No sé si.
No sé si.
A ver, digues que sí.
A ver...
Eh?
Eh?
Eh?
Eh?
Eh?
Eh?
Eh?
Eh?
Eh?
Eh?
El Xavi Hernández, l'altre día a la roda de premsa, que va para italiano...
Si, si, si, si, eh.
Ma che...
Che...
Che...
I en anglés, també.
Quasi como el guardiola.
Believe me, I don't understand anything.
Maybe it's my person.
Fa què diu?
Maybe it's my person, but...
Són les 12, són les 12.
Believe me.
Espero que hagi votat en Joan Bota, eh?
Sí.
Ah.
Puc desconnectar-me, ja?
Sí, ja pots menjar.
Tens les notícies, ja.
Prèvia't.
Calleu.
Calleu.
Calleu.
Calleu.
Prou, prou.
Tant el Bota ja ha de fer les notícies.
Per casàem.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Vale.
Matí complicat a la presó de Quatre Camins amb moments de tensió entre els funcionaris de presons i els Mossos d'Esquadra.
Els agents han impedit a primera hora el bloqueig de la presó, però després la possible amenaça de la direcció d'acomiadar els interins que participessin a la protesta ha caldejat la situació.
Ultimona Marta Vallès, bon dia.
Hola, bon dia.
Calma en aquests moments els accessos a Quatre Camins i la presó de joves.
Aquí els Mossos han impedit el bloqueig activament.
El moment de màxima tensió ha estat quan entra el personal ha transcendit que s'havia amenaçat els interins perquè entressin a treballar.
Fernando Fernández és treballador de la presó.
Han estado obligados y coaccionados bajo el pretexto de una supuesta necesidad de servicio, que no lo son porque realmente esto no se sabía que iba a pasar.
Han obligado a gente, además, que son interinos, que su contrato vence el día 31, con lo cual la coacción consideramos que es doble.
La setmana passada a Quatre Camins hi va haver set agressions a treballadors i un va acabar a l'hospital.
Marta Vallès, Catalunya Ràdio, presó de Quatre Camins.
Més notícies, Sara Riera.
El president aragonès ha firmat aquest matí el decret de convocatòria d'eleccions per al 12 de maig.
Demà sortirà publicat al Diari Oficial de la Generalitat i es dissoldrà al Parlament.
Palau de la Generalitat, Albert Prat.
Bon dia, sí. Ha sigut un tràmit solemne des de l'avançala del despatx del president.
Flanquejat per la vicepresidenta Laura Vilagrà i el secretari del Govern,
Pere Aragonès ha signat fa una estona el decret de convocatòria per tal que les eleccions se celebrin el diumenge 12 de maig.
Demà el decret sortirà publicat al Diari Oficial de la Generalitat, es dissoldrà al Parlament i, tal com marca la llei, al cap de 54 dies anirem a eleccions.
Per tant, amb el calendari a la mà, els partits tenen temps fins l'1 d'abril per tancar les llistes i per confirmar qui serà el seu cap de files
i la campanya electoral començarà la nit del 25 al 26 d'abril.
Albert Prat, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
La Unió Europea reprèn el debat sobre l'oficialitat del català en una reunió demà.
Ara, sota la presidència belga, el ministre d'Afers estrangers, José Manuel Álvarez, ha advertit als seus homòlegs comunitaris
per aquesta reivindicació perquè les llengües cooficials formen part, diu, de la identitat espanyola.
Brussel·les, Jordi Baró.
Bon dia. El govern espanyol insisteix en l'oficialitat europea del català demà en una reunió de ministres dels 27
amb un memoràndum amb els arguments a favor de la mesura.
Són raons legítimes i sòlides, ha defensat la vigília el titular d'exteriors, José Manuel Álvarez,
sense fixar, però, encara cap calendari per votar la mesura que requereix unanimitat dels 27.
Esta es una reivindicación que el gobierno de España no va a abandonar porque es nuestra identidad nacional.
Si solicito al Partido Popular que, por favor, colabore.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Es confirma la tendència a la moderació dels preus a la zona euro.
Al febrer la taxa d'inflació d'aquesta àrea es va retallar dues dècimes i va quedant al 2,6%,
una xifra molt inferior a la registrada fa un any quan l'increment de preus era del 8,5%.
El Banc Central Europeu té per objectiu que l'IPC se situï al voltant del 2%.
Les noves freqüències de tren entre Lleida i Cervera que es van posar en marxa el 8 de febrer
s'han traduït en un increment de passatgers de prop del 30%,
una dada que s'ha fet pública en la inauguració d'un nou baixador
que permet l'accés en tren al polígon del Segre de Lleida.
Anem cap allà, Estela Busoms.
Bon dia. Des del 8 de febrer hi ha 10 trens per sentit entre Lleida i Cervera,
4 més dels que hi havia fins aquella data.
Un increment de freqüències expectat amb el govern espanyol
que ha suposat arribar als 37.000 passatgers mensuals, un 29% més.
Ho ha destacat la consellera de Territori, Esther Capella.
És a dir, quan els serveis funcionen, quan són puntuals,
quan es dona, hi ha freqüències necessàries
i, per tant, que també connecten amb d'altres sistemes de transport,
doncs els ciutadans utilitzem el transport públic.
D'altra banda, aquest matí s'ha posat en marxa el nou baixador
del polígon industrial al Segre, que té una demanda potencial de 23.000 usuaris.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Marcos García.
D'aquí pocs minuts comença la Volta Ciclista a Catalunya
amb la disputa de la primera etapa a Sant Feliu de Guíxols.
Allà hi tenim l'Isaac Vilalta. Isaac, bon dia.
Bon dia, la Volta Ciclista a Catalunya està a punt de començar a rodar.
Ho farà a partir de dos quarts d'una, hora d'inici d'aquesta primera jornada,
d'aquesta primera etapa amb inici, sortida i final,
també a Sant Feliu de Guíxols, una etapa de 174 quilòmetres,
un port de tercera a l'alt de la Ganga,
un de segona a l'alt dels Àngels
i ja al tram final l'alt de Sant Grau de segona categoria.
Veurem qui s'emporta a aquesta primera etapa,
qui és el primer líder en una volta
en què totes les mirades estan posades en un home tada i pogatxar.
Molta expectació, molts aficionats a la sortida d'avui aquí,
a Sant Feliu de Guíxols, per veure els ciclistes l'obè.
Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Sant Feliu de Guíxols.
Encara en es posa, el Barça ocupa la segona plaça primera,
després d'impulsar-se l'Atlètic de Madrid per 0 a 3,
el Madrid és el líder i el Girona tercer en tenis,
Carlos Alcaraz guanya Indian Wells
i en hoquei patins a quarts de nou del vespre,
Barça Calafell és un partit pendent
de la dinovena jornada a l'hoquei lliga masculina.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte per les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Caron.
Un invent que et transporta a una altra dimensió.
Això és un som, desperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenya noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per mayoneses.
Que et fa pensant les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més d'eslip o de bòxer?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig renovar a ficar-me el comandament del cotxe al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluny estava.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres de 4 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Caron.
Que mica si està la tarda.
Oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh nadiolık.
Cuando son las 10
se encena un llum a la redacción
de Cataluña Night.
Es que no son las 10, Manel.
Comienza el Cataluña Night.
Es el servicio de neteja.
Netejando las mollas de pa
que nos hemos dejado la resta
de equipos de la redacción.
Trapidante, eh?
En estos momentos, de manera
tranquilada y reposada,
Quim, estoy seguiendo
el recompte de las elecciones russas.
Els has quedat molt bé.
Els vots d'un en un.
I com ha quedat?
Queda un 1% per escrotar,
que pot ser cap d'alt,
per girar les tornes en les eleccions.
Tu creus que escrotar ve d'escrot?
Jo crec que ve del rus, escrotia.
Escrotia.
Que vol dir justament això.
Bossa, escrotal o sac, escrotal.
O sac, escrotal.
Perquè és un sac on hi ha vots, no?
Escrotia.
Esquerra que potser, Manel,
necessitem una mica més de ritme.
Sí, és que ara és el migdia.
Ara és el migdia.
La cosa pausada és més per la nit.
A mi m'agrada molt, eh?
Molt, molt, molt.
A la nit, el Manel,
però ara al matí potser...
Val, doncs em retiro de manera tranquil·la.
Sí, sí, sí.
Sisplau, sisplau, no t'estrere.
I amb tota la potència del servei...
Del servei informatiu de Catalunya Ràdio.
Molt bé.
Va, fantàstic.
Gràcies, Manel.
Però escolta, què, Quim?
Què?
Som-hi, vinga.
Energia, va!
Va, ritme, ritme.
Vinga, vinga, ritme.
Som-hi!
Un dia...
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'últim hora.
Comenceu, comenceu.
Si manes tu...
Jo anava a dir,
amb aquesta obsessió que té el Ricard pel ritme,
un dia podríem portar una batrucada al programa
i fer el programa amb una batrucada
i no ens podria acusar de falta de ritme.
Què és una batrucada?
És una batrucada amb batuca?
No es diu batrucada.
Batucada.
Això obre una R.
Ah, batucada.
Sempre has dit batrucada?
Tota la vida diem batrucada.
És com la moto.
Quan veus una moto que corre més de lo que hauria de córrer,
què dius?
Batrucada.
Però si la gent ha entès, Joel...
Espera, que vull assegurar-me que no es diu batrucada.
No, ara potser tothom ho ha estat dient malament, menys tu.
Sí, tot el món ho ha dit malament, menys tu.
Doncs mira, teniu raó, es diu batrucada.
Gràcies.
Això no ho podem deixar més amunt.
No, no, per tant...
Endavant.
I per avui és tot vostre.
Gràcies.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
La batrucada radiofònica dels vostres migdies
amb uns batrucaires de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Pe, pe, pe, pe, pe, pe, pe, pe, pe.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim.
L'Aina Austri, l'Alba Castellbi,
en José González a la producció,
Pepi Quinteros i Xavi Vall al control central,
el control de sol Albert Joder,
i que us parla en Quim Morales.
Dilluns, 18 de març,
Catalunya Ràdio ja ha arrencat la setmana
i a l'última hora ens disposem a posar la cirereta al matí
amb una selecció exquisida de continguts
i amb professionals compromesos.
I tant.
Com en Joel Díaz, que ara ens explica
què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Catalanes i catalans,
avui amb els vostres impostos
pagaré, és molt fort, eh, el que vaig a dir,
no hauria dit mai.
Pagaré els 50 euros que val anar a un notari
a fer una cosa que jo no tenia prevista fer
en els propers anys,
però que veient com estic
i que no surto del pou d'aquesta grip
o el que sigui que he agafat,
crec que serà irresponsable no fer.
Estic parlant, òbviament, de fer el meu testament.
No, no, escolta'm.
Molt ben fet.
És que ho hauríem de fer tots
perquè no sabem mai què ens pot passar.
És que et pot caure un test al cap.
Sí, sí.
O dos testos al cap.
I tu deixes un parcal que no se sap què es fa.
La gent barallant-se, jo vull allò.
Jo vull...
Escolta, tu quedarà clar.
I us he de dir què he pensat en vosaltres.
Sí?
Ah, sí.
Què ens deixes?
Sí.
A tu, Quim, et deixo la meva col·lecció de DVDs,
bàsicament format per exemplars
de la col·lecció Grandes Clàssicos del Cine,
que donava El País els diumetges.
Sí, molt.
Hi ha totes les penícules que se tenen a veure en aquesta vida.
Que verd era a mi, ball, ciutadano, que...
Tomates verdes fritos.
Oh, molt bé, fantàstic.
I també et deixo el DVD.
La parella en si mateix.
No podré veure.
A tu, Aida, et deixo el meu coixí de dormir
perquè l'abracis quan necessitis escalf.
Ai, m'encanta.
És blanc, la funda és blanca,
veuràs que hi ha una taca una mica gruquenca,
és el minoxidil.
Clar.
Però així farà olot.
I la suor, això...
Ai, què volia.
Te'l deixaré tu.
Al Xavi li deixo la moto,
però no perquè la porti,
perquè sé que li fa por,
sinó perquè se la vengui
i amb els diners compri tot el cafè
que li ha robat des que treballem.
No, no, surta a compte.
Moltes gràcies.
Vale, Xavi, fes això.
Vèn-te-la, jo crec que 1.500 euros els treus, d'acord?
Jo crec que és aproximadament el que et dec.
M'estic posant trist, eh, això.
I a tu, Ramoneda, a tu, Ramoneda...
Ai, ai, ara m'ha de ser el principi molt.
Et deixo la meva col·lecció
de samarretes falses de futbol.
És una gran col·lecció.
Tinc més de 35 samarretes falses.
Què dius, ara?
Què fas, aquesta cara?
No et fa il·lusió?
Doncs no et deixo res, mira.
No, no, sí, bueno, ja farem alguna cosa.
Però si més per la talla t'anirà més o menys bé.
Tu no te la venguis, aquesta col·lecció.
No, no, no.
Això valdrà molts diners.
Clar, sí, sí.
Però és igual que valgui diners
si no me la puc vendre.
És igual.
És que això és el que dona valor a les coses,
que no te les venguis.
Quan te les vens, perden valor.
Si no te les vens, tenen tot el valor que vulguis.
I en aquest cas parlem de valor sentimental, Ramoneda,
que és una cosa que tu crec que no saps ni què és.
Doncs bé, Joel, d'avui anirà el notari, farà el testament,
perquè realment aquesta grip comença a ser preocupant.
Jo no sé.
No aixecar cap.
Jo no sé si és una grip o...
No, jo crec que és molt més greu, eh?
O algú que m'està posant la cama a sobre
perquè no aixequi cap.
Doncs ho aclarirem aviat,
perquè ja saps que diuen que una grip mal curada
dura 7 dies i una ben curada una setmana.
Hòstia, m'acabo de perdre amb aquesta regla de 3.
Sempre són 7 dies.
És igual, facis el que facis.
Ai, pobre, no el feu riure.
N'heu de disculpar. Avui no em feu riure, eh?
No, no, no. Avui tot molt seriós,
com el que ens ocupa a continuació,
perquè a partir d'avui tots els que n'esteu escoltant
opteu a guanyar un magnífic àpat per dues persones
al Tastem Restaurant del carrer Provença 88 de Barcelona.
Si seguiu les consignes de l'Aida Fita
i participeu a la fita de la setmana.
És la fita.
Soc jo.
La weekly fita.
La weekly fita.
Doncs mira, comença ja Setmana Santa.
Bueno, començarà la setmana vinent.
Sí, però hi ha molta gent que ja compta com si aquesta ho fos.
Bueno, clar, perquè hi ha gent que ja marxa aquesta setmana.
Sí.
No, no, marxar aquesta setmana...
Hi ha gent que ja marxa aquesta setmana, no ho sé.
Tenir una pa brutera molt grossa.
És fort, és fort, però bueno, mira, hi ha gent que té sort a la vida.
Sí, sí, però llavors és que no és la Setmana Santa,
són els 15 dies sants.
Exacte.
Exacte. I bé, com que segurament per Setmana Santa
molta gent aprofitarà per fer viatges, per mallocs,
per fer coses xules i divertides,
la gent penjarà moltes coses a Instagram.
Així és?
A Instagram, que no sé si coneixeu aquesta xarxa,
és una xarxa de les penches de fotografies.
Sí, em sona, em sona.
És allò que t'instal·les i et desinstal·les tu, Jordi.
Sí, sí.
Ara m'ho he tret.
És molt fort, que ara que et passo un post diu
que no tinc Instagram avui.
Que tens una relació tòxica amb l'Instagram, Ramonet?
Tots tenim una relació supertòxica amb les xarxes socials.
El que passa és que jo ho reconec.
I, per tant, aquesta setmana estic buscant la persona
que hagi penjat més fotos a Instagram.
A mi això és fàcil de comprovar, no?
Sí, perquè vas al perfil i veus, mira,
jo, per exemple, en tinc 312.
Ai, mira, jo vaig a mirar quantes en tinc.
He de dir que fa poc em vaig a arxivar molts,
perquè hi havia molts d'avui.
Ah, per tant...
Hi havia fotos d'abans.
Com es mira, això?
Hi havia fotos d'abans.
El teu perfil ja et surt a dalt.
A dalt de tot.
Mira, jo 545.
Mira, tens més que jo.
Jo 990.
Doncs bé, per tant, envieu-nos les vostres captures de pantalla
i expliqueu-nos una mica també.
Jo vull saber una mica de què va el vostre Instagram.
Què soleu penjar?
Si són fotos vostres, si són fotos amb els amics,
si pengeu una mica de tot,
si sou de coses de menjar,
si teniu algun Instagram d'alguna cosa concreta.
Una cosa més artística.
Sí, també.
Sí, ara es porta molt el resum del mes.
Ah, sí, m'acabarà.
És un febrer intens.
Sí.
Feta fotos sense context.
Sí, sí.
Captures de pantalla.
Ui, que espontani.
Jo faig molt això,
perquè vull intentar no semblar boomer,
llavors intento...
Però he de dir, clar,
a mi em va passar
que jo sempre posava un filtre d'aquests,
filtro de viejo.
Sí.
O sigui, no d'una posta vella.
Old picture.
Old picture i coses així, saps?
Amb gra i tal.
I jo deia,
queden xulíssimes les fotos amb aquest filtre
i ja m'han dit,
ai, d'això...
Això ja no es porta.
A mi també m'han cridat l'atenció.
Ara es porta fotos
almenys editades possibles,
borroses,
de cap per avall,
amb flash,
i jo...
Zooms molt pixelats.
Molt, molt.
Sí, sí, sí.
És molt modern.
A més bones són les càmeres,
més dolentes les fotos.
Queda molt bé la foto
d'una paret
amb una mica de sol
que entra de la teva habitació
i dir,
moments d'aquest febrer.
Sí, sí.
Bueno, bueno.
Ja tens el meu line.
També hi ha l'inversa,
també hi ha l'inversa
que és penjar una foto teva,
diguéssim,
semi-nú,
amb actitud clarament eròtica,
i llavors el text
que sigui...
No té res a veure
amb els versos de Martí Pau.
Escolti, tu.
A què anem?
A què anem?
A què anem?
A què anem?
A què anem?
Jo ja no escric gairebé res,
perquè jo penso que la gent
no es llegeix.
Oh, no, sí.
Però la gent fa novel·les, eh?
La gent fa autèntiques novel·les.
A Catalunya Ràdio,
al Departament de Mitjans Digitals,
des d'aquí el saludo,
perquè crec que tots hi són molt bona gent,
m'asseguren
que tu pots escriure al Quijote
que la gent s'ho llegeix.
S'ho llegeix?
Això és una frase
que ha dit al cap d'aquest departament.
Això és veritat.
Això és veritat.
Doncs fes la meravella.
Pots fer un altre advertiment?
Sobre Instagram?
Instagram?
Sí.
Digues, digues.
Si voleu penjar una foto vostra
amb biquini o banyador,
no cal que a sota
poseu ganes que vingui l'estiu.
Ai, no.
No, no, no.
No, perquè el que voleu
és ensenyar el vostre.
No cal que m'expliquis
que tens ganes que vingui l'estiu.
Heu de recuperar una foto
de l'any passat que vas quedar bé.
Ganetes d'estiu.
Ganetes d'estiu.
Tu el que vols
és que t'acoma el tigre.
Vull tornar aquí.
Estic aquí mentalment.
Mentalment estic allà.
Jo conec gent que diu
jo penjo aquesta foto
perquè tinc ganes
d'una mica d'aprovació.
Clar, normal.
Vaig a penjar aquesta foto
de fa tres mesos
però que surto guapa
i llavors vull una mica de likes.
Tu el que penses
és el like d'aquella persona.
Ja, jo és que la persona
que vull el like
no té Instagram, llavors.
Què dius ara?
És el Jordi Ramoneda?
Sí, exacte.
Molt bé, molt bé.
Escolta'm.
Ja anirem traient dades d'aquí
però recordeu que aquesta setmana
el propòsit de la fita setmanal
és trobar la persona,
l'oient que tingui més fotografies
a Instagram.
I ho heu de fer enviant
una fotografia
i el vostre àudio
al 667-37-27-29.
667-37-27-29
i la persona que tingui
més fotos al seu perfil
d'Instagram
s'emportarà
una apa per dues persones,
un sopar a menú
d'agustació del xef
al Tastem Restaurant
on també podeu fer fotos.
Home, clar.
Fetgeu-les.
Feu les fotos
i les pengeu allà
i en teniu tantes
doncs vinga,
per un bon sopar.
Divendres sabrem
qui és el guanyador,
gràcies Aida
i avui també sabrem
com s'educa
o un bon català
o una bona catalana
o un bon catalani.
I avui,
Quim Morales
a criar un català
tenim, per mi,
el que considero jo,
un dels fets diferencials
més importants
del nostre país.
Tu saps que una persona
és catalana, catalana, catalana
però una raó molt fàcil.
Si mira el rellotge
i diu
són les 11 i mitja
és que aquesta persona
no és que no sigui catalana,
és que és una gent infiltrat
del CNI.
No, és un butiflé.
És un butiflé.
Perquè a Catalunya
es diran bé les hores,
mira, callo
perquè ja són les 12 i mitja.
O no es dien.
La moneda.
Ara passen 3 minuts
d'un quart d'una del migdia.
Les 12 i 18, no?
Està, les 12 i 18.
Avui, com dir bé l'hora?
Ensenyem a les criatures
a dir bé l'hora en català
que és una cosa
que ens diferencia dels altres.
Una cosa especial que tenim, no?
Sí, amb un document
excepcional, com sempre.
Segur, com sempre,
sempre els millors documents
a l'espai Comprion, bon català
i el nen,
el nen que ha vingut, eh?
Tu saps bé dir l'hora bé
en català?
Ja ho has entès?
Ja entro?
No, ell, no cal.
És que m'han dit
que venia a les 12 i mitja.
No, a dos i mitja.
No, a dos i mitja.
No, no, no.
Ets un nen nyordo.
Què saps els números?
Nen nyordo.
Jo no sabia que sapigués els números.
No, però a mi m'han dit
12 i mitja.
Vale, vale.
I no saps si ho és o no ho és.
No ho és.
No saps l'hora,
però t'han dit una hora.
És tonto.
Sí.
Doncs més tard.
Més tard, d'aquí una estona.
Vale.
D'acord.
Estudia per projectes, aquest nene.
Fins ara, anem a l'exterior
Fins ara, anem a l'exterior
Fins ara, anem a l'exterior
Fins ara, anem a l'exterior
Fins ara, anem a l'exterior
Fins ara, anem a l'exterior
Fins ara, anem a l'exterior
Fins ara, anem a l'exterior
Ai, avui el nostre reporter
està d'enhorabona
perquè amb l'assistència tècnica
d'en José Antonio Rodríguez
s'han traslladat
amb la unitat mòbil
de Catalunya Ràdio
el que és, segons la revista Time Out
el desè millor carrer del món.
Ostres!
No diríeu mai quin és.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, aquí, Morales.
Estic meravellat
Sembla que estigui en un microcosmos
No sembla que estigui a la ciutat de Barcelona
Estic, senyores i senyors
al carrer Consell de Cent
Oh!
Un microcosmos
Són sis quilòmetres
de carrer peatonal
que sembla que estiguis
enmig del bosc
No, enmig del bosc
Xavi, heu exagerat
que hi ha cabres o què passa?
Un bosc urbà, no?
Que sentiu, cotxes?
No, no
No?
No, i estic enmig de l'Eixample
Ostres, tu, clar
perquè no hi poden passar
els cotxes per aquí
No, sí que poden passar
però només a 10 quilòmetres per hora
Sí, a més a més
em sembla que no tots
si són veïns
Només els cotxes macos
Macos
Els lletjos no poden passar
per Consell de Cent
perquè baixen la bellesa
Un Twingo no pot passar per aquí
No, per favor
Doncs sí
Es veu que hi ha un rànquing
dels 30 millors carrers del món
Sí, el tenim aquí al rànquing
Sí, sí
Mira, hi ha el
High Street Melbourne
que és el primer 1
El primer 1
El primer 1
Llavors hi ha el primer 2
El primer 2 que és Hollywood Road
a Hong Kong
Tampoc ho conec
És que jo no sabia
que a Hong Kong hi havia un Hollywood
No ho sé pas
Ja
El tercer
East Elevent
Austin
Texas
Podem anar directament al sisè, Xavi?
El sisè és
Hallen-Petaling
Oh, hòstia
Jo voldria conèixer aquest carrer
Hallen-Petaling
On és aquest carrer, Xavi?
En Kuala Lumpur
I on és Kuala Lumpur?
Allà
Allà
Després ja
Allà el de sempre
Allò d'allà
Allà
Aquell d'allà
Qui és aquell d'allà?
Aquell, no?
Sí, sí, sí
Bé
Hi ha la Rua Dona Vista a Lisboa
Sí
Arnaldo Quintela
Riojaneiro
Riojaneiro
Riojaneiro
On està això?
Estàs tan emocionat
Que no pots ni vocalitzar
Avui, Xavi
S'ha obligat de la geografia
De l'EGB
De llegir
Riojaneiro
Després hi ha un altre a Tòquio
Que es diu
Un carrer que es diu
Chasawa Dori
Sí, aquest és molt maco
Aquest puc confirmar-ho
Que sí que és molt bonic
I has estat tu?
No
Ah, no
Però m'hi imagino
El número 10
El Consell d'Escend de Barcelona
Que està per davant
Del carrer Conde Duque de Madrid
Que també està
Toma ja
Toma ja
Toma ja
Toma ja
Estem guanyant el relat
Conde Duque de nada
Pum, pum, pum, pum, pum
Pum, pum
Doncs escolta
Això no fa ni un any
Que està construït
Això de la pacificació
Que hi ha a l'Eixample
Sí, sí, sí
I bé
Ja l'han considerat
Com un dels 10 millors carrers
Del món, xavals
Carai
Doncs Xavi
Vull et pots dedicar
A felicitar la gent
Que hi viu
O que hi passeja
Perquè estan gaudint
Del 10 millor carrer del món
Y si alguien quiere hacer un discurso de agradecimiento del premio,
pues adelante.
Ha pasado un coche, ¿eh, Xavi?
Ah, porque nos están saludando.
Hola.
Hola, hola, hola.
Pues lo, dejamos con estos amigos del Matí de Cataluña Radio
y nosotros de seguida tornamos al Carrera Conseller de Cent.
Fins ahora, Quim Morales.
El Matí de Cataluña Radio
y llegamos a la última hora
con Quim Morales.
Es correcto, Josep Xavier.
Los 30 euros por el que probo por tú.
Gracias.
Es un quart i mig d'una,
avui que hem de parlar de l'hora,
un quart i mig d'una vol dir que som les 12 i 22.
Ho faig pel nen, eh?
Ho faig pel nen perquè, si no, així vas aprenent, eh?
I com segurament recordareu, dijous passat
es va fer l'entrega dels Premis Under Rock
en una festa coneguda per ser una mena de Sodoma i Gomorra
de la música catalana, sobretot a la post-festa.
Als de l'última hora hi vam enviar l'Aida Fita
i ens van quedar moltes preguntes per respondre.
Eh, anava tirant, eh?
Sí, que si no, que si tal, que si tal.
Sí, anava voler dir res.
Esperem resoldre l'estravessant avui per la Catifita Vermella.
Allò va ser una fantasia.
O sigui, es van celebrar a l'Auditori de Girona,
la millor ciutat del món.
I clar, què passa?
Que hi havia...
Tu entraves al hall, no?, a l'entrada,
i hi havia com una mena de Catifar Vermella allà.
Què passa?
Que estava tothom.
O sigui, estava tot Catalunya.
Crec que vau ser les úniques persones que no vau venir,
perquè hi havia jo,
que hi havia tots els mitjans aguts i per haver possibles.
Vull dir, crec que hi havia més micros que no pas artistes.
Llavors, era una mica...
Sí.
Agafa qui puguis, quan puguis,
cola't als directes i fes-ho com puguis.
Allò era una mica...
Un cop ja en vaig tenir prou.
Jo també hi vaig anar un cop.
Està molt bé i tot això, però jo no ho repeteixo,
perquè després a l'endemà has de treballar.
Són les dues de la matinada,
estàs així, amb un pet que no t'aguantes,
i això ja ho fem aquí.
Clar, perquè hi havia cerveses gratis,
i no hi havia menjar abans.
Després sí que hi havia una miqueta de càtering,
que també el càtering posterior van ser quatre pizzas
que els artistes més famèl·lics van poder agafar,
però la resta...
No vas sopar, no?
No vas poder sopar.
A veure, nosaltres vam anar una mica al Burger King del costat,
amb una burgueseta,
i vam tornar, sí.
Però, clar, Girona, també passa que tu,
si surts a les 12 de la nit, no hi ha res obert,
perquè no és com Barcelona,
que a qualsevol hora pots trobar de tot.
Però bé, vam poder menjar, vam poder seure,
vam veure la gala, vam parlar amb els artistes,
i a que no sabeu qui va ser la primera persona
que em vaig trobar i amb qui vaig parlar.
Aviam, qui pot ser?
Endepit Verdaguer, perquè sempre et trobes d'endepit Verdaguer.
Sí, el Miqui Núñez.
El Miqui Núñez.
Roger Pedrós, com estàs?
Com estàs? Quant temps?
Ja som amics, no?
Sí, ja ara sí, oficialment.
Clar, vull dir, t'estic veient més a tu que la meva família.
Mira, això que t'emportes.
Roger Pedrós, que l'havia entrevistat.
En Joel no se'n recorda.
És el teu enemic, que t'havia entrevistat dos dies abans.
I clar, vaig dir com, hòstia, mira, no sabia qui eres,
i ara de cop t'estic veient més a tu aquesta setmana.
El Campan que es va presentar a les eliminatòries de l'Eurovisió,
amb una cançó en català molt bonica i molt trista, també.
Sí, era trista.
Molt simpàtic, en Roger va ser molt amable, una altra vegada, com no.
I doncs bé, com a bona periodista que no soc jo,
el que vaig fer va ser preguntar als artistes
què volien que els preguntés al següent artista
amb qui jo parlaria.
Ah, carai, que et facin la feina, com una cadena de preguntes.
Bàsicament, una mica així, aprenent de Joel Díaz,
que em facin la feina.
Molt bé, ben fet.
Doncs bé, el que volia saber, Roger Pedrós...
Quina amuntatada li acaba de fotre el Joel, no?
Sí, sí, sí.
Està aprofitant, que estic dèbil.
És que vaig de defenses.
Quien s'hi pelea?
Sí, sí.
Doncs ja està.
En català no es pot dir això.
Qui es baralla...
Qui es baralla...
No sé.
Deixem-ho als ulls.
No entenc aquests gits que has fet amb la mà, aquí.
Jo tampoc.
Un poc.
Doncs això és el que volia saber, Roger Pedrós.
Si alguna vegada has robat alguna cosa.
I que què és?
Vale, si alguna vegada has robat alguna cosa, i què què era?
Doncs qui va haver de respondre a aquesta pregunta
va ser la gran, la inigualable, la increïble i l'esperpèntica.
Hola, Julieta.
Què tal, com estàs?
Molt bé, i tu?
Súper bé, ara molt millor.
Perdó, és que sóc un molt fan i m'estic una mica nerviós.
Ja, molt clar que no, no.
Sí, t'ho juro.
Ets molt guapa.
Sé que no s'ha de cosificar, però ets guapíssima.
Tu també ets guapíssima.
Per favor, no, no em diguis això.
És vermella.
Aquest ell no porta res, però és que jo volia...
Però una cosa és que no porta el seu de l'embre.
A veure, una mica de professionalitat.
I on és el periodisme, també, una mica.
Que si tu ets guapo, que si tu més...
Escolta, no.
Però és que ja he dit que jo no és el periodista.
Paguem el viatge a Girona perquè te'n vagis a lligar amb la Julieta.
Perdona, vaig anar amb tren amb l'abonament gratuït.
Ah, que no ens l'hem pagat nosaltres.
No, no, jo el vaig dir, necessites algú?
No, no, ja vaig amb tren.
També l'hem pagat nosaltres, perquè això paga el 30 anys.
Al final és veritat.
A veure, sé que no porta gaire res d'aquesta intervenció,
però és que jo volia que sonés per antena que Julieta ha dit que soc guapa
i jo després d'això ja puc morir tranquila.
Ja li interessa res més, no?
Exacte.
Però anem a la resposta de la pregunta que havia fet Roger Pedrós,
que era si havia robat mai alguna cosa i el què.
És que jo soc molt bona, eh?
Jo amb aquestes coses mai robo ni res.
I un cop vaig trobar una crema de sol a part d'un negoci com petit d'un poble
i em vaig sentir supermalament perquè era com pobra gent, em van anar a sobre.
Vull dir, si robes en un súper, mira, que se joden.
Però em va fer molta pena i encara a dia d'avui ho penso,
em van dir, per què vaig trobar?
Però bé, em volia la crema de sol, tenia ganes de comprar.
No, la meva mare no me la va comprar i vaig dir, una merda, me la quedo.
No, home, ja.
Clar que sí, em fa molta gràcia que comenci dient,
bueno, jo soc molt bona, no robo.
No, però ho saps?
Que vagi un dia a la botiga aquella i torni,
i compri una crema de sol i la torni.
Digui, mira, vinc a tornar això, ja està.
Clar, és que ara ja és coneguda, ara ja té més pasta,
ara ja puc comprar cremes, però en aquell moment...
Allà hi posa 20 horets amb amagarets o un prestatge,
la sorpresa que tindran.
Doncs escoltem la pregunta que va fer la Julieta.
Quin és el lloc més raro que ha basat una persona o...
No sé, basat, direm basat.
Basat, basat.
Quin és el lloc més estrany que ha basat una persona?
Quin va contestar va ser un grup de música català
que està format per tres components.
Vale, un moment, un grup de música català
format per tres components són el 90% de...
Sí, aviam, jo els amics de les arts,
els estai-homes...
Gertrudis.
Gertrudis també eren tres, sí.
Sí, la companyia elèctrica d'arma, no sé quants són.
No, són més de tres.
La trinca.
La trinca.
Els pets són tres.
Els pets, eh?
Els pets són tres.
És veritat.
Què passa, que em passava el mateix,
allà hi havia 20 artistes...
Mira, els amics de les arts eren quatre
i van passar a ser tres.
Per això és el que quatre no funciona.
Perquè un va deixar de ser amic de l'art.
Doncs bé.
O era massa amic de l'art, o era massa amic de l'art.
Era amant de l'art.
Era amant de l'art.
No, això és una amistat.
Jo el que vaig fer va ser una tàctica,
que com a bona no periodista que sóc,
que els hi vaig preguntar
si mai els havien confós amb un altre grup
pel seu fet de cantar català.
A veure si això jo traia informació
i sabia qui era, amb qui estava parlant.
Sortia de l'esclat l'altre dia
i em van dir...
Hòstia, tu ets el de xarango?
Dic, no.
Dic, soc de Catarres.
Dic, ah, vale, però ets l'Algué.
Dic, no.
No.
Dic, soc l'edic.
Igual, vale, vale.
Vale, vale.
Doncs llavors jo ja sabia
que estava parlant amb els Catarres.
És que hi ha molta gent
que quan et confonen amb algú
pensen que ets tu el confós.
Sí.
Tu no saps qui ets.
No, no, però tu ets aquell.
No, que no ho soc.
Sí, sí que ho ets, sí.
Doncs anem a veure
quin és el lloc més estrany
on s'han basat els Catarres.
A la Basílica de Sant Pere.
Hòstia.
No ens fem atreviar més.
Jo intentant fer una foto
a sota l'aigua
amb un tauró balena.
O sigui...
No, o sigui, amb la meva parella,
però intentava que sortís
un tauró balena per darrere i no.
Clar, és que dic un petó
amb un tauró balena.
Jo no t'ho recomano.
No, i difícil de sincronitzar
que passi un tauró.
Tu et facis un petó.
Un tauró balena
que té el caràcter de tauró
o de balena?
No ho sé.
No ho sé si és per la mida
o perquè s'assembla una balena
o no ho sé.
Doncs bé, en ells es veu
que la pregunta
de quin és el lloc
més estrany on t'has basat
els va semblar bastant fluixeta
i ells van voler fer
la seva...
de la seva versió.
Quin és el lloc més ràndom
on has fet l'amor?
Ah, vinga, vinga.
La cosa picantona,
que no falti, eh?
Doncs qui li va tocar
a respondre aquesta última pregunta
va ser Marc Parrot.
Hòstia, Marc Parrot.
Marc Parrot, molt maco.
El segon de la P.K.
Sí, però jo el vaig anar a veure
no fa tant.
Va molestar-lo.
Que em va donar una resposta.
Ai, madri.
Jo no m'esperava
per res del món.
A veure, m'hauria agradat
fer-ho en un lavabo d'avió.
Que, a més, no sé per què,
sovint tinc ereccions
en el moment
amb que s'enlaira l'avió.
Ah, sí?
Bueno, es veu que li passa això
a l'amor de la pressió?
Jo ho anava a dir.
Sí, perquè hi haies pessigolletes
de martígen de...
Ui, ui, ui, ui.
Sí, si a l'Anobrigón
li van explotar
els pits de silicona,
no sé si era una llegenda urbana,
Aida, però no recordes?
No ho sé, jo no.
És que no sap ni qui és a l'Anobrigón.
Jo no havia nascut.
A l'Anobrigón no saps qui és.
Doncs bé, si aneu de viatge
amb el Marc Parrot amb avió
que sapigueu que se li empalmarà,
llavors, cuidado.
Vale, vale, està bé saber-ho.
És bo de saber,
com tot el que ens has descobert avui
de la nit dels Premis Anderro,
que hi va haver-hi més que Premis,
com heu vist,
has fet noves amigues i amics,
i hem d'aclarir que el tauró-balena
és una espècie de tauró
orectobiforme
de la família dels rincodontits,
i que és el peix més gros del món,
que pot sobrepassar
els 15 metres de longitud.
Uau, ben idò, eh?
Sempè gran que una balena.
Ah, perquè és un tauró i una balena junts.
Clar, un darrere o l'altra.
Increïble.
Aida, moltes gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, Glòria.
Bon dia, Joel.
No, no, jo sóc el Quim.
Jo sóc el Quim.
Quim, bon dia, Quim.
Passen dos minuts
de dos quarts d'un natal migdia.
Anem directes a l'exterior de Catalunya Ràdio
perquè en Xavier Bredesquerdo
avui és un home afortunadíssim.
Amb l'assistència tècnica
d'en José Antonio Rodríguez
han plantat
la unitat mòbil
de Catalunya Ràdio
al desè carrer
més maco del món
que és el carrer
Consell de Cent de Barcelona.
Ja ho sabeu,
aquest carrer
tram de 6 quilòmetres
pacificats
realment és bonic.
Molt.
Ara, no sé si per una ciutat
com Barcelona
va gairebé
per el tema de circulació
i tot plegat.
He de dir que l'estudi
de la Time Out
parla dels 30 carrers
més cul
del món.
No sé si és bonic
o és que hi ha algun matís
entre cul i bonic.
Cul és com de moda, no?
Potser és com guai.
És com guai.
Perquè cul i millor
no seria ben el mateix.
No, no, no.
No sé, no sé,
cul, cul.
Bé, Xavi,
com estàs en aquest carrer tan cul?
Oh, estic prenent el sol
sense cap mena
de sorolls de cotxes
ni res.
Que bé.
La gent caminant tranquil·la
i mira,
pots anar
des del parc
Joan Miró
sabeu d'on és allà
però per la presa Espanya?
Sí, sí, sí.
D'on és i ocell fins a passar.
Ai, que m'atropella.
Què li passa?
Perdó, perdó.
Com m'ha quedat atropellant?
Pensa que van a 10 km per hora
i no sento els cotxes, saps?
I si són elèctrics
no fan cansa soroll.
Encara menys.
I bé,
i sí,
pot ser cool
perquè hi ha de tot.
Hi ha gelateries boníssimes,
hi ha pizzeries
d'aquestes napolitanes bones,
hi ha un lloc
on pots prendre vermuts
que es diu
del Morrofí.
Sí?
Ah, sí.
Tenen molt bones conserves
i barato tot, eh?
Sí.
Hi ha llocs molt bonics,
s'està molt bé
i vull felicitar
la gent que viu aquí,
sobretot perquè
suposo que fa un any
els seus pisos
devien valdre 100.000 euros
i no valdre 200.000 euros.
Bueno,
suma-li 500.000 euros
a cada preu que es diu.
Que ha pujat segur,
segur, home,
i tant que s'ha revaloritzat
aquesta zona tan bonica.
Tan cool.
Tenim el Sergio,
que és el propietari
d'aquest quiosk
que hi ha al carrer
Consell d'Escén.
Un quiosk?
Felicitats, eh?
Moltes gràcies.
Què tal?
Sabiu per aquí?
Bé, molt bé.
Des de fa un any
ha notat millora o pitjora?
Si no veus els cotxes
i tots els obstacles
que n'hi ha,
aquesta calle
sí que està
la millor del món.
Mira.
És la millor del món.
No les veu,
la primera.
La primera.
Si no veus
tots els cotxes
aparcats i tot...
Bueno, sí que és cert
que la gent aprofita
per aparcar.
Sí, clar,
per aparcar on volen.
Però tu t'has...
Fet de la llei,
feta de la trampa, eh?
El cotxe.
Però, Sergi,
tu t'estàs guanyant
millor la vida?
No, no.
Me l'estic guanyant igual.
De malament.
Aixecar-me cada dia
i guanyar-me la vida.
Aquí no regalen, què?
No, ningú regala res, eh?
I això que diuen
que és el millor,
un dels 10 millors carrers del món?
Sí, tu lo estàs comprovant, no?
Per tu és el millor.
No sé si és inovida o què?
És un quiosk de diaris, Xavi?
Sergi, sí, sí,
ven diaris.
És que és el que més vens.
De què?
Vens més xutxes.
Quin producte veries?
Del que ven o del carrer?
Tu.
De què estem parlant?
Oh, quina pregunta, Xavi.
Però, Sergi, no ploris.
No, jo no ploro.
Jo no ploro.
No sap plorar.
Té un bloqueig emocional,
aquest senyor.
Sí.
No, no pot plorar.
Sí.
No té que ver...
Que si ven periódicos
o ven La Vanguardia.
O sea...
Tu lo estàs veient...
Él considera que La Vanguardia
no és un periódico.
Per mi no està ni...
El periódico.
Ah, el periódico.
No, el periódico.
Res.
Res.
A quin lloc el posaries?
Al 10.000.
Al 10.000.
Home, això vol dir que té molt
que recontrolar, eh, en Sergi.
Fora la Colau.
Si ara no hi és.
No hi és la Colau, ja no hi és.
No, no, la vol fora.
No, escolta, una de les revistes
que tu vens, que és la de Time Out,
diu que sí, que està entre les 10 primeres.
On està el Time Out?
No, que és gratuïta, Xavi.
Que no la ven, Xavi.
Que no la ven, Xavi.
Això no va bé, eh.
No va bé.
Potser en Sergi ha estat al carrer
Halen Petaling de Kuala Lumpur.
Ja sé.
No té ganes de parlar.
Ha donat per acabar de l'entrevista, aquest senyor.
Jo li volia preguntar
si encara es venen els Planeta d'Agustinis.
Oh, sí, home, i tant.
De les col·leccions d'aquelles.
Setembre-gener.
Sí.
Normalment.
En fi, amb qui parlarem ara, Xavi?
Doncs mira, algú que està aquí
tranquil·lament passejant.
Senyor, felicitats, eh.
Està passejant
per un dels 10 millors carrers del món.
Sí, sí.
Sí que és verrà.
Eh que sí?
Ho sap, eh.
Si pot anar pel mig, saps?
Que normalment has d'anar per un lateral.
No, aquí pots caminar pel mig.
Pel mig, serí tranquil.
Com es diu vostè?
Jo me dic...
No ho sap.
Emílio.
Emílio.
Com Emílio Aragón.
Igual.
Adéu, gràcies i felicitats.
Adéu.
Estava extasiat, aquest senyor.
Sí, sí.
Síndrome d'estendal.
Apa, està pel millor carrer del món.
Síndrome d'estendal.
Estendal, el consell d'estendal.
Hi ha gent que s'ha mort, eh, de l'estendal.
Oh, que maco que és això, pom, mort.
Clar, tu saps el que és poder passejar pel mig del carrer, quan l'any passat havies de caminar pels costats.
No, no, clar, sí.
A parelles, gossos i tot.
Et quedes com l'Emílio, és que jo ara tinc la sensació que potser no vull anar a consell d'estendal per no tenir aquest moment vital de potser no saber ni com em dic.
No, no, no.
Fixa't.
Fins i tot hi ha gent jove que ve aquí a esmorzar el seu cacaolat amb un entrepà de xuris.
Felicitats.
Que cal, no, tan jove.
Com et dius?
Guillem.
Guillem, eh, vens aquí expressament, oi?
Sí, sí, bueno, acabo de sortir del col·le.
Al col·le, molt bé.
I què, va bé al col·le?
Bé, bé, sí, tot bé.
Bé, doncs moltes felicitats per estar aquí al col·le.
Moltes gràcies.
Adéu, mira, estic felicitant a tota la gent que està passant a la gent que està passant a la gent per aquí.
Aviam, aquest senyor.
Què tal? Felicitats, eh?
De res.
Bueno.
Xavi, pots posar algun intèrfon per felicitar?
Clar, és que si t'assegures que qui felicites viu allà.
Viu al carrer.
No, i així ja tanquem la connexió.
Jo, jo...
Sí, home.
Jo trucaria, jo què sé, a un primer segon, eh?
Ja està.
Primer segon?
Sí.
Ostres.
Ai, Xavi.
Carai, Xavi.
T'ha enganxat, això.
S'enfadaran, eh?
Mi madre.
Amb un altre cop.
Jo en trucaria uns quants per si de cas.
Sí, fes allò de que els toques a tots i algú em contestarà.
Estem molestant.
No hi ha ningú.
És que la gent ja no contesta, si no estan esperant res.
Clar, és que estan...
No volen estar a casa.
És que els pisos estan buits en aquell carrer.
És que tu, si vius al carrer Consell de Cent, el teu pis té 10.000 metres quadrats.
Ara, perquè és tot allò...
Clar.
Quilòmetres, quilòmetres quadrats.
6 quilòmetres.
Què, Xavi, no hi ha ningú aquí o què?
No hi ha ningú.
No hi ha ningú.
Ai, que el volíem felicitar per viure al carrer Consell de Cent.
Era el pis més gran del món.
Sí, sí, és veritat.
Tens el balcó més privilegiat del planeta.
A veure, hem canviat d'edifici.
Sí, hem canviat.
Ara estic al Consell de Cent, 153.
A veure si ens l'agafen.
Que anem tant, eh?
Ah, doncs re, pengeu.
No, no, pengem no, un moment.
A veure si hi posa algú.
Res, no hi ha ningú.
És que la gent treballa també, home.
A veure, que això no és un telèfon, que la gent s'ha d'aixecar del sofà, m'explico?
Sí, home, el sofà, el que sigui.
Potser t'anen lluny.
Ai, que són pisos grans, que aquells passadissos...
Han de córrer.
Sí, sí.
S'ho estres alt.
Potser estan a la terrassa prenent el sol.
Potser sí, a la galeria.
Potser sí.
No, és que han sortit de passejar pel carrer, Xavi.
Bueno, tu.
Deixem-ho estar.
Ai.
Si porcioles, aixequés el cap, eh?
Mare meva, mare meva, i veies Consell de Cent.
Ai, senyor.
En fi, que avui hem anat a celebrar que és el desèr millor carrer del món,
o més cool, més guai, que està de moda el carrer Consell de Cent,
aquesta zona pacificada de Barcelona.
Xavi, gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
I a l'altra banda tenim la bandera i catalana.
La bandera, sí, claro, sí.
El roco, el tomate, l'amarillo, l'ueva.
El huevo.
El hueva.
El hueva.
Passant nou minuts de dos quarts d'una del migdia,
som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
un servei públic al que podeu recórrer cada dilluns
gràcies a la figura del noi dels encàrrecs.
Extra, extra!
Oi.
Ho has dit amb una mica de fàstic?
Sí, perquè en Joel no m'acau bé, perquè sempre m'insulta.
No tinc insult.
T'insulto perquè és l'Aida Fita fent de nen,
i és una cosa que a mi em fa crinx.
És que em diu Aida Fita, i a mi això em senta malament.
És que a mi no m'agraden els nens, en Joel.
A mi no m'agraden els nens.
Sí que li agrada.
No, m'agradarà quan en tingui jo, de nens.
Els teus.
Nens dels altres, escolta'm.
Però Joel...
Digue'm, guapa.
Jo soc tio.
Oi, quina angúnia.
Això és que m'has fet angúnia.
Sí, sí, sí.
Que ets fill d'en Joel?
Sóc el teu pare?
T'han dit que aquest senyor és el teu pare?
Sí.
Ah, per això ve.
Jo ja sabia el que li diuen el liquidillo preseminal.
Sí, sí.
Jo que deia, no, això no passa bé.
No, això no passa bé.
Sempre s'ha dit que, antes de llover, xispea.
Sí, senyor.
Jo soc un àngel.
La guatxirri és aquell.
Que va arribar.
Escolteu-me, tinc poc temps per executar l'encàrrec d'avui i és un encàrrec important.
Sí, sí, per la fita.
Deixa de fer el nen aquest.
No, que és fill teu, eh?
Atenció, atenció al que farem ara.
No sé si recordeu el setembre passat, segur que sí, perquè esteu atents al programa.
Nosaltres, habitualment, sí.
Una persona que es diu Magí em va encarregar que truqués al seu amic Guillem.
Tots dos són d'un poble de la comarca de l'Ugell que es diu Verdú, 850 habitants.
I el Magí li recriminava el Guillem que hagués abandonat l'associació de joves del poble.
Sí, senyor.
Ho recordeu?
I tant.
Ho recordeu, és que la meva trucada va fer efecte i el Guillem va tornar a l'associació de joves del poble.
Què ha passat ara?
Què ha passat ara?
Que ara qui ha deixat l'associació de joves del poble és el Magí.
I qui m'encarrega la trucada avui és el Guillem.
Home, clar.
Perquè truqui el Magí per dir-li, tio, tu de què vas, no?
I això és el que estem fent, suposo, trucar al Magí.
Estem trucant a Verdú, insisteixo, comarca de l'Ugell.
És una zona famosa per fer vi i per fer bona ceràmica.
I ara, en teoria, ens agafaria el telèfon, el Magí.
A veure.
Dic en teoria perquè sempre hi ha aquell moment de...
Que l'horni o...
Per favor, que ens l'agafi.
Va, sisplau.
Si no, el que farem serà trucar al Guillem perquè ens ho expliqui.
Va, Magí, home.
Us recordo que el Guillem havia marxat per desavinences
amb unes noies de la colla.
Sóc que no es portaven bé.
Ai, els nois.
No, com està disponible.
A veure, també, l'associació de joves té una cosa
que hi ha algun dia que l'has d'abandonar.
Quan té 65 anys.
Sí, perquè si no fa una mica de cringe, eh?
Aquella persona calva...
Sí, fent de monitor...
Ui, no, no, no, no.
Companys, truquem al Guillem?
Provem de trucar al Guillem?
Sí, truquem-lo amb ell.
Ja estic veient la...
Ah, estem tornant a provar.
Hola?
Ai, per favor.
Ho tenim.
Ho tenim, Magí.
Hola?
Magí?
Magí?
Hola, sí.
Magí, gràcies a Déu que m'agafes el telèfon.
No pengis, sisplau, estem en directe per Catalunya Ràdio
i jo soc el Joel Díaz.
Va bé.
Va bé.
Estic enfadat amb tu, Magí.
Ui, ui, ui.
Estic enfadat amb tu.
No, tio, tu recordes que em vas a fer un encàrrec
el mes de setembre passat?
Sí, senyor.
Que em vas demanar que truqués al teu amic Guillem
perquè tornés a l'associació de joves del poble de Verdú.
Sí.
És veritat o no?
Sí, sí, sí.
Què va fer el Guillem?
Em va fer cas a mi i va tornar a l'associació de joves del poble de Verdú.
Sí, senyor.
I ara m'explica el Guillem
que el que ha fotut el camp de l'associació de joves de Verdú
has estat tu.
No, això no és veritat, eh?
No, aviam, no comencem a desmentir els fets.
Escolta'm, el Guillem em diu
la persona que us va trucar en aquell moment, el Magí, ara ha marxat.
No, no, no, això és mentida.
Doncs explica't, explica't, què passa aquí?
El que passa és que està bastant desmotivat, però al final ens vam quedar ell i jo els dos, eh?
El vaig convèncer perquè torneix i ens vam quedar els dos.
No, el vaig convèncer jo, eh, Magí?
Bueno, està bé.
Recorda-te'n, recorda-te'n perquè em vas trucar.
No, home, no fotem, cagarela.
Llavors, aviam, ara tu estàs desmotivat.
No, no, ja està, ja hem solucionat.
Has tornat a motivar-te?
Sí, sí, no ha fet falta trucar-te, ja hem solucionat.
Aquells problemes que tenia el Guillem
amb una, diguéssim, facció
d'unes noies de la colla,
ja s'ha solucionat?
S'ha solucionat, s'ha solucionat.
Quantes persones sou en aquesta colla?
12.
I sou absolutament tots els joves de Verdú, m'equivoco?
No, home, no.
Ah, hi ha més joves a Verdú que aquests 12?
Sí, home, sí.
Jo he fet els meus càlculs, a 850 habitants...
Com que 150? 800, ja n'hi ha.
Vale, vale.
Llavors, Magí, em confirmes que ara tots dos
torneu a formar part de l'associació de jovent del Verdú?
Sí, senyor.
I si em vol demanar és tu, ja del tot.
I sou...
Quines funcions executeu dins d'aquesta associació?
Vull dir, sou líders?
Sou gregaris?
Ah, sí, el Guillem és el president i el vicepresident.
Hòstia, hòstia.
Déu-n'hi-do, eh?
I aneu plegant i venint i tornant.
Però entenc que sou una organització assembleària, no?
No ho decidiu tot, el Guillem i tu, així, una mica...
No, no, no.
A base de decrets?
Ho decidim entre tots i, si no, el Guillem i el fem el que té la gana.
Vale.
Quan parlem d'associ...
Això ho deixaríem, eh, Magí?
Quan parlem d'associació de joves de Verdú,
parlem d'alguna cosa més que uns baixos
on aneu a jugar a la play i a emborratxar-vos?
És a dir...
No, no, que sigui, fem moltes coses, fem moltes coses.
Fem moltes vegades fem concursos per festa major,
fem un festival, fem de tot, de tot, de tot.
D'acord, teniu una mica de pressupost, fins i tot.
Sí, sí, sí.
Bé, bé.
Doncs, escolta, Magí, quedo tranquil, diga-li al Guillem que s'aclareixi,
perquè a mi m'havia dit que t'ho havies deixat,
però, bueno, ara ja quedo tranquil i ja està,
molta sort en tot el que organitzeu els joves de Verdú.
Merci, adéu.
Vinga, guapo.
Adéu.
Adéu, adéu, adéu, adéu.
Un parell, amb Magí, amb Guillem...
Ah, sí, és una relació una mica...
Ara vaig, ara vinc, eh?
Sí, sí, sí.
Un parell que es porta amb l'oli.
És allò de passiu... com es diu, allò?
Agressiu.
Agressiu, sí.
Doncs una miqueta així.
El noi dels encàrrecs m'ha arreglat, per partida del pla.
My job is done.
Ja veieu quina és la feina d'aquest encarregat
de les vostres trucades telefòniques.
Si voleu que truqui alguna part vostra, en Joel Díaz,
ens escriviu a l'ultimora.catradio.cat,
ens expliqueu el cas i ho farà.
Ja veieu que l'efectivitat és del 100% pràcticament.
Gràcies, Joel.
A vosaltres sempre.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'últim hora,
amb Quim Morales.
Vigera amb els antidiomínics que passa una cosa
que és que alguns fan son.
Sí, i tant.
No, no, si jo me'ls he arribat a prendre per dormir.
Ha, ha, ha, ha.
Renoll.
Parlem de cotxes.
Parlem de tecnologia.
Parlem del plaer de conduir.
Parlem de Renoll.
Aprofita els dies únics del 12 al 20 de març
per endur-te'n el nou Renoll
amb les millors condicions.
Més informació a Renoll.es.
Descobreix-lo a la xarxa Renoll de Catalunya.
El peu, la cadira, la memòria, com a fil conductor.
La simbologia de l'artista japonesa Chiharu Shiota
comparteix molts elements amb el llenguatge d'Antoni Tàpies.
Shiota intervindrà als espais de la Fundació Tàpies
amb l'exposició Chiharu Shiota.
Cadascú, un univers.
Us esperem a la conferència inaugural
el 21 de març a les 6 de la tarda.
Inauguració a les 7.
Més informació a fundaciótàpies.org.
No tinc ni idea de què té la Bernadette.
És depressió, manies, agorafòbia...
Kate Blanchett.
Així vols tancar-me el manicomi?
La mare desapareix com si res
just abans de Nadal i sense dir-m'ho?
Em va demanar ajuda.
Ahir a la nit la vaig dur a l'aeroport.
On ets, Bernadette?
A TV3, dimecres després del futbol,
és la gran pel·lícula.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Un debat sossegado
sobre la gestación subrogada
después de que Anna Obregón
anunciara que ha sido nieta
de un hijo en Estados Unidos.
Seguimos con más noticias.
Quiero, que te quiero.
Bueno, no te quiero.
¿Qué está lletra de cançó?
Bueno, que te quiero, no te quiero.
Al final és una lletra
que parla del moment aquell
que no saps si te quiero o no te quiero.
¿En quin punt no et trobes tu, Joel?
En la meva relació sentimental
te quiero 100%.
Molt bé.
Però a mi mateix, en canvi,
a dies que me quiero
i a dies que no me quiero tanto.
Tres minuts passen de tres quarts d'una del migdia.
Atenció, que passem al nostre espai setmanal
dedicat a la puericultura patriòtica.
En Jordi Ramoneda vol que els nostres fills
siguin catalans de bé
i ens ensenya com criar un bon català.
Com criar un bon català.
Oh, sí.
Com criar un bon català.
Sí, nen.
Com criar un bon català.
Digues-ho.
Com criar.
Són tres quarts i tres minuts.
Molt bé.
Si tu vols criar un català català,
a dir les hores en català l'has d'obligar.
Jo tinc una rajola que ho posa això a casa.
Perquè estiguem sincers.
A veure, ja és molt complicat ser català
amb això que hem de votar 35 vegades cada dia.
Ai, calla, calla.
El fet diferencial,
explicar-nos el món...
Perquè, clar, la llengua...
És que ser català és difícil en els bàsics.
En veure com passa la vida,
quantificar la vida, quina hora és,
ja és difícil en això.
Sí, ja ens ho compliquem, eh?
Ja ens ho compliquem tot.
Total, que no tothom està preparat
per dir les hores en català.
Així que, què he fet?
He anat a buscar un youtuber català...
Molt bé.
...que m'ha animat a explicar Catalunya
a la resta del món,
perquè no és com nosaltres ens expliquem
nosaltres mateixos,
és com ens expliquem a la resta
que ens fa no encaixar en el món.
És molt important.
Intenta fer un vídeo divulgatiu cap a Espanya
i a veure què passa.
Comencem aquest vídeo que,
com sempre, tots els youtubers
fa el vídeo ple d'energia i motivació.
Hola.
Bueno, os voy a hacer un vídeo
que os tenía prometido hace mucho tiempo,
que era explicar las horas en catalán
i...
I què?
I què?
Va.
Hola.
Però era un vídeo promès.
Sí, sí, que hi havia molta demanda, no?
Hi ha una promesa,
hi ha un moment on la promesa serà satisfeta.
Oh, i tant que sí.
Interpretem.
Què passa?
Anem amb la primera idea.
Ell vol fer un titular, una promesa?
Creo que demostraré
que es más lógico
como se dice en catalán
que como se dice en castellano.
Pero, bueno,
a ver si os convento.
A ver.
Empezamos a las once,
que serían las once.
Home, jo crec...
Molt bé, molt bé.
Jo crec que...
Impecable, eh?
De fet, assegura que és més fàcil en català
que en castellà.
Ah, sí?
I fins i tot diu
a ver si es convento.
Els conventos, sí, sí.
Que és una...
O sigui,
convence en forma de convent.
Que et facis monja.
Bueno.
Té conventido.
Té conventido,
o sigui,
estic...
Bueno,
en fi,
ja som a les once,
anem a l'explicació més formal,
o sigui,
les hores en punt
crec que han quedat molt clares.
Les once o les once.
Anem a moments més concrets.
Jo crec que ara,
si realment no ho enteneu,
és que no sou catalans.
Y entonces,
pues vamos...
Vamos a ir sumando.
Vale.
No?
Què sumem?
Aquí estaríamos a las...
A lo que en castellano se dice
las once y cuarto,
aquí sería,
en catalán sería
un quart de doce.
Un quart de doce.
¿Por qué un quart de doce?
Porque llevamos un cuarto
para las doce.
A veure.
Està bé.
Està bé.
De moment...
Bueno,
si t'imagines riure
com si l'hora fos un pastís,
tens un quart d'aquell hora.
A mi me ha conventido.
Anem un pas més.
Ara és quan es complica
perquè si en castellà se suma,
no?
En castellà és com...
O sigui,
si en català se suma,
en castellà és com si restés.
Las doce menos cuarto.
Dejamos de sumar
y empezamos a restar.
Ya tenemos...
Ya tenemos que saber
hacer dos tablas.
La de sumar y la de restar.
Es de locos.
Es de locos.
Me he olvidado decir
que, por ejemplo,
por aquí sería,
en catalán sería
dos quarts y mig de la doce.
Bueno.
Por aquí.
Ui, ui, ui.
Clar, entrem amb els mitjus
que això és molt difícil.
Els mitjus són set minuts, no?
Sí.
Set i mig.
Set i mig, clar.
Honestament,
jo crec que ha quedat claríssim.
I ara, al final del vídeo,
ell vol acabar a dalt.
Vol fer com un apunt,
fins i tot.
Una mica, una gràcia.
No li costarà acabar.
Deixar la gent
amb ganes de més, al final.
Clar,
això és a YouTube.
És l'esclavitud del YouTube.
Sí, sí, sí.
A veure si...
O sigui,
per acabar el vídeo a dalt,
hi ha un error.
Què dius?
A veure si vosaltres detecteu
aquest minúscul error.
Y llegamos,
lógicamente,
pues a las doce.
I ha acabat.
En catalán siempre se dice,
lo dice todo el mundo,
bueno,
es un dicho,
que se dice
a las doce
agafa un carro y asmoza.
Home, no!
No!
No!
No!
És el catorze,
és el catorze.
S'ha equivocat.
Bueno, si dius asmoza...
Eduardo, tío.
Perdó.
Hòstia!
En Montse, sí, clar.
Ell ens farà una traducció,
sempre amb la intenció
de ser reconeguts
i que ens entenguin...
Del carro.
Clar, farà la traducció
del castellà.
I ell ho fa amb la intenció
d'explicar Catalunya al món.
Clar, sí, sí, sí.
Que no sé si ha fet traducción,
però si igual traduzco igual,
perquè això ja sí.
A las doce coge un carro
i desayuna.
Seria a la una.
En espanyol.
A la una,
coge un carro
i desayuna.
A l'hora del carro.
I acabem amb un petit consell.
Sí, gràcies.
Ja ha fet la broma
i acabem amb el petit consell
que de ben segur que us servirà.
Yo no lo he hecho nunca
y tampoco os lo aconsejo,
la verdad.
A veure,
si no has fet mai,
per què no ens ho aconselles?
Clar, no ho saps.
Si està bé o no està bé.
Perquè ell intueix
que esmorzar un carro
no és agradable.
No.
No ha de ser agradable.
No sé que el carro
sigui una metàfora
de les de gitano.
De xocolata.
I a més,
per què a les doce has d'esmorzar?
És molt tard,
per a les doce o a les catorze.
També.
Ai, catorze és l'hora de dinar.
Tins hores de dinar, més aviat.
En fi,
jo crec que ha quedat claríssim
amb aquest document
a les hores en català.
Sí, tant que sí.
El que compta
és que nens i nenes de Catalunya
heu d'aprendre a dir bé l'hora,
per favor,
perquè sigueu uns bons catalans.
A les doce,
agafa un cagaro
i esmorza.
Molt bé,
ho has entès perfectament, nen.
Gràcies, Jordi.
A tu,
aquí Morales.
Teniu ganes de començar la setmana
guanyant 30 euros
per anar a comprar
qualsevol dels supermercats
Capravo.
T'imagines el que seria?
Ai, quina meravella.
Tot de formatges.
Doncs heu de participar
al nostre concurs invertit,
i és aquell concurs
en què nosaltres us drem la resposta
i vosaltres ens feu la pregunta.
I la resposta d'avui és
Pau Coversí.
Ep.
Pau Coversí.
Ja sabeu qui és.
Sí, veí meu.
Un talent increïble
jugant a futbol.
Clar, és de Vilablareig,
és veí.
És veí teu?
Sí, sí, sí.
Ah, doncs mira,
escolta'm,
veí de l'Aida Fita,
aquest Vilablareixenc,
com es diu?
Vilablaretenc.
Vilablaretenc,
que està salvant el Barça,
pràcticament.
Bueno,
és que la gent de Vilablareig,
ja ho sabeu,
salvem coses.
Jo diria que és d'estanyol,
però bueno,
si tu vols que sigui de Vilablareig...
Ui!
Sí, que viu a Vilablareig,
al davant de la meva amiga.
Bueno,
ara ja no.
De donde soy o de donde vengo,
que deia el Palagrí,
Palagrí.
Ara,
aquest noi és nascut a l'estanyol.
Vale,
però quants ha passat més anys
a l'estanyol o a Vilablareig?
Llavors ho contem.
93,
201,
7474.
La resposta és Pau Coversí.
Quina és la pregunta?
Us emportareu 30 euros
per anar a gastar
a qualsevol supermercat
de Caprabo.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Tio, què?
Sí, sí.
Em fas un xonxinxos o què?
Em faig un xonxinxos.
O ja ho veureu.
Sergi Estella!
Borratxo de mi!
Tocar la guitarra
a les 3 del matí!
Mira, mira, mira!
Som una banda ja, tio!
Increïble!
Un aplaudiment!
Hòstia!
Uau!
Oh, oh, oh!
Oh, oh, oh!
Que tan l'unera tu!
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta,
vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermi cotxe.es.
Som al carrer Rocaforça.es.
Tant de 8 prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
El meu pare no plora mai.
I mira que amb els Jocs Olímpics
hi va estar a punt.
Però res, ni així.
Ara, quan li vaig dir
que amb el Fort Miele
podria veure el dauradet
dels seus canelons
des del mòbil,
li van saltar les llàgrimes.
Fort Miele amb càmera
i sonda tèrmica integrada.
Estrena d'ara a un preu especial
als distribuïdors oficials
o a la teva botiga Miele.
I a un lloc
on viuen totes les paraules.
Un lloc
allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem,
canviem
i amb tu
ens connectem.
Som 3CAT.
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
Capravo
us ofereix el concurs
de l'última hora.
Capravo.
Preus bons
sempre.
Queden 3 minuts
per arribar a la una del migdia.
A l'última hora
tenim aquest concurs invertit.
Nosaltres sabem la resposta
però vosaltres
ens feu la pregunta.
És el que ha de fer avui
en Manel.
Bon dia, Manel.
Hola, bon dia.
Endavant amb la pregunta.
La pregunta és
qui ha estat el millor jugador
del Barcelona
als 3 o 5 partits?
GUNDOGAN!
No, home, no.
És el coversí.
És el coversí.
Molt bé.
Escolta,
és on truques, Manel?
Actualment
estic a Olot,
però jo soc de Porqueres.
Molt bé.
Doncs escolta,
bon trajecte
i t'emportes
aquests 30 euros
perquè gastis
el Capravo de Porqueres
d'Olot
on tu vulguis.
D'acord?
Perfecte.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu.
Adéu.
Vinga, menti.
Adéu.
Vols millorar els teus hàbits
però no saps ben bé
per on començar, oi?
Si t'interessen la nutrició,
l'alimentació,
l'activitat física
i la felicitat,
el Sants i Estalvis
és per tu.
Cada dilluns
un nou podcast
perquè prenguis a cuidar-te
amb els millors professionals.
Sants i Estalvis.
El podcast d'hàbits saludables
de Catalunya Ràdio.
Cada dilluns
un nou capítol
amb Adam Martín.
A l'àmbit al web
de Cat Ràdio
i el 3K.
El matí
de Catalunya Ràdio.
Amb el llibre
Tito, excursió
al fons del mar
descobriràs
un munt d'animals marins.
Oh,
és d'un dolfín.
Troba-la a la botiga
3K
i als punts habituals.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
I fins aquí
les 7 hores
del matí
de Catalunya Ràdio.
Demai tornarem
amb una edició especial
dedicada
a les vostres queixes
i elements
al mur de les lamentacions
dels dimarts
amb en Joel Díaz.
Escriviu-li,
escriviu-li.
Sisplau.
A l'última hora
arrobacatradio.cat
o al nostre WhatsApp
667-37-27-29
En aquest
667-37-27-29
Aquí m'hi podeu enviar
notes de veu també
que tindrà aquell punt
també que Catalunya
coneixerà la vostra veu
lamentant-vos.
I si no,
trucades en directe
que tindrem aquí
perquè com a mínim
noteu l'escalp
de la ràdio pública.
I tornem demà
a les 12.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
De seguida,
un collet informatiu
i el que no surti d'aquí
amb el Roger Caramé,
la Juliana Canet,
la Marta Montaner,
la Laura Grau,
a veure què ens expliquen avui
i he vist amb unes cares...
Bueno,
és fort, eh?
Que vagi bé.
Fins demà.