con los conductores con los que viajas, ¿no?
¿Y en Pedro Sánchez?
¿En Pedro Sánchez qué?
Si ha parlat.
Ah, no, claro que no.
¿Qué le dirías si pagues a hablar con él?
No, la verdad es que no lo he pensado.
No.
No hace falta porque, además,
entiendo que esto es una cuestión pública,
que la decisión que se tomó,
ya lo dice mi comparecencia,
cuando anuncian el abandono del Grupo Parlante de Esquerra,
bueno, no sé si me había realmente invitado a dejar el Congreso.
Pues en mi parte ya dije que yo no soy partidario
de esas decisiones tan impulsivas
y tan a remolque de una ofensiva de la derecha
que lo que busca es socavar...
Clar, però en això, no sé, per exemple,
vostè quan va viure aquest procés de reflexió de Pedro Sánchez
de cinc dies quan va dir que després no pensava dimitir
perquè seria cedir, diguéssim,
el protagonisme a la màquina del fang.
És a dir, vostè al final també denuncia que ha estat víctima d'això
i en canvi amb vostè se l'aparta sense cap mena de contemplació.
Bueno, mire, yo esta máquina del fango
la he vivido particularmente en 2018,
básicamente, ¿no?, una vez que llegamos al Gobierno.
O sea, que esto no es porque yo me llame José Luis
ni nada de esto, sino porque a partir del 2018
yo era secretario de Organización,
había tenido un protagonismo en todo el proceso
de recomposición del Partido Socialista,
lo tuve en la moción de censura
y luego pasa a ser ministro
y de un ministerio muy importante
que gestiona no solamente competencia
de asuntos importantes,
sino que gestiona también intereses muy fuertes,
muy fuertes que entran en conflicto, ¿no?
Y yo he tenido, en fin,
yo fui quien liberó los primeros peajes de autopistas
poniendo fin a políticas de prórroga
en el sistema concesional de peajes.
Yo, pues, enfrenté la polémica
de la desregularización de las UTC,
en fin, y tantas y tantas cosas
donde se mueven muchos intereses.
Y luego ya, con la pandemia,
pues, lógicamente, esto se incrementó
a lo que se le añadió
esta polémica de la vicepresidenta de Venezuela
con todo lo que significa también
los intereses que hay detrás de esta cuestión
y, en definitiva, yo fui el ministro más atacado
y el que más desgaste reputacional sufrió...
Però per què no el defensen?
És a dir...
Perdó?
No, per què no el defensen?
És a dir, si Sánchez denuncia
que hi ha una màquina del fang,
que hi ha una voluntat de la premsa
d'atacar, de matxacar,
d'embrotar l'adversari polític...
Un sistema, un sistema.
Però per què vostè se l'abandona?
Bueno, mire, esa respuesta, obviamente,
no se la puedo dar yo.
Pero es evidente que yo, en este momento,
en esa crisis,
yo no soy un diputado relevante,
no soy miembro del gobierno,
digamos, que ya he sido atirido políticamente
y no tengo un valor relevante.
En fin...
Però li sembla hipòcrita...
I hipòcrita el que...
Li sembla hipòcrita...
Perdoni, li sembla hipòcrita
les paraules de Pedro Sánchez
amb el que ha viscut vostè?
Perdón, es que le están hablando
al mismo tiempo que usted.
Si li sembla hipòcrita
les paraules de Pedro Sánchez
amb el que ha viscut vostè.
No, mire, yo no entro en esa valoración
porque, además,
solo soy una persona muy empática, ¿no?
Y siempre trato de entender
por qué las personas
tienen que tomar una posición u otra,
en función de las circunstancias
y sus responsabilidades.
Es más, yo públicamente animé
a que tomara esa decisión,
pero no por adhesión,
sino porque creo que no hay que sucumbir
a esas estrategias de desgaste
que son muy legítimas, ¿eh?
Y en otros casos ilegales también.
Y que el gobierno tiene un compromiso.
Un compromiso y que responder
al mandato constitucional
ni al tiempo que se le eligió.
Y más en estas circunstancias
donde se recogió una confianza
muy plural, muy diversa,
muy difícil de articular
y, por lo tanto, cabía defenderlo.
Porque la tarea
ni siquiera ha empezado
la de este gobierno.
Y, por lo tanto, yo,
por convicción política,
entendía que debía seguir.
Y que si tiene que enfrentar
efectivamente esos desafíos
tan antidemocráticos,
qué mejor que hacerlo
desde una posición
de mayoría parlamentaria
y con un gobierno,
desde el gobierno.
Que es como se pueden,
no digo arreglar las cosas,
pero al menos contribuir
a arreglarlas.
Hola.
Bon dia, senyor Galo.
Sóc la Gemma Calvet.
Bon dia.
Jo li volia fer dues preguntes
en relació a la visió
que vostè tindria
si hagués d'analitzar
la situació en la qual
està envoltat
si s'ho mirés des de fora
com a polític, no?
La primera pregunta és
si una persona
en una posició
com la de vostè
a nivell de responsabilitat
no és capaç
de detectar
un enriquiment
o un ritme de vida
superior
al que la percepció
econòmica
dels seus col·laboradors
o, en aquest cas,
del senyor Coldo
li permetia
pel seu sou.
Mire,
por lo que
arriesgo
de equivocarme,
pero por lo que he podido
observar
en los autos,
en los informes
que forman parte
del sumario,
que ese incremento
patrimonial
se produce
después de
de la salida
del ministerio.
No tenía constancia,
claro que no,
pero es que
yo no me dedico
a perseguir
a las personas.
Puedo
compartir
alguna cuestión
puntual,
puedo preguntar,
de hecho,
pues había,
pues sí,
que había comprado
él y sus hermanos,
me dijeron,
el piso
donde estaban
los tíos
sus padres,
en fin,
pese a todo
lo que sale
del incremento
patrimonial,
tampoco es,
digamos,
si nos segmentamos
tampoco es
especialmente
llamativo,
vamos a ver,
estamos hablando
de los apartamentos
han venido ahorita.
Home,
això amb un sou
de 4.000 euros
al mes
no es pot,
si també has de mantenir
el teu ritme de vida
no pots tirar-ho.
Es que yo no sabía
que tenías de patrimonio.
D'acord.
I l'altra pregunta,
sí,
l'altra pregunta es...
Yo desde luego
no lo tengo.
Yo puedo hablar por mí.
Yo tengo menos patrimonio
que cuando fui ministro.
Menos.
Menos.
Menos,
que sé.
L'altra pregunta es
¿qué opina usted
de las dinámicas
de favoriment
de algunos políticos
a la hora de facilitar
las contrataciones
de sus familias?
Facilitar las contrataciones
¿de dónde?
De sus familiares.
Es decir,
que un político
cuando está ejerciendo
coloque
a su mujer,
a su hermano,
en trabajos
de libre designación
o favorezca
una contratación
de cárter público.
Bueno,
hay limitaciones legales
al respecto.
Por ejemplo,
en materia de contrataciones
hay limitaciones.
¿Pero cuando no se respetan
estas limitaciones?
Bueno,
pues como todo
lo que en la vida
no se permite
se puede recurrir.
Se puede recurrir.
Se puede denunciar.
Ahora,
lo que no se puede hacer
es matar.
Por eso,
ninguna de sus
versiones,
digamos.
Es que a veces
me da la impresión
de que estamos
en un estado
donde no hay recursos
para enfrentar eso.
Cuando digo matar
vol dir simbólicamente,
¿no?
No,
es que es curioso
porque
ahora mismo hay una política
respecto a la desinformación
o de las injurias
de las calumnias
y te voy a
no sé qué,
vaya a denunciar.
Y mire,
estas denuncias
son casi más insentillas
que las otras
porque son menos interpretables.
Si hay algo así
se renuncia
pero yo no creo
que eso sea
tan corriente,
¿no?
José Luis Ábalos,
gracias por acompañarnos
a este matí
y al Matí de
Catalunya Rádio.
Muchas gracias.
Gracias.
El Matí de
Catalunya Rádio.
Som 3CAT.
Coneixes la dieta
dels 10 dies?
Jo estic al màxim.
No,
quan has perdut?
Perdut?
Guanyat!
Ara tinc un Nissan nou
i estic més que preparat
per l'estiu.
Prepara't tu també
amb els 10 dies Nissan.
Vine del 3 al 14 de maig
al teu concessionari
i aprofita
les minors ofertes
per estrenar un Nissan
amb lliurament immediat.
Unitats limitades.
Corre,
que s'acaben.
Tinc un nou color preferit,
ti.
Quin?
El vermell maduixot.
Passió.
Això és el que sento.
Aquestes en mare
amb maduixes
d'origen nacional
a només 1,49 al mig quilo.
Barates no,
les més barates.
Com tota la fruita
i la verdura d'aldi.
Així de fàcil.
Així d'aldi.
La roba fa pudor de fum?
No m'estranya.
Amb aquesta contaminació.
Per fer front
a l'efecte hivernacle
i l'escalfament global
i millorar la salut
de les persones,
s'aplica l'impost
sobre les emissions
de CO2
dels vehicles
de tracció mecànica.
Un impost
que es destina
íntegrament
al fons climàtic
i al fons
de patrimoni natural.
A partir de l'1 de maig
podreu consultar
com tributa
el vostre vehicle
a través de la seu electrònica
de l'Agència Tributària
de Catalunya.
I també hi podreu
domiciliar el pagament
amb un 2%
de bonificació.
Informa't-en
a
atc.gencat.cat.
Què?
Anem d'excursió?
012.
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
I aquest model
amb d'asbeltauto
t'obté un descompte
de fins a 5.000.
Primaveres de Pibaldi.
Com? 5.000?
Capelles Sixtines.
Com que parlar
de diners és lleig.
Ho diem
amb paraules múnicas.
Fins a 5.000.
Mona Lises.
De descomptes
i finances
models quasi nous
revisats
i amb la garantia
d'asbeltauto.
Consulta en les condicions
a dasbeltauto.es
o acosta't
a la nostra xarxa.
Són preciositats.
El pròxim
12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya.
Els col·legis electorals
obriran de 9 del matí
a 8 del vespre.
Si vols saber
on has de votar
consulta la targeta
sensal
que rebràs
a casa teva.
Entra a
inepunes
o truca al
900-343-232.
Per votar
cal portar
l'original
del teu DNI,
passaport
o carnet de conduir.
Més informació
al 012
o a
eleccionsparlament.cat
Generalitat de Catalunya.
Estàs buscant cotxe?
Arriba a la Rending Week
a Quadris Rending.
Del 7 al 11 de maig
emporta't
un dels nostres
cotxes de Rending
des de 199 euros al mes.
Sense entrada
amb assegurança inclosa
també amb 18 anys.
Cotització al moment
i amb lliurement immediat.
Beneficia't
de les millors ofertes
a Quadris Rending.
Som a Passeig
Jona Franca 61.
Truca'ns per demanar cita
al 93-755-8294
o entra a
quadrisrending.es.
Comptes remunerats
Bank Inter.
Hi ha una escala de risc
que va d'1,
menys risc,
fins a 6,
més risc.
Els comptes remunerats
Bank Inter els correspon
el risc 1 de color verd.
Entitat adherida
a l'FGT espanyol
que cobreix fins a un màxim
de 100.000 euros per titular.
Si cada dia treballes
per als teus diners,
a Bank Inter fem
que els teus diners
treballin per a tu.
Amb el compte digital
sense comissions,
amb rendibilitat
sense límit de temps.
L'únic d'un banc cotitzat
sense condicions
i que ara et dona
fins a un 1,5%
o 1,44%
de rendibilitat
sense límit de saldo.
Per a saldos iguals
o superiors
a 50.000 euros
i amb liquidació
mensual d'interessos.
Font Intelligence
oferta fins al 30 de juny
de 2024.
Informa-te'n a
bankinter.com.
El banc que veu els diners
com els veus tu.
Quantes vegades has dit
algun dia jo...
Doncs bé,
aquell algun dia
és avui.
No et perdis
aquesta oportunitat
i aprofita ara
els Hybrid Days
de Pau Jot
amb avantatges exclusius
en tota la nova
gamma híbrida.
Només fins al 16 de maig.
Aprofita aquesta oferta
en el teu concessionari
més proper.
Pesó.
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Són les 9 i 12
Tartulia
el Jofre Llombar
Gemma Calvetits
i el Gonzàlez
i Pere Rosinyol
Ara parlarem de la sequera
s'aixecaran
algunes de les restriccions
de la sequera.
D'entrada,
com heu llegit?
Jofre,
tu què et va semblar
quan vas conèixer
aquesta notícia
d'aixecar
algunes de les mesures
de la sequera?
Home,
no ho dic jo,
ho diuen els experts
una de les coses
que em va agradar
ahir del debat
és els experts
diuen,
els experts diuen,
els experts diuen.
Hi ha un tema
que a mi em sembla
una mica tabú de dir
i l'intentaré dir
amb la màxima
delicadesa possible.
No sé si s'ha anat
massa ràpid
a l'hora d'aixecar
certes mesures
i aquesta rapidesa
ve determinada
pel calendari electoral
en el que ens trobem.
Ho dic així
de finament.
I torno a dir-ho,
no ho dic jo,
ho diuen els experts.
Els experts diuen
que potser hi hauria
un llindar
que se situaria
en el 30%
com a molt estirar
el 25%
en el qual
et pots començar
a plantejar
reprendre
algunes mesures.
També depèn
aquest 25%
o aquest 30%
en el moment
en què et trobes.
Si aquest 25%
o aquest 30%
et trobes
al mes de novembre
o desembre
és una cosa.
Si aquest 25%
o 30%
estàs
al mes de maig
enfocant
la temporada
turística,
més consum
d'aigua,
més ràpidament
s'evapora
l'aigua
per les altes
temperatures,
és una altra manera
de tenir
aquest 25-30%.
Estem al 23%.
Vull dir que
no sé si tot plegat
ha anat una miqueta just
i s'ha volgut córrer
per poder dir
a tres dies
de les eleccions
que ja no hi ha
tantes mesures
restrictives
amb la sequera.
Ai,
jo,
sincerament,
he trobat a faltar
la jerarquia
de quines són
les prioritats
de l'aigua,
no?
O sigui,
els cavals
ecològics
dels rius,
els usos,
no?
El dret humà
a l'accés a l'aigua,
la producció
de productes locals,
l'alimentació,
és a dir,
trobo a faltar
una jerarquia,
un coneixement
de posats
a obrir,
no?
Qui
va primer,
no?
Llavors,
a mi em sembla
que sí,
jo també tinc
aquesta sospita
prelectoral.
Espera,
sí,
em temo que és molt difícil
no pensar-ho,
no?
No vol dir que sigui així,
però és molt difícil
no tenir aquesta hipòtesi,
perquè, evidentment,
la sequera
no ha acabat,
i, en tot cas,
l'important seria
que ningú pensi
que s'ha acabat,
i, per tant,
tant de bo,
passades les eleccions,
com a mínim,
es comencin a posar en marxa
els mecanismes
més enllà
d'aquesta sequera puntual,
les que impliquen,
realment,
un canvi en el model,
que és el que,
tots els experts diuen
que ens hem d'acostumar
i que això implica
repensar
tots els sectors econòmics
d'aquest país,
per bèstia que sembli,
però és així,
perquè siguin compatibles
amb un nou marc
en què hi haurà
moltes sequeres,
encara que aquesta vegada
sembla ser
que just abans
de les eleccions
ja no és un problema.
Tema.
És que qualsevol mesura dràstica
que es pren
les dues setmanes
anteriors
a unes eleccions,
qualsevol viratge
de govern
o mesura
que s'anuncia
té una lectura
sempre,
sigui quin sigui
el govern.
Jo soc
de les que penso
que la llei electoral
en aquests temes
és molt clara
i que, per tant,
pràcticament
les 15 dies
abans
de les eleccions
s'hauria de pacificar
l'activitat
institucional
i no fer actes
i com aquest
n'hi ha hagut d'altres.
Això no ho sé,
això ho han de dir
també els continguts
polítics.
Hi ha sectors
que estan ofegats
també per algunes situacions,
no?
La indústria,
per exemple,
alguns pagesos...
Ofegats és molt adequat,
la paraula.
No, no,
la mesura en si,
la mesura en si,
si quan abans millor
es prengui,
si realment
doncs
és prudent,
doncs em sembla bé
que s'hagi pres
perquè estem en una situació
d'emergència.
Jo no sé si als pagesos
això els arriba
aviat d'hora
o ho entenen molt.
Una cosa serà
com ho perceben
que en una roda de premsa
s'anuncia així
després del tipus
de problemàtica.
Parlo de la pagesia
perquè són els que realment
han estat molt més condicionats
en segons quins llocs.
Hi ha llocs que ha plogut,
que hi ha aigua
i hi ha altres llocs
que no n'hi ha.
I no sé,
potser s'havia d'haver pactat
una miqueta més
a nivell institucional,
s'havia d'haver parlat,
s'havia fet una ronda
de consultes prèvies,
que es pogués sociabilitzar
aquesta mesura
i no ser un conseller
que surt en una roda de premsa,
que potser ho ha fet
amb molt bona intenció,
però la percepció
en general de tothom
és que és una posició electoral.
Bé, anem a saludar el conseller
David Mascor,
conseller d'Exxoclimàtica,
conseller bon dia,
gràcies per acompanyar-nos.
Molt bon dia.
Expliqui'ns per què
ara era important
aixecar aquestes restriccions
i no, per exemple,
la setmana que ve
després de les eleccions.
Mira,
aprofitaré
per contestar-te això
i matisar
alguna de les coses
que han dit ara
els tertulians.
Per què ho fem ara?
Jo m'he reunit
tres vegades
amb els regants del Ter,
amb totes les comunitats
de regants del Ter,
per estudiar
quin era l'escenari.
I, evidentment,
l'escenari,
tres vegades en el darrer mes,
l'escenari
fa 15 dies,
tres setmanes,
era un
i estàvem buscant
12 octòmetres cúbics
per als regants del Ter
per salvar els arbres
i prou.
Però,
amb el benentès
que s'hi plovia
i hi havia aigua
i es donaven
les condicions
que determina
el Pla Espacial de Seguera
perquè recordo
que nosaltres
totes les decisions
que prenem
estan en funció
del que diu
el Pla Espacial de Seguera,
que és la norma
que guia
el que ha de fer
aquest país
en una situació
com aquesta.
No depèn
que el conseller
de torn
o el director
de l'ACA de torn
decideixi
el que ell
li sembli.
Llavors,
el Pla Espacial de Seguera
ens diu
que si arribem
a un escenari
que s'acosta
als 165
octòmetres cúbics,
hem de
passar
l'estadi
d'excepcionalitat,
no d'emergència.
Per tant,
com que
ara estem a 156
i matiso
algunes de les coses.
Les conques internes
estem al 24,43%.
Però el Ter Llobregat
estem al 25,6%.
I jo vaig dir
ja fa
un parell de mesos
que fins que no arribéssim
al 25, 26, 27
no aixecaríem
l'emergència
perquè és el que diu
el PES.
Per què ho diu
el PES?
Perquè no té cap sentit
aixecar l'emergència
i al cap de 15 dies
tornar a entrar.
Però el Pla de Saquera
no contempla
que si hi ha eleccions
què s'ha de fer?
Saps què vull dir?
Vull dir que també
vostès tenen la decisió
d'interpretar una mica
la circumstància
del moment en què
ens trobem,
entenc.
Sí, sí, sí.
Però si els regants
d'Alter esperem una setmana més
ja no poden sembrar
el Blat de Moro, va?
I si ho haguéssim fet
la setmana abans
millor que aquesta setmana.
És a dir,
hi havia una urgència
real de fer-ho ara.
Els hi ve de molt pocs dies
de poder sembrar
el Blat de Moro
o no sembrar-lo.
Llavors, divendres passat
nosaltres ja vam fer
la comissió de desembassament
que es fa cada sis mesos
que aquest any
l'hem endarrerit
d'acord amb ells
per veure si plovia
i els hi podien donar
més aigua
de l'embassament
perquè el Pla Especial de Seguera
diu que només
per la supervivència
dels arbres
sí, estem en emergència
i per tant
la situació era
molt complicada per ells.
Recordo que és
la segona temporada
que molts d'ells
no podran sembrar
i per tant
tots els esforços
que faci el govern
per els pagesos
del Baix Ter,
per els de la Seca
i de Manresa,
per els del Delta
de Llobregat,
perquè cada dia
que endarrerim
la decisió
sí, depèn de nosaltres
endarrerir-la,
és un dia
que ells perden
a l'hora de sembrar.
Però a més a més
tothom ens reclamava
que augmentéssim
els cavals ambientals
i nosaltres vam dir
el primer dia
que puguem fer-ho
ho farem
perquè si els cavals ambientals
passen a ser
el doble dels que eren
és molt millor
per al riu,
per a la biodiversitat,
etcètera.
I les indústries
que tenen restriccions
del 25%,
si en lloc
de la setmana que ve
és aquesta
que les tenen del 15%,
segur
que també
intercedim
molt menys
a la seva activitat.
Per tant,
aquesta no és una decisió
que puguem prendre
alegrament
o que depengui
de
que el senyor conseller
li vingui de gust
fer-ho un dia o un altre.
És una decisió
que per molts d'ells
els hi va la temporada
i per tant
l'acollita d'aquest any...
Clar,
però si d'aquí poc
hem de tornar
a canviar la situació
això encara marejaria més
i també seria complicat.
Per això
nosaltres
no hem aixecat
l'emergència
tal com diu el PES
fins que ens hem acostat
al 165
que a 160
i arribarem
aquesta setmana
i depèn del que faci
dilluns i dimarts
estarem a 165
la setmana que ve.
Per això li he preguntar
que si no es podia esperar
a dimarts
de la setmana que ve.
Bueno, sí,
parlem amb els pagesos
del Baixter
a veure si es podia esperar
la setmana que ve o no.
No, no, sí, sí.
Queda clar, queda clar, queda clar.
Clar, en tot cas,
aquí sí que s'ha d'aconsellar...
Perdoni,
no tornarem a entrar
en emergència
amb els números que tenim
fins a finals d'any
i principis de l'any que ve.
I aquesta és la clau.
No podem estar fent
en un puja i baixa
d'emergència
i socialitat
i destirotar
la ciutadania d'aquest país.
Hem de fer les coses
amb rigor
i, per tant,
si nosaltres estem
en condicions
d'assegurar
que tirem aigua
fins a final d'any
sense entrar
en emergència
una altra vegada,
és el que fem.
Clar,
sobre el pas aquest,
no sé si vostè
si considera
que s'ha de revisar,
ho dic perquè,
per exemple,
aquest dilluns
Francesc Mauri
ens deia
que veia precipitat
canviar-ho
o alguns experts,
per exemple,
David Saudí,
que de dàtic
de Geografia de la UAP
aquest matí
ens deia això.
Home,
jo crec que ho han fet
abans de les eleccions
perquè s'apropa
a una època
molt crítica
que és l'estiu,
no?
La meva opinió personal
és que,
doncs,
potser hagués sigut,
no hauria estat de més
esperar una mica més
a veure si arribàvem
a aquest 30%,
perquè tot apunta
que tornarem
a tenir un estiu
molt calorós,
amb una gran demanda hídrica
i que,
evidentment,
aquestes reserves
es poden anar
consumint
bastant ràpidament.
És a dir,
entenent l'urgència
que vostè em deia
perquè això
hi ha pagesos
que ho necessiten,
entenent què és el que diu
el pla de Saquera,
però no sé si vostè considera,
conseller,
que cal revisar
d'alguna manera
aquest pla
perquè aquestes prediccions
que ens estan dibuixant
els experts
d'aquest estiu
tan sec
i molt més càlid
també segur que afectaran
al final
a l'aigua a Catalunya.
Avui
estem en les mateixes condicions
que estàvem l'any passat
a aquestes alçades.
Les mateixes.
I l'any passat
a aquestes alçades
hi van passar
tot l'estiu
amb excepcionalitat.
I vàrem arribar
a estirar l'aigua
fins al febrer
que és quan vàrem
declarar l'emergència.
Per tant,
la previsió
que tenim nosaltres
és que si estem
en les mateixes condicions
estirarem l'aigua
fins a final d'any.
I per tant
no tornarem
a entrar en emergència.
El pla especial
de Saquera
s'ha de revisar.
Jo ho he dit
des del primer dia
que s'ha hagut d'aplicar.
És a dir,
quan tu fas un document
com aquest
que es comença a fer
el 2016,
es treu informació pública
el 2018
i s'aprova
el 2020,
quan el fas
en època
que no hi ha
Saquera,
quan l'has d'aplicar
es veu
si hi ha
mancances o no.
I és evident
que tots els actors,
no el govern,
tots els actors
consideren
que hi ha
mancances.
Per tant,
ho he dit
al Parlament,
ho he dit
en algunes entrevistes,
quan s'acabi
tot aquest període
és evident
que s'haurà
de revisar
el pla especial
de Saquera.
Però per què no ho ha fet
ara, aconseller,
això ja?
O perquè revisar
el pla especial
de Saquera
porta dos anys
de feina.
Com les coses
més aviat comenci
millor.
Sí,
però escolti'm,
crec jo,
eh?
Quan les coses
s'han de revisar...
Perdoni,
aconseller,
però estem en Saquera
des de finals del 2020.
Estem al 2024.
L'emergència
s'ha aplicat el febrer,
que és quan hi ha hagut
les restriccions,
que és quan tothom
ha dit
o això potser
no podria anar així.
Llavors,
el que entenc jo,
eh?,
en tots els processos...
Això vol dir que fins aleshores
no ens hem adonat
que aquest pla no servia.
En tots els processos,
quan s'apliquen uns plans,
s'apliquen,
s'avaluen
i llavors es prenen les decisions.
Sí.
I per tant,
no els poden avaluar
fins que s'han aplicat.
I l'hem aplicat
durant dos mesos,
tres, perdó,
des del febrer fins ara.
Per tant,
hem estat quatre anys
quan s'acabi
en Saquera
sense saber
si aquest pla funcionava o no.
Perdoni?
Hem estat quatre anys en Saquera
sense saber
si aquest pla funcionava o no
perquè no n'hem vist encara
les conseqüències fins ara.
És que tots els plans
funcionen així.
Tots.
Sempre passa això.
Un dissenya un pla
i quan s'ha d'aplicar
veu si té mancances.
Poques o moltes.
I llavors sempre
s'ha d'avaluar
i fer la revisió.
Això passa
amb el pla especial de Saquera
i passa
amb el pla del Neucat
i passa amb un pla d'emergència
d'un edifici
i passa amb tot.
Que és el que jo m'he compromès a fer
si evidentment
a partir del 12 de maig
la ciutadania
ens dona confiança.
Però de fet
així s'ha provat
al Parlament.
Seria que també
l'administració
té la velocitat
que té
però al final
ens trobem
en la situació
que estem
i afecta sempre
la ciutadania.
Sí, sí,
però nosaltres
podem fer la revisió
i asseure tots
els actors
en una taula
i començar
un procés
que durarà dos anys.
Podem fer-ho
però durarà dos anys.
Els plans
no els revisen
d'un dia per l'altre.
Com estan ara
les obres
de les desanalitzadores?
Les obres
de les desanalitzadores
les que ha de licitar
l'Estat
o les portàtils
que posarem
a la Costa Brava Nord?
Les que ha de licitar
l'Estat
l'obra
de l'ampliació
de la Tordera
l'Estat té el projecte
des del setembre del 23
i estem esperant
que liciti
una obra
tan urgent
i prioritària
declarat per ells
el maig de l'any passat
portem
pràcticament
vuit mesos
esperant
que l'Estat liciti
i la del Foix
està acabat
en el tràmit ambiental
i quan estigui acabat
estarà a punt
perquè l'Estat
l'ha pogut licitar.
I la instal·lació
d'aquesta flotant
al port de Barcelona
per exemple
continuarà sent necessària
en la situació
que estem?
No sabem
si necessària
però la tindrem segur.
No sabem si necessària
perquè no sabem
si tindrem aigua
i haurem d'entrar
en emergència 1
o en emergència 2
durant el 25
perquè durant el 24
ja creiem
que no entrarem
en emergència
però la flotant
estarà al port de Barcelona
a finals d'any
a l'octubre
de novembre.
És una
una eina més
que tenim
per fer front
a aquesta situació
de sequera
fins que
tinguem les dues
desoladores
que l'Estat
ha de licitar
en marxa
que això
es compta
que estrem
entre el 27
i el 29
amb les dues
en marxa.
Abans
repassàvem també
el CEO
vist com
aquests últims dies
la sequera
i el canvi climàtic
realment
és la primera preocupació
dels catalans
vostè creu que
o li preocupa
diguéssim
que el proper govern
que surti
no tingui
en consideració
això?
Estic convençut
que tindran
en consideració
això
perquè és que
és evident
i nosaltres fa molt
temps que ho diem
que l'emergència
climàtica
segurament
és el principal
problema
que té el planeta
però també
és evident
que el conjunt
de la ciutadania
aquestes qüestions
preocupen més
quan afecten
més directament
i per tant
quan
tenim episodis
de contaminació
de l'aire
les persones
afectades
per aquesta contaminació
de l'aire
diuen
oh, això és un problema greu
però quan no hi són
doncs no és tan greu
i amb la sequera
està passant això
i per tant
jo crec que està molt bé
que el CEO
reflexi la preocupació
del conjunt
de la ciutadania
amb la sequera
i per tant
amb l'emergència
climàtica
perquè això també
empenyarà
els dirigents
qui ocupi
el govern
la propera legislatura
o les properes
legislatures
a prendre decisions
més valentes
si cal
en aquestes qüestions
Conseller David Mascol
gràcies per a dir
que veiem el Parlament
cada vegada que intentem
fer alguna cosa
doncs costa
costa
perquè hi ha
molts partits
que encara no estan
per la labor
és a dir
quan
s'aprova una llei
de canvi climàtic
i això contempla
un impost sobre
els grans vaixells
que contaminen
doncs hi ha partits
que quan el govern
porta aquest impost
al Parlament
presenten una esmena
a la totalitat
doncs vol dir
que hi ha partits
que encara no estan
per la labor
bé
com també hi ha partits
que estan per la labor
de fer el hard rock
exactament
exactament
Conseller Mascol
gràcies
moltes gràcies
un dels hospitals de referència
de Catalunya
prepara una jornada especial
al carrer
amb el Clínic Obert
per apropar la salut
a tothom
i serem en directe
amb metges
testimonis
experts
i actuacions musicals
com Maria Heine
crec que sí qui és
però potser
em faig la cosa
farem el comunista
amb el Joel Díaz
i parlarem
de cuina saludable
amb el Pep Noguer
i l'Ada Parellada
fem una costellada
que no vol dir
que només mengis costell
i tindrem una conversa
molt especial
amb tota una estrella
de Hollywood
Viggo Mortensen
Aquest dissabte 11 de maig
el suplement
des de l'Hospital Clínic
de Barcelona
amb el suport
de la biotecnològica
Amgen
Para, para
Dismer, amor
Què faig amb la pell
de la mandarina?
Això va
el covell marró
que tenim
sota la ixeta
Veus que hi són
la resta
de pells de fruita?
Esclar!
Reciclar
és massa evident
per no fer-ho
l'orgànica
el contenidor marró
o el covell
del porta-porta
Generalitat de Catalunya
Tinc un nou color preferit
Quin?
El vermell maduixot
Passió
Això és el que sento
Aquesta setmana
amb maduixes
d'origen nacional
A només 1,49 al mig quilo
Barates no
Les més barates
Com tota la fruita
i la verdura d'aldi
Així de fàcil
Així d'aldi
Necessites un cop de mà
per cuidar els teus pares?
Cuideo
L'empresa líder
d'atenció a domicili
per gent gran
La teva tranquil·litat
en mans de
Cuideo
Busco algú que dirigeixi
la unitat SS d'intel·ligència
Em dic Heidrich
L'home del cor de ferro
Per homes despietats
calen solucions dràstiques
Heidrich ha de morir
Bona sort a tots
L'home del cor de ferro
A la plataforma 3CAT
i a TV3
És la gran pel·lícula
Aquesta nit
El 9 de maig de 2018
es va celebrar
per primera vegada
el Dia Mundial
dels Mitjons Perduts
I en fi
Si fins i tot
els Mitjons Perduts
tenen un dia propi
no te'n mereixes un?
Tu també?
Amb Mi Dia de l'11
tria la teva data especial
i juga-hi
Cada dia
per un euro
guanya fins a 3.000 euros
Mi Dia
el sorteig més teu
I recorda
un dècar de 5
toca
A tots els que jugueu
a l'11
ben jugat
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat
Tenim paraules
Literatura
Molta literatura
Jo no sabia
Tenim paraula
El podcast
que a través d'una paraula
en català
s'obre a tot un món
Boira
Passarell
També és una persona viva
Estuta
Molt alegre
Tret de quan està la cassola
Botifler
Bendarra
De la berra i del bandarra
Del bagarro
Garrepa
Feliç
Jugarem, riurem
i reflexionarem
sobre la nostra llengua
i ho farem en un programa
farcit de gent apassionada
pel català
Us ho podem assegurar
perquè nosaltres
tenim paraula
Tenim paraula
El podcast sobre la riquesa
del català
amb Roger de Gràcia
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Ara parlem del debat
Dia de ressecre
del debat de Catalunya Ràdio
i TV3
Un debat que per cert
va fer una quota
del 22,1%
i amb audiència mitjana
de 358.000 espectadors
Això vol dir també
que s'hi van afegir
en aquest cas
dispositius únics digitals
33.000 dispositius únics
de vídeo digital
i 8.000 d'àudio digital
són molt bones xifres
del debat d'eleccions
al Parlament de Catalunya
i de Catalunya Ràdio
i TV3
que va tenir diferents blocs
començant pel que acabem
de comentar amb el conseller
a la sequera
van veure per exemple
un aragonès
treient pit i defensant
l'obra de govern
i una oposició
que carregava
contra els cops
de volant
dels últims mesos
a partir que entrin
en vigor
el nou escenari
els pagesos
podran regar
tres vegades més
fan alguns
moviments
de batzegada
que no acabem d'entendre
però que per responsabilitat
i per anar junts
amb aquest tema
no diem res
com per exemple
dir que portarem
aigua en vaixell
i llavors de cop
dir que posarem
una decebedora
això és d'una batzegada
perquè no es pot anunciar
una mesura tècnica
innovadora
fins que no estigui garantida
i això a vostè
que li va tocar
gestionar una pandèmia
sembla mentida
i la sequera
també ens va deixar
uns moments curiosos
per exemple
aquest atac de sinceritat
del popular
Alejandro Fernández
vostès no tenen
ni idea de gestió
de l'aigua
jo tampoc
però l'única diferència
és que jo ho reconec
i també es va parlar
de finançament
i aquí va rebre
aquí va rebre més
va ser el candidat
del PSC
resoldre
va publicar
el model català
és a dir
el que diu
estatut d'autonomia
de Catalunya
que diu
que es crearà
un consorci
tributari
paritari
entre Vicente Espanyol
i Vicente Catavana
per recaptar els impostos
el senyor Illa
ens parla
d'aquest consorci
però quina credibilitat
tenen
si són incapaços
d'executar
els pressupostos
que proven a Madrid
i es va parlar
també d'immigració
i aquí la candidata
dels comuns
Jessi Calviac
va recriminar
les mentides
de l'ultradreta
és per culpa
del senyor Aragonès
del senyor Illa
i del senyor de Junts
les dades que vostè ha dit
són falses
senyora Estrada
i senyor Carrizosa
que ha gastat 50.000 euros
públics
en perruqueria
en perruqueria
i en el rebut
de l'àmbra
no, és que és fals
és que 8
8 de cada deuda
que és menjador
són per a la gent
que ha nascut a Catalunya
per tant
és que vostè
està mentint
sistemàtica
i sobre pactes
maiol
hi ha alguna novetat?
cap ni una
bàsicament es van dedicar
a retreure
els possibles pactes
que podien tenir els altres
més que aclarir
el que cadascú
podia tenir amb ells
perquè saps que els pactes
només es fan
amb l'aritmètica
electoral
que tindrem diumenge
Què us va semblar
el debat?
Va, Gemma
Em va semblar
bastant equilibrat
en general
bastant equilibrat
cadascú fent
el paper
que li tocava
no penso que ningú
destaqués
d'una manera
excepcional
crec que van tractar
tots
de treure
la millor capacitat
dialèctica
de cadascú
en relació
a les seves posicions
polítiques
sí que em va
sobtar
des del principi
i em va emocionar
una expressió
de dolor
de dolor
contingut
i un esforç escènic
enorme
de Josep Rull
jo crec que ell ahir
mentre estava fent el debat
segurament per dintre
visionava moltíssimes
de les vivències
que ha viscut a presó
perquè era un element
de contrast escènic
enorme
enorme
o sigui
participar en un debat
electoral
no treure
ni el més mínim
fil d'odi
perquè va estar
molt curós
habitualment ho és
en les seves formes
molt curós
però en canvi
hi havia ulls
en un moment donat
al principi
sobretot
de dolor
de dolor
quan es dirigia
al partit
al partit popular
sobretot
i em va
sobtar també
l'absència
d'una referència
sobre aquest tema
en relació
a la situació
quan es va parlar
de la relació
entre Catalunya
i Espanya
la part
relacionada
amb el referèndum
i amb el nou
de finançament
hi vaig trobar
a faltar
un balanç
del període
repressiu
un balanç
és a dir
això ha sigut història
i estiguis d'acord
o no
amb com es van fer
les coses
i estiguis d'acord
o no
amb si va ser legal
o no
el preu
que s'ha pagat
des del punt de vista
institucional
i també sociològic
i a nivell internacional
per Catalunya
ningú pot negar
que és un abans
i un després
aleshores
aquest blanqueig
d'aquesta situació
de dolor
i de repressió
que encara dura
perquè encara
hi ha judicis pendents
és cert que hi ha
una llei d'amnistia
veurem com s'aplica
és a dir
tot això
és una finestra oberta
que pot estar plena
de llum
o de foscor
em va faltar
en aquest espai
que és important
el pragmatisme
i és important
apretar
el partit socialista
perquè
pugui
realment
avançar
en mesures
molt més
resolutives
respecte
a aquest 50 i 50
de la nostra societat
catalana
perquè 50 i 50
per tant
això s'ha de resoldre
d'alguna manera
políticament
i han de donar
sortides democràtiques
això és una evidència
però
em va faltar
aquest acompanyament
als que ho han patit
hi va haver dues petites referències
per una banda
Pere Aragonès
que si recordeu
a l'inici de la companya
havia comès un error
en un altre debat
fent una mica d'escàrdi
que Carles Puigdemont
no hi fos
ahir sí que va fer referència
va celebrar
que Josep Rulli
pogués ser
després de totes les decisions
portant-se també
al seu bolí
i el proper Josep Rull
en una discussió
amb Carlos Carrizosa
el Carrizosa l'acusava
d'un discurs d'odi
ell deia
jo com a mínim
no us he portat a la presó
van ser les dues
úniques referències
a aquests moments
que hi va haver
el debat d'ahir
Bé
jo el vaig veure
em va agradar molt l'altra
trobo que ho va fer molt bé
em va agradar
en la primera
la primer moment
aquí preguntes
perquè llavors
es va veure molt clarament
que els tres partits
que tenen possibilitats
Junts, PSC, ERC
eren preguntats
pels que volen
esgarrapar
llavors es va veure molt clarament
que Vox i PP
li pregunteven a Junts
ERC i Ciutadans
del PSC
i PSC i Comuns ERC
vull dir que es va veure molt
aquestes indecisos
i aquesta interacció
l'altra cosa
que vaig trobar a faltar
és que els preguntessin
quines polítiques
coproduïrien juntes
totes les persones
allà presents
o sigui que
trobo
que hagués estat bé
una espècie de política ficció
que es pogués dir
un escenari d'ara
en quin punt
us podeu trobar
no, no
és a dir
per exemple
vostès en habitatge
estarien d'acord
en fer conjuntament
la planificació
d'una sèrie d'accions
estarien vostès d'acord
és a dir
trobo
que falta
buscar consensos
és interessant
no, no
és a dir
anem a crear
amb les circumstàncies
que tenim
vostès estarien d'acord
en coproduir
també amb la ciutadania experta
polítiques públiques
d'allà recorregut
això és una pregunta
que hagués fet
que sent mirats
per tots nosaltres
ells traguessin
el millor d'ells
i s'esforcessin
potser per dir
és veritat
que hi ha coses
que ens hem de posar
d'acord
absolutament totes
Zofra
va ser un debat
clar
ara quedaré
com a jonqui
de la política
clar
era el quart debat
que veia
ho sento
i clar
moltes coses
ja et sonaven
a noves
també entenc
que no tothom
veu els quatre debats
ni tothom
ni tan sols un
sencer
l'assumeix
perquè va durar
dues hores
llargues
dit això
sí que vaig trobar
la línia
aquesta que deia
l'AIDSIR
del consens
hi ha dues coses
tu et pots barallar
perdoneu per la metàfora
futbolística
en si
fas un joc defensiu
si com a país
has de jugar
més per la dreta
o has de jugar
més per l'esquerra
si has de jugar
més pel centre
però si no tens pilota
i no tens cap de futbol
on jugar
ja pots anar
fent tàctiques
què vull dir amb això
si tenim un problema
que és la sequera
i que tothom
ja està d'acord
i després
tothom
més o menys tothom
amb la boca més gran
o més petita
veu que Catalunya
té un problema
de finançament
que fins i tot
el PP
amb la boca petita
admet
que per part de l'Estat
no s'estan destinant
tots els recursos
a Catalunya
i d'aquí
doncs
sumem
PSC
Comuns
Esquerra
Junts
la CUP
etcètera
etcètera
coi
arribem a consensos
sobre això
i com es va
d'una manera unitària
davant de l'Estat
i se li planteja
quins recursos disposo
i a canvi
de quins serveis
no?
Lluny d'això
també
amb la sequera
doncs tothom
va intentar
portar la seva aigua
al molí
amb això no ho estava volant
fer una broma semàntica
no?
És a dir
jo sé que hi ha un problema
de sequera
i jo com a govern
ho he fet millor que tu
i l'altre
jo com a oposició
ho hagués fet millor que tu
perquè no em vas informar
amb aquests quatre debats
que dius Jofre
és a dir
que tots els candidats
saben mai
a qui es dirigien
Sí, perquè clar
quan tu veus quatre debats
veus el de la Sexta
per exemple
que el Partit Popular
buscava molt més
a Salvador Illa
que ahir
i ahir per exemple
buscava a Junts
pel flanc més conservador
saben perfectament
quin tipus de públic
està mirant
i a qui es poden dirigir
Sí, sí
i ahir Alejandro Fernández
quan es dirigia
Josep Rull
ho feia en català
i quan es dirigia
Salvador Illa
ho feia en castellà
Sí, sí
jo crec que estic d'acord
amb el que s'ha comentat
que va ser un debat
ben portat
interessant
i que d'alguna manera
va servir
amb la política convencional
aclarir
algunes coses
per bé que tot dependrà
òbviament del resultat
el que sí trobo a faltar
no només en aquest debat
sinó amb tots els que hi ha hagut
i que crec que és un reflex
de la societat
que es nega a acceptar
el marc
en el que estem
d'absoluta excepcionalitat
com a conseqüència
del canvi climàtic
el canvi climàtic
es toca
d'esquillada
quan es parla de la sequera
però d'una manera
que sembla
que estem afrontant
una situació excepcional
que ja
es recuperarà
també
això m'ha semblat
també quan
quan parlàvem abans
amb el conseller
que ja es recuperarà
i que per tant
podrem tornar
a una vida normal
que teníem abans
d'aquest moment excepcional
que ja vam tenir
a la dècada passada
i que ja
que no passa res
i quan ja sabem
que això no és així
aquestes eleccions
que es produeixen
en plena sequera
i amb tots els indicadors
de rècords absoluts
de temperatura
que ja s'han consolidat
i que ens obliguen
a obrir un debat
molt seriós
molt seriós
sobre com s'ha d'organitzar
la nostra societat
l'economia
els sectors productius
tot
al voltant
d'aquesta nova realitat
que no és excepcional
doncs això
ha estat absent
de tots els debats
perquè tothom
es resisteix a assumir
una realitat
que ja els científics
diuen
que el model
no pot continuar
en el nou marc
de canvi climàtic
i menys
en un país
com Catalunya
o com Espanya
que està en l'epicentre
de les conseqüències
del canvi climàtic
i això
amb aquesta profunditat
no s'ha abordat
i abans
parlàvem abans
amb la Itziar
que en canvi
la ciutadania
ho té més clar
s'acaba de crear
una assemblea
per la transició ecosocial
que sembla
que siguin
en planetes diferents
i que aquesta associació
ciutadana
sí que ho aborda
això és molt interessant
això són més de
270 entitats
és l'assemblea catalana
per la transició ecosocial
sí
vam fer una roda de premsa
ja es va començar
a partir d'una sèrie
de reunions
i de treball col·lectiu
bueno es va dir
bueno ja tenim
una mica
les 52 mesures
que creiem
que s'haurien d'implementar
però fa un programa electoral
com si diguéssim
sí
en realitat
hi ha una vocació
de mostrar
que tenim un programa polític
i que el tenim
des de diferents llocs
i que a més
una de les coses
que demanem
és un marc legal
una llei de participació
i cooperació
que per fi
blindi
el paper
que juguem
la ciutadania
que estem realment
compromesos
amb els continguts
amb les mesures
amb les planificacions
nosaltres volem
una coproducció
de polítiques públiques
un reconeixement
i que puguin ser vinculants
per això us deia
tant de bo
que ahir
tots aquests partits
també s'haguessin
entre ells
organitzat
per planificar
i coproduir
amb nosaltres
o sigui
nosaltres estem preparats
és que jo crec que això
aquesta metodologia
és el futur
de la democràcia
és a dir
no suprimir
ni anul·lar
la dimensió
dels partits polítics
representativa
però sí
ajudar
a generar
bones polítiques
de consens
des del talent
i des del sentit comú
és la voluntat
de fer coses
i de retruc
això
et frena
l'altradreta
sí, sí
però bueno
un moment
no et frena
l'altradreta
si els missatges
que tu
espere
deixa'm acabar
una mica
el raonament
perquè jo penso
que el bon govern
és el del sentit comú
i el que pot aglutinar
tant els interessos
dels treballadors
com els dels empresaris
i aquest no s'ha fet mai
per què?
perquè s'han buscat
frontisses
molt sovint
interessades
amb organitzacions
que es perpetua gent
en els càrrecs
que mai canvia
i que són molt poc útils
al final
per aconseguir avanços
i l'avantatge
d'un nivell d'assemblea
ben gestionada
per entitats importants
i per persones
que sàpiguen treballar
d'aquesta manera
és que tu poses
el talent sobre la taula
i la planificació
sobre la taula
ara mateix
a Catalunya
ens falta una planificació
amb energies renovables
o aquest pla
que el conseller
ha dit
que no ha pogut fer
és a dir
aquests plans
que es fan
en despatxos
per tècnics
funcionaris
alguns que treballen molt
i després no se'ls fa cas
alguns no en treballen tant
aquests són els
que es poden fer
si es treballa
des de territori
i amb els tècnics
que en saben
i és importantíssim
ara mateix
per exemple
amb el tema
de les renovables
on te col·loques
deixem que siguin
els impulsors
o els promotors
que decideixin
a quins llocs
del país
es col·loquen
macro instal·lacions
o es planifica
de forma adequada
com diu
la Unió Europea
amb la seva directiva
potenciant
les comunitats energètiques
per exemple
això
ara mateix
si no es mobilitza
la ciutadania
amb clau constructiva
és impossible
que vingui
amb aquesta baralla
permanent
del sector polític
jo ho veig així
i són coses
molt urgents
la ciutadania
està amb ganes
de contribuir
a la millora
de la qualitat
democràtica
jo ahir
escoltant
els diferents
entitats
que van expressar
diferents temes
posava la pell
de gallina
la qualitat
i la confiança
en la construcció
col·lectiva
democràtica
era increïble
hi havia més
confiança política
allà
que a vegades
en els propis partits
depèn com es posen
quan entren
en aquella fase cínica
que a vegades
malauradament entren
en l'epora
d'eleccions
no
però llavors
una vegada
ja passa les eleccions
de vegades
se'ns relaxa
la gent
per això deia
que és una eina
quan es diu
com es combat
l'ultradreta
l'ultradreta
es pot combatre
des de molts punts
de vista
però això mateix
en si mateix
és l'ADN pur
de com combatre
l'ultradreta
en el sentit
més polític
del terme
és a dir
contra la desinformació
i la solució fàcil
el rigor
la informació
el talent
etcètera
contra el descensís
de la política
política en majúscules
feta
de la ciutadania
cap a la ciutadania
articulada
d'una manera diferent
i no per això
menys democràtica
allunyada del sistema
de partits
i digues
digues
no no hi ha una cosa
molt important
la ciutadania
al rescat
de l'administració pública
tenim treballadors
públics extraordinaris
que no estan sent
posats en valor
ni se'ls està recorçant
que conjuntament
a nosaltres
els plans
els faríem en un any
no en dos
això d'entrada
amb solucions imaginatives
allunyades
d'una data electoral
és a dir
quan es presentava això
evidentment
amb tot el racó
que vulguis
però no era un partit
que ho faig això
pensant en que
aleshores a la demarcació
de lleida
tindré dos diputats
més
tots tenim experiència
d'haver fet plans
i que els aturin
és a dir
el dels plans
en el món públic
és Kafka
no
el següent
i segur que moltíssima gent
que ens està estudiant
i que participa
l'elaboració de plans
les metodologies
llarguíssimes
al final
vistiplaus tècnics
que poden aturar
mesos
o simplement
una decisió unilateral
d'una persona
que diu
això no va
a que s'aprovi
el calaix
i s'ha treballat allà
amb persones
amb tècnics
i és així com funciona
i això
que té una clau
de nepotisme
no té res de democràtic
això és el que està aturant
moltes vegades
la transformació
o l'adequació
però clarament
és el sistema de partits
és a dir
actualment
i de lideratges
perquè hi ha un sistema
de partits
i hi ha lideratges directius
i el que nosaltres
en parlem com a política
en realitat
és metapolítica
és la política
que parla d'ella mateixa
és la que ens alimenta tots
i el que tots els dies
estem parlant
d'uns i d'altres
en anglès
la paraula polítics
es divideix entre
la política
i les polítiques
i el problema
és que ara mateix
les polítiques
estan subeditades
al titular de torn
que és la política
per tant
això és el que evita
que totes aquestes coses
es puguin decidir
amb molta més facilitat
que es decidiria
si no veu
que hàgim de votar el dia 12
que això no creu
que els partits
siguin essencials
jo vull fer
una
tot és democràcia
també votar el 12 de maig
és democràcia
però no només
és democràcia
no estic d'acord
però vull dir
que el nostre posicionament
aquí compartit
no s'entreti
com un
diguem
un afany
de menystenir
el factor
del partit polític
jo crec que ha quedat clar
que el sistema
de partits actual
és reformable
però forma part
per condensar
el pensament ciutadà
en unes institucions
evidentment
el problema és
quan usopedites
tot això
exacte
ja està
però no oblideu
el que deia el Pere
la possibilitat
d'un canvi
de model
absolutament necessari
començar tots
a sumar-nos
per redirigir
les maneres
però aleshores
ha canviat la llei electoral
no no
però en el fons
és el que estàvem dient
no hi ha una assemblea
que parteix
ordenadament
hi ha una assemblea ciutadana
que parteix
d'una realitat
en sèrio
que el món polític
no hi parteix
i el món polític
no hi parteix
perquè són males notícies
són males notícies
assumir
que tothom necessitarà
fer un canvi
perquè quan diem
un canvi de model
no estem parlant
només de
superestructura
estem parlant
de molts models de negoci
de moltes empreses
de moltes dinàmiques
que s'hauran de transformar
i s'hauran de transformar
en un sentit
que el mercat
com a tal
no l'ajudaran
perquè han fet
unes inversions
d'una manera
i resulta que ara
potser hauran d'incorporar
la petjada ecològica
en el preu
jo què sé
m'ho estic inventant
òbviament
però que atentarà
contra molts models econòmics
que han sigut
que funcionen
i que això
costa d'assumir
aquesta comissió ciutadana
aquesta assemblea ciutadana
ho assumeix
deia el Gramsci
o com a mínim
se li atribuïa a ell
que la veritat
és revolucionària
però és que no es pot obviar
s'ha de partir
de la veritat
i la veritat
és que estem en un marc
de canvi climàtic
que això té enormes repercussions
sobre la vida
que hem conegut
i que no s'afronta
o afronta la ciutadania
organitzada
en aquestes assemblees
al món polític
li costa més
perquè són males notícies
però són inevitables
Són les 9 i 49
Sobre les eleccions de diumenge
Mayol
també hi ha
ara mateix
molts interrogants
amb els indecisos
es calcula el 30%
de gent
que encara no sap
què votarà
i també hi ha molta gent
que vol manifestar
un bon protesta
sobretot per part
dels independentistes
que no se saben encara
com es mouran
i com reaccionaran
Els que diguem-ne
estan entre si votar
o no votar
i és una de les grans claus
de les eleccions
d'aquest diumenge
perquè es parla precisament
d'això
dels que dubten molt del vot
però dels que aniran
o no a votar
és una de les grans claus
el CIS donava
una participació altíssima
a la pregunta
de si aniries a votar
hi havia més d'un 70%
això és enoma
diguem-ne
només a les eleccions
del 17 diria
i fins i tot
al 15
es van arribar
normalment es mou en torn
dels 60
però és molt important
per exemple
si entra o no
una formació política
al Parlament
que és una de les claus
d'aquest diumenge
depèn de tenir
el 3% dels vots
per tant com més participació
més dificultat tindrà
i l'altre
en això que deies
del flanc independentistes
el repartiment d'escorts
depèn de qui es quedi
a votar a casa
pot anar cap una banda
o una altra
ens passarem el diumenge
fent anàlisi
amb les xifres de participació
que després quedaran desmentits
però al final
aquesta xifra final
de participació
serà decisiva
per marcar
el resultat final
o un altre exemple
i acabo amb els abstencionistes
tot aquell votant
que va a les eleccions espanyoles
a votar
majoritàriament
al partit socialista
i que es queda a casa
d'unes catalanes
si l'efecte Sánchez
els mobilitzarà o no
és una de les grans claus
que mouen els partits
aquests dies
però ara mateix
tampoc res
fa pensar
que hagi de passar
alguna cosa
que pugui
fer reaccionar
aquesta mà
votant massa
Jofre
no ho sé
amb nosaltres aquí
no?
sí
això segur
no ho sé
però vull que la campanya
en principi
ja està tot dat i beneit
sí però és veritat
que aquest dubte
aquest dubte
jo he palpat
potser la vegada que més
hi ha moltíssima gent
que et diu
és que encara no sé a qui votar
no és que no vulgui votar
perquè et diu
al final potser no votaré
o exactament encara
no sé a qui votar
o sigui
hi ha com una mena
d'esconcert
amb un grup de gent
aquí es pareixen
diferents coses
per començar
això del 3%
és un requisit
indispensable
però no és suficient
particularment a Girona
Lleida i Tarragona
és a dir
tu pots obtenir 4 i 5%
però encara tot i així
no obtenir representació
perquè
només entre cometes
a Lleida per exemple
hi ha 15 diputats
a la que reparteixen
les 15 cadires
costa molt
aconseguir
una altra qüestió
som
perdoneu que insisteixi
estem patint
la llei electoral
del 1978
pensada
amb clau
del 1978
en què
des de dilluns
a les 12 de la nit
matinada de dimarts
no es poden publicar
enquestes
però tothom
ha vist les enquestes
que es pengen
a Delaida
que es pengen
a Andorra
que es pengen
etcètera
el dissabte
dia de reflexió
que ja està pensat
fins i tot
ja fa anys
que el dia de reflexió
està concebut
com un dia més
de campanya
en què
curiosament
el candidat
passeja per la muntanya
va a córrer
va a fer l'arròs
amb la seva mare
a la qui no ha pogut
veure
aquests 3 exemples
els trobaràs
dissabte
perdona
perquè sempre
acabem amb el mateix
però
Catalunya és l'única
comunitat autònoma
que no ha fet
llei electoral
és una vergonya
és una vergonya
però el dia de reflexió
és també
a la llei
és una vergonya
no tenim
llei electoral
vivim
encara
en aquestes eleccions
que en teoria
ja són després
de l'1 d'octubre
que s'havia de fer
la independència
o sigui
hi havia gent
que creu
que es pot fer
la independència
en un país
que no té
una majoria
suficient
per fer
una llei electoral
jo crec
que el dia
que hi hagi
una llei electoral
em començaré
a creure
el dia que hi hagi
una llei electoral
pròpia
em començaré
a creure
que algun dia
potser hi haurà
una majoria
per fer una independència
però
fem primera
una llei electoral
pròpia
han fet ponències
i han acabat
amb tota la feina
feta
sense l'aprovació
política
és una paradoxa
vergonyosa
que no siguem capaços
de tants anys després
de tenir una llei electoral
sobretot
quan s'han dedicat
hores a fer-la
no n'hi ha hagut
perquè
PSC i Convergència
en el seu dia
no es posaven d'acord
en el repartiment
d'escorts per províncies
perquè no hi ha hagut
un consens
com a conseqüència
que tothom calcula
a veure què li fan bé
i en l'última ponència
també Esquerra
és a dir
l'última jo estava
molt a prop
i vaig veure els esforços
que feien diputats
per posar
diguem
eines
mirant el model alemany
són tècniques
són tècniques
de recompte de vots
però és que no és un país seriós
perquè fins i tot
encara
l'atribució d'escorts
entre les
circunscripcions
entre Barcelona
Lleida
Girona i Tarragona
està fet a partir
d'uns càlculs de població
que no tenen res a veure
amb els actuals
però no és un tema
només de vots
és un tema també
que si fem una nova llei electoral
parlarem del sistema de partits
i parlarem de moltes altres coses
que tampoc tenen ganes de tocar
però anem a unes eleccions
en què s'assignen els diputats
per circunscripció
en base a la població
que hi havia l'any 80
l'any 78
com ha dit en Jofre
i això sincerament
no és seriós
doncs això seria una cosa
que nosaltres
els moviments socials
podem influir
a que canvi
podeu intentar
sí, sí
també és veritat
que és el sentit
dels sectors socials
sobretot perquè la gent jove
també s'apunti
a una mobilització social
ahir dèiem dades del 6
que la tercera opció
entre els joves
Mayol
era Vox
i el sector de població
en què més vots
recollia Aliança Catalana
no seran tan joves
entre 18 i 25 anys
però perquè també hi ha 24 anys
i la resta
molts no volen votar
i això és el més trist
però això jo deia
que se'ls ha d'estimular
a la bona gent jove
que n'hi ha moltíssima
que té valors
que creuen en un món solidari
que són gent
no materialista
tota aquesta gent
que tenen molta fe
que tenen molta fe
i compta amb una cosa
perquè
als joves
els estem deixant
un món patètic
i a sobre
que no anem a culpar-los
amb ells
d'un món
que els estem deixant
nosaltres
no va
encara no l'hem deixat
va
encara es pot millorar
tu
sí
tenim l'assemblea almenys
això ja ho teniu
tenim el pensament
i la confiança
amb el ser humà
també
l'esperança
és la que és
per moltes joves
que intenten estudiar
una carrera
que no saben
on els portarà
que surten de les universitats
i no troben feina
que tenen situacions
personals complicadíssimes
que han viscut una pandèmia
que els ha gestat
en un estat de salut mental
complicadíssima
i a tot això
els diem
que han de votar
i que han de ser responsables
i els anem posant pressions
de si han de fer això
amb la pantalla o no
i aquesta és una realitat
fem una pausa
de seguida el bloc electoral
i després
Carles Puigdemont
però abans n'hi ha
amb la peixateria
ara tornem
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Catalunya Ràdio
Anna Barratxina
actriu
Elles ho saben tots
saben com ets
saben com tractar-te
i saben molt
de la teva malaltia
saber cuidar
és una professió
se n'ha de saber
i en saben molt
Elles
Infermeres
Infermeres
Catalunya Ràdio
Ahir dimarts
l'enigmàrius feia
antiga latrina compartida
i la resposta era
comuna
la comuna
era un vàter rudimentari
on s'acumulaven
les matèries brutes
i una cosa comuna
és compartida
avui dimecres
un enigmàrius
buscar
el bosc
que s'encabrita
de set lletres
el bosc
que s'encabrita
set lletres
Per participar
a l'enigmàrius
cal registrar-se
al web
i teclejar
la resposta
a la pàgina
catradio.cat
barra
enigmàrius
abans
d'un quart d'onze
del matí
Catalunya Ràdio
12 de maig
eleccions al Parlament
de Catalunya
espais gratuïts
de propaganda electoral
Per un sóc un heroi
per d'altres un covard
per un sóc un problema
per d'altres una solució
No ens equivoquem
aquestes eleccions
no van de mi
va de nosaltres
va del que Catalunya necessita
necessitem lideratge
bon govern
i moral la victòria
poder viure plenament
en català
i la independència
per fer el país millor
que necessitem
Puigdemont
president
Junts Més
Estaràs cansado
de unos y otros
que durante tanto tiempo
te han defraudado
y no eres el único
Hay miles de catalanes
honrados como tú
que también han sido
engañados
Pero no estás solo
Ahora
ens toca a nosotros
a tots els catalans
perquè Catalunya
torni a ser Catalunya
Este 12 de maio
vota Vox
Votem en defensa pròpia
Per a alguns
el futur de Catalunya
és un joc
Mentrestant
hi ha una Catalunya
que no pot esperar més
Un país que cuida
els seus rius
i on l'aigua
no és un negoci
On no has d'esperar
per veure el metge
i que protegeixi
el català
i la seva cultura
Mirant el switch
et dic
que pots confiar en mi
per fer possible
la Catalunya que ve
la Catalunya
que estem esperant
vota comuns
Defensar la terra
és defensar qui la treballa
Defensar la terra
és fer-ne terra
d'acollida
Defensar la terra
és defensar una escola
pública en català
per a tothom
Defensar la terra
és blindar la sanitat
de la privatització
Defensar la terra
per garantir
una vida digna
per a tothom
Defensa la terra
El 12 de maig
vota CUP
Amb el govern republicà
Catalunya ha liderat
la inversió social
més important
de la seva història
Hem obert un camí
per pal·liar les desigualtats
i sobretot
un camí
de democràcia
sense repressió
Nosaltres
els republicans
on hem estat sempre
al costat de la gent
al costat de Catalunya
Esquerra Republicana
Hem perdut 10 anys
és veritat
però nosaltres
no som dels que es rendeixen
perquè creiem
en el futur d'aquest país
Tornar a creure en el diàleg
en unir en servir
en la nostra sanitat
i la nostra educació pública
El proper 12 de maig
tornem a creure en Catalunya
amb totes les nostres forces
Vota socialista
Força per governar
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio