No, muy bien.
Cataluña Radio.
Las noticias de las 12.
Bon día, os informa Joan Bota.
A Badalona es desallotja un altre edifici del carrer Canigón.
Fa dues setmanes es va ensorrar un bloc de pisos.
Tres persones van morir a causa d'aquest sinistre.
A Badalona, David Àngela.
Hola, bon dia.
Els bombers de la Generalitat han inspeccionat i precintat
el número 5 del carrer Canigó de Badalona
després que un veí hagi advertit de la presència de noves esquerdes.
Justament avui també han començat les inspeccions
contractades per l'Ajuntament a la majoria d'aquests blocs.
Amb el dia amb la d'avui ja són tres els blocs desallotjats
que corresponen als números el 5, el 7 i l'11
després de l'esfondrament del número 9 d'ara fa una setmana.
Des de Badalona, David Àngela, per Catalunya Ràdio.
Més notícies a la Riera.
Plataforma per la Llengua considera que els cursos de català gratuïts
que oferirà el govern pel personal mèdic i d'infermeria
són insuficients per millorar el coneixement de la llengua
i garantir els drets lingüístics dels pacients.
La plataforma insta al Departament de Salut
a fer complir la normativa vigent
i els acusa de prevaricar perquè no han exigit
tal com marca la llei al nivell seu de català
per consolidar una plaça fixa al sistema de salut.
Barcelona, Mònica Mas.
Bon dia. Plataforma per la Llengua ha rebut el 2023
221 queixes lingüístiques en l'àmbit de la salut.
Consideren que els cursos gratuïts de català
es queden curs i recelen de si realment
s'exigirà l'acreditació del nivell seu
perquè fins ara no s'ha fet incomplir la normativa vigent.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escudé,
denuncia fins i tot exàmens falsos.
Sinó que hi ha hagut una aplicació a fons per burlar la llei.
Ha consistit en fer veure que gent que no té cap domini del català
té el nivell seu.
S'han fet exàmens burla, podríem dir, exàmens fake,
amb xifres tan poc creïbles,
centenars de metges que s'hi han presentat,
la bonica xifra de zero suspensos.
Mònica Mas, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La Xina carrega contra els Estats Units
pel tercer veto a una resolució de Nacions Unides
que reclama un alto al foc immediat a Gaza.
Pequín creu que Washington envia un missatge equivocat a Israel
que posa més en perill els palestins de la franja.
Pequín, Francesc Canals.
Bon dia.
Donada la situació sobre el terreny,
que es continuï evitant un alto al foc immediat,
no té res de diferent de donar llum verda
a la ininterrompuda carnisseria,
afirmava l'ambaixador xinès davant de les Nacions Unides,
Zhang Jun,
que advertia també cruament dels riscos
que el conflicte desestabilitzi tota la regió.
Des del Ministeri d'Afers Estranger xinès a Pequín,
la portaveu insistia en la mateixa línia crítica amb els Estats Units.
Els Estats Units han tornat a vetar en solitari
i fan encara més perillosa la situació a Gaza.
Tots els afectats, inclòs a la Xina,
estem molt decebuts i descontents.
El tercer veto nord-americà li posa molt fàcil a la diplomàcia xinesa
aparèixer com un soci responsable en l'escena internacional
perquè no és vista com aliada d'una de les parts.
El president Pere Aragonès reclama als comuns
que no bloquegin l'aprovació dels pressupostos
pel sol fet d'estar en contra del complex recreatiu Harroc,
mentre Junts furga en les diferències entre els aliets del govern
que ara mateix encallen la tramitació dels comptes.
Parlament, Albert Prat, bon dia.
Bon dia.
La continuïtat d'aquest projecte que preveu aixecar un casino
i diversos hotels entre Vilaseca i Salou
segueix bloquejant les negociacions.
El portaveu dels comuns, David Fit, es mostra inamovible
i fixa com a condició que es deixi estar,
mentre que el president Aragonès assegura
que el govern no té prou suports per tombar-lo.
Fins que vostès no descartin projectes caducs
com el casino més gran d'Europa, el sud de Tarragona,
que consumirà 8 milions de litres d'aigua al dia,
nosaltres no hi serem i aquest país no tindrà pressupostos.
De debò que sacrificarem tot això per un projecte
que en aquests moments no hi ha les majories en aquest Parlament
per canviar-ho, jo crec que és el moment de la responsabilitat.
De fet, el president ha admès que el Herroc no li entusiasma,
però des de l'executiu s'escuden encara mateix
el projecte està immers en una fase tècnica
i que no és l'hora de despenjar-se'n.
Aquesta setmana les converses entre el PSC i el govern
han sigut el més al nivell
i des de l'executiu confien a arribar a un acord
en els propers dies.
Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament.
S'ha restablert el servei a Rodalies
per les dues vies entre Sabell, Sud i Moncada, bifurcació.
Un cop els operaris de DIF han pogut reparar la destrossa
a la catenèria que ha provocat aquesta matinada
el robatori de cable de coure l'enèsim
que ha afectat l'R4 i l'R7.
Última hora des de l'estació de Cerdanyola del Vallès.
Jordi Canal.
Bon dia, segons Renfe, com deia un cop els tècnics de DIF
han acabat aquesta reparació, han començat aquesta circulació de trens
per les dues vies en aquestes línies, l'R4 i l'R7.
Tot i això, la recuperació del servei, diuen, serà progressiva.
Ara mateix la megafonia en aquesta estació avisa
de possibles retards de 30 minuts o més.
Jordi Canal, Catalunya, Ràdio Cerdanyola del Vallès.
Esports, Marcos García.
Es mostra molt il·lusionat per poder tornar a jugar a bàsquet.
Al base del Masnou admet que torna a tenir les sensacions
d'un jugador novell.
Està convocat amb la selecció espanyola
i Espanya juga demà contra l'Atònia
en partit del pre-eurobàsquet a Saragossa.
Avui torna a la Champions masculina de futbol per al Barça.
Els prelegoranes visiten el camp del Nàpols.
És l'anada dels vuitens de final.
El partit a les 9 del vespre,
una hora abans arrenca la TDT a l'antena de Catalunya Ràdio.
També avui Porto, Arsenal, marcadors d'ahir,
Inter, un Atlètic de Madrid 0
i PSB, un Borussia Dortmund, un.
Encara en futbol, el Bayern de Munic acaba de fer oficial
que Thomas Tuchel deixarà la banqueta a final de temporada.
Eliminació del Barça a la Copa de Futbol
se la derrota per 4-3 a la pista del Peníscola.
En tenis, Carlos Alcaraz abandona per lesió
el torneig de Rio de Janeiro.
I en Fórmula 1 al circuit de Shakir,
a Barain acull fins divendres als entrenaments de pretemporada.
El Mundial arrenca la setmana que ve justament a Barain.
Fins aquí, les notícies.
Fas un podcast en català?
Presenta'l a la tercera edició dels Premis Sonor.
Entra al web sonor.cat,
descobreix-ne totes les categories
i empla el formulari.
Pots participar-hi fins al 15 de març.
Premis Sonor, el millor podcast en català.
Una iniciativa de La Mira
amb la col·laboració de Catalunya Ràdio.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Que tanuller a tu.
¡Suscríbete al canal!
No, no, no, és un noi que imita.
Un dia l'hauries de tenir aquí.
Perquè ho fan molt bé, t'imitan molt bé.
Al matí de Catalunya a ràdio tenim imitadors.
Sí.
Igual el contractem algun dia.
Per què no? Jo l'agafaria.
Espinosa és bo.
Què teniu avui, aquí?
Avui tindrem
polemes tècnics amb en Jordi Ramoneta,
que és l'espai on ens entretenim
a trobar moments
que hi ha hagut incidents tecnològics
en algun mitjà de comunicació.
Avui us porto una cosa que us agradarà molt,
que és, sabeu que els presentadors de tele
tenen una orellera per on el realitzador
o el regidor els hi diu coses.
Avui descobrirem
el regidor d'Antena 3
com xiu-xiueja les coses
a Mònica Carrillo.
Quim, 50 sombres de greix
es queda curt.
Això és tot un mort, eh?
Els tècnics de la ràdio també ho fan,
perquè ens donen missatges per via internet.
Sí, però hi ha alguns que criden tant
que se senten per la ràdio.
És veritat.
El micròfon s'acopla i...
Anem a poble!
Sí, sí.
Les coses d'aquestes que passen.
Bueno, has de negociar perquè et diguin coses magnes.
I també tenim l'Aida Fita,
que avui ens fa una corporació confidencial,
que és allò de descobrir secrets de la gent de la ràdio.
Un dia ho vam fer amb en Xavier Espinosa,
que...
No ho vaig sentir.
No ho vaig sentir.
És que ara m'interessa.
I amb tu també, Richi.
I vaig aconseguir que em seguissin a Instagram.
És veritat.
És veritat.
A les nostres tenim una gran amistat.
Sí, la veritat és que sí.
Quedem els caps de setmana.
I avui quina carpeta obrirem, la de...?
Avui, Carlos Braibar.
Home, home, home.
El direcció de la tarda de Catalunya Ràdio.
I tant, i tant.
Doncs escolta,
em sabrem els seus secrets més ben guardats.
Molt interessant.
I a tot això tindrem temps
per celebrar el Dia Internacional del Gat,
que va ser ahir,
però ahir se'ns va passar
i el celebrarem avui
amb en Xavier Pérez-Escarro.
Què et sembla?
Spectacular.
No?
No, però està bé.
Les coses que s'han de celebrar
és igual un dia que un altre.
S'ha de celebrar que nunca.
Ja, exacte.
I en Joel Díaz, suposo que està molestant algú.
Sí, avui molesta algú.
Avui molesta algú
i una persona molt adequada
per un dia com avui
en què el Barça
es juga la temporada
pràcticament a Itàlia.
És sorpresa.
No, no és sorpresa.
Si vols, t'ho diem, eh?
Avui en Joel Díaz,
no sé si pot parlar amb nosaltres ara, no.
Sí, sí que puc parlar.
Ah, doncs què, què, què, què?
Ah, però jo em pensava que era sorpresa.
Ah, doncs com vulguis.
Mira, et diré una cosa, Ricard.
Avui molestem una persona
que no deixa indiferent.
Molt bé.
No, però no és un tòpic, eh?
No és un tòpic.
És que si voleu us dic el nom
i la vostra reacció
ja ha demostrat...
Ah, clar, és sorpresa.
És sorpresa.
Però diguem-ne que és una persona
que ja ve molestada de casa, moltes vegades.
Sí, és una persona que fa l'efecte
a vegades que ja està, diguéssim,
intrínsecament molesta.
Com Frenkie de Jong.
A sobre noia.
Sí, està una mica Frenkie de Jong últimament.
El veig una mica Frenkie.
Doncs ho descobrirem d'aquí una estona.
Doncs sí, però si no marxes no podrem començar.
No, anava a tancar.
Ah, tanca, tanca, tanca.
Ho descobrirem d'aquí una estona.
A l'última hora.
Vé, ja.
El vostre.
Som-hi.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
l'antipasti radiofònic dels vostres migdies
amb unes provolones de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon journo, Quimo.
L'Aira Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Fettuccini, Quim Morales.
L'Aina Austré i l'Alba Castellbí
i en José González a la producció.
La parella de la setmana,
Miquel Jario i Víctor Lorenz del control central.
Garantia total.
El control de Sol Albert Joder
i qui us parla en Quim Morales.
És dimecres 21 de febrer.
Ahir va ser el dia mundial del GAT.
Nosaltres no hem de tenir temps de celebrar-ho ahir
i ho farem avui.
I de seguida amb en Xavier Pérez d'Esquerdo.
Però abans hem d'ocupar-nos d'una altra bestioleta.
Hem de saber què ha fet avui en Joel Díaz
amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Ja esteu?
Ja esteu?
Ja esteu.
Ja estem.
Companys i companyes, avui...
Bueno, ja ho he dit,
que he vingut a molestar una persona
que no deixa indiferent.
Sí.
Aviam com us ho explico jo.
Aviam com us ho explico.
És un periodista esportiu.
Que, diguéssim,
jo he vingut a molestar
per tornar-li
les molestades que em fot ell
cada dilluns a la tertúlia esportiva
del matí de Catalunya Ràdio
quan no em deixa parlar.
Per tant, de moment,
no li he donat ni el micro,
tot i que ja l'he trobat.
I aquesta persona,
per demostrar-vos que no deixa indiferent,
jo ara diré el nom
i vosaltres reaccioneu.
D'acord.
Perquè la gent entengui
que realment no deixa indiferent.
D'acord.
Atenció, eh?
El nom és...
Emilio Pérez de Rozas.
Uuuh!
Mira.
Carai, tu.
Quina impressió.
Quina reacció hem tingut, eh?
Què t'ha semblat?
Bueno, doncs que no hi ha hagut indiferència.
Gens ni mica.
No.
Pere, ja està agafant el micro.
Pere, que està agafant el micro.
Ai, ai, ai.
No, no, que encara no toca, eh?
No, no, que no callarà.
No, no, el Cachundeo comença
ja només amb el nom.
És de puta mare.
Clar que sí.
No, no,
és la impressió que ens fa el teu nom.
Ja, sí.
Un periodista d'agà, de l'esport a Catalunya.
Sí, senyor.
Una referència.
De casta.
De casta.
De tradició.
De generación.
Un periodisme de la vella escola, eh?
Sí.
Exacto.
Bueno, abuelos, ja.
De puro i carajillo, eh?
Aquell periodisme esportiu que ja s'està parlant, eh?
Borrachos, sí.
Borrachos, sí.
Borrachos.
De cerrar los vips a las tres de la mañana.
I de ir a sitios donde hay una palmera de neón en la puerta.
Oi, oi, oi.
O dos.
No, no, no, no.
Ei, ei, ei.
O dos.
O dos.
Bé, l'intentarem molestar.
L'intentarem.
Veig una persona que està de tornada de tot i no serà fàcil, eh?
No serà fàcil.
Veurem com se'ns surt avui en Joel Díaz molestant un famós avui,
una persona tan coneguda al món de l'esport i del periodisme,
com és Emilio Pérez de Rozas.
Fins ara, Joel.
Fins ara, companys.
I l'Aida Fita ens ha d'explicar com li va la fita de la setmana, per cert.
Som-hi, va.
Fins i tot.
De la setmana.
Hosti, m'encanta aquesta nova versió que acabes de fer de la setmana.
És un jam session.
M'encanta.
Doncs bé, ja sabeu que dilluns vam celebrar 100 anys de la ràdio a Catalunya
i estàvem buscant la persona que té més ràdios a casa.
De moment, l'allistó està en 6.
Tinc la sensació que des de fa un any i mig
estem celebrant moltes vegades coses de la ràdio, que em sembla bé.
A mi també.
Em sembla bé.
És que es van sumar als 40 anys, als 100 anys, als 25 anys.
Als 30 anys.
El gener vam entrar en l'any del centenari.
Però és que aquest dilluns va fer exactament 100 anys de la ràdio a Catalunya.
Però que potser d'aquí 5 mesos estem celebrant el 85è aniversari del transistor a Piles.
Per què no?
Que em semblarà bé.
Clar que sí.
Com a usuari del transistor a Piles.
Sempre és bona excusa per celebrar coses.
Home, els que el fem servir ens mereixem un homenatge també.
Home, i tant.
Doncs bé, estàvem amb 6, però és que ens ha trucat la Montserrat.
Nosaltres tenim 10 ràdios.
Ai!
Un a la cuina, un al menjador, dos amb un calaix que els tenim plegats, que només els fem servir quan escoltem el futbol.
Dos, el taller que el meu marit té un taller baix al graig.
Un al cosidor, un a cada cotxe.
Llavors els mòbils també els fem servir de ràdios.
I a les teles, de vegades també els fem servir de ràdios.
I tots sempre van amb Catalunya a ràdios.
Molt bé.
Molt bé.
El que passa que, clar, jo tinc una a la cuina, una al menjador, dos en un calaix que fem servir només pel futbol.
M'encanta aquesta...
Perquè potser és una superstició.
Podria ser.
Ah!
No us passa a vegades que segons que escolteu el Barça guanya o per?
A mi a casa no em deixen posar, per exemple, quan jugo al Madrid no em deixen posar la cadena cert.
I tu què fas?
No, és que aquí explica-ho tot.
I tu què fas?
Algún dia l'he posat.
I ha guanyat el Madrid.
Doncs que la té?
Vale, cuina, menjador, calaix, taller, cosidor, totes aquestes, ok?
Però, clar, després diu, el cotxe en tenim dues, però, clar, són les ràdios que ja porta el cotxe.
Sí.
Vull dir, dos cotxes, dues ràdios.
Compte, no compta.
Jo crec que sí.
Sí.
Home, és una ràdio, no?
El que no compta és el mòbil.
El mòbil.
I després diu el mòbil i la tele també la fem servir de ràdio.
No, no, no.
Jo aquestes del cotxe telemòbil, tot i així, les que, si no comptem aquestes, són set.
Són set.
Ja segueix guanyant, encara que no comptem les altres.
O sigui, anem apujant el llistó, eh, de les ràdios a casa, eh?
Sí, sí, per tant, si teniu més de set ràdios, envieu-nos notes de veu i fotografies al 667-37-27-29.
Expliqueu-nos quantes teniu, ens envieu la foto per argumentar-ho.
I divendres, la persona que tingui més ràdios a casa s'emporta un àpat per dues persones al tastem restaurant.
Al carrer Provença, 88, a gaudir d'aquest meravellós menú que us ha preparat el xef, en Jordi Anglí.
Ja ho sabeu, 667-37-27-29.
Busquem l'oient que tingui més ràdios a casa i que no siguin el senyor Jaume Felic.
És el que vam conèixer fa una setmana i en tenia 2.500, no pot.
No cal tant.
És doping, és doping de ràdios.
Jordi Ramoneta, bon dia.
Hola, què tal?
Avui tindrem problemes tècnics, com li anunciàvem a en Ricard Ostrell.
Sí.
I com has dit, amb les orelleres famoses.
Sí, senyor, com xiu-xiu-eix el regidor d'Antena 3, Mònica Carrillo.
O també tindrem un redactor que té tantes ganes d'entrar en directe,
perquè el redactor que t'ho envies a una manifestació, per exemple, ja té ganes d'entrar.
Doncs sí.
O que envies, per exemple, el Carnaval de Canàries, que ja estan tan contents.
Oi, oi, oi.
I que entra abans a dir que ja està preparat.
Que bé, no.
Tantes ganes de treballar, no?
Tantes ganes.
Ya estoy listo, no?
Doncs vinga, de seguida tindrem problemes tècnics,
però abans esperem no tenir-los en la connexió amb en Xavier Pérez Esquerdo.
Pérez Esquerdo, no, pérez Esquerdo, sí, no, sí, no, sí.
Passen dos minuts d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
I, com us dèiem, ahir va ser el Dia Internacional del Gat,
i nosaltres el volem celebrar avui,
perquè en el nostre equip hi ha molta gent amb gats.
Sí.
En Joel, en Jordi, en Xavi, teniu gat.
L'Aida crec que no.
N'he tingut.
N'ha tingut, jo no en tinc.
Però...
Et diré la dada que és, al nostre equip hi ha tantes persones com gats.
Correcte.
És veritat.
És veritat, és veritat.
Xavi, com estan els teus gats?
Ai, són tan monos.
Mira.
De tant en tant he de dir que miro alguna fotografia per si em troben a faltar.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Però tu mires una foto per si ells et troben a faltar.
No els hauries deixat una foto teva a ells?
Bueno, n'hi ha moltes meves a casa.
I se les miren, segur, eh?
Sí, i deixo roba així suada,
perquè m'ensumin i sàpiguen que sóc allà.
I la ràdio els hi deixes posada perquè et sentin?
Al principi ho feia, ara ja no.
Ara ja no, molt bé, molt bé.
Ara no, però sí.
N'havia tingut un altre que es va morir, que es deia Titi,
i ara en tinc dos més que són...
La Dolça.
La Dolça i el MacGyver.
Molt bé.
I el MacGyver va ser donat pel Xavi Cazorla.
Ah, sí?
Què en dius ara?
Era d'en Xavi Cazorla?
És del Xavi Cazorla.
Només tenia un més i el vaig anar a buscar a casa seva.
Ai, ai, ai, ai.
Escolta, avui volem comprovar si la gent que teniu gatos
detecteu els uns als altres.
I tant que sí!
Si teniu aquesta mena de sentit felí
per detectar-vos els uns als altres
quan aneu pel carrer,
i això és el que hauràs de fer avui,
mirar la cara de la gent
i intentar esbrinar si aquella persona té un gat o no a casa
i ja de pas el felicitem pel Dia Internacional del Gat.
D'acord.
D'acord, Xavi?
Molt bé, fins ara, qui mor a l'és?
Fins ara.
Miu!
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Vam estar menjant uns...
Calamars?
Passen 18 minuts a les 12 del migdia.
Aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
anem al nostre arxiu secret.
Hem de treure una carpeta
del que anomenem la Corporació Confidencial.
Ai, que fita, xau!
Doncs com bé us he comentat abans,
avui parlarem de Carlos Baraibar,
subdirector de la Tarda de Catalunya Ràdio
i responsable de la secció Fets o Fakes.
Molt bé.
Per tant, no li podreu colar mai cap a en Carlos,
perquè l'esplia tot.
De fet, ens serveix per contrastar notícies.
Clar.
Si hi ha alguna cosa que no la tenim clara,
li preguntem al Carlos.
Sí, exacte.
Carlos, eh?
Carlos, Carlos.
I veí meu, també.
És veí teu?
És veí teu?
És veritat que el seu cognom Baraibar
s'escriu amb V de bar,
perquè és com un bar de l'actualitat.
Oh, estaria bé, eh?
No?
No.
Perfecte.
No, no, s'escriu amb V.
Us puc explicar una cosa?
A mi em va passar amb ell.
Jo ja sabeu que tinc una mica de dis·lèxia,
podríem dir,
i llavors a vegades,
quan són noms complicats o noms així estranys,
em costa retenir-los,
i el meu cervell fa una assimilació amb aquell nom
i dic d'una altra manera.
Doncs jo en Carlos Baraibar
vaig estar molts mesos dient-li Guirigall.
Per què?
No ho sé, però ja deia...
Carlos Guirigall.
Sabia que tenia un cúmnom així com...
Sí, sí, sí.
Baraibar.
I jo, Guirigall.
A vegades hi ha dies que l'Aida em preocupa
i avui és un d'ells.
Sí, realment.
Doncs bé,
però fa moltes feines,
però què és el que més li agrada
de totes les seves feines?
La veritat és que hi ha moltes coses
que m'agrada fer, eh?
El Censòlics m'agrada,
el que passa és que necessita molt de temps,
i de la part de la feina
de fer de subdirectora
de la Tarda de Catalunya Ràdio,
m'agrada molt conviure
amb un equip de 10 o 15 persones
i gestionar la feina de cada dia,
clarament el millor del programa és...
Bé, no, el millor del programa és el programa,
i l'equip,
perquè jo ja sabeu que vaig estar
a dues temporades a l'altra de Catalunya Ràdio,
i clar, com que estava parlant de l'equip,
jo li havia de fer aquesta pregunta.
És millor l'equip d'aquest any
o el que hi havia les dues temporades passades?
No respondré a aquesta pregunta
perquè hi havia una persona implicada davant meu,
però evidentment era millor abans.
Bé, s'ha dit, s'ha dit.
No passa res, és normal.
Em pensava que no vas dir alguna cosa, Jordi.
No, no, no,
que no l'estiguis amenaçant amb una navalla en aquell moment.
Sí, podria ser, però no ho sabrem mai.
Doncs bé, també li volia preguntar,
doncs, quines aficions amagades té Carles Braiber?
És molt friqui, perquè a mi m'agrada fer manualitat.
I llavors, és molt graciós perquè la gent diu,
clar, ho fa això amb els nens, no?
De moment, ara tinc nens de 6 a 9 anys,
i encara seré una excusa
perquè jo pugui estar fent ninotets amb Fimo,
que és una mena de plastilina que s'endureix després,
o coses amb cartró i cabanyes,
i, bueno, manualitats de tota mena.
Quan els nens tinguin 15 i 16 anys
i no tinc aquesta excusa,
doncs, sí, i les fa molt bé, molt bé, la veritat,
és que jo sempre més d'una vegada
li he demanat que me'n faci alguna,
sempre m'ha dit no, m'agrada, però no tant.
Però hem vist una imatge
d'una figura d'aquestes fetes amb Fimo,
aquest material que és com una plastilina
que al final no...
S'enredura, no?
Exacte, la posa al forn i s'endureix.
I li volia preguntar, doncs,
quina és la manualitat que més li havia costat.
Vaig fer un capità calçotet de paper matxer guapíssim,
però he hagut de deixar la capa encara
per quan tinguin més temps,
perquè no em sortia bé.
Bueno, però mira...
O sigui, en relleu, un paper matxer...
Sí, sí, clar, clar, corrat, corrat.
A tamany real, em va dir.
No, a tamany real, no.
És que no sabem ben bé quina mida fa
el capità calçotet.
No, clar, es fa difícil de mesurar...
No.
Porta uns calçotets.
Sí, sí, sí, i una capa.
I una capa, per tant,
a partir del calçotet, mira tu...
Però em sap que no és molt alt.
No, clar, els calçotets hi van molt gran.
És veritat, són una Julián Muñoz.
Sí.
I una cosa que a mi sempre m'agrada saber de la gent
és si té alguna mania.
No en tinc gens,
perquè crec que és una porta que si l'obro...
O sigui, primer, quan l'he intentat obrir,
la vida m'ha atropellat.
Hòstia, tenir manies és com ho dir algú,
és una feinada increïble.
És molt difícil.
M'agradaria tenir alguna mania més,
en tant que m'agradaria tenir una mica més d'ordre.
Però també és que és una inversió tan gran de temps
que ho deixaré per quan visquin una ermita,
que serà mai.
És que en Braivar és molt bona gent.
Abans li parlava i li he dit a ell moltes vegades.
Al principi ell hi posa una mica,
perquè és un senyor molt alt, amb molta barba,
i té cara d'enfadat.
És seriós, no?
És seriós.
Però quan el coneixes és un amor,
aneu-lo a abraçar a tothom que el vegi
i aneu a abraçar a Carles Braivar, que li agrada.
Oi, li farà molta il·lusió, això.
Però jo no el conec, per exemple.
No he coincidit mai amb ell
i crec que no he parlat mai amb ell.
Jo puc anar a abraçar-lo ara mateix?
Si jo ara m'aixeco
i me vaig a la redacció de la tarda
i així, l'abraço, no passarà res?
No, res, eh?
No crec que no passarà res.
La cosa més normal del món.
Va, va, prova-ho, prova-ho.
I per últim, li volia fer una pregunta.
Quin és el membre de l'equip
de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
que et cau millor?
Hi ha una noia que es diu Aida Fita,
que ella no em coneix gaire a mi,
jo la conec bastant,
que és una tia que es fa estimar molt,
que està amb una campana i ella no ho sap,
perquè té força talent i em cau força bé.
Però per si algun dia m'ha de donar feina,
el Quim Morales també és molt bon.
Ai, mira que bé.
Bueno, bueno, no passa res.
És més probable que ell
algun dia em doni feina a mi
que no el rebés.
Segurament.
Carlos Baraibar,
un encant de persona,
el subdirector de la tarda
de Catalunya Ràdio,
el podeu sentir cada dia
i, a més a més,
si heu de contrastar alguna notícia
o necessiteu abraçar algú...
Sí, anem a ell.
Sempre a la vostra disposició.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
¿Cómo murió tu hermano?
Con mi polla en mi mano.
6 minuts i dos quarts d'una del migdia.
A l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
hem de connectar amb l'exterior
perquè avui volem celebrar,
tot i que va ser ahir,
el Dia Internacional del Gat.
Perquè arran d'aquesta celebració
se'ns va acudir una cosa
que és si les persones que tenen gat
es detecten les unes a les altres.
Saps?
Igual que els gats es veuen
i saben que...
Oh, mira, un gat.
Sí, sí, sí.
Les persones que tenen gat
quan es veuen
també saben
que aquella persona té un gat, Xavi.
Hola, perdona.
Sí, no, no.
Tranquil.
M'has fet una pregunta,
no l'escoltada.
Si tu creus que les persones
que tenen gat
detecten les altres persones
que tenen gat.
Sí, sí, ens detectem mútuament.
Jo crec que sí, eh?
O sigui, jo crec que...
No sé, jo veig...
Ara aquí, és que veig aquí
un parell de persones
que els he demanat ara
mentre parlaves
que s'aturesin.
Hola, què tal?
Em dic Xavier Pérez d'Esquerdo.
Estem a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Vostè es diu...
Jaume.
Jaume.
Vostè té pinta
de tenir relació amb gats.
Bueno, lluianes, potser.
Ah.
Bueno, el gendre,
no és el gendre.
El gendre.
El seu gendre és un gat?
No, no és que sigui un gat
el seu gendre.
No, no, no.
Però això de tenir relacions
amb gats
se n'ha de dir que malament.
I abans de...
Ara està amb la jove, no?
Diguéssim,
a casa seva
tenen gats.
M'entens?
Però vostè no?
No, no, no.
No n'ha tingut mai cap?
No, no, no.
No li agraden els gats?
Home, els trobarem.
Els trobarem.
Ja és molt.
Com es diuen els gats
del seu gendre?
Però si no me'n recordo, ara.
Ah, Nica, Nica.
És una gata.
Ah, és una gata.
Ah, Nica.
Molt bé.
Que maca.
Gràcies, eh?
Au, de res, home.
Encantat, eh?
A veure si ho veus.
Ei, t'ha fallat una mica
l'instinct foli, eh?
A veure, a veure.
Preguntem-ho a algú més, a veure.
Bueno, clar,
passa molta gent
per on tothom té cara
de tenir gat, eh?
No.
Podries provar de miolar.
Sí.
No?
També la gent que tenim gat
anem plens de pèls tot el dia.
Ah, és veritat.
Això et podria ajudar.
Això ho estàs fent tu, això, Xavi?
No, sí, sí, tens gat, tu.
No vol dir res, no vol dir res.
Ai.
No vol dir res.
A veure.
Se li ha menjat la llengua al gat.
Aviam.
Hola, jo crec que tu tens pinta
de tenir gat.
No.
No?
No.
No t'agraden?
No n'has tingut mai?
Ahora mismo no puedo.
D'acord.
Ara mateix no perquè està pel carrer,
ara es fa de mal fes.
El gat no va pel carrer.
És més domèstic.
No es treuen a passejar els gats, no?
No, no, no, no, no.
Bueno, hi ha algun que ho fa, eh?
Sí o no?
Sí.
Així com passeja un gos un gat.
Sí.
Ai, jo els he vist amb un cotxet
d'aquests de bebé, eh?
Sí.
Ai, mira, aquest senyor sí que té pinta
de tenir gat.
No.
No.
Hosti, Xavi,
et falla molt un accident.
És que detectes justament a qui no en té,
que és al revés.
Descarta.
Clar, busca el contrari.
Algú que, de priori, diguis que no,
tens gat, oi?
No, no, no.
Veus?
Molt bé.
Al revés, sí.
I ara diré que sí.
Tu tens gat, tu tens un gat.
Pressa, tinc pressa.
Però tens gat o no?
No.
No l'has tingut mai?
Mai.
No t'agraden?
No m'agraden.
Oh, que lleig això que ha dit,
que no li agraden els gats.
Ai, malament, eh?
Sabell tenim una senyora
que passejava a oques.
Oques?
Sí.
Sí, i així que quan era la rua de Carnaval
o la que va quedar als reis
passava davant i mira.
I perquè portava un cullar?
Sí, sí, sí.
I mira, al final tothom la saludava
i ella contenta
i l'oca passejada.
Hola, vostè té pinta de tenir gat?
No, no, no.
No?
No en tenen, no?
Escolta, avui no sé què ha passat.
És que havia afrontat si tenia pinta.
Vostè té pinta de tenir gat?
I diu, no, no, no.
En tinc dos.
Vostè té gat?
No, amb l'espanyol.
No, després.
És que no estava parlant espanyol.
Aviam, vostè té gat, oi?
No, que té pressa, té pressa.
No, passa.
No és el mateix.
Hola.
Tu tens pinta de tenir gat?
No.
No, mai?
Ningú té gat.
Així és increïble.
Ni res, no t'agraden els animals?
Vaja, home, quina llàstima.
En rei ni un, eh?
Res, res, res.
Només el senyor que el seu fill té un gat.
Vostè té gat.
No, no.
No té gat?
No, el banyol.
No.
Què?
No té gat.
Hola.
Hola.
Què tal?
Doncs no massa bé.
Ai.
Ai, per què?
Tot bé?
Sí, sí.
Ah.
Bé, jo només volia...
Jo crec que tens pinta de tenir gat.
No.
No tens gat?
Mai has tingut gat?
No, n'hi ha tingut mai cap mena de relació, no sé, a casa, a algun familiar teu que tingués gat?
No.
No?
No, som de gos.
Vaja.
Bueno, gràcies, eh?
De res.
Adéu.
No, no, no, no, no, no, no estic trobant ningú per posar-ho.
Res, res, la nostra hipòtesi se'n va a l'aigua, eh?
Ui.
T'has girat, tens gat.
No, no, tinc pressa.
Però teníem molta pressa, eh?
Molta pressa.
Estava patint.
Vés, vés, vés.
Que tens gat?
No tinc gat, no tinc gat.
Vaja.
No, ai, no.
Home, que se t'acosti en Xavi fins...
Vés, vés, vés, vés.
Mixo, mixo, mixo.
Va, Xavi, tu pots.
Què? No apareix ningú?
Aquí s'han girat tres nois.
A veure.
Teniu gat, un de vosaltres té gat.
No, jo no tinc gat.
No.
Joder.
Res, tu.
Ningú, ni a la bossa...
Jo tinc un peix.
Ah, un peix.
Ah, tens cara de peix, tu.
Peix Ramon se diu.
Com es diu el peix?
Peix Ramon.
Ramon, molt bé.
El peix es diu peix Ramon.
Vols saludar-lo?
Com la carpa Juanita.
Un saludo al peix Ramon, que porta des de tercera a això que està viu el peix.
Què dius ara?
Ostres, quants anys té, doncs?
De tralla, eh?
Buah.
Doncs com sis anys.
Sis anys.
Uuuh, li queda rassa, eh?
Són golfis d'aquells, però de color negre.
Quina rassa.
D'acord, què li dones de menjar?
No sé, ens ho han donat al Jardilan i encara segueix el pot a aquell.
Què, dius sis anys de menjant del mateix peix?
Hòstia, ja n'hem ficat educat, eh?
Felicitats pel peix Ramon, eh?
Gràcies, home, gràcies.
Adéu, és normal que no tingui gat, perquè si no se'l crospiria.
Se'l menjaria, doncs jo el peix Ramon.
No, no, no volem.
Pobre Ramon.
Doncs escolta'm, Xavi, hem de lamentar profundament que les persones que teniu gat no us detecteu les unes a les altres.
No, no.
Perquè si no, hauria aparegut algú dient a ell i jo, no?
Sí, sí.
I no ha passat, en fi, ho deixem aquí. Xavi, gràcies.
A tu, Quim Morales, dius.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Hauríem de fer una cosa aquí, és tornar a començar el programa.
Tornem a començar el programa?
No ha passat res, vinga, tornem a començar.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia, i aquí, a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
ja anem fent fora els gats, perquè el tema ja està celebrat, el Dia Internacional del Gat, que per cert va ser ahir.
És que potser havia d'haver sortit ahir.
Ahir era el dia. Avui ja es veu que la gent amb gat no ha sortit a celebrar res.
I el que celebrarem ara, a continuació, és que al nostre equip hi tenim un incòrdia nacional.
Una persona que cada dimecre s'ocupa de molestar una persona molt coneguda a l'espai Molestem un Famos.
Molestem un Famos.
Molestem un Famos.
Molestem un Famos.
Famos.
Famos.
Joel, dius bon dia.
Hola, què tal? Hola, què tal, amics?
Escolteu-me, deixem els gats, com tu molt bé has dit, Morales,
però no deixem els felins, perquè jo m'enfronto ara mateix a un autèntic tigre de bengala.
Ei!
Emilio Pérez de Rozas, com estàs?
Famos, mejor, popular.
Escolta, ara no parlis tan flusset, eh?
Això ho fa de vegades.
Famos, famós, popular.
Popular.
Conegut.
Expopular, tu.
Un rècord, un rècord.
Mira, per dir-vos com de famós és, us he de dir que estem aquí sota casa seva de Barcelona,
carrer Crywinkel, i en 10 minuts que portem aquí ja ha saludat el porter de la finca,
el del bar, no sé què vol dir.
És del Madrid, el porter de la finca és del Madrid.
Com tu, no?
Sí.
Digo, ¿cuál es el equipo más frío de España?
Digo, ni idea.
Digo, el Barça, que juega con 11 mantas.
Pues eso, el portero, un tipo extraordinario, eh?
Escolta'm una cosa, Emilio.
Digues.
He pensat que per molestar-te el primer que puc fer és dir-te que avui farem l'entrevista íntegrament en català.
Bé, fantàstic.
La fem en català o no?
Sí, la podem fer en català, sí.
Jo recordo que fa 30 anys o més el Quim Pujol em va invitar a un programa dels seus a TV3
i li vaig dir, Quim, jo no parlo molt bé en català.
No, et preocupis, Emilio, tot tu estupendo, em faig igual.
I vaig anar, i sí, sí, tal.
I al cap de 15 dies em va dir, com va, com va, jo?
Digo, bueno, ja han venit 3 o 4 directives de TV3 i m'han dit això.
Oiga, Quim, tu que pots portar a tot el món,
per què no portes algú que parli bé en català en lloc del Pérez de Rothenberg?
Mira, podem fer una cosa, Emilio, si et sembla.
A mi em semblaria just.
Tu, als matins de Catalunya Ràdio, quan fem la tertúlia esportiva,
que és aquesta tertúlia en la que no em deixes parlar i em posa molt nerviós.
Bueno, és que jo, quan vaig, tinc de fer de Joel.
Clar, clar, però no, però jo no hi ha n'hi ha un.
Perquè el Joel que surt a la tertúlia esportiva no és massa fort.
No és massa, no és massa...
Saps què passa?
Que jo he tingut alguns problemes.
Són baixanades, m'entens, vull dir, i llavors em truquen a mi perquè jo encara...
Encara desbarres més que jo.
Bueno, perquè jo ja tinc 72 anys, a mi no em poden fer res.
72 anys?
Què dius ara?
A mi ja no em poden fer res.
Avui acabarà el Joel molestat.
Ja està, m'entens?
Sí, no, és que ja m'està molestant.
El que t'anava a dir, Emilio, és que em sembla bé que tu parlis en castellà
a la tertúlia de Catalunya Ràdio,
si després, quan vas a la copa i parles en català.
Per què no fas això?
Saps?
Així quedaria compensat.
Quan et truqui el castanyo, et dius, bona nit, Juanma.
No, Joel, és que al castanyo tampoc em truquen.
Ja no t'has adonat.
No, tampoc estic el diumenge a la nit.
Estàs defenestrat.
No, sí, ni Tomàs Guas ni jo estem a...
Ai, per què això?
Què ha passat?
Bueno, no sé, no es pot explicar.
No es pot explicar.
Ai, mare meva.
No, no, no, sí, sí, ens van fent fora el...
Sí, bueno, interès.
Vull dir, van decidir que ja no...
Que no, que no, que no.
Que no, que no.
Escolta, Tomàs i jo, pues...
Emilio.
Ho van deixar.
Emilió, que si no t'interrompo...
No, no, Joel, no, no, ho dic.
No, això no és la tertúlia.
Vale, perfecto.
Això no és la tertúlia.
I jo no soc l'Ostrell.
Jo modero.
No com l'Ostrell que es posa a mirar al WhatsApp mentre parlem.
Això no és veritat, l'Ostrell, què vols dir?
Si tu no ho veus, si entres des de casa meva...
Però si entrevistava l'Ayuso, hombre...
Escolta'm una cosa, Emilio, tu vens de Madrid.
Què vens de fer a Madrid?
No, no, vinc de Madrid.
Com que no ve?
No, vinc de Palma.
Ah, vens de Palma.
Clar, jo visc a Palma.
És que ell és de Palma.
És que ell és de Palma.
Eh?
Perquè és als Països Catalans.
Bueno, jo...
Tu creus en la idea dels Països Catalans?
Jo fa 52 anys vaig conèixer la millor persona que he conegut a la meva vida,
que és la meva dona, l'Araceli.
La vaig conèixer quan ella estudiava Biologia.
I jo estudiava Periodisme.
I fins ara.
52 anys.
I fins ara.
I ara ens hem anat...
Fa temps que hem anat a viure a Palma.
Sí, bé, jo he, eh, a Palma.
L'han dit-ho?
Bueno, és un sitió fantàstic.
Fantàstic.
Bueno, jo no sé pa què existen otros países del Caribe y todo esto.
Existiendo Mallorca.
Ja no te digo ya a Formentera.
Pa què existe?
Escolta'm, què us sembla si donem entrada al qüestionari molestador?
Doncs som-hi, vinga.
Doncs vinga.
Qüestionari molestador.
Vinga, va, comencem el qüestionari molestador.
Emilio Pérez de Rozas, tu ets el tertulià del Barça més cruifista que hi ha.
I ara et diré per què.
Perquè jugues a partir de la possessió de la paraula.
Si jo tinc la paraula, el rival no la té.
I això és pur cruifisme.
Te n'havies adonat d'això, Emilio?
No, i està molt ben trobat, eh?
Perquè a mi em fa molta gràcia això del cruifisme.
I ara està desaparegent.
O sigui que perquè ja ens estem qüestionant si portem un tècnic alemà o un tècnic txecoslovac o el que sigui.
Perquè ara ja val tot, val tot.
Emilio, tu que coneixes molt bé el Barça, què és l'ADN a Barça?
Com el definiries, tu?
Bueno, ells diuen que és jugar bé perquè si jugues bé tens moltíssimes més possibilitats de guanyar.
I mentrestant hi ha els altres que juguen com poden i et guanyen.
Noto una certa ironia en les teves paraules, Emilio.
Bueno, és que a mi m'agradaria que el Barça, sobretot el Barça, que pogués jugar de moltes maneres.
I per aquesta gent només hi ha una manera de jugar al futbol.
I no només això, sinó que la gent que defen aquesta manera de jugar al futbol pensa que totes les altres no és futbol.
Emilio, tu alguna vegada has estat conforme amb el Barça com funcionava?
És a dir, jo no recordo mai haver-te vist content, cofoi.
Hòstia, m'agrada aquest Barça.
M'agrada aquest president, m'agrada aquest entretenció.
No he vist mai això?
No, però jo diré una cosa.
Algú ho té de fer, això.
I a mi m'ha tocat.
T'ha tocat això?
I m'agrada, a més.
Ah, perquè t'agrada la marxa, eh?
A mi, diré una altra cosa encara pitjor, que és que trobo molts companys meus de professió,
molts companys meus de professió, que pensen el mateix que jo, però no ho escriuen ni ho diuen.
Com ara el Ramon Besa, per exemple.
No, no, no. He dit que no...
Crec que ho diu pel Ramon Besa, eh?
No, no, això ho ha inventat el Joel.
Ui, ui, ui, ui, ui.
El Ramon Besa, per mi, és 10.
10.
Sí, per mi també.
10 fet periodista.
10.
11, fins i tot.
10 i persona.
Emilio, Emilio, tu formes part d'una generació de periodistes esportius dels de cigarro i carajillo i molt de refluxa gàstric,
i ara, en canvi, la nova generació van tots depilats i corren maratons.
Això és una cosa que jo m'hi he fixat.
Com estàs vivint tu aquest canvi de paradigma dins del periodisme esportiu,
que abans era canalla i ara és sanote?
Bueno, a mi el que m'agradaria és que aquests...
No em contestarà, ja veuràs.
No, a mi m'agradaria que aquests dos periodistes no estiguessin sempre a la redacció,
sinó sortissin, véssins als puestos.
Ara, ara, ara.
I sapigué com és la vida fora de la redacció.
Perquè aquesta gent pensa...
No, no, no, aquesta gent pensa que entra al Google o sintonissa qualsevol Twitter.
No, no, pitjor encara.
Crec que volia dir Twitter, ja ha dit Google.
No, no, no, veuen el tuít, veuen el tuít del Gijantes o de l'altre i escriuen el que vulguin, m'entens?
Mira...
I jo el que vull és que aquesta gent surti al carrer.
Que faci periodisme.
Que faci periodisme.
Que són uns millors rates, home.
No, no, no, jo no dic que són.
No, jo no dic que són.
Jo l'únic que dic és que...
També és veritat, un moment, també és veritat que per sortir al carrer necessiten empreses,
editores, directores, que es gasten el dinero en il·los.
Ara, digue-ho tot.
Cosa que tampoc ocorre.
Ara, facts.
You are speaking facts, Emilio Pérez de Rozas.
El que t'anava a dir és que tu crec que series molt bon Twitter, o Twitchaire, com es digui això.
No, en sèrio, eh?
Streamer.
Saps?
Mira, el Ciro, que és de la teva tinta, i sou un perfil, si em permets, una mica així.
I amic, segurament que sí, també, d'anar a fer carajillos.
Molt amic.
El Ciro s'ha fet Twitcher, streamer, i li va de puta mare.
Per què no t'animes, tu?
No, no, perquè jo trobo que tot això de les xarxes és com a la barra d'un bar.
Ho tens tot per vomentar, i per anònim, i per insultar, i això a mi no m'agrada.
No com a les tertúlies aquestes de la Cope, que són pura filosofia i física quàntica.
Doncs les tertúlies de la Cope estan molt bé.
Sí, home, però...
Ja te lo digo.
Y el éxito lo demuestra.
Sí, senyor, sí, senyor.
O sigui que...
Emílio.
Incluso en las que ya no estoy.
Emílio.
Digues.
Aviam, som companys de la tertúlia esportiva dels dilluns, i jo diria que som el Besa,
normalment som el Besa, la Lloberes, la Tudel, tu i jo.
Vale.
Llavors m'agradaria que ens definissis com feu els periodistes de futbol quan feu l'úperu dels jugadors.
Oh, que guai.
Besa, voluntarioso.
No sé, abnegado, sobrepasado, defensivo.
Vale.
Jo et vaig dient noms i tu els hi poses una...
Desaparecido.
Desaparecido.
Testimonial.
Te'n recordes o no del rotllo aquest?
Sí.
Vale.
Ramon Besa, com el definiries tu?
Modélico.
Modélico.
Lloberes.
Y repito, Dios para mí, tanto personal como profesional.
Vale, ya está.
Ya está, Emilio.
Perfecto.
No, no.
Carme Lloberes.
Excitada.
Laia Tudel.
Correcta.
Correcta.
Joel Díaz.
Pots dir matador, si vols.
Matador?
No.
Rocoso.
No, culé equivocado.
Culé equivocado.
M'ha dit culé equivocado, el tio.
En què s'equivoca el Joel?
Sí, perquè dintre de la colorada defen coses que no són defendibles, senzillament.
I ell ho sap, a més.
Ell ho sap, perquè el Joel és d'aquelles persones que si digués de veritat el que pensa,
a mi em faria molt bé de bé, perquè jo crec que ell...
I a mi molt malament.
Ell, no, tu coincideixes moltíssimes coses amb mi.
Però tu ets un tio tan moderat i tan políticament correcte.
I sobretot, i sobretot, ets tan jove i et queda tanta, com es diu, carrera, cursa...
Sí, vida, vida.
Vida?
No, no, jo em refereixo a la trajectòria professional.
Ah, em queda carrera.
Carrera.
I jo, no, jo com estic acabant, ja estic...
Però no, no, perdona, tu hauries d'estar ja jubilat, que aquest és un altre que fots treballant.
No, jo estic, més o menys, sí, la meitat, la meitat, estic...
Ets un workaholic d'aquests, o què?
Bueno, jo soc un aprovechado.
Eres un aprovechado, eh?
T'ha anat molt bé la vida, per això, eh?
No, jo, molt bé.
Sabes per què, ademà, Joel?
No ho sé, digue'm-ho tu.
Perquè sempre, escolta, perquè sempre he treballat amb els millors periodistes que hi ha hagut a Catalunya els últims 52.
I també he treballat amb empreses on la llibertat de poder fer el que jo volia ha estat sempre respectada, sempre.
Sempre, eh?
Sempre.
Aquí et refereixes al grup Oceta...
Tota la vida.
Vale, vale, vale.
Sempre, eh? No t'han censurat mai res, a tu, eh, Emilio?
Mai.
Ets un mentide professional.
No, no, t'ho juro, mai.
Mai t'han censurat res.
Joel, mai, mai.
Doncs quina sort, quina sort.
Mira, mira.
Si no et censuren és que no molestes, Emilio. Mira què et dic, mira què et dic.
Pues sí, yo soy un ejemplo de que no molesto, es verdad.
Mira, ara l'he deixat, ara l'he deixat patir cura.
Sí, sí, mira, ara t'explicaré una...
T'explicaré amb aquest...
Però molt cursa, eh?
Ai, que ho he trencat tot.
No, no, t'explicaré una anècdota.
T'explicaré una anècdota que t'agradarà.
Mira.
Que consti, que consti que el Quim ha dit hem d'anar acabant, eh?
Sí, sí.
I a partir d'aquí ja no es pot fer.
Sí, però si no hi ha res més interessant que això.
També és veritat, també té roda.
Llavors, mira, jo, el meu mestre, el meu jefe brutal, era Antonio Franco.
Hombre, hombre.
Perfecte.
Bueno, pues Antonio Franco, Antonio Franco, cada 15 días o cada 3 semanas...
Sí.
Estaba ya a la secció de esports.
Emilia, una mica de brillo.
Ens miraba, ens miraba yo desde ya.
Vaya mierda de sección que estáis haciendo.
Hostia, caray, l'Antonio, tú.
Y entonces yo lo miraba y le decía, pero cómo, Antonio, si vendemos más ejemplares que nadie,
si estamos estupendo y tal.
Dice, no, no, una mierda de sección.
Hace 15 días que no me llama nadie para cagarse en mí con lo que escribís.
Això és un director, home, això és un director.
Pues ese era el ejemplo de hay que ir a por todas.
Mira, doncs, Quim, podríem seguir la mateixa filosofia, eh?
A tu quan fa que no et truquen per queixar-se del cafè?
No, no, no, és que ara va al revés, eh?
Ara a la primera trucada estàs al carrer.
¿En serio?
A la primera que truquen al director estàs tu al carrer.
Ha canviat molt les coses.
Bueno, a mi ja m'ha passat, ja m'ha passat.
Bueno, escolta, acabem-ho amb un pronòstic pel partit d'avui.
Quin titular...
Tu que has vist tant de futbol,
n'has vist tant que segurament ja et pots anticipar el que passarà avui.
Quin titular preventivament li posaries a la crònica del partit
que encara no s'ha jugat, Nàpols-Barça.
Jo, per exemple, posaria...
El Barça se quema en el forno di Pietra.
Oh!
Fent l'analogia amb la cuina italiana, no?
Jamal se corona en la casa de Maradona.
Oh!
És que això és un professional, hòstia.
Que Déu l'escolti.
Que Déu l'escolti.
A l'Emilio Pérez de Rozas, que avui ha estat molt amable amb tu.
Sembla que ha estat la mida justa.
I te'n mirem com sempre hem fet de fa anys que et seguim, Emilio,
i que és un plaer tenir-te per aquí.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies, Joel.
Ara anem a emborratxar-nos amb l'Emilio.
Adéu, que vagi bé.
Adéu, adéu.
I gràcies també a en Josep Forns,
que ha fet possible aquesta connexió amb l'Emilio Pérez de Rozas.
Anem un moment de res a publicitat,
quan queden res.
Deu segons per arribar a tres quarts d'una del migdia.
I atenció, que quan tornem,
tindrem polemes tècnics dels bons amb en Jordi Ramoneda.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Que el Barça visc a Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
S'ha d'ajudar a la naturalesa,
si la naturalesa no és prou generosa.
De Memòria Divni,
de Josep Pujadas,
Pius Pujadas.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura.
El matí de Catalunya Ràdio.
M'encanta.
La teniu en caputxa?
La paella?
En caputxa?
Tapa, tapa, tapa.
Em tapa.
Fins al 29 de febrer
arriben les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte emparament de cuina.
A la botiga WebPiApp.
El Corte Inglés.
En què et fixes quan escolls un llibre?
En el títol, l'autoria, l'editorial, la coberta...
Però té el segell d'Ecoedició?
L'Ecoedició és una forma innovadora de gestionar les publicacions
amb criteris de sostenibilitat ambiental.
Entra a institut-ecoedició.cat
i descobreix quin paper jugues a l'hora d'escollir un llibre.
Fes un bon paper.
Escull Ecoedició.
Sortir al balcó no compta com prendre l'aire.
Escapa't ja amb Welling a més de 80 destinacions
des de 24 amb 99 euros.
Vinga, reserva ja amb Welling
que després sempre et queden dies de vacances per gastar.
Consulta les condicions a welling.com o a la nostra app.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona et descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats
que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Que bé que et val finançament total per clients amb targeta al Corte Inglés.
Finança les compres fins a 12 mesos en electrònica,
electrodomèstics, esports, moda, llarg i molt més.
Fins el 21 de febrer, finançament total del Corte Inglés
a la botiga Web i App.
Per compres superiors a 200 euros.
Finançament ofert per financiar el Corte Inglés
si subjecta a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions al Corte Inglés.
A la venda, la samarreta, la dessuadora
i la motxilla dels beta del Super3.
Ho trobaràs en exclusiva a la botiga 3Cat.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
La cançó, bàsicament, és una cebollet que se coge per la puntil.
12 minuts i la una.
Aquí, a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
estem disposats a passar una mala estona amb vosaltres,
els oients de Catalunya Ràdio,
gaudint, o no tant, dels problemes tècnics.
Tenim problemes...
problemes tècnics.
Gràcies, Agustí, per donar-nos pas.
Em consta que ho fa en directe.
Ell des d'una delegació...
Sí, sí.
Val, perfecte.
Passa per control al central i diu,
tenim problemes, problemes tècnics.
Doncs avui tenim uns problemes molt diversos.
Comencem amb un problema que té relumana.
O sigui, el tècnic, problema tècnic, però relumana.
És un reporter que té massa ganes d'entrar.
Carnavales, Miguel Elmir.
Eh, prevenido.
Prevenido.
Sí, eran tantas las ganas de carnaval.
Eh, eh, prevenido.
Prevenido.
Miguel.
Això es diu abans d'entrar.
Sí, Miguel, ja ho sabem.
No cal que estiguis aquí.
Senyo, senyo, jo sé la resposta.
Eh, prevenido, prevenido.
Ja està.
Un altre problema.
Ara en té a tres.
Com us ha prometit a l'inici del programa,
Mònica Carrillo està donant pas a una notícia,
però li parlen per l'orellera.
Aquí tenim dues novetats.
La primera és que l'orellera, per alguna raó que desconec,
escola per antena, només li diu una paraula.
Escola per antena, i li parla el senyor.
Ho sentirem, i atenció al to que fa servir.
Tenemos problemas con ese directo.
Vamos a escuchar...
Perdón, compañeros.
Vamos a escuchar al rey Felipe VI en su intervención en esa inauguración.
Què?
Les palabras.
Ho heu sentit, no?
50 sombres de greix, això.
Sí, no, estem nerviosa, eh?
Ara m'ha fet pensar que la gent, això, que li parla per l'orellera,
podríem parlar sempre així, no?
Com en plan guard, en plan...
Ara anirem a les declaracions del rei.
Càmera 3.
Vinga, gateta.
Anem a publicitat.
Ai.
Palabra.
Eh, palabra.
Palabra.
En fi, seguim amb un altre problema que tenen a la Sexta, un problema que és visual,
per tant, molt radiofònic no és, però va tenir una repercussió auditiva.
Atenció, sentirem de què vam dedicar a parlar un dia a la Sexta, que parlen de moltes coses molt diverses,
un programa de nit, un programa especial.
Bueno, no ha passat res.
No ha passat res.
Efectivament això, està presentant una mica la història.
Sí, parlen de Hitler, que és un tema molt nou.
Que si no va guanyar eleccions, que si no va guanyar eleccions.
Sí, sí, sí. En el manual de Cunyat, el primer és dir que Hitler va guanyar les eleccions.
Saps qui va guanyar les eleccions?
Després de cremar el rei, que ho va fer concretament.
Què passa? Que mentre parlaven que si Hitler guanyava les eleccions i bla, bla, bla,
doncs es va colar una imatge que no s'havia de colar.
Que si la hiperinflació estava disparada, però...
Fija't de angre que naus, opanis!
Me vais a permitir que explique a l'audiència que cuando estábamos empezando a hablar de la Sexta
columna sobre Hitler, se ha colado un plano del alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida.
Obviamente ha sido un asunto técnico e involuntario, vamos, que no es, como ustedes comprenderán,
en la tele la técnica es aquí. A veces acierta y otras veces falla.
Pero vamos, que nada más lejos de la realidad, que quede muy claro.
No, no, com més has justificat pitjor per això, eh?
Sí, sí, és com no, estàs arreglant.
Que jo crec que el més sorprès devia ser el propi Almeida mirant la Sexta a casa seva i dir
«Hòstia, que soy Hitler!», saps?
Què?
L'Almeida a vegades tampoc saps on baixa.
Sí, no, no, és un savi distret.
Saps?
Va, i acabem, si voleu...
Bueno, no, i acabem, ja està.
Ja està, perquè sí, perquè...
Ai, sí, perquè ja es fa tard.
Llàstima també que ens ho passem amb els problemes tècnics dels altres.
I de Hitler.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Vuit minuts i la una.
És moment de presentar-vos el concurs d'avui.
93-20-7474 per guanyar un val de 30 euros per qualsevol supermercat de Capravo.
Qualsevol, eh?
Així són de generosos els amics de Capravo.
Qualsevol que tingueu per allà, doncs un val de 30 euros.
Perfecte.
No per tots, 30 euros.
Ah.
Per un, 30.
Ah, si no, imagina't, eh?
Hi ha molts Capravo.
Ah, no, no, no.
L'arruïnes a Capravo.
Home, és un premi que està molt bé, però tampoc ens passem.
30 euros pel Capravo per aquella persona que marqui el 93-20-7474
i faci una cosa que no sabem si sentirem aquesta nit a la transcripció del Torquemada.
Cantar un gol del Barça.
Espero que sí.
Ja està, heu de cantar un gol del Barça i us en porteu 30 euros per qualsevol dels supermercats Capravo.
93-20-1-7474-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Croissant.
Escriu el santo.
Escriu el santo.
Escriu el santo.
Ara, molt bé.
Molt bé.
Segur que no les vens.
De veritat que no.
Au revoir.
Merci beaucoup.
Au revoir.
Au revoir.
Què tasga ràdio?
Bé, ¿eh?
Bué.
Bé, ¿eh?
Bé, qué está.
Bé, ¿eh?
Bé, qué está.
Bé.
Bé, qué está.
Bé, qué está.
Bé.
Bé.
Bé, qué está.
C homme.
Bé.
Bé, né.
Bé, qué está.
Compromís de pagament en 24 hores
y si tienes una oferta, vine y te la millorem.
100% garantía.
VendermiCotche.es
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estación de Sants, Sabadell i Cornellà.
Avui a Mendessa tens una oferta formidable.
Tria Formidable Solar y estalvia 1.300 euros en dos años.
A més, instala las teves plaques solars
desde nomás 58,97 euros al mes.
Contracta-ho ahora en un dels punts de servei Instavi a Pallejar,
Sant Cucat del Vallès o Sant Boi del Llobregat
y comienza a estalviar.
Descobreix la bellesa de les Illes Gregues
al nord d'Europa amb MCC Cruceros.
Vuit dies amb tot inclòs i vols des de Barcelona.
O visita la Mediterrània amb embarcament a la ciutat
a partir de 823 euros per persona.
Reserva a mcccruceros.es
o a la teva agència de viatges.
MCC Cruceros, un viatge cap a la bellesa.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
6 minuts i la 1, 93-20-7474.
Avui per guanyar un bal de 30 euros a qualsevol dels supermercats Caprabo
hem demanat als nostres oients que facin una cosa
que no sabem si aquest vespre sentirem a la TDT,
la televisió d'Antonquemada, que és un gol del Barça.
Va, home, va, aquí, Morales, home, va, home, una mica d'esperança.
Doncs vinga, va, no sé, jo sóc dels que penso que el Barça guanyarà la Champions.
Tampoc ens passem amb l'esperança.
De xurra, però aquest any guanyarà la Champions.
A veure què diu en Daniel. Bon dia, Daniel.
Hola, bon dia.
Des d'on truques?
Des del Vendrell.
Des del Vendrell.
Ens podries cantar un gol del Barça per si de casa avui no en fessin cap?
Bé, no estic massa d'hora de jugar els del Barça, però ho provarem.
És igual, mira, la Minyamal, per exemple.
Ha de fer una mica de jugada, no?
No s'hi vol dir gol, no.
Que la passa el de Jog o el Gundogan, un d'aquests.
A veure com et surt, Daniel.
Sí, vinga.
Doncs mira, escolta, treo el Tere Stegen, que no sé si juga o no.
Sí, sí, sí, sí, juga, juga.
Vale, perfecte.
Doncs treo el Tere Stegen des de porteria.
El fa avançar la pilota fins al mig del camp.
La gafa Fermi.
Fermi, sí.
Fa una mirada al contrari.
Molt bé.
Li passa del Jog, li passa ja del Jamil de Mal.
Sí.
S'encara el porter i de Saló, fa un gol.
Oh!
Carai, carai.
Quina narració.
Potser el gol t'ha fet poca il·lusió.
I fa un gol.
Què?
Ell és de l'equip contrari.
És del Nápoles.
És del Nápoles.
Bé, doncs escolta'm, el que sí que ets és del Caprabo, perquè a partir d'ara tens un val de 30 euros per gastar a qualsevol supermercat del Caprabo.
Allà el Vendrell en teniu, no?
Vinc.
Doncs vinga, ja ho saps, a gastar.
Daniel, moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi molt bé.
Ai, que se l'emporta el vent.
Gràcies.
Adéu-s'hi.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Tu chiflo tienes olera.
Un dinó encara jo, Fèlix, la toca per l'amig. Som-hi l'amig, xuta l'amig.
Salva, Iñaki Peña i la vida.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui a partir de les 8, la TDT del Nápoles-Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.
A CaixaBank sabem la importància de tenir algú a prop, a l'illa més remota del món i aquí, a prop teu.
Per això tenim presència en més de 2.000 municipis per promoure l'economia rural.
Impulsem l'ocupació dels joves amb la formació professional dual i donem suport als emprenedors amb més de 100.000 microcrèdits l'any.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Dama, assistència sanitària i CaixaBank.
Catalunya Ràdio.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio. Demai tornarem a les 12, però ara de seguida arribarà el bullet informatiu i els amics del que no surti d'aquí amb aquell tema.
Avui és molt fort el que explicaran, eh?
És que ho hem sentit a la redacció. No volvem avançar.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
I atenció al que us explicaran la Juliana Canet, en Roger Carander i la Marta Montaner i la Laura Grau.
Hi ha tota la colla.
I en Marc Andreu, hi ha en Pau Esparg.
Sí, qui més hi ha? I l'Aina Austrell.
L'Aina Austrell.
L'Aina Austrell.
L'Aina Austrell, tu, escolta'm, no.
No necessitem deixar algú.
I si voleu venir a veure aquest programa, el nostre, de 12 a 1, aquí a l'última hora, ens podeu escriure a l'últimhora arroba catradio.cat.
Tenim unes butaques aquí fantàstiques.
Sí, sí, està molt bé.
La cafetera està desconectada.
Però s'esconnecta, això es connecta.
Sí, es connecta ràpid.
Tenim un piano per un piano.
Tenim, tenim un covell per reciclar paper.
També.
Que dius, ostres, tinc uns folis a casa, te'ls reciclem per tu.
I sabeu què tenim aquí a la ràdio?
Què?
Els tipòsits aquests de piles usades.
Això, sí, va molt bé.
Si teniu piles a casa, porteu-les.
Porteu-les a Catalunya Ràdio i de pas us cadeu i ens veniu a veure.
Vinga.
L'última hora, arroba catradio.cat.
Anem recollint, anem marxant.
Moltes gràcies, Jordi Ramoneda.
A tu, Qui Morales, home.
Gràcies, Aida Fita.
A tu, Qui Morales.
Gràcies també a en Joel Díaz, a en Xavier Pérez Esquerdo, a l'Aina Austrell, a l'Alba Castellbí, a en José González, l'Albert Joder i qui us ha parlat, en Quim Morales.
Si ens trobeu a faltar, recordeu que ens trobareu als podcasts de l'App i el web de Catalunya Ràdio, catsradio.cat i també al 3CAT.
Home, som 3CAT.
S'hem posat allà amb la foto.
Nosaltres demà a les 12 ho tornem a deixar tot per l'última hora.
Que vagi bé.
Fins demà, gràcies.
A veure.
A veure.
A veure.
A veure.