¡Catalunya Radio, las noticias de las 11!
¡Bon día! Us informa Joan Bota.
Ya está en marcha la reunión de la Comisión Interdepartamental de Sequera del Govern
que aquest matí té previst decretar l'estat d'emergència a l'àrea metropolitana de Barcelona
i bona part de les comarques de Girona.
La mesura que entraria en vigor demà afectarà els prop de 6 milions de persones
que viuen als 202 municipis que depenen del sistema Ter Llobregat.
Es limitarà el consum a 200 litres per evitar ni dia una quantitat que superen
una vuitantena dels pobles i ciutats que entren en aquesta fase de restriccions.
L'emergència per Seguera també comportarà reduir en un 80% els usos agrícoles,
a la meitat els ramaders i en un 25% els industrials.
Es permetrà el rec amb aigües freàtiques o regenerades d'arbres i jardins botànics públics
per garantir-ne la supervivència i de camps d'esports federats
si es compensa estalviant-la, per exemple, amb les dutxes.
Tots els detalls se sabran aquest migdia
en una compareixença al Pau de la Generalitat del president Pere Aragonès
i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.
L'Església Catòlica anuncia la creació d'una comissió
per reparar les víctimes d'abusos sexuals.
Estarà formada tant per civils com per sacerdots
i, segons explica la conferència episcopal,
servirà per donar una resposta a aquells casos
que no han tingut un recorregut judicial
o que ja han prescrit Madrid-Denicent de Aja.
Els bisbes l'anomenen comissió d'arbitratge,
volen que sigui un camí diferent de la via judicial,
ja sigui civil o canònica.
Segons el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola,
César García Magán,
es tracta de saber la veritat de apurar responsabilitats
i atendre les víctimes individualment.
Con el objetivo que estudien las distintas denuncias
presentadas por las oficinas de protección al menor,
pero que por diversos motivos
no pueden tener un recorrido judicial
porque o bien el victimario haya fallecido
o bien haya, sobre todo en el ámbito civil, una prescripción.
Els bisbes diuen que volen passar a l'acció
després del demolido informe del defensor del poble
i la seva pròpia auditoria
que va permetre posar xifres a la pederàstia dins l'església.
Dani Sainteac, Catalunya Ràdio Madrid.
Sospès fins al 21 de març el judici
contra l'expresident valencià Eduardo Zaplana
per malaltia del seu advocat.
Zaplana ha arribat a dos quarts de deu a l'Audiència de València
i s'esperava que podia fer aquesta petició d'ajornament.
Totes les parts hi han estat d'acord.
València, Pepa Ferrer.
Ha ajornat el judici contra Eduardo Zaplana
i una quinzena de persones més.
Totes les parts han estat d'acord
amb aquesta suspensió del judici
per la malaltia de l'advocat de Zaplana
que suspensarà 45 dies
i això vol dir que es tornarà a reprendre
el proper 21 de març.
L'expresident valencià
no ha volgut fer declaracions
a l'aixida d'aquesta vista
sobre els possibles pactes
als quals estaria arribant la fiscalia
amb alguns dels acusats.
El que sí que ha dit
és que vol que el judici
es celebre el més aviat possible.
Pepa Ferrer, Catalunya Ràdio, València.
Les protestes agrícoles
han irromput amb força
l'agenda de la cimera
de líders europeus
que està destinada
a desencallar el bloqueig hongarès
a l'ajuda ucraïnesa.
Un mili de tractors
s'han concentrat
davant de les institucions comunitàries
a crits d'Úrsula.
Ja som aquí, Brussel·la.
Jordi Baró, bon dia.
Hola, bon dia.
Imatge inèdit avui
davant del Parlament Europeu
ocupat pels tractors.
Clàxons des de primera hora,
pneumàtics cremant,
una estàtua tombada
i centenars d'agricultors molestos
com IFS
d'una federació de pagesos
de la regió belga de Balònia.
El manys Europa
ens sent i ens veu
perquè quan ho fem en paper
i enviem cartes
no tenim resposta.
Ens han de fer veure
perquè tothom es comenci
a donar que hi ha dificultats
al món agrícola.
Els agricultors volen cridar
l'atenció dels líders europeus
a escassos 500 metres
però avui centrats
en superar el vètre
dormen a més ajuda per a Ucraïna.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Les tres centrals nuclears catalanes
van produir durant l'any passat
el 59% de l'electricitat
que es va consumir al país
segons dades de ret elèctrica.
Les plantes van produir
més de 23.000 milions de quilowatts hora.
Tarragona, Manel Sastre.
Bon dia.
Bandellós 2 va ser la que més
en va produir
amb gairebé 9 megawatts hora
mentre que les centrals
d'escou 1 i 2
van tenir aturades
per recàrrega
i revisions exhaustives
i es van quedar
en 7 i 7,5 megawatts hora
respectivament.
Aquestes produccions elèctriques
a més a més de suposar
gairebé el 60%
del consum anual
de les llars catalanes
també són a prop del 9%
del consum
de tot el sistema elèctric
per insular.
Manel Sastre, Catalunya,
Ràdio Tarragona.
Esports, Marcos García.
El Barça ocupa la quarta plaça
de primera divisió
després de guanyar
l'Osasuna
per 1 a 0
gol de Vito Roque
a l'equip de Xavi
té 47 punts
a 8 del Girona
que és el primer
a hores d'ara.
L'Atlètic de Madrid
continua tercer
després de guanyar
i el Rayo
per 2 a 1
i el Madrid
juga a les 9 a GTF
i podria recuperar
el lideratge
de primera
si empata
o guanya.
Encara en futbol
aquesta mitjanit
es tanca
al mercat
de fitjatges d'hivern.
A l'Euroliga de Bàsquet
el Barça
guanya
la Virtus de Bologna
per 84 a 57.
També en bascet
enfrontament català
a la Lliga Femenina
entre l'Uni Girona
i el Cadira Seu
a partir de dos quarts
de nou.
D'aquí a uns minuts
només podreu sentir
una entrevista
amb Marc Gasol
al matí de Catalunya Ràdio
ara que ha anunciat
que retira.
I avui s'estrena
Girona Reservat
és el podcast
setmanal sobre el Girona
amb Eduard Solà
al capdavant.
Tota l'actualitat
l'anàlisi
i també els secrets
del Club Revelació
d'Europa
a hores d'ara
amb el Xevi Soler
la Susi Sales
a fer el Feixedes
a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
i també al 3CAT.
Fins aquí
les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell.
Devà divendres
s'estrena el Poliorama
una obra teatral
on dos grans noms
de la ficció
i de l'humor
de casa nostra
formen una excèntrica
i tendra parella.
Sílvia Abril,
què tal?
Bon dia,
com estàs?
Bon dia,
molt bé.
Això està molt bé.
Estem ja en capella.
En capella.
En capella.
És una expressió
molt antiga.
Però està bé,
s'explica,
s'explica.
I Lluís Villanueva,
què tal?
Com estàs?
Doncs molt bé,
també en capella.
Recordo que una vegada
em van trucar
i em van dir
Si cauen dos en capella?
Ja estàs en capella
i jo no ho entenia
perquè era algú
com més antic.
Com?
Estàs en capella?
Estic al teatre.
No entenia res.
Estem calienta que sales.
Ja amb el temps
ho vaig entendre.
Què vol dir
que estàs a punt d'estrenar?
I estàs nerviosos o què?
Jo encara no.
Jo m'hi poso allà.
Quan sento ja
el soroll del públic
i el cor.
L'altre dia els explicava
tècnicament
què és el que sento
i és el batec del meu cor.
Just abans de començar.
Estic allà entre cametes,
ens veiem
perquè sortim
de cametes diferents.
Ens saludem.
Ens saludem amb la mà
i el cor va
pum, pum, pum, pum.
El sents?
Però és maco.
Normalment no sents
el teu cor.
Sí, no, no,
no se sent.
És maco, és maco.
Sí.
I passa de seguida.
Sí.
Surs i ja,
després ja ni te'n recordes.
Et puixes al monopatí
i vinga,
i una rampa
i una altra.
És divertit
el que aneu a fer, no?
Sí.
També té moments
d'anar i venir,
però us ho passeu bé.
És molt divertit
i molt emocionant.
Llavors estem
descobrint
el viatge
que fa el públic.
Dic que estem
perquè hem fet
una funció
en teatre,
la vam estrenar
amb una prèvia
a Santa Coloma
i, clar,
vam veure
el viatge
que fa el públic
i és molt xulo
perquè s'ho passa molt bé,
riu molt
i després,
com la vida misma,
la funció
que parla
de la vida
et va ensenyant
exacte,
comences a sentir
mocadors.
I això és meravellós,
quan això passa
en el teatre
és meravellós.
I feu aquest viatge
també vosaltres,
clar.
Sí,
cada nit.
Cada nit,
tu qui la mà.
Sí, sí.
No, però,
hòstia,
Ricard,
és meravellós
el teatre
fer el viatge
sencer
quan estàs fent
una pel·lícula
o una ficció
que vas endavant
en el temps,
vas enrere,
ara anem
a mitja pel·lícula
però ahir
dius això no m'agrada.
A mi m'agrada
que és el que em dóna
el teatre
una hora i mitja
que és el que dura
la funció
que és meravellós
també el temps
que el Paco
ha dissenyat.
Perfecte, clar.
Fer tot el viatge
sencer,
de cap a peus.
El dia que tingui mandra
ja et diré
com m'ho faig
però amb aquest ombra
i la lua...
No, no,
el guardi mandra
de fer-ho
sinó per reviure
cada dia aquest procés
que al final
és un esforç també...
Però jo crec
que com que la fem
poques setmanes
que són només
vuit setmanes
o sigui
el que vulgui
venir a veure...
El 2 de febrer
i el 24 de març.
Sí.
Fixa't que jo crec
que estarem trobant coses
gairebé fins al final.
Sí.
En teatre i tant
en 50 funcions
no t'ho acabes.
Aquest és l'ofici.
Sí, ja, ja.
A vegades hi ha nanos
que em diuen
vull dedicar-me al teatre
és això, eh?
O sigui,
perquè per interpretar
pots anar a fer Netflix també
i sèries
i coses d'aquestes
però el teatre
és cada dia
a les vuit
i molts dies
no et vindrà de gust.
Sí, sí, el diumenge.
T'hi has de posar, clar.
El dissabte
que en fem dos
no el deixaré parlar.
No, és igual.
És que encara no he dit
el títol de l'obra.
Ah, doncs clar.
Estem esperant
que el digui.
Bueno, sí,
perquè a més no el diré bé
esperant Mr. Bojangles.
Les seves extravagàncies
havien aconseguit
donar sentit
a la meva vida
convertint-la
en un caos permanent.
El meu paper
consistia
en proporcionar-li
tots els mitjans
perquè pogués
viure la seva bogeria
sense que s'hagués
de preocupar.
Qui és el Mr. Bojangles?
Mr. Bojangles
és, clar,
és el protagonista
d'una cançó
que l'autor,
l'Olivier Bordeaux,
ha agafat com a leitmotiv,
també fent
una picadeta d'ulls
al Samuel Beckett,
a l'Esperant Godot,
Esperant Bojangles.
És l'utopia,
és alguna cosa
que no arriba mai.
El senyor Bojangles
diuen que ballava
perquè s'havia mort
el seu gos
i era un gran homenatge
al seu gos
i aquest personatge
meravellós
que encarna
la Sílvia Abril
està esperant
alguna cosa.
Una cosa
que no arribarà mai.
Exacte.
Però, de totes maneres,
és una cançó
que ell,
l'autor de la novel·la,
que va ser,
bueno,
jo crec que va ser
una novel·la
no best-seller,
no sé si va ser best-seller,
però molt llegida.
Molt llegida
perquè els llibreters
de París
vaig llegir
que la van recolzar molt
i el que diuen
els llibreters
es veu que va a missa.
De l'Oliver Bourdieu.
Sí.
Galil Lluís
que sap francès.
Em sembla que és
Borgdor.
Borgdor.
Bueno, esclar.
Oliver Bourdieu.
Tampoc ho ha fet tan malament.
Sí, home, sí.
Per ser tu,
està molt bé.
Exacte.
Aquest tema
ella el va sentir
en una vetxinera
entrant a fer vetxina
i, bueno,
estava en un moment delicat,
estava fugint
d'algú que li havia passat
i va entrar a la vetxinera,
va sentir aquest tema
i allò va inspirar
a escriure la novel·la.
Per tant,
és un...
Bueno,
és una excusa,
de fet,
el tema, eh?
Tampoc explica...
És una metàfora,
però...
Tots a la vida
tenim aquesta cosa
d'esperar sempre
alguna cosa
que mai acaba arribant,
no?
Que potser la gràcia
és aquesta espera.
I la recerca, també, eh?
Volem ser feliços,
volem ser feliços
i què és la felicitat, no?
Noi, xato,
atura't,
viu el dia a dia,
estigues aquí present
i gaudeix
d'aquestes petites coses
com és avui.
Mira quin dia més bonic fa,
surt al carrer,
passeja,
vés-te'n al bosc...
M'ho estàs dir a mi realment, no?
Sí.
Perquè aquesta cara que fas
surt i passeja.
Però abans deia el Lluís,
o sigui, tu si bé fas un personatge
que, clar,
és un personatge
que té esquizofrènia,
no sé com t'has preparat,
perquè,
suposo que també has d'entendre
que hi ha aquests moments
de bogeria alegre
i de bogeria trista,
en tot això, no?
Bé, he llegit una mica
sobre aquest tipus de malaltia
perquè exactament el Lluís,
el seu personatge,
llegeix el diagnòstic d'ella
i llavors em va cridar
la curiositat
saber de què estàvem parlant.
Però després també vaig veure
que la funció
tampoc s'evidencia molt.
O sigui,
s'ensenya d'una manera molt sutil,
molt delicada.
Hi ha tres moments
on ella
ensenya una mica
el que li estava passant,
aquesta bipolaritat,
aquests canvis,
també ho explica l'obra,
aquests canvis d'humor radicals,
aquesta ira sobtada.
O sigui,
m'he agafat molt
el que he llegit
i el que em dóna la funció.
No me n'he anat a buscar
un centre amb malalts
d'aquest tipus, no,
perquè tampoc és un treball
que entri molt
en aquest tipus de...
Bueno,
de manera de treballar,
però sí,
he llegit,
conec les malalties
de les que parlem
i ocasions en tinc poques
i intentem fer...
Sí,
és que l'Olivier Bordó
tampoc hi entra en això.
La funció
camina per uns punts
a vegades més poètics
que no pas realistes.
Llavors,
no es tracta
d'explicar la malaltia,
sinó es tracta
d'explicar la vida
d'aquests dos éssers
que es van conèixer
de jovenets
amb una escena superboja,
molt divertida,
que és com comença
la funció,
que s'enamoren
de l'excentricitat
de l'un i de l'altre
i que estableixen
la relació a partir d'aquí.
I llavors,
aquesta,
diríem,
alegria exacerbada
es transforma
en una família,
neix una filla,
això fa que
ja no sigui
una parella
aleatòria,
sinó que
estableixen
un projecte de vida
i que
mica en mica
va apareixent
la malaltia
com a,
diríem,
l'enemic,
com el dolent de la història.
Però ell ho explica,
és més el dolent de la història
que no pas una patologia en si.
I llavors,
la lluita és
com mantenir
aquell estat de felicitat
que teníem,
com seguissem
perifèrics
i viure al marge
de la societat,
perquè també és una de les coses
que ells es plantegen,
no caure en els tòpics familiars
i de la feina
i de tot això
que la vida ens imposa,
sinó intentar viure
al marge d'això,
tenen diners,
també ho poden fer
amb facilitat
perquè són benestants,
tenen una bona situació.
I
abans dèiem
què és boi àngels,
què estan esperant.
Doncs estan esperant
recuperar
aquell estat de felicitat
que tenien
quan es van conèixer
i que mai més podran
a causa de la malaltia,
a causa de l'edat,
a causa de moltes coses.
I us passa a vosaltres
en el moment vital que esteu?
Tu has fet 50 anys, Sílvia,
fa poc.
52.
52.
Ah, 52, ja.
Ah, 52.
Tu, Lluís,
en tens una mica més.
56.
56.
Creieu que és un moment
també vital vostre,
no?,
d'aquest punt de dir
anem a buscar com la...
entendre què és la felicitat,
aquesta estabilitat.
Mira,
jo,
en el meu cas,
estic en un moment vital
de donar
la importància
justa
a les coses,
o sigui,
treure-li
a la que...
A la palla.
Sí,
treure la palla
i gaudir molt
d'això que et deia,
d'estar aquí,
viure ara aquest moment,
treure coses positives
de conèixer-te,
perquè ens coneixem molt poc,
tu i jo.
Sí,
és veritat.
Estar com,
ah,
succionant,
experiment el moment.
Estic intentant connectar-me
en el moment,
en l'ara,
en l'aquí.
I això no t'angoixa molt?
A mi m'angoixa,
això.
A mi, gens.
Aquesta cosa de,
haig de viure el present,
haig de viure el present,
ets estar aquí,
ets estar aquí.
No.
És molt més fàcil del que sembla.
Simplement és gaudir del moment
i no pensant,
sortim d'aquí,
hem d'arribar,
hem d'acfrontar,
saps?
Això sí, això sí.
Estar aquí,
viure aquí,
el moment,
no pensant.
Clar,
perquè simplement he tingut vides
que heu estat vivint al revés,
no?
De dir això,
tinc una agenda,
vaig a fer això,
ara què toca aquí,
llegir,
què ets a fer?
El iogurt de no sé què,
vaig a una altra cosa.
Clar,
i això no ho coneixes.
I a vegades t'oblides
de gaudir del moment
i llavors la feina
es pot convertir
en un lloc
que és més semblant
a l'infern,
no?
No sé,
Lluís,
tu?
És totalment d'acord,
és que la felicitat
és aquesta pastanaga
que sempre tenim davant,
el que passa
que es tracta
d'eliminar la pastanaga
i no esperar res
i estar,
no deure res a ningú
i no parlo de diners.
O sigui,
estar tranquil.
Per mi la felicitat
és estar tranquil,
despertar-me i dir
ah,
ho he de fer això,
val.
Ho sé fer?
Sí.
Ho faré?
També com pugui.
I ja està.
Per mi la felicitat
és això,
no tenir mai la pastanaga
davant.
Si tens la pastanaga
estàs pillat,
estàs esclau
d'aquell fruit
que vols.
I, clar,
aquesta obra que feu
la família és important.
No només és un amor de parella
el que parleu,
segurament és un amor de família.
Sí,
és un amor de família
i aquí
per això se'ls complica
la història molt
perquè tenen una filla,
tenen una herència,
li volen
traspassar una manera
de ser i de viure
i de fer les coses
a aquesta nena.
I això impacta,
per exemple,
directament amb l'escola.
Tenen un conflicte
amb la professora
perquè ells són uns anarquics
i allò de l'escola
els sembla
totalment
complementari
i necessari
fins i tot.
Que no sigui un problema,
no?
Ara l'escola ja...
Per ells és més important
viatjar.
Hi ha un moment
que s'obsessionen
amb viatjar a Espanya
i l'escola
i ja t'ensenyarem
nosaltres matemàtiques
i ell explica,
no?
I comencen a ensenyar-me
matemàtiques,
per exemple,
comptant collars,
comptant...
És com una...
És una bogeria.
Sí,
l'obra és anarcoexistencialista
total.
Això és molt divertida
i és una gran lliçó
pel públic.
De dir,
fixeu-vos-la de coses
que us lliguen cada dia
quantes pastanagues
teniu de davant.
No una,
no,
moltes.
I aquests no en tenen
cap de pastanaga.
I us heu inspirat
en la pel·lícula?
Perquè hi ha una pel·lícula
també,
d'això l'heu vista?
El Lluís l'ha vist.
Sí.
A mi el Paco
em va recomanar
no mirar-la.
Per no contaminar-te
del personatge.
I perquè ell la troba
una mica...
Mireu,
la pel·lícula...
El Paco és el Paco Mira,
que ha dirigit l'obra.
Sí, clar.
En paraules majors.
I l'Uamat,
que ens acompanya,
que és la nostra magnífica filla.
La pel·lícula
està bé com a pel·lícula
i és més realista.
S'ha encarregat
per mi la poètica
de la funció.
La fan molt realista,
justificant moltes coses
i llavors la malaltia
apareix com una cosa
duríssima,
duríssima.
Per mi massa.
Que l'autor
no va voler
expressar d'aquesta manera
i jo crec que
li haurien d'haver
de respectar
que la malaltia
no aparegués
com una cosa
ferotge.
I a la pel·lícula
t'ensenyen
com la maltracten
en el psiquiàtric.
No cal.
Doncs jo sí que m'han dit
que la vostra funció
té un punt de muntatge
cinematogràfic, no?
Sí.
Molt pel·lículero.
Perquè hi ha moltes seqüències.
Molts efectes, no?
Més que escenes,
hi ha moltes seqüències.
La funció passa
a molts llocs diferents.
Escenifiquem
des d'un cotxe
a una plaça
d'un poble
al pis
més gran,
ara més petit,
a la clínica
on està ella
resident un temps.
Bé,
París,
Espanya...
És un viatge
per moltes escenografies
diferents
i, per tant,
és molt seqüencial
la funció del diatge.
Molt del segle XXI.
Molt tiktokera, no?
Que ens agrada
anar passant.
Sí, consum ràpid.
Sí, perquè, clar,
és que ve d'una novel·la.
La novel·la té mil espais.
Si vols explicar una mica
aquests espais
has de passar per ells.
Això vol dir
que fem una funció
pel davant frenètica
i pel darrere també,
perquè tenim...
Jo vaig comptar
la darrera
19 canvis de vestuari.
19 canvis de vestuari?
19 canvis de vestuari.
La Maria Armangola
ens ha fet un vestuari preciós,
però fixa't
que alguns
han hagut de caure.
O sigui,
hi ha coses
que no poden sortir.
No hi ha temps.
Dèiem,
no arribo!
Però quan vam intentar
fer-ho el primer dia,
la primera vegada,
amb tot el vestuari,
no podíem.
Se sentia,
no, no,
no arribo,
no puc.
Allà,
això s'ha de trucar.
Miré vestit...
Llavors hi ha peces
que anaven caient
i tot així
n'han quedat un fotiment.
Tenim, per cert,
10 entrades dobles
per als nostres oients,
els que truquin ara mateix,
el 93017474.
Les 10 primeres trucades
tindran 10 entrades dobles
per anar diumenge 4 de febrer
a les 2.47 de la tarda
a veure aquesta funció.
És el dia
que pensem fer-la bé.
Per això...
No, no.
És que...
Hi ha dies que la fem ofici,
però aquell dia vam dir...
Fem-la bé.
Jo vaig preguntar
quin dia és el que ho fan bé.
Van dir-me el 4 de febrer.
Sí, sí,
aquest dia a la gent la tenim.
Aquest dia s'ha de fer bé.
Són 10 dobles,
vull dir que ja deuen estar trucant tothom
i que s'acabarà ràpid, això.
Que si no es pot anar al teatre
també es pot pagar una entrada,
que és una cosa que...
I els altres que vinguin pagant.
Clar.
Que vivim d'això.
Que si no,
si no,
no té cap sentit d'això.
Exacte.
Escolta,
i a més a més,
Sílvia,
tu et veurem d'aquí a poc a Pare Nostre,
no?
Que és...
Sí.
Tinc moltes ganes de veure això, jo.
Jo també, eh?
Jo també.
És una sèrie sobre els Pujol
en el moment de la confessió de Jordi Pujol,
no?
És una pel·lícula, no?
Sí, és una pel·lícula.
És una pel·lícula, sí.
I ja per començar,
la manera com està...
com hem rodat la pel·lícula,
que és tot amb cromes,
és una pel·lícula que s'ha rodat,
crec, si no m'equivoco,
amb 6 o 7 setmanes,
és amb temps rècord.
Per què?
Perquè no hi havia exteriors,
perquè tots els exteriors
passaven dins un plató.
No hi ha hagut ni les inclemències
que a vegades afecten una pel·lícula.
Res!
O sigui, tot s'ha fet amb cromes,
meravellós.
Això no costa més
d'interioritzar el personatge,
d'ambientar-te...
Jo no puc parlar d'això
perquè jo he fet
el personatge de la Vicky,
una seqüència,
amb el Pere Arquillué,
que és el que fa de Jordi Pujol,
júnior,
i he tingut una seqüència,
la pel·lícula.
Fas de Victoria Alvarez?
Sí.
Uau!
Sí, sí, sí.
I és una escena meravellosa,
meravellosa.
Jo no coneixia el Pere,
ni havia treballat mai amb ell,
i em vaig sentir feliç,
m'ho va fer facilíssim,
perquè l'escena és complicada.
Però bé, molt bé,
molt bé,
tinc molta curiositat
de saber com sortirà realment
el que veia amb el combo,
que és allà on veus...
Sí, sí, sí.
És espectacular,
o sigui, en cap moment
diries que tot allò són cromes.
I després el guió del Toni Soler,
meravellós,
que també tinc ganes de veure.
Però ja et dic,
jo puc parlar molt poquet
de la pel·lícula,
perquè el meu petit...
Com ho han dit,
i dic, hoste,
aquest tema em fascina,
aquesta pel·lícula.
I després és amb tota l'actualitat
que hi ha ara.
Per això, per això.
O sigui, què passarà?
És un gran moment, jo crec,
per parlar també de tot això, no?
I tu, Lluís,
estrenaràs a la TV3
també una sèrie,
en aquest cas sí,
vintage.
Vintage.
És una sèrie que tenim guardada,
rodada,
està en un paquetet.
Que fa temps que la vaig rodar?
La vaig rodar l'estiu passat, sí.
Ah, mira.
Sí.
I llavors està guardadeta
per quan els senyors
de les graelles de TV3
diguin, vale,
aquest és el bon moment.
Ui,
hi ha cua,
hi ha molta cua.
Hi ha cua, sí, sí.
Està molt bé,
però em va agradar molt.
Com es titula?
Es diu Vintage
i parla de dos senyors
de 50 i molts,
que som l'Abel Falck i jo,
que estem allà intentant entendre
un món que ja no entenem
per cap banda,
no sabem què ens diuen
els nostres fills,
què opinen les nostres dones,
com són les nostres feines,
i està molt bé,
està molt divertida.
Que, per cert,
fa 25 anys,
aquest any de Blats Bruts.
Sí, no?
Molt bèstia.
99, 24, 25 anys.
Com que t'hem vist tot sempre,
perquè cada estiu,
cada Nadal...
Quan tenia cabell,
quan tenia aquell tupé.
Encara et parlen de Blats Bruts, sí, no?
Sí.
És que realment,
allò va ser un atètic fenomen.
El més divertit és que
em van coneixent nens
cada cop més joves.
Jo els dic,
però sí, mira,
quan jo feia Blats Bruts,
els teus pares no es coneixien.
Hi ha nens que em reconeixen,
perquè clar, internet...
És que ha estat una de les millors sitcoms
que s'ha fet,
que també...
És la primera,
de les primeres, no?
Per què no hi ha sitcoms aquí?
Per què no se'n tornen a fer?
Quan era meravellós...
Jo havia anat al rodatge,
t'ho vaig explicar,
no et vaig acabar d'explicar l'anècdota,
però vaig estar defigurant
a Blats Bruts.
Ah, sí?
Perquè eres joveneta.
A més, a més, també,
una producció d'Alterrat, també.
O sigui, que realment era un moment
molt interessant, no?,
tot el que estava passant.
Era un moment magnífic.
I no s'entén com les graelles
no tornen a col·locar sitcoms.
Jo no ho entenc.
Però Blats Bruts,
tu creus que s'hauria de tornar a fer,
ara que hi ha aquest debat
de si t'ha de tornar,
no ha de tornar?
Tu ho faries, Lluís?
No ho sé.
Hauria de mirar el guió
i entendre per què el meu personatge
després de 25 anys
i sense cabell...
Encara està a la ràdio.
Encara està fent no sé què.
Bé, jo.
Escolta, hi ha molts, eh?
Té gràcia, això.
Sí, però mira, tu ets jovenet,
per això estàs a la ràdio.
No, no, a part d'això,
s'han de fer productes...
Hi ha gent amb un talent immens
que escriu meravellosament bé,
que tenen molta gràcia
i que segur que estarien encantats
que els demanessin una sitcom
o un producte més mitjà.
Però és que la sitcom
és un format meravellós
perquè en 25 minuts
dones el millor de tu,
els actors donen el millor d'ells,
es roda amb una mena de semidirecte en públic
que dona molta trempera,
dona molta gràcia al producte,
li dona molta veracitat
i no se'n fan.
No, i a més a més,
una societat que tendeix a consumir productes
cada vegada més escurçats,
en una sèrie de 25 minuts
és que passa,
la gent la veuria...
Doncs es veu que no,
que el prime time vol que el producte duri més
i aquí està la...
Em sembla que és la clau.
Però hi ha plataformes,
ara és igual.
Ah, sí, sí, sí.
Clar, i tant.
Es tracta d'això,
d'acabar amb les graelles
i que la gent s'ho miri en totes formes.
Jo estic a favor
i per favor,
des d'aquí una crida,
a una sitcom
i sé per què m'ho dic.
És una petició obert?
No, i en tancat.
Tu t'agradaria?
Jo ja he presentat un projecte.
Home!
De què va?
Podem dir alguna cosa o no?
Sí.
Ah, sí.
Una sitcom.
Sí, bueno.
Bueno, però una sitcom sobre pagès...
Sobre pagès...
Amb dones, amb dones de diferents generacions.
Però, de moment no ha prosperat.
Però ho has presentat aquí, allà...
A TV3.
A TV3.
Sí, sí.
I no t'han dit res?
Sí.
Ah!
Que no!
Però com pot ser això, ara?
De moment que no.
Noi, també TV3 està en un moment complicat, eh?
Què t'haig d'explicar jo, tu?
No?
Sí, sí.
Bueno, tu rai, però...
Bueno, rai, sí, depèn, sí, sí.
És un moment complicat.
Et parlaré de la quarta edició, que no n'hem parlat, del meu llibre.
Ah, doncs vinga, parlant de la quarta...
Sí, ho veritat.
He dit un llibre que es diu Pèrdides de risa, on explico una mica les meves estracanades
i les meves merdes que dic, i ja anem per la quarta edició, que ho sàpigues.
Doncs molt bé.
No l'he llegit, el llibre.
Has de tornar un dia per parlar del llibre.
Sí, tornaré per parlar del llibre.
El que sí que tinc apuntat és que faràs un megaprojecte, que això em fascina molt,
és això.
Sí, això, arrel d'un festival d'humor que es va inventar Lluís Piedraíta, el còmic mac,
allà a Corunya, a casa seva, ha sorgit un espectacle.
Ell es dedicava a juntar còmics i fer nits en el festival aquest d'humor,
nits de monòlegs curts, el que parlem una altra vegada, el consum curt, de producte curt.
Com un megaespectacle amb molts monologuistes.
I arrel d'aquí va dir, hòstia, això s'ha de girar, això té tanta demanda que s'ha de girar.
I s'han inventat mentes peligroses, ens adjunten un munt de còmics.
Cada ciutat, o sigui, et pots trobar a qualsevol, o sigui, jo no estic sempre.
Està Eva H., Leo Harlem, Carolina Iglesias.
Som un munt de còmics, un munt, Anna Morgade, un munt.
I cada ciutat d'Espanya es presenta en els que es presenten.
Estem parlant d'un megaesdeveniment.
Sí, sí, sí.
És com una convenció... Que bé, això està molt bé.
I allà la fem petar.
Bueno, cadascú fa el seu monologuet, interactuem una mica entre nosaltres,
i és un xou meravellós, mentes peligroses.
Jo us recomano que entreu a la web, que busqueu les ciutats.
Anem a Tarragona, estarem a Barcelona.
16 de març a Barcelona, per exemple.
A Madrid anem al Huizing, o sigui...
Bé, bé, bé, molt bé, una gira molt xula.
Déu-n'hi-do, quines vides que porteu.
Escolteu-me.
Los cómicos de la Léa.
Los cómicos.
Por los pueblos.
Lluís Bellanova, Sílvia Abril, moltíssimes, moltíssimes gràcies,
i molta sort, us vindré a veure.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Fem una pausa a seguida.
Marc Gasol, al matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Pensa en un producte.
Qui ara imagina que comprar-ne dos, te n'emportes tres.
Bé, oi?
Eren unes finíssimes Campofrió.
O un pac de toñina clara albu en oli d'oliva.
No? Tant és?
Perquè a Supercori, percori, supermercat al Corte Inglés
tenim milers de productes més a 3x2.
A la botiga Web i App.
Algun d'ells serà?
Supercori, percori, supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
Tinc passió per estar amb connexió.
Telefonia conscient que cuida la gent.
Pròs competitius i comparatius
per persones que fan coses bones.
Som Connexió, l'única operadora
que et farà cantar a la dutxa.
Es pensaven que s'havia acabat.
Però estaven molt equivocats.
No pot ser.
És una broma, no?
Tu és què?
Escape Room 2.
Entrades a la venda.
Quina mala llet.
Només els més ràpids gaudiran d'ofertes increïbles
al Corte Inglés.
Fins a un 25% de descompte
en una selecció d'esmàrtfons de les marques
Xiaomi, Google, Motorola i Realme.
Consulten els models de la promoció.
Així són les ofertes límit al Corte Inglés
fins al 4 de febrer a la botiga Web i App.
A Mediamark no en diem mòbil.
En diem vull enviar-te emojis amb cors tot el dia
amb un Samsung Galaxy A34 de 128 giga 5G
per 269 euros.
Aquest Sant Valentí ensenya el teu costat romàntic
a la teva botiga Mediamark.
Trenca'm la rutina i viu l'experiència més gran.
Comença la travessa.
Torna a l'aventura, ara des del Cap de Creus
fins al Delta de l'Ebre.
Tria una amiga, el teu company de feina,
la teva sogra o el teu pare
i inscriviu-vos fent parella
a càsting arroba latravesatrescat.cat.
Prepara't per l'aventura de la teva vida
i guanya el premi de 20.000 euros.
Aquest diumenge, la gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio i a ICAT.
Perquè un any de rècord de produccions catalanes
ens convida a ser optimistes i mirar amunt.
Mirar amunt encantats.
Mirar amunt i imaginar com somia un robot.
Mirar amunt per descobrir 20.000 espècies de criatures.
I sobretot, tornar a mirar amunt
per gaudir del cinema en una pantalla gran.
Diumenge, a partir de dos quarts de nou del vespre,
la gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio i a ICAT
amb la finestra indiscreta
i els serveis informatius de Catalunya Ràdio.
Deixa't de pantalletes.
I mira amunt!
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
És el moment correcte per deixar el bàsquet.
Tot i tindre propostes xules,
crec que la meva proposta ara és invertir el temps
en la família, en mi mateix i en altres coses.
Carme Lloberes, què tal? Bon dia, com estàs?
Aquí estem.
Sí, Ernest Macià també ens acompanya.
Què tal, Ernest? Com estàs? Bon dia.
Bueno, avui em fa molta il·lusió aquesta conversa d'avui, Carme,
perquè, clar, o sigui, per mi sempre ha sigut un referent,
però, clar, per la gent que enteneu del bàsquet,
què tenim avui amb nosaltres, Carme?
Com l'escriuries? Adjectius, adjectius.
Home, això ho pregunto i...
Clar, ara em poso una mica...
El Macià és l'home de les paraules i ben dites i ben...
Vinga, Macià.
Doncs, la gran sorpresa,
perquè jo quan el Pau Gasol va explotar el 2001,
jo crec que ni el mateix Marc s'imaginava
que seria capaç de millorar tant
com per ser quasi tan bo com el Pau.
Mira, està bé.
Marc Gasol, què tal? Bon dia.
Què tal? Bon dia.
Ets la gran sorpresa? Ho has viscut així, tu?
La gran sorpresa, jo?
No ho sé. No ho sé.
No tenia tampoc moltes expectatives
quan vaig començar a jugar a basquet.
Anirà molt somiador
pensant que jo podia arribar a ser o fer,
però sí que tinc una manera de fer el dia a dia,
d'ambició, de treball, de superació,
que, per sort, la salut m'acompanyà
per poder arribar fins aquí.
Com et sents avui?
Perquè, clar, l'endemà,
denunciar que s'ha acabat el basquet a la teva vida,
professionalment parlant.
De la part del jugador, sense dubte que s'ha acabat.
Ho porto com soc jo,
d'anar a poc a poc.
Ho porto uns mesos digerint
i crec que el dol o la derrota,
de dir, ostres,
aquest últim repte no el puc superar
i l'he de deixar al costat,
doncs ara ja el tinc superat
i amb moltes ganes d'afrontar el present.
És un moment que ha de ser molt dur
en qualsevol carrer professional,
però també a Lloberes
és on veiem la maduresa realment del professional.
Sí, i a més a més jo penso que
quan has fet una carrera
o has tingut tot aquest recorregut
amb totes les satisfaccions,
segurament, clar, ha sigut tot molt dur,
però amb totes aquestes satisfaccions,
jo diria que deixar-ho,
deixar-ho, diguem,
de jugar,
perquè bé,
som animals competitius,
suposo.
I en les quals deixa mai del tot.
No, no,
i a més a més fixa't que ell,
si una de les coses que estem veient,
que encarrila ben bé
el seu caminar continuat
siguent president.
És una bona paraula aquesta,
ser president,
és a dir,
que ja ho ha vinculat,
i ho has fet al mateix temps,
president i jugador.
Per mi això és admirable,
és a dir,
admirable perquè president vol dir,
jo una de les coses que deia,
vol dir és ser cap de tot un projecte,
i un projecte de l'esport,
i de l'esport amb totes les paraules,
perquè ara estàvem enraonant,
que li haig de preguntar una cosa
o ho haig d'enraonar jo?
No, és el que vulguis com sempre,
no...
Estan parlant.
Jo tinc això,
una conversa,
però jo tinc coses que li vull preguntar,
però una de les coses que em deia,
aquí Off the Record,
ho podem xivar-ho,
no, Marc?
I tant, i tant.
Que a més m'estava dient
que ell ha volgut començar aquest projecte
des de sota,
i això és el més,
les arrels,
no, les arrels,
per poder,
doncs això,
començar a créixer,
tot aquest projecte,
això és admirable.
No, no,
i aquesta figura de president jugador,
que és única,
però que també t'explica...
Tu sempre has tingut aquesta manera de fer,
no?,
de dir,
jo vull fer les coses com les vull fer.
Sí, poc convencional.
També poc recomanable, eh?,
combinar els dos càrrecs,
és molt poc recomanable per la salut,
perquè són visions molt, molt diferents.
La visió de president
que tens és molt més àmplia
i mirant molt més enllà,
en canvi el jugador,
doncs tens el dia a dia,
en el moment,
la competició molt al cap, no?
Llavors,
és difícil,
pots acabar marejat.
Per tu què és Girona?
Què és Girona?
Girona em va acollir,
en un moment vital meu i professional,
de molta incertesa.
I la gent de Girona,
només que Girona com a ciutat,
la gent, els gironins i les gironines,
em van acollir,
em van acollir,
em van acompanyar,
em van fer sentir molt bé,
em van fer trobar-me a mi mateix
i estar segon al meu dia a dia.
I va ser només dos anys, inicialment.
Ara en portem molts,
aquest any fem 10 anys de club,
però els dos primers anys,
que van ser el 2006, 2007, 2007, 2008,
aquelles dues temporades,
em van, no sé,
em van impactar molt,
em van deixar molta marca.
Clar, en tota la teva trajectòria,
mirant enrere,
diguéssim, per exemple,
el pas per l'NBA,
és una cosa d'aquelles que pesa?
O li que en el sentit de la responsabilitat,
de la pressió,
que és un pas com aquest,
o que realment la vas gaudir
amb tota plenitud?
Jo la interpreto
com que l'he gaudit sempre.
Tot el que he fet,
he sigut molt conscient
de la dificultat que comporta
ser l'NBA
i de la feina que has de fer,
en el dia a dia,
per poder triomfar-hi.
Jo no,
simplement no volia ser-hi per ser-hi,
volia arribar i fer-me un lloc,
i a poc a poc,
com et deia al principi,
amb aquesta mentalitat
del treball diari
i l'ambició,
doncs he tingut la sort
que hi ha hagut entrenadors
que han confiat en mi
i m'han fet evolucionar
i m'han donat molta responsabilitat
als equips que he estat.
Ell, per exemple,
va debutar Vitor Roque
al primer equip del Barça,
no sé si el primer gol que fa,
no sé si tu recordes
els números que va ser,
per exemple,
el primer partit que va jugar a l'NBA.
Els números que vaig fer,
m'ha recordat que va ser Houston,
els números potser exactes
no me'n recordo.
12 punts i 12 rebots.
No,
és un gran inici.
Bueno,
està bé.
Era un equip en construcció,
també.
El pivot titular
que era Darko Milicic
es va lesionar
al matí abans del partit
i em van dir
Marc,
que avui surts
i al final
el jugador ens agrada molt jugar.
Llavors això
em va donar l'oportunitat
de començar titular
a l'NBA,
l'any de rookie.
Era impensable.
L'estial.
Vas marxar,
de fet,
amb moltes inseguretats.
Tu no tenies gens clar
el pas que feies.
Mira,
això és el que ens deies
en els micròfons
de Catalunya Ràdio.
Quan perdia un partit
aquí a Fondajau
o a fora
doncs estava potser
dos o dos dies
sense quasi parlar
amb ningú
ni a casa
ni agafant el telèfon
ni trucant
ni res de res.
Llavors,
si em passa això ja
doncs potser
cau mut
i no es planta en poc.
Què li diries ara
aquell Marc Gasol?
És que no ha canviat tant.
És patidor de mena, eh?
Sí,
potser no passo tres dies
però després dels partits
hi ha un procés,
un procés
que has d'anar
madurant-lo
i treballant-lo
fins que tornes a estar
el dia a dia.
Per sort els meus fills
m'han ajudat moltíssim
a això, no?
A prioritzar
el que és important
i el que no
en el dia a dia
d'un esportista
perquè quan arribes a casa
als teus fills
els és igual
que hagis guanyat o perdut.
Ells tenen les necessitats,
volen veure el seu pare
i has de transmetre
un tipus d'energia.
Llavors,
un cop vaig tenir família
vaig entendre
que la meva responsabilitat
era anar més enllà
que ser jugador
i sens dubte
que em van ajudar.
Però tornar a la pressió,
diguéssim,
perquè a vegades,
per exemple,
a Xavi,
que diu que aquí
tenim un sistema
de comunicació
que pressionem molt,
que apretem molt.
Tu creus que aquí
també influeix això?
Que el ser d'aquí,
el conèixer-te una mica
a tothom,
vius potser amb més pressió
fins i tot també als partits?
Allà com que és un país
de fora...
No,
crec que depèn
de com tu ho interpretis
i la importància
que tu li donis
en el dia a dia.
Quin espai mental
deixes que
totes aquestes coses
que tu no ets...
És impossible
que vulguis controlar
perquè,
òbviament,
l'opinió
de moltíssima gent
i, òbviament,
un club com el Barça
hi ha moltíssima opinió
i de tots els caires
i amb moltes intencions
diferents
i objectius,
has d'intentar limitar
l'espai
que tu li dones
al teu cap
perquè si un cop entren
i formen
i poden condicionar
les teves decisions
i el teu dia a dia
després és molt difícil
de treure-ho.
Clar,
tot això,
Macià,
recordem amb la pressió
de ser el germà
Sí,
i arribar a Grizzlies,
per exemple,
després del Pau
i ha acabat sent
el jugador
que més victòries
ha aconseguit
al Marc allà,
més taps,
més rebots,
no sé si fins i tot
més punts,
amb el Mike Conley,
el propietari va dir
que eres el millor jugador
que havia passat per allà
i jo em pregunto,
Marc,
no sé,
fa 5 anys van dir
que et penjarien
la samarreta,
heu agendat alguna cosa?
Encara no,
encara no hem tingut temps,
és molt d'hora
encara a Memphis,
són 7 hores menys,
esperem avui
a veure si tenen ganes
de xerrar i comunicar
i explicar-me una mica
de quina idea tenen,
la voluntat
me la van deixar molt clara
un cop vaig abandonar
la franquícia,
hem seguit en contacte
durant tot aquest temps
perquè tenim
molt bona relació,
fins i tot
a l'haver marxat
manteníem la comunicació
i em preguntava molt
què opinava
o què pensava
dels moviments
o de les situacions
que els vivien a la franquícia,
així que la relació
és molt fluida.
Peruntar-se del germà
perquè, clar,
diuen que una família
de 3 o 3 germans
el del mig
sempre és una mica
el que rep,
no?
Una mica
el gran marca un camí,
el petit és el mimat,
això és el que diuen,
no sé si és el cas.
Hi ha molta part de raó,
hi ha molta part de raó.
S'ha de guanyar,
s'ha de currar, no?
Jo als 18 anys
vaig agafar
i vaig marxar
de l'entorn familiar.
La família
es va quedar
a Memphis,
als Estats Units,
amb en Pau i l'Adrià
i jo vaig tornar a Barcelona.
Jo tenia molt clar
que el meu futur
passava per casa,
per aquí,
volia estar
en el meu entorn
i vaig deixar els pares
i els germans fora
i jo vaig tornar a casa.
Pau Gasol deia això.
Bueno,
empezamos jugando
como niños,
¿no?
Al final,
en la canasta,
en el patio,
en el patio trasero
de casa
de nuestros abuelos,
tener un hermano
menor
pues siempre fue
siempre fue muy especial,
tener un hermano
cercano de edad
y poder jugar
contigo,
ver cómo competías
conmigo,
cómo me querías ganar
y yo siempre intentando
oye,
que no,
al hermano mayor
no se le gana.
Pues siempre me motivó.
Clar,
es porteu cinc anys,
diguéssim,
és a dir,
quan tu en tenies cinc
ella en tenia deu.
Sí,
però és igual,
el vols guanyar igualment.
Sí,
és igual,
és igual.
Ja trobo jo la manera,
i això m'ha ajudat
sempre a la meva carrera després,
de trobar la manera
de guanyar-lo,
fotre la mà.
Òbviament,
físicament,
em traia cinc anys
i un nen de 15 anys
contra un nen de 10
no puc guanyar-lo,
però si ens posem
a llançar de fora
i trobo jo
com fotre la mà,
i frustrar-te també
una miqueta,
doncs ho aconseguia.
És a dir,
la teva carrera,
sense la pressió del Pau Gasol,
no hauria sigut la mateixa?
És molt difícil de valorar
perquè no sé com seria.
Jo sé que la tindre
la referència a en Pau
era la meva realitat,
o sigui,
no ho he vist mai
com a algú negatiu.
Em vaig pensar
que jo vaig tenir
l'oportunitat
de viure
el dia a dia
d'un jugador NBA
amb 16 anys
com funcionava,
com treballaven,
podien haver-hi entrenaments
sense saber
que jo mai estaria allà,
però ho podia veure.
Això és una informació
que per mi era molt valuosa.
No ho interpretava
com a algú negatiu.
I estic segur
que molts entrenadors
i entrenadores
pensaven
aquest noi
no pot jugar a bàsquet
perquè molts m'ho van dir
i en situacions...
Jo era el jugador
que a cadeta
em feien fora de la selecció,
que al sub-20
en 20 anys
o en 19 anys
em fan fora de la selecció també.
Vull dir que hi ha molts moments
a la carrera
que poden
marcar-te
o definir-te negativament
i fer que agafis un camí
més de frustració,
però per sort
aquestes coses
no m'afectaven gaire
i jo seguia fent.
L'obstacle et motivava
d'alguna manera?
No canviava,
no m'impactava negativament.
Jo sabia que tenia que seguir,
seguir treballant,
seguir millorant
i no vivia com a algú
com a algú que...
Ostres,
no baixava els braços.
Això és clau,
Lloberes, no?
Absolutament.
O coach,
que dius tu que ets.
Sí.
Aviam,
ja l'hi he explicat.
Aviam,
el Marc ha sigut
la primera salutació
que m'ha fet
és aquesta.
Coach,
jo t'he dit
que coach
no vol dir
sempre una cosa positiva,
a Lloberes.
Ara no vol dir això.
Abans,
sí.
Abans era...
I jo,
com ho utilitzo,
jo és un...
Jo ho sé.
És el d'abans.
És el d'abans.
Que un entrenador
realment
et pot carregar
la carrera de professionals
i pots...
És a dir,
ja podries acabar sent
Marc Gasol
o no acabar sent Marc Gasol
en funció també
de la persona que pugui
rebre com a entrenador.
És veritat.
I en aquest cas
el jugador marca molt,
no?
Si tens aquesta personalitat...
Sí, sí, sí.
És que jo crec molt
amb l'essència també
de la persona,
no?
O del mateix jugador.
És veritat,
per exemple,
ens reonem clar,
se li senyala molt,
per exemple,
a Ivanovich
en la teva sortida
de Barcelona,
no?
Em sona recordar
que després
i quan tu dius
que l'acollida
de Girona,
no?
És veritat
que en aquells moments
el marc
tampoc no era
el marc d'ara.
D'ara vol dir
físicament,
per exemple,
doncs no era
amb les condicions
que després
ha anat aprenent
i la necessitat
aquesta
que per ser
un jugador
professional
doncs tenies
que tenir
una disciplina
fins i tot
no només mental,
física
i tècnica,
no?
I per tant,
sí que hi crec
però no hi crec
del tot.
És a dir,
jo he escoltat,
no?
Doncs tal entrenador
ha tingut
molta incidència
amb tal jugador.
Jo crec que
si un
és gran,
diguem,
ho és.
Però tu tens sense
jo que has tingut
converses a vegades
amb jugadors
que ens has ajudat
a desbloquejar
alguna cosa?
Totalment,
sí, sí, sí.
Segurament a desbloquejar
però a bloquejar
no és que vulgui
ara tirar
les responsabilitats
cap a fora
però
no ho sé,
jo per mi
els genis
o els jugadors
superdotats
en aquest cas
és el del que
estem enraonant.
No estem enraonant
això,
no estem enraonant
dels jugadors
normals.
Per mi,
ja ho veus,
va passar Ivanovi,
jo va passar qui sigui
i tant li fot,
perquè després va tenir
el pèsic,
serà que pèsic,
a mi Ivanovi
no també és un cabron
com ell,
m'entens?
Vull dir que a l'hora
de veritat
Marc ha seguit
fent el seu camí
jo crec més
per la manera
diguem d'ell
absorbir
el que és
totes les ensenyances
de vida
que per una altra cosa.
Estic pagant uns rotllos
que Déu-n'hi do.
Sí, una mica
però no passa res.
Sí, perquè
sé que estem
rememorant molt
perquè jo ja sé
perquè bé,
per nosaltres
Marc Gasol
no sabíem
si tornaria
aquesta temporada
si no,
etcètera,
però a mi
jo tinc molta
i l'hi estava explicant
molta curiositat
amb la seva nova faceta
i ara què,
no?
Que dèiem
però ser president.
Estem enraonant
de ser president.
És a dir,
això
que jo crec
que és molt jugadors
és amb el que
haurien de
no sé,
per mi ajudar
molt en l'esquesta
d'aquesta manera
més que a vegades
posar-se entrenadors
o posar-se directors tècnics
entén-me, eh?
Ho dic perquè tenen
doncs això
la facilitat
fixa't que
Parker, per exemple
no?
Allà a Villarban
també
agafa doncs
aquesta idea
o va agafar
tant de bo pau
i jo sempre dic
Rick i al final
etcètera.
Bueno, la qüestió
això de ser president
de moment
ja t'han espantinat
uns quants, eh?
D'entrenadors
sí, desafortunadament
desafortunadament
hi ha uns quants
que han sortit
sí
es tracta
de trobar
l'equilibri
en tot
i les situacions
esportives
en el món professional
també
com t'has sentit
com t'has sentit
és a dir
perquè prendre decisions
d'aquestes
són a vegades dures
vull dir-te
són gent que
potser
potser això
del jugador president
que deia abans
potser que és aquest punt
on hi ha una desincronia
perquè has de prendre decisions
que no van
no es corresponen
el president al final
el que fa sobretot
és acceptar decisions
les decisions estan
sobre la taula
i el president
que fa l'accepta o no
almenys en el nostre cas
nosaltres treballem molt
amb equip
i tenim un grup de persones
que prenem la decisió
llavors
ells proposen opcions
intentem trobar
les decisions
que més s'alineïn
en la sostenibilitat
del club
tant de funcionament
com econòmica
però en cas del funcionament
intentes mirar
una miqueta més enllà
com el que estem fent ara
impactarà
el demà
passat
i els següents
llavors
quan has de canviar
el dibuix
de la preparació
com tu tenies
una miqueta
traçada la trajectòria
de l'equip
en mitja temporada
doncs no és ideal
però a vegades ho has de fer
ho has de fer
perquè veus que
t'ha sortit molt del camí
veus que el funcionament
del dia a dia
no és l'òptim
i adequat
per el benestar
de tots plegats
i desafortunadament
la peça més fàcil
de canviar
normalment
és la d'entrenador
o entrenadora
tu ara tens
Marc
dos fills
dos
la Júlia i el Luca
i ja estem
9 i 6 anys
9 i 6
també forma part
aquesta part familiar
diguéssim important
la decisió
dedicar-li més temps
per exemple
jo per mi
des que vaig tornar
als Estats Units
ja hi dedico
moltíssim de temps
i sou molt conscient
i estic molt present
ja als Estats Units
doncs és diferent
el temps que et requereix
ser jugador de l'NBA
és molt gran
i no potser no et permet
estar tan mentalment
ficat en el dia a dia
dels nens
estàs
perquè òbviament físicament
n'hi ets
però mentalment
no hi ets tant
tan present
ara mateix
les seves necessitats
en sou molt més conscient
hi ha molt millor
sincronització
i amb la Cristina
la meva dona
i la seva mare
doncs
òbviament
som un equip
ara
ara sí que et sents
molt més part
de l'equip
i la presa de decisions
que normalment
la lidera més a ella
però
estem tots molt
units
els agrada el bàsquet
o no?
digui-ho
els agrada llegir
els agrada llegir
molt més que el bàsquet
ara mateix
jo els he posat cistelles
per tota la casa
agafen el llibre
agafen el llibre
agafen el llibre
i jo ben content
que estic
els dos
practiquen
l'any passat
feien escalada
aquest any
la Júlia
ha volgut fer
un extraescolar
que li agrada la cuina
el Luca
fa ioga
bueno nois
si en algun moment
voleu bàsquet
us puc ajudar una mica
si no voleu fer bàsquet
doncs no voleu fer bàsquet
però
jo els he posat cistelles
per tota la casa
o sigui
tenen cistelles
per tirar
l'adoctrinament
això és adoctrinament
és manipular
una mica
jo els hi poso davant
ells trien
si ho utilitzen o no
jo els hi poso
perquè m'agrada molt
aquest esport
i sé que els hi pot anar molt bé
Marc Gasol
molta sort
segur que seguirem
conversant amb tu
i exigint
si ara és president
ara hem d'exigir
ara només hem d'aplaudir
deixa'm-ho dir
jo crec
que em deixes dir-ho així
gratuïtament
serà un bon president
doncs mira
portem 10 anys de president
i en Pau és el vicepresident
això no us oblideu
en Pau és el vicepresident
del Girona
així vas per davant
i ara anem un a un
de la fundació
ell és el president
i jo el vice
per això
Marc Gasol
moltíssimes gràcies
molt bé
i gràcies per tot el que ens has donat
fins ara
Nés Macià
adeu
que vagi bé
adeu lluberes
una plaça
i temes pendents
ara tornem
Comença aquest any nou
el 100% d'energia
a Basic Fit
a casa o al gimnàs
de la cantonada
apunta-t'hi ara
gaudeix de 6 setmanes extra
i emporta't una motxilla
torna't a sentir bé
i converteix el fitness
en una activitat essencial
avui és l'últim dia
Basic Fit
Blau
Vermel
Disney
Tarantino
Est
West
Els Estats Units
és un país de contrastos
moltes vegades d'extrems
seguiu-me
que us ho explico
Follow Garriga
el podcast
que ens apropa
a la realitat nord-americana
amb Francesc Garriga
Política
televisió
religió
esports
sabrem com són
i com sonen
els Estats Units
Follow Garriga
amb Francesc Garriga
l'univers de contrastos
dels Estats Units
segons el nostre corresponsal
feu follow
i acompanyeu-me
a l'app i al web
d'aquest ràdio
i al 3Cat
Fins al 31 de març
podeu seguir fent els vostres donatius
a la Marató
per la salut sexual i reproductiva
Entra a 3Cat.cat barra Marató
i tria la modalitat
que et vagi més bé
per fer la teva aportació
a través de la web
Visum
queixer automàtic
o transferència
recordeu-ho
més informació a 3Cat.cat barra Marató
la Marató
que dóna llum
Arriba la història definitiva
de la gran gesta
de Joan Pujol García
àlies Garbo
Gràcies a gravacions fins ara inèdites
amb la veu del toble agent
el podcast de Briefing Garbo
completa la història de l'espia
més important del segle XX
els primers anys de la seva vida
fins a l'entrada als serveis britànics
tot narrat pel seu amic Tommy Harris
en veu de Francesc Orella
Cregui'm
sé de què parlo
i més endavant
vostè també ho entendrà
De Briefing Garbo
el podcast que demostra
que la paraula
és més poderosa que l'espasa
a l'api web de Catalunya Ràdio
i a 3Cat
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
La nova
la nova de Marala
és amb zoo
i atenció
perquè l'estrenem nosaltres
Calla que l'estrem estrenant
Som-hi
Amaral
No, Marala
per favor
Marala Trio
És un trio
que formen
una catalana
la Selma Bruna
una valenciana
la Sandra Monfort
i la mallorquina
Clara Fiol
que trenca
els mollos
de la música de real tradicional
on la situàvem fins ara
diguéssim que les teníem allà
una mica
doncs
encursetades
i ara
surten de la seva zona de confort
en aquesta nova cançó
que és tota una bomba
que es diu
Estic Antiquà
i que comparteixen
l'estrem sentint
amb en Pancho del Zoo
Afectar per escriure
T'estime
Se li ha mort
una part del jardí
Ho has dit just
Si no parleu a sobre
normalment les coses
es fan bé
però com que a sobre
que esteu parlant
no...
Hola
Avui tenim una cançó
de Michael Jackson
Vinga, una abraçada
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
Jo soc president
de la Generalitat
La matrioska russa
Faig osfera
La faig osfera
Estic content
Hola dels teus pendents
ens haurà el Joan Carrerot
Xavi Spinoza
Bon dia
Bon dia
Tenim pendent
parlar d'aquesta fase
d'emergència
a part que era
decretada avui mateix
Brutal
Exacte
Brutal
I també hem de
Jordi, un moment
També hem de parlar
del famós cèl·lebre
històric tovalló de paper
que va servir per lligar
Messi al Barça
de juny
a sortir a subhasta
amb un preu de sortida
Sí, de tot
Ja ho sabem
Gràcies, Noemi
Atenció
Última hora
Noemi
Un moment, sisplau
Fora
Exacte
Què passa?
Bon dia
i benvinguts al món
Atenció
perquè això que tenim
és brutal
Surte avui
llegeixo en un digital
tot i que el llegeixo
en un paper
Però és igual
Surte avui en un digital
un tema vinculat al procés
Ah sí, són els àudis
Calla, sisplau
Estic parlant
Gràcies, Sergi Ambudio
Procés
Concretament la drama russa
vinculada al procés
Tenim atenció
Nous àudis
Aquí estan els àudis
del jutge Aguirre
Javier Aguirre
Joaquín Aguirre
Javier Aguirre, Whisky i el Ramir
Gràcies
Interrogant
Atenció
Víctor Tarradellas
Atenció
No l'avui
Escolteu
Quan entró el pànico
al final
hizo la DUI
que la suspendió
i no se sabía qué hizo
i no se sabía qué hizo
No, no la suspendió
porque la suspensión
fue anterior
Jordi
Calla
Són una cosa
Ho hem comentat
Ara ho comentarem
Si no sé si no
No, ho hem comentat
Continuaré el listó de pànico
Atenció
Exacte
Se sentía más seguro
y continuó con los bitcoins
Los bitcoins
Brutal
Molt bé
El venció
Atenció
Aguirre
Nous áudios
Que de quants són?
De quants són aquests áudios?
De 2022
2022
Són de 2022
Mira
Escolta
Aquests áudios
els vam publicar nosaltres
l'any 2022
Ah sí?
Ah, doncs mira
No els estaríem controlats
Disculpa
Sí, sí, sí
No, no
No, no
No, no
Això
No, no
Són
Es van publicar molts dífateps?
Sí
Ah, sí
Un any
Perfecte
Doncs canvien de tema
Queda bé
Sí, d'això
d'entrevista a Maribel Baradú
Crec que ha estat dret per la porta
Estàs fantàstica
Com sempre
Maribel, TV estupenda
En seguida
Soy contigo
Abans
Repassem titulars
Molt bé
Sapigueu
Que
Lady D
S'ha matat contra un pont
Ella no
O sigui, anava dins d'un cotxe
I es veu que
Com?
Això
Perfecte
Més temes
Està gravant el Diceu
Atenció
En exclusiva
En aquests moments
Anem cap a la Rambla
Què vol dir això?
Fa 30 anys del Diceu
Atenció
En pla internacional
L'exercit Roig
Es troba a pocs quilòmetres de Berlín
En una operació
Que podria significar
Al final
De la segona guerra
Bueno
Tema saquera
Sau
S'ha mort
Carles
S'ha bat
Val
Prou
No hi vi
Cors d'inglès
Anem als temes pendents
Vinga va
Comencem per la saquera
Perfecte
Necessitem que plogui
Naturalment
Segur que no
Des d'avui
6 milions de catalans i catalanes
Ens trobem en fase d'emergència
Per saquera
Tots els de l'àrea de Barcelona
I comarques de Girona
Les reserves d'aigua
Van baixant
I el pitjor de tot
No sembla que s'hagi de posar a ploure
Ja n'hi ha prou
Deixem de donar
Falses esperances
I diguem
La veritat
Els oients
Francesc Mauri
Bon dia
Aquest matí has fet un tuit calent
Sí, sí
Calentet
Calentet
T'ho emprenyat
El tens
El tens aquí
El tuit de veritat
Francesc Mauri
D'aquest matí
Que si arriba algun canvi
Que sembla que...
Vaja, anaves
39 anys de professió
Tres grans sequeres viscudes
1989-91
2006-2008
I l'actual
Cap patró a la vista
D'una situació robusta
Per sortir del fang sec
I escarrà
Això és el tuit que has fet aquest matí
Exacte
És real
És real per algú, eh
Aquest començament del tuit
Que si arriba un canvi
És que ja n'hi ha prou
Ja n'hi ha prou
De tractar els oients
Com si fossin idiotes
I anar venent falses esperances
De que
Potser plou una miqueta
Potser vindrà una pluja màgica
Estàs imitant
Estàs imitant
Algú
Amb uns núvols de color rosa
No
És que ja n'hi ha prou
Prou
Diguem la veritat
A la gent
Tens aquí els micròfons
De catalans
Catalans
No
Plourà
Mai
Més
Jo si fos de vosaltres
Agafaria el cotxe
Ompliria el maleter
Jo aniria tirant
Cap a la Junquera
Perquè això
Estan vies de convertir-se
En un sac arral
Com si fos el desert
No sé
Albacete
Caga i meti
No cal prendre cap mesura
D'estalvi d'aigua
Perquè l'únic que farem
Serà allargar l'agonia
No plourà mai més
Mai més
És impossible que no plogui mai més
Mai més
Anarà a ploure algun dia
De fet aprofito
Aquesta ocasió
Per anunciar
Que el 30 de juny
Doncs plego com a amatoral
Tu també plegues?
Sí
És una mala
Penso que
Bueno
Que s'ha de destensar
La situació climàtica
I amb la meva decisió
Doncs es pot produir
El clic
Que li falta el clima
El clic
Ens fa falta
Sí
Molt bé
Però que tu pleguis el 30 de juny
No farà que millori gens la situació
No canvia res
Que tu te'n vagis
Perdoneu
Esteu parlant amb mi?
No, estem parlant amb el Mauri
Però tot i que els dos
Som de la zona
De Matapera
Terrassa
Sí, sí, som d'allà
Per això ho hem deixat
Necessiteu destensar la situació
Tots dos
Sí
La meva decisió
És irrevocable
La tenia pensada
Des de feia dies
Però els pronòstics
Per aquesta setmana
Hem precipitat l'anunci
No, Mauri
Pensa-t'ho bé
No, és que ja està decidit
Ara només ho sabia la meva família
I no canviaré d'opinió
Encara que hi hagi un diluvi universal
Però fa molt que vas pensar la decisió
Sí, sí
Des que va marxar en picó
Sí, sí, sí
Quan va marxar
Doncs ja ho vingut pensant
Quan vas entrar
Quan vas entrar amb 19 anys
Ja sabies que t'hi vas
No, perquè clar
Els mapes ja dien
Que hi hauria una gran sequera
Per cert
Que a les 12 del migdia
D'aquí a un minut
Compereixerà el president Pere Aragonès
Però hi haurà la fase d'emergència en sequera
President Pere Aragonès
Bon dia
Nerviós?
A punt de sortir a la roda de premsa
President?
Bé, però nerviós no
Perquè surto acompanyat
De les meves
Mosques
Mosques?
Sí
Bé, és que el govern de la Generalitat
Els membres fa dies que no ens dutxem
Sí, sí, sí
Ho sentim
Ho estem sentint la mosca
I ara, doncs a les 12, com deies
Animaré la població de l'àrea de Barcelona
I comarques de Girona
Doncs a fer el mateix
No, però a veure
No dutxar-se no crec que sigui una bona idea
L'altre tema és que haurem d'aprendre
A fer les nostres necessitats
Ja m'enteneu
Sí
Com els gats
Què vol dir fer les necessitats com els gats?
Els gats tenen la safeteta amb la sorreta
I observar-los
Doncs veig que sempre van al mateix lloc
Fer les seves necessitats
I després amb la puteta
Fan com així
Van tirant com sorreta
I ho tapen
I no es veu res
Exacte
Sí, és a dir, el sorollet és ben bé
I així estalviaria amb un 30% de consum
No acabo de veure d'haver de fer aquestes coses com un gat
Home, estem tirant l'aigua pel vàter, literalment
Per tant, a les 12 anunciaré mesures noves
Senyor Robià, si vostè li agraden els gats?
Hombre, a mi les gats me encanten
Eso, los gatos
Los gatos, ¿pa' qué?
No me gustan
Estem parlant dels animals
Las gatas voladoras
Hombre, esas chicas que son gatitas, ¿sabes?
Que vienen y te dicen
No, no
No vull ser
Bueno, que van vestides, no?
Sí, clar que van vestides
Us esteu complicant
Les 12 notícies