Deixeu reposar una estona, que creixi una micona, una hora, dues hores...
Ahora que nos estamos esperando el botlletí, ¿eh?
Fas boletes, les prems una mica, les frejeixes en boli de girasol alto lake o oliva suau refinada,
ben calent, els escorres, els esfolses de sucre, te'ls menges i et cremes la lengua i gaudeixes de la vida.
I bon profil, María Nicolau, clar que sí, botlletí de les 11, gracias.
Oi que quan tens confiança en algú li expliques tot?
Doncs això és el que fem a Bonària.
A partir d'ara, als productes Bonària trobaràs un codi QR que permetrà saber-ne l'origen, la traçabilitat i l'elaboració.
Per nosaltres és una qüestió de transparència.
Per tu, de tranquil·litat i qualitat.
Bonària, directe del camp.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Un dels arguments que farà servir l'advocada de la víctima de violació de Dani Alves per intentar pujar la seva condemna
és que els 150.000 euros que va dipositar el jutjat no van ser per reparar el dany.
Ho ha avançat en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.
Esther García, advocada de la noia, just l'endemà que el jugador hagi quedat en llibertat provisional.
S'ha aplicat una tècnica de reparació del dany que per nosaltres no hi cap, en aquest cas.
La jurisprudència exigeix que sigui un esforç per part de la persona investigada.
Entenem que no ha estat un esforç ni econòmic ni moral,
tinguent en compte que la tècnica s'ha aplicat perquè va aconseguir 150.000 euros al jutjat
i en dos dies ha aconseguit un millor.
La trucada de la defensa creu que hi ha risc que Alves marxi del país
adonada a la seva capacitat econòmica.
També diu que la seva llibertat provisional és un mal precedent per a futurs denunciants
i recordem que aquesta sentència que condemna el jugador no és ferma
i que totes les parts l'han recorregut.
Més notícies, Eva Pineda.
Dia clau per a Juliana Sánchez.
La justícia britànica anunciarà avui si extradeix o no el fundador de Wikileaks.
Als Estats Units on li demanen 175 anys de presó per filtració de documents confidencials.
La família alerta que extradir-lo suposaria una sentència de mort
perquè no està bé de salut mental ni física després de 12 anys privat de llibertat.
Dos magistrats de l'alt tribunal de Londres decidiran si l'australià de 52 anys
té dret a un últim recurs al Regne Unit abans d'acollir-se a la justícia europea.
Els bombers nord-americans busquen 20 persones que haurien caigut en l'aigua
a l'enfonsament d'un pont a Baltimore, a la costa est del país
després que un vaixell mercant ha xocat contra un dels pilars d'aquest pont
que té una allargada total de 3 quilòmetres.
El trànsit se està desviant segons les autoritats.
Els serveis d'emergència encara no han fet cap balanç.
Tampoc se saben els motius reals pels quals el vaixell ha impactat
contra la infraestructura que hi ha en aquest pont d'aquesta ciutat,
inaugurat fa 47 anys i que ha caigut a l'acta.
Ha aprovat als Estats Units el primer fàrmac contra el fetge gras,
una malaltia que afecta una de cada 3 persones adultes.
L'aprovació ha estat possible gràcies a un estudi internacional
amb participació de l'Hospital de la Vall d'Hebron.
El nou medicament ha aconseguit millorar tots els paràmetres de la patologia,
com ha assegurat a Catalunya Ràdio, Juan Pericas,
un dels responsables de la investigació.
S'han vist millores respecte al placebo de la fibrosi
i de l'esteatrometitis d'aquesta inflamació del fetge
a les 52 setmanes d'atractament.
Barcelona oferirà durant les vacances d'estiu
més de 360.000 places d'activitats per a infants i adolescents.
S'oferiran més d'un miler d'activitats de lleure esportives temàtiques
i familiars, com ara campaments, bressols d'estiu,
estades esportives o tallers d'arts escèniques.
El període d'inscripcions i de sol·licitud de beca
començarà dimarts que ve 2 d'abril.
Les obres previstes per climatitzar 24 escoles de la ciutat
no impediran fer aquestes activitats d'estiu,
però nous centres hauran de reubicar-les en altres espais.
Esports, Marcos García.
La selecció espanyola de futbol i la brasilera
s'enfronten a partir de dos quarts de deu del vespre
en un partit amistós contra el racisme.
El partit es jugarà el Santiago Bernabéu a Madrid
i la convocatòria de la selecció espanyola
i els catalans, Coversí, Lamin Llamal, David Raya, Gerard Moreno,
Cucurella i Dani Olmo.
L'equip brasilei, el jugador del Barça, Rafinha,
i els del Girona, Couto i Savinho.
Avui es decideixen les tres places pendents
per a l'Eurocopa d'aquest estiu.
Sortiran dels partits Georgia-Grècia,
Galas-Polònia amb el Blaugrana-Levandowski
entre els polonesos, i Ucraïna-Islàndia
amb els jugadors del Girona,
Dobik i Sigankov per la banda ucraïnesa.
L'entrenador del Barça de futbol,
Salah Jesús Velasco, deixarà el club
quan acabi la temporada.
Així ho avançar, el mateix tècnic,
en declaracions al tot costa de Catalunya Ràdio.
Velasco tancarà així una etapa de tres temporades
com a tècnic Blaugrana.
I en tenis al Torret de Mayam
i Carlos Alcaraz accedeix als vuitens de final.
Al quadre femení, eliminades a primera favorita,
que és Ia Siantec,
i la tercera, que és Coco Goff.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Teràpia Boomer.
Sergi Pàmies, bon dia.
Bon dia, què tal?
Dia d'estreno.
Sí, que no s'havia citat,
és a dir Marina o Romero,
perquè depèn, a l'escola,
fèiem anar els cognoms.
Ah, sí?
Sí, una altra cosa, Boomer.
És a dir, que els Boomers,
a l'escola el primordial era el cognom,
perquè era com et coneixien els professors.
Clar.
Els professors no et deien mai Marina.
Romero, deixi de parlar,
o surt de classe,
o vés a veure el director.
No, a la meva escola,
com que era l'única Marina,
sí que em deien Marina.
Amigo, però ja perquè ets més jove,
perquè ja hi havia un tracte de favor.
Però llavors, què fèiem?
Si érem molt amics,
potser al pati podies canviar el registre
i dir-li pel nom.
Però per això et pregunto.
Jo et dic Marina,
perquè tu tota la vida et dic Marina.
Cap problema.
No, tu em dius com tu vulguis,
ets Sergi Palmiàs.
No, home, home,
em dius a Romero,
i tu em dius,
hòstia, no,
Romero em recorda
quan anàvem als maristes
i em pagaven.
Doncs no.
Què et dius?
Saps?
Vull dir, hi ha gent que té traumes.
De què depèn,
que diguem avui en dia,
les persones pel nom o pel cognom?
La cosa de no molestar
i de crear un ambient
que sobretot els nens
no se sentin traumatitzats.
Forma part de l'adulcoració
de l'educació.
Hem creat uns marges d'educació
que menys portar pinces i cotons,
ho fem tot.
Llavors, si diem pel nom,
humanitzem més a la persona,
com si el cognom no fos humanitzat.
Però molta gent,
la gent gran,
tu fixa-t'hi,
que han anat al col·legi junts,
es diuen pel cognom.
A no ser que hi hagi un mal nom.
Ja.
Per exemple, si es diu el capullo,
es dirà el capullo tota la vida.
Però, si no,
es diu pels cognoms.
Això ja ho hem resolt.
Sí, però després,
quan un es fa gran,
quan se li diu pel cognom,
és que és algú, no?
Parlem del Bassas,
del Pàmies,
de l'Ostrell...
No, no,
però al Bassas,
quan va començar,
li deien al Bassas.
Ja?
Home, i tant, clar.
I l'Ostrell,
li diuen l'Ostrell,
perquè tota la vida
ha sigut un insolent
i aleshores semblava més gran
i era manera de...
Com que va començar,
que tenia sis anys,
que ja feia programes...
No, sis tampoc,
però quasi.
I era per matur,
doncs,
li deien un strip a distingir-lo,
perquè se sapigués
si havia de venir la policia
a emportar-se'ls,
que tinguessin la dada del cognom.
Això era molt important.
Però, en general,
el cognom és una altra època.
Llavors, sí que és veritat
que, per exemple,
quan ja són personalitats,
la Serrà...
Home...
Hòstia,
aquí, doncs,
hi ha...
Les actrius ho fan,
això,
l'Espert,
saps?
No,
li diuen la Núria,
és l'Espert.
La Vilarassau,
saps?
O sigui,
els actors tenen aquest...
L'Arànegas,
quan ja són grans noms,
els flotats,
sí, sí.
Però, vaja,
ja hem resolt el tema.
Hem resolt això.
Avui de què vols parlar?
Vull parlar...
A veure,
voler,
voler,
diguéssim,
parlaré o divagaré
sobre la relació
que hem tingut...
Jo he tingut,
perquè no parlo en plural,
amb el menjar.
És a dir,
què passaria
si jo
hagués sigut abduït
per una nau extraterrícula
que m'hagués endut
durant 30 anys?
No?
Jo era aquí a Barcelona
fa 30 anys,
de cop i volta
ve una nau especial,
se m'emporta
i avui em torna.
Sí.
Avui jo,
fa una setmana,
i em diu,
ara compara
com estava el tema menjar.
Parlar de restaurants,
eh?,
no del que fem a casa.
Perquè a casa és un altre món.
Crec que agafaries la nau
i tornaries enrere.
Bé,
jo diria que és de les coses
que evolucionen més ràpid.
És a dir,
hi ha coses que,
jo què sé,
els pantalons curts,
sí,
es posa de moda,
els texans,
es posa de moda
que es trenquin,
que no es trenquin,
que es rentin,
que no es rentin,
però continuen sent texans.
En canvi,
el menjar és bestial,
la velocitat
amb el que incorpora
coses noves,
més encara
quan hi ha moviments
de persones massius.
En el nostre cas
és el turisme.
A Barcelona,
el que ha canviat més,
a part de l'arribada
de moltíssimes cultures
i poblacions exteriors
amb les seves pròpies gastronomies,
hi ha dos fenòmens
que han canviat molt,
que són els turistes
i la tonteria.
La tonteria
és un fenomen
que es va començar a produir
als anys 90
amb la idea
que no podíem tenir cuina
sinó que havíem
de tenir gastronomia.
Això va ser
molt, molt important.
De cop i volta
hem de decidir
que
si eres un cuiner,
no faria res a la vida.
També,
si eres un representant
de la nova gastronomia,
tenies més punts
per sortir-te'n.
Llavors,
constataré això.
Per exemple,
per posar exemple,
jo l'any 70,
75,
80,
85,
anava a un restaurant
qualsevol,
de qualsevol mena,
bo,
dolent,
mitjà,
hi havia amanida verda.
Concepte que sortia el menú.
Tu has vist una amanida verda
avui en dia?
No.
Dit així,
no.
En canvi,
un bol,
un bol
de pinso
amb productes
estranyíssims,
barrejats,
com amb una cimentera,
això sí que ho veus.
I li diuen poke
o li diuen wok
o li diuen...
Tot això,
fixa't,
de la amanida verda,
la amanida verda
té de dir
que no era
el més animat
del menú, eh?
No,
però per entrar
va molt bé.
Sí,
però era una mica austera,
vull dir,
eren quatre fulls d'enciam,
un tomàquet partit,
a vegades un tomàquet
inclús
que havia estat
a la presó,
i l'aspecte
no era molt animat.
Llavors hi havia
l'amanida variada,
que era l'alternativa,
que portava
una mica d'embotit,
una mica vol dir
dues,
dues clenxes
de botifarra,
però...
I una mica de formatge,
a vegades.
Sí,
a vegades,
però fixa't,
dos conceptes,
mixta,
manida mixta,
amb manida verda.
Ha desaparegut
completament això.
Sí, sí.
En canvi,
ara tu,
de primers pots tenir
qualsevol cosa
que porti
avocat
i formatge de cabra.
Fins i tot
pots tenir un plat
que sigui avocat
amb formatge de cabra.
Amb una altra alternativa,
que és
formatge de cabra
amb avocat.
És a dir,
invertint l'ordre del producte.
Primer el formatge,
després el bocat.
Però barrejat.
I sobretot barrejat
que puguis fer la foto.
Però és molt lleig,
els plats avui en dia.
Jo els trobo molt lleigos,
estèticament.
Perquè a la manida verda d'abans,
ostres,
tu feies una foto
i feia goig.
Per exemple,
una altra cosa
que feia goig estèticament,
que ara encara ho respecten
alguns xinesos,
el plat combinat.
El plat combinat
era collonut.
Tu entraves en un lloc
i hi havia unes fotos,
unes fotos,
i posava
un,
dos,
tres,
quatre,
cinc,
fins al set.
Llavors,
l'ú,
per exemple,
era dos alferrats,
ho identificaves,
unes patades fregides,
i un llom.
El llom s'ha perdut.
El llom a la planxa
s'ha perdut.
I això era l'ú.
Llavors,
el dos,
a lo millor,
era el mateix,
amb una botifarra.
I anaves passant
i tu només...
I el tres amb un nou ferrat.
Però no calia ni saber parlar.
És a dir,
tu assenyalaves
mentre tinguessis un braç
i un dit per assenyalar
i deies aquell d'allà.
I ja està,
i amb això te'n sorties.
Ara no.
Ara és bastant més complicat.
També és veritat
que sembla ser,
bueno,
no sembla ser,
que ha evolucionat.
És a dir,
el menjar que t'ofereixen ara
has d'haver estudiat
antropologia
i conèixer totes les cultures
del món
perquè està super barrejat.
Per exemple,
una cosa que hem acceptat
és que els xinesos
facin cuina japonesa.
Això a Barcelona,
durant molts anys,
estava ple de restaurants xinesos.
Com que els va començar a anar malament,
vam veure que s'hi feien veure
que eren japonesos,
però això es basa
en la ignorància
del poble que t'acull.
És com si nosaltres
ens féssim passar
per bascos.
Aníssim a Londres
i obríssim un restaurant basc
perquè com a catalans
no ens en sortim.
Llavors,
ells ara...
Barcelona està plena
de restaurants japonesos
regentats per cuiners xinesos
i metres xinesos
que fan veure
que són japonesos.
A Barcelona s'ha perdut tot.
Tot no.
És divertit.
No, no, no,
però vull dir que
s'ha perdut allò de...
i pizzeries
que no les porten
ni les regenten italians.
Però això ho has de prendre
com una evolució positiva.
Sí, sí.
I, per exemple,
molts bars...
Una evolució.
Molts bars de menú
els mantenen els xinesos.
Gràcies a que ells hi són.
Llavors, com que ells han agafat
el barc tal com estava,
fan truita de patates.
Fan tripa.
Tripa.
Callos.
Això és veritat.
De molts xinesos
que han après...
Han après.
Fricandó.
Els bars de tota la vida
i els fan boníssims.
Fricandó jo no trobo un lloc.
Però ja...
L'altre dia vaig anar a Berneda
i hi havia un xino
i amb...
Un xino vull dir
una persona oriental
procedent del país xinès
que em va procedir
a oferir un fricandó.
I gairebé vaig plorar d'emoció.
I era correcte.
No era...
No et pensis que...
I són els bars aquests
o bars de menú
són els que mantenen
una mica la flama
de la nostra gastronomia clàssica.
Llavors tu pots tenir dues actituds.
O ets un súper modern
que també està bé.
És la innovació.
Llavors, per exemple,
borrata.
Tu abans li deies borrata
a algú i es pensava
que l'insultaves.
Jo parlo de fa 30 anys
tu deies borrata
i els deia
això a ta mare
això m'ho dius al carrer.
I ara tot arreu és borrata.
Però borrata per on tu...
Boníssima, eh?
La borrata.
És que t'anava a dir...
Amb això coincidit.
Tu imagina't un món
amb o sense borrata?
Sempre amb.
Ah, doncs sàpigues
que els teus amants passats
no sabien ni el que era
ni la van veure ni de lluny.
Per tant, a vegades això
de l'evolució...
I després venien com...
Venen de tal en tant
com tu diria.
Com exèrcits de modes.
Per exemple,
va haver-hi un moment culminant
que va arribar el Carpatxo.
El Carpatxo era un personatge.
Tu pensaves...
Hòstia, el Carpatxo.
I primer només n'hi havia un.
Que era el Carpatxo Harrisburg.
Per...
Que era el que feien a Venècia.
Que portava unes tàperes.
A vegades una mica...
Una mica de salsa.
I portava alfàbrega.
Llavors, què van pensar
els que feien Carpatxo aquí?
Que l'havien d'adaptar.
Van dir...
Hòstia, posarem poc Carpatxo
i molta alfàbrega.
De manera que et donaven
un plat de gespa
ple d'alfàbrega
que havies de comprar-te
aquelles màquines
de l'heroi Merlin.
Les que serveixen per tallar
la gespa d'aquest jardí.
Tu tallaves la gespa
de l'alfàbrega que tenia sobre el plat
i et quedava a sota
unes làmines de Carpatxo
que el tio que va inventar el Carpatxo
t'hauria dit...
Home...
No era això.
No era això.
No era això, senyor.
No era això.
Això és una mostra.
O sigui, m'estàs vacil·lant.
I llavors van dir...
Ostres, això del Carpatxo
d'Italià està bé,
però per què no fem Carpatxo
de qualsevol cosa?
I van començar a fer Carpatxos
de la seva àvia.
Van agafar la seva àvia,
la van matar a la cuina
i van decidir que si la trossejaven
així a llesques molt fines,
molt fines, transparents,
traslúcides,
podien fer un Carpatxo d'àvia.
Carpatxo de vaca,
Carpatxo...
De qualsevol cosa.
Això va ser la primera, eh?
Però tu vas pensar,
hostia, ja estem salvats.
No.
No.
Si us van arribar els tàrters.
Els tàrters eren una gent fantàstica,
que eren uns salvatges
que van invadir Europa
i van inventar una cosa
absolutament extraordinària,
que és l'estic tàrter.
L'estic tàrter, a més a més,
te'l feien davant teu.
Tenia una condició
que és carn tallada a ganivet,
llavors després pots posar-hi un ou
i després pots fer-ho picant o no picant.
És brutal, eh?
Boníssim, eh?
Clar, havies demanat permís
en els restaurants
que no hi hagués algú vegetarià o vegà
que s'ofengués.
Perquè aquesta és l'altra.
Hem tingut algun problema de convivència.
Perquè cada vegada la nostra llibertat
ha creat tendències culinàries
i gastronòmiques
que a vegades són antitètiques.
O sigui, si tu estàs dinant,
t'estàs fotent un tàrter,
com tu diria, expansivament,
com dient,
hòstia, que bo que és aquest tàrter,
al costat d'una persona
que considera que la matança d'animals
és la vergonya del món,
clar, estàs quedant com si fumessis.
És com si fumessis.
Per tant, és un problema gairebé d'ordre públic.
Es va posar de moda el risotto.
O sigui, tu, la primera vegada que vas veure un risotto
era un risotto.
Vol dir que era un arròs,
hi posava mantega,
hi havia un joc de canella ja brutal
i hi posaves normalment bolets,
com a molt.
Ara hi ha risottos que són de broma.
Inclús s'haurien de dir així,
risotto de broma,
que són risottos,
o risotto putada, per exemple,
que sona més italià.
Tu fas un risotto,
però que és d'una merda de risotto,
que li han posat coses,
no sé,
tornavisos,
o qualsevol,
o xiclet.
Risotto de xiclet.
Això seria perfectament...
I ara últimament veig una cosa que em preocupa.
Bueno, dic últimament,
el meu últimament sempre t'has de tirar
10 o 12 anys enrere.
Quins anys enrere és últimament pel Sergi Pàlmias.
El topping.
Uf!
Hòstia,
vaig a qualsevol lloc i em deman si vull topping.
I no sé el que és.
He trigat a...
Però el gelat sí que fa molts anys.
Home, sí, però, a veure,
no et parlo del gelat.
Vaig a comprar-me una cabra
per matar-la a casa i cuinar-la
i em preguntes si la vull amb topping o no.
O sigui, qualsevol cosa porta topping.
I clar, quan mires què és el topping,
perquè en el gelat ho vaig entendre ràpidament.
Ep!
Havíem viscut 2.000 o 3.000 anys
fent gelats sense topping, eh?
Eh!
I no ens havia passat res.
No ens havia passat res.
Fins que...
A més a més, ara els nens...
He observat això a les geladeries,
és un problema.
Que hi ha nens que volen el topping.
El gelat se'ls en fot.
De manera que agafen el gelat
i el...
El giren, no?
O sigui, el concepte de topping normalment és...
Tu tens el topping en un envàs
i poses una cullera i el poses a sobre el gelat.
Ara és al revés.
Tens el gelat i li aboques 2 o 3 tornades.
Això, risotos, borrates.
Hummus.
L'hummus és un plat deliciós.
Molt bé.
L'hummus és un invent del Mediterrani
d'aquests plats que dius
Mare de Déu, com m'hauria agradat
que fa 40 anys ja fos popular
i estigués a tot arreu.
Ara hi ha uns terroristes
que es dediquen a fer hummus
de qualsevol cosa, també.
Què és el que més està sorprès?
Home, en comptes de fer-lo de...
De cigró.
De cigró.
Qualsevol cosa, li poses hummus al davant.
És el mateix que van fer amb el Carpatxo.
O sigui, els hi ha funcionat amb el Carpatxo.
Els hi ha funcionat amb el Risotto.
Els hi ha funcionat amb el Tartar.
El Tataki, no el comento
perquè no sé el que és.
Però sé que hi ha una cosa que és un Tataki
que també li pots posar darrere qualsevol cosa.
De toñina, de salmó...
De borilles, adobades...
O Tataki de la merda que hi ha sota el meu llit.
Qualsevol cosa, li pots posar al Tataki.
Però l'hummus, que és molt respectable,
és una cosa sagrada.
Abans anàvem a menjar hummus expressament
als restaurants que sabíem que en feien.
Una altra cosa misteriosa.
Pa de coca.
Mmm!
I aquí jo requeria ja la intervenció.
Això li has de preguntar a Maria Nicolau.
Tota la vida n'havíem dit coca.
Però ara hi ha el pa de coca.
Que és el pa, però com més prim,
com si respirés més,
com si tingués menys molla,
però més crosta.
Però jo sospito.
French toast.
Perquè aquest és l'altre,
els noms amb estranger.
Tu, una cua brutal.
Per exemple, el diumenge,
vaig pensar,
què passa aquí?
No sé, ha matat algú?
I no, és lluny.
No, no, aquí, a partir de les 12,
una cua brutal és el bruny.
El bruny.
Cap problema.
Ui, però això sí fa anys, també, de bruny.
Sí, però espera't.
Llavors,
estaven tots posats allà,
jo m'acosto i dic,
a veure què estan gelant aquesta gent.
Perquè a més, pensant en la secció,
dic, a veure si això em serveix.
I em trobo gent menjant
aquests vols plens de pinso,
com si fossin cavalls
en una granja.
Però els lluny que estan a fora,
vaig sentir que els comentaven
que era molt important
el French toast.
I vaig pensar,
si es diu French toast,
o sigui, per què li diuen en anglès, no?
Però, clar, té sentit,
perquè, clar,
els francesos no en sap puta vida
en l'Hiflany's toast.
A no ser que siguin
els francesos idiotes
d'última generació
que ja ho hagin adoptat.
Però, els nachos.
Nachos?
Una cosa respectabilíssima
de la cuina mexicana.
Nachos de què?
Has de preguntar de què?
Perquè pot ser de sugus.
Pot ser un nachos...
Ah, sí?
Sí, sí, qualsevol desgraciat
fot el...
el cheesecake.
Bueno, un cheesecake.
Home,
però si teníem el pastís de formatge
tota la vida.
Amiga,
però què ven més?
Marina,
què ven més?
Us he preparat
per aquesta tarda
un pastís de formatge.
La cara dels nens
o dels adolescents
o dels joves
que han de fer la foto d'Instagram,
que han de comentar-ho
amb els seus amics,
que s'han de llisar
el cabell aquell
que tenen
per semblar
l'ànguits
i remotament deprimits,
que tenen que...
després d'una sessió
de TikTok
en la qual han de ballar
ensenyant el melic
i fent veure
que la cançó que canten
no és una cançó
d'oligofrènics
passats
per una trinxera
de gent
que ho ha passat
molt malament a la vida.
Tot això
fa que tu no puguis
dir pastís de formatge.
Llavors,
què dius?
Cheesecake.
Molt bé,
d'acord,
cheesecake.
que molts
això és com
en Laporta.
Molta gent que diu
que és del Barça
i no ho és.
Molts
cheesecakes
diuen que són
cheesecakes
i no són.
I no ho són.
Per tant,
cheesecake,
prepareu-vos per l'altre...
Ara bé,
si tu mires enrere,
per exemple,
coses que han desaparegut,
els fideus
o de cassola.
Que ho mantenen els xinos,
eh?
Els menús populars aquests
t'ho van mantenint.
Els postres de músic.
Que hi havia un programa
de Catalunya Ràdio
que es deia així.
Sí,
postres de músic.
Doncs deia,
perquè tu anaves
en un restaurant
i quan no sabies
que demanava postres,
que era un clàssic,
no m'agrada ni el flan,
el pijama ja no et dic,
el pijama ja és un mite.
El salmó,
l'arribada del salmó,
tu abans,
per tenir un salmó
amb una carta,
havies de matar algú.
Ara,
tot és salmó,
però salmons,
que el mateix salmó,
quan el tens al plat,
et mira com dient,
ei,
jo de salmó,
res.
Jo soc tot el que vulguis
menys salmó.
Tot el que vulguis
menys salmó.
M'han obligat a ser salmó.
El mateix salmó et mira,
com dient,
jo ja sé que ara
tu t'ho has de fotre
com si fos salmó,
però jo no soc un salmó,
ni remotament.
Però et pica l'ullet
i diu, va,
tu fem el joc els dos.
I moments esplendorosos
d'aquests anys,
el moment en què vam descobrir
el self-service,
que s'ha perdut,
que era un lloc,
tu ja anaves
i et servies tu mateix,
és a dir,
t'estalviaves la comèdia.
Per les persones impacients
com jo és perfecte.
Sí,
i molt tímides.
A vegades et sap greu,
portaven una merda de llumillo
i no volies tornar-lo
perquè et feia vergonya.
I aleshores,
el self-service cap problema.
Ah, sí?
I el bufet lliure.
O sigui,
quan va arribar el bufet lliure,
jo crec,
jo de totes les experiències
que recordo culinàries,
no recordo cap gran moment
com aquest.
Després,
és veritat que el bufet
existia ja
en els grans hotels
a tot el món, eh?
Perquè quan vas fora,
què és el primer que fas?
Preguntes si hi ha bufet lliure.
I ets el...
No,
no preguntes si hi ha l'hora del bufet.
A quina hora obre i a quina hora tanca.
I baixes en pijama.
I sense dutxa.
I vas en el moment
en què treuen el remenat d'ou,
que té aquella palangana
que no sé per què pesa 400 quilos,
que necessites una grua
per aixecar-lo.
Però aquell moment del remenat,
a costat, a més,
hi ha el bacon.
Només amb això,
només amb aquelles dues palanganes,
jo me'n podria estar tota la vida.
Per tant,
sapiguem que això ha evolucionat,
per bé o per mal,
depèn de l'època que tinguis,
però és de les coses
que evolucionen més de pressa.
No confieu en la vicissuàs
que tu pensaves
que hi seria tota la vida,
ja no trobes vicissuàs,
ja em diràs.
La culpa és
de la tonteria.
Això mateix.
És un dels grans factors
que ha intervingut en això.
Acabem amb una cançó
d'Enric Barbat,
en una gran ciutat.
Si et lleves algun cop
en una gran ciutat
i veus la roba blanca
com pentina els terrans
i el sol que es tripa al cel,
les pedres i el record,
cada carrer una esquerda
que enmoreneix el cor.
Saps que m'has transportat
a la meva infància
amb el meu avi?
Esclar,
el teu avi tenia bon gust.
Enric Barbat,
que sona poc
a Catalunya Ràdio.
Dius,
home,
si algun lloc hauria de sonar
tant en tant,
i així intentem recuperar
coses del teu avi,
coses que deu tenir
a la meva edat.
No,
va morir ja fa temps,
Sergi.
Bueno,
però...
No,
no,
no.
L'esperit,
l'esperit és boomer.
Sergi Pàmies,
un plaer.
Moltes gràcies.
I ara quan trobi
uns postres de música
en un restaurant,
et trucaria,
et diré,
vine i els compartim.
Inclús pots trucar als Mossos.
Gràcies,
Pàmies.
Salut.
Salut.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sabràs que és la ciutat
de primàvera als ulls,
pregunta si ella encara
defensa el seu orgull.
Fars d'escoltar la mateixa cançoneta de sempre,
Les Dones i els Dies
t'explica el món
com t'agrada sentir-lo.
El programa
per a les persones
amb les orelles netes
de prejudicis.
Volem trencar
amb el discurs dominant.
Teniu una cita
a Catalunya Ràdio
amb el feminisme.
Les Dones i els Dies
amb Montse Virgili
de millons a divendres
d'11 a 12 de la nit.
Si necessiteu més dosi
de Les Dones i els Dies
ara també podeu veure'ns
al 3CAT.
Pensa en el moment
més feliç
de la teva vida.
Si a mi que et cases
o que no et cases
que me la porta de fluixíssima.
Si no follem més
és perquè tu no vols.
Que és un fill de puta.
Estàs al·lat.
Merda, mani la poli.
Renca't.
Què conya has fet?
Tot pot passar
dins d'un cotxe
d'asfalt.
Aquesta i altres sèries
les trobaràs a la plataforma
3CAT.
Catalunya Ràdio.
En la venda del teu cotxe.
En la venda del teu cotxe
com en tot
pot ser un loser
o un pluser.
Un loser no valora
el seu temps.
Un loser es deixa
en vaucà
amb ofertes de compra
que no respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocación Plus
per rebre sempre
la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una
transparència total.
Ocación Plus.
Ja som més
de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
Benvinguts al podcast
olímpic de Catalunya Ràdio.
A la Ville de París.
Així trobaràs
tota la informació
relacionada amb els Jocs Olímpics
dels aspectes
més significatius
de l'organització
d'estres de veniment
de la competició
també dels esportistes
catalans que hi participen
així com de les estrelles
internacionals
que estan cridades
a brillar en estos Jocs.
A la Ville de París.
El podcast que fa camí
cap als Jocs Olímpics 2024.
Amb Marta García.
A l'api web de Catalunya Ràdio
i al 3CAT.
Dos quarts de dotze.
Ja us vala tots dos.
Jordi Seyes i Angel Lácer.
Ja us val, eh?
Què vols dir?
Home, estic aquí sola.
Més sola com ho sol.
A veure, però escolta'm.
A veure, però és que...
A veure, però tu...
A veure.
O sigui, el Jordi ja ho sé a saber.
No, no.
Jordi, on ets tu?
Mira, doncs soc a València
ara mateix.
El barri de Marxelenes.
Barri fantàstic.
Tu saps allò
quan faltàvem a classe
i fem un paper allò...
Justificació.
Sí.
Jordi Sellas té la justificació
més que acceptada
pel director de l'estudi
que ara mateix és el Cesc,
és el nostre tècnic.
Angel Lácer, on ets?
Jo soc a la Garrotxa.
Ah, ja està, de vacances.
No, de vacances no.
I què fas a la Garrotxa?
Perquè, a veure,
la meva...
La vida d'artista.
La vida d'artista.
La meva que l'afecció
va amb gasoil.
I aleshores,
l'únic dia que em podia
emportar el gasoil,
perquè jo treballo
totes les setmanes a Madrid
i vaig baixar ahir la tarda
amb un tren
i d'aquesta tarda
tinc a tocar-me suena.
I demà tinc a tocar-me suena,
agafo un tren
i me'n vaig a fer
totes les funcions
a Madrid de los productores.
I l'únic dia que podia venir
era dimarts al matí.
Llavors, jo he pujat a la Garrotxa
perquè ara ve un camió
carregat de gasoil
per omplir tot el dipòsit
de gasoil
que tinc a casa meva
per tenir calefacció.
Ah, llavors em sembla
més justificat
del que m'havia imaginat.
Clar, jo estic sol
a la meva vida.
Jo no tinc a ningú mentida.
No, mira,
l'última cosa
que estàs a la vida
i sol.
Va, home, va.
Doncs aquestes coses
les he de fer jo.
Va, home, va.
Per cert,
que no m'ha explicat
que Jordi ets a València
per feina
perquè inaugureu
un nou centre d'arts digitals, eh?
Mira, ara mateix
sóc al carrer,
aquí,
i Jordi,
Bombas Hens.
Bombas Hens
és una de les
fàbriques, diguem-ne,
històriques
d'aquest barri de València,
de Marcellenes,
on es feien bombes hidràuliques,
una fàbrica
fa, doncs això,
més d'un segle,
que avui s'inaugura
com a nou centre
d'arts digitals
de València,
un germà de l'ideal
de Barcelona,
que l'inaugurem avui
i estem molt contents
amb l'exposició
de Dalí Cibernètic,
no?
Oh, Dalí!
Una exposició que també es pot veure
arreu del món,
que vam estrenar aquí
per dos anys,
que avui es pot veure
des de Berlín
fins a Punta del Este
o Lisboa,
també es podrà veure
a València, no?
I estic molt content
i estic aquí,
de fet,
a punt d'atendre
tots els mitjans
valencians, no?,
que ara estan arribant
per la presentació.
Doncs escolta,
que sigui un èxit,
però avui amb vosaltres,
que sempre parlem
de tendències
i que sou gent moderna
que està al dia,
volem parlar
de Telegram.
Sí,
l'Àngel sobretot
em sap molt d'això
de Telegram,
perquè quan estàvem
preparant la secció
em diu...
No, no, no.
Estàvem parlant
de Telegram,
la crisi,
tot això,
Àngel.
No,
és que se n'en foten de niu,
o sigui,
a mi el Telegram,
per mi el Telegram
és una cosa
de polítics i de putes,
oi,
de terroristes.
Però què dius?
Sí.
O sigui,
a veure,
els que tenen Telegram
són,
o putes,
vull dir putes
com jo,
però jo no tinc Telegram,
però bueno,
però o sigui,
així gent promiscua,
saps què vull dir-te?
Gent que tenen no sé quantos,
que tenen secrets per amagar,
que tenen relacions,
no sé quantos,
parlem per Telegram.
Són aquests,
o els polítics,
que tot el dia
ho deu mentides,
llavors clar,
les mentides han de quedar allà,
perquè la veritat,
igual està Telegram,
però d'on és Telegram
no hi ha veritat,
per tant,
necessiten un lloc
per amagar-se,
o els terroristes,
que sempre organitzen
totes les seves atacs
i totes les coses
a través de Telegram.
Clar,
perquè Telegram
és un sistema
de missatgeria
que xifra
això només utilitza
la gent que menteix
o que vol amagar alguna cosa.
Escolta,
o sigui,
la visió de l'Àngel
i de la tecnologia,
tots sabem que l'Àngel
no destaca precisament
per ser un gran fan
de la tecnologia
ni del seu ús,
o sigui,
que no se'ns ofengui
cap usuari de Telegram
avui,
perquè de fet
Telegram és una xarxa
que d'alguna manera
defensa
i va ser la primera
que va sortir defensant
després va sortir Signal,
n'han sortit d'altres,
WhatsApp,
després també va començar
a promocionar
que també xifrava
de punt a punt,
que d'alguna manera
protegeix
l'anonimat
i la privacitat
dels usuaris
que la fan servir
i d'aquí
que s'ajegués
tota aquesta polseguera
quan va semblar
divendres
que es tancaria
a l'estat espanyol
Telegram,
cosa que al final
no ha acabat passant
perquè era evident
que no podia passar,
perquè fins i tot
en països
on hi ha restriccions
diguem-ne
de les llibertats
molt més grans
que les que podem tenir
a casa nostra,
hi ha eines
per traspassar
aquestes restriccions
i poder-la fer servir
per tant
és una cosa
que d'alguna manera
es veia
que podia arribar
a ser molt difícil
que passés,
no?
Qui hi ha
que s'estigui movent tant
i que estigui donant
tants cops
el micròfon dels dos?
Jo no.
Qui ets?
Jo no.
Això és el Celles.
Ara,
des del dia de València.
On fa més vent,
a la Garrotja
o a València?
Jo sóc a dins de casa.
Aquí fa molt bon dia
però fa vent, eh?
Doncs ets tu, Jordi.
Mira de posar-te
una mica...
Arracés.
Arracés, sí.
Per cert, per si,
algú encara no ho sap,
Mediaset,
Atresmedia,
Movistar Plus
i l'entitat de gestió
de drets
dels productors audiovisuals
van denunciar
l'aplicació
per haver utilitzat
sense autorització
se suposa
que contingut audiovisual
subjecte a drets d'autor.
Última hora.
Passen cinc minuts
de dos quarts de dotze.
Perdoneu-me un moment, eh?
Però és que
Assange aconsegueix
que la justícia
posi en pausa
la seva extradició
als Estats Units.
Connectem amb la nostra
corresponsal,
a Londres.
Colla Ballester,
bon dia.
Hola, bon dia.
S'acaba de fer pública
aquesta resolució
del Tribunal Superior
considerant que
Juliana Assange
pot seguir apelant
aquí a la justícia
britànica
i, per tant,
queda pausada
la seva possible
extradició
als Estats Units.
El que els advocats
de Juliana Assange
han lluitat
durant tot aquest temps
és per seguir
podent recórrer
a la justícia
britànica
al seu cas.
Els seus advocats
van presentar
diversos nous arguments
als dos dies de vista
que es van fer
aquí a Londres
just per aconseguir
això avui,
que la justícia
britànica
no els tanqui
les portes,
amb la qual cosa
Juliana Assange
i els seus advocats
poden seguir apelant
a aquest cas
a la justícia
britànica
i, per tant,
això atura,
de moment,
si més no,
una possible extradició
als Estats Units.
Per tant,
Juliana Assange
que aconsegueix
que la justícia
posi d'alguna manera
en paus
aquesta extradició
amb la justícia
britànica
durant una última
oportunitat
d'apel·lació
contra aquesta entrega,
recordem,
del fundador
de Wikileaks
a la justícia
nord-americana.
Coya Baillasté,
gràcies per aquesta
última hora
que ens arriba.
N'estàvem pendents
Juliana Assange,
guanya temps
en aquest contenciós
que té
contra la seva extradició.
Fins ara,
Coya.
Aneu,
bon dia.
Va,
tornem,
tornem cap al Celles
i l'Àngel Llàcer.
Tot això està bé
perquè jo,
tot aquest tema
que ara es tallar,
ens has tallat,
que és tan important,
jo no sé ni de què va,
veus?
I així visc, eh?
Així visc.
Això que dèiem
de la tecnologia.
Deu ser molt important, eh?
Perquè tu has tallat
els Celles M
i has deixat amb la paraula
de la boca.
No, no,
a més a més,
us he tallat allò
al moment,
perquè sabeu
que tenim corresponsals
que comparteixen ràdio,
que han de fer
30.000 feines
i quan et diuen
entra,
la colla entra.
Ja la conec.
Doncs aleshores,
darrere d'aquesta decisió
del jutge del Telegram,
jo sempre penso...
Ah, espera un moment, eh?
Estimats ullets,
tornem a Telegram, eh?
Ja està, eh?
Ja està.
Ah, va, perfecte.
No, però, de fet...
Deixeu-me dir el que vull dir.
Hòstia.
Digue-ho, digue-ho.
Vinga, digue-ho.
L'altre, nois.
Jo sempre penso
que qui hi ha darrere
d'una decisió
d'aquest tipus.
Llavors,
sempre vaig veure
la cara de la persona.
Llavors,
el jutge Pedraz.
Doncs jo busco
jutge Pedraz.
Llavors veig la cara
que té,
perquè, clar,
això és perquè
deu ser amic
d'algú,
de Tresmedia
o de Trespleia,
com es diuen tots aquests,
tots aquests que has dit abans.
Mediaset,
Tresmedia,
molt tard-lo.
Llavors,
i li deuen dir,
oi, Alfonso,
no sé com es deu dir.
Alfonso...
Grups mediàtics.
Sí.
Com es deu dir
aquest el de nom,
el Pedraz.
Santiago Pedraz.
El jutge
de l'Audiència Nacional
és Santiago Pedraz.
Pues coño, Santi,
que no sé què,
no sé cuantos.
Bueno,
esto lo paro ahora mismo,
saps?
I fan això.
Això és com funciona.
Llavors, clar,
de campeonats,
bum, bum,
bueno,
t'has passat,
bueno,
un moment,
pues ja està.
Llavors,
vaig a veure la cara que té.
I sí,
i té la cara de,
oye, Santi,
cierra el telegram
i diu,
bueno,
pues ya la voy a cerrar.
I diu,
bueno,
pues nos hemos pasado,
saps?
Aquesta de la picaresca espanyola.
És que, de fet,
en el fons,
això que ha fet l'Àngel ara
en format de Bodevil
una mica esparpèntic,
en realitat és el que,
és més pròxim
al que va passar
del que ens imaginem, eh?
Ho veus?
Sí, sí,
o sigui,
al final,
tu imagina't el divendres
que diuen,
tanquem telegram,
un jutge.
I de cop i volta,
evidentment,
que les companyies operadores
de telecomunicacions
poden restringir
quin tipus de dades
passen per a elles,
però no és ni ràpid
ni fàcil
i, a més a més,
posen dubte drets
que són fonamentals,
com el dret de la comunicació,
el dret a la llibertat d'expressió,
o sigui,
no és una cosa,
diguem-ne,
que perquè es pirategi el futbol.
De fet,
és el que comentàvem
ahir al matí a les notícies.
Home,
fa gràcia que
el...
que Telegram
sigui possiblement
el menys delictiu
de tots els que corren per allà.
Sí.
Aquí el que no s'entén
és si el jutge
va voler guanyar protagonisme,
si va voler defensar
els interessos
de segon aquí,
i per què va optar
per una mesura
tan desproporcionada
com ell mateix
ha reconegut
a l'hora de recollir cable.
Per quedar bé
amb els seus amics.
L'anàlisi de l'Àngel
és que moltes vegades
ens imaginem
que les coses
és la teoria
de la navalla d'Ocam,
que la teoria més sentilla
normalment
és la que tendeix
a ser la real.
I el que acaba
d'explicar l'Àngel
és molt probablement
la teoria més sentida
que tendeix a ser real.
La gent està empiratejant
partits de futbol
televisió
que nosaltres estem cobrant
per un altre costat
doncs, escolti'm,
això s'ha de tancar.
No oblidem que fa anys
hi va haver gent
del sector també
de la televisió
que va proposar,
estic parlant de fa
potser un parell de dècades,
principis dels 2000,
quan hi havia tota l'època
de l'inici
del Pirate Bay
i de l'Emule
i del Napster
i tot això
de tancar internet
durant 5 anys.
Es va arribar a proposar.
Escolta'm,
tanquem internet
a veure si entenem
ben bé com funciona això
i llavors tornem a obrir-ho
amb una regulació correcta,
que és el mateix
que està passant avui
amb la intel·ligència artificial.
Escolta'm,
tanquem la intel·ligència artificial
uns quants anys
i mirem a veure
què podem fer.
Són mesures
que no només
no són possibles
sinó que demostren
molt més
del qui les intenta marcar
que no del delicte
que presumptament
s'està acomodatent
a l'altre costat.
Hi ha una cosa
que hauríem de començar.
És una idea
que jo vull començar
a propagar.
Què és?
Prohibir els mòbils.
Ja ho sé
que els Jordis
estan en contra meva,
però aquí podem començar.
Prohibir els mòbils
fins als 16 anys.
És a dir,
que els nens
no tinguin mòbil
fins als 16 anys.
Per què?
O sigui,
ja em diràs,
no,
perquè has de poder trobar el nen
no sé què,
posar allà
el telefoni
que et venen
aquells telèfons
on pots trucar
i rebre trucades
i saps on ets.
Ja està,
punta pelota.
Però jo crec que els menors,
igual que l'alcohol,
l'alcohol per què no el venen?
Perquè crea adicció,
perquè és dolent.
Els mòbils
també creen adicció
i són dolents
i està demostradíssim.
I els nens
entren dintre d'unes dinàmiques
molt malaltisses
i el dia de demà
això seran persones
malaltes,
absolutament
disfuncionals.
I els pares,
evidentment,
l'altre dia
parlàvem amb una amiga meva
que té un nen de 12 anys
i va dir,
bueno,
és que al final
nosaltres érem de no donar-li el mòbil,
però és que el nen
s'estava quedant
fora
de tota la seva
colla
del col·le
i tothom té mòbil,
tothom queda per WhatsApp
i l'únic nen de 12 anys
que no tenia mòbil
era el meu.
Dic,
per no crear
un monstre
social,
doncs vaig haver de comprar-li el mòbil.
I ara que el nen té
accés a tot,
a tot,
i té tots els anys.
Sí, que la solució es prohibia.
Absolutament.
Aquí és quan l'àngel i jo
ens enfrontem,
perquè el mòbil
té moltes coses bones
i al final
possiblement és això
que avui s'ha anunciat
a l'estat de Florida,
als Estats Units,
que es prohibeix
l'accés a menors de 14 anys
a qualsevol xarxa social
i que es prohibeix
encara que els pares
ho permetin.
O sigui,
es prohibeix, vull dir,
que quan la xarxa social
té coneixement
que qui està fent servir
aquest compte
és un menor,
menor de 14,
l'ha de desconnectar
immediatament.
Possiblement és el que hi fem
amb la tecnologia
i no tant la tecnologia
que per ser
és bona o dolenta.
És evident que és un debat
molt més llarg
i que, a més a més,
darrerament,
els darrers mesos
a Barcelona
s'anava parlant molt
a partir d'aquella iniciativa
que va començar
al Poble Nou
i després ha arribat
a tot el país
de dir
prohibim el mòbil
a les escoles.
Evidentment,
hi ha zones
on no cal tenir
telèfons mòbils.
És evident,
però d'aquí
hi ha d'amonitzar
una tecnologia...
És que no ho demonitzo.
Jordi, Jordi,
Àngel,
saps què farem?
Tenim temps a sobres,
però és que,
com que el so
no és el més nítid possible,
vull que tingueu
aquest debat
aquí a l'estudi
cara a cara
sobre si s'han de prohibir
els mòbils,
sobre si no s'han de prohibir.
Però això és perquè
ella ja està a València
o a Catalunya d'allà baix
i llavors allà no arriba bé.
És que van treure TV3
que això no arriba.
Mira, m'està escrivint
un company,
el Marte Giudó,
que diu
és que no estic entenent
què estan dient.
Per tant,
que us entenen,
però el vent,
la connexió,
el que farem
és a l'estudi
mantindrem aquest debat
de si la prohibició
és la clau o no
perquè
hi ha arguments a donar, eh?
No, no,
jo en tinc.
Va, Jordi,
Celles,
Àngel Llàcer,
cuideu-vos molt,
bones vacances
si em feu
i si no ens retrobem
la setmana que ve
aquí al Matè de Catalunya Ràdio.
No en fem,
que estic tota la setmana
santa treballant.
Treballer, treballer, treballer.
Doncs com nosaltres
que estem treballant,
clar que sí,
que és el que es porta ara.
Catalunya Ràdio
Després d'una tensa nit electoral
Macrooperació policial contra
Els eurodiputats
que van visitar el Delta
Continua aquest escorcoll
Les notícies que van arribant
I n'estem pendents aquí
a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
Servides el moment
Al Catalunya migdia
t'expliquem tot el que està passant
Catalunya migdia
amb Òscar Fernández
Cada dia a les dues
I a partir de les tres
L'espai de reflexió
a la tertúlia
Catalunya migdia
L'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
amb Òscar Fernández
Han suat la samarreta
Han patit
Però les blaugranes
han sobreviscut el fred noruec
I ja tenen un peu
a la semifinal de la Champions
Champions League
Futbol Club Barcelona
Brand
Dijous a la tarda
Atenció Jura
Posarem un on-field review
perquè valoreu la possibilitat
de premi
Atenció sisplau
Reverse left
Poc a poc a poc
Reverse left
amb l'aposta decidida
per generar llenguatge esportiu
en català
Sí?
Veiem?
Super slow
on es veu punt d'impacte
Es veu clarament
l'adaptació a l'actualitat
dels nous formats
D'acord?
Sí?
Vaig claríssim
Acabem
High behind
que demostra com comparteixen
la passió per l'esport
amb l'oixent
Estem d'acord?
Sí?
Voleu un look?
No, no, no
no cal
sense dubte
hi ha premi
Hi ha premi claríssim
El consellim
El Tot Costa
de Catalunya Ràdio
està guardonat
amb el Premi Ràdio
Associació 2024
com a millor programa
de ràdio
De dilluns a divendres
a les 7 del vespre
Tot Costa
amb Jordi Costa
i Sònia Gelmà
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank-Lluís Giró
Saltant endavant
amb la Maria Hein
L'artista mallorquina
que s'ha proposat
jugar sempre
la carta sorpresa
i apuntar-se
al cop d'efectisme
en cada un
dels seus llançaments
Cop d'efectisme?
M'ho he tret de la màniga
Totalment
Tot just
estem peint
encara el seu segon disc
que ens va flipar
ara fa uns mesos
i ja ens proposa
una rastellera
de singles
on la Maria Hein
és més ballable
més vitaminada
rastellera
com qui viu
un rere l'altre
no deu existir
rastellera
busqueu
sí que existeix
rastellera
rastellera
s'escriu
la primera mà
vitaminada
vol dir
que té com més energia
és més juganera
és més ballable
això és una bona mostra
del que està fent ara
la Maria Hein
que és
mochi de Sakura
que mochi
els mochi són molt bons
però la cançó es diu mochi de Sakura
o el disc?
la cançó es diu mochi de Sakura
rastellera de singles
és una mica nom de Rosalia
ah sí?
vibes de Saoko
vibes
vibes
és que a veure si comencem a parlar com toca
clar
vibes
home
aquí ho dius això amb Ferran Adrià
em sembla que és tocar moll de l'os
justament
vibres
digues més paraules així modernes
ostres
ara m'has agafat
los jeves
los jeves
diuen pec
pec
pec
aquesta la tenim superada
què vol dir pec?
pel culo
literalment
diuen
diuen
red flags
hi ha una altra
que és
la red flag
i la
bueno i la green
mira el cringe
ah la green flag
lo que nos gusta
el cringe
Marina
ja diu que és
cringe
aquesta sona a la Maria Hein
un respecte per la Maria Hein
ja no sabem
Armínia
alguna paraula
mullerna
jo ho sé
mòbil
telèfon
espalmatòria
telèfon
el telèfon
o l'internet
que tinc un petit a casa
escolta
vaig dir que sap fer veus
aquest senyor
qui?
en Fran
no se li pot dir res
sí
saps fer veus
a veure
només sap fer
però
ui ui ui
això va de passar
ara aquí
en sèrio
no hi ha coses millors
a fer a Catalunya
ara
la Maria Hein
fora
jo he sabut fer
sempre des de petit
l'Anna Donald
clar
clar
clar
això traurem el tall després
no sé parlar com a Anna Donald
només fer el so
no posis excuses
abans de
abans de
fer la meta
arreglar
intenta dir
la cançó del dia
a veure
no saps parlar
és que és el colmo
que la gent no sàpiga vocalitzar
és una vergonya
Frank Lluís Giró
en aquesta casa
cada dia tens més sorpreses
no sé què passa
la vida és com una caixa de bombons
ja ho deia la mare
d'en Forres Gam
la cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
molt bon dia
fa digituut
pel meu club
i per la meva família
reputes
abans no m'agradava
tant el programa
com ara
que hi ha el senyor
aquest que se'n cuida
l'Ostrell
ha guanyat molt més
el programa
molt bé
gràcies
la veritat
senyora
un abraçat
ha vingut el senyor
que se'n cuida
sí
és que no ha marxat
que has vingut a cuidar
una mica
la moqueta aquesta
que arriba a l'estudi
perquè amb la marina
això no acaba de tirar
per què dius
no acaba de tirar
la tens al costat
és aquesta
és la marina
què diu Armínia
què necessita
que no acaba de tirar
això és una falta
de sonoritat
entre dones
què em dius ara
això a un home
no li faria
això a vostè
no no
això a vostè
s'atreveix a fer-ho a mi
perquè sóc dona
i més per les que diria
perquè vostè
no em tracta igual a mi
com tracta el Jovany
el Xavi
el Carles
no sé qui és el Xavi
mira tu em portes un cafè ara
i això ho arreglem
no li penso portar un cafè ara
perquè estic treballant
no t'ho tindré
no has patinat Armínia
no passa res
no passa res
i li direm és
mentre jo he estat aquí cada dia
ara s'ho feix un moment que s'ho feix la marina
mentre jo he estat aquí cada dia
se l'ha cuidat
amb respecte
a mi no em parles amb aquest to
eh
senyoreta
ai
no reputes
que avui no surts
a fer les teves cerveses
que fas
quan s'acaba el programa
avui no ho faràs això
eh
atenció perquè en aquests moments
no no no Armínia
no traiem coses
que no formen part de
em vull a casa la una
del migdia
reputes
som per que en aquests moments
està passant una cosa molt forta
està passant una cosa molt forta
s'estan discutint
l'Armínia
i Marina Romero
jo li diré una cosa
a veure
s'ha respectat la gent gran
torni a posar l'antena
no diguem res
que ens en podem penedir
coses de fora de l'antena
és que de fora de l'antena
torni a dir alguna cosa
que forma part de la meva vida privada
i no laboral
la denuncio al comitè d'empresa
bueno no hagués dit
que veus una mica
tampoc passa res
no intentis arreglar-ho Armínia
ja està
és que s'està posant en un jardí
vull dir que
bueno
pocs aspectes
i a més
només és els divendres
que ho fa
és veritat
que si només ho fas un dia
però ho fas molt
si ho fas molt
no m'estanis
no m'estanis a la llengua
però per què
o sigui
perdó eh
però si vostè ho sap
que ho fas fer la Marina
vol dir que vostè ho veu
ara
i que per tant
també està allà
ara
bueno
a mi
des d'un banc
però a diferència
no a diferència
d'ella
jo no he volgut atacar-la
per aquí
jo
ara ja ho estàs fent
però què és aquesta salsa rosa
que estem fent
vaja
també va
temes pendents
que ens hem de quedar
molts temes pendents
a aquesta hora
però si anem així
malament rai
però mira
aquesta hora
ens queda pendent
parlar per exemple
del cas Vinícius
no sé si ho hauríem de fer
a l'aparador
amb tota la informació cultural
perquè déu-n'hi-do
el teatret
que va fer ahir
aquest jugador del Madrid
també parlarem de política
perquè encara
que siguin uns dies
com de mitges vacances
els nostres polítics
treballen
i tant
i tant que treballem
home president
bon dia
bon dia
he vingut sense gos
abans que m'ho preguntis
Marina
aquest reningac
podem aturar-lo ja
la neula va morir
fa uns anys
però per què ara
ho havies de dir
hòstia Marina
tu també
perquè li has recordat
la neula
i jo estic plorant
de veritat
però què va passar
quan va morir
no se li va escapar
quan morts
no hi ha massa cosa
la van haver de sacrificar
perquè estava a granja
i se'n va anar
al cel dels gossos
i ara
al cel dels gossos
sí
tenen
llaminadures
en forma d'osset
i ninos
per rosegar
sí
encara la sento
a vegades
quan penso en ella
és un efecte
és un efecte
només ho estic sentint
jo
una cosa
no vull que ningú rigui
d'un gos mort
no no
recordo que era
a la platja de Pineda
i jo
li anava llençant un pal
perquè me l'anés a buscar
i no el tornés
sense voler
vaig llençar el pal
cap al mar
bastant endintre
segurament
més del que tocava
la neula
el va anar a buscar
això ho fan els gossos
no detecten
el perill
i el pal
és veritat
queden obsessionats
amb el pal
i el pal
avançava cap endins
mare endins
i ell anar-lo seguint
anar-lo seguint
nedant
amb les putetes
jo li cridava
que tornessi
torna
torna
torna
torna
vieni qua
en italià
no ho sé per què
i al final
escolta
podem parar
de parlar
d'aquest tema
però ara que m'ha parlat
de putetes
sí a l'altre barri
ara que m'ha parlat
de putetes
reputes
no
em referia
a les extremitats
hi havia un veterinari
a vidreres
una botiga d'animals
això que estàs explicant
és veritat
és veritat
i si no
que truqui ara mateix
a algun vell de vidreres
de potes
no
li van posar
al centre
de potetes
a l'altre barri
es deia
putetes
hi ha una clínica
veterinària
a vidreres
que es diu
putetes
truquem
i la gent
que va tancar
perquè no
s'hi va acabar
de funcionar
el negoci
perquè la gent
entra allà
a buscar
alguna cosa
per rosegar
sisplau
agafa els mandos
jo vaig
tema pendent
primer
veo que realmente
está acontecendo
cada vez
yo estoy más triste
voy a ser rico
voy a ser guapo
las personas
tienen invidia de mí
ahi a la tarda
el jugador del Madrid
Vinícius
que ens va sorprendre
a tots
amb una roda de premsa
en que Barri
va dir que
els insults racistes
que red
diu que li fan perdre
les ganes de jugar
a futbol
sí
en resum
el que va fer
va ser un numeret
lamentable
una farsa
patètica
reforçada
després
per tota la maquinària
mediàtica
del Madrid
lo que le pasa
a usted
es que es un racista
Florentino Pérez
bon dia
i usted también
Marina
racista
pero qué
y la vieja esta
también
aparte de vieja
racista
escolti una cosa
cadascú
té l'edat que té
pues eso es racismo
escolti
la roda
no
ni vella
ni racista
termínia
cap de les dues coses
escolti'm
la roda de premsa
d'ahir
no s'aguanta
per alloc
senyor
Florentino Pérez
quina farsa
a Vinícius
ni tan sols
li sortien
les llàgrimes
dels ulls
va ser patètic
pero cómo
pueden tener
tan poco
corazón
ante un chico
brasileño
originario
de un país
de estos
de mierda
pero
que llega a España
de misaje
antirracista
hasta fin
arriba
llega a España
para ganarse la vida
honradamente
no como toda esa
inmigración
que viene a robar
no, no, no
pero usted
se está sentiendo
tal que está
diciendo
para que la injusticia
que sufre
este chico
porque es una injusticia
el pobre Vinícius
para que llegue
a todo el mundo
el del Madrid
ha organizado
una gira mundial
una gira mundial
mundial
para llevar
el espectáculo
de Vinícius
a las salas de premsa
de todo el mundo
allò d'ahir
va ser un espectacle
i pensen
fer una gira
amb Vinícius
correcto
repetint la roda
de premsa d'ahir
però a diferents llocs
en el mundo
la gira
on tour
on tour
per exemple
a Roma
en el Coliseo Romano
l'adaptenemos
i si quieren
a Milán
en Milán
donde la quieres
en Dubai
te lo hago
en Dubai
y si quieren
en este momento
gratis
les podemos ofrecer
un adelanto
aquí a Catalunya Ràdio
aquí mismo
no cal
he hecho ha venido
con Vinícius
no no no
si ha vingut en Vinícius
viene
viene ya puedes venir
no digas calladito ahora
no digas nada
no no no
acaba d'entrar Vinícius
al estudio
a Catalunya Ràdio
no le insulten
no le insulten
pero ningú
ya la julia
está dient res
Vinícius
mira ven
siéntate aquí
delante de este micrófono
ves
entonces
ahora
un momento
no moquin
tots els micros
silencio
silencio
siéntate aquí
y esta señora mayor
te hará una pregunta
que yo
y entonces
usted
entonces tú
o sea
Arminia
ahora
haremos de simular
la roda
de premsa
d'ahí
y usted
ha de hacer el papel
de periodista
entonces
Vinícius
cuando tenga una pregunta
rompes a llorar
trágicamente
hablando de racismo
¿vale?
y en ese momento
¿cómo se llama
ese técnico
el señor
este
largiducho
no
largiducho
no
sesc
es el sesc
perfecto
sex
no
sesc
yo te doy
una señal
y tú pones
una música
así de drama
¿vale?
estamos todos
venga
dentro
silencio
dentro ambiente
rueda de premsa
por favor
tengo una pregunta
tengo una pregunta
adelante pregunta
por aquí
Vinícius
¿tú sabes que te insultan
porque eres imbécil
¿no?
no
corten
corten
¿qué pasa?
a ver
señora
usted
usted
haga una pregunta
sobre fútbol
no opine
¿vale?
querida toli
de cor
entonces venga
preparados
acción
venga va
ambiente de rueda de premsa
por favor
vale las fotos
sí
tengo una pregunta
adelante la pregunta
¿qué te parece el fútbol?
venga Viní
ahora
llora
llora
a ver
ahora sex
lanza la música
de dar lástima
por favor
a ver
¿pero qué es eso?
Armínia
cuando pregunti
ha de dir
Armínia
del Matí de Cataluña Rádio
Viní
Viní
más intensidad
Viní
dame más
Viní
haz ruido
si no le haces ruido
no le está caient
cap llágrima
corten
corten
¿qué pasa?
me cago en mi putísima
estampa
eso es un desastre
a ver
señora
póngale un par de lágrimas
al chico
de lágrimas
más que triste
sí porque no le cao en llágrimas
una mica de llágrima
aquí al ull
¿le puc posar saliva?
bueno saliva
como quieras
vale perfecto
vale pues esta tiene que ser
la buena
todo el mundo preparado
cámaras por favor
claqueta
muy bien
cuadro
sí
y
acción
sí
soy Hermínia
de Cataluña Rádio
del Matí
de Cataluña Rádio
hola Viní
que te parece al fútbol
gracias
bien ahora Viní
por favor empieza a llorar
quina merda de pregunta
que li ha fet
a ver Viní
bien Viní
bien
s'està fregant els ulls
i perou
silencio
aquí hi ha moqueta
també
aquí hi ha moqueta
entra música triste
sex
por favor
no sex
no sé
si us plau
bien
bien
dámelo todo
Viní
piensa en cómo era
África
cuando eras pequeño
es de Brasil
podemos aturar
esta farsa
d'una vegada
ya