètic de Madrid 1.
El Madrid té 58 punts.
El Girona és segon de primera amb 56
i el Barça és tercer amb 50 dissabtes.
Recordeu, el Girona visita el Madrid.
L'Espanyol escala a la quarta plaça de segona.
Espanyol 2 llevant 1
en el partit en què Luis Miguel Ramis
es jugava al càrrec d'aquí a només uns minuts.
El director general de l'Espanyol, Mauller,
i el director esportiu, Frank Garagarza,
faran una roda de premsa de balans
del mercat d'hivern passat a l'Espanyol.
Avui es tanca la jornada primera
amb el Rayo Vallecano Sevilla
i la de segona amb el Saragossa Sporting de Gijón.
Els Mundials de Natació de Catar.
La selecció espanyola masculina de Waterpolo
ha debutat aquest matí
amb una clara victòria sobre Sud-àfrica
per 21 gols a 5 en natació artística.
L'equip espanyol passa a la final d'equip tècnic
amb la tercera millor nota
darrere de la Xina i el Japó.
I a l'Hockey Lliga Masculina
aquest vespre a dos quarts de nou
es juga el Barça Noia Freixenet.
És el primer contra el segon classificant.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
11 i 6. Atenció a aquesta història.
Albert Morillo, què tal? Com estàs? Bon dia.
Molt bon dia, molt bé. Gràcies.
Acompanya aquesta casa, realitzador del programa Generació Digital
i actualment treballa al departament de podcast.
L'Albert té... Tu ets un malalt de ràdio.
Sí.
Del so, sobretot, també.
També.
I des de fa uns anys té un blog molt interessant
anomenat Espacio Sonante
on reculls tota mena de sons i moments sonors.
Què hi trobem allà?
Mira, vaig començar...
Jo gravo sons, no faig fotos, jo gravo sons.
I el que vaig fer és un contenidor dels sons que en registro.
Saps?
Vaig començar així.
I després vaig començar...
A qualsevol lloc.
O sigui, vas a un restaurant allò a sopar i dius
Hòstia, aquesta música... Pam, gravo.
Exacte.
O me'n vaig de vacances a Roma
doncs en registro qualsevol els carrers de Roma, per exemple.
I va començar així
i després vaig anar a la recerca de cintes
per trobar moments de ràdio que ja no existeixen.
I entre aquestes cintes també trobava cintes amb gent anònima
que potser recitava una poesia, cantava, etcètera.
I també m'agradava.
I el recuperava i explicava una mica la història d'aquestes cintes.
Era ràdio més casolana, per entendre's, no?
Sí.
De alguna manera?
Exacte.
Era la tecnologia que hi havia llavors, als anys 70
per enregistrar la teva veu, per exemple.
I vas trobar així una cinta de caset
com qui no troba pels llocs.
On la vas trobar, aquesta cinta de caset que parlem avui?
Mira, és una botiga que està a Ronda Sant Antoni en paral·lel.
És una que hi vaig sovint.
Jo tinc la meva xarxa
que em guarden cintes de caset.
I aquesta, doncs, em vaig comprar 10
i entre aquestes 10 vaig trobar una de color vermell
que dic, ui, aquesta sembla interessant.
Moltes vegades d'aquestes 10 que trobo,
només un 1% pot ser bo, o una de les 10.
Les altres potser són músiques o coses que no són interessants.
A vegades les cintes s'utilitzaven per enregistrar la música
que sonava per la ràdio.
A la ràdio, això era un clàssic, eh?
Exacte.
A més, a vegades eren cintes regravades.
Sí, exacte.
Tenies una cinta de caset de l'Eugenio que ja la volies escoltar, no?
Correcte.
Posaves el cel·lo, o tapaves el paper de paper, o paper, no?
El paper o el cel·lo, exacte.
Tapaves els dos foradets i vinga, regrava cintes.
Sí, sí, sí, i a més es gravava força bé, ens gravava molt,
i mira, enregistravem, doncs, les músiques.
Però d'aquesta cinta, per exemple, què et va cridar l'atenció?
Home, te la dono i mira tu a veure si hi ha alguna cosa que diguis.
Ui.
Bueno, el color d'entrada, no?
Sí, i pot ser que hi hagi alguna coseta apuntada.
Sí.
Jo vaig mirar, no vaig entendre gaire bé, i posa jo quan era petita.
Ah.
I vaig pensar, i el quan, escrit en C, no?
I vaig pensar, ui, això ho ha escrit una nena que diu que quan era petita,
però encara és petita.
I dic, això és interessant.
I me la vaig quedar.
La compres, l'escoltes i comença la màgia.
Va, això vol ser malgrat, una noia i un torrat,
m'agunta mi canta mi, marieta, marieta,
quan te'n diguen, marieta, l'alumí.
Aquest és un fragment, per exemple.
Un fragment d'una nena que deuria tenir, ara són molt grans els meus,
però aquí 3-4 anys, no?
Sí, sí.
Sí, eh?
Aproximadament.
Llavors vas pujant fragments del contingut d'aquesta cinta,
ens vas explicant la història, per exemple,
de ser una nena petita que canta acompanyada d'un piano,
que és el del seu pare.
I aquí ja hi ha una sorpresa.
Marta parla.
Marta parla.
Dius, ep, ja tenim el nom de la nena, Marta.
Això està molt bé, perquè moltes vegades aquestes cintes no tens dades, no?
I ho apunto.
Marta, fantàstic.
Ja sabem que es diu Marta.
Més informació.
Aquí el piano, papa, Jordi Sarsenedes tocant els arpegis de què?
De Cerni.
Endavant.
Sí?
Aquí apareix el cognom del pare, el nom del pare.
Sí, sí.
Aquí es comença ja...
Jordi Sarsenedes.
Comences, els teus ulls l'havien fet plum, plum, plum, plum.
Escolta, hem de trobar qui és aquesta persona.
Quan em posen aquestes coses em posen les mans del cap.
Quan ho escolto, perquè dins d'aquesta cinta hi ha una història superbonica, perquè evidentment també escoltem el pare tocant el piano, cosa que, mira, et diria, sociològicament és interessant, saps?
Poder escoltar quines cançons escoltaven, quines cançons tocaven, què deien, etcètera.
O sigui que sabem que es diu Marta Sarsenedes.
I a partir d'aquí, tot això és una història que va començar, bueno, comença amb Albert comprant aquesta cinta de caset, però el 8 d'octubre és quan tu fas aquí un bloc d'aquesta història, ho publiques a la teva pàgina, i just una setmana després, el diari ara se'n fa ressò, i aquí és on comencen a arribar primeres senyals.
Què passa a partir d'aquí, Albert?
Doncs, a veure, el que passa és que, efectivament, la Mònica Plana es fa una pàgina sencera parlant d'aquesta història, i, clar, hi ha molta gent que es posa en contacte amb mi,
i al cap d'una estona hi ha una persona que es posa en contacte amb mi, que al principi no veig el missatge, que és precisament la Marta Sarsenedes.
O sigui, per primera vegada a la història, conec, doncs, la protagonista d'una cinta anònima que es posa en contacte amb mi.
Per què? Perquè segurament s'ha vist el diari.
Marta Sarsenedes, bon dia.
Bon dia.
Què? Quina sorpresa, això, no?
Déu-n'hi-do, molt emocionant tot, no?
Tu tenies constància d'aquestes cintes de caseta o havies oblidat completament que havíeu gravat aquestes cintes?
Sabia que hi eren, però les havia oblidat. No és habitual de tornar-les a escoltar, ara.
Em digui que són cintes que devíeu tenir a casa, que un dia netegen i les llencen.
Exacte, per equivocació la vaig llençar aquesta...
Ah, tu la vas llençar, va ser tu.
Sí, sí, vaig ser jo que la vaig llençar per equivocació fent neteja de cintes antigues.
Moltes les vaig llençar, algunes me les vaig quedar com a record, les familiars me les vaig quedar,
i aquesta, doncs, se'm va colar completament i la vaig llençar.
Però fixa't tu que la podem recuperar.
Tu quan l'has agafat, Ricard, clar, quasi gairebé no es llegeix la lletra.
És normal que la llençés. A més, està la cara B.
Vull dir, la cara A no posa res, la cara B és on ho posa.
I clar, segurament la hauries veure, escolta'm, hem de fer neteja.
Però en guardes més, d'aquestes?
En guardo, de familiars en guardo.
Tu tenies ànima de locutora de ràdio, o...?
Sí, i tant. A mi, de petita, em preguntaven, què vols ser quan siguis gran?
Jo deia, locutora de ràdio.
A més, a casa escoltàvem molt la ràdio, els avis, els pares...
Aleshores, jo imitava allò que sentia.
Clar.
I aleshores, jo feia de locutora, i feia de presentadora...
És com, tots hem començat a fer ràdio, vull dir, imitant, no?
Sí, sí.
Sí, sí.
I aleshores, quan escoltes i llegeixes aquesta història,
com t'arriba, tu, aquesta història? Com et connecta?
Un company de feina em diu, mira, diu, el diari ara,
parlen d'una tal Marta Sarsenedes, diu, aviam si ets tu.
I clar, jo vaig pensar en aquell moment, dic,
home, no, com vols que el diari parli de mi, no?
Que aquí és impossible.
I aleshores començo a llegir l'article,
i dic, sí, sí, i tant que sóc jo,
i les canses que cantava de petita, i el meu pare al piano,
i tot, era jo.
A partir d'aquí vaig conèixer també l'Albert Murillo,
la web, vaig entrar a la seva web,
vaig escriure un e-mail amb ell,
dic, escolta, dic, que sóc jo la nena, no?
Amb uns quants anys més, però sóc jo.
I els hagi estat en contacte amb l'Albert,
i moltíssima il·lusió, em fa molt contenta
d'haver recuperat la cinta, no?
Sí, aquesta cinta, de fet, no l'has recuperat, encara.
Encara no.
Però no l'has tornat a tocar mai?
No.
Té Albert, dona-li, no?
Sí, li donem?
Sí, no, o què?
Té molt procés.
És que és seva, és la teva,
i te l'has tornat a quedar.
Moltes gràcies.
És un moment emocionant.
Molt, molt, molt.
És com recuperar, clar, una part de tu.
Una part de mi, una part de la família,
de records de fa 40 anys, aquesta cinta, no?
Imagina't, o més, inclús, no?
Sí, sí, de fet, sí, hi ha un moment a la cinta
que ella agafa la programació de TV3
i fa també, fas de locutora
i fins i tot a vegades de professora.
Sí, sí, sí, sí, el que calgués.
I llegia la programació de TV3
és com si fos una professora, saps?
Exacte.
I aquí, més o menys, em vaig fer la idea
de quin any ho havies enregistrat
i més o menys també l'edat que tenies.
Clar, pels programes que hi havia, clar.
Sí, sí, clar, clar.
Si estem parlant de TV3 vol dir
que a partir del 83 ja vas calculant.
Correcte, i de fet, era part del Pac-Man
de sèries que jo també era molt petit.
Pac-Man.
De Pac-Man, exacte.
Deia la programació infantil dels dibuixos de TV3.
Sí, sí, exacte.
Ho vaig gravar, no?
Els deia uns Pac-Man, els dimarts de monys bonys.
És a dir, clar, amb un toia que feia servida, sí, sí.
Què faràs amb la cinta?
Evidentment, no llançar-la, guardar-la moltíssim.
Home, a mi m'agradaria tornar-la a escoltar amb calma,
recordar tots aquells moments també,
i molt contenta de tornar-la a tenir.
I també el pare, el poder escoltar, el teu pare.
Ah, per tant, està encantadíssim amb tota la història,
imagina't, clar, sí, sí.
Sí, sí.
Està molt bé.
Hi ha moltes històries enregistrades
que no ens ho ha passat mai,
de trobar una història que tanqui d'aquesta manera, no?
No, perquè mai m'he dedicat tampoc
a intentar fer la recerca de la persona en qüestió,
perquè ja prou de feina tinc
com per després intentar trobar la persona.
Que bé, aquí era més o menys fàcil,
perquè tenia el teu nom i el teu cognom,
però no.
El fet que es posés en contacte amb mi,
doncs vinga, evidentment que la vull conèixer, saps?
Però no, no m'havia passat mai.
També tens petjat molts sons,
molts sons, que són contestadors automàtics.
Sí.
O sigui, aleshores teniu de WhatsApp d'ara.
Total.
Però aleshores eren trucades que es deixaven enregistrat
i que gravaven en cassets.
En casset.
I la gràcia dels contestadors
és que tu mai escoltes el protagonista
qui està a casa.
Però pots fer una idea de com és
per les persones, els amics,
els familiars que van trucant.
Hi ha algun cas que és molt curiós,
que només sé el nom.
N'hi ha una que es diu Piluca
i l'altra que es diu Núria.
Mira, la Núria la tenim.
Hola, Núria.
Són tres quart de quatre
i era, bueno, per veure com havia anat avui.
Ja intentaré trucar a l'estudi
o si no m'està, eh?
Ei, serà el Jaume, eh?
Estic a casa ja,
serà les vuit i mitja.
Estic a casa.
Truca'm quan arribis, eh?
Hola, Núria.
Sóc el Xavi.
Res, dimarts acabo d'arribar.
Són les vuit i quart.
Bueno, ho sento, ho sento tot, eh?
Però, bueno, m'he penjat al final.
Hola, Núria.
It's Paul calling on Wednesday nights.
Hola, Núria.
Era jo, però jo veig que no estàs.
Estàs a la playa.
Núria, sóc la Montse i he tornat de Turquia.
Com estàs?
Em sembla que has marxat al Marroc.
Tinc entès.
Espero que et vagi molt bé.
Si encara estàs per aquí, em fas un truc.
D'acord?
Què tal el pis nou?
Guai?
Tinc una abraçada.
Imagina't que ara la Núria ens està escoltant, per exemple.
Imagina't.
I, de fet, en aquesta història...
O alguna de les estes trucades.
Sí, sí, hi havia el Xavi i el Jaume que, i jo crec que els dos intentaven ser nòvios
o volien sortir, perquè es notava, perquè hi ha més d'una trucada,
ei, que ja he acabat, truca'm, podem anar a fer una copa, saps i tal.
Molt divertit.
Estem destapant aquí una doble vida, eh?
Sí.
No se sap mai.
Bueno, no se sap, no se sap.
Només ell es contava.
Si hi ha algun afectat que vulgui trucar, ja ho sap.
I una altra, per exemple, mostra la cinta de trobada curiosa i emotiva.
És una cinta de casset gravada per una família colombiana,
perquè la filla l'escolti durant el viatge en la vida tornada a Barcelona.
Hoy es martes 17 de enero de 1989, fecha inolvidable para nosotros,
porque estamos cumpliendo un mes de haber recibido en el aeropuerto el donado
a nuestra hija querida Neida Magide.
Estamos grabando esta cinta o este casset como despedida,
puesto que mañana tenemos que estar de nuevo en el aeropuerto.
És increïble, que hem arribat a fer tots plegats.
Aquesta història és molt bèstia,
i t'he de dir que en aquesta història jo tinc l'adreça exacta,
perquè està en el casset, de la persona que se'n va a Bogotà.
La història que hi ha al darrere és molt bèstia,
perquè, bé, ho dic així ràpidament, eh?
La filla ve a Barcelona després de 10 anys,
on està... perdona, va a Bogotà després de 10 anys,
ella viu a Barcelona,
i els pares la troben molt a faltar.
I és una cinta on parla cadascun de les parts de la família,
i és molt sentida, absolutament.
I aquesta sí que la vaig trobar en un pis buidat.
És a dir, que no se sap quina és la història ara d'aquesta Neida.
Són històries que, en el vostre cas, Marta,
no ho fèieu perquè quedés constància de res,
i ho fèieu per passar-ho bé, segurament.
No, no, exacte.
Era un diumenge a la tarda,
i aleshores ens ho gravàvem,
era com un joc per mi.
I fixa't tu, una cinta de caset
que tu tenies des dels 3 anys,
que tenia el teu pare,
i que conserves fins als 13.
És a dir, una joguina que dura més de 10 anys.
Sí, com ho gravaves, per cert?
Doncs teníem a casa un aparell d'aquests així per gravar,
amb el Munt Micro,
i els dos era el Rec i el Play a la vegada,
i a partir d'aquí gravàvem.
I era molt fàcil.
Clar, les cintes podies tirar endavant, endarrere,
gravar sobre...
Aleshores, clar, això fa que aquesta cinta
surti jo amb diferents edats,
des dels 3 anys, als 10 anys,
i aleshores, clar, perquè era...
Doncs la cinta ja anàvem gravant, no?
Quan ens agradava, doncs gravàvem a sobre.
I, doncs, era això,
un joc que fèiem, doncs, a casa,
amb la família.
I tens tot digitalitzat,
o encara et queden moltes cintes?
Ui, encara en queden moltes.
Mira, justament ahir vaig fer l'exercici
de veure quant tenia digitalitzat.
Tinc unes 3.600 arxius digitalitzats,
i en aquests moments tinc
unes 500 cintes sense digitalitzar.
És a dir, que encara he d'escoltar
per primera vegada
i veure què és el que m'hi puc trobar.
Tot això, diguéssim, que és gratuït,
tothom pot entrar-hi.
Sí, sí, sí, exacte.
Només demanes que et citin,
evidentment, si ho fan servir.
Sí, sí, a més fa gràcia, perquè...
La feina feta, més que gràcia.
Exacte, i sobretot,
sobretot ho faig perquè pot haver-hi
alguna persona que digui,
jo tinc, mira, cintes enregistrades
de programes de ràdio,
de Catalunya Ràdio antics,
doncs, mira,
t'ajudo a digitalitzar.
O si tens poques cintes,
et puc ajudar també a digitalitzar
el material que tinguis personal,
sense problema.
Si tens a casa un estudi
així amb tot de parells per digitalitzar...
Sí, un canvi de formats que li diuen,
amb dats, minidiscos, casets, bovines...
Un reproductor de casets, segur, no?
Sí, sí, i tant, en doble platina
i que autorevers, saps?
Perquè quan arribi, doncs,
doni la volta i no hagi d'estar allò...
No, no, sí, sí, tinc allà que sembla...
No sé, un estudi,
un petit estudi de ràdio.
I si algú ens està escoltant,
em diu, jo tinc cintes de caseta a casa,
les volia llençar, no sé què fer-ne...
No, no, no, què ha de fer?
Doncs, info arroba albermorillo.com,
per exemple.
Fàcil.
Llavors, si hi ha coses de Catalunya Ràdio,
jo ho passo a l'arxiu de Catalunya Ràdio.
Si hi ha coses de Ràdio Nacional,
tinc contacte a Ràdio Nacional
i les hi passo amb ells.
Vull dir que, escolta'm,
s'ha de recuperar les coses.
No, no, és una feina importantíssima, està clar.
Albert Morillo, moltes gràcies,
i Marta Sarsenedes també,
gràcies per compartir amb nosaltres aquesta història.
Gràcies a vosaltres.
I bona feina.
Gràcies.
Una pausa i ens anem cap als 80.
No us ho perdeu.
Ara tornem.
Arriba la història definitiva
de la gran gesta de Joan Pujol García,
àlias Garbo.
Gràcies a gravacions fins ara inèdites
amb la veu del toble agent,
el podcast de Briefing Garbo
completa la història de l'espia
més important del segle XX.
Els primers anys de la seva vida,
fins a l'entrada als serveis britànics,
tot narrat pel seu amic Tommy Harris,
en veu de Francesc Orella.
Cregui'm, sé de què parlo,
i més endavant vostè també ho entendrà.
De Briefing Garbo,
el podcast que demostra que la paraula
és més poderosa que l'espasa.
A l'api web de Catalunya Ràdio
hi ha 3CAT.
El Martí és un propietari
que es vol vendre el pis per 250.000 euros.
La Sara es vol comprar un pis com el del Martí.
A la Sara i el Martí els creuarà el destí?
No!
Els creuarà Housewife Connect,
la tecnologia de Housewife
que troba el comprador ideal 3 vegades més ràpid.
Informa-te'n a housewife.com.
Sí, Housewife.
Descobreix tot un territori amancant
per compartir amb la família i amics.
Amb 11 estacions d'esquí alpí nòrdic,
al Pirineu de Lleida
i més de 500 quilòmetres de pistes,
en plena natura.
Jaudeix amb intensitat
tot el que t'emboca.
Neu, natura, cultura, gastronomia.
Apropa't a Lleida.
Viu el moment.
Patronet de Turisme.
Diputació de Lleida.
El paraíso tiene más de con quién
que de dónde.
Soy Sarabú, poeta.
Aquest 14 de febrer
volem desitjar-te
Feliç Dia de Sant Valentí
al Corte Inglés
a la botiga web i app.
Escolto els meus dimarts...
Escolta, Rita,
què et semblaria anar de colònies aquest estiu?
Em puc tirar per la finestra?
Què collons estaves fent?
Qui la frica aquesta aquí
que s'estira de la torre, tio?
Jo pensava que es matava.
Aquesta tia em portarà molts problemes.
Un estiu que mai oblidaran.
Jo mai, mai.
A TV3, aquesta nit.
Problemes a la finca?
Conflictes entre veïns?
Gestió millorable?
A Finques Carbonell
administrem finques i patrimonis
des de 1929.
I pel nostre servei integral i proper
hem obtingut el segell de qualitat
del Col·legi d'Administradors de Barcelona.
Si cerca un bon administrador
per la seva comunitat,
Finques Carbonell.
Ah, i si vol,
també l'ajudarem a vendre el seu pis.
carbonell.com
Un altre cop ta mare a casa?
Sí?
Diu que el nostre sopellet
és tan còmode.
I fins quan dius que es queda?
Ostres, tu.
Sempre igual.
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo
estem de segones rebaixes.
Rebaixes de fins a un 55%
en sofàs,
sofàs llit,
matalassos,
decoració i molt més.
Galeries del Tresillo.
Com és que no aconsegueixo
quedar-me embarassada?
A IBI et volem ajudar a aclarir dubtes.
Per això t'oferim el Pac Diagnòstic Plus
amb totes les proves necessàries
per saber l'estat de fertilitat
de tots dos,
incluent-hi el seminograma.
Demana cita
a IBI.es.
IBI,
on neix la vida.
Continua la temporada
de BCN Clàssics.
El 16 de febrer
torna a Barcelona
després de 41 anys
la National Symphony Orchestra Washington
amb el director
Jean-Andréa Noceda
i la violinista
Hilary Hahn.
I el 7 de març
l'Orquestra Filarmònica Txec
ens oferirà
un festival Borja
que amb la Sinfonia
del Nou Mons
sota la direcció
de Semyon Bitskov.
Entrades a la venda
a bcnclàssics.cat
Escolta, m'agrada molt.
El teniu en una talla més?
Una talla més?
El sofà?
Ai, perdó, perdó.
Volia dir una plaça més.
Fins al 29 de febrer
arriben les rebaixes
de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50%
de t'escompte en sofàs,
il·luminació,
mobles i decoració.
A la botiga Webliap
al Corte Inglés.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
I avui dilluns anirem per la vida.
Atenció.
Hola, Judit Mascó, bon dia.
Molt bon dia.
Hola, Xavi Canelies.
Molt bon dia, què tal?
Música dels 80.
És la teva música, Mascó?
Bueno, funky.
Tot aquest món funky.
És meravellós.
És que és la meva música
perquè era el meu moment.
Clar.
Sobretot perquè ho associo
a una època, clar,
imagina't els 17,
els 18, 18, 18...
Però tu no eres de l'època,
però és que la música dels 80
no mor mai.
A mi em fa molt feliç,
aquesta música.
Veus?
M'aboca a les noves molt xules.
A tothom.
I a més a més,
què li passava a la música dels 80
que tenia aquest rotllo,
tota ella?
I que segueix tenint,
jo crec.
I que segueix tenint,
que és l'important.
Jo he de dir
que les meves filles grans,
quan es dutxen,
jo sento
totes aquestes músiques,
algunes d'elles,
versionades.
I clar,
jo vaig cap allà emocionada
dient,
hòstia,
jo me la sé.
Per aquí hi ha una connexion
absolutament total.
Mira,
93017474,
volem que els oients
també ens truquin
i es diguin la seva cançó
dels 80,
93017474.
I avui ens acompanyen
també l'Afred Picó.
Què tal,
Alfred?
Com estàs?
Bon dia,
molt bé,
molt bé.
Periodista,
professor de comunicació
i escriptor
i el David Picó també,
filòsof i músic
i escriptor.
Bon dia,
David.
Bon dia,
molt bé,
molt bé.
Com que sóc el seu germà,
repeteixo el que ell diu
per moltes del gran.
També són dix jòqueis
i junts van publicar
aquest llibre
Bojos per la música
dels 80,
que ha sigut tot un èxit,
realment.
Sí.
Sobretot perquè era un llibre
amb moltes fotos,
amb moltes imatges.
Com a negre,
me'n recordo,
amb aquell...
A veure,
clar,
sí,
sí,
mai sortim de casa
sense llibre.
Qualsevol vista
que puguem tenir.
És com la vostra ríblia.
Quin va ser el seu tercer singel?
Virem ràpidament
abans d'agafar l'autobús.
Sí,
sí,
va ser un llibre que,
clar,
és veritat,
tenia moltes imatges,
entrades de concerts,
no?
Els discos i les entrades
totes són nostres del disc.
Sí,
sí.
Teníem molt material
alegrar més
un dilluns al matí.
I tant.
I tant.
O sigui,
un dilluns a les 11 del matí
que la música dels 80.
The always on my mind.
The always on my mind.
Un moment,
creieu que heu de trobar
en el llibre.
Tino Casal.
Calma,
Tino Casal.
Tino Casal.
Sesc,
posa'ns Tino Casal
perquè era Eloís.
Això costarà
perquè això no sé
si ho tenim a mà.
Ja t'ho dic ara.
Mira,
Eloís Tino Casal
i l'estètica.
Jo he de parlar
de l'estètica dels 80,
eh?
Perdoneu-me.
La Lúcia
se'n va a Londres
a comprar
totes les vestimentes
que portava,
que eren supermodernes.
Aquelles obreres,
en català es diuen muscleres.
Muscleres?
No entendré mai.
De múscul?
Sí,
són espatlleres.
Pensava que els musclos
eren de les ombres dels peus.
Bé,
bé.
Bueno,
és igual.
Doncs aquelles muscleres
gegants,
aquella brillantor,
aquella posada...
Aquella apretament,
aquella alicra.
Aquella apretament,
aquells teixits.
Aquells mitxonets.
Aquells maquillatges.
Però escolta'm,
jo aquesta cosa ostentosa
crec que es torna a portar bastant.
És a dir,
obreres tornen maquillatge potent.
Però tant...
Torna...
Sí, sí.
Els uns negres
no han passat mai de moda.
Com els vinils.
Com els vinils.
Aleshores tornen els vinils.
Les obreres,
o sigui,
les muscleres.
Muscleres.
No n'hi havia mai prou.
No.
Jo anava a la marxeria del barri
i me'n comprava una sobre l'altra
amb el velcro
i me'n posava una sobre l'altra
i com més ampla
aquella esquena.
Jo era tan gran la musclera
que hi feia el pessebre.
Sí,
i el deixava allà.
El pessebre a un ombro
i l'altre a l'arbre de Nadal.
A l'estètica dels 80
va amb aquesta música.
És l'explosió.
Què heu estudiat tant?
Què tenen els 80?
No han deixat de sonar mai.
Sweet Dreams va començar...
Els 90 tampoc.
Però diferent, jo crec.
Els 80...
Jo crec que...
S'assolapa moltes coses.
Són moltes dècades en una.
Passa moltes coses.
Nosaltres habitualment
posem aquestes cançons
que són les cançons més alegres,
però hi ha tot el tema metal,
tot el tema gòtic,
tot el tema new wave,
tot el post-punk,
que tot això d'alegre no té res.
Recordem aquestes cançons
perquè són les que tothom balla
i les que tothom ens agrada.
Però passen tantes coses.
Home, un cos, sí.
És que tu pots estar molt deprimit.
Has tingut un dia horrible.
Sí, sí, sí.
T'has deixat la parella.
Ara, ara.
Has perdut la feina
i sona l'asca
i et pots desavellar.
I a part, ja et dic una cosa.
Ja pot ser en qualsevol moment
de la teva vida
que siguis de dretes,
d'esquerres, religiós, agnòstic.
Aquesta cançó
te la pots fer, Eva.
Per tot i per tothom.
Aquí n'importa
el que jo faig
i el que jo digui.
Això que diu el Ricard
és molt interessant
perquè realment
les cançons dels 80
han sonat
a totes les ràdios,
per exemple.
Tu encara poses
determinades cadenes musicals
i sona Michael Jackson
i Madonna
i aquesta cançó.
I per tant,
també les noves generacions,
nosaltres a la nostra festa
dels 80
ens ve molta gent jove
que de vegades flipem.
És el que dic jo,
els encantats.
Sí, sí, sí.
És que no et pot agradar.
Fas que ara hi ha aquesta cosa
del reggaeton.
Sí.
Que clar,
tu escoltes els 80,
per exemple,
això altre.
No miraré a l'unso
de la piedra
sempre mienten.
No hi ha color,
almenys les notes
van on va,
on troquen.
La Cher ja va fer.
Amb el Bilib
amb autotúnel.
I l'Estrong in Off,
que va ser el segon senzill.
Total.
Sí, sí, sí.
Va ser...
Tu ara fas
me, vaig a comprar.
I arrancara.
Tens tota la raó.
Jo ara hi puc fer una cançó.
Jo te la faig.
No, la cançó
és que jo les pugui cantar.
Amb dos minuts et faig una cançó.
No, i el tema de l'autotúnel
és que està mal utilitzat ara mateix
perquè molta gent
que inicialment no és cantant
ni té res a veure
amb el món de la música,
es fot a l'estudi,
li afinen tot
i comença a fer bolos.
Que parlem una mica.
El dintre també serveix
com a instrument musical, eh?
Molta gent fa servir l'autotúnel.
Molt ben utilitzat.
Molt ben utilitzat
perquè formalment,
des d'un punt de vista musical,
ara funciona.
No necessàriament és que no sàpiguen cantar.
Però dic que hi ha molta gent
que s'ha enfilat el carro
de la indústria amb això.
Totalment.
Ens truca l'Agustí de Tortosa.
Agustí, què dius?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, escolta'm,
és que soc d'aquesta generació
també de la música dels 80
i, bueno,
hi ha moltíssimes cançons
que podria haver posat
i triat esta
perquè, bueno,
la veritat és que és molt significativa.
A part que fa pocs dies
vau fer també una pregunta
de cançons
que, o no sé si era del vostre programa
o algú de la casa també,
que ens tinguessin paraules
que ens donessin un altre significat.
I hi ha un moment
que sembla que tinguin
una noci de iogurt.
Get Down On It.
Home.
Quina és?
Get Down On It
de Cool and the Game
que sembla que diguin
i el Danone.
Va per trucar, Agustí.
Gràcies per trucar.
Adéu, un abraçada.
Vinga, beu, beu, beu.
Un tanque, faci.
Un tanque, faci.
Get Down On It.
Aquestes cançons,
també és...
Per començar la festa,
aquestes cançons
són perfectes.
De finals dels 70,
inicis dels 80.
Ja les compreu
com a 80.
Sí, sí, sí.
Parlem de començar la festa,
però també
a l'acabar la festa
es posaven cançons lentes.
Sí, sí.
Posem lentes.
Posem lentes.
Una lenta
que ens funciona
molt bé, molt bé,
que la gent es torna boja
i no és dels 80.
Whitney Houston,
ho podem dir?
Ho podem dir, David?
Eh, eres...
Mocedades.
T'ho juro,
un dia el David la posa
a veure per provar
i l'ha...
Éxtasi.
No m'ho puc veure.
Bueno, però és que Mocedades
també, a veure,
va ser una banda meravellosa.
Molts records a molta gent,
aquesta cançó.
Mira, mira.
Oh!
Ara ploraré.
David, balles?
David, balles?
És molt bo.
Calleu.
Oh!
Una promessa
eres tú, eres tú.
I això la gent aquí
s'explota, eh?
S'agrapen les cançons.
És que la pujada
de la cançó és brutal.
A mi el que m'agrada
és que a les balades
que eren lentes
els hi dèiem lentes.
No eren molt originals.
Clar.
El que va venir després del punk
li dèiem post-punk.
No eren molt originals.
És veritat, és veritat.
I, Ricard,
ara també les balades
es ballen d'una altra manera,
no només en parella,
sinó, si hi ha un grup,
tot el grup s'agafa...
Una mica sardana.
No?
Una mica tipus...
Perquè la gent està molt sola.
S'agafen,
s'abracen molt i fan una...
Una mica versió de tiets.
S'està perdent la intimitat.
I t'agafes el primer que trobes.
És veritat,
i també s'ha de reivindicar
l'amistat del grup, no?
Bueno, sí.
O la solitud.
O el poliamor.
El poliamor.
El poliamor.
La pandèmia ha fet molt mal.
Aquesta cosa...
Mira.
Això és la manera que ballava.
Explica'n què estàs ballant,
perquè l'Ava...
En Miguel Bosé,
eh?
Sí.
Amante bandido.
I tant.
Aquesta cosa...
I abans de que es trastuqués.
Toni de Girona,
bon dia.
Hola, bon dia.
Què dius, Toni?
Jo volia dir
enola gay de maniobres
que estava a l'obscuritat.
Ah, és que hi havia molta cosa d'aquesta.
Molt, molt.
Per què era aquesta cançó?
Què et connecta?
Bueno, doncs als anys 80,
fa molts anys.
Sí, però hi ha alguna història, clar.
No, no, no.
A l'institut,
als companys,
en fi,
quan era jo, eh?
Doncs te la dediquem, Toni.
Una abraçada, Girona.
Que maca, que maca.
Adéu.
Molts duets tecno.
La música tecno, sí.
Adéu.
I jo crec que una cosa molt bonica ara
és que quan fas una festa dels 80,
no només és nostàlgia de recordar
on era jo als anys 80,
sinó que hi ha molta gent.
Per exemple, que està separada, no?
I que, per tant, ho viu, però,
des del 2024, no?
Amb tota la il·lusió d'ara,
amb totes les ganes de joventut.
Amb tota la il·lusió,
amb tota la desgràcia i la pena.
Perquè digues enrere i dius...
No sé què dir-te, eh?
T'he mirat una mica de...
Jo ja punxo música una mica
de totes les generacions, eh?
Perquè a alguna generació
li haurà anat bé,
a aquesta persona, no?
Clar, clar, clar, clar.
I nostàlgia vols dir també
en el sentit
d'aquelló que s'escapa de la vida, no?
Sí, no és només pensar
què feia jo l'any 1984.
No, no, és...
Ara gaudeixo de la vida,
gaudeixo ara mateix
amb cançons que em porten bons records.
Ara sí, ens...
Sabeu quin...
Perdó, perdó.
No, no.
Sabeu quin músic a mi...
Bueno, em deixava però flipada
que me l'escoltava
amb els cascos a la nit cada nit
i m'encantava?
Era Prince.
Home, és...
Prince.
Ho troba tan sexy.
Uau.
Tan, tan sexy.
Amb l'androgena més a més a l'època, Prince.
Ah, però jo l'encantava.
Aquest xic era multi-instrumentista.
Totalment, totalment.
I s'obraven tots els instrumentistes.
Mai millor dit.
Ara que s'ha fet aquest documental
de la cançó de We Are The Wall,
de com es va gravar,
l'heu vist o no, Netflix?
No.
Lo vaig veure aquest cap de setmana
i em va encantar, em va encantar.
Que Prince no hi va anar,
que va haver-hi allà un conflicte
i va tothom allà.
Sí, sí, però Prince
sempre estava enfadat una mica
amb tothom,
perquè si es deia Prince,
que si es deia Víctor,
que si es deia l'artista.
L'artista altra menconegut.
L'artista ja no es va dir res,
perquè va haver un símbol
que no es podia dir.
Sí, hi havia un disc, eh?
Un disc d'ell, Judit,
que no sabies...
No, era com un jeroglífic.
Sí, exacte, sí.
Toquem a l'úquim de Prince
i el pobre de la botiga
apuntarà allà i...
No, no existeix.
Sorper, no me viene, porper.
D'aquell artista que es deia...
I aleshores ja ho pillaven.
Va haver-hi una gran rivalitat també
entre Prince i Michael Jackson, no?
És una època de rivalitats.
És una meravella,
la millor cançó de pop de...
Ara trauré el títol,
però abans anem a saludar més oients.
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Per exemple, ens truca...
No, no s'estan trucant.
Ah.
Poso una trucada.
Bueno, però estan ballant.
És que el problema és que estan ballant.
La poso jo.
Ah, va.
La poso jo a la cançó.
Mira, mira.
Oh!
Que estàs preciosa.
Quin gran vídeo.
Home, la gran noche del pop.
És molt bonic.
Estiu el documental aquest de...
Com es diu?
La gran noche del pop.
La gran noche del pop.
Però mira,
hi ha Hasik és l'exemple
d'un one hit wonder
que els hi ha servit
per viure còmodament
al llarg dels seus anys.
Durant tota la vida.
Els vaig entrevistar
fa com 15 anys
i, clar,
et acabes entrant també
en la màgia dels 80
i en el Take On Me
en el que ha suposat això
a nivell mundial
que és un d'aquells hits
que el segueixes posant
remixat o no
i funciona.
I una cosa bàsica dels 80
que no hem dit
és MTV.
És a dir,
tenim memòria visual
de les cançons.
El còmic.
Que això abans no passava.
Aquest còmic.
Aquest còmic.
I aquest ve al cap.
El cementiri.
Ja.
Clar.
Sí,
jo els vaig anar a veure
a Take On Me.
És a dir,
que els videoclips
segurament teníem
molt més sentit abans
que ara.
I tant,
i tant.
Ara potser perquè estem
en una cosa més audiovisual
però no tenim una imatge.
Potser rosalíem els bitllets
o els camions
però no tenim aquí.
Sí, sí.
Perquè hi ha saturació
i saturació també de tot.
Per exemple,
Michael Jackson
podria ser el primer
a fer el primer videoclip.
Que era un curt matratge.
Sí, sí.
Sí, clar.
Perfectament.
Ho va ser, ho va ser.
I MTV explica,
bueno,
va haver-hi una mica
de polèmica
perquè MTV
no posava videoclips
de cantants negres,
no?
Bueno,
coses dels Estats Units
dels anys 80,
no?
I Michael Jackson,
MTV,
va veure amb Michael Jackson
la solució
a tots els problemes
que tenia
quan deien que era racista.
Aquesta la poses
a la fiesta
i la gent comença,
clar,
a ballar una mica
com si fos un zombi.
Sí.
Hi ha molts que no cal
ni que ho facin veure
perquè...
I sabeu què?
Ara que estic cantant
els negres,
em recorda la meva infància
que el meu pare
posava tota aquesta any
els diumenges
al tocadiscos
del menjador de casa
que se sentia
per tot arreu
i em despertava amb això?
Boniem.
Home.
Boniem.
Escolta'm, perdona,
el cantant de Boniem
que ens havia arreglat
aquelles actuacions
passadíssim de voltes
que podies calar
el Kilimanjaro
amb un callant.
Saps què vull dir-te?
Molt bé,
la manera de moure's.
Ho donava tot, eh?
Ho donava tot
i tot i més, eh?
Boniem.
Boniem, sí, no?
I no estem parlant prou
de la mòvida madrilenya, eh?
A mi em va marcar moltíssim.
De fet,
ni hi hem parlat.
A mi també.
en mi también, sí. Bueno, pero
hemos sentido golpes bajos, y alasca.
Radio Futura, Gabinete Caligari,
Aviador Dró,
Has trucat también, si ya lo han dicho,
a ver si estás escuchando.
Esther de Cabella, Esther, bon día.
Hola, bon día. ¿Cómo estás?
Yo os haré baixar de revolución.
La lenta, la lenta del final.
¿Qué ha pasado?
En Franco Batyato.
Ah, también hemos hablado.
Muy gran, muy gran.
Claro, es que también
tenim autors europeus, vull dir, hi havia el
Voyage Voyage, hi havia el Franco Batyato,
Humberto Tozzi, és veritat, no tot era...
Humberto Tozzi, el trobava guapíssim.
Mira-la, Judit, he dit-ho.
Gloria, a la gloria
que suelto, gloria,
falta tu sonrisa.
Bueno, esteu a un karaoke, eh?
Sí, eh? Sí, sí.
Es pot venir a cantar als 80, és una cosa
increïble. Sí, increïble. Esther, va per tu, va.
Gràcies per trucar. Adéu.
Gloria, banca y tonelaria.
Gloria,
banca y tonelaria.
Banca y tonelaria.
También es truca el Ramón de l'Eixample.
Ramón, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Què dius, Ramón?
Doncs res, no, a mi...
Jo vaig néixer als 80, però...
però m'agrada molt el tema, no?, dels 80.
I hi havia un grup que es deia
Big Movie, que es deia una cançó que es deia
No Work. Ah, boníssima.
Molt bona. I m'encanta aquesta cançó.
Aquesta és més trista, però és boníssima.
Sí.
Sí.
Aquesta és una cançó, per exemple,
que en una festa, oi?,
costa una mica,
perquè té un aire trist
i no és per ballar molt.
És més concreta, no?
Sí, això, The Cure...
Com es deia el George aquell,
el que portava el barret negre
i anava a maquillat?
Robert Smith.
Ai, no.
El de The Cure Club.
Colter Club.
Boy George.
Exactament.
Ai, el Boy George.
Boy George, tot aquest rotllo també m'agrada.
Visàs, ultravol...
Clar, hi ha cançons que les poses són precioses,
però una cosa és escoltar
i l'altra ballar, que és diferent.
Jo les accelero una mica.
El David les accelera.
Clar.
I no hem parlat,
menjanem d'un lloc a l'altre,
però m'acquista moltíssim aquest tema.
Vas a tope, avui, eh?
Eh, Guns N'Roses.
Clar, totalment, jo no era gaire de Guns N'Roses.
Jo era de Guns N'Roses
perquè vaig descobrir la guitarra lècdica aquella
que també la trobava mega sexy.
Axl Rose, clar.
I Axl Rose.
Jo estava als Estats Units en aquella època treballant
i en algun lloc on vaig anar
vaig veure el riu, perquè jo flipava.
Però m'estàs dient que has conegut Axl Rose?
No, eh?
No me'l van presentar, però vaig estar al costat.
Ramon, gràcies per tocar.
No era ningú en aquell moment.
Welcome to the jungle, amic.
Welcome to the jungle.
Aquest molt bé, eh?
És que el rock'n'roll, Ramones, ACDC, Scorpions...
Hi ha grans grups heavies, no?,
que triomfen als 80, no?
Totalment.
Per exemple, aquesta altra, mira.
Oh, que bonica.
Eh, eh, oh, que maca.
D'Aquilic Muntz.
Ah, aquesta n'agrada molt, eh, David?
Aquesta és molt melòdica.
Eco era de la caixa de ritmes que tenien,
quan eren joves, es deia Eco.
Li van posar el nom de la caixa de ritmes.
Amor a les caixes de ritmes, molt de la dècada dels 80.
Totalment.
És que a poc hem parlat també dels sintetitzadors,
les guitarres, els teclats, les bases que es van fer.
Eren uns sons que no havíem sentit mai a la vida.
És que, Xavi, vaig anar a veure en aquella època
un concert dels Pet Shop Boys
i, clar, sortien els dos només amb un teclat.
Sí, sí, sí.
No hi havia res més.
Bueno, i la sonoritat de Pet Shop Boys,
que és que tu poses una cançó de Pet Shop Boys
i amb dos compassos saps que són ells.
Exacte, i era una explosió de so
i només estaven allà amb un teclat.
Mira, què ens ensenyes?
Què és això?
El primer concert de Peix Mout a Espanya
va ser a Estudio 54.
I aquesta, això que sona...
És l'entrada.
La conserva, eh?
Sí, la conserva, sí.
A Estudio 54, mira, el David tenia 18, 17,
jo en tenia 22
i, clar, vam descobrir tots...
Espandau, Valet, Durant, Durant, ABC...
Aquests grups...
Durant, Durant.
Que guapos eren!
A més, és que eren soft sell.
Soft sell.
Oh, tot tan sofisticat, oi?
Mira, ens truca el Joan de Menorca, també.
Joan, què tal? Bon dia.
Bon dia, què tal?
Des d'on de Menorca, Joan?
Hola.
Des d'on?
Perdó?
Des d'on de Menorca?
Des Castell.
Des Castell, molt bé.
Des Castell.
I què, i què?
Bueno, a mi em recordo molt...
M'he ajudat tot, també.
Pink Floyd.
A Pink Floyd, per exemple.
No entès res.
Pink Floyd, has dit?
Pink Floyd, has dit?
Pink Floyd?
Sí, sí.
The Wall.
Pink Floyd.
Això és d'abans, no?, una mica?
Sí, The Wall ja sí que és 80 i la resta és abans.
80 i el 70.
I la resta és d'abans.
Sí, del 70.
Clar, és que és el 70.
És previ.
És previ.
Però vaja, ja escalfava.
Ja escalfava.
Sí, sí, de fet, els anys 80 van començar l'any 77,
aquest, aquesta és la meva teoria.
Sí, David té la teoria que tots els hits del 77, 78, 79,
ja tenen aquest aire fresc.
Estem molt boomers, eh?
Però això és una demostració que tot el boomer no és dolent, eh?
Ah, molt bé, Judit.
Hi ha una...
Però mira, ara t'ho hem de trucar al Xevi de Banyola.
Xevi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Com esteu?
Què dius tu, Xevi?
Doncs mira, jo, una de les cançons de la meva vida és el Sweet Dreams, d'Eurítmics.
Eurítmics, clar.
I, bueno, m'encanta.
I volia dir-vos una cosa, també, que no n'heu parlat, em sembla,
que vull reivindicar, encara que sou una mica friqui, la Italo Disco.
Home, per favor.
Oh, friqui, no, friqui.
Ara estàs súper de moda.
Sí, sí, jo soc...
Hi ha només sessions dents amb Italo Disco.
Jo soc molt, molt fan, molt.
L'any passat, de fet, hi va haver un artista, que ara no recordo el nom, ara el buscaré,
que la cançó la va titular Italo Disco, fent un homenatge a la música.
Aquest oient té molta raó.
La més coneguda potser és la Dolce Vita, de Ryan Paris, no?
Sí, mare meva.
Quantes vegades vaig ballar la Dolce Vita.
Però hi ha moltes cançons molt xules Italo Discos.
Dolce Vita, meravellosa.
Sí, sí, gràcies per trucar.
Gràcies per trucar.
Vale, a vosaltres.
Mira, mira.
Oh.
La, la, la, la...
La, la, la, la, la...
La, la, la, la, la...
La, la, la, la, la...
Era molt del 80 cantar les getres en anglès de la, la, la, la, la...
Sí, sí, sí, sí.
Avui...
What's it?
La, la, la, la, la...
Jo cantava tots els idiomes.
Jo sempre em posava...
Ani, aniu aquí.
Ani, aniu aquí.
Ani, aniu aquí.
Italiar, francès, anglès...
Us dic una cosa, que avui tenim un públic superjove que ens està mirant del pal d'aquesta temporada.
Y ya nos he mirado, ahora que nos hemos emocionado,
y ha hecho cara de que no conoce.
¿Algunas sí?
¿Algunas sí?
¿Algunas sí?
¿Algunas sí?
Bueno, bueno.
Entonces no sabeu lo que os esteu perdiendo.
Yo voy a decir, ya se ha trucado más gente,
que no pasaremos más trucadas porque no podemos,
pero de las seis trucadas que hemos pasado,
cinco hombres.
¿Qué pasa a las dones?
Ay, qué pasa.
Que no vibrava, amb els 80.
Sí, sí.
Et puc dir que a la festa, que hay muchas más dones,
comes vibran molt, eh?
Sí.
Ah, molt, eh?
Deu ser que están trabajando ahora a mitjano.
No poden cap al telèfon.
Alfred Picó, David Picó, ens han acompanyat avui.
Per cert, que ha fet un llibre aquest any
que es diu Manual de Supervivència d'una dona soltera.
Sí.
De què va, això?
Doncs mira, he volgut fer un retrat de què passa
quan et quedes sense parella, t'abandonen,
tu ja estaves bé, tu ja tenies el teu nòvio o la teva nòvia
i de cop i volta entres en el mercat,
és una paraula lletja, però es diu així,
en el mercat dels solters i de les solteres.
Què passa?
Tu no estàs entrenat i de cop i volta, doncs, esclar,
arriben els divendres, els dissabtes, has de sortir...
Quina mandra.
Quina mandra, clar, si tens parelles...
A mi em fotria una mandra.
Hi ha molta música dels 80 a la novel·la del meu germà.
Sí.
I bueno, he volgut fer una...
No, no, Judit.
Jo només de pensar-ho penso...
Ai, mare de Déu, senyor, tornar a començar.
Tornar a començar, ja, que allarga aquella nit...
Quina mandra.
Jo crec que és una comèdia molt freda.
Que no, que no hi ha mandra.
No, la pobra protagonista té molta mandra.
No, és còmica, la novel·la teopuls.
És tràgicòmica.
És que és un moment tràgicòpic.
La protagonista li surten les coses bastant malament.
S'han de fer les coses ja amb una edat a partir del migdia, també t'ho dic.
Clar, i quan t'abandonen has de passar unes fases, la negació, la tristesa...
I has d'acabar una festa dels 80, que és total.
I millor sense llom.
I sense llom.
Mira-la, ella.
La festa dels 80 i sense llom.
Sobretot a partir de segons quina edat millor.
Exacte, i segons quines hores.
Alfred i David, moltíssimes gràcies, de veritat.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A la setmana que ve.
Adéu, Caralia.
Adéu, adéu, adéu.
Prepara't per l'aventura de la teva vida i guanya el premi de 20.000 euros.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
A Catalunya, Ràdio.
Catalunya, Ràdio.
Vé ser negre per partida doble.
Del 6 al 12 de febrer, el Molino, Arribau Multicines i la Filmoteca de Catalunya, entre altres espais, obren les portes a escriptors i escriptores de novel·la negra i al seu públic fidel.
En aquesta edició, els protagonistes seran dobles, situacions paral·leles, les cares bé i les vides ocultes, i comptarà amb la presència de Leonardo Padura, Dominic Manotti o Juan Gómez Jurado, entre altres.
Més informació a barcelona.cat barra bc negre.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
Animac, la mostra internacional de cinema d'animació de Catalunya, ens convida a deixar enrere els prejudicis i unir-nos a la tolerància en una edició dedicada a la diversitat d'experiències humanes, cultures, identitats de gènere, orientacions sexuals i habilitats.
Gaudeix de les millors retrospectives, curtmetratges, llarmetratges, monogràfics i conferències amb creadors d'arreu que desafien estereotips.
Del 15 al 18 de febrer a Lleida i del 22 de febrer al 3 de març en línia.
Més informació a animac.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
Fas un podcast en català?
Presenta'l a la tercera edició dels Premis Sonor.
Entra al web sonor.cat, descobreix-ne totes les categories i ample el formulari.
Pots participar-hi fins al 15 de març.
Premis Sonor, el millor podcast en català.
Una iniciativa de la Mira amb la col·laboració de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
En plena emergència per sequera per a bona part de la població.
El matí de Catalunya Ràdio fem el mapa de les fuites d'aigua a Catalunya.
Estan Rubén.
Les pineres d'Armingol, que pertany a la torre de Claramunt.
I tu quina fuita has detectat?
Has detectat alguna fuita d'aigua al teu municipi?
Posa't en contacte amb nosaltres a través del WhatsApp del matí de Catalunya Ràdio.
Escriu-nos o envia'ns una nota de veu al 636 36 0609.
No és una, són moltes.
L'organització és de l'any 1960.
Les canudades, la majoria són d'Uralita.
I hi ha un fuga és contínua.
Si no és en un carrer, és un altre.
Llavors patim això durant molts anys.
Al matí de Catalunya Ràdio busquem les fuites d'aigua de Catalunya.
Denuncieu al 636 36 0609.
La bústia del matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Amb Ricard Ostrell.
Superarem la sequera.
Tu saps el que són 200 litres per persona a dia?
Has de tindre molt rato el grifo obert, eh?
Perquè és que no m'entra ni a cop de martell, això.
Hora dels temes pendents, en Gerard Giovany.
Hora, vingem-te a Xavi Espinosa. Bon dia.
Bon dia.
Què ens queda pendent a aquesta hora?
A aquesta hora tenim pendent seguir l'evolució de les mesures contra la sequera a Catalunya
perquè el govern de la Generalitat no descarta portar aigua
en vaixell.
Perdoneu.
Perdoneu, perdoneu.
Desculpeu, he estat jo que estem provant els barcos.
Molt bé.
Doncs després parlem president.
També tenim pendent parlar dels Gaudí
perquè ens agrada parlar de cultura i de cinema concretament.
I aquest matí també ha començat el judici contra el Dani, eh?
Xavi Hernández, bon dia.
Hola, bon dia.
Si voleu-vos dir el que penso sobre el cas del Dani...
No, no, no, no, no opinis, no opinis, sisplau.
Xavi, Xavi, no opinis.
Hòstia, que no puc dir res sense que se'm tireu tots a sobre com a una jauria.
Collons, no puc parlar d'arbitx, no puc parlar de jutges.
Si és que no es pot dir res, Matxo.
Mira, a Qatar no és ben bé una democràcia.
Això tampoc parles de Qatar, ja està, gràcies per la teva última vegada.
Un dels col·legis de Carles Soltes, què?
Exconsellera Riga, bon dia.
Què passa amb els col·legis i els Carles Soltes?
Bueno, no en direu res, dels col·legis del Carles Soltes.
No estava en el tio.
Perquè no és lliure que és per denunciar-ho, eh?
Què passa?
Mira, ens fiquem les valls al cap i ens esparverem amb els rotats del informe PISA.
Home, és que n'hi ha per esparverar-se.
És que són tontos, sí, sí.
Però amb el que fan els col·legis aquesta setmana, no m'estranya, eh?
Que passi el que passa.
Per què passa?
Bueno, lo de les consignes, els nens van anar a l'escola tota la setmana.
Dilluns, una sabata de cada color.
Sí.
Dimarts?
Els meus fills avui han anat amb una sabata de cada color.
Els col·legis com tontos, eh?
Bueno, és que algú que li has posat els mitjons diferents.
Jo avui em tocava pijama, avui.
Avui pijama és una cosa que encara no entenc.
Bueno, és que no s'entén, i de va pels cabells pintats,
i l'altre porta els lluentons, eh?
I dijous, bueno, és que...
Els meus fills...
Fan vestits de penis.
Com?
Això, a la escola ha sigut això?
Bueno, les nenes...
Així els fan vestir de penis?
Bueno, això està des de educació sexual.
I els nens...
Sí, educació sexual.
Sí.
De vulva.
És que...
Xavi, no ho diguis.
Senyora Rigau, només és una setmana.
Sí, bueno, una setmana.
I els clasos hotels als revés.
Divendres, què hem de fer canviar de gènere?
No.
Però com voleu que hi surtin uns llens amb salut cranial?
Mental, salut mental.
Si des del mateix col·legi els animem a fer l'idiota cada dia.
Vamos, hombre.
On anirem a parar?
Ja l'he dit.
On anirem a parar?
No.
Només és una setmana, això.
O sigui, que no es posi així perquè no dura gaire, això.
No, no, sí.
Bueno, molt bé.
Però és que el col·legi s'hi va a prendre, eh?
Sí, va a prendre.
I anem a convertir-los en la reina del carnaval de Santa Cruz de Tenerife.
No, no.
Que llevas, pobrets.
Sí que els agrada això de colors llampans, eh?
I d'anar bastits com pavos reals, perquè és la seva cultura.
I així es comuniquen els canaris, eh?
Bueno, els canaris, els canaris, si els hi poses menjar de color diferent, no s'ho mengen, eh?
Perquè es pensen que està podrit i ho deixen i els has de separar.
No parlo dels ocells, eh?
Parlo de les ocells.
El Pedriu fa, el Pedriu fa.
Deixi-ho estar, no ens interessa.
I allà, què s'hi fan això?
Un dia em posen peluca, un dia amb sancleta de cada color, un dia amb traje de bany,
però ells ho fan tot l'any.
En tot cas, vostè creia clar que no li agraden aquestes consignes que donen a les escoles per carnaval els seus alumnes.
Vostè què faria, doncs, per celebrar això?
És una festa tradicional o capdavall?
Sí, tradicional, una cosa normal.
És el que s'ha de fer, una cosa divertida, però bé feta, eh?
Els nens, desprezats de pare, amb un bigoti pintat i un maletí.
Clar.
Les nenes, vestides la mare amb un davantal i una cassola.
Hem de parlar dels temes d'actualitat, exconsellera.
Però frenem això o acabarem donant consignes dels dijous, venim tots de zorra, eh?
Com l'artista aquesta, no, hombre, no.
No, hombre, no. De zorra, no, eh? De zorra, no.
Xavi, no diguis res.
No, no diguis res, no diguis res, Xavi.
El Màcia i l'altre els han fet anar vestits de l'ofici dels seus pares.
I s'han posat gominar.
Primer tema pendent.
La disponibilitat d'aigua me preocupa.
Superarem la sequera.
Avui l'amistat d'atenció ecològica Teresa Rivera és a Barcelona per plantejar al govern de la Generalitat
la possibilitat de portar aigua cap a Catalunya amb vaixells procedents de segon.
No seria una solució definitiva per afrontar l'escassetat d'aigua, però sí que se'n venien allà.
Catalanes! Catalans! No patiu! El president Aragonès no permetrà que patiu set.
Però per què va amb un barret de pirata, president?
Sóc el capità Barbacurta!
Ah!
Ah, que és mariner, eh, ara?
Marineré personalment fins a segon amb una flota de vaixells i els tornaré plens d'aigua pel meu país!
Tampoc estem parlant de cap a l'arul·licitat.
Ah! Porto un parxe a l'ull i un lloro aquí a l'espatlla.
Ah, és un lloro això que porta aquí.
És un lloro.
Però és viu, això és un ninot.
No, no ha estat dissecat, pas, eh?
Té més gràcia que t'agoreix.
A part dels vaixells plens d'aigua, president, hi ha alguna mesura prevista també contra la sequera?
No.
De moment aplicarem el protocol de la fase d'emergència, limitant...
Xut, calla, paret, ara no.
Com es diu el lloro?
Paret.
Paret.
Només que ha ressac gaire.
Bé, dic que limitarem el consum d'aigua, 200 litres per dia i persona.
Paret era el rei de la rumba, també.
Sí, i tant.
És en honor seu.
No pas perquè jo em digui Pere, eh?
I si podeu, feu dutxes més curtes.
Paret, sisplau.
No cal que us renteu les mans a cada moment, eh?
Limitarem l'ús de la cadena del vàter un cop per persona i dia.
Què vol dir la cadena del vàter un cop per persona i dia?
S'ha de fer sacrificis.
Sí, clar, o podem anar a cagar al bar.
Al mínim, sisplau.
Després ho passen per la depuradora, la de xaladora,
ho tornen a convertir a aigua de boca i vinga, és el cicle de la vida, no?
Ricard, si m'ho permeteu...
Sí, davant, president.
El capità Barba Curta i la seva tripulació han de marxar navegant cap a segon.
A la recerca d'aigua.
Molt bé, doncs molta sort, president.
Els veus s'inflaran, el vent ens portarà...
Som-hi, Armínia!
Gràcies, president, capità, que vagi bé.
Segon tema pendent, els premis que avui.
El cinema català va bé.
No, no, molt bé.
Sí, molt content.
Les pel·lícules Criatura i Saben Aquell
han estat les grans triomfadores de la Gala dels Gaudí,
que es va celebrar ahir al vespre.
Un dels premiats ha sigut David Verdaguer...
És que hi ha aquí el Bayona.
Bueno, què passa?
M'estàs fent cares.
No, no, de la meva cara, no.
Un dels premiats ha sigut el David Verdaguer,
inomenat millor actor protagonista pel seu paper a Eugenio.
Eugenio, el podem saludar un altre cop.
David, bon dia.
El saben aquell que dius.
No, però...
Com a David Verdaguer et saludem, David.
Dicen, Selmo!
No me habías dicho que el doctor te había quitado el tabaco.
Dicen, sí, pero me compré otro paquete.
Me fui a un médico para que me quitara las ganas de fumar
y la verdad es que lo ha conseguido.
Ahora fumo sin ganas.
Eso que se muere el Anselmo...
David...
Y el día de su funeral, el amigo, delante de la taúd,
hablando con él,
dice, ya te lo decía yo,
que el tabaco te va a matar
y tú dale el tabaco, venga el tabaco, venga a fumar.
En estas que aparece la mujer de l'Anselmo,
le digo,
pero si lo ha atropellado un camión,
el tio le dice, sí, pero iba por tabaco.
Molt bé.
Gràcies, David.
Felicitats.
Com?
A vosaltres.
Dice que es un tio...
No, però ja està, David.
Nena, estás haciendo progressos.
Solo te has tirado tres cuartos de hora al teléfono.
¿Quién era?
El tio le dice, se habían equivocado.
Ja està.
Doncs criatura, Isabel, aquell que han tingut molt èxit.
En canvi, no n'ha tingut tant la pel·lícula d'Isabel Cuixet.
Un amor.
La tenim aquí amb nosaltres.
Ja ho estem sentint, Isabel.
Com estàs?
Bueno, no està mal.
Optaba a 7 u 8 tatuillas.
Un solo premio.
Bastante bien, ¿no?
No sona gaire convincent.
¿Vinendo de quien viene?
Pensaba que no.
¿Vale?
Esto es como...
Es que si parlo mucho, bueno, ya.
Sabemos qué pasa, ¿no?
No, qué pasa.
Explica'ns-vos.
Estàs aquí per parlar.
Me tapo la boca.
Es que no t'acabem d'entendre.
Si tapas la boca no t'entenem, Isabel.
Ya veremos cómo me pagan los Goya, ¿eh?
Si me dan unos o...
Doncs ja, ja ho veurem.
Ja ho veurem.
A mí también me han donado ni prou, ¿eh?
Sí, senyor Bayona, sí, sí.
No, bueno, yo, pero eso que...
No soy el Juan Antonio, soy el Carlos.
Eres el Carlos.
Carlos?
Et dius Carlos, Carlos.
Ah, vale.
I qui va pujar a recollir el Gaudí, per això va ser el teu germà, no?
Va ser el Juan Antonio, perquè el van veure com va pujar.
No, no, no, no, no, no, era jo que...
El que passa és que és un bessó.
Clar, i us ho fan, i us ho fan, i us ho repartiu pels premis.
Exactament.
I tot.
I el discurs ja el teniu, ja el teniu.
El discurs li vaig escriure jo...
Bueno, me lo vaig escriure...
Doncs felicitats a tots els premiats.
Ara veurem el punt de les 12 de les notícies.
De seguida, l'equip de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Notícies, i ara tornem.
Tinc hora.
Sí, sí.
Com?