y, por tanto, si nos agafamos a estas dudas, ya estuvimos a Canadá, a Estados Unidos,
y nosotros hemos podido observar un poco lo que pasa en nuestro sistema,
pero lo que es verdad es que la comunicación es una herramienta fundamental en la relación metge-malal
y cuando algún elemento dentro de las habilidades de comunicación no está presente,
dificulta el acto clínic y da peor resultados.
Desde el Col·legio de Metges de Cataluña denuncieu el fet que el catalán no sigui un requisit?
Més que denunciar que no sigui un requisit, el que ens preocupa és que hi hagi metges
que encara no tinguin les competències i que, sobretot, no tinguem les eines per formar-los,
perquè el que diu l'estudi és que, sobretot, els metges extracomunitaris,
que són la gran majoria dels que arriben a col·legiar-se aquí a Catalunya,
no tenen la capacitat de fer-ho.
I hi ha més d'un 80% que expressen que voldrien fer-ho i no troben la manera.
Us ha passat a vosaltres que heu anat a un metge i no us he pogut comunicar en català, Jofre, per exemple?
Poder no comunicar en català, no, però que el metge no canviava de llengua, tampoc.
I, sobretot, passa una qüestió amb els nens petits.
Els nens petits que s'adrecen al metge...
Quan els nens petits estan en una consulta és perquè no es troben gaire bé, no?
I quan es troben davant d'un metge, doncs, que ells estan acostumats a parlar la llengua materna a casa
i, a vegades, doncs, els hi costa intentar explicar.
Aleshores, se'ls diu, doncs, tu parla normal i això, no?
I és que m'ha agradat molt el dificult a l'acte clínic, és que és exactament això.
Sí, sí, passa, per exemple, també en la justícia, no?
Quan hi ha aquesta distància, a vegades, un necessita expressar-se amb molta comoditat, no?
No, jo voldria preguntar, aquestes persones que volen aprendre, però l'entenen?
Perquè a vegades pot ser que s'ha sentit insegurs a parlar català,
però poden haver assolit ja la comprensió del català.
Això li pregunto al Totxinsky.
Sí, les dades el que mostren és que hi ha una gran majoria que sí que l'entenen
i això és molt útil perquè, de fet, el que ens interessa és que els pacients
puguin expressar-se en la seva llengua materna i, sobretot, puguin fer-ho
en un context en el qual segurament hi ha una certa angoixa, hi ha preocupació
i que és més difícil comunicar-se sota aquestes circumstàncies, no?
Però, com diu el Josep, el fet que els metges no puguin parlar
en el mateix idioma també és una limitació, sobretot hi ha col·lectius
que són més vulnerables, pacients amb trastorns cognitius,
pacients amb pacients pediàtrics o pacients amb trastorns psiquiàtrics
en fase més aguditzada, doncs és encara més complicat, no?
Perquè el fet que s'interposi la llengua entremig,
doncs fa que l'acte no sigui prou efectiu, no?
Però és veritat, i la majoria dels professionals l'entenen
i, per tant, això dona una certa garantia que la població pugui expressar-se,
però seria desitjable que tinguéssim les eines per millorar-ho.
De totes maneres, una cosa, perquè quedi clar,
des de fa un temps, i ha de ser així,
si tu pegues a un mestre o pegues a un metge,
estàs fent un atemptat a l'autoritat.
Vol dir que se li reconeix al metge aquesta capacitat d'autoritat,
i crec que sí, ha de ser.
Crec que sí, així ha de ser.
Però què passa?
Que quan aquesta autoritat està atenenta, a tu t'imposa.
És a dir, hi ha una qüestió escènica
de que si el metge et parla en castellà,
tu el primer que intentes és parlar en castellà.
I jo crec que s'hauria de trencar aquesta imposició escènica.
És a dir, també d'intivitat, no?, de confiança.
Clar, és a dir, tu vas al metge,
i el metge de tota la vida ha tingut aquesta autoritat moral,
i així ha de ser, eh?
Però si el metge ja et parla en castellà,
indefectiblement a tu t'afecta, t'acaba afectant,
i acabes canviant l'idioma,
i no utilitzes la teva llengua materna,
a la qual tens tot el dret del món a fer-ho.
Sí, és com si es parla a la policia, no?,
que dius, si em parla en castellà,
dius, com que no hi hagi problemes,
escolta, fem-ho ràpid, això, no?
Ja, ja, ja.
Gemma.
Sí, jo la meva experiència,
que vaig estar uns mesos amb diversos tractaments,
i vaig interactuar pràcticament cada dia,
és que, efectivament,
afecta el tema de la llengua.
És a dir, en una situació de vulnerabilitat,
la connexió que et permet la paraula,
és una connexió de confiança,
és una connexió de calma,
de proximitat, no?,
de dir, bueno,
soc en el lloc de confort, no?
Què passa?
Quan la persona que s'adreça a tu
insisteix en fer servir el castellà,
malgrat que tu veus que parles en català,
perquè en aquell moment et surt la llengua,
a més a més, que tu sents i que tu necessites,
es crea una desvinculació.
Això, jo crec, en termes generals,
o la tendència a canviar el castellà, no?
Que aleshores surts d'un dia de metges
i dius, doncs de cinc n'he parlat amb un, no?
I amb aquest, inconscientment,
hi tinc més confiança,
i això no ha de ser així,
perquè pots tenir metges boníssims
que t'hagin enraonat en castellà,
però que l'afecta.
Llavors, a mi em sembla que és bo
dues coses.
Una, que el sector sanitari
que em preu el castellà
entengui la importància
de l'eina de la paraula
per guarir millor, no?
I que, per tant,
no li donem connotacions ideològiques
ni de pertinència,
sinó que li donem unes connotacions
de l'exàrtics mèdica, no?
De dir, fem el possible
per apropar-nos al màxim al pacient
o a la pacient.
I l'altre és que
es posin els mitjans adequats,
com sembla que el departament
està per fer, no?
I aquesta associació
que s'ha organitzat
per fer de la defensa de la salut
també la defensa del català,
perquè,
que ens passa a altres àmbits,
però perquè és que
no hem d'estar complexats
ni hem de tenir por
de dir, això
forma part
d'una connotació política X.
No, en absolut.
Forma part
d'un país,
forma part
d'una convivència...
D'una normalitat democràtica, no?
I de moltíssima gent
que és castellana parlant
que també ho agraeix moltíssim.
Moltíssim.
Perquè és que
és el factor d'igualtat
la llengua d'un país.
I això,
els anys del Pujol,
que ho van entendre molt bé,
per exemple,
amb TV3,
en aquell moment,
moltíssims barris
de Catalunya
que no arribava
el català
per la via
de la família,
va arribar
el català
per l'altra via
i, escolta,
i ara són gent
que es poden dir
Pé, Rodríguez
o el que sigui,
enraunen un català perfecte
i poden experimentar
una igualtat.
Hi ha una voluntat molt clara, no?
De la gent que venia també,
per exemple,
la migració interna
que venia aquí
de parlar català
i que els seus fills
parlessin català
i que fos la llengua
dels seus fills, no?
També amb els noms
que posaven, per exemple,
els fills,
molts d'aquests fills.
Jo crec que aquí hi ha gent,
per exemple,
hi ha col·lectius
que et donen molta sorpresa,
algun dia agafes taxi,
trobes gent,
sobretot del Senegal,
de l'Àfrica,
que enraunen uns catalans
amb esforç,
o d'Equador,
parlo de...
Et parlaria d'algun altre país
de Llatinoamèrica
amb més resistències,
però no vull posar connotacions,
d'acord?
Però que aquests,
em sap greu,
perquè són potser
els que més
podrien fer l'esforç,
per nivell cultural i tot,
però són els que
més resistències tenen.
Fer,
sí,
òbviament estic d'acord
en facilitar
el màxim
que la gent,
que els metges
tinguin incentius
per aprendre el català,
no?
I que forma part
del que diem
els actes de salut,
o no sé com ho hem dit,
de l'acte
per tenir una millor salut.
Però penso
que l'objectiu prioritari
és que hi hagi bons metges
i molts més metges.
Per mi,
el problema principal
que afecta
l'acte de la salut,
o perdona,
que no sé com ho hem definit abans,
l'acte clínic,
és aquests protocols
de tres minuts
per pacient,
la gestió privada
creixent
en els centres,
una pila de coses
que a parer meu
afecten molt més
a la salut
que no pas
si el metge
et parla català
o en castellà
perquè en aquest país
tothom coneix
les dues llengües
i entenc
aquest element
i per tant
s'ha de fomentar
tot el que es pugui
que els metges
aprenguin català
però necessitem
molts més metges
parlin o no català
i quan els tinguem
tant de bo
els incentivem
perquè també parlin català.
Però que no és un altre debat.
Sí, no,
però han d'anar en paral·lel
perquè el problema
de l'acte mèdic
o de l'acte de la salut
no és si parlen català o castellà
que pot ser un plus
i tant de bo
es resolgui
si no
si tenen dos minuts
en tenen tres
si la gestió privada
de l'hospital
si t'endrien a la mútua
etcètera.
Si hi ha més metges
tindran més temps
d'aprendre català.
I si hi ha més metges
en vindran molts
que no parlaran català
perquè els necessitem
i després tant de bo
els sapiguem incentivar
perquè n'aprenguin
però que vinguin
perquè si no
tindrem un problema
Tens raó, eh, Pere
però jo crec que
el que passa
és que tu has dit
o has posat en paral·lel
i tant de bo
fos en paral·lel
és que no és en paral·lel
és que el dret lingüístic
sempre li passa
que en tots els àmbits
sempre està en una segona capa
sempre
com que evidentment
és més important
la vida que la llengua
ens quedem amb la vida
com que és més important
l'ensenyament en si
que la llengua
primer l'ensenyament
com que és més important
l'habitatge
que la llengua
l'habitatge
com més important
una bona sentència
que estigui feta
en català o en castellà
el català sempre
però d'aquesta manera
és com perdrem la llengua
no la perdrem
no, i tant, i tant
és a dir
potser el que li hem de donar
és la volta al paràmetre
perquè fixeu-vos
que sempre
tots inclosos
per explicar la nostra experiència
ho hem fet amb un to
de la Gemma
utilitzar la paraula complexa
nosaltres ens hem hagut
de justificar
bueno, sí
però jo vaig i canvio
és a dir
estem parlant
des d'un punt de vista
de vergonya
de justificació
de comprensió
d'incentius
o de prioritat Jofre
perquè per mi la prioritat
és que m'atenguin bé
sí
i l'altre
em sembla bé
però el que vull dir és
amb el tema concret
del dret lingüístic
crec que hauríem d'adoptar també
un rol més
d'exigència
d'això
de fer prevaldre
el dret lingüístic
i parlar de requisit
en lloc d'incentiu
però un requisit
si posem requisits
als metges
perquè per ser metge
parlis català
tindrem un forat
però espera un moment
espera un moment
aviam
un lloc
un lloc
a l'administració pública
no està pensat
per donar feina
a una persona
sinó per donar servei
a la ciutadania
però per donar servei
a la ciutadania
has de demostrar
que tu
com a persona
que optes
aquell nínxol
del forat
de l'administració pública
estàs preparat
per desenvolupar
i crec
que un dels elements
de preparació
per desenvolupar
la funció mèdica
és saber la llengua
dels pacients
que tindràs
que potser no clarifiquen
el problema
nosaltres estem
plantejant
el problema
de la llengua
sobretot
com un problema
de competència professional
o sigui
és una necessitat
que tenen els professionals
per fer bé
la seva feina
i que per tant
no ens ficarem
en l'àmbit
regulatori
que és
una feina
de l'administració
el que sí
hem d'exigir
és que hi hagi
un pla de formació
heu d'entendre
que arriben
molts professionals
de fora
que venen a suplir
probablement
la mancança
en la producció interna
de professionals
perquè tenim
unes limitacions
en la cadena
de producció
de metges
i ocupen
aquest espai
i aquest volum
que arriben
aproximadament
uns 1.600 metges
de l'estranger
que venen a fer
una bona feina aquí
i que venen a ajudar
la població
a cuidar
la seva salut
però que
no podem pretendre
que tan bon punt
arriben des de l'avió
a l'hospital
o al centre
d'atenció primària
coneguin l'idioma
del català
molts no són conscients
fins i tot
que arriben
a una societat
en la qual
aquest tema
és un tema
de gruix
és un tema
que afecta
la consciència social
i que afecta
la identitat
del propi
territori
que per tant
penso que
plantejar-ho
des de la perspectiva
normativa
és una feina
que li correspon
a l'administració
però que nosaltres
com a Consell de Col·legis
de Metges
hem d'insistir
en la importància
que els pacients
puguin expressar-se
en el seu idioma
que els professionals
i els propis ciutadans
siguin conscients
que també poden ser
part activa
de la solució
doncs probablement
escolta'm
jo li parlaré
a poc a poc
però vostè
m'entendrà
que els companys
entre nosaltres
no canvien d'idioma
si realment
hi ha
les dades
de l'enquesta
és que la gran majoria
o prefereixen
el català
o els és indiferent
i per tant
només hi ha un 14%
de professionals
que declaren
escolta
jo no vull
que em parlin
en català
però és que la resta
sí
i per tant
mirem
quines són
les oportunitats
mirem
quines són
les necessitats
i intentem
posar
les eines
en aquesta direcció
la part normativa
doncs bueno
hi ha països
com el Canadà
que volen imposar
el francès
com a llengua prioritària
i això ha provocat
una situació conflictiva
no volem conflicte
volem solucions
i per tant
crec que hem de caminar
en aquesta direcció
però aquest pla de formació
com te l'estàs imaginant?
Bueno
el pla de formació
ha de ser
com totes les coses
adaptat a les necessitats
de qui aprèn
i per tant
si el que aprèn
treballa en sistemes
sanitaris
molt diversos
no és el mateix
l'àmbit sociosanitari
l'àmbit de l'atenció primària
el que treballa fent
guàrdies d'urgències
o el que treballa
en l'àmbit extrahospitalari
cadascú
té una manera
d'organitzar
la jornada laboral
que és molt diferent
per tant
jo crec que és important
que hi hagi les eines
que es faci un treball
de camp
per adaptar
a les necessitats
de qui s'està formant
en quin moment del dia
li va bé
formar-se
en relació
a la seva jornada laboral
i sobretot
adaptar els continguts
adreçats
sobretot
a que
el que aprengui
primer
el professional
sigui
a poder entendre
el que li estan dient
als seus pacients
i una pregunta
jo m'en...
Breument
que es que ho hem de...
No, no
és per recollir
un argument
del Pere
el tema
que hi hagi
possibilitat
de baixar
la nota
d'exigència
amb molt joves
i joves
que volen ser
metges
i metgesses
a Catalunya
i no arriben
a la nota de tall
això s'està plantejant
al col·legi de metges
perquè aquí
hi ha una necessitat
també de
vehiculitzar
vocacions
Tant de bo
tinguessin
les competències
per fer-ho
però no les tenim
som molt conscients
que aquesta realitat
genera molt malestar
en les famílies
que tenen
nens i nenes
que volen
estudiar
medicina
i que no poden accedir
jo mateix
no hagués accedit
en ma vida
amb les notes
actuals
a fer la carrera
de medicina
i per tant
aquest és un altre debat
és un altre problema
però que evidentment
enllaça
se solapa
a la problemàtica actual
però hem de saber
que la tendència
d'arribada
de professionals
d'altres països
és una tendència
que no és només
d'aquí
és una tendència
que hi ha a nivell internacional
però que va molt acompanyada
amb la quantitat
d'oferta
i demanda
que hi ha
en el sistema
durant l'època
de retallades
econòmiques
a partir del 2010
es veu
que arriben
molt pocs professionals
de fora
però en quan
augmenten
les necessitats
hi ha la capacitat
econòmica
això
fa que
els metges
que nosaltres
no produïm
els ocupin
els companys
que venen de fora
i fa molts anys
que estan aquí
treballant
i atenent la població
Gustavo Andrés Tolchinsky
i portaveu del Consell
del Col·legi de Metges
de Catalunya
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
que vagi bé
gràcies a vosaltres
anem a canviar el tema
perquè estem molt pendents
aquesta hora també
de les protestes
de la pagesia
que continuen actives
en bona part del país
comencem marxant
al port de Tarragona
on els pagesos
ja han passat la nit
i continuen ara mateix
bloquejant els accessos
al port de Tarragona
Manel Sastre
sí, aquest bloqueig continua
però els pagesos
ja comencen
a organitzar
una mica
el que serà
el desbloqueig
a partir de les 10
diuen del matí
han estat utilitzant
durant tota la nit
per escalfar-se
i passar
com dèiem la nit
també s'estan coordinant
amb els Mossos d'Esquadra
per acompanyar
els tractors
fora de l'A27
i deixar via lliure
els accessos del port
que haurà estat
aquestes 24 hores
totalment paralitzat
el coordinador
d'unió de pagesos
al camp de Tarragona
Pere Guinovar
espera però
resultats de la reunió
que hi ha d'haver avui
a la taula de treball
amb la Generalitat
abans de decidir
noves accions de protesta
a veure quines propostes
seran
les que la conselleria
ha d'haver
si es defineixen
si hi ha pressupost
i com les tirarem endavant
un cop valorada
és la proposta
avui del conseller
decidirem
quines són
les noves mobilitzacions
i el punt de mira
els centres de distribució
dels grans supermercats
que seria l'objectiu
de les pròximes mobilitzacions
tot i que encara
no hi ha data
de moment aquí
com dèiem
no ha entrat ni sortit
cap camió
dels més de 4.000
que poden passar cada dia
aquí a l'entrada
del Port de Tarragona
per la 27
Podem saludar a aquesta hora
Saúl Garreta
que és president
de l'autoritat portuària
de Tarragona
Saúl, bon dia
Hola, bon dia
Estem parlant
que des d'ahir
no deixen entrar
ni sortir cap camió
del recente portuari
com us està afectant això?
Bé, doncs
ha afectat
d'una manera
important
de fet
s'han reduït
un 90%
l'entrada
de camions
al Port de Tarragona
i un 40 i pico
per cent
de reducció
de camions de cereals
concretament
per una afectació
important
important
S'ha de patir
per això
per poder garantir
l'abastiment?
No
Ara per ara
no
perquè ens hem anticipat
ens hem coordinat
el millor que hem pogut
des del primer moment
que vam saber
doncs
van anunciar
aquests
talls
de l'artèria principal
d'entrada del Port
que és la 27
i doncs
amb les empreses
amb les autoritats
ens hem coordinat
i ens hem anticipat
això ha fet
que l'afectació
perill de ruptura
d'estoc
que és el que preocupa
moltíssim
de les fàbriques
de pinços
i del sector
agroalimentari
no s'hagi produït
però sí, sí
l'afectació
és molt important
Seguirem en contacte
Gràcies per acompanyar-nos
Moltes gràcies
De Tarragona
anem ara cap a Girona
perquè també continuen
els talls de l'AP7
i la Nacional 2
a puntós
a l'Empordà
Última hora
a la Eclaret
Sí, continuen
Som ben bé a l'AP7
Els que han dormit aquí
s'hi han afegit
ara els pagesos
que han passat la nit
al prat
que ja ha tocat
de l'autopista
han dormit
amb tractors
els remolcs
amb tendes
fins i tot
ara veiem
que hi han instal·lat
un lavabo portàtil
ara esmorzen embotits
hem parlat
amb Josep Ballobrega
ell és membre
de la Plataforma Pagesa
i destaca
la unió i peculiaritat
d'aquesta protesta
Hi ha des de grans industrials
gent que té moltes
i moltes hectàrees
fins a petits productors
quan hi ha aquest gran moviment
és que alguna cosa passa
i afecta
tot el sector
Aquí porten menjar
i roba
per passar-s'hi estora
En Jordi i Gibernedda
d'Unió de Pagesos
detalla
què necessiten
per marxar
Fins que no hi hagi
aquesta trucada
nosaltres no
no farem assemblea
per desconvocar res
que algú els truqui
i els digui alguna cosa
i els doni una solució
Puntos també tallat
a la Nacional 2
i a comarques gironianes
al Coll d'Ares
a Molló
també hi ha pagesos
del Ripollès
amb els de la Catalunya Nord
que hi han passat la nit
Ahir també posàvem el focus
a Mercabarna
avui no tenim protestes
a Mercabarna
però sí a Lleida
Berta
Sí, acaben de convocar
protestes als agricultors
de Lleida
que podrien afectar
les vies A2
a P2
i a 22
la pagesia
a Lleida Tana
que ha estat un dels grans
absents
en les mobilitzacions d'ahir
convocades pel sindicat
Unió de Pagesos
han volgut demostrar
d'aquesta manera
el seu descontentament
en aquest cas
amb les organitzacions agràries
Mentrestant
el govern assegura
que està compromès
a ajudar els pagesos
i posa l'accent
a reduir la burocràcia
Laura Vilagrà
és vicepresidenta del govern
en una entrevista
al Catalunya Nit
de Catalunya Ràdio
Hi ha un tema
de tramitació excessiva
que la pagesia
i la ramaderia
està vivint
en el seu dia a dia
i ens hem compromès
a fer un portal únic
una finestreta única
que de fet
estem elaborant
d'una forma
ja molt exhaustiva
i que tindrem
en les properes setmanes
per tal
que aquest trimestre
la pagesia
ja vegi
una agilitat
molt més gran
El president
de la Generalitat
Pere Aragonès
el que ha fet
és enviar una carta
a Pedro Sánchez
on l'orgeix
a prendre mesures
pels agricultors
i els ramaders
Aragonès cita
entre d'altres
la reforma
de la llei
de la cadena alimentària
per garantir
que no es pagui
per sota
del cost de producció
la pagesia
però
ara ho veiem
no es dona per satisfeta
i avança
que mantindran
els talls
que afecten
la frontera
amb França
com a mínim
fins que no hi hagi
més avenços
Ara en parlem
amb Tartuli
amb Jofre Llombar
Gemma Calvet
i Gider González
i Pere Rossinyol
però abans
volem saludar
també a aquesta hora
l'economista
i catedràtic
d'Economia
catedràtic
amèric
de la Universitat
de Ramon Llull
Santiago
Bon dia
veiem com els pagesos
no fluixen
en aquest cas
de fet ja preparen
també concentracions
la setmana que ve
a Madrid
no sé si aquestes protestes
vostè calcula
que tindran realment
incidència
que acabaran convencent
que hi haurà marge
per complir
les seves reivindicacions
Bé
jo crec que tot depèn
d'on
en quin punt
els pagesos
es conformin
amb el que els donin
què vull dir amb això
jo juntament
amb la senyora
Elisenda Casals
que llavors era
tècnica de vigilància
d'aflocat
l'any 2015
ara vostè dirà
ui, això fa molt
sí, fa molt
el que passa
és que les diferències
de les que parlarem
han canviat poquíssim
vam publicar un article
en el qual
resumint moltíssim
sortien els següents números
parlant de la Poma Golden
concretament la Poma Golden
els productors
juntament
amb la manipulació
de la central productora
venien als intermediaris
un quilo de Poma Golden
a 0,45 euros
els intermediaris
venien a aquest
parlem de mitges
aquest quilo de Poma Golden
a les botigues
a 0,72 euros
i el consumidor
pagava
aquest quilo de Poma Golden
a 1,74 euros
és a dir
jo crec que fins que no s'arregli això
continuarem amb els problemes
i que una oferta sigui reduir la burocràcia
es multiplicava per 4
diguéssim
el cost del que cobrava el pagès
exacte
bueno
perdoni
el que cobrava el pagès
això es tindria de dividir
entre el que és el productor en si
i la central manipuladora
que també depèn del pagès
és a dir
que
jo torno a dir
s'està parlant
moltes coses
però de números
penso que s'està parlant molt poc
no sé per què
però jo crec que el problema
està aquí
i les protestes aquests dies
vostè diria que poden fer mal
realment a l'economia?
no
jo crec que no
és a dir
a mi
si aquestes
aquestes persones
aquestes centrals
haguessin dit
vaga indefinida
talla absolut
ens haguessin igual
les conseqüències
etcètera
llavors cuidado
però
com ha dit
em sembla que
el director
del port de Tarragona
he sentit
que
s'havien inclús avançat
una mica
a com anirien les coses
llavors
jo crec que
que no
perquè això
durarà
un o dos dies més
sempre es juga amb estocs
potser d'alguna varietat
concreta
passi a alguna cosa
però jo crec que no
què li semblen per això
les propostes de la Generalitat
per exemple
reduir la burocràcia
bueno però és que
això torno a dir
està molt bé
o sigui
em sembla perfecte
perquè
bueno
aquest
hi ha un altre tema
perquè
d'Europa
cada vegada
demanen més papers
i demanen més exigències
quan altres països
les exigències
són
són
són més petites
sobretot
les exigències
ambientals
llavors
no estem parlant
d'igualtat
d'exigències
el que passa
és que
això està bé
s'ha d'aprofundir
en això
però
els números
del que hem parlat
fa un moment
jo crec que està
en la base del problema
és a dir
la diferència
entre
un consumidor
paga
en aquest cas
el quilo
de Poma Golden
i el preu
al que li paguen
al productor
és tan brutalment
diferent
que
evidentment
aquesta gent
no pot més
és a dir
el tema és
la realitat
què pot fer
tot això
perquè clar
estem
res
absolutament res
això
és a dir
si estiguéssim
en un sistema soviètic
en el qual
l'economia
estigués planificada
llavors sí
llavors
tot estaria
regulat
però aquí no
aquí entra
en joc
pot plantar-se
això sí que ho poden fer
el que perdó
pot plantar-se
poden estar al costat
dels tractors
poden
però és que això
no ho farà
perquè això tindria
un cost polític terrible
jo no ho crec
és a dir
perquè ara entrem
en una altra dinàmica
és a dir
el camp
els pagesos
quin percentatge
de vots
donen
al sistema polític
llavors aquí
és molt complicat
això
Jofre
doncs francament
jo crec que
els pagesos
n'he parlat amb ells
amb alguns d'ells
han vist
que per la seva sorpresa
és a dir
estan més sorpresos ells
de l'èxit que van tenir
la setmana passada
que el que nosaltres
no pagesos
hem vist
és a dir
van
sobretot
ja ho heu anat parlant
ha estat una
protesta
que va néixer
de la improvisació
d'una plataforma
absolutament deslligada
a organitzacions
agràries
i ells
van provar
de fer aquests
talls
i aquestes intervencions
i crec que han vist
s'han vist les orelles
és a dir
han vist
que ha tingut
més èxit
sobretot mediàtic
però també logístic
del que s'havien pensat
i crec que anirà més
Sí
jo penso que
els consumidors
ens hauríem de manifestar
també
és a dir
no té sentit
cap estem pagant
intermediaris
quan veiem
que els que estan produint
i cuidant la terra
estan en aquestes condicions
llavors jo penso
que aquí
el que hauria de passar
és que els consumidors
també ens organitzéssim
per solidaritat
i també per defensa
dels nostres drets
com a consumidors
és a dir
nosaltres
i penso que efectivament
el govern
poca cosa pot fer
però que el govern
pot ser sensible
a implementar
estructures alternatives
de distribució
i d'acords
entre
és a dir
quants plantes baixes
de Catalunya
estan buides
quantes cooperatives
quilòmetre zero
podrien estar
en aquestes plantes baixes
de les nostres ciutats
o sigui
quantes noves vies
de distribució
i comercialització
dels productes de la terra
es podrien fomentar
des de Catalunya
i la burocràcia
si li paguem als pagès
el que es mereixen
poden contractar
un gestor
que els hi fàgil
Aquest mateix pagès
em deia
que tenen tants fronts
que podien escollir
davant de qui manifestar-se
és a dir
per què heu fet això
doncs
mira
ens podíem haver manifestat
davant de la seu
de la Unió Europea
al Passeig de Gràcia
davant del Palau de la Generalitat
a la delegació del govern
davant de centres comercials
davant de
davant de la societat sencera
és el que estan fent
que tenen tants fronts
que han d'atacar
doncs
la societat en general
però la societat
no estem reaccionant
o sigui
pensar que ho ha de fer
no més
això que ha apuntat el professor
Sateguro Nivecerra
professor
és a dir
quan vostè parla
d'aquesta diferència
de preu
entre el que paguen
per un quilo de pol
amb el Golden
que 0,45 em deia
i acaben pagant
els consumidors
que és 1,74
aquí el que està dient
és que s'ha de refer
aquesta relació
evidentment
entre el ciutadà
i el pagès
Sí, sí
però a veure
refer
amb un sistema capitalista
de lliure mercat
és molt complicat
refer això
perquè per refer això
i poso cometes
a refer
s'ha d'entrar
a regular
i llavors aquí
entrem
amb una sèrie de forces
de poder econòmic
poder polític
poder social
poder institucional
és molt complicat
però jo crec que no
hi ha sectors
que estan regulats
és a dir
el tema de l'alimentació
com a element bàsic
fruit de la globalització
justament
ha viscut
aquests desequilibris
d'avaritiment
de producte
quan a més a més
els costos
han anat creixent
i les exigències
de regulació
europea
i estatal
i catalana
han anat creixent
per què?
doncs perquè és veritat
que hi ha una gran càrrega
de burocràcia
l'altre dia
sortia amb una piulada
no sé
que hi havia uns vents
que s'havien de portar
a l'escorxador
perquè eren molt vells
i que no hi havia
el paper
per poder ser sacrificats
o sigui
un absurd
ja direm
directament
però jo crec
que aquí
hi ha més capacitat
del que diu
el professor
d'actuar
és a dir
té raó
amb el principi
del marc
de la nostra economia
de mercat
però
hi ha molta capacitat
de creativitat
i de donar incentius
en la línia
del que plantejava
l'Etsier
però més
encara
és a dir
si tu per exemple
afavoreixes
el consum
quilòmetre zero
ara que els next generation
estan donant diners
per abatir
per abaratir
el cost
d'impacte ambiental
és a dir
tot el que sigui
reduir
desplaçament
de producte
propi
va a favor
del que planteja
la Unió Europea
i per tant
anem en línia
de tota la prevenció
del tema
del canvi climàtic
i de la normativa
existent
per tant
aquí el que s'ha de fer
jo crec
és un plantejament
de bona governança
és a dir
primer punt
primer punt
no pot ser
que els consumidors
i consumidores
no tinguem noció
de com
estan
explotant
directament
la feina
de la pagesia
perquè si tu
mires una poma
i penses
quant de temps
aquella poma
ha hagut d'estar
en un arbre
com aquest arbre
s'ha hagut de regar
com s'ha hagut de cuidar
fent servir productes
sostenibles
de les plagues
com s'ha hagut de recollir
aquella poma
i després dius
no mira
és que això val
0,40 cèntims
és que tu veus
clarament la desproporció
o amb un enciam
un enciam
que s'ha de plantar
que l'has de cuidar
però això
per molt que hi hagi
bona governança
com canvia
el sistema de mercat
per exemple
garantint
des de la perspectiva
dels drets de consumidor
o sigui
hi ha moltes visions
dintre de l'economia de mercat
que es poden assolir
sense fer cap canvi
de sistema
sense nans
en el model rus
com diu el professor
però és que a més a més
el sistema de mercat
és un sistema
que ha de permetre
ajudar a resoldre problemes
però no és un fin si mateix
vull dir
la lògica del mercat
el mercat té les seves lògiques
però hi ha sectors
que el poder públic
legítimament
i a més a més
amb tots els instruments
que calgui
pot dir
que no necessàriament
ho regula
la llei de la selva
que és el que passa
un mercat
que no està
que no serveix
a l'interès general
que a vegades
és eficient
però a vegades
com en aquest cas
com explica molt bé
les dades
que ens està portant
el professor
doncs no serveixen
a l'interès general
i aquí
un productor
de menjar
això no s'ha de veure
com un sector econòmic
qualsevol
com qui produeix sabates
a partir del menjar
s'alimenta
la societat
depèn
la salut
de la societat
i a més a més
els pagesos
fan també
de jardiners
del territori
perquè si no
hi haurà incendis
serà un erm
per tant
això transcendeix
el producte
en si
com a mercaderia
en termes econòmics
això hi ha una funció social
que els poders públics
han de protegir
i hem de sortir
per tant
de la lògica purament
del mercat
de l'oferta
i la demanda
d'un producte concret
i després la picaresca
del mercat
és a dir
que tots sabem
que hi ha molta
molta verdura
que s'està venent aquí
d'origen
i no
d'origen de llevant
per no assenyalar
segon país
que no vols assenyalar
no
el tercer cap al psicòleg
no
és que tot
perquè
has de vigilar
tens raó
jo també
la teva situació
tampoc
i aleshores
saps que allà
compren productes
de Marroc
però tenen
la denominació
d'aquí
perquè no hi ha
uns controls
efectius
sobre aquest tema
no hi ha
cadena de control
efectiva
és a dir
si nosaltres
podem mirar
la qualitat
del servei
d'inspecció
en aquest tema
no hi ha control
i llavors tu
vas al mercat
dius
això d'on és
d'on és
hi ha control
que sigui una poma
però res més
i aleshores
aquí
és on veus
el tema
que els francesos
ho han posat
molt de manifest
diuen
la que ens ve d'aquí
és més barata
però per què
és més barata
perquè també
els venen
d'aquests països
que venen
d'aquests tercers
països
llavors aquí
el tema
de la distribució
això no és un tema
és un tema
de control
efectiu
de la normativa vigent
que ja existeix
la normativa
com han de ser
les condicions
laborals
d'aquests països
perquè sigui més barat
vendre-la aquí
amb el cost de transport
més barat
que collir-ho aquí
i els productes
que fan servir
que estan
absolutament
prohibits
són caets
seguiments
a veure
s'ha introduït
el tema
dels productes
que venen
del Marroc
bé
entre el saig 90
i començament
del 2000
moltes empreses
agrícoles
europees
entre elles
bastantes
espanyoles
van deslocalitzar
producció agrària
cap al Marroc
per què?
perquè
per exemple
és molt més barat
produir
ja no dic
el preu final
perquè el preu final
és igual
o pràcticament igual
era molt més barat
produir
un quilo de tomàquets
en Marroc
que Andalusia
parlo d'Andalusia
llavors
què va passar
o què passa
el Marroc
negocia
amb la Unió Europea
una quantitat anual
de tones de tomàquet
que pot entrar
a la Unió Europea
200
250
275.000
tones de tomàquet
molt bé
aquest tomàquet
és marroquí
però aquest tomàquet
està produït
per empreses europees
i o espanyoles
això significa
que
la mateixa Europa
està fent
competència
a tomàquet
produït
en aquest cas
per exemple
a Espanya
ara
podem dir
però això és una destiesa
perquè s'està
perjudicant
el preu
espanyol
o català
sí
però llavors
en aquesta negociació
per exemple
és un exemple
al Marroc
li puc dir
a la Unió Europea
molt bé
si no em deixeu entrar
tants tomàquet
a tu França
no et compraré
10 avions
de combat
Rafal
llavors
és que
és que
és tot molt complicat
no és només
el producte agrari
el producte agrari
entra dins
a nivell internacional
d'una negociació
molt àmplia
per exemple
és el mateix cas
de les bananes
d'Equador
és més barat
col·locar
una banana
d'Equador
amb una fruteria
d'Hamburg
que un
plàtan
de Canàries
amb la mateixa
fruteria d'Hamburg
i a nivell intern
entren
el tema
d'aquestes cadenes
d'intermediació
i de ventre
llavors
és que
no és només
el quilo de tomàquet
o la poma
bolden
és un tema
molt complex
Santiago Niño Becerra
com sempre
gràcies
gràcies per acompanyar-nos
que vagi molt bé
que hagués d'haver dit
a la Universitat de Ramon Llull
farem una pausa
seguirem cap al Parlament
de Catalunya
perquè avui es votaran
les conclusions
del grup de treball
que en els últims mesos
s'ha fet
per investigar
com es va actuar
a les residències
durant la pandèmia
ara ens sentirem
els testimonis
però a banda d'això
sembla que no
que tampoc Esquerra Republicana
s'hi van acabar de reunir
o van tenir cap mena de contacte
ara ho expliquem
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Saps com es diu
optimisme en alemany?
Optimismus
Fàcil, oi?
Doncs així de fàcil
t'ho posa Opel
si ets empresari o autònom
Descobreix la tecnologia
alemanya del futur
amb els dies
però empres d'Opel
Només fins al 29 de febrer
condicions excepcionals
en tota la gamma
de turismes
i vehicles comercials
Vine al teu concessionari
o entra allà a Opel.es
T'estimo el meu amor
el meu pastisset
el meu bombó
la meva galeta
el meu brioixet
el meu pa de pessic
Ui, tot d'una m'ha agafat
molta gana
Hi ha molt amor dins teu
com el cupó diari
de Sant Valentí de l'Onze
perquè a més de poder guanyar
500.000 euros
podràs aconseguir
experiències úniques
que t'enamoraran
si entres a cupó en especial
Punés
Cupó diari
de Sant Valentí de l'Onze
Bases dipositades
davant notari
A tots els que jugueu a l'Onze
ben jugat
Juga responsablement
i només si ets major d'edat
A veure si ho entenc
Tu anaves a comprar pa
i tornes amb un cotxe
Anaves a comprar pa
però has tornat amb una Escoda
i del pa
ni rastre
Aquest febrer
Tornen els Escoda Days
amb preus encara més irresistibles
Només fins al 29 de febrer
Informa-te'n a Escoda Punés
Escoda
Arturo Valls de Cambré
Valls encertat
I ens posa'm un colacao
Bullint com el foc
o millor fresquet
Calent
Lent jo?
Si soc molt ràpid
Tuman es mestre
Quasi cadascú el demana
de la seva manera
En marxa amb Colacao
Viu el Celta Barça
amb la TDT
Des de la Casa Seat
de Barcelona
El 17 de febrer
els oients convidats
podran viure al partit
i un cop acabat
participaran en el tercer temps
Un esdeveniment
que es podrà seguir
a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app
al web
i també a YouTube
El 17 de febrer
vibranem amb el Celta Barça
i la comunitat
de la TDT
Amb la col·laboració
de la Casa Seat
I ara
entrem al búnquer
Avui la nostra
història
Hòstia
Equivocar-te
la primera frase
és terrible
Encara que no ho sembli
tu també ets humà
Peyu
Sí senyor
No ets humà
Humà
Humà
Humà
Humà
Hi ha prou de robots
que ens roben la feina
Reivindiquem l'humà
No
Perquè la gent diu
Potser en Peyu
tantes coses
un dia petarà
Doncs ha petatat
Ha petatatat
El búnquer
Amb en Peyu
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
Cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube
També en podcast
No li ha sortit
Dir història
Ja està
Ja està
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Dos quarts i mig de deu
Avui el Parlament
vota les conclusions
del grup de treball
en què els últims mesos
s'ha investigat
com es va actuar
a les residències
durant el principi
de la pandèmia
Recordem que només
en els mesos de març
i abril del 2020
van morir
3.900 persones
que hi havia en residències
pel Foradada
Bon dia
Bon dia
Les conclusions
diuen que hi va haver
un cúmul d'errors
però no senyala cap responsable
No, són conclusions

de fer instruccions
clares als centres residencials
i que quan van arribar
aquestes instruccions
van rebre tal allau
que era impossible de complir
Sobre els polèmics
trasllats als hospitals
Recordem que només
una de cada tres persones
que van morir
i que vivien en residències
ho van fer
després de ser traslladades
a un centre hospitalari
Les conclusions asseguren
que les decisions
es van prendre
seguint criteris mèdics
però que els trasllats
van ser desiguals
per la falta de coordinació
i per l'atenció
que es vivia
aleshores en el sistema
Les conclusions
es voten aquest matí
a la Comissió de Drets Socials
el de Catalunya
serà el primer Parlament
de tot l'Estat
en haver estudiat
què va passar
a les residències
ara fa pràcticament
ja 4 anys
Els familiars de les víctimes
es concentren aquest matí
davant del Parlament
i allà tenim
la unitat mòbil del matí
de Catalunya Ràdio
amb el José Antonio Rodríguez
de l'assistència tècnica
i el Marc Güell
Marc, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
Sí, és una concentració
que ha convocat
la coordinadora
de familiars de residències
5 més 1
i la convocatòria
és ara 3 quarts de 9
i ara comença
a arribar gent
aquí davant del Parlament
també hi ha representants
per exemple
d'Amnistia Internacional
que els han donat suport
durant tot aquest procés
en aquesta coordinadora
de familiars
de residències
el que volen
és exigir
veritat
justícia
i reparació
aquest és el lema
que defensen avui
i ens acompanya
la Maria José Carcelén
que és portaveu
d'aquesta coordinadora
Maria José
bon dia
Hola, bon dia
D'entrada vosaltres
el que més us ha molestat
a les conclusions
d'aquest informe
és que no s'assumeixin
responsabilitats
És que es fan
afirmacions
que són directament mentides
per exemple
es diu que les derivacions
dels residents
al sistema hospitalari
es van prendre
seguint criteris mèdics
això és fals
fins a mitjans d'abril
les portes dels hospitals
van estar tancades
pels residents
i les dades
ho corroboren
penseu
que
en aquest
en aquest
període
el 71,82
dels residents
van morir
dintre de les residències
quan en període normal
no arribaria
ni al 20
sabem
que són molts més morts
que no són només
2.698
que van morir
dins de les residències
perquè
en aquest número
no comptabilitza
tota la gent
que va morir
per no tenir
assistència sanitària
a nosaltres
ens sembla
que afirmar això
quan
sembla que
no sé
potser hem estat
en un altre grup
de treball
perquè jo
que he estat
com a experta
durant tot aquest temps
he escoltat moltíssima gent
dir que
hi van haver dificultats
i gent que directament
obertament
va parlar
d'exclusió sanitària
vull dir
que les dades
ho corroboren
a nosaltres
ens sembla una vergonya
que això
que havia de ser
esbrinar
el que va passar
determinades responsabilitats
i fer propostes
de futur
això no s'ha fet
no només per aquesta mentida
sinó perquè hi ha
omissions molt importants
aquí
en aquest grup
de treball
vam tenir
un informe
que va fer un càrrec
de drets socials
en el que es deia
que el Departament de Salut
va determinar
que només un terç
del total
de residències
podien estar
en disposició
d'atendre
malalts de Covid
o amb sospita
un terç
però només
sense gravetat
a veure
hi ha
en 6 residències
van morir
100 residents
si van morir
potser estaven greus
perquè no se'ls va derivar
vosaltres també heu fet
el vostre informe
de tot aquest procés
de la Covid
a les residències
la vostra principal
conclusió
quina és?
Clarament
hi va haver exclusió
sanitària
clarament
es va decidir
que es triava
qui vivia
i qui moria
i es va
i es va pensar
que bueno
doncs que
la gent que era
prescindible
era la gent gran
nosaltres
critiquem molt
i ja ho veureu
perquè donarem
rellat
d'aquest informe
que està incorporat
a les conclusions
finals
no com a conclusió
sinó com a informe
que han presentat
uns dels grups polítics
i aquí estem parlant
clarament
amb dades
de què va passar
i qui ho va dir
quan nosaltres
dient
hi va haver exclusió
sanitària
això ho va dir
aquest, aquest i aquest
des de l'amnistia internacional
metges
es afrontaran
moltíssima gent
nosaltres hem fet
un anàlisi
de com estaven abans
de les mancances
que ja hi havia
de què va passar
durant la pandèmia
i després
fem propostes
de futur
mira hi havia
altres omissions
molt importants
hi ha multitud
d'estudis
que diuen
que les residències
molt grans
amb habitacions compartides
van patir
més del doble
tant de contagis
com de morts
això és molt important
incorporar-ho
perquè si tu
no ho poses
com a
un dels factors
que van agreujar
aquesta situació
difícilment
faràs propostes
de futur
en aquest sentit
doncs no hi és
això no hi és
a l'informe
per què?
perquè les empreses
guanyen diners
en residències
molt grans
amb habitacions compartides
és que són moltes
de les mancances
que no estan
en aquest
en aquest
en aquest
en aquestes
conclusions
nosaltres sí que
les tenim aquestes
i dient que
es va dir
Ararteco
la Maria Victoria
Zunzunegui
estudis
als Estats Units
quan es parla
de
que la
la inspecció
no funcionava
si és cert
no funcionava
però per què
no funcionava
no funcionava
no només perquè
no hi havia
hi havia
29 inspectors
perquè a més a més
els criteris
no permetien
saber què estava passant
si jo vaig a una residència
i demano
que em donguin
el número de treballadors
me'l donaran
però estan treballant
o no estan treballant?
Per tant considereu
que el principal problema
després d'aquesta situació
de la Covid
és que el model
a les residències
no ha canviat?
No, no ha canviat en absolut
i mireu
jo crec que un grup
de treball
que també havia de tenir
aquesta funció
era fer propostes
de futur
però propostes
de futur
no només paraules
vull dir
és que
parlar de manera genèrica
hem de canviar
les ràtios
quantes vegades
ho hem escoltat
nosaltres
jo crec que des de 2019
en aquest Parlament
hi ha hagut
resolucions
propostes de resolució
en aquest sentit
ara
calia treballar
de dades concretes
quants residents
o sigui
quants agricultors
quants inspectors
tamany de les residències
habitacions dobles
o no
això
no hi és
és la Maria José Carcelén
que es porta
d'aquesta coordinadora
de
vicepresidenta
de la coordinadora
de familiars
de residències
5 mesos
Maria José
moltes gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres
per escoltar-nos
farem arribar a tothom
farem públic
i penjarem a la nostra
pàgina web
l'informe complet
gràcies Marc
recordem que
això és una
investigació
és un grup de treball
diguéssim
no una comissió
d'investigació
que les diferències
són importants
perquè
el grup de treball
és una gent
que treballa
però no té cap efecte
diguéssim
la comissió d'investigació
primer que estan obligats
d'anar-hi els compareixents
i després que l'informe
es pot enviar a fiscalia
per tant
potser també significatiu
del poc interès
que hi ha polític
a rascar aquí
no
m'ha impressionat
la portaveu
la Maria José
per la contundència
amb la que s'ha expressat
per la feina
que ja es veu
que estan fent
o sigui
aquesta funció
de la ciutadania
organitzant-se
fent d'observatori
recabalant les dades
analitzant
consultant
o sigui
aquest gran treball
que està fent la ciutadania
gràcies a tan molt
i a favor de l'interès general
mereixeria
un reconeixement institucional
molt més superior
com tu apuntaves
vull dir
evidentment
però el que més em crida l'atenció
és que si veieu
els pagesos
aquesta coordinadora
o sigui
la ciutadania
està demanant
coses concretes
i a més
jo apunto
que tinc
inclús la capacitat
de dissenyar
com
i per tant
al tanto
perquè arribarà
un moment
en què estarem
fent feina
més feina fora
que dins
les institucions
a tot això
queden tres dies
de campanya
a Galícia
i Feijó
i es multipliquen
també les polèmiques
ara sentíem
avui també
l'informatiu
que fèiem
a les 8 del matí
que Esquerra Republicana
esquifa públic
que el Partit Popular
els va anar a buscar
per Feijó
per fer Feijó
president
un contacte
que el Partit Popular
ara nega
i aquest rebobori
arriba enmig
d'aquesta campanya
electoral a Galícia
a tan etapa
on el Partit Popular
no les té totes
no
cada cop és més tangible
la possibilitat
que perdi la majoria absoluta
això inquieta
el Partit Popular
i mostre d'això
és que s'ha replegat
des del cap de setmana
només envia declaracions
enllaunades
no accepta preguntes
fa mítings
i no concedeix
entrevistes
avui per exemple
Rueda no anirà
al debat de ràdio
i televisió espanyola
el partit ha reconduït
el malestar intern
tothom ha tancat files
amb Feijó
i han girat la cosa
diuen que és
una estratègia
del Soed
per enfangar la campanya
i mentir
el fet és que ja no es poden publicar
enquestes
i per tant no sabrem
si aquest embolic
afecta o no
les votacions
el PP ara se centra
en apartar de la campanya
temes com l'amnistia
i centrar-ho en Galícia
per la por
que Vox no els pugui robar
alguns vots
veurem si Galícia
vota en clau gallega
o si els temes matrilenys
com diu el BNH
tenen efectes diumenge
l'intensió perquè el Partit Popular
també nega contactes
amb Esquerra Republicana
però al setembre
durant la investidura
fallida a Feijó
el líder del PP
li deia això
a Gabriel Rufián
Ustedes querían hablar
con nosotros
antes de las elecciones
¿qué pasó después?
¿ya no quieren hablar
con nosotros?
Sí, sí, sí
señor Rufián
¿usted no lo sabe?
A usted tampoco
Muy bien
No diré quién pues
I encara un element més
perquè el digital
conservador
de Objectifs
explica avui
que el Partit Popular
va intentar seduir Junts
dient que ells
controlaven l'Estat
i per tant
el seria molt més fàcil
que amb el PSOE
aprovar determinades mesures
de gràcia
Jofre Llombard
què et sembla tot plegat?
Mira, un dels plaers
que et dona
el fet d'arribar tard
en aquesta tertúlia
és a dir
avui he fet tard
per culpa d'un embús
l'únic plaer
que li trobo a això
és que puc escoltar
el Pere
amb més tranquil·litat
i he pogut escoltar
com a la pretertúlia
el Pere parlava d'això
i estem d'acord
amb que
és al·lucinant
és increïble
l'error de campanya
que ha comès
Alberto Núñez
sense entrar al fons
de la qüestió
que després
en parlarem
com
permets
que en plena campanya
si tu vas
en aquella direcció
facis
un cop de volant
tan bèstia
de la qüestió
que sigui
de la qüestió
no creus que això és
perquè Feijó
allà té una imatge
que no està projectant
ara a Espanya
o fins ara
tenia Galícia
i per tant
necessita com
gesticular
a casa seva
com que no has deixat
de ser Feijó d'allà
o que el dany colateral
és que
Vox a Galícia
no té tanta tirada
i és un dany colateral
assumible
d'acord
sobre la qüestió
de fons
jo el que trobo
al·lucinant
és que
com
el relat
és tan volàtil
és a dir
es passa
de colpista
a possible aliat
i de possible aliat
a terrorista
sense cap mena
de transició
sense cap mena
de
és a dir
només agafant
d'explicació
diguéssim
és a dir
jo
fins al 2019
t'he considerat
colpista
després
com que les eleccions
han anat com han anat
et puc arribar a considerar
aliat
i
després et torno a considerar
terrorista
perquè em convé
per ensorrar el govern
és
és absolutament
al·lucinant
i
sí que és veritat
una cosa
hi ha determinades
operacions d'estat
que només pot fer el PP
i no ho estic dient
com un elogi
sinó com una cosa
descriptiva
l'Emili
se la va carregar
al Partit Popular
només ell
ho podia fer
perquè si ho hagués fet
el PSOE
haguéssim vist
aquesta campanya
que estem veient ara
però amb clau militar
jo crec que el Feijó
que és un especialista
en autogols
recordem a les últimes generals
tot el tema
del Marcial Dorado
que se li va escapar
de les mans
ell mateix
per intentar anticipar-se
a una cosa
que s'havia de publicar
i que no hi havia res
aquí ha fet el mateix
és increïble
però crec que ha fet el mateix
tenia por
que Junts
expliqués el que va passar
jo crec que a aquestes alçades
les peces ja les tenim totes
i sabem
que després de les eleccions
del juliol passat
Junts
la primera opció que tenia
en línia d'això
que has dit del The Objective
no és tant el PP
que ho garantís
sinó que Junts
i el senyor Puigdemont
tenia aquesta idea
que pactar amb el PP
era pactar amb l'Estat
i per tant
era la primera opció
a explorar
i el PP
davant de la pròpia sorpresa
de Junts
va decidir enviar
els nivells
no fer un cafè
que és el que s'ha publicat
sinó
a tenir converses
dinars
més seriosos
per intentar explorar
aquesta possibilitat
això es va avortar
en el moment
en què va arribar
a Ui des de l'Aznar
que va sortir en tromba
per rebentar-ho
i va dir
tot allò tan famós
de qui pugui fer
algú que ho faci
però realment
aquests fets
es van produir
ara ja ho sabem
i per tant
el Feijó
ha volgut fer
una voladura controlada
que novament
li ha sortit
molt malament
igual com li va sortir
a les generals
davant d'unes informacions
que havien de sortir
de Marcial Dorado
que ell mateix
es va fotre
en aquest jardí
sense
un autogol
i això és el que ha tornat a passar
i s'ha posat
en un problema molt greu
perquè si perd
la majoria absoluta
a Galícia
el lideratge de Feijó
perilla molt seriosament
ara aquí també
es veu molt la incompatibilitat
diguéssim del Partit Popular
reunir-se amb Junts
però i de Junts
amb el Partit Popular?
perquè sembla que això
no sigui una cosa
incompatible
però Junts
perdona
d'acord que s'ha de parlar
amb tothom
però vull dir que
estem parlant
d'un partit
que ha provocat
una greu ferida
a Catalunya
el que passa és que
jo crec que
durant aquests anys
d'exili
si se sabés
a tothom
que ha anat a parlar
amb el president
de tot el món
ens posaríem
les mans al cap
és a dir
responsables polítics
de molts colors
i de països importants
no dic que no s'hagi
de parlar amb tothom
però
jo crec que això
sorprèn
el tema del resultat electoral
i l'anàlisi
que ha fet el Pere
jo el comparteixo totalment
i efectivament
és sorprenent
que puguis pensar
que un partit
com el PP
et pugui
atensar la mà
per alguna solució
això
jo crec que
ara
hi ha un referent
molt distant
en
l'exemple
però
proper
en quant a una resolució
de conflicte
que és el d'Irlanda del Nord
allà va ser
el partit conservador
que al final
va firmar
l'acord
i amb això
estic
normalment
els estats
el que és
la massa dura
del nucli dur
de l'estat
està més en terreny
conservador
que no en terreny
progressista
i especialment
a l'estat espanyol
que venim
d'una dictadura
on la transició
es va fer
com es va fer
amb un pacte
amb un pacte
i amb uns perdedors
i amb uns guanyadors
que encara estan
en algunes institucions
jo crec que en aquest cas
el que s'està produint
ara
és el caos
de la dialèctica política
és a dir
quin relat
podem ara
oferir
que sigui mínimament
consistent
i creïble
parlo des del punt de vista
del Partit Popular
perquè acaben
d'assumir
que oferien un indult
al president Puigdemont
fa dos dies
era el terrorista
més buscat
del globo terràqui
clar
hi ha unes dinàmiques
de relat
absolutament
erràtiques
cíniques
una mica cinisme
totalment
però erràtiques
també
el que passa
és que
el moll de l'os
del seu votant
jo crec que això
no li preocupa gens
és a dir
estan acostumats
a aquells ball
aquest ball
dialèctic
i aquí tots ballem
el ball
del Saló
el xatxatxà
ballem
5 minuts
s'han de les 10
innovació
és que un pare
s'anticipi
a l'epilèpsia
de la seva filla
però també
poder fer un canvi
de vida
per convertir-te
en programador
descobreix
aquestes històries
a Connectats
una sèrie documental
de Fira de Barcelona
i Mobile World Capital
dos nous capítols
divendres i dissabte
després del
Telenotícies Vespre
a TV3
ens van dir
que no hi teníem
res a fer
que això no va de valors
que va de pasta
que només guanyen
els de sempre
però ara
ens toca parlar
a nosaltres
gràcies
gràcies
parlem
per lluitar
al nostre costat
parlem
orgullós patrocinador
del Girona Futbol Club
arriben les rebaixes
de la llar
del Corte Inglés
fins al 50%
de descompte
en una selecció
de matalassos
de les millors marques
del 12 al 29 de febrer
del 2024
finançament fàcil
fins a 12 mesos
finançament ofert
per finançar
el Corte Inglés
si subjecta
la seva aprovació
consulta en les condicions
al Corte Inglés
a la botiga web i app
al Corte Inglés
Sóc en Quim Masferrer
i com tu vull
el millor pels meus pares
per això confio en Cuideo
la solució d'atenció domiciliària
de referència
per a gent gran
Cuideo
atenció domiciliària
de qualitat
Traumatologia
som més homes
cirurgia som més homes
Per què
quan hi ha l'organització
del congrés
surten quatre senyors
no?
Però si després
dels que estem treballant
els peones
som dones
Els caps de servei
continuen sent homes
Tu saps
que no hem d'aturar
ni un comentari racista
que ella se senti cuidada
perquè el dolor
no l'hi podrem treure mai
Històries plenes de vida
Històries de la primària
a DB3
dijous a la nit
És passió
És color
És vida
És humor
És amor
És dolç
És salat
És inimitable
És ella
És avui
És demà
És ara
És ja
És propera
És amable
És canyera
És social
És incomparable
És singular
És plural
Dic que és que sí
És veritat
És realitat
És ficció
És fresca
És directa
És la tarda
I la tarda és única
Exacte
De dilluns a divendres
de 3 a 7
La tarda de Catalunya Ràdio
Amb Elisenda Carot
Si està bé
la tarda de Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
La tarda de Catalunya Ràdio
Arriba en tard
I encara
Té tanta capacitat de seducció
En Jofre
Que diu
No, és que és un plaer
O sigui
Saps?
Diu
És un plaer arribar tard
Que ens hem quedat tots dient
Però aquest tio
Què és aquesta xeta?
I diu
Però així es puc escoltar
En Pere
Quan
La mare
És que la sap tan llarga
El llum va
És que aquí ho va aparir
Saps?
Vull dir
Ara aquí
Imagina que els tertuliers
Diuen
Osti, és el que hi ha tan plaer
En arribar tard
Comencem els tertuliers
A quarts d'11
Perquè com més tard
Més plaer
Saps què vull dir?
Jo els trenc
O començo a treure targetes blaves
Aquí s'ha inventat
Una targeta blava
O no ens en sortirem
No ens en sortirem
Doncs ja ho farem
Ho farem
Ho farem
Què tal?
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Hola, bon dia a tothom
Bon dia
Bon dia a totes
Que dius
Jo he tremolat una mica
Feixades
He tremolat una mica
Perquè
A veure
La classe
La classe dels bons jans
Potser per primera vegada
A la història
S'han començat a barallar entre ells
Barallar no
No
Hi ha hagut un moment
De tensió
Rússinyal
És veritat o no?
Sí, tens raó
Tens raó
Jo també ho he votat
I m'he sentit una mica incòmode
No, no, no
Adéu
Sí, sí
Quan el torn xista
A veure
A veure
Ah, tensió
Ah, no, perdona
Tensió no
Hi havia
Debat
No he sabentat d'això
Mira, que un dimecres
Que el dimecres al matí
Hi hagi així
Enfrontament
És que no es concebeix
Això
No, no, no
Hi havia enfrontament
Però hi havia
Sí
Hi havia una discussió
Hi havia un debat
En canvi d'argument
No sé, he donat la raó
Però el més vellament
Sí que altres vegades
Hem de reconèixer que sí
Que avui teníem
Posa'ls-hi una mica
Cada dos, tres dimecres
Una mica en guardants
Ah
Veus com s'aixeca tot
Veus com es van acostumant
A lo que és tensió
Ara
I guarda'ns de qualsevol mal
I guarda'ns de qualsevol mal
Els meus, targeta blava
A mi seria
Tugues blaves
I el carrer
Home, ja està bé
Sí
No, m'ha agradat molt
M'ha agradat molt
L'excusa, Jofre
De com has donat la volta
Jo no he dit que en doni
Plaer arribar tard
He dit
Un dels pocs plaers
Que comporta arribar tard
És que puc escoltar
A la ràdio el Pere
Digue'm-ne un altre
Plaer que comporti
Perquè has dit
Un dels pocs
Quin més idiota
Sí, la veritat és que
No gaire és més
No gaire és més
És que m'he preocupat
Dic, estic a començar
La gent a arribar tard
Perquè en Jofre
Anirà escampant
Que s'hi troben ples
I això serà
Un descontrol total
Ara
També ja us val, eh
O sigui, és allò
Ja m'hi ha avui
Que expliquen aquí al sofà
I diu
No, és que hi ha
En Pere Rossinyol tot sol
L'imatge
De en Pere parlant sol
Quina tristesa
Hi havia el Maiol
Hi havia el Maiol
Però és que el Maiol
Està amb el micro
Hi ha què diuen els tertulians
Llavors jo m'imaginava
Sí, fatal
Avui fatal
Molt malament
Targetes a tot
Maiol, que deu ser
El responsable del titular
Mala salut del català
Entre els metges
Jo venia un duixada
I m'he trobat
Sí, sí
Però això és normal
Perquè avui és dia
Que es descendra
Avui comença la quaresma
I per tant ja comença
Un període de reflexió
Avui és dia d'enterrar la sardina
Ara
Hem d'enterrar la sardina
Sí, però avui ja és
Ja compta, eh
Com a quaresma
Ja compta
Perquè la gent diu
No, avui és l'últim dia de cuaresma
No, no, no