Bota, hostia, no podemos hablar con el Bota.
No, calli.
Las noticias de las 12.
Ya va a empezar la noticia así a Palocheco, tío.
Calli.
Es muy frío.
Calli.
Xxt.
He comenzado las noticias, home.
Bota está ahí.
Sí, claro que está aquí.
Estamos esperando para comenzar las noticias.
La bat de los teos glúteos.
Tú eres más de búlgara o de pístoles cuatro.
¿Qué?
Eres más de búlgara o de pístoles cuatro.
La meitat de cosas que dius no las entiendo.
Escúchame, el pístoles cuatro es lo mismo, una sentadilla a una pierna, pero en posición de bipedia hacia adelante.
Tú deus portar un batut d'aquells proteics, ¿no?, ara, per anar a la vent?
Batidos proteicos, té matcha, que va muy bien.
Té matcha, et prens?
Matcha en ayunas, a los electrolitos, tío.
Per què serveix?
Ja.
Tú, escúchame, Bota, ¿tú también eres gordo antes?
Però, aquesta pregunta, que bé...
Sí, és que no va...
No, porque...
Porque está tan en forma que me hace pensar que en un pasado quizá fue gordo.
Tothom té un passat, ¿no?
Y de repente dijo, hago un cambio de hábito.
És que, de veritat, no entenc tot això.
Escúchame, tú me das micrófono, me das el que hable, pues yo hablo, tío.
Això no és la misura del...
Calleu, notícies, va.
Ara aquí té el micròfon, és Isabel Díaz Ayuso.
Anem amb ella, bon dia.
Són les dotes.
Perquè el Senat, ara mateix, els presidents autonòmics del Partit Popular estan carregant durament contra la llei d'amnistia i directament contra el president de la Generalitat, que ha anat a la cambra alta a defensar-lo.
Com dèiem, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ja ha començat la seva intervenció a Madrid. Jordi Brascó, bon dia.
Bon dia.
Des que Pere Aragonès ha acabat la seva intervenció de defensa de l'amnistia i l'autodeterminació, cinc presidents autonòmics del Partit Popular han passat pel faristol, no només per criticar la llei, sinó per alertar que això és només el principi.
L'últim en fer-ho, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.
Ahí tenemos a esos mismos amnistiados prometiendo que lo volverán a hacer.
Que siguen tramando y preparando el nuevo golpe con medios públicos, mientras son los representantes ordinarios del Estado en su comunidad autónoma.
Como advertimos, como no lo negaron los separatistas, van de frente.
Quan acabi Ayuso serà el torn del president de Castella i EO, Alfonso Fernández Mañueco, i en que Bat Aragonès els replicarà fora del Senat davant dels micròfons de la premsa.
Jordi Bresco, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies a la Riera.
Sant Jordi fa rècord de parades aquest any i a Barcelona per primera vegada s'omple tota la Rambla.
La Cambra del Llibre de Catalunya defensa el copagament de parades per la necessitat d'ordenar una festa que porta un milió de persones al centre de la ciutat.
Barcelona, Montse Camps.
Bon dia.
Segons dades de la Cambra, més poblacions catalanes aposten per espais específics pel llibre.
I la Rosa, a Barcelona, n'hi haurà 435 en total i 214 punts d'assignatura.
Pel que fa a la polèmica sobre que s'hagi de fer un pagament per tenir parada,
el president del gremi de Llibreters, Eric Delarco, insisteix que és necessari però s'obre a fer una reflexió.
Evidentment des del gremi de Llibreters hem obert aquesta porta als nostres agremiats,
que un cop passi aquest Sant Jordi, vist com funcioni, farem una reflexió.
Parteix tot de reflexions internes del gremi, el fet que feia falta posar un copagament
per fer front a la despesa que genera un espai que ens permet treballar millor els professionals en aquest dia.
A Barcelona les novetats són que s'ocupa tota la Rambla fins a Santa Mònica
i també hi haurà parades i activitats a la Berneda a la Premià de Biblioteca García Márquez.
Montse Camps, Catalunya Ràdio Barcelona.
I després de la dimissió d'Antonio Membrilla, del PP, com a director del patronat Federico García Lorca de Granada,
per referir-se a la memòria històrica com a memez histèrica,
la neboda del poeta Laura García Lorca s'ha mostrat optimista amb un acord polític sobre la memòria històrica.
Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
Ha sido un proceso muy lento, no siempre fácil, pero creo que ahora las cuatro instituciones
que forman parte de este consorcio, que es el Ministerio de Cultura, la Junta de Andalucía,
el Ayuntamiento de Granada y la Diputación, están en un muy buen momento para llegar a un acuerdo
e impulsar este centro que lo que necesita es presupuesto y personal.
El Parlament ha commemorat aquest matí el Dia Internacional del Poble Gitano
que recorda el primer Congrés Mundial romaní que es va fer a Londres l'any 1971.
Durant l'acte han pres la paraula diversos representants del poble gitano a Catalunya,
com la mestra Cassandra Ballester, que ha reivindicat l'igualtat d'oportunitats pels joves.
Més del 50% de l'alumnat gitano deixen els estudis sense obtenir el títol de l'ESO,
el que explica que la joventut gitana tingui més dificultats a l'hora d'accedir a una feina
o de créixer professionalment.
La presidenta del Parlament, Anna Herra, ha dit que la societat no es pot quedar impassible
davant el creixement de la xenofòbia i el racisme.
Esport, Xavi Campos.
Última hora en el joventut Badalona,
que ha arribat a un acord amb l'entrenador Carles Durán per rescindir el seu contracte.
De moment assumeix la direcció de l'equip Dani Miret,
fins ara en el cos tècnic de Carles Durán.
El club argumenta aquesta destitució per la mala dinàmica de la penya a les últimes jornades.
És desena a l'ACB i té molt complicada la possibilitat de jugar als play-offs.
Un altre punt de bàsquet, el màxim, Enresa renova Dani Pérez dues temporades més,
fins al 2026.
El Barça de Futbol Sala ha fet públic aquest matí,
que ha renovat el Sergio Lozano per una temporada més.
El capità jugarà al Barça de Futbol Sala fins al juny del 2025.
Frenkie De Jong, que apunta a titular amb el Barça contra el PSG,
aquest dimecres a París, a l'anada dels quarts de final de la Champions.
Així ho avançava el club de la mitjanit aquest diumenge a Catalunya Ràdio.
Xavi pensa en algun mercatge individual per aturar algun dels jugadors de l'equip de Luis Enrique.
I els quarts de final de la Champions comencen aquest dimarts
amb els partits Madrid-City, el Santiago Bernabeu i Arsenal-Bayern.
A Londres, Ancelotti parla aquest migdia,
i Guardiola ho farà a la tarda ja a Madrid.
El Madrid-City es podrà seguir demà a l'antena digital de Catalunya Ràdio.
Fins aquí, les notícies.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el Delta...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres, l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia, l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Patim, patim, patim, patim.
Bones imàgiques, nois?
Professor Darbó.
Professor Darbó.
I això és misteris.
Mira, tinc una pregunta per vostè, senyor Darbó.
Endavant, aquest oient anònim que ens truca.
És el Joel.
No, no, em dic sagitari.
Sagitari, molt interessant.
Com està vivint vostè, senyor Darbó, el fet que ara hi ha l'ocàs de la seva carrera?
Bueno, això ho dius tu.
No, però és per un tema d'edat.
No s'ha demostrat.
És veritat, és veritat.
Bueno, en el cas que vostè es mori, per tant, estaria el cas de la seva carrera,
com està vivint vostè aquest auge de l'horòscop,
que últimament hi ha entre la gent jove?
Perquè, clar, vostè sempre...
No, el friqui, el friqui.
I ara resulta que...
No, l'horòscop, perquè estem fent bona escola.
Sí.
La feina de misteris està arrelant en el territori català.
Vostè creu que és gràcies a vostè?
Jo crec que és sot feina meva.
I el cine català també és gràcies a vostè?
Jo vaig ser l'inventor del cine català.
Vostè és molt més important del que realment la història segurament tindrà en compte.
Jo podria ser president de la Generalitat, simplement.
Això m'agravaria molt, eh?
Faria una conselleria de misteris, no?
Un partit.
Però ell ja sabria, li preguntaria qui fos, no?
Un pèndol.
Un pèndolito.
Un pèndolito és el magó fèl·lic.
Sí, no us equivoqueu.
Ah, no us equivoqueu.
A veure si ara...
No!
No, no.
Compteu amb aquell papanat, eh?
A veure.
Des de fora.
Tindrà els seus més i els seus menys, no?
Amb el magó fèl·lics, vostè?
Sí.
És com el Cristiano i el Messi.
Esclar.
I qui seria el Messi, per això?
Està clar.
Vostè, en el vidó.
Però...
Què fareu amb l'eclipsi?
Mira, en Xavier Peret Esquerdo ha sortit al carrer?
A veure si es veu alguna cosa.
Ja sabeu que aquests dies és de...
Dies de pols del Sàhara, a l'aire, i no séu absolutament res.
No.
Però en Xavier ho intenta.
Veus alguna cosa, Xavier, de l'eclipsi?
Doncs mira, Quim, en aquests moments, quan són les 12 i 9 minuts del migdia, hora catalana,
doncs estic veient com el cel s'està enfosquint.
Què dius?
Saps?
Com si fos el clarejar o el capvespre d'un dia qualsevol.
De veritat.
I en breus moments crec que podrem dir que iniciarà l'eclipsi total de Sol.
Molt interessant.
Has portat les ulleres especials d'Anunakis per mirar directament el Sol.
Anunakis.
No cal.
Això no és la malaltia aquella que agafes i menges salmó o peix mal estat.
Sí, sí, exacte.
D'on ve l'aigua de l'estrany de Banyoles?
De Banyoles?
Del propi, de mateix, d'allà mateix.
D'allà quan plou.
I la pols del Sàhara?
Del Sàhara.
Si al final pel propi nom ja t'ho diu.
Sí, el dir-se així deu ser d'allà, no?
No és ser-hi.
No, no, no, no, no.
Què faig aquí, encara?
Això sí que és un misteri.
Això sí que és un misteri.
Doncs no sé, això ho fa el programa.
Gràcies, professor Sebastià.
Adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
el ritual radiofònic dels vostres migdies
amb uns sapos bufos de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Que no et llepin l'esquena, eh?
Compte.
No, a mi que em llepin una altra cosa.
Eh!
Eh!
Eh!
Eh!
L'aire fita!
Bon dia, Quim Morales!
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon eclipse, Quim Morales!
Bon eclipse, Jordi Ramoneda.
Hola!
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí, l'Àlex López a la producció,
en Miquel Jario i la Montse Durant al control central,
el control de sol Albert Joder i qui us parla,
en Quim Morales.
Dilluns 8 d'abril i no hi ha res millor que haver començat la setmana
a Catalunya Ràdio amb estrelles tan honestes com en Joel Díaz.
Sí, sí, sí, és molt honest.
Sí, sí, ho soc.
Mira, ara veuràs fins a quin punt s'ho conèix.
Perquè ara ens explica què fa amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres, taxes, taxes.
Moltes taxes.
Mira si sóc un és, Quim, que t'explicaré que jo avui m'havia preparat
aquesta petita microsecció dels impostos,
pensant en que seria la primera persona que comentaria el tema de l'eclipsi.
Bé, doncs bé, l'hem comentat moltes vegades.
Llavors ara això farà una mica menys de gràcia de la que havia de fer.
D'acord.
Això és transparència sobre la transparència.
Molt bé, d'acord.
D'acord.
De transparència.
Sabeu, fa dues setmanes, tu ho deus recordar, Quim,
perquè tens altres programes al cap gravats a foc,
que us vaig comentar que m'havia comprat un telescopi
per mirar un eclipsi lunar,
però que al final me'l vaig haver de fotre metafòricament,
evidentment, pel cul,
perquè resulta que aquell eclipsi no es podia veure
perquè en el moment de produir-se aquí a Catalunya hi era de dia
i me n'havia d'anar a Finisterre
i no m'anava bé d'anar-hi en aquell moment.
Ho recordo.
I que, degut a aquest malentès,
em volia vendre el telescopi.
Ho recordeu, no?
Sí, així és.
Ja ho has dit malvenc.
Bueno, doncs la mala notícia és que ningú m'ha comprat el telescopi.
No.
La bona notícia és que avui, com molt bé hem comentat ja,
hi torna a haver un eclipsi,
i a més un eclipsi com Déu mana,
un eclipsi solar,
i ja tinc el telescopi preparat al terrat de casa,
i ja ho tinc tot preparat,
els ganchitos, la Coca-Cola.
Aquest eclipsi, jo diria que...
A veure, allò passa a l'espai exterior.
Sí, sí, sí.
Llavors, en principi...
Sí.
I jo ho he de veure.
És a dir, no hi hauria d'haver cap problema.
Jo no soc astrònom.
Jo m'he preparat el telescopi,
una cadira de platja,
alguna cosa per picar, potser...
Unes cervesetes, uns ganchitos, uns altramussos...
Jo no sé per què recordo que un titular
que era eclipsi solar total...
Total, eh?
Total, a Mèxic, als Estats Units i al Canadà.
Mira, jo de veritat...
No sé què em fa pensar.
Estic fart.
I aquí potser veius una punteta d'eclipsi.
O sigui, tampoc veuré aquest eclipsi.
No, no, no.
I a més a més,
hem destinat en Xavier Beret Esquerdo
a veure l'eclipsi,
i com no te'n vagis molt cap a les Illes Canàries...
Cap a Canàries tampoc em dóna temps d'anar-hi.
Ara sí que ja oficialment em venc al telescopi,
perquè jo ja no...
Que ja vam dir que molta gent té telescopi
i no per afició a l'astronomia.
No, per fer una mica el voyeur.
Una mica el voyeur,
la finestra indiscreta.
Bé, doncs, Joel,
que t'anarà per vendre aquest...
Però quant el vens, a veure?
Doncs el mateix preu que m'ha costat,
que són 150 euros.
Però pensa que un telescopi,
quan surt del concessionari,
perd...
No pots vendre pel mateix preu.
Tens raó, me'l venc per 130 euros.
Molt bé.
Que et truquin.
Del concessionari, Quim...
Del concessionari de telescopi?
Sí, sí, sí.
Ah, no sabia que hi havia...
Sí, sí, sí, i tant.
Hi ha telescopis de renting
i fins i tot de leasing.
I tant, i tant.
Doncs haver fet un leasing burro.
Doncs mira, sí.
Doncs mira, sí.
En nom de l'empresa
ho podíem haver fet, això.
L'Aida Fita estava dallant
i jo així no puc fer un programa de ràdio.
Estava...
Com es diu?
No, no, estaves dallant.
Exercicis de mandíbula.
Has dormit molt o què?
He dormit molt, és el problema.
He dormit massa aquesta nit.
Bé, doncs intentem despertar una mica l'Aida Fita
recordant-vos que a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
comptem amb la vostra participació
i ho fem perquè aconseguiu un premi sensacional.
Un àpat en parella
que serà vostra
gràcies a l'Aida Fita
i la seva Fita de la setmana.
Ei!
Ai la Fita!
Ai la Fita!
Ai la Fita!
Ai la Fita!
Doncs bé, en Joel,
clarament no podrà veure l'eclipsi
perquè viu aquí,
no viu lluny d'aquí.
Llàstima.
Però aquesta setmana
potser algun dels nostres oients
sí que el podrà veure
perquè estic buscant
l'oient que visqui
més lluny
de Catalunya Ràdio.
Oh!
Doncs podria ser algú
que està veient ara mateix
l'eclipsi de sol.
Exacte, sí, sí, sí.
Has mirat,
perdona, eh,
Aida,
has mirat,
potser no ho has mirat,
quin és el punt
més llunyà
del món de Catalunya Ràdio?
Potser seria,
clar,
seria Austràlia.
Com que la terra és rodona,
potser seria el propi
Catalunya Ràdio
perquè fas tota la...
Clar,
si et passes una mica...
Cap a la dreta?
El més lluny
cap a la dreta que estàs
és el més a prop
cap a l'esquerra,
això és així.
Exacte,
doncs bé,
no,
no ho he mirat,
però clar,
és que poden ser molts punts.
Les antípodes
és Nova Zelanda.
Sí, clar.
Vaig a buscar
calculadors d'antípodes.
Ah,
és això,
hi ha una web
que es diu així.
I tu poses una adreça
de Catalunya
i et surt una de Nova Zelanda.
Ah, molt bé.
M'ho invento, eh,
però estaria bé
que existís, això.
A veure si surt.
Jo vull que els nostres oients
ens expliquin on viuen.
També, clar,
depèn de...
Potser ho han de concretar
una mica,
no cal que em dieu
el vostre carrer i número.
No.
Però, clar,
si un em diu
no,
és que jo visc a Alemanya,
però un altre carrer
també viu a Alemanya,
vale,
però a quin barri?
Molt bé.
No,
per concretar una miqueta,
per això,
envieu-nos les vostres notes de veu
al 667-37-27-29,
expliqueu una mica
què feu allà,
alguna foticó
del vostre jardí,
no sé si us ve de gust.
Busquem els oients
que viviu més lluny
de Catalunya Ràdio,
per tant,
com més acotat
ens digueu l'adreça
o el lloc,
podrem calcular
més fàcilment
qui està més lluny
de nosaltres,
però a prop,
gràcies als transistors
i a la ràdio,
aquest magnífic mitjà
de comunicació.
667-37-27-29,
volem trobar l'oient
o l'oient
que viu més lluny
de Catalunya Ràdio
que s'emportarà
el dia quan vingui
un àpat per dues persones,
un sopar a menú
degustació del cef,
el tastem restaurant.
I ara què dius?
No, no,
que no hi havia caigut
d'això.
Però algun dia vindran
o parlaran
o potser fan servei
a domicili
al tastem restaurant.
Ah, molt bé.
He trobat
les nostres antípodes.
Perfecte.
Són les illes
Chatman,
que efectivament
estan molt pròximes
a la Nova Zelanda.
Molt bé.
A la Nova Zelanda, sí.
I això que hi ha
una aplicació
per trobar antípodes?
Sí, es diu
antipodesmap.com.
Que xulo.
Molt bé.
Podeu buscar-ho.
Doncs ja ho sabeu,
les illes Chatman
estan a l'altra punta del món.
Si hi ha algú
que ens escolta des d'allà,
podria ser que guanyés
un sopar per dues persones
al tastem restaurant.
I avui guanyarem
molt en coneixement
a l'hora
d'educar la canalla
amb en Jordi Ramoneda
a l'espai
Com criar un bon català
amb el convidat especial
que és el Nen perdut.
Hola!
Hola, feia dir que no...
M'heu trobat a faltar.
Sí, però què feies aquells dies?
Ah, que estaves de vacances.
Estava de vacances.
Molt bé.
Molt bé.
On has anat, nen?
He anat a un lloc
molt divertit.
Què es diu?
Que es diu
Dinòpolis.
Ah, sí?
Ai, que bé.
I qui t'hi ha portat allà?
No ho sap.
Un senyor em va dir
vols anar a veure dinosaures?
No, un senyor un gabardina.
I em va ensenyar un dinosaure.
Ah, sí?
Molt gran.
Bé, clar, és que si és un dinosaure...
Aquell del coll llarg.
Sí?
Aquell del coll llarg.
Aquell que era vegetarià.
Tenia el coll molt llarg.
Ai que sí que tenia el coll llarg.
Escolta, no vas explicar una cosa
que et va arribar a la redacció?
Ah!
He escritat.
Que un oient que et van enviar?
Que em va portar un nou de xocolata.
Ah, sí?
Un nou de xocolata.
Va portar una mona.
Sí, ja tinc padrí.
Molt bé, nen.
Gràcies.
Si vam buscar un padrí,
doncs el padrí va venir
i va portar una mona de xocolata
amb el nen perdut.
Molt bé.
De vegades estem bé.
Nen, tu saps què és una barretina?
No.
Va, tu què has de saber?
És que si no va al col·le.
No sap res.
I l'altre dia me la vaig trobar aquí a la ràdio
llepant una paret.
Què dius?
Aquest nen no acaba de...
És que tenia gust de xupa-xupa.
I recull borilles de tabac,
que jo també t'he vist pel guerrer.
Quimba, avui a Cria un Català
analitzarem el símbol suprem de la catalana,
que és la barretina,
perquè a Catalunya serà barretinaire o no serà?
Ara, ara no serà.
I sobretot com s'ha de posar.
Ara.
Perquè veus que de cosa...
No, no, és que té la seva cosa, eh?
Ha de sobrar com un preservatiu
que ha de sobrar la part de dalt?
S'ha d'aguantar per la punta.
A veure, o no, o ha d'anar encaixada tot.
No, és que si la portes cap a dalt,
cap a la dreta o cap a l'esquerra,
vol dir una cosa o l'altra.
Oi que n'aprendrem avui de coses de la barretina.
A Com criar un bon català amb en Jordi Ramoneda
i ara Actualitat astronòmica
amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Xavier Pere d'Esquerdo, des de la ciutat de Barcelona
intentant veure aquest eclipsi solar
que es veu molt millor als Estats Units.
Potser hauríem de trucar a en Francesc Garriga
perquè ens en parlés, però vaja.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim.
Jo crec que aquí ja està començant, eh?
Perquè ja saps que aquí s'avancen les coses
abans que passin allà.
Ah, sí, clar.
Tot passa abans aquí que als Estats Units, vols dir?
Sí, aquí comença el dia
i ara nosaltres som de dia.
Ells són dormint.
Ah, clar, són sis hores.
Clar, perquè és de nit allà.
Clar, clar, normal.
Sis hores menys.
Sí, és de nit, eh?
Aquest eclipsi solar creuarà tot Amèrica del Nord
passant per Mèxic, Estats Units i Canadà.
Sí.
Però aquí ja estem veient
que el sol no està com sempre, Quim.
Aquí el sol no està com sempre.
No, no, jo també l'he vist raro, eh?
Està tonto el sol.
Però voleu dir que no és que està ennumulat?
Ja està.
No, no, no.
No hi ha cap núvol, el cel.
No hi ha cap núvol, Quim.
No, no, no, és veritat, és veritat.
Però hi ha polsahariana, eh?
Ah, clar.
Sí, home.
Bé, Xavi, i veus molta gent mirant el cel?
Sí, clar, que sí.
Passa un efecte que quan jo miro el cel,
tothom mira el cel.
Ah, doncs miren.
I que sigui per això, ja val la pena aquesta connexió.
Tu vés mirant cap amunt,
que de seguida tornem amb en Xavier Pere d'Esquerdo
a veure si ha avançat una mica
aquest eclipsi solar total
que no es veurà aquí, sinó als Estats Units.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Tots els diners seran destinats a llavors.
Llavors es diu?
No, llavors no.
A feines humanitàries.
A llavors?
És que aquí posa labores.
Clar, estàs traduint directament al castellà.
No tinc el dia avui.
Fins ara, Quim Morales.
Fins ara, Quim Morales.
Fins ara, Quim Morales.
Doncs qui fa una molt bona llavor cada setmana
és l'Aida Fita mirant-se a la tele
i portant-nos la crem de la crem al seu espai,
la pantalleta.
Fins ara, quim Morales.
La pantalleta.
La pantalleta.
Mira-la, mira-la, mira-la.
La pantalleta.
La pantalleta.
Bé, ja sabeu què toca.
Què?
Primeres cites.
Oi, sí, sí.
I avui vull començar amb una parella molt jove.
Ella es diu Isabel, té 18 anys,
i ella es diu Èric, i també té 18 anys.
Ai, que molts jovenets, no?
Sí, sí, molts jovenets.
El límit de la legalitat, no?
Bàsicament.
Llavors, els dos tenen la mateixa edat,
són de la mateixa generació.
Aquesta generació que avui en dia creix,
no com més deconstruïda, més conscient del dia a dia,
i aquestes coses.
Molt, molt conscient.
Doncs bé, sembla que ja de primeres ells connecten.
S'ha de dretes.
Igual, jo sé igual.
Jo sé ponida.
Se nota.
Ah, però com se'm noten.
Són de dretes.
Per la roba, potser, o què?
M'he oblidat de dir-vos que ell estudia per ser guàrdia civil.
Ah, sí.
Home, doncs hi ha alguna cosa a veure.
Però bé, ja...
Però que s'estudia per ser guàrdia civil.
Sí, home, clar.
Sí, clar.
Els exàmens molt difícils, Jordi.
Súper.
Sí, sí, has de fer un puzle de dues peces, es veu.
Doncs bé, ja sabeu que amb el tema polític s'entenen.
Per tant, comencem bé, no?
De dretes, tots dos, mira.
Exacte, tot i que a la Isabel no li acaba d'agradar massa a la política.
La política me da mucha pena, porque pienso que divide a la gente en bandos.
Sí, es así, eh?
O sea, tema política, feminismo, todo esto divide.
Sí, el feminisme divideix i divideix a la gent, o sigui, divideix als feministes i als imbècils.
Ara!
Dilo, reina!
Exacte.
Però, una cosa, pot ser que estiguin sortint en els temes massa de pressa.
Molt ràpid.
Ja, o sigui, portem 10 segons de cita i ja estan amb el feminismo.
Perquè tenen TDA.
Aquesta gent, en un minut, ja s'hauran divorciat.
D'aquí a un minut ja s'hauran casat i divorciat.
Fem-se que aquesta gent és la generació del TikTok.
És la generació de la cosa ràpida d'anem ja a saco, perquè si no pim-pam-pim-pam, exacte.
Per tant, anem a parlar de les coses importants.
Doncs bé, què creieu? Que hi haurà segona cita o no?
Sí, home, i tant. Home, connecten al 100%. És un match perfecte, no?
¿Tendries una segona cita con Isabel?
Jo, sí, tendría una segona cita con Isabel. Creo que hemos conectado muy bien, la verdad.
I tu, Isabel, ¿tendries una segona cita con Eric?
Jo també tendría una segona cita.
Molt bé.
Doncs bé, aquí s'ha fet l'amor.
Molt bé.
No, no, no. I segurament aquests dos no el facin fins que es casin.
No, de fet, són creients els dos, creients practicants, per tant, ja sabeu, sexe fins al matrimoni, res de res.
Doncs bé, canviem radicalment de parella.
Ara anem a l'Alejandra, que té 42 anys, i en Germán, que no ha volgut dir quina edat té.
Per tant, jo crec que deu tenir més de 50 anys, segurament, perquè si no vols dir la teva edat és perquè...
És a partir del 50, eh?
Home, sí, no, si en tingués 25 ja crec que jo hi vull.
Ja ho veus, ja ho vull, no?
Doncs bé, també t'he de dir que només cal veure'l per veure que aquesta persona té una miqueta de complexa.
Bàsicament, en principio, es alto, tiene el pelo largo, que es algo que me atrae de un chico,
pero es que le veo así como mucha cara de músico, como muy trasnochado.
Ah, l'he entès perfectament jo aquesta senyora.
Ah, sí, sí.
Ho he entès, ja li he posat cara en aquest senyor.
Clar, però la cara de músico pot ser des d'Enrique Iglesias fins a Enrique el Bumbú.
No, mira, vols que et digui una cara de músico?
Enrique Iana.
El cantant de Boós, veus que aquella cara és cara de músico, saps?
No, no, sí, sí, és que és músic.
És que és músic.
Doncs ja està.
Com es diu el de Boós?
Guillem.
Guillem.
Guillem Soler.
Guillem, vale.
Una salutació des d'aquí al Guillem Soler, que segur que ens escoltem.
De part nostra.
Que té cara de músic.
No, no, no, clar.
Que té molta cara de músic.
És que és el primer que t'ho dirà.
És que tinc cara de músic.
I si vols t'explica per què i tot, eh?
Ah, no, no, no, ja.
No vull que m'expliqui res, aquella persona.
Doncs bé, en Germán, a banda de tenir cara de músic, és DJ.
Ah, mira que bé.
Tot i que això és una cosa que a la Isabel li suposa un problema.
És que los DJs ligan mucho por ser DJs, pero yo no me acercaría para ligar con él.
Noia, escolta, potser ja que no vagi ni al sopar, no?
A veure, sí que és veritat que el DJ, quan tienes la nueva de Aitana,
quan no la pones?
Clar, la gent s'hi acosta molt pel DJ.
Clar, parles.
Però si jo no me acostaria para ligar contigo,
és una manera de dir-te lleig?
Bàsicament.
Bàsicament, és una manera de dir-te...
Em fas pasta, saps?
Però bueno, queda una mica així sutil.
Doncs bé, creieu que hi haurà segona cita o no?
No, segur que no, perquè amb aquesta cara de músic que porta aquest noi...
Escoltem-ho.
Sí, a mi me gustaría conocer-lo.
Home, sí, me gustaría tener una segunda cita.
¿Tú tendrías una segunda cita con Germán?
Jo no tendría una segunda cita con Germán.
No, clar.
És que si podria, no hauria tenido ni la primera.
Ella no, però també et dic una cosa.
Ella no volia marxar d'allà perquè ella escrivia poemes
i, bueno, aquestes merdes vàries,
i ella no volia marxar d'allà sense explicar un dels seus poemes.
No me quiero ir sin recitar-te un poema,
pero tienes que cerrar los ojos, ¿vale?
Con los ojos cerrados, todo es distinto.
Y me encanta mirarte con los ojos cerrados,
como un niño observa en la...
Esperate, que no me sé ni puto poema de memoria, ¿vale?
Puto poema.
Como un niño observa la tele en color.
Me encanta, porque de ojos abiertos,
tú y yo estamos en blanco y negro.
Mira, a mi me daren Carbassos.
I em diu, entenc que els explica això?
Saps qui acaben els meus tancats?
Jo.
Però quina cosa més complicada, ¿no?
Era un niño que està mirando la tele.
Mira què he editat aquest any diverses vegades.
No m'ho he entès.
En blanco y negro.
Perdó, però a mi m'ha semblat una cançó de Fito i Fiti Paldi.
Sí, tranquil·lament.
El niño mira la tele en blanco y negro, con los ojos cerrados.
No, no, molt bé, Jordi.
Molt bé.
Doncs amb aquest poema, amb aquest moment líric,
acabem la repassada, la pantalleta que ens ha portat avui l'Aida Fita,
com sempre, un dels nostres programes preferits.
No per veure-ho per la tele, no per sentir-lo per la ràdio,
que és First Dates.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Què fas, aquí, tío?
Home, quina sorpresa.
Estem en directe per l'últim dia del matí de Catalunya Ràdio.
L'últim dia, no el matí.
L'últim hora del matí de Catalunya Ràdio.
4 minuts i dos quarts d'una del migdia.
Aquí ens teniu, els de l'últim hora,
engegant aquesta setmana al matí de Catalunya Ràdio
i convidant-vos a venir en directe.
Podeu venir a aquest estudi, veure com treballem,
com fem el programa, com ens agafa la tonteria.
Només que el que ens escriviu a l'últim hora.catradio.cat
i aquí us esperem.
I també, també us espera aquí,
l'home amb qui parlem a continuació,
en Xavier Pere d'Esquerdo.
Ai, madre.
Sí, sí, sí.
Avui s'ocupa de l'esdeveniment astronòmic mundial
que té a tots els aficionats
al que seria el tema del sol,
de la lluna, dels astres, dels planetes,
mirant cap al cel.
Avui hi ha eclipsi total de sol.
Bon dia, Xavi.
Sí, mira, bon dia.
Mira què?
Estem aquí.
Estic mirant, estem mirant el sol.
Molt bé.
Molt bé.
Bueno, vigila, eh?
Estan mirant el sol perquè no fal...
Posa't un vidre fumat o alguna cosa, eh?
Un vidre fumat.
No ho sé, avui és diferent que la resta de dies.
Un tall de fuet.
Jo una vegada vaig mirar un eclipsi
a través d'un tall de fuet.
Què dius?
Què és com va anar?
Es veia.
Molt finet.
Molt finet.
Però bé, perquè no em cremés els ulls.
Ser pernil dolç va millor.
No ho sé.
O xòpet.
Hi ha gent que es posava també
aquelles màscares de sol de l'ó.
Sí.
I tant.
Sí, sí.
Bé, Xavi, i què?
Com quina és l'experiència de veure un eclipsi
que només es veu als Estats Units?
Doncs mira, és alçar el cap mirant el sol
i he vist gent que mirava com tu.
T'he vist mirar, eh?
Sí, sí, jo estava mirant ara el sol.
Com et dius?
Irene.
Irene.
I estàs veient algun eclipsi?
Encara no.
Crec que no.
Vols dir que no?
Mira, vine, vine.
Una altra persona que també mira el cel.
Tots mirant.
Mira, mira, és mirar a dalt
i tothom es posa a mirar a dalt a l'eclipsi.
L'eclipsi, l'eclipsi que tenim aquí,
que fa anys que el tenim ben donat.
M'entén renyo i em conec a tu.
La Colau, ai, la Colau.
Com ràdio.
Com ràdio, sí senyora.
Va tancar, fa 20 anys que va tancar.
Com ràdio va tenir un eclipsi.
Sí, que va tenir un eclipsi, sí.
Conxita.
Tinc la Conxita i la Irene.
Estem mirant l'eclipsi solar.
I què vols que et digui, fill meu?
Que si t'agrada.
No.
Per què?
Com que no?
Perquè Barcelona, ja estic farta de Barcelona.
Vaig a viure en un poble, cony.
A quin poble?
A Sant Vicès de Castellet.
Potser Sant Vicès de Castellet també es veu, eh?
I tant, hi ha els oranetes,
hi ha les estrelletes.
I aquí només hi ha...
No t'has faltat ni res, allò, eh?
M'entens?
Adéu, rei meu.
Aquesta senyora està cremadíssima.
S'ho amb persona que per les pantalles, fill meu.
Sóc més guapa amb persones.
Que per les pantalles.
Ah, moltes gràcies.
Ai, mira, Xavi...
Tinc la veritat, tinc 73 anys, o sigui...
75, faré que...
Ai, ja t'estaves traient, eh, Conxita?
No, no me'n trec mai.
Adéu, rei meu.
Aprofita per dir-li que demà sortiràs per la tele, Xavi.
Escolta, jo li explico, jo demà sortiré per la tele.
Ah, sí?
Sí, tu posa'm a partir de les 6.
A on?
Ara no sé si són les 6 o les 5.
Sí, cap allà a les 6 sortiré.
A on?
A Televisió Espanyola.
Ah, sí, vas allà, tu?
Sí, mira.
La de Nai Boronat, que va estrenar el programa avui.
Ah, no ho sabia, noi.
I doncs el que passa que miro molt a TV3.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Ah, no, ja hem de fer reclamació.
Ho farem.
A demà a les 6 a la primera.
Sí, senyora.
A la primera o a la segona?
Demà ens veiem.
O a la segona, encara no ho saps.
No ho saps ni tu, Xavi.
I l'he fet, mirem zàpin.
Gràcies.
A tu, rei meu.
Adéu.
Bé, estem, continuem amb la Irene.
Sí.
I continuem mirant aquí el cel.
I es mira el cel i tothom mira el cel.
No ho veus com és fosc, Irene?
No, em sembla.
Em falten les ulleres de...
Ah, falten les ulleres que ara mateix no tenim, eh?
És que jo pel que llegeixo, això caurà cap a les 8 del vespre.
Primer que no es veurà aquí a l'eclipsi total, es veurà una miqueta només, i a més a més als 8 del vespre.
Jo no sé què esteu veient.
Concretament es veurà millor a Vermont i a Illinois.
I tant.
Llocs macos també, eh?
Molt, molt.
Aquesta època de l'any està molt bé.
Deixem dir-te una petita fe de rates, Jordi, que és a Vermont com a Illinois.
Ah, perdó, sí, sí.
D'acordi.
Perdona, perdona.
Em sent dius a Barcelona o a Catalunya, no pot ser.
Perdona, eh, Joel.
No, no, però si t'estic perdonant.
És miradal i tothom comença a mirar d'aquest senyor també, l'eclipsi de sol.
Ah.
Què?
No, sé que ho vaig llegir per les notícies, però no sé res més de l'eclipsi.
La gent no sap què dir, eh, d'un eclipsi.
Ara ja és.
No dona massa.
Menys quan no l'estan veient.
No ho nota diferent, ara, el color?
Sí, però com que van dir que hi havia calima, doncs pensava que la millor era això.
No, ara no.
L'eclipsi s'està adonant ara, comença aquí, després va per...
Moltes gràcies per informar-me, eh?
Avís que ha privilegiat.
Es veu que això només passa una vegada cada mil anys.
Doncs mira...
Si no arribi a ser per vostè no me n'entero.
Moltes gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Tenim notícies?
Sí, tenim notícies.
Tenim notícies de Vermont?
O d'Illinois, si ara no sé.
A veure.
Estan aquí els experts en mapamundis.
Aviam, aviam aquí dalt.
Mirem, mirem, mirem l'eclipsi.
Ah, sí, l'oïdo.
Sí, què?
L'oïdo l'eclipse.
Com sona, com sona?
Com el ve?
No, espera.
Donen les ulleres.
Deixa-li les ulleres de sol.
Mira, què és la teva filla?
No, és la meva mare.
Oh, sí!
Que és el Doraemon.
És bé, bé.
Sí, bé, bé.
Sí.
Bueno, ara tot just comença, serà al llarg de tot el dia.
Sí.
Mira, María Jesús.
Au.
Allà llevas tu.
Aquesta senyora pot dir el casquet volador.
Pues un poquito solo.
Demana-li, Xavi, por favor.
Pero sí, sí, va a ser impresionante cuando sea total, eh.
No, pero ponle las gafas al mío.
Están flipant amb un eclipse que no està passant.
És l'autosugestió el poder que té.
Per cert, el Joel va fer una fe de rates de la meva fe de rates.
Endavant.
Continuem.
Havíem vist alguna vegada un eclipse solar total?
No.
No?
Sí, sí?
Sí, clar.
Quan?
No ho sé pas, però alguna vegada sí.
Sí, home, algú no l'hem vist.
Ah, no me'n recordo com t'hi dius.
Jo, Xavier Pere d'Esquerda.
Exactament.
I què?
I el veu igual que les altres vegades?
Igual.
Igual.
Moltes gràcies, clar, perquè és el sol i la lluna.
A veure, anem amb la fe de rates sobre Illinois i Vermont.
De la fe de rates, sí, realment, qui té boca s'equivoca, que dic jo, eh.
Sí, sí.
He corregit...
Com més ho dius tu, això, eh.
He corregit el Jordi, dient-li que Vermont era la capital d'Illinois, en cap cas.
No ho és.
I quin és la capital d'Illinois?
Ni puta idea, però no és la que jo em pensava.
És a dir, Vermont és un estat, Illinois és un altre estat.
I per més inri hi ha una diferència de peticament de 2.000 quilòmetres.
Mira, com et dius?
Manel.
Mira, el Manel, estem mirant l'eclipsi solar total.
Encara no, eh.
Sí.
Què et sembla?
Bueno, m'agrada.
És una cosa curiós que passa de tant en quant, molt poc, i és curiós.
És que es nota diferent el dia d'ahir que avui?
Sí, més tapat, més poca llum.
Sí, sí, es nota.
I es pot mirar bé, et sé, ara...
Ara sí, eh?
Es pot mirar, sí.
No, després no.
D'acord.
Bueno, després farà allò de la corona.
Sí, després es veurà millor encara, i més maco.
Bueno, n'havies vist algun altre, Manel, alguna vegada?
Sí, un cop sí.
I què, comparat amb aquest?
He vist de millors.
Has vist de millors?
Sí, és que avui no fa dia d'eclipsi, eh?
Suposo que n'ajuda el dia, el dia així nublat.
Es veurà millor als Estats Units, però, eh?
Sí, això sí, això ho he vist.
D'acord.
Gràcies, Manel.
De res, bon dia.
Que vagi molt bé.
Bé, doncs, Xavi, et deixem aquí, mirant al cel, aquest eclipsi que no es veu des de Catalunya,
i si es veu alguna cosa serà a partir de les 8 del vespre, però, vaja, no hi ha res com
sugestionar a la gent que passa pel carrer.
Saps quin eclipsi sí que es veu des de Catalunya i, sobretot, s'escolta?
Quin?
La secció d'entrevistes del Roger Escap al Suplement, que es diu l'eclipsi, i fot unes entrevistes.
És veritat, això t'ho dic de veritat, eh?
Però que t'ha pagat perquè ho anunciis.
No, no, no, però m'ha vingut al cap que, hòstia, aquí la sinèrgia es premia.
Molt bé.
I jo n'acabo de fer una.
Mira, aquesta setmana va tenir el Tito, Álvaro.
Sí, per això et dic.
Que va explicar que ha tingut una vida...
Bueno, i el Tito.
I lo dels 12 Mercedes, que va explicar.
Sí, sí, sí.
I l'època xunga de la seva vida.
Que, bueno, en fi.
Però ara està estupendo.
Està estupendo.
Molt bé, m'hi deien al Yeti, perquè era l'hombre de les nieves.
Doncs mira, ara està saníssim, fa esport, s'ha primat 50 quilos, i escolta, i que li vagi molt bé.
Igualment, per en Xavier Pere d'Esquerda i el seu eclipsi.
Fins ara, Xavi.
Bona eclipsi a tothom.
Gràcies.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
És un viatge en unió, les mans en campana, és la felicitat.
No l'he entès.
Les mans de campana.
Les mans de campana.
Felicitat.
Aviam.
És un viatge en unió, les mans en campana, és la felicitat.
Les mans de campana.
I a vegades, no?
Passen cinc minuts de dos quarts d'una del migdia, i ara ens posem en mans de campana
de l'home que fa els encàrrecs telefònics més eficientment del món.
És en Joel Díaz, el noi dels encàrrecs.
Extra, extra!
Oi, que bé que ho has fet.
Ah, que sí, he estat practicant totes aquestes vacances.
Nena!
No, que és un nen.
És un nen.
Perdó.
És que el ser l'aida fita em confong.
No és l'aida fita.
Què no?
No, no, que va, que va.
Passa que és aquells nens que no saps si és nen o nena.
Saps allò que has de fixar-te a veure si portes recades?
Doncs això és una bona senyal.
Perquè vol dir que no l'estàs educant a la mare.
Els nens poden portar recades també, i les nenes juguen amb cotxes, d'acord?
Sí, sí, és veritat, i amb pistoles.
Neni.
Estic tan construït.
Massa i tot.
Però primer, millor que et construeixis, abans de construir-te, perquè si no, que estàs
de construir-te.
És que diu coses que no sap ni què vol dir.
Ell sent campanes.
Ell sent coses amb mans de campana.
Bé, ara no és el moment de parlar amb el nen aquest odiós, és el moment de fer el
servei públic, executar-lo, és el servei públic més pur que fem en aquest programa, que
és el de trucar a la gent per encàrrec.
Sensacional.
L'encàrrec d'avui, a mi, em té una mica preocupat, perquè jo no em crec que hi hagi una
persona que es pugui dir així, però de moment, i si res indica el contrari,
haurem de preguntar per una persona que es diu Senon Gol.
Ah.
Senon Gol.
Molt bé.
Que potser hi ha un error tipogràfic aquí, no ho sabrem fins que no parlem amb el Senon
Gol.
Per què hem de trucar?
No és Senyor Gol.
No, no és Senyor Gol.
Unidon Balón.
És Senon Gol.
Senon, tal com sona Gol.
Tu creus que el nom de Pila Senon i...
De la família Gol?
És que no ho sé, potser és una mena de Josep Maria.
No ho sé.
Per què trucarem al Senon Gol?
Digues.
El trucarem de part del Martí, i és el típic encàrrec de retret, no?
És un retret estrany, perquè el que li vol retreure és haver estat malalt, i saps aquesta
gent tan egoista que s'enfada perquè tu et poses malalt.
Ah, sí?
No els diguis.
No, per favor, m'has deixat tirat, no has vingut a la feina.
Sí, sí.
No, que cabrón.
Això és el que li feia, eh?
Sí, sí, bueno, ara veurem, perquè primer hem de veure si aquesta persona realment es
diu Senon Gol.
Estem trucant a Senon Gol?
Mataria perquè ens agafés el telèfon.
Sembla que passa alguna cosa estranya amb les centraletes avui, per cert.
Bueno.
És l'aclip, sí.
Casa de Berrero, ja el diuen, eh?
Tenim petampo.
Anem a trucar al Senon Gol.
Senon Gol, si fos futbolista, dirien gol de gol.
Gol de gol.
Clar, gol de gol.
Ha marcat gol, gol.
Hi ha algun jugador que es digui gol de gol?
No, però si Senon Gol, també li preguntarem si ha jugat a futbol.
Hi ha un futbolista que jugava al Chelsea que es diu Olaina.
Sí.
Olaina.
Ai.
Xxt, calleu, eh? Ara calleu, si Senon Gol.
Hola, bon dia.
Senon?
Sí, Senen, jo mateix.
Perdona?
Senen, sí, exacte.
Senen Gol.
Exacte, jo mateix.
És el Jaume, no?
No, no sóc el Jaume, sóc el Joel Díaz i estem, de fet, en directe,
per Catalunya Ràdio. No pengis, sisplau.
Hòstia, Joel.
Sí, sí, sonent.
Sí, sí, sonent.
Que bo, que bo.
Em pots dir ràpidament, eh?
Quatre pinzellades de com pot ser que et diguis així?
Doncs mira, és un nom que és patró del Pla del Penedès.
Ah, hòstia.
Hòstia, tu, però això de què ve, què ve.
Jo sóc de Vilafranca del Penedès i mons pares els va agradar el nom.
També tenen un conegut que es deia així.
Com?
Senen, senen.
Sí, exacte.
Senen.
I van dir, doncs mira, li posem senen.
I et dius gol de cognom, llavors.
Exacte.
Gol de futbol.
O sigui, has jugat alguna vegada a futbol?
S'ha produït la mítica frase, gol de gol?
Gol.
M'hagués agradat, m'hagués agradat.
Bé, he jugat a futbol, però no he jugat a davanter.
No has marcat mai cap gol per poder dir gol de gol, no?
No, professionalment no.
Vale.
És una pena.
Sonent, senen, sonon, no ho he entès.
Senen, senen.
Vale, senen gol.
Escolta.
Què?
Eh, això és a l'última hora que m'ho escolto cada matí.
Ei, hola, què tal?
És que estem aquí.
Hola.
I el Jordi Morales i la...
Sí, i l'Aida.
I la Fita.
I el Jordi Ramoneda.
I el Jordi Ramoneda, pobret, que no te'l deixis, que després el tenim de morros una setmana.
Escolta'm.
Senen.
Perdoneu.
Senen.
No et truco per preguntar-te per la teva, diguéssim, nomenclatura.
Et truco perquè aquesta és una secció que el que faig és trucar gent per encàrrec i el teu amic, suposo, o company de feina, no ho sé.
A veure, un company de feina.
Un tal Martí em demana que et retregui una cosa que a mi em sembla horrible i et llegeixo literalment el missatge.
Diu, la setmana passada va estar malalt i em va deixar tirat i avorrit a la feina.
Que pagui un sopar per compensar.
Apa, aquí.
A mi em sembla lamentable, això.
Sí, cabrón.
Realment estaves malalt, senen gol?
Estava malalt, estava malalt, Joel.
Què tenies?
Estava malalt, tenia febre.
Em vaig despertar d'una nit que no vaig ni poder dormir.
Què m'has de dir, què m'has de dir?
Hi ha una passa, eh?
Sí, sí.
Hi ha una passa.
I el senyor Martí s'ho va prendre malament, s'ho va prendre malament.
No teníem qui xerrar, no d'estó, i veig que li he agafat fort.
Sembla ser que ets l'única amistat que té el Martí a la feina, no?
Vull dir, si no és amb tu, no parla amb ningú aquest nano, o què?
En teoria tot té més amistats, però bueno, jo crec que sense a mi el tio estàs sent sol.
Bueno, et anava a preguntar també quina feina feu, clar, perquè depèn de quina feina potser que et fa el teu company és més important.
Mira, nosaltres, de fet, jo us escolto molt perquè sempre estem al cotxe, som...
Mossos d'Esquadra.
Comercials.
Ah, comercials.
Comercials.
Ai, a veure.
Comercials de les Boregues Torres.
Home!
Home!
Ja podeu passar per aquí quan vulguem.
Home, doncs porto.
Que un dia vas nombrar el Sangre de Toro, Joel Díaz, un dia vas nombrar el Sangre de Toro, i no em vas parlar massa bé, eh?
I mira que és bo, eh?
Sangre de Toro, però no és un vi... No, perdona, jo et vaig dir que era un vi que sempre surt igual.
Que això és una cosa que jo li reconec molt, al Sangre de Toro.
Realment sembla que no, però és un vi català i del Penedès.
Sí, però el nom no és gaire de català, també t'ho dic.
El nom no, el nom no.
Vale, doncs escolta, a Diagonal 614, a l'atenció de l'última hora, una caixeta de Sangre de Toro.
Encantats, eh?
I a partir d'aquest moment, potser es parla una mica millor d'aquest producte, d'acord?
Vinga, va, som-hi.
I parla amb el Martí, perquè ell diu que li has de convidar a sopar pel fet d'haver estat malalt.
És una mica absurd, però és així.
És una mica absurd, però bueno, si el tio es relaxa, doncs ja l'hauré de convidar.
Quin remei.
Vale, segon gol. Ara et digues segon gol.
Eh?
Els teus pares sí que van marcar un gol, no?
No, eh?
No l'has marcat, eh?
Ja veus com ja s'ha d'anar acabant aquesta conversa, ja ho hauríem de deixar.
Senent, senent, que vagi molt bé.
Gràcies per escoltar-nos.
Sí, gràcies a vosaltres, que em feu al rato...
Ara, ara.
El teu pare com es diu?
El teu pare com es diu, senent?
Josep Anton.
Josep Anton Gol.
Oh, Josep Anton Gol.
Aquest m'encanta també, eh?
És un davanter implegable.
Oh, quin nom, Josep Anton Gol.
Doncs una abraçada a tota la família Gol i...
Una abraçada a vosaltres.
I ens sentim per la ràdio. Gràcies, senent.
Moltes gràcies.
Adéu, adéu.
Gràcies, macos.
Caràcter de comercial, eh?
Sí.
Molt simpàtic, molt empàtic, no?
Ja se'ns estava guanyant, ens deia el nom.
No, no, no.
Noel, qui...
Són molt bons els comercials, i se'n posen a la butxaca, tu.
I els de Monégas Torres, tu ho diràs.
Ho diràs.
Doncs bé, ens quedem esperant aquesta caixeta de Sangre de Toro.
Piña colada.
I de seguida, quan tornem, aprendrem a criar un bon català amb en Jordi Ramoneda i el nen perdut,
que t'explicarem què és una barretina i com te l'has de posar.
Que m'he de posar què?
Una barretina.
Una barretina, eh?
Una què?
Ara t'ho expliquem.
Bona nit.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Jo volia saber, ja que sou tan eixerits, si sabeu un remei per una pilota de futbol americà...
En Ernest, no som venit del Tic 90.
No, jo em sé, és que es va massa tard, aquella gent nostre.
Ja, ja, ja.
Oh, na, na, na, na.
Oh, na, na, na, na, na.
Oh, na, na, na, na, na, na.
Identifica't.
ICAT, la ràdio inquieta.
Sants i Estalvis.
Vols millorar els teus hàbits però no saps ben bé per on començar, oi?
Si t'interessen la nutrició, l'alimentació, l'activitat física i la felicitat,
el Sants i Estalvis és per tu.
Cada dilluns, un nou podcast perquè prenguis a cuidar-te amb els millors professionals.
Sants i Estalvis, el podcast d'hàbits saludables de Catalunya Ràdio.
Cada dilluns, un nou capítol amb Àdam Martín.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Bon dia, Xavi.
Bola, bon dia.
Abans d'entrar mal.
Has dit bola, bon dia, eh?
Bola, bon dia.
Bola.
Tonto que ets.
A punta.
Ai...
Na.
Sí que us estimem, i molt.
I és per això que volem cuidar les vostres criatures des de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i cada dilluns tenim una bonica sessió de Com Criar un Bon Català.
Com criar un bon català.
Oh, sí.
Com criar un bon català.
Digue-ho, nen.
Com criar un bon català.
Molt bé.
Com criar un bon català.
Molt bé, nen.
Gràcies, Jordi.
Canta amb els ulls tancats, el nen, aquest.
Perquè és que em sentra molt.
Ho viu més.
Ho viu més.
Molt interès.
A veure si faràs caca sobre.
Que passa és que em sento que...
Ja me l'he fet.
Oh!
Ara t'haurem de canviar.
No és que ja l'he canviat aquest matí.
Sí, el canvies tu perquè...
No és que m'agrada que en Jordi en canviï.
Clar, no, perquè canvio molt bé.
Però potser ja el tema del bolquer.
Ja hauríem d'anar-lo retirant, eh?
Clar, l'esfínter, tu ja el domines.
Sí.
Acabars és que has de prendre la decisió de quan...
Però és que em feu estar tantes hores aquí...
Però per què vols?
Perquè tu vols.
Bueno, en fi, Quim, si tu vols criar un català català,
a portar barretina l'has d'ensenyar.
A veure.
Perquè és que tu veus la barretina i ja identifiques català no.
I tant.
I qui ha fet gran aquest barret?
Doncs gent com Dalí, que el tio ho va tenir claríssim.
La vaig portar la primera vegada
a l'arribar al primer viatge que vaig fer en el port de Nueva York.
I va llamar molt l'atenció.
Perquè una de les meves ambicions
és que l'ultralocal es torni universal.
Ah!
Per conquerir Amèrica,
vaig arribar amb la barretina del nostre país.
O sigui, per conquerir Amèrica amb una barretina, eh?
És com si ha d'anar.
És que és molt bonic, m'agrada molt això,
de l'ultralocal a universal.
Que jo, no sé si allò de les oques que feia ell...
Ah, sí?
Era un local a universal.
Era molt local.
Era molt local.
Potser massa local, però ser universal.
Ho feien un local.
Però ara m'esteu dient, bueno, Jordi,
clar, però és que Dalí és un tio que hi era famós.
Sí.
Aleshores, si tu ja ets famós...
Clar, com si ara la Rosalia porta barretina.
Sí.
No ho descartis, algun dia se la posi.
Segur?
Clar, però si me la poso jo, no serà el mateix.
No, per exemple, aleshores,
la barretina és un complement.
I és que ens passa allò de sempre,
que és que els catalans no sabem valorar-nos
a nosaltres mateixos
i per això han anat a buscar
què diuen de nosaltres a fora.
Sempre estem igual.
Clar.
Sempre estem igual.
Concretament al canal France Occitan 3,
on atenció al descobriment que fan de la barretina.
Quin és el punt comú entre els barrufets,
la mascota de París 2024,
i els catalans?
Oh.
La barretina.
Barrufets, Jocs Olímpics a París 2024,
que són els d'aquest estiu.
La mascota porta barretina.
El guió teniu una fotografia.
Anem a qui té pa.
És un barret frigi,
és un barret frigi,
és com una barretina.
Ah, sí que és similar, sí.
Però, nois,
o sigui, barrufets,
que més internacionals no poden ser,
els barrufets porten una barretina blanca.
És veritat, és veritat.
I el gran barrufet,
la porta vermella.
És una barretina,
no ens n'havíem adonat fins ara.
No, no.
No, no.
No, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
Però, què és realment la barretina?
Anem a fer una mica d'història de la barretina
i veureu que no és simplement un complement.
Atenció,
que estic veient els vostres prejudicis
marxar per la porta.
Però els seus cosins,
com el barret Pili,
portat pels esclaus romans
quan s'emancipaven,
i el barret Frigi,
de les revolucions francesa i americana,
en fan un símbol de llibertat.
Llibertat.
Potser per això l'hem portat
tant de temps els catalans.
Ah, ah, ah.
Primer de tot,
esclari,
el barret Pili no és un barret que es diu Pilar.
No.
És un barret que es diu així.
Després,
la barretina és llibertat i revolució.
I què fem nosaltres amb la barretina?
Potser la denigrem.
La posem al tió.
És veritat.
La posem...
És veritat.
No fem res.
Vèiem una persona amb una barretina
i pensem que és un viejo.
Saps què tenim, Jordi?
Tenim autoodi.
Efectivament.
Això és el que tenim.
És que mireu si es fa veure la barretina,
per exemple,
que quan hi ha eleccions
arriba algú a votar amb una barretina
i tots els periodistes
corra, corra, anem a...
Mira el friki, mira el friki.
Això és el que els hi va passar
al programa Tarda Oberta de TV3,
que es van emocionar molt
en veure un senyor
que anava a votar amb barretina,
es van emocionar molt,
van anar tots allà
i a la mateixa crònica
es van adonar,
es van desinflar.
La jornada ens ha deixat
alguna imatge força curiosa.
Espero que volia votar amb la barretina.
Tenim les...
Això és legal, de moment.
Mira, mira, mira,
aquest és el moment.
Bé, senyor que votàvem una barretina.
Efectivament,
és un senyor que votàvem una barretina.
No, home, perdó.
És que si nosaltres mateixos...
No, no, no.
No valorem.
No, no.
Però, va, nois,
jo què sé,
és que la barretina
és més nostra
que el pa amb tomàquet
als Castells
i Jordi Grauper
apuntant un partit polític.
És que...
Potser no és del tot catalana,
però tinc una mala notícia,
una molt mala notícia,
que ara us estic dient
que és molt catalana,
però és que realment
els orígens són un altre.
Ho explica el folclorista
Amadeu Carbó.
Les barretines
tenen un origen molt antic.
A Frigi,
a la zona de Turquia,
ja tenim relleus
que la gent anava
cofada
amb gorros frigis.
No.
I d'aquells gorros frigis
ens han arribat,
doncs,
les barretines,
que no deixa de ser
un gorro frigi.
La barretina
no és un...
un...
un cofat
exclusiu
dels catalans.
Sí que fem...
Nois,
ja ho heu sentit, eh?
Jo crec que aquest senyor
era Màrius Serra.
No, no.
Fem veure que...
Un altre ego.
Sac greu.
Sac greu, nois.
No, no, no.
De Turquia?
De Turquia.
Bueno, és que al final...
Som...
Som...
Som...
Venim d'allà.
Perquè és més barat
fer-ho allà.
Venim d'allà.
És més barat.
Sí, sí.
Però quedem-nos
amb el que és pròpiament
barretinaire,
com ara, per exemple,
el color de les barretines.
Ara, ara, amigo.
Per exemple,
les barretines aquestes morades
les duien
la gent ja
que tenia una certa edat
i una certa
estabilitat
en la vida.
Les barretines vermelles
eren més pròpia
de la gent jove
que tenia, per dir-ho
d'alguna manera,
la vida per...
Ja, ja, ja.
Si parlava al final,
Manel Vidal.
Toni Puntí.
Em pensava que era
Manel Vidal.
Toni Puntí,
que està,
tenia moltes ganes
d'explicar coses.
Barretina vermella,
joventut.
Barretina morada,
més gran.
Més veteran.
Si veieu un tió
amb una barretina morada
no el pagueu.
No.
Seria gerontofòbia.
I després,
al final,
negre, no?
No, no,
ja te la posen
per la cara
i ja cap a la caixa de fusta.
Jo us dic que ara
portaré barretina
després de fer aquesta secció
que us està entusiasmant.
A veure si és veritat.
Millor encara,
però fixeu-vos com la porto.
Si la porto cap a dalt,
cap a la dreta o cap a l'esquerra.
Cap a quin cantó carrego.
Fixeu-vos cap a quin cantó carrego.
Perquè fins i tot això
té un significat.
Hi ha qui diu
que, per exemple,
qui la porta en darrere,
quan la porto jo,
ja és una persona
que ja està sentada
la seva vida,
està ben casada,
etcètera, etcètera.
En canvi,
si jo me la posés
inclinada una miqueta
cap a la dreta,
seria allò de
tinc el semàforo.
Eh!
Eh!
Barretina cap a la dreta.
Barretina cap a la dreta.
És per lligar.
Sí.
Però només tenim
endarrere i dreta?
No.
Cap a l'esquerra volia dir
en alguns moments
que tu formaves part
de la revolució
o de l'establishment.
Depèn de quin moment
polític signifiqués.
Una pregunta,
cap a la teva dreta
o la meva dreta?
Ah!
Una pregunta,
cap a la meva dreta.
O sigui,
qui porta la barretina
cap a la seva dreta?
Sí,
cap a la seva dreta.
No, clar,
clar,
perquè dius
a l'igual
i estic traient la canya
i resulta que aquesta persona...
És un fatxa.
Exacte.
Un fatxa amb barretina.
Un fatxa,
clar.
Ja està.
I si la portes cap a dalt,
cap a dalt,
sense cap mena
ni inclinació,
què deu voler dir?
Sembles tonto.
Vale.
I si te la poses molt avall
pots atrecar un banc.
Sí, sí, sí.
Perfecte.
O a Jimmy Jam,
que recordeu que posava barretines,
anava portant barretines,
i a l'Eto li va posar molt avall.
No se m'oblida mai
la cara d'Eto
amb la barretina posada, eh?
No, no, bueno.
Sensacional.
Doncs mira,
avui hem parlat de barretines
per criar un bon català,
barretina de portar.
O sigui que, nen,
ja ho saps,
ja pots anar buscant una barretina
o te'n compraré amb una.
Mira.
Sí,
comprem-li.
Comprem el que vagis per la ràdio
amb la teva barretineta.
De quin color?
Jo la vull de color taronja.
No, no, no.
Vermell, nen.
Ha de ser vermell.
Vermell.
Vermell.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Arriba el concurs invertit
de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio,
aquest concurs,
on nosaltres us donem la resposta
i vosaltres ens feu la pregunta.
I avui la resposta és helicòpter.
Oh.
Quina pregunta ens faríeu?
93-20-7474,
la persona que ens faci una pregunta
i la resposta sigui helicòpter,
s'emporta 30 euros
per gastar qualsevol dels establiments
Caprabo.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
És fan de la mortarela?
De la mortarela, bonos, sí.
Ara s'ha posat de moda, mira.
Perfecte, m'alegro molt.
Gràcies.
Gràcies.
A l'àulet del Corte Inglés
del Centre Comercial de Meridiana
trobaràs ofertes increïbles.
Irresistibles.
Tot el que vulguis
amb un 20% de descompte adicional.
I a més, un 10% de regal
per les teves pròximes compres a Can Dragó.
Gaudaix-te a l'àulet del Corte Inglés
del Centre Comercial de Meridiana.
T'hi esperem.
Consulta condicions de la promoció.
Vendermicotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermicotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermicotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermicotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta,
vine i te la millorem.
100% garantí.
Vendermicotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Connecta't a la cursa al Corte Inglés
el dia 5 de maig a les 9 del matí
tots a córrer.
T'hi pots inscriure gratis
a cursalcortinglés.cat
fins al 4 de maig.
Comença a entrenar
i dóna-ho tot el dia de la carrera.
Siga solidari i córrer
per la Fundació Miquel Valls
per un futur sense L.
Recorda-ho,
el dia 5 de maig a les 9 del matí
connecta't a la cursa al Corte Inglés.
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
Caprabo
us ofereix el concurs
de l'última hora.
Caprabo.
Preus bons
sempre.
5 minuts i la 1 del migdia.
Esteu sentint
l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Estem en temps de concurs invertit.
Us hem dit la resposta.
Ara ens heu de fer la pregunta
i d'això se n'ocupa la Glòria.
Bon dia, Glòria.
Bon dia.
Bon dia a tots.
Des d'on truques, Glòria?
Des de Manresa.
Des de Manresa.
Molt bé.
Quin dia tenim per Manresa?
Bueno, en Nibulat.
És aquesta cosa, no?
De la pols sahariana.
A l'eclipse,
a l'eclipse no es veu.
Ah, deu ser.
No es veu encara.
És més tard, si de cas.
Glòria,
quina pregunta ens volies fer?
A veure.
A veure,
aviam,
en quin aparell es pot volar
que porten
el bomber,
el cel,
la policia,
i, bueno,
i pots volar també
per fer un passeig.
Ha de ser,
ha de ser per força...
Un helicòpter!
30 euros per tu, Glòria,
que els disfrutis
al Caprabo de Manresa
i gràcies per trucar-nos.
Moltes gràcies,
batons sis i bàdios.
Batons per tu.
Mua, mua.
Mua, mua.
Gràcies.
Una cosa,
una cosa,
els Mossos
només volen amb helicòpter,
no estic pensant
en avionetes,
no tenen globus
aerostàtics...
No, tenen un F-18.
No, clar.
Com un C-P-Lin.
Seria bastant divertit
els Mossos amb globus.
Hi ha un F-18,
un Top Gun.
Una cosa d'aquestes guapes.
Encara hi ets, Glòria?
No, ja no hi ha.
Doncs nosaltres hem de publicitat
i de seguida marxem.
Vinga, anem-hi volant.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Josep,
no seràs tu la persona
que fa una estona
ha trucat per explicar
això mateix que estàs dient?
No, no, no,
no, no,
no, no, sí.
A Catalunya Ràdio
ens apassiona el ciclisme
i per això sintonitzem
Ràdio Volta.
Ràdio Volta,
el podcast de Catalunya Ràdio
amb tota l'actualitat
del món del ciclisme.
Amb el Joan Antoni Fletxa
i amb la Mireia Benito.
Ràdio Volta
amb Isac Vilalta
a l'api web de Catalunya Ràdio
i a 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
A la venda,
la samarreta,
la dessuadora
i la motxilla dels beta
del Super3.
Ho trobaràs en exclusiva
a la botiga 3CAT.
Catalunya Ràdio
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al caballar!
Aquesta noia no el presenta.
Ah, no?
La presentadora és un noi.
No, el presentador és un noi.
Ah.
Un noi, el que sembla un nen, que sembla com tu.
Ah, és veritat, que porta ferros.
Ja no.
Ah, ja no.
Es diu Roger Carandell.
Ah, Roger Carandell.
La Juliana Canet.
Juliana Canet.
La Marta Montaner.
La Marta Montaner.
També hi ha la Laura Grau.
La Laura Grau.
I entens alguna cosa dels que expliquen?
No, però és divertit, perquè parlen molt fort i criden molt.
Ai, sí que ho tenen, això, sí.
El que serà molt divertit demà és que passarem pel mur de les Lamentacions amb en Joel Díaz.
Per tant, aneu enviant els vostres elements.
Sisplau.
Aneu analitzant la vostra vida, una mica de valoració conjunta,
per criticar, per rondinar, per deixar-vos anar al mur de les Lamentacions de l'última hora.
I, com us dèiem nosaltres, demà a les 12 ho deixem tot per l'última hora.
Que vagi bé.
Fins demà.
Gràcies.
Gràcies.